Accés més ràpid que el navegador!
543 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Absenta, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ademús, Agència EFE, Agricultura, Aigua de València, Aiguardent, Aitana Ocaña Morales, Al-Àndalus, Alacant, Alacantí, Albacete, Albarrasí, Albufera, Alcoi, Allioli, Allipebre, Almansa, Almenara, Almodí de Xàtiva, Alpont, Alt Millars, Alt Palància, Altea, Alto de las Barracas, Alzira, Amèrica del Sud, Antiga Grècia, Aragó, Arnadí, Arròs, Arròs a banda, Arròs al forn, Arròs amb crosta, Arròs amb fesols i naps, Arròs caldós, Arròs negre, Arrop i talladetes, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Atur, Autogovern, Avui, Ènnec de Vallterra, Àrab, Baix Segura, Baix Vinalopó, Ball tradicional valencià, Balonmano Mar Sagunto, Baltasar de Montpalau i Ferrer, ..., Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Banda de música, Basquetbol, Batalla d'Almansa, Benicàssim, Benidorm, Benifaió, Benissa, Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, Biar, Bollit, Bunyol (gastronomia), Burjassot, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabanes (Plana Alta), Cabdet, Café-licor, Callosa d'en Sarrià, Cambra de Comerç de València, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Campionat del Món de Motociclisme de velocitat, Campionat del Món de Superbike, Canal de Navarrés, Cant d'albades, Cap i Casal, Carabassat, Carles Borja, Cartoixa de Porta Coeli, Casca (dolç), Cassalla, Castell de Sagunt, Castella, Castella - la Manxa, Castellà, Castelló de la Plana, Castellví (llinatge), Català, Catalunya, Catedral de València, Catolicisme, Centelles (llinatge), Centre Arqueològic de l'Almoina, Cim de Penyagolosa, Circuit automobilístic, Circuit Ricardo Tormo, Circuit Urbà de València, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat Vella de València, Clima mediterrani, Club Balonmano Calpisa, Club Bàsquet Lucentum Alacant, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Castelló, Coca (pastís), Coca amb tonyina, Coca de dacsa, Coca de Fira, Coca de llanda, Coca de recapte, Coca de xulla, Columbicultura, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià, Comarques xurres, Comtat (País Valencià), Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Conquesta feudal hispànica, Consell de la Generalitat Valenciana, Consell del País Valencià, Consell Valencià de Cultura, Constitució Espanyola de 1812, Contestans, Cora de Todmir, Corona d'Aragó, Cortes de Pallars, Corts forals valencianes, Corts Generals, Corts Valencianes, Costera, Cova del Cochino, Cova Negra, Creu dels Tres Regnes, Cristià nou, Dama d'Elx, Dansa, Dècada del 1920, Dénia, Decrets de Nova Planta, Democràcia parlamentària, Denominacions del País Valencià, Desarmament dels moriscos valencians, Diada de Sant Josep, Diada Nacional del País Valencià, Dieta, Dolçaina, Edat antiga, Edat mitjana al País Valencià, Edetània, Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, El Camp de Mirra, El Pilar de la Foradada, El Puig de Santa Maria, Elda, Els Columbrets, Els Ports, Elx, Elx Club de Futbol, Embotit, Emirat d'Alpont, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Empresa, Enclavament, Escalivada, Escrivà d'Íxer, Escrutini proporcional plurinominal, Esgarrat, Església de Sant Bertomeu (Xàbia), Església de Sant Joan de l'Hospital, Església de Sant Joan del Mercat, Espais Naturals Protegits del País Valencià, Espanya, Espècie introduïda, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estel (màquina), Estoc, Euro, Europa, Exportació, Expulsió dels moriscos, Falles, Família Borja, Fartó, Fauna, Fórmula 1, Fórmula 3, Federació de Pilota Valenciana, Felip de Boïl i de la Scala, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip V d'Espanya, Fenicis, Festes de la Magdalena, Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Feudalisme, Fideuada, Flaó, Flora, Foguera, Fogueres de Sant Joan, Foia de Bunyol, Francesc Carles de Borja, Francesc Carròs i de Cruïlles, Francesc Dídac Pasqual de Borja, Francesc de Borja, Francesc de Castellví i de Vic, Francesc Ribalta, Francesc Tomàs de Borja, Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franquisme, Furs, Furs de València, Futbol, Gandia, Gaspar Escrivà de Romaní, Gaspar Mercader i Carròs, Gaspatxo, Gastronomia, Generalitat Valenciana, Germana de Foix, Gran Premi d'Europa, Grècia, Guardamar del Segura, Guerra de Successió Espanyola, Guerres Púniques, Handbol, Hèrcules Club de Futbol, Herbero de la Serra de Mariola, Home de Neandertal, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Ibers, Ignasi Vergara, Ilercavons, Illa de Tabarca, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Indumentària tradicional, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Valencià d'Art Modern, Jaén, Jaume el Conqueridor, Jeroni Vich i Vallterra, Joan Baptista Cabanilles, Joan Borja, Joan de Joanes, Joan de Monpalau, Joan de Ribera, Joan II Borja, Joan Lluís Vives i March, Joan Roís de Corella, Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan Vich i Manrique de Lara, Joc del truc, Josep de Ribera, Josep Vergara Ximeno, Josepa Domènica Català de Valeriola, Jota, Juny, L'Horta de València, L'Oceanogràfic de València, La Bastida de les Alcusses, La Marina, La Ribera Alta, La Ribera de Cabanes, La Vall d'Uixó, La Vila Joiosa, Llíria, Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Llengua de signes valenciana, Llengua minoritzada, Llengua pròpia, Llevant Unió Esportiva, Llista d'escuts del País Valencià, Llista de pilotaires valencians, Llista de societats musicals del País Valencià, Lluís Joan del Milà i Borja, Madrid, Maestrat, Manuel Ardit i Lucas, Mar Mediterrània, Marina Alta, Marina Baixa, Marxador, Massís del Montgó, Maulets (1705), Múrcia, Música, Metre, Mislata, Mistela, Misteri d'Elx, Mocadorada, Moixent, Mona de Pasqua, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Montpalau (llinatge), Monts Universals, Montsoriu (llinatge), Morella, Moriscos, Moros i Cristians, Moros i Cristians d'Alcoi, Motociclisme, MotoGP, Mudèjar, Muixeranga, Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, Museu de Belles Arts de València, Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí», Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Nacionalitat històrica, Navaixes, Novelda, Ojuelos de Valdeminguete, Olocau, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Ontinyent, Oriola, Orpesa, Orxata, País, Països Catalans, Paella d'arròs, Palau Ducal de Gandia, Panellet, Parc natural, Parc Natural del Penyagolosa, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pasqua de Resurrecció, Paterna, Pego, Península Ibèrica, Peníscola, Penyal d'Ifac, Pere de Boïl i Castellar, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere de Castellví, Pere Lluís de Borja, Pesta, Pestinyo, Petanca, Petrer, Pilota valenciana, Pirotècnia, Plana d'Utiel, Poder executiu, Política i govern del País Valencià, Polop, Port, Ports de Tortosa-Beseit, Predomini lingüístic, Prehistòria, President de la Generalitat Valenciana, Producte interior brut, Projecte de Constitució espanyola de 1873, Província d'Alacant, Província d'Albacete, Província de Castelló, Província de Conca, Província de València, Província de Xàtiva, Províncies d'Espanya, Puçol, Puigcampana, Putxero, Racó d'Ademús, Radiotelevisió Valenciana, Ramaderia, Rambla de les Ovelles, Ramon de Boïl i Dies, Regió de Castelló, Regió de Múrcia, Regió de Requena-Sogorb, Regne de Múrcia, Regne de Toledo, Regne de València, República Romana, Requena, Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer, Revolta de les Germanies, Ribera Baixa, Ricardo Castellví de Ibarrola, Ricardo Tormo Blaya, Riu Algar, Riu Cervol, Riu de Gorgos, Riu de la Sénia, Riu de la Vila, Riu Millars, Riu Montnegre, Riu Palància, Rosquilleta, Rossejat, Safor, Sagunt, Saix, Samfaina, Sang amb ceba, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Morella, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Sarraïns, Símbols valencians, Síndic de Greuges del País Valencià, Segismundo Moret y Prendergast, Segle d'or valencià, Segona República Espanyola, Segura (riu), Senat d'Espanya, Sentència Arbitral de Torrellas, Senyera del País Valencià, Serpis, Serra d'Aitana, Serra d'Irta, Serra de Gúdar, Serra Gelada, Serralades Bètiques, Serrania, Setmana Santa, Silvicultura, Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, Sistema Ibèric, Sobrassada, Sogorb, Sordesa, Subhasta, Tabal, Tagarins, Taifa, Tartessos, Túria, Teatre romà de Sagunt, Teodomir (visigot), Terol, Teulada (Marina Alta), Tir i arrossegament, Tonya, Torró, Torrent (Horta Sud), Torrevella, Transició democràtica espanyola, Tribunal Constitucional d'Espanya, Trinquet (esport), Turisme, Unió General de Treballadors, Universitat d'Alacant, Universitat de València, València, València Basket Club, Valencians, Valencià, Valencià alacantí, Valencià central, Valencià meridional, Valentia, Vall d'Albaida, Vall de Cofrents, Valls d'Alcoi, Vi del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, Vila-real, Vila-real Club de Futbol, Vilafamés, Vilafranca (Ports), Villena, Vinalopó, Vinalopó Mitjà, Vistabella del Maestrat, Xarq al-Àndalus, Xàbia, Xàtiva, Xèrica, Xúquer, 1 de juny, 11 d'abril, 12 de maig, 1233, 1238, 1239, 1261, 1304, 1305, 1519, 1521, 1525, 1563, 1598, 16 d'agost, 1609, 1621, 1648, 1707, 1810, 1812, 1822, 1833, 1851, 1861, 1884, 19 de març, 19 de setembre, 1909, 1934, 1939, 1970, 1973, 1977, 1978, 1983, 1985, 1995, 2000, 2002, 2003, 2005, 2006, 2008, 2013, 2017, 2020, 2021, 25 d'abril, 26 d'octubre, 27 de desembre, 7 de setembre, 713, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (493 més) »
Abd-al-Aziz al-Mansur
Al-Mansur Abu-l-Hàssan Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061) fou el primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021-gener de 1061).
Nou!!: País Valencià і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »
Absenta
L'absenta és una beguda alcohòlica destil·lada a partir d'una licor macerada amb herbes, principalment donzell (Artemisia absinthium), anís verd, melissa i fonoll.
Nou!!: País Valencià і Absenta · Veure més »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: País Valencià і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Ademús
Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual és la capital i municipi més poblat.
Nou!!: País Valencià і Ademús · Veure més »
Agència EFE
L'Agència EFE és una agència de comunicació i un servei de notícies fundada l'any 1939 a Burgos (Espanya).
