70 les relacions: 's-Gravenvoeren, Abadia de Val-Dieu, Alou, Aubel, Barchon, Berneau, Berwijn, Blegny, Bolland (Berwijn), Bombaye, Borgonya, Cadier en Keer, Calvinisme, Cap (geografia), Castella, Cheratte, Comtat (edat mitjana), Dalhem, Ducat de Brabant, Ducat de Limburg, Enric II de Brabant, Estats Units Bèlgics, Feneur, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, Flandes, França, Francès, Housse, Julémont, Limburguès, Llatí, Mheer, Moelingen, Mortier, Mosa, Neerlandès, Neufchâteau (Dalhem), Noorbeek, Olne, Oost, Orde Teutònic, Ourthe (departament), Països Baixos, Països Baixos austríacs, Països Baixos espanyols, Països enllà del Mosa, Principat de Lieja, Província de Lieja, Províncies Unides, Regne Unit dels Països Baixos, ..., Revolució Francesa, Richelle, Sacre Imperi Romanogermànic, Saint-André (Dalhem), Senyor, Sint-Martens-Voeren, Sint-Pieters-Voeren, Sint-R'mey, Tractat de Fontainebleau (1785), Tractat de partició, Trembleur, Tribunal dels Tumults, Valònia, Warsage, 1239, 1244, 1384, 1512, 1661, 1790. Ampliar l'índex (20 més) »
's-Gravenvoeren
's-Gravenvoeren és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer.
Nou!!: País de Dalhem і 's-Gravenvoeren · Veure més »
Abadia de Val-Dieu
LAbadia de la Mare de Déu de Val-Dieu, més coneguda com a Val-Dieu (neerlandès Godsdal, llatí Vallis Dei) és una antiga abadia cistercenca erigida al a Aubel al comtat de Dalhem, ara a Bèlgica.
Nou!!: País de Dalhem і Abadia de Val-Dieu · Veure més »
Alou
L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.
Nou!!: País de Dalhem і Alou · Veure més »
Aubel
Aubel és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona, regat pels rius Bel i Berwijn.
Nou!!: País de Dalhem і Aubel · Veure més »
Barchon
Barchon (Bårxhon, Bår'hon en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: País de Dalhem і Barchon · Veure més »
Berneau
Berneau (en neerlandès Berne) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 va fusionar amb Dalhem.
Nou!!: País de Dalhem і Berneau · Veure més »
Berwijn
El Berwijn (francès: Berwinne) és un riu de Bèlgica que neix al llogaret Birven, un nucli avall del Mausoleu i cementiri americà a la frontera entre Henri-Chapelle i Aubel, a la província de Lieja a Bèlgica i que desemboca al Mosa a Moelingen.
Nou!!: País de Dalhem і Berwijn · Veure més »
Blegny
Blegny en való Blegneye és un municipi belga de la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: País de Dalhem і Blegny · Veure més »
Bolland (Berwijn)
El Bolland és un petit riu de Bèlgica que neix a Gurné, un llogaret al nord del municipi d'Herve al País d'Herve a la província de Lieja i desemboca al Berwijn a Dalhem.
Nou!!: País de Dalhem і Bolland (Berwijn) · Veure més »
Bombaye
Bombaye (en neerlandès Bolbeek) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 es va fusionar amb Dalhem, mentrestant que el barri de Mons passà a la ciutat de Visé.
Nou!!: País de Dalhem і Bombaye · Veure més »
Borgonya
La Borgonya (antigament Borgunya o Burgunya, Bourgogne en francès) és una regió de França, habitada cronològicament per celtes, gals, romans, gal·loromans i diversos pobles germànics.
Nou!!: País de Dalhem і Borgonya · Veure més »
Cadier en Keer
Cadier en Keer (en limburguès Keer) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos prop de la frontera amb Bèlgica.
Nou!!: País de Dalhem і Cadier en Keer · Veure més »
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Nou!!: País de Dalhem і Calvinisme · Veure més »
Cap (geografia)
Cap de Bona Esperança Un cap, punta o promontori és un accident geogràfic format per una massa de terra que es projecta cap a l'interior del mar.
Nou!!: País de Dalhem і Cap (geografia) · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: País de Dalhem і Castella · Veure més »
Cheratte
Cheratte (en való Tcherate) és una nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, al marge dret del Mosa.
Nou!!: País de Dalhem і Cheratte · Veure més »
Comtat (edat mitjana)
Un comtat era un territori governat per un comte a l'edat mitjana.
Nou!!: País de Dalhem і Comtat (edat mitjana) · Veure més »
Dalhem
Dalhem, el ''«Wichet de la Rose»''Dalhem (Dålem en való, ‘s-Graven-Dalhem (en neerlandès (poc usat)) és una municipi belga de la província de Lieja a la regió valona. El 2007 tenia uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altiplà d'Herve.
