Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pau de Westfàlia

Índex Pau de Westfàlia

La Pau de Westfàlia, també coneguda com la dels Tractats de Münster i Osnabrück, foren una sèrie de tractats que van acabar amb la Guerra dels Trenta Anys i oficialment reconeixien les Províncies Unides Holandeses i la Confederació Suïssa.

88 les relacions: Adolf Hitler, Alemanya, Alsàcia, Alt Palatinat, Arquebisbat de Magdeburg, Baixa Saxònia, Baviera, Bisbat d'Halberstadt, Bisbat de Kammin, Bisbat de Minden, Bremen, Calvinisme, Carles I Lluís del Palatinat, Catalunya del Nord, Catolicisme, Colònia (Alemanya), Consell de Cent, Cort (noblesa), De facto, Dinastia dels Habsburg, Diplomàcia, Diputació del General de Catalunya, Elba (riu), Electorat de Baviera, Electorat del Palatinat, Emperador, Espanya, Estat, Estat nació, Estrasburg, Felip III de Castella, Felip IV de Castella, Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Martí i Viladamor, Frederic V del Palatinat, Gerard ter Borch, Giulio Raimondo Mazzarino, Guerra dels Trenta Anys, Guerra dels Vuitanta Anys, Hamburg, Heidelberg, Imperi Britànic, Javier Solana Madariaga, Joschka Fischer, Josep d'Ardena, Lorena, Maximilià I de Baviera, Mülhausen, Münster, Mein Kampf, ..., Metz, Oder, Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord, Osnabrück, Països Baixos, Pau d'Augsburg, Pau de Praga (1635), Pomerània Occidental, Príncep elector, Prússia, Protestantisme, Províncies Unides, Regne de França, Reichstag, Relacions internacionals, Religió, Renània-Palatinat, Rin del Nord-Westfàlia, Sacre Imperi Romanogermànic, Sobirania, Suècia, Suïssa, Szczecin, Toul, Tractat de pau, Tractat dels Pirineus, Verdun (Mosa), Weser, Westfàlia, Wismar, 1624, 1627, 1648, 1659, 1945, 1998, 2000, 24 d'octubre. Ampliar l'índex (38 més) »

Adolf Hitler

Adolf Hitler (Braunau am Inn, 20 d'abril de 1889 – Berlín, 30 d'abril de 1945) fou un polític austríac, principal ideòleg del nazisme.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Adolf Hitler · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland) és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea, anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland). Alemanya es limita al nord amb el mar del Nord, Dinamarca i el mar Bàltic; a l'est amb Polònia i Txèquia; al sud amb Àustria i Suïssa i a l'oest amb França, Luxemburg, Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Alemanya · Veure més »

Alsàcia

Alsàcia (Elsass en alsacià i alemany, Alsace en francès) és una regió històrica de França situada a l'extrem nord-est, antiga regió administrativa actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Alsàcia · Veure més »

Alt Palatinat

LAlt Palatinat (en alemany Oberpfalz) és una de les set regions administratives en què està dividit el land alemany de Baviera.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Alt Palatinat · Veure més »

Arquebisbat de Magdeburg

LArquebisbat de Magdeburg (alemany Erzbistum Magdeburg) fou una arxidiòcesi de l'Església Catòlica Romana i un Principat eclesiàstic del Sacre Imperi Romanogermànic centrat en la ciutat de Magdeburg al riu Elba.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Arquebisbat de Magdeburg · Veure més »

Baixa Saxònia

La Baixa Saxònia (en alemany: Niedersachsen, pronunciat; en neerlandès: Nedersaksen) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Baixa Saxònia · Veure més »

Baviera

LEstat lliure de Baviera (en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels 16 Länder o estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Baviera · Veure més »

Bisbat d'Halberstadt

Mapa dels bisbats d'Halberstat, Hildesheim i Magdeburg vers 1400.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Bisbat d'Halberstadt · Veure més »

Bisbat de Kammin

Escut de la diòcesi El Bisbat de Kammin (també Cammin i Kamien) Fou una antiga diòcesi catòlica romana al Ducat de Pomerània de 1140 a 1544 i un territori secular o principat-bisbat al territori de Kolberg (Koobrzeg) entre 1248 i 1650.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Bisbat de Kammin · Veure més »

Bisbat de Minden

Escut Mapa el 1560; el bisbat en vermell Vista històrica de Minden al voltant de 1647 El Bisbat de Minden fou una diòcesi catòlica romana (alemany: Bistum Minden) i un estat imperial (principat-bisbat en alemany Hochstift Minden), del Sacre Imperi Romanogermànic.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Bisbat de Minden · Veure més »

Bremen

La ciutat de Bremen, al nord-est d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la República Federal d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Bremen · Veure més »

Calvinisme

Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).