Nou!!: País Valencià і Agència EFE · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: País Valencià і Agricultura · Veure més »
Aigua de València
Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.
Nou!!: País Valencià і Aigua de València · Veure més »
Aiguardent
L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló…).
Nou!!: País Valencià і Aiguardent · Veure més »
Aitana Ocaña Morales
coneguda simplement com a Aitana, és una cantant catalana.
Nou!!: País Valencià і Aitana Ocaña Morales · Veure més »
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Nou!!: País Valencià і Al-Àndalus · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: País Valencià і Alacant · Veure més »
Alacantí
L'Alacantí és una comarca que es troba al sud del País Valencià amb capital a Alacant.
Nou!!: País Valencià і Alacantí · Veure més »
Albacete
Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.
Nou!!: País Valencià і Albacete · Veure més »
Albarrasí
Albarrasí (en castellà i oficialment, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.
Nou!!: País Valencià і Albarrasí · Veure més »
Albufera
L'Albufera de València Una albufera és un llac o estany litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més graus, una mena de.
Nou!!: País Valencià і Albufera · Veure més »
Alcoi
Alcoi (oficialment Alcoi/Alcoy) és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.
Nou!!: País Valencià і Alcoi · Veure més »
Allioli
Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.
Nou!!: País Valencià і Allioli · Veure més »
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: País Valencià і Allipebre · Veure més »
Almansa
Almansa és un municipi de la província d'Albacete.
Nou!!: País Valencià і Almansa · Veure més »
Almenara
Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: País Valencià і Almenara · Veure més »
Almodí de Xàtiva
El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Almodí de Xàtiva · Veure més »
Alpont
Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.
Nou!!: País Valencià і Alpont · Veure més »
Alt Millars
L'Alt Millars, o la Conca del Millars, és una comarca valenciana interior i muntanyosa, amb capital a Cirat.
Nou!!: País Valencià і Alt Millars · Veure més »
Alt Palància
L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.
Nou!!: País Valencià і Alt Palància · Veure més »
Altea
Altea és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb l'Alfàs del Pi, la Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).
Nou!!: País Valencià і Altea · Veure més »
Alto de las Barracas
L'Alto de las Barracas és el sostre del País Valencià amb 1.838 m s.n.m. El cim s'eleva 23 m per damunt del mític Penyagolosa.
Nou!!: País Valencià і Alto de las Barracas · Veure més »
Alzira
Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: País Valencià і Alzira · Veure més »
Amèrica del Sud
LAmèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica travessat per l'equador terrestre.
Nou!!: País Valencià і Amèrica del Sud · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: País Valencià і Antiga Grècia · Veure més »
Aragó
Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma espanyola, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un estatut d'autonomia.
Nou!!: País Valencià і Aragó · Veure més »
Arnadí
Larnadí o carabassa santa és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.
Nou!!: País Valencià і Arnadí · Veure més »
Arròs
Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.
Nou!!: País Valencià і Arròs · Veure més »
Arròs a banda
Larròs a banda és un plat d'arròs, peix i marisc típic de la gastronomia valenciana.
Nou!!: País Valencià і Arròs a banda · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: País Valencià і Arròs al forn · Veure més »
Arròs amb crosta
La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (el Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.
Nou!!: País Valencià і Arròs amb crosta · Veure més »
Arròs amb fesols i naps
L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta, la Ribera, la Costera, la Safor, la Marina Alta i la Marina Baixa, al País Valencià, conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".
Nou!!: País Valencià і Arròs amb fesols i naps · Veure més »
Arròs caldós
Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo), fet en una cassola fonda de fang o ferro fos.
Nou!!: País Valencià і Arròs caldós · Veure més »
Arròs negre
L'arròs negre és un plat d'arròs sec, similar a la paella, però d'aspecte i gust diferents per la base de marisc i perquè sol contenir ceba i all, a diferència de la paella valenciana.
Nou!!: País Valencià і Arròs negre · Veure més »
Arrop i talladetes
Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.
Nou!!: País Valencià і Arrop i talladetes · Veure més »
Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc
L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc (o simplement ACV Tirant lo Blanc o Tirant.org) és una entitat cultural valenciana fundada l'any 1991 a la ciutat de València per Joan Mansanet i Mansanet, Rafael Ramos i Armengol, Robert Barberà Baraza, Nathalie Torres Garcia i Lluís Polo i Torres.
Nou!!: País Valencià і Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc · Veure més »
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Nou!!: País Valencià і Atur · Veure més »
Autogovern
L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.
Nou!!: País Valencià і Autogovern · Veure més »
Avui
LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.
Nou!!: País Valencià і Avui · Veure més »
Ènnec de Vallterra
Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.
Nou!!: País Valencià і Ènnec de Vallterra · Veure més »
Àrab
Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab (en àrab) és la llengua parlada en origen pel poble àrab.
Nou!!: País Valencià і Àrab · Veure més »
Baix Segura
El Baix Segura (en castellà, la Vega Baja del Segura i oficialment el Baix Segura / la Vega Baja) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola.
Nou!!: País Valencià і Baix Segura · Veure més »
Baix Vinalopó
El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.
Nou!!: País Valencià і Baix Vinalopó · Veure més »
Ball tradicional valencià
La falla http://falladrjjdomineport.com Dr J.J.Domine - Port al Festival Balls al Carrer a València al any 2018. La falla Tio Pep representa un típic bateig valencià al festival Balls al carrer a València, en els balls que es ballaven a l'eixir de la catedral, convidant als assistents a dolços i mistela. El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que el poble valencià ha assumit com a propis i que han anat transmetent-se de generació en generació.
Nou!!: País Valencià і Ball tradicional valencià · Veure més »
Balonmano Mar Sagunto
Balonmano Mar Sagunto fou un club d'handbol femení del País Valencià L'equip, fundat el 1978 com a CB Íber, era el successor del Club Medina de Valencia creat el 1963.
Nou!!: País Valencià і Balonmano Mar Sagunto · Veure més »
Baltasar de Montpalau i Ferrer
fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava, I comte de Xestalgar, titular de la baronia de Sot de Xera, del lloc de Sanç i de la Torre d'en Lloris.
Nou!!: País Valencià і Baltasar de Montpalau i Ferrer · Veure més »
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu
Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l'Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d'Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.
Nou!!: País Valencià і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »
Banda de música
Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percudida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.
Nou!!: País Valencià і Banda de música · Veure més »
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Nou!!: País Valencià і Basquetbol · Veure més »
Batalla d'Almansa
La batalla d'Almansa tingué lloc el 25 d'abril del 1707 en el context de la Guerra de Successió Espanyola.
Nou!!: País Valencià і Batalla d'Almansa · Veure més »
Benicàssim
Benicàssim (oficialment Benicàssim/Benicasim) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: País Valencià і Benicàssim · Veure més »
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Nou!!: País Valencià і Benidorm · Veure més »
Benifaió
Benifaió és un municipi del País Valencià, situat a la comarca de la Ribera Alta.
Nou!!: País Valencià і Benifaió · Veure més »
Benissa
Benissa és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.
Nou!!: País Valencià і Benissa · Veure més »
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
, fou un poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns, a la qual va pertànyer amb el nom de Silencio.
Nou!!: País Valencià і Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars · Veure més »
Biar
Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Biar · Veure més »
Bollit
El bollit (forma etimològica i normativa encara que també s'anomena bullit) és un plat tradicional valencià consistent en creïlles i cebes senceres bollides juntament amb alguna verdura com carxofes, bledes o carlotes en hivern o bajoqueta fina en estiu.
Nou!!: País Valencià і Bollit · Veure més »
Bunyol (gastronomia)
Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.
Nou!!: País Valencià і Bunyol (gastronomia) · Veure més »
Burjassot
Burjassot és un municipi del País Valencià, a la comarca de l'Horta Nord, i situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.
Nou!!: País Valencià і Burjassot · Veure més »
Butlletí Oficial de l'Estat
El Butlletí Oficial de l'Estat (castellà: Boletín Oficial del Estado, abreujat BOE) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.
Nou!!: País Valencià і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »
Cabanes (Plana Alta)
Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: País Valencià і Cabanes (Plana Alta) · Veure més »
Cabdet
Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).
Nou!!: País Valencià і Cabdet · Veure més »
Café-licor
El café-licor o cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.
Nou!!: País Valencià і Café-licor · Veure més »
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Nou!!: País Valencià і Callosa d'en Sarrià · Veure més »
Cambra de Comerç de València
La Cambra de Comerç de València és una corporació de dret públic fundada el 1887 amb seu a València, i regulada per la Llei 3/1993 de 22 de març, i que té com a finalitats.
Nou!!: País Valencià і Cambra de Comerç de València · Veure més »
Camp de Morvedre
El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Camp de Morvedre · Veure més »
Camp de Túria
El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.
Nou!!: País Valencià і Camp de Túria · Veure més »
Campionat del Món de Motociclisme de velocitat
El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat regulat per la FIM (en anglès: Grand Prix motorcycle racing FIM World Championship o FIM Road Racing World Championship Grand Prix), és la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat, disputada d'ençà de 1949.
Nou!!: País Valencià і Campionat del Món de Motociclisme de velocitat · Veure més »
Campionat del Món de Superbike
El Campionat del Món de Superbike (en anglès: Superbike World Championship i comunament World Superbike), abreujat SBK, WSB o WSBK, és la màxima competició internacional de Superbike.
Nou!!: País Valencià і Campionat del Món de Superbike · Veure més »
Canal de Navarrés
La Canal de Navarrés és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.
Nou!!: País Valencià і Canal de Navarrés · Veure més »
Cant d'albades
''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (col·loquialment, albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.
Nou!!: País Valencià і Cant d'albades · Veure més »
Cap i Casal
* Al Comtat de Barcelona i al Principat de Catalunya el títol que hom dona tradicionalment a la ciutat de Barcelona, per ser aquesta la més important d'aquest territori.
Nou!!: País Valencià і Cap i Casal · Veure més »
Carabassat
El Carabassat (paraula derivada de carabassa o carbassa) és un fruita confitada (ensucrada) que s'extreu de la carabassa (normalment la de color groc o porquera) i per extensió de la paraula també amb el mateix procés amb altres fruites: peres, taronges, cireres, etc.
Nou!!: País Valencià і Carabassat · Veure més »
Carles Borja
Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592), Duc de Gandia i Marquès de Llombai (1550-1592).
Nou!!: País Valencià і Carles Borja · Veure més »
Cartoixa de Porta Coeli
La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).
Nou!!: País Valencià і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »
Casca (dolç)
La casca és un dolç típic de la cuina valenciana i mallorquina, realitzat amb ametlla molta, sucre i ous, que es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa.
Nou!!: País Valencià і Casca (dolç) · Veure més »
Cassalla
La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.