Nou!!: País de Dalhem і Dalhem · Veure més »
Ducat de Brabant
Mapa del ducat de Brabanti les fronteres belgoneerlandeses actuals El ducat de Brabant era un feu del Sacre Imperi romanogermànic, situat entre el principat de Lieja, el comtat de Namur, el comtat de Flandes i el comtat d'Hainaut.
Nou!!: País de Dalhem і Ducat de Brabant · Veure més »
Ducat de Limburg
El Ducat de Limburg era un territori del Sacre Imperi Romanogermànic i una de les Disset Províncies.
Nou!!: País de Dalhem і Ducat de Limburg · Veure més »
Enric II de Brabant
Enric II de Brabant (1207–1248), va ser duc de Brabant des de 1235 fins al 1248.
Nou!!: País de Dalhem і Enric II de Brabant · Veure més »
Estats Units Bèlgics
Els Estats Units bèlgics (en neerlandès: Verenigde Nederlandse Staten o Verenigde Belgische Staten) 1790-1790 són una confederació dels països dels Països Baixos austríacs que es van declarar independents de l'emperador Josep II.
Nou!!: País de Dalhem і Estats Units Bèlgics · Veure més »
Feneur
Feneur (en való F’neûr) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja, a la vall del Bolland.
Nou!!: País de Dalhem і Feneur · Veure més »
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel
Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba de Tormes, fou un militar i polític castellà nascut a Piedrahita (1507) i mort a Lisboa (1582).
Nou!!: País de Dalhem і Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel · Veure més »
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Nou!!: País de Dalhem і Flandes · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: País de Dalhem і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: País de Dalhem і Francès · Veure més »
Housse
Housse (ídem en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: País de Dalhem і Housse · Veure més »
Julémont
Julémont és un nucli del municipi d'Herve, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica.
Nou!!: País de Dalhem і Julémont · Veure més »
Limburguès
El limburguès (limburgs) és un grup de llengües franques parlades a Limburg (Bèlgica) i la Renània, a prop de la frontera entre Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya.
Nou!!: País de Dalhem і Limburguès · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: País de Dalhem і Llatí · Veure més »
Mheer
Mheer (en limburguès Maer) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos a la frontera amb Bèlgica.
Nou!!: País de Dalhem і Mheer · Veure més »
Moelingen
Moelingen (Moelenge, Mouland) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica.
Nou!!: País de Dalhem і Moelingen · Veure més »
Mortier
Mortier (Mwèrtî en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: País de Dalhem і Mortier · Veure més »
Mosa
El Mosa (Meuse en francès, Moûse en való, Maas en neerlandès) és un riu de l'Europa Occidental.
Nou!!: País de Dalhem і Mosa · Veure més »
Neerlandès
El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.
Nou!!: País de Dalhem і Neerlandès · Veure més »
Neufchâteau (Dalhem)
Neufchâteau (en való Noû Tchestê) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 es va fusionar amb Dalhem.
Nou!!: País de Dalhem і Neufchâteau (Dalhem) · Veure més »
Noorbeek
Noorbeek (en limburguès Norbik) és un antic municipi a l'extrem sud de la província de Limburg als Països Baixos a la frontera amb Bèlgica, a la vall del Noor, un afluent del Voer.
Nou!!: País de Dalhem і Noorbeek · Veure més »
Olne
Panorama d'OlneOlne (en való Ôn) és una municipi belga de la província de Lieja, regada pel Magne, el Vesdre i dos petits afluents: el ri de Vaux i el ri de Chenaux.
Nou!!: País de Dalhem і Olne · Veure més »
Oost
Oost (en limburguès Oêsj) era una petita senyoria del comtat de Dalhem durant l'antic règim, que es troba en l'actualitat al municipi d'Eijsden-Margraten a la província de Limburg (Països Baixos) a la riba dreta del Mosa.
Nou!!: País de Dalhem і Oost · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: País de Dalhem і Orde Teutònic · Veure més »
Ourthe (departament)
El departament de l'Ourte o Ourthe, les dues ortografies coexisteixen, és un dels departaments francesos fora de la França actual, creat durant l'ocupació francesa de 1793 fins al 1815.
Nou!!: País de Dalhem і Ourthe (departament) · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: País de Dalhem і Països Baixos · Veure més »
Països Baixos austríacs
El Països Baixos austríacs comencen el 1713, amb el Tractat d'Utrecht, quan els Països Baixos espanyols passen sota la dominació dels Habsburgs, tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la República.
Nou!!: País de Dalhem і Països Baixos austríacs · Veure més »
Països Baixos espanyols
Els Països Baixos espanyols era el nom dels Països Baixos del sud des de la reconquesta per Alexandre Farnese (de 1581 a 1588) i fins al Tractat d'Utrecht de 1713.