Nou!!: Pau de Westfàlia і Calvinisme · Veure més »

Carles I Lluís del Palatinat

Retrat Carles I Lluís del Palatinat (Heidelberg 22 de desembre de 1617 - 1680) va ser príncep elector del Palatinat des de 1632 i fins a la seva mort quaranta-vuit anys després.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Carles I Lluís del Palatinat · Veure més »

Catalunya del Nord

La Catalunya del Nord (també anomenada Catalunya Nord) és la part històricament i culturalment catalana i separada, a profit de França, de la resta de Catalunya en virtut del Tractat dels Pirineus (el 7 de novembre del 1659).

Nou!!: Pau de Westfàlia і Catalunya del Nord · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Catolicisme · Veure més »

Colònia (Alemanya)

Colònia (Köln en alemany; Kölle en kölsch; Keulen en holandès) és una ciutat alemanya a l'oest del país, al nord de Bonn i al sud de Düsseldorf.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Colònia (Alemanya) · Veure més »

Consell de Cent

Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona establerta al segle XIII i va perdurar fins al segle XVIII.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Consell de Cent · Veure més »

Cort (noblesa)

La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Cort (noblesa) · Veure més »

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir «de fet» o «pràcticament», i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Nou!!: Pau de Westfàlia і De facto · Veure més »

Dinastia dels Habsburg

La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).

Nou!!: Pau de Westfàlia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »

Diplomàcia

La diplomàcia és l'organització o procediment per a establir i mantenir relacions internacionals, mitjançant tractes i negociacions, i per a representar-hi un estat.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Diplomàcia · Veure més »

Diputació del General de Catalunya

La Diputació del General del Principat de Catalunya vetllava pel compliment de les constitucions i altres lleis catalanes.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Diputació del General de Catalunya · Veure més »

Elba (riu)

L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Elba (riu) · Veure més »

Electorat de Baviera

L'Electorat de Baviera va ser un electorat independent hereditari del Sacre Imperi Romanogermànic de 1623 a 1806, quan va ser succeït pel Regne de Baviera.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Electorat de Baviera · Veure més »

Electorat del Palatinat

El Palatinat del Rin (Pfalzgrafschaft bei Rhein), més endavant Electorat del Palatinat (Kurfürstentum von der Pfalz o Kurpfalz), va ser un territori històric del Sacre Imperi Romanogermànic, administrat per un comte palatí.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Electorat del Palatinat · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Emperador · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: Pau de Westfàlia і Espanya · Veure més »

Estat

''Leviathan'' del filòsof Thomas Hobbes, qui defensava l'estat governat per la monarquia absoluta com la millor forma possible de govern per evitar la barbàrie de la guerra civil Veneçuela és una federació formada per 23 estats federats. Un Estat és una àrea geogràfica delimitada i políticament independent, amb un Govern propi que s'atribueix un poder indiscutible sobre el territori i la població i amb capacitat per a participar en relacions internacionals amb altres Estats.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Estat · Veure més »

Estat nació

L'estat nació és un concepte modern de caràcter doctrinari polític que segons algunes escoles dedicades a l'estudi de les ciències polítiques.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Estat nació · Veure més »

Estrasburg

Estrasburg (Strossburi, en alsacià; Strasbourg, en francès; Straßburg, en alemany) és la capital i principal ciutat de la regió d'Alsàcia i del departament del Baix Rin, al nord-est de França, prop de la frontera amb Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Estrasburg · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Felip III de Castella · Veure més »

Felip IV de Castella

Felip IV de Castella, III d'Aragó i de Portugal, dit el Gran o el Rei Planeta (Valladolid, 8 d'abril de 1605 - Madrid, 1665) fou monarca d'Espanya (1621-1665).