Nou!!: País Valencià і Cassalla · Veure més »
Castell de Sagunt
El castell de Sagunt és una fortalesa situada dalt la muntanya que protegix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià).
Nou!!: País Valencià і Castell de Sagunt · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: País Valencià і Castella · Veure més »
Castella - la Manxa
Castella-la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una comunitat autònoma d'Espanya, establerta d'acord amb el seu Estatut d'Autonomia i la Constitució espanyola.
Nou!!: País Valencià і Castella - la Manxa · Veure més »
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Nou!!: País Valencià і Castellà · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: País Valencià і Castelló de la Plana · Veure més »
Castellví (llinatge)
Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al.
Nou!!: País Valencià і Castellví (llinatge) · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: País Valencià і Català · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: País Valencià і Catalunya · Veure més »
Catedral de València
La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.
Nou!!: País Valencià і Catedral de València · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: País Valencià і Catolicisme · Veure més »
Centelles (llinatge)
Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: País Valencià і Centelles (llinatge) · Veure més »
Centre Arqueològic de l'Almoina
Dades del museu.
Nou!!: País Valencià і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »
Cim de Penyagolosa
El Penyagolosa és una muntanya situada entre les comarques valencianes de l'Alt Maestrat i l'Alt Millars el cim de la qual arriba als 1.813 metres del nivell de la mar convertint-la en la segona muntanya més alta del País Valencià després del Alto de las Barracas (el Racó d'Ademús).
Nou!!: País Valencià і Cim de Penyagolosa · Veure més »
Circuit automobilístic
Autòdrom José Carlos Pace vist des d'una tribuna. Hockenheim. Indianapolis durant una competició. Circuit de Surfers Paradise. La Carrera de Campions del 2007 es va córrer en un circuit doble dintre de l'Estadi de Wembley. Un circuit de carreres és un camí tancat utilitzat en certes modalitats d'automobilisme i motociclisme.
Nou!!: País Valencià і Circuit automobilístic · Veure més »
Circuit Ricardo Tormo
El Circuit Ricardo Tormo, conegut també com a Circuit de València i anomenat oficialment Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo és una pista de curses situada a Xest, País Valencià, que és propietat de la societat mercantil pública Circuit del Motor i Promoció Esportiva SA.
Nou!!: País Valencià і Circuit Ricardo Tormo · Veure més »
Circuit Urbà de València
El Circuit Urbà de València fou un circuit de Fórmula 1 que discorria pels carrers del Grau de València i al voltant de la dàrsena interior del port, i que va estar en actiu del 2008 al 2012.
Nou!!: País Valencià і Circuit Urbà de València · Veure més »
Ciutat de les Arts i les Ciències
La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.
Nou!!: País Valencià і Ciutat de les Arts i les Ciències · Veure més »
Ciutat Vella de València
La Ciutat Vella és un districte de la ciutat de València situat al centre geogràfic del municipi.
Nou!!: País Valencià і Ciutat Vella de València · Veure més »
Clima mediterrani
Clima supra-mediterrani d'estiu càlid (Csb) Climograma de València, típicament mediterrani El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.
Nou!!: País Valencià і Clima mediterrani · Veure més »
Club Balonmano Calpisa
El Club Balonmano Calpisa fou un equip d'handbol creat a Alacant a la dècada de 1970, partint de l'històric Obras del Puerto, esdevenint un dels equips més importants de la Lliga ASOBAL, la qual guanyà en 4 ocasions consecutives.
Nou!!: País Valencià і Club Balonmano Calpisa · Veure més »
Club Bàsquet Lucentum Alacant
El Club Bàsquet Lucentum va ser un club de bàsquet de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: País Valencià і Club Bàsquet Lucentum Alacant · Veure més »
Club Esportiu Alcoià
El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.
Nou!!: País Valencià і Club Esportiu Alcoià · Veure més »
Club Esportiu Castelló
El Club Esportiu Castelló (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922.
Nou!!: País Valencià і Club Esportiu Castelló · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: País Valencià і Coca (pastís) · Veure més »
Coca amb tonyina
La Coca amb tonyina, també anomenada Coca de Sant Joan, és una coca tapada salada típica del sud del País Valencià, i més concretament de l'Alacantí, on se'n menja la Nit de Sant Joan.
Nou!!: País Valencià і Coca amb tonyina · Veure més »
Coca de dacsa
Ròtova. Les coques escaldades són un plat tipic al poble. Les coques de dacsa o coques de ploure, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa, sovint mesclada amb farina de forment, aigua, oli i sal.
Nou!!: País Valencià і Coca de dacsa · Veure més »
Coca de Fira
Coca de Fira d'Ontinyent La Coca de Fira és una recepta tradicional d'Ontinyent realitzada sobre una base de pasta seca.
Nou!!: País Valencià і Coca de Fira · Veure més »
Coca de llanda
La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, o coca malfeta a les comarques del nord, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.
Nou!!: País Valencià і Coca de llanda · Veure més »
Coca de recapte
La coca de recapte és una coca salada que porta el recapte, el que hi ha com a provisions per menjar, la qual cosa n'explica la gran varietat.
Nou!!: País Valencià і Coca de recapte · Veure més »
Coca de xulla
La coca de xulla o d'embotit és una coca salada típica de gairebé tot l'interior muntanyencEliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995.
Nou!!: País Valencià і Coca de xulla · Veure més »
Columbicultura
La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l'ensinistrament de coloms.
Nou!!: País Valencià і Columbicultura · Veure més »
Comarques Centrals del País Valencià
Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.
Nou!!: País Valencià і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »
Comarques del País Valencià
Les comarques del País Valencià són unes demarcacions territorials amb què s'ha estructurat tradicionalment el país des dels acabaments del xix.
Nou!!: País Valencià і Comarques del País Valencià · Veure més »
Comarques del Sud del País Valencià
Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.
Nou!!: País Valencià і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »
Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià
Localització Les Comarques del Túria-Xúquer són una regió valenciana que comprèn les comarques per on transcorren els rius Túria i Xúquer.
Nou!!: País Valencià і Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià · Veure més »
Comarques xurres
Les comarques xurres respecte al País Valencià Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques que, en fundar-se el Regne de València, varen ser poblades majoritàriament per aragonesos.
Nou!!: País Valencià і Comarques xurres · Veure més »
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Nou!!: País Valencià і Comtat (País Valencià) · Veure més »
Comunitat autònoma
290x290px Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.
Nou!!: País Valencià і Comunitat autònoma · Veure més »
Congrés dels Diputats
El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: País Valencià і Congrés dels Diputats · Veure més »
Conquesta feudal hispànica
La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.
Nou!!: País Valencià і Conquesta feudal hispànica · Veure més »
Consell de la Generalitat Valenciana
El Consell de la Generalitat Valenciana és l'òrgan col·legiat que governa al País Valencià amb funcions executives i administratives, essent-ne una de les institucions bàsiques juntament amb el President i les Corts, segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Consell de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Consell del País Valencià
El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.
Nou!!: País Valencià і Consell del País Valencià · Veure més »
Consell Valencià de Cultura
El Consell Valencià de Cultura (CVC) és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetllar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat.
Nou!!: País Valencià і Consell Valencià de Cultura · Veure més »
Constitució Espanyola de 1812
1.
Nou!!: País Valencià і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »
Contestans
Els contestans (Contestani) foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels bastetans.
Nou!!: País Valencià і Contestans · Veure més »
Cora de Todmir
Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713.La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.
Nou!!: País Valencià і Cora de Todmir · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: País Valencià і Corona d'Aragó · Veure més »
Cortes de Pallars
Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Vall de Cofrents-Aiora.
Nou!!: País Valencià і Cortes de Pallars · Veure més »
Corts forals valencianes
Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts del Regne de València o Corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del fins al.
Nou!!: País Valencià і Corts forals valencianes · Veure més »
Corts Generals
Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.
Nou!!: País Valencià і Corts Generals · Veure més »
Corts Valencianes
Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Corts Valencianes · Veure més »
Costera
La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.
Nou!!: País Valencià і Costera · Veure més »
Cova del Cochino
Localització d'alguns dels jaciments més importants del Paleolític i Epipaleolític al País Valencià. La cova del Cochino està situada 5 km al nord de Villena (Alt Vinalopó, País Valencià), al vessant sud de la serra del Morrón.
Nou!!: País Valencià і Cova del Cochino · Veure més »
Cova Negra
La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.
Nou!!: País Valencià і Cova Negra · Veure més »
Creu dels Tres Regnes
La muntanya de la Creu dels Tres Regnes es troba a la rodalia del llogaret d'Arroyo Cerezo, que pertany al terme municipal de Castellfabib, a la comarca del Racó d'Ademús, província de València, al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Creu dels Tres Regnes · Veure més »
Cristià nou
La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.
Nou!!: País Valencià і Cristià nou · Veure més »
Dama d'Elx
La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó).
Nou!!: País Valencià і Dama d'Elx · Veure més »
Dansa
Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.
Nou!!: País Valencià і Dansa · Veure més »
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Nou!!: País Valencià і Dècada del 1920 · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: País Valencià і Dénia · Veure més »
Decrets de Nova Planta
Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.
Nou!!: País Valencià і Decrets de Nova Planta · Veure més »
Democràcia parlamentària
Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.
Nou!!: País Valencià і Democràcia parlamentària · Veure més »
Denominacions del País Valencià
Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.
Nou!!: País Valencià і Denominacions del País Valencià · Veure més »
Desarmament dels moriscos valencians
El desarmament dels moriscs valencians va ser decretat pel rei Felip II el 19 de gener de l'any 1563 i publicat al regne de València el 8 de febrer del mateix any pel capità general Alonso d'Aragó, duc de Sogorb.
Nou!!: País Valencià і Desarmament dels moriscos valencians · Veure més »
Diada de Sant Josep
La diada de Sant Josep, el 19 de març, és el dia en el qual se celebra el dia del pare. Es tracta d'una festa antiga que recentment, per paral·lelisme, ha inspirat la creació d'un dia de la mare que se celebra el primer diumenge de maig.
Nou!!: País Valencià і Diada de Sant Josep · Veure més »
Diada Nacional del País Valencià
La Diada del 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià, i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.
Nou!!: País Valencià і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »
Dieta
La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.
Nou!!: País Valencià і Dieta · Veure més »
Dolçaina
Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.
Nou!!: País Valencià і Dolçaina · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: País Valencià і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana al País Valencià
Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i la vinguda del Renaixement.
Nou!!: País Valencià і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »
Edetània
Edetània va ser el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.
Nou!!: País Valencià і Edetània · Veure més »
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma
Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Nou!!: País Valencià і Eiximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma · Veure més »
El Camp de Mirra
El Camp de Mirra (oficialment Campo de Mirra/el Camp de Mirra) és una població del País Valencià de la comarca de l'Alt Vinalopó, constituïda com a municipi i popularment coneguda com el Campet.