Nou!!: País de Dalhem і Països Baixos espanyols · Veure més »
Països enllà del Mosa
Els Països enllà del Mosa o Overmaas o Pays d'Outre-Meuse és el nom d'uns territoris que fins al 1795 pertanyien al ducat de Brabant situats al marge dret del Mosa.
Nou!!: País de Dalhem і Països enllà del Mosa · Veure més »
Principat de Lieja
El Principat de Lieja (francès Principauté de Liège, való Principåté d'Lidje) era un estat del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: País de Dalhem і Principat de Lieja · Veure més »
Província de Lieja
La província de Lieja (en francès Liège, en való Lidje) és una província valona de l'est de Bèlgica.
Nou!!: País de Dalhem і Província de Lieja · Veure més »
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Nou!!: País de Dalhem і Províncies Unides · Veure més »
Regne Unit dels Països Baixos
Regne Unit dels Països Baixos és el nom d'un regne compost pels Països Baixos septentrionals, els Països Baixos austríacs i el Principat de Lieja després del Congrés de Viena l'any 1815, després de la desfeta de Napoleó a Waterloo.
Nou!!: País de Dalhem і Regne Unit dels Països Baixos · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: País de Dalhem і Revolució Francesa · Veure més »
Richelle
Richelle o Ritchele (való) és un nucli de la ciutat de Visé, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica, al marge dret del Mosa.
Nou!!: País de Dalhem і Richelle · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: País de Dalhem і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Saint-André (Dalhem)
Saint-André (en való Sint-Andrî, neerlandès Sint-Andries) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 es va fusionar amb Dalhem.
Nou!!: País de Dalhem і Saint-André (Dalhem) · Veure més »
Senyor
Corona heràldica del títol nobiliari de Senyor. Senyor (en llatí: dominus) és qui té domini sobre quelcom o hom.
Nou!!: País de Dalhem і Senyor · Veure més »
Sint-Martens-Voeren
Sint-Martens-Voeren (Semmäate en limburguès), Fouron-Saint-Martin (en francès) és un nucli del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica El 1976 tenia 915 inhabitants sobre una superfície de 1294 hectàrees.
Nou!!: País de Dalhem і Sint-Martens-Voeren · Veure més »
Sint-Pieters-Voeren
Sint-Pieters-Voeren és el nucli més petit del municipi de Voeren de la província de Limburg a Bèlgica al marge del Voer, té uns 250 habitants i 512 hectàrees.
Nou!!: País de Dalhem і Sint-Pieters-Voeren · Veure més »
Sint-R'mey
Saint-Remy - Sint-R'mey en való - és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: País de Dalhem і Sint-R'mey · Veure més »
Tractat de Fontainebleau (1785)
El tractat de Fontainebleau de 1785 es va signar entre l'Emperador Josep II d'Àustria i la República dels Províncies Unides a la fi de l'anomenada guerra de la marmita, a la qual Josep II havia intentat forçar el bloqueig de l'estuari del riu navegable Escalda, que passa pels Països Baixos, Bèlgica i França.
Nou!!: País de Dalhem і Tractat de Fontainebleau (1785) · Veure més »
Tractat de partició
El Tractat de partició (en neerlandès partagetraktaat) és un tractat que la República de les Set Províncies Unides i Felip IV de Castella van concloure el 26 de desembre de 1661 a la Haia.
Nou!!: País de Dalhem і Tractat de partició · Veure més »
Trembleur
Trembleur (Trimbleu en való) és un nucli del municipi belga de Blegny a la província de Lieja a la regió valona.
Nou!!: País de Dalhem і Trembleur · Veure més »
Tribunal dels Tumults
El Tribunal dels Tumults va ser un jutjat d'excepció instaurat el 5 de setembre de 1567 a Brussel·les als Països Baixos espanyols per Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, tercer duc d'Alba, instigat per Felip II d'Espanya, per perseguir els oponents al règim espanyol i assegurar els interessos del rei.
Nou!!: País de Dalhem і Tribunal dels Tumults · Veure més »
Valònia
Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.
Nou!!: País de Dalhem і Valònia · Veure més »
Warsage
Warsage (en való Warsèdge, neerlandès Weerst) és un antic municipi de Bèlgica a la Província de Lieja que el 1977 es va fusionar amb Dalhem.
Nou!!: País de Dalhem і Warsage · Veure més »
1239
Sense descripció.
Nou!!: País de Dalhem і 1239 · Veure més »
1244
Sense descripció.
Nou!!: País de Dalhem і 1244 · Veure més »
1384
Sense descripció.
Nou!!: País de Dalhem і 1384 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: País de Dalhem і 1512 · Veure més »
1661
Sense descripció.
Nou!!: País de Dalhem і 1661 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: País de Dalhem і 1790 · Veure més »