Nou!!: País Valencià і El Camp de Mirra · Veure més »
El Pilar de la Foradada
El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.
Nou!!: País Valencià і El Pilar de la Foradada · Veure més »
El Puig de Santa Maria
El Puig de Santa Maria, abans de 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: País Valencià і El Puig de Santa Maria · Veure més »
Elda
Elda és una ciutat del País Valencià situada a la vora del Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà de la qual és capital administrativa.
Nou!!: País Valencià і Elda · Veure més »
Els Columbrets
Els illots Columbrets o les Illes Columbretes (també conegudes simplement com els Columbrets o les Columbretes) són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Els Columbrets · Veure més »
Els Ports
Els Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.
Nou!!: País Valencià і Els Ports · Veure més »
Elx
Elx (IPA), en i oficialment, Elche/Elx és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.
Nou!!: País Valencià і Elx · Veure més »
Elx Club de Futbol
LElx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).
Nou!!: País Valencià і Elx Club de Futbol · Veure més »
Embotit
Un embotit o farcit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.
Nou!!: País Valencià і Embotit · Veure més »
Emirat d'Alpont
Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.
Nou!!: País Valencià і Emirat d'Alpont · Veure més »
Emirat de Balànsiya
L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.
Nou!!: País Valencià і Emirat de Balànsiya · Veure més »
Emirat de Dàniyya
Lemirat o taifa de Dàniya (o) fou un estat andalusí, construït per un mawla dels amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.
Nou!!: País Valencià і Emirat de Dàniyya · Veure més »
Empresa
Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.
Nou!!: País Valencià і Empresa · Veure més »
Enclavament
Enclavament idealitzat. C és un enclavament del B dins del territori d'A. En geografia política, un enclavament és una part d'un territori que està completament envoltat per un altre territori de la mateixa categoria.
Nou!!: País Valencià і Enclavament · Veure més »
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Nou!!: País Valencià і Escalivada · Veure més »
Escrivà d'Íxer
Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles i, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.
Nou!!: País Valencià і Escrivà d'Íxer · Veure més »
Escrutini proporcional plurinominal
La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.
Nou!!: País Valencià і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »
Esgarrat
L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.
Nou!!: País Valencià і Esgarrat · Veure més »
Església de Sant Bertomeu (Xàbia)
L'església de Sant Bertomeu és un temple catòlic situat al nord-est de la vila valenciana de Xàbia, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta.
Nou!!: País Valencià і Església de Sant Bertomeu (Xàbia) · Veure més »
Església de Sant Joan de l'Hospital
L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.
Nou!!: País Valencià і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »
Església de Sant Joan del Mercat
L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.
Nou!!: País Valencià і Església de Sant Joan del Mercat · Veure més »
Espais Naturals Protegits del País Valencià
Muntanyeta dels Sants: microreserva de flora des del 11-09-2006 La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix les diferents figures d'espais protegits, un procediment detallat per a la seua declaració, els instruments d'ordenació ambiental i els órgans de gestió.
Nou!!: País Valencià і Espais Naturals Protegits del País Valencià · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: País Valencià і Espanya · Veure més »
Espècie introduïda
El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa En biogeografia, una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.
Nou!!: País Valencià і Espècie introduïda · Veure més »
Estatut d'autonomia
Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Melilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.
Nou!!: País Valencià і Estatut d'autonomia · Veure més »
Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana
Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica que regula la Generalitat, l'òrgan d'autogovern de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: País Valencià і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Estel (màquina)
El Yokaichi Giant Kite Festival se celebra el quart diumenge de maig, Higashiomi, Shiga, Japó estels d'un fil miniatura miniatura Un estel, grua, catxerulo, miloca, milotxa o milorxa, cometa, caputxó (sense canyes), caputxí, passavolant o quan és llarguer bacallà a Tarragona és una màquina simple, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent.
Nou!!: País Valencià і Estel (màquina) · Veure més »
Estoc
Estoc del 1580 al 1600. Un estoc és un tipus d'espasa d'una mà amb una fulla fina i allargada, amb tall a totes dues bandes, destinada principalment a atacar amb la punta.
Nou!!: País Valencià і Estoc · Veure més »
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Nou!!: País Valencià і Euro · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: País Valencià і Europa · Veure més »
Exportació
Escena de port. Pintura d'Abraham Storck. Els deu principals països en el commerç internacional L'exportació és qualsevol bé o servei enviat a un altre país, normalment amb propòsits comercials, ja sigui a la mateixa part del món (per exemple de Catalunya cap a Suïssa) o a una altra part del món.
Nou!!: País Valencià і Exportació · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: País Valencià і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Falles
Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu ''Falla'').
Nou!!: País Valencià і Falles · Veure més »
Família Borja
Els Borja foren una família noble valenciana radicada a la localitat aragonesa de Borja i establerta a Xàtiva.
Nou!!: País Valencià і Família Borja · Veure més »
Fartó
Els fartons són una especialitat de pastisseria d'Alboraia (País Valencià).
Nou!!: País Valencià і Fartó · Veure més »
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Nou!!: País Valencià і Fauna · Veure més »
Fórmula 1
La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.
Nou!!: País Valencià і Fórmula 1 · Veure més »
Fórmula 3
La Fórmula 3 o, en forma abreviada, F3, és un tipus de fórmula de competició automobilística.
Nou!!: País Valencià і Fórmula 3 · Veure més »
Federació de Pilota Valenciana
La Federació de Pilota Valenciana és l'associació que regeix l'esport de la pilota valenciana.
Nou!!: País Valencià і Federació de Pilota Valenciana · Veure més »
Felip de Boïl i de la Scala
Felip de Boïl i de la Scala (País Valencià, ? - Mallorca, 1348), segon senyor de Manises, conseller reial, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d'Alfons el Benigne.
Nou!!: País Valencià і Felip de Boïl i de la Scala · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: País Valencià і Felip II de Castella · Veure més »
Felip III de Castella
Felip III de Castella, II d'Aragó i Portugal i V de Navarra, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.
Nou!!: País Valencià і Felip III de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: País Valencià і Felip V d'Espanya · Veure més »
Fenicis
Mapa de Fenícia durant la seva expansió colonial. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.
Nou!!: País Valencià і Fenicis · Veure més »
Festes de la Magdalena
Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.
Nou!!: País Valencià і Festes de la Magdalena · Veure més »
Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí
Les Festes de la Mare de Déu de la Salut són una festa tradicional de la població valenciana d'Algemesí (Ribera Alta), celebrades en honor de la seua patrona, Nostra Senyora de la Salut.
Nou!!: País Valencià і Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: País Valencià і Feudalisme · Veure més »
Fideuada
La fideuada o col·loquialment al País Valencià, fideuà és un plat a base de suc de peix complementat amb marisc al gust del consumidor i uns fideus específics més grossos que els normals, corbats i amb un forat al mig que s'anomenen fideus perla.
Nou!!: País Valencià і Fideuada · Veure més »
Flaó
Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.
Nou!!: País Valencià і Flaó · Veure més »
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Nou!!: País Valencià і Flora · Veure més »
Foguera
jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar, dur a terme execucions o celebrar ritus i determinades festes.
Nou!!: País Valencià і Foguera · Veure més »
Fogueres de Sant Joan
Les Fogueres de Sant Joan són la festa major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.
Nou!!: País Valencià і Fogueres de Sant Joan · Veure més »
Foia de Bunyol
La Foia de Bunyol és una comarca del centre del País Valencià, amb capital a Xiva.
Nou!!: País Valencià і Foia de Bunyol · Veure més »
Francesc Carles de Borja
Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernández de Velasco o Carles de Borja-Centelles (8 de desembre 1573 — 7 de febrer 1632), Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1595-1632).
Nou!!: País Valencià і Francesc Carles de Borja · Veure més »
Francesc Carròs i de Cruïlles
Francesc Carròs i de Cruïlles (? - ca.1339) fou almirall de la Corona d'Aragó i governador del Regne de Sardenya i Còrsega (1325), fou el tercer senyor de la Baronia de Rebollet.
Nou!!: País Valencià і Francesc Carròs i de Cruïlles · Veure més »
Francesc Dídac Pasqual de Borja
Francesc Dídac Pasqual de Borja-Centelles i Dòria, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1632-1665).
Nou!!: País Valencià і Francesc Dídac Pasqual de Borja · Veure més »
Francesc de Borja
Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).
Nou!!: País Valencià і Francesc de Borja · Veure més »
Francesc de Castellví i de Vic
Francesc de Castellví i de Vic, també conegut com a Francí de Castellví (València, s. XV - 6 de setembre de 1506), baró de Benimuslem i senyor de Mulata, fou un noble poeta, militar i polític valencià del segle XV.
Nou!!: País Valencià і Francesc de Castellví i de Vic · Veure més »
Francesc Ribalta
''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del.
Nou!!: País Valencià і Francesc Ribalta · Veure més »
Francesc Tomàs de Borja
Francesc Tomàs de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqués de Llombai i comte d'Oliva (1592-1595).
Nou!!: País Valencià і Francesc Tomàs de Borja · Veure més »
Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau
Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (València 1642 - 1709) fou una noble senyora pertanyent a l'aristocràcia valenciana, IV comtessa de Xestalgar i X baronessa d'Estivella, entre altres títols.
Nou!!: País Valencià і Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau · Veure més »
Francisco Javier de Burgos y del Olmo
Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.
Nou!!: País Valencià і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »
Franquisme
El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.
Nou!!: País Valencià і Franquisme · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: País Valencià і Furs · Veure més »
Furs de València
Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.
Nou!!: País Valencià і Furs de València · Veure més »
Futbol
El futbol o fútbal (ambdues de l'anglès football, literalment "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.
Nou!!: País Valencià і Futbol · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: País Valencià і Gandia · Veure més »
Gaspar Escrivà de Romaní
Gaspar Escrivà de Romaní (País Valencià), Poeta Barroc.
Nou!!: País Valencià і Gaspar Escrivà de Romaní · Veure més »
Gaspar Mercader i Carròs
Gaspar Mercader i Carròs (València, 1568 - † València, 8 d'agost de 1631), I Comte de Bunyol, va ser un noble i escriptor valencià.
Nou!!: País Valencià і Gaspar Mercader i Carròs · Veure més »
Gaspatxo
El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.
Nou!!: País Valencià і Gaspatxo · Veure més »
Gastronomia
Els aliments exquisits són un dels objectes d'estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.
Nou!!: País Valencià і Gastronomia · Veure més »
Generalitat Valenciana
La Generalitat Valenciana és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Generalitat Valenciana · Veure més »
Germana de Foix
Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).
Nou!!: País Valencià і Germana de Foix · Veure més »
Gran Premi d'Europa
El Gran Premi d'Europa és una carrera automobilística puntuable pel campionat de Fórmula 1 que s'ha anat disputant a diferents circuits europeus des del 1983.
Nou!!: País Valencià і Gran Premi d'Europa · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: País Valencià і Grècia · Veure més »
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: País Valencià і Guardamar del Segura · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: País Valencià і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: País Valencià і Guerres Púniques · Veure més »
Handbol
Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.
Nou!!: País Valencià і Handbol · Veure més »
Hèrcules Club de Futbol
LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (l'Alacantí, País Valencià).
Nou!!: País Valencià і Hèrcules Club de Futbol · Veure més »
Herbero de la Serra de Mariola
L'herber o herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la serra de Mariola en general.
Nou!!: País Valencià і Herbero de la Serra de Mariola · Veure més »
Home de Neandertal
Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i al Pròxim Orient durant el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.
Nou!!: País Valencià і Home de Neandertal · Veure més »
Horta Nord
L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant pertanyent a la província de València, al centre del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Horta Nord · Veure més »
Horta Oest
L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest fou una comarca del País Valencià fins al 31 de desembre del 2022 i que tingué la seua capital a Torrent (encara que no fon capital administrativa ni històrica).
Nou!!: País Valencià і Horta Oest · Veure més »
Horta Sud
L'Horta Sud respecte altres comarques. L'Horta Sud és una comarca valenciana, ubicada al sud de l'Àrea Metropolitana de València.
Nou!!: País Valencià і Horta Sud · Veure més »
Ibers
Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.
Nou!!: País Valencià і Ibers · Veure més »
Ignasi Vergara
Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignasi Vergara Gimeno (València, 1715 — València, 1775) va ser un escultor valencià.
Nou!!: País Valencià і Ignasi Vergara · Veure més »
Ilercavons
Els ilercavons, ilergàvons o ilercàons van ser una tribu ibèrica entre els segles VI i I a.C. Abastava aproximadament el territori entre el coll de Balaguer, Sagunt i Mequinensa.
Nou!!: País Valencià і Ilercavons · Veure més »
Illa de Tabarca
Lilla de Tabarca o l'illa Plana (únics topònims normatius en valencià segons el Corpus Toponímic Valencià), també popularment Nova Tabarca, és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Illa de Tabarca · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: País Valencià і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: País Valencià і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: País Valencià і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Indumentària tradicional
Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.
Nou!!: País Valencià і Indumentària tradicional · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: País Valencià і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Institut Nacional d'Estadística d'Espanya
L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.
Nou!!: País Valencià і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »
Institut Valencià d'Art Modern
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Institut Valencià d'Art Modern · Veure més »
Jaén
Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.
Nou!!: País Valencià і Jaén · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: País Valencià і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jeroni Vich i Vallterra
Pati Vich, actualment reconstruít al Museu de Belles Arts de València Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535), conegut com l'ambaixador Vich, va ser un aristòcrata i diplomàtic valencià.
Nou!!: País Valencià і Jeroni Vich i Vallterra · Veure més »
Joan Baptista Cabanilles
Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor valencià de música barroca.
Nou!!: País Valencià і Joan Baptista Cabanilles · Veure més »
Joan Borja
* Joan Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497), duc de Gandia (1488-97) i baró de Llombai (1494-97).
Nou!!: País Valencià і Joan Borja · Veure més »
Joan de Joanes
''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.
Nou!!: País Valencià і Joan de Joanes · Veure més »
Joan de Monpalau
Joan de Monpalau, o Montpalau, depenent de la font, (València) va ser un cavaller, cosí de l'escriptor Joanot Martorell, qui el va acusar de faltar a la seva paraula en haver promès casar-se amb sa germana Damiata.
Nou!!: País Valencià і Joan de Monpalau · Veure més »
Joan de Ribera
Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).
Nou!!: País Valencià і Joan de Ribera · Veure més »
Joan II Borja
Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543) fou III Duc de Gandia i Baró de Llombai (1497-1543).
Nou!!: País Valencià і Joan II Borja · Veure més »
Joan Lluís Vives i March
Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.
Nou!!: País Valencià і Joan Lluís Vives i March · Veure més »
Joan Roís de Corella
Joan Roís de Corella i de Cabrera (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497), senyor de l'alqueria de Beneito i senyor de Miraflor (La Marina Alta), fou un religiós conegut per la seva obra literària.
Nou!!: País Valencià і Joan Roís de Corella · Veure més »
Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní
Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní (?-1479) fou príncep de Rossano, comte de Montalbo, Cariati i Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.
Nou!!: País Valencià і Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní · Veure més »
Joan Vich i Manrique de Lara
Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), fou un aristòcrata, diplomàtic i esclesiàstic valencià.
Nou!!: País Valencià і Joan Vich i Manrique de Lara · Veure més »
Joc del truc
Espasa, Basto i les dues manilles. El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a Mallorca i en moltes parts del País Valencià i del Berguedà (Catalunya) així com en zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià).
Nou!!: País Valencià і Joc del truc · Veure més »
Josep de Ribera
Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també com a Jusepe de Ribera o, més rarament, Giuseppe de Ribera. És un dels representants del tenebrisme.
Nou!!: País Valencià і Josep de Ribera · Veure més »
Josep Vergara Ximeno
Sagrada Família amb Sant Joanet fou el màxim representant del moviment academicista a terres valencianes.
Nou!!: País Valencià і Josep Vergara Ximeno · Veure més »
Josepa Domènica Català de Valeriola
Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d'Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d'Espanya.
Nou!!: País Valencià і Josepa Domènica Català de Valeriola · Veure més »
Jota
“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa. Arxiu Fermín Pardo. Vídeo de jota valenciana a les Jornades Internacionals Folklòriques de Catalunya a Calella VídeoMaxRes La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tot Espanya i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines.
Nou!!: País Valencià і Jota · Veure més »
Juny
El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.
Nou!!: País Valencià і Juny · Veure més »
L'Horta de València
La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formaven (abans de la reforma de l'1 de gener de 2023) destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.
Nou!!: País Valencià і L'Horta de València · Veure més »
L'Oceanogràfic de València
Lleó marí sud-americà a L'Oceanogràfic. L'Oceanogràfic és un aquari públic i un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València.
Nou!!: País Valencià і L'Oceanogràfic de València · Veure més »
La Bastida de les Alcusses
El poblat iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament que data de finals del al, situat en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa.
Nou!!: País Valencià і La Bastida de les Alcusses · Veure més »
La Marina
La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.
Nou!!: País Valencià і La Marina · Veure més »
La Ribera Alta
La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.
Nou!!: País Valencià і La Ribera Alta · Veure més »
La Ribera de Cabanes
La Ribera de Cabanes és una zona geogràfica que està situada uns 13 quilòmetres aproximadament de la localitat de Cabanes, a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: País Valencià і La Ribera de Cabanes · Veure més »
La Vall d'Uixó
La Vall d'Uixó, també coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.
Nou!!: País Valencià і La Vall d'Uixó · Veure més »
La Vila Joiosa
La Vila Joiosa, anomenada normalment la Vila, és un municipi del País Valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.
Nou!!: País Valencià і La Vila Joiosa · Veure més »
Llíria
Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià, capital de la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: País Valencià і Llíria · Veure més »
Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià
La Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià va ser una llei ordinària d'actuació en el territori valencià tombada el 2016 (Sentència 82/2016) pel Tribunal Constitucional ser considerada inconstitucional.
Nou!!: País Valencià і Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià · Veure més »
Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià
La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.
Nou!!: País Valencià і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià · Veure més »
Llengua de signes valenciana
La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua signada utilitzada per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes.
Nou!!: País Valencià і Llengua de signes valenciana · Veure més »
Llengua minoritzada
prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d'un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d'obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d'una llengua originàriament exògena.
Nou!!: País Valencià і Llengua minoritzada · Veure més »
Llengua pròpia
Andorra Llengua pròpia és un terme jurídic que al·ludeix, en diferents Estatuts d'autonomia de comunitats autònomes d'Espanya, a llengües que han estat declarades oficials d'aquesta comunitat autònoma juntament amb el castellà, d'acord amb el que estableix l'article tercer de la Constitució espanyola.
Nou!!: País Valencià і Llengua pròpia · Veure més »
Llevant Unió Esportiva
El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD segons la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament en els seus barris marítims i també en el centre històric de la ciutat.
Nou!!: País Valencià і Llevant Unió Esportiva · Veure més »
Llista d'escuts del País Valencià
Aquesta llista d'escuts del País Valencià recull els escuts oficials i sense oficialitzar dels ens territorials del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Llista d'escuts del País Valencià · Veure més »
Llista de pilotaires valencians
Trofeu Juliet d'Alginet, 2009 Açò és una llista de pilotaris valencians (principalment masculins, tot i que inclou algunes pilotaries també - exactament 5 a 2021) de totes les èpoques ordenable per any de naixement, especialitat (escala i corda, frontó, galotxa, llargues o raspall), nom esportiu, llinatge, procedència, posició en el joc i palmarés aproximat, això últim amb caràcter orientatiu, ja que la proliferació de trofeus comença en la dècada de 2000, la informació sobre pilotaris anteriors a la creació de ValNet (2005) és escassa i el nombre augmenta durant l'any.
Nou!!: País Valencià і Llista de pilotaires valencians · Veure més »
Llista de societats musicals del País Valencià
Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.
Nou!!: País Valencià і Llista de societats musicals del País Valencià · Veure més »
Lluís Joan del Milà i Borja
Lluís Joan del Milà i Borja, anomenat el cardenal de Sogorb, o de Lleida (nascut cap el 1430/1433 a Xàtiva, i mort a Bèlgida l'any 1510) és un cardenal valencià dels segles XV i XVI.
Nou!!: País Valencià і Lluís Joan del Milà i Borja · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: País Valencià і Madrid · Veure més »
Maestrat
Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.
Nou!!: País Valencià і Maestrat · Veure més »
Manuel Ardit i Lucas
Manuel Ardit i Lucas (València, 2 de desembre de 1941 - València, 8 de desembre de 2013) fou un historiador i professor universitari valencià, membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1992 i 2013.
Nou!!: País Valencià і Manuel Ardit i Lucas · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: País Valencià і Mar Mediterrània · Veure més »
Marina Alta
La Marina Alta és una comarca valenciana, amb capital a Dénia.
Nou!!: País Valencià і Marina Alta · Veure més »
Marina Baixa
La Marina Baixa és una comarca del centre del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Marina Baixa · Veure més »
Marxador
El marxador, en pilota valenciana, és la persona encarregada de dur la puntuació de la partida, és a dir, el marcador de la partida, mentre esta es disputa.
Nou!!: País Valencià і Marxador · Veure més »
Massís del Montgó
Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: País Valencià і Massís del Montgó · Veure més »
Maulets (1705)
Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 l'Eixample Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.
Nou!!: País Valencià і Maulets (1705) · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: País Valencià і Múrcia · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: País Valencià і Música · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: País Valencià і Metre · Veure més »
Mislata
Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Sud.
Nou!!: País Valencià і Mislata · Veure més »
Mistela
La mistela és un vi de licor tradicional.
Nou!!: País Valencià і Mistela · Veure més »
Misteri d'Elx
El Misteri d'Elx (també anomenat localment la Festa d'Elx) és una obra teatral que representa la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu i que se celebra a Elx des de finals de l'edat mitjana.
Nou!!: País Valencià і Misteri d'Elx · Veure més »
Mocadorada
Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular valenciana, generalment vinculada a la data del 9 d'octubre, dia de Sant Donís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Mocadorada · Veure més »
Moixent
Moixent (oficialment Moixent/Mogente) és una població del País Valencià a la comarca de la Costera.
Nou!!: País Valencià і Moixent · Veure més »
Mona de Pasqua
Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.
Nou!!: País Valencià і Mona de Pasqua · Veure més »
Monestir de Santa Maria de Benifassà
El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).
Nou!!: País Valencià і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »
Monestir de Santa Maria de la Valldigna
El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »
Monestir de Santa Maria del Puig
Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Monestir de Santa Maria del Puig · Veure més »
Montpalau (llinatge)
Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya.
Nou!!: País Valencià і Montpalau (llinatge) · Veure més »
Monts Universals
El poble de Villar del Cobo a la vora dels Montes Universales durant una nevada Túria, conegut amb el nom de riu Guadalaviar fins a Terol. Els Montes Universales (Monts Universals), són una serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric.
Nou!!: País Valencià і Monts Universals · Veure més »
Montsoriu (llinatge)
Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d'Aragó en distints moments de l'edat mitjana.
Nou!!: País Valencià і Montsoriu (llinatge) · Veure més »
Morella
Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins el seu gran terme municipal.
Nou!!: País Valencià і Morella · Veure més »
Moriscos
Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.
Nou!!: País Valencià і Moriscos · Veure més »
Moros i Cristians
Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià) i, en el cas de Mallorca, dels pirates sarraïns a l'Edat Moderna.
Nou!!: País Valencià і Moros i Cristians · Veure més »
Moros i Cristians d'Alcoi
Esquadra Filada Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (l’Alcoià) són una festa popular en què es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.
Nou!!: País Valencià і Moros i Cristians d'Alcoi · Veure més »
Motociclisme
Giacomo Agostini, 15 títols mundials de velocitat Roger De Coster, 5 títols mundials de motocròs El motociclisme és el conjunt d'esports relacionats amb les curses de motocicletes en qualsevol de les seves varietats o categories.
Nou!!: País Valencià і Motociclisme · Veure més »
MotoGP
MotoGP és la categoria màxima del Campionat del Món de Motociclisme de velocitat.
Nou!!: País Valencià і MotoGP · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: País Valencià і Mudèjar · Veure més »
Muixeranga
La Nova Muixeranga d'Algemesí. La muixeranga és un element festiu tradicional d'alguns pobles valencians que combina components acrobàtics, coreogràfics, religiosos i burlescos.
Nou!!: País Valencià і Muixeranga · Veure més »
Museu Arqueològic Provincial d'Alacant
El MARQ o Museu Arqueològic Provincial d'Alacant és un museu arqueològic.
Nou!!: País Valencià і Museu Arqueològic Provincial d'Alacant · Veure més »
Museu de Belles Arts de València
El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d'Espanya.
Nou!!: País Valencià і Museu de Belles Arts de València · Veure més »
Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí»
El Museu de Ceràmica de València o Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí» alberga diverses col·leccions de peces ceràmiques d'arreu de València, Espanya, Europa i Xina, a banda d'altres col·leccions d'arts sumptuàries, tot això dins el marc excepcional del Palau del Marqués de Dosaigües.
Nou!!: País Valencià і Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries «González Martí» · Veure més »
Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat
El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.
Nou!!: País Valencià і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »
Nacionalitat històrica
comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.
Nou!!: País Valencià і Nacionalitat històrica · Veure més »
Navaixes
Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: País Valencià і Navaixes · Veure més »
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Nou!!: País Valencià і Novelda · Veure més »
Ojuelos de Valdeminguete
Ojuelos de Valdeminguete és el paratge on neix el riu Xúquer.
Nou!!: País Valencià і Ojuelos de Valdeminguete · Veure més »
Olocau
Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.
Nou!!: País Valencià і Olocau · Veure més »
Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau
Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del.
Nou!!: País Valencià і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau · Veure més »
Ontinyent
Ontinyent és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Vall d'Albaida.
Nou!!: País Valencià і Ontinyent · Veure més »
Oriola
Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi situat al sud del País Valencià, capital de la comarca del Baix Segura i que limita amb la Regió de Múrcia.
Nou!!: País Valencià і Oriola · Veure més »
Orpesa
Orpesa (oficialment Orpesa/Oropesa del Mar) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: País Valencià і Orpesa · Veure més »
Orxata
Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.
Nou!!: País Valencià і Orxata · Veure més »
País
Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).
Nou!!: País Valencià і País · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: País Valencià і Països Catalans · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: País Valencià і Paella d'arròs · Veure més »
Palau Ducal de Gandia
El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps.
Nou!!: País Valencià і Palau Ducal de Gandia · Veure més »
Panellet
Típic panellet de pinyons Els panellets, també anomenats migetes a les comarques lleidatanes, són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, ametlla i ou –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.
Nou!!: País Valencià і Panellet · Veure més »
Parc natural
El Parc Natural del Delta de l'Ebre forma part de la Llista de zones humides d'interès internacional i de la xarxa Natura 2000 L'any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.
Nou!!: País Valencià і Parc natural · Veure més »
Parc Natural del Penyagolosa
El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló.
Nou!!: País Valencià і Parc Natural del Penyagolosa · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: País Valencià і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Paterna
Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: País Valencià і Paterna · Veure més »
Pego
Pego és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta que té 10.295 habitants (2022).
Nou!!: País Valencià і Pego · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: País Valencià і Península Ibèrica · Veure més »
Peníscola
Peníscola (oficialment Peníscola/Peñíscola) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: País Valencià і Peníscola · Veure més »
Penyal d'Ifac
El penyal d'Ifac (Ifach en ortografia antiga, pronunciat sempre) és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.
Nou!!: País Valencià і Penyal d'Ifac · Veure més »
Pere de Boïl i Castellar
Pere de Boïl i Castellar (Regne de València, ? — ?, 1392), va ser un militar fill de Ramon Boïl de La Scala i de Berenguera de Castellar.
Nou!!: País Valencià і Pere de Boïl i Castellar · Veure més »
Pere de Boïl i d'Aragó
Pere de Boïl i d'Aragó (? - Esglésies, 1323) fou un noble valencià fill de Guerau de Boïl i Foces i de Sança d'Aragó, fou el primer senyor de Manises.
Nou!!: País Valencià і Pere de Boïl i d'Aragó · Veure més »
Pere de Castellví
En Pere de Castellví fou un cavaller que pertanyia a l'alta noblesa valenciana del, i que històricament estigué vinculat a diverses localitats de la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: País Valencià і Pere de Castellví · Veure més »
Pere Lluís de Borja
Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).
Nou!!: País Valencià і Pere Lluís de Borja · Veure més »
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Nou!!: País Valencià і Pesta · Veure més »
Pestinyo
Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.
Nou!!: País Valencià і Pestinyo · Veure més »
Petanca
Boles de petanca La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig.
Nou!!: País Valencià і Petanca · Veure més »
Petrer
Petrer és un municipi del sud del País Valencià situat a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: País Valencià і Petrer · Veure més »
Pilota valenciana
Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Pilota valenciana · Veure més »
Pirotècnia
Focs artificials durant la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Estiu de 2008 a Pequín La pirotècnica és la tècnica de preparar explosius i focs artificials d’espectacle, d’utilitat o de guerra.
Nou!!: País Valencià і Pirotècnia · Veure més »
Plana d'Utiel
La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb Utiel (capital o centre de communicació).
Nou!!: País Valencià і Plana d'Utiel · Veure més »
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Nou!!: País Valencià і Poder executiu · Veure més »
Política i govern del País Valencià
El País Valencià com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica de l'Estat espanyol s'ha constituït com a comunitat autònoma amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana.
Nou!!: País Valencià і Política i govern del País Valencià · Veure més »
Polop
Vista des de la Nucia Polop o Polop de la Marina és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, el Castell de Guadalest i la Nucia.
Nou!!: País Valencià і Polop · Veure més »
Port
Un port és una estructura on els vaixells poden estar arrecerats i fer les operacions d'embarcament i desembarcament de passatge i mercaderies.
Nou!!: País Valencià і Port · Veure més »
Ports de Tortosa-Beseit
Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.
Nou!!: País Valencià і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »
Predomini lingüístic
El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.
Nou!!: País Valencià і Predomini lingüístic · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: País Valencià і Prehistòria · Veure més »
President de la Generalitat Valenciana
El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »
Producte interior brut
Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.
Nou!!: País Valencià і Producte interior brut · Veure més »
Projecte de Constitució espanyola de 1873
El Projecte de Constitució espanyola de 1873 va ser un projecte de constitució redactat durant la fase federal de la I República Espanyola, amb el català Francesc Pi i Margall com a president.
Nou!!: País Valencià і Projecte de Constitució espanyola de 1873 · Veure més »
Província d'Alacant
La província d'Alacant (oficialment Alicante/Alacant) és una província del País Valencià situada meridionalment al País Valencià i que limita al nord amb la província de València, al sud i oest amb la Regió de Múrcia, a l'oest amb Castella-La Manxa, i a l'est amb la mar Mediterrània.
Nou!!: País Valencià і Província d'Alacant · Veure més »
Província d'Albacete
Albacete és una província espanyola que es troba a la part sud-est de l'Altiplà Central Ibèric, a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, a elevada altitud sobre el nivell del mar.
Nou!!: País Valencià і Província d'Albacete · Veure més »
Província de Castelló
La província de Castelló és una província del País Valencià situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.
Nou!!: País Valencià і Província de Castelló · Veure més »
Província de Conca
La província de Conca (en castellà, Cuenca) és una província espanyola que forma part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.
Nou!!: País Valencià і Província de Conca · Veure més »
Província de València
La província de València (València/Valencia, ambdós topònims oficials) és una província d'Espanya.
Nou!!: País Valencià і Província de València · Veure més »
Província de Xàtiva
Aproximació a la subdivisió territorial del País Valencià en 1822 (falta incloure zona de Mosqueruela, que estava inclosa a la província Castelló), amb la representació de la província de Xàtiva (morat), i les propostes que esta va fer per a ser ampliada els seus territoris La província de Xàtiva va ser una província espanyola creada el 27 de gener del 1822, durant el Trienni liberal.
Nou!!: País Valencià і Província de Xàtiva · Veure més »
Províncies d'Espanya
Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.
Nou!!: País Valencià і Províncies d'Espanya · Veure més »
Puçol
Puçol és un municipi del País Valencià a la comarca de l'Horta Nord.
Nou!!: País Valencià і Puçol · Veure més »
Puigcampana
El Puigcampana (o Puig Campana) és una muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa.
Nou!!: País Valencià і Puigcampana · Veure més »
Putxero
El putxero o olla de carn és una sopa considerada com a plat tradicional de la gastronomia valenciana.
Nou!!: País Valencià і Putxero · Veure més »
Racó d'Ademús
El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.
Nou!!: País Valencià і Racó d'Ademús · Veure més »
Radiotelevisió Valenciana
tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Radiotelevisió Valenciana · Veure més »
Ramaderia
bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».
Nou!!: País Valencià і Ramaderia · Veure més »
Rambla de les Ovelles
La rambla de les Ovelles La rambla de les Ovelles o barranc de les Ovelles és un curs d'aigua de la província d'Alacant.
Nou!!: País Valencià і Rambla de les Ovelles · Veure més »
Ramon de Boïl i Dies
Ramon de Boïl i Dies (Regne de València, ? – València, 1407) va ser un noble valencià, fill de Pere Boïl i Castellar.
Nou!!: País Valencià і Ramon de Boïl i Dies · Veure més »
Regió de Castelló
Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Regió de Castelló · Veure més »
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Nou!!: País Valencià і Regió de Múrcia · Veure més »
Regió de Requena-Sogorb
Mapa de les Comarques de l'Interior del País Valencià. La Regió de Requena-Sogorb és una regió valenciana que comprèn les comarques més occidentals de la part central del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Regió de Requena-Sogorb · Veure més »
Regne de Múrcia
LEmirat de Múrsiya o Regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana de la Cartaginense.
Nou!!: País Valencià і Regne de Múrcia · Veure més »
Regne de Toledo
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
Nou!!: País Valencià і Regne de Toledo · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Regne de València · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: País Valencià і República Romana · Veure més »
Requena
Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.
Nou!!: País Valencià і Requena · Veure més »
Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer
Situat al Salt del riu Riquer, terme municipal d'Alcoi, aquest assentament mosterià va ser descobert el 1959 per Juan Faus.
Nou!!: País Valencià і Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: País Valencià і Revolta de les Germanies · Veure més »
Ribera Baixa
La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.
Nou!!: País Valencià і Ribera Baixa · Veure més »
Ricardo Castellví de Ibarrola
Ricardo Castellví de Ibarrola (Torí, 1 de setembre de 1836 – Madrid, 17 d'abril de 1876) fou un aristòcrata i polític espanyol, X comte de Carlet, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Nou!!: País Valencià і Ricardo Castellví de Ibarrola · Veure més »
Ricardo Tormo Blaya
va ser un pilot de motociclisme valencià.
Nou!!: País Valencià і Ricardo Tormo Blaya · Veure més »
Riu Algar
El riu Algar és un riu de curt recorregut (12,2 km) situat en el sud-est de la península Ibèrica, en la província d'Alacant.
Nou!!: País Valencià і Riu Algar · Veure més »
Riu Cervol
El riu Cervol és un corrent d'aigua intermitent del nord del País Valencià, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat.
Nou!!: País Valencià і Riu Cervol · Veure més »
Riu de Gorgos
El riu de Gorgos és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta.
Nou!!: País Valencià і Riu de Gorgos · Veure més »
Riu de la Sénia
El riu de la Sénia o riu Sénia, antigament anomenat riu d'Ulldecona, és un riu que discorre entre Catalunya al nord i el País Valencià al sud.
Nou!!: País Valencià і Riu de la Sénia · Veure més »
Riu de la Vila
El riu de la Vila (impròpiament anomenat Amadòrio) és un riu de la Marina Baixa al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Riu de la Vila · Veure més »
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Nou!!: País Valencià і Riu Millars · Veure més »
Riu Montnegre
El Montnegre (antigament riu Xixona) és un riu de la península Ibèrica, que passa per les comarques de l'Alcoià, i l'Alacantí.
Nou!!: País Valencià і Riu Montnegre · Veure més »
Riu Palància
El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.
Nou!!: País Valencià і Riu Palància · Veure més »
Rosquilleta
La rosquilleta (en plural, rosquilletes) és un pa allargat, semblant als grissini italians, típics del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Rosquilleta · Veure més »
Rossejat
El rossejat d'arròs, arròs rossejat o simplement rossejat (en altres llocs anomenat, popularment, arrossejat, arròs sejat, arròs seixat) és una tècnica de cuina típica per a l'elaboració de molts plats amb arròs o pasta (fideus) a la conca Mediterrània (Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Múrcia...). És un plat típic de pescadors, d'origen humil, que preparaven aquests mateixos a la mar per a aprofitar el peix que no es venia, i que es pot degustar a moltes poblacions costaneres del Mediterrani, sobretot de les Terres de l'Ebre i comarques septentrionals del País Valencià, com per exemple l'Ametlla de Mar, Amposta, Cambrils, la Ràpita, Calafell, Vinaròs, etc.
Nou!!: País Valencià і Rossejat · Veure més »
Safor
Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.
Nou!!: País Valencià і Safor · Veure més »
Sagunt
Sagunt (oficialment Sagunt/Sagunto; de l'edat mitjana al anomenada Morvedre) és una ciutat i un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.
Nou!!: País Valencià і Sagunt · Veure més »
Saix
Saix (IPA), en castellà i oficialment Sax (IPA:, evolució a partir de la pronúncia antiga de) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: País Valencià і Saix · Veure més »
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Nou!!: País Valencià і Samfaina · Veure més »
Sang amb ceba
La sang amb ceba és un plat tradicional de la cuina de les Balears, de Catalunya, del País Valencià i d'altres llocs de la península Ibèrica i de la Conca del Mediterrani.
Nou!!: País Valencià і Sang amb ceba · Veure més »
Sant Mateu (Baix Maestrat)
Sant Mateu, també conegut com a Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.
Nou!!: País Valencià і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »
Sant Vicent del Raspeig
Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.
Nou!!: País Valencià і Sant Vicent del Raspeig · Veure més »
Sant Vicent Ferrer
Vicent Ferrer (València, 23 de gener de 1350 - Gwened, Bretanya, 5 d'abril de 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.
Nou!!: País Valencià і Sant Vicent Ferrer · Veure més »
Santa Maria de Morella
L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles i, amb estils gòtic i renaixentista.
Nou!!: País Valencià і Santa Maria de Morella · Veure més »
Santuari de Sant Joan de Penyagolosa
El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa és un centre religiós de la província de Castelló, situat als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.
Nou!!: País Valencià і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: País Valencià і Sarraïns · Veure més »
Símbols valencians
Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Símbols valencians · Veure més »
Síndic de Greuges del País Valencià
El síndic de greuges és un alt comissionat designat per les Corts Valencianes que s'instituí a l'Estatut d'Autonomia del País Valencià del 1982.
Nou!!: País Valencià і Síndic de Greuges del País Valencià · Veure més »
Segismundo Moret y Prendergast
Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.
Nou!!: País Valencià і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »
Segle d'or valencià
El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta quasi tot el i que aporta les millors obres literàries en llengua valenciana de l'època.
Nou!!: País Valencià і Segle d'or valencià · Veure més »
Segona República Espanyola
La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).
Nou!!: País Valencià і Segona República Espanyola · Veure més »
Segura (riu)
El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a cinc quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).
Nou!!: País Valencià і Segura (riu) · Veure més »
Senat d'Espanya
El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.
Nou!!: País Valencià і Senat d'Espanya · Veure més »
Sentència Arbitral de Torrellas
La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 8 d'agost de 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per a Castella, per part del rei Jaume II el Just.
Nou!!: País Valencià і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »
Senyera del País Valencià
La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.
Nou!!: País Valencià і Senyera del País Valencià · Veure més »
Serpis
El Serpis, també anomenat localment Riu Blanc i riu d'Alcoi, és un riu del País Valencià que travessa les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Safor.
Nou!!: País Valencià і Serpis · Veure més »
Serra d'Aitana
Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.
Nou!!: País Valencià і Serra d'Aitana · Veure més »
Serra d'Irta
La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.
Nou!!: País Valencià і Serra d'Irta · Veure més »
Serra de Gúdar
La serra de Gúdar és una serralada situada als estreps orientals del Sistema Ibèric.
Nou!!: País Valencià і Serra de Gúdar · Veure més »
Serra Gelada
La serra Gelada és una alineació muntanyenca situada a la costa de la comarca valenciana de la Marina Baixa, entre l'Alfàs del Pi i Benidorm.
Nou!!: País Valencià і Serra Gelada · Veure més »
Serralades Bètiques
Representació esquemàtica dels Sistemes Bètics Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Nou!!: País Valencià і Serralades Bètiques · Veure més »
Serrania
La Serrania, anteriorment anomenada els Serrans, també coneguda com la Serrania de Xelva, és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.
Nou!!: País Valencià і Serrania · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: País Valencià і Setmana Santa · Veure més »
Silvicultura
Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.
Nou!!: País Valencià і Silvicultura · Veure més »
Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana
La Sindicatura de Comptes del País Valencià és l'òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que ho justifiquen.
Nou!!: País Valencià і Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Sistema Ibèric
El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.
Nou!!: País Valencià і Sistema Ibèric · Veure més »
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Nou!!: País Valencià і Sobrassada · Veure més »
Sogorb
Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe; també coneguda com Segorb) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: País Valencià і Sogorb · Veure més »
Sordesa
La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.
Nou!!: País Valencià і Sordesa · Veure més »
Subhasta
Imatge d'una subhasta benèfica Una subhasta és una venda organitzada d'un producte basat en la competència directa, i generalment pública, és a dir, a aquell comprador (postor) que pagui la major quantitat de diners o de béns a canvi del producte.
Nou!!: País Valencià і Subhasta · Veure més »
Tabal
Situació dels tabal Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi va ser el nom d'un país i d'un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.
Nou!!: País Valencià і Tabal · Veure més »
Tagarins
Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles i XVI a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians.
Nou!!: País Valencià і Tagarins · Veure més »
Taifa
S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.
Nou!!: País Valencià і Taifa · Veure més »
Tartessos
Tartessos va ser el lloc pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident, hereva de la cultura megalítica andalusa, que es va desenvolupar en el triangle format per les actuals ciutats de Huelva, Sevilla i San Fernando; a la costa sud-oest de la península Ibèrica, va tenir com a eix el riu Tartessos, que els romans van anomenar després Baetis i els àrabs Guadalquivir; no obstant això, res no és segur, i diversos autors tracten de situar el riu Tartessos als boscos de l'Odiel i el Tinto (ria de Huelva), al mar Menor, a les boques del Guadiana o al mateix Tajo.
Nou!!: País Valencià і Tartessos · Veure més »
Túria
El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol, passa per les localitats aragoneses d'Albarrasí i Terol, volta cap al sud-est fins a Ademús i Santa Creu de Moia, volta cap al sud-oest passant per Xulella i Riba-roja de Túria i desemboca a la ciutat de València.
Nou!!: País Valencià і Túria · Veure més »
Teatre romà de Sagunt
El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.
Nou!!: País Valencià і Teatre romà de Sagunt · Veure més »
Teodomir (visigot)
Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.
Nou!!: País Valencià і Teodomir (visigot) · Veure més »
Terol
Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.
Nou!!: País Valencià і Terol · Veure més »
Teulada (Marina Alta)
Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.
Nou!!: País Valencià і Teulada (Marina Alta) · Veure més »
Tir i arrossegament
Tir i arrossegament a Benicarló El tir i arrossegament (o també tir i arrastre) és un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs.
Nou!!: País Valencià і Tir i arrossegament · Veure més »
Tonya
La tonya, també dita '''mona''', pa socarrat, fogassa, coca bova (a la Marina Alta) o panou (a la Safor), és una coca rodona feta de blat de xeixa, patata, ous, oli i sucre, i que es menja principalment per les festes de Pasqua al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Tonya · Veure més »
Torró
El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.
Nou!!: País Valencià і Torró · Veure més »
Torrent (Horta Sud)
Torrent és un municipi del País Valencià, situat a l'Àrea Metropolitana de València, a l'Horta Sud i capital de la mateixa; a més a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.
Nou!!: País Valencià і Torrent (Horta Sud) · Veure més »
Torrevella
Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja) és un municipi del País Valencià situat a la zona costanera del Baix Segura (província d'Alacant), a l'extrem sud del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Torrevella · Veure més »
Transició democràtica espanyola
La Transició democràtica espanyola, Transició espanyola o, simplement, Transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a l'Estat espanyol, ras i curt, una nova estructura jurídica que havia de generar nous marcs de legitimitat i consens.
Nou!!: País Valencià і Transició democràtica espanyola · Veure més »
Tribunal Constitucional d'Espanya
El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol independent dels altres òrgans constitucionals.
Nou!!: País Valencià і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »
Trinquet (esport)
El trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.
Nou!!: País Valencià і Trinquet (esport) · Veure més »
Turisme
Autocars turístics El turisme és el terme que defineix totes les activitats i conjunt de relacions i fenòmens que realitzen les persones, ja sigui de forma individual o bé en grup, a nivell de desplaçaments i permanència (sense tenir en compte aquells deguts a estudi o finalitats lucratives) fora de la seva residència i entorn habitual; segons l'Organització Mundial del Turisme (OMT), la duració és per un període inferior a un any i superior a les 24 hores, i amb una finalitat de lleure, etc.
Nou!!: País Valencià і Turisme · Veure més »
Unió General de Treballadors
La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical lligada al PSOE, fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.
Nou!!: País Valencià і Unió General de Treballadors · Veure més »
Universitat d'Alacant
La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.
Nou!!: País Valencià і Universitat d'Alacant · Veure més »
Universitat de València
La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'Estat espanyol.
Nou!!: País Valencià і Universitat de València · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: País Valencià і València · Veure més »
València Basket Club
El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.
Nou!!: País Valencià і València Basket Club · Veure més »
Valencians
Els valencians constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Valencians · Veure més »
Valencià
El valencià és una llengua romànica parlada al País Valencià i la comarca del Carxe en la Regió de Múrcia, la qual rep el nom de català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer. Constituïx, per altra banda, una de les principals variants dialectals de l'idioma (formant part del bloc occidental, igual que la variant nord-occidental i el de transició), juntament amb el català central i el català balear.
Nou!!: País Valencià і Valencià · Veure més »
Valencià alacantí
El valencià alacantí o alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes-, també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià, i al Carxe.
Nou!!: País Valencià і Valencià alacantí · Veure més »
Valencià central
El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, l'Horta, el Camp de Túria, la major part de la Ribera Alta i a la ciutat d'Onda (la Plana Baixa).
Nou!!: País Valencià і Valencià central · Veure més »
Valencià meridional
El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.
Nou!!: País Valencià і Valencià meridional · Veure més »
Valentia
Valentia fou una fundació romana a Hispània (138 aC) Valentia (Valentia Edetanorum, literalment 'València dels edetans') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana, fundada el 138 aC.
Nou!!: País Valencià і Valentia · Veure més »
Vall d'Albaida
La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.
Nou!!: País Valencià і Vall d'Albaida · Veure més »
Vall de Cofrents
La Vall de Cofrents és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.
Nou!!: País Valencià і Vall de Cofrents · Veure més »
Valls d'Alcoi
Les Valls d'Alcoi és una històrica comarca del País Valencià en què hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoià (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penàguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalopó (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar).
Nou!!: País Valencià і Valls d'Alcoi · Veure més »
Vi del País Valencià
El vi del País Valencià es produeix majorment al centre del país, sobretot a les comarques de l'Alt Vinalopó i Vinalopó Mitjà; a la Marina Alta; a la Vall d'Albaida i la Costera; i a la Plana d'Utiel, els Serrans i la Foia de Bunyol.
Nou!!: País Valencià і Vi del País Valencià · Veure més »
Vicent Flor i Moreno
Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971) és un sociòleg valencià, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i Societat anònima.
Nou!!: País Valencià і Vicent Flor i Moreno · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: País Valencià і Vila-real · Veure més »
Vila-real Club de Futbol
El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol radicat a la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.
Nou!!: País Valencià і Vila-real Club de Futbol · Veure més »
Vilafamés
Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.
Nou!!: País Valencià і Vilafamés · Veure més »
Vilafranca (Ports)
Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi del País Valencià situat a la comarca dels Ports.
Nou!!: País Valencià і Vilafranca (Ports) · Veure més »
Villena
Villena és un municipi del sud-oest del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.
Nou!!: País Valencià і Villena · Veure més »
Vinalopó
El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud el sud del País Valencià.
Nou!!: País Valencià і Vinalopó · Veure més »
Vinalopó Mitjà
El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.
Nou!!: País Valencià і Vinalopó Mitjà · Veure més »
Vistabella del Maestrat
Vistabella del Maestrat és un municipi valencià de la comarca de l'Alt Maestrat.
Nou!!: País Valencià і Vistabella del Maestrat · Veure més »
Xarq al-Àndalus
Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment ‘l'Orient de l'Àndalus') és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.
Nou!!: País Valencià і Xarq al-Àndalus · Veure més »
Xàbia
Xàbia és un municipi del País Valencià situat a la Marina Alta, que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al, i Duanes de la Mar (o el Port).
Nou!!: País Valencià і Xàbia · Veure més »
Xàtiva
Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.
Nou!!: País Valencià і Xàtiva · Veure més »
Xèrica
Xèrica (en castellà i oficialment, Jérica, i en la parla xurra Jerica o Ejerica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.
Nou!!: País Valencià і Xèrica · Veure més »
Xúquer
El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: País Valencià і Xúquer · Veure més »
1 de juny
El primer de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 1 de juny · Veure més »
11 d'abril
L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 11 d'abril · Veure més »
12 de maig
El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 12 de maig · Veure més »
1233
El 1233 (MCCXXXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: País Valencià і 1233 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: País Valencià і 1238 · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1239 · Veure més »
1261
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1261 · Veure més »
1304
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1304 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: País Valencià і 1305 · Veure més »
1519
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: País Valencià і 1519 · Veure més »
1521
;Països Catalans.
Nou!!: País Valencià і 1521 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1525 · Veure més »
1563
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1563 · Veure més »
1598
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1598 · Veure més »
16 d'agost
El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 16 d'agost · Veure més »
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Nou!!: País Valencià і 1609 · Veure més »
1621
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1621 · Veure més »
1648
;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.
Nou!!: País Valencià і 1648 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: País Valencià і 1707 · Veure més »
1810
;Països Catalans.
Nou!!: País Valencià і 1810 · Veure més »
1812
Mapa polític d'Europa a la vigília de la campanya russa de Napoleó l'any 1812.
Nou!!: País Valencià і 1812 · Veure més »
1822
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 1822 · Veure més »
1833
;Països Catalans.
Nou!!: País Valencià і 1833 · Veure més »
1851
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: País Valencià і 1851 · Veure més »
1861
Europa l'any 1861. Grans potències en lletra majúscula.
Nou!!: País Valencià і 1861 · Veure més »
1884
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: País Valencià і 1884 · Veure més »
19 de març
El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 19 de març · Veure més »
19 de setembre
El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 19 de setembre · Veure més »
1909
;Països Catalans.
Nou!!: País Valencià і 1909 · Veure més »
1934
;Països Catalans.
Nou!!: País Valencià і 1934 · Veure més »
1939
Pont WPA a Nova Orleans.
Nou!!: País Valencià і 1939 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: País Valencià і 1970 · Veure més »
1973
1973 fon un any comú del calendari gregorià (MCMLXXIII) començat un dilluns.
Nou!!: País Valencià і 1973 · Veure més »
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 1977 · Veure més »
1978
1978 (MCMLXXVIII) fou un any normal del calendari gregorià començat en diumenge, corresponent al 1900 en el calendari saka (Bali) i Shaka Samvat (Índia).
Nou!!: País Valencià і 1978 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: País Valencià і 1983 · Veure més »
1985
1985 (MCMLXXXV) fou un any normal començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 1985 · Veure més »
1995
1995 (MCMXCV) fon un any normal del calendari gregorià començat en diumenge.
Nou!!: País Valencià і 1995 · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: País Valencià і 2000 · Veure més »
2002
2002 fou un any normal, començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 2002 · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 2003 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: País Valencià і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: País Valencià і 2008 · Veure més »
2013
L'any 2013 fou un any normal començat en dimarts.
Nou!!: País Valencià і 2013 · Veure més »
2017
El 2017 fou un any normal començat en diumenge.
Nou!!: País Valencià і 2017 · Veure més »
2020
L'any 2020 fou un any que va començar dimecres en el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 2020 · Veure més »
2021
L'any 2021 fou un any comú que va començar en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: País Valencià і 2021 · Veure més »
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 25 d'abril · Veure més »
26 d'octubre
El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 26 d'octubre · Veure més »
27 de desembre
El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 27 de desembre · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 7 de setembre · Veure més »
713
Sense descripció.
Nou!!: País Valencià і 713 · Veure més »
9 d'octubre
El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: País Valencià і 9 d'octubre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comunitat Autònoma Valenciana, Comunitat Valenciana, Comunitat valenciana, Nació Valenciana, PV, País valencià, Realme de València, Règim de València, Territori valencià, València (país).