Nou!!: Pau de Westfàlia і Felip IV de Castella · Veure més »

Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic

Ferran III, emperador romanogermànic (Graz, 13 de juliol de 1608 - Viena, 2 d'abril de 1657) fou Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Ferran III del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Francesc Martí i Viladamor

Francesc Martí i Viladamor (Puigcerdà, 30 d'agost de 1616 - Perpinyà, 21 de desembre del 1687) format a Barcelona com a jurisconsult fou fiscal de la Batllia General de Catalunya i un dels enviats al Congrés de Münster el 1646 per negociar la pau amb el Regne de França, traí l'encàrrec del Consell de Cent i de la Diputació del General, conspirant per a la incorporació del Rosselló a França.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Francesc Martí i Viladamor · Veure més »

Frederic V del Palatinat

Frederic V del Palatinat (Amberg, Alt Palatinat, 26 d'agost de 1596 - Magúncia, 1632) fou elector palatí des de 1610 i fins a la seva mort l'any 1632.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Frederic V del Palatinat · Veure més »

Gerard ter Borch

Gerard ter Borch (Zwolle, Holanda, 1608 - Deventer, Països Baixos, 8 de desembre de 1681) fou un pintor i gravador flamenc.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Gerard ter Borch · Veure més »

Giulio Raimondo Mazzarino

Cardenal Mazzarino, prelat i estadista francès, per Pierre Louis Bouchart El Cardenal Mazzarino o Mazarin, nascut Giulio Raimondo Mazzarino el 14 de juliol de 1602, a Pescina (llavors Regne de Nàpols, territori de la Corona d'Aragó, avui Itàlia) i mort el 9 de març de 1661 a Vincennes, França, va ocupar el càrrec de primer ministre de França des del 1642, fins a la seva mort.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Giulio Raimondo Mazzarino · Veure més »

Guerra dels Trenta Anys

La Guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Guerra dels Trenta Anys · Veure més »

Guerra dels Vuitanta Anys

La Guerra dels Vuitanta anys, o Guerra de Flandes, va ser una guerra que va enfrontar les Disset Províncies amb el seu sobirà, el rei d'Espanya, amb la finalitat d'aconseguir la independència i la llibertat religiosa.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Guerra dels Vuitanta Anys · Veure més »

Hamburg

Hamburg (baix alemany: Hamborg, en llatí Hammonia) és una ciutat-estat i un dels 16 estats federats alemanys.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Hamburg · Veure més »

Heidelberg

Heidelberg és una ciutat d'Alemanya situada a la vall del Neckar, al nord-oest del land de Baden-Württemberg.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Heidelberg · Veure més »

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Imperi Britànic · Veure més »

Javier Solana Madariaga

Javier Solana de Madariaga (Madrid, 14 de juliol de 1942) és un polític, diplomàtic, físic i professor universitari espanyol.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Javier Solana Madariaga · Veure més »

Joschka Fischer

Joschka Fischer (Gerabronn, Baden-Württemberg, 12 d'abril de 1948) és un polític alemany, militant del partit Aliança 90/Els Verds.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Joschka Fischer · Veure més »

Josep d'Ardena

Josep d'Ardena i de Sabastida (Darnius, 1611 - Rosselló, 1677) fou un militar i polític català.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Josep d'Ardena · Veure més »

Lorena

Lorena (en francès Lorraine; en lorenès Louréne, en alemany, Lothringen) és una antiga regió administrativa francesa, actualment inclosa en la regió del Gran Est.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Lorena · Veure més »

Maximilià I de Baviera

L'elector Maximilià I de Baviera i la seva muller, l'arxiduquessa Maria Anna d'Àustria. Maximilià I de Baviera (17 d'abril de 1573, Munic - 27 de setembre de 1651, Ingolstadt) fou Duc de Baviera i primer elector de Baviera.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Maximilià I de Baviera · Veure més »

Mülhausen

Mülhausen (oficialment i en francès Mulhouse, en alsacià Milhüüsa o Milhüse, en alamànic Mehlhüse o Mihlhüse, en alemany Mülhausen) és un municipi francès, situat al departament de l'Alt Rin i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Mülhausen · Veure més »

Münster

Münster és una ciutat situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk del mateix nom i capital cultural de Westfàlia.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Münster · Veure més »

Mein Kampf

Portada de la versió francesa de ''Mein Kampf'', 1934. Mein Kampf (en alemany 'La meva lluita') és un llibre escrit per Adolf Hitler, combinant elements autobiogràfics amb una exposició de la ideologia política del nacional socialisme.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Mein Kampf · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Metz · Veure més »

Oder

Mapa de l'Odra i altres rius (en txec). Mapa de l'Odra amb ciutats (en alemany i versió original). Vista des del poble de Krajnik Dolny (Polònia) cap a l'Òder i el Parc nacional de la vall del baix Òder (Alemanya). LÒder o Odra (en silesià: Uodra; en txec: Odra; en polonès: Odra; en alemany: Oder; en baix sòrab: Wodra; en alt sòrab: Wódra; en llatí clàssic: Viadua, Viadus; en llatí medieval: Odera, Oddera) és un riu de l'Europa Central.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Oder · Veure més »

Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord

LOrganització del Tractat de l'Atlàntic Nord, OTAN (en anglès, NATO: North Atlantic Treaty Organisation, i en francès, OTAN: Organisation du Traité de l'Atlantique Nord), a vegades coneguda també com a l'Aliança Atlàntica, és una organització internacional establerta l'any 1949 amb l'objectiu de col·laborar en la defensa en els camps polític, econòmic i militar.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord · Veure més »

Osnabrück

Osnabrück és una ciutat alemanya de l'antic Regne de Prússia, província de Hannover, capital de la regència i cercles del seu nom, situada en un fèrtil vall a la vora del riu Hase, a 65 m sobre el nivell del mar i amb 163.285 h. el 2006.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Osnabrück · Veure més »

Països Baixos

Els Països Baixos (neerlandès: Nederland) són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Països Baixos · Veure més »

Pau d'Augsburg

La Pau d'Augsburg fou un important tractat de 1555 que posà fi al conflicte entre les faccions protestants i catòliques del Sacre Imperi Romanogermànic, a més de ser essencial per a l'avanç del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Pau d'Augsburg · Veure més »

Pau de Praga (1635)

La Pau de Praga del 30 de maig de 1635 va ser un tractat entre l'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, Ferran II, i la majoria dels estats protestants de l'Imperi.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Pau de Praga (1635) · Veure més »

Pomerània Occidental

La Pomerània Occidental (en alemany Vorpommern, en polonès Pomorze Zachodnie, Pomorze Szczecińskie o Pomorze Nadodrzańskie, en caixubi Zôpadnô Pòmòrskô) és una regió geogràfica i històrica de l'oest de Pomerània, que conforma el nord-oest de Polònia i el nord-est d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Pomerània Occidental · Veure més »

Príncep elector

Il·lustració del ''Codex Balduineus'', la més antiga que es coneix del col·legi electoral; d'esquerra a dreta s'hi veuen els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Trèveris, el comte palatí del Rin, el duc de Saxònia, el marcgravi de Brandenburg i el rei de Bohèmia Un príncep elector (en alemany Kurfürst, en llatí Princeps elector) del Sacre Imperi Romà, també conegut com a elector imperial o simplement elector, era cadascun dels membres del col·legi d'electors encarregat d'escollir els emperadors.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Príncep elector · Veure més »

Prússia

Prússia (alemany Preußen, prussià: Prūsa, llatí: Borussia, Prussia o Prutenia; polonès Prusy; rus Prussija; lituà Prūsija) fou el més important dels antics estats alemanys, situat al nord de l'antiga Alemanya unificada.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Prússia · Veure més »

Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Protestantisme · Veure més »

Províncies Unides

Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al segle XVIII, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).

Nou!!: Pau de Westfàlia і Províncies Unides · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana (s. IX) i l'edat moderna (final del s. XVIII) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Regne de França · Veure més »

Reichstag

L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Reichstag · Veure més »

Relacions internacionals

Els termes Relacions Internacionals i estudis internacionals (aquest últim de l'anglès "International Studies") fan referència a la ciència que tracta sobre l'estudi dels afers estrangers i de les grans qüestions del sistema internacional: el paper dels Estats, el de les organitzacions internacionals, el de les organitzacions no governamentals (ONG) i el de les empreses multinacionals.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Relacions internacionals · Veure més »

Religió

jainista, el símbol ahimsa4a fila: el lotus encès ayyavazhi, la triple deessa, la creu patent i la rece boga Una religió és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, sovint relacionades amb llur concepció del món i codificada en l'oració, els rituals i les lleis morals.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Religió · Veure més »

Renània-Palatinat

Renània-Palatinat (en alemany: Rheinland-Pfalz) és un dels 16 Bundesländer d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Renània-Palatinat · Veure més »

Rin del Nord-Westfàlia

El Rin del Nord-Westfàlia (en alemany: Nordrhein-Westfalen; pronunciat) és un dels 16 estats federats d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Rin del Nord-Westfàlia · Veure més »

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi romanogermànic o simplement Sacre Imperi (en alemany: Heiliges Römisches Reich; o Sacrum Romanum Imperium en llatí) va ser la unió política d'un conglomerat d'estats de l'Europa central, que es va mantenir des de l'edat mitjana fins a finals de l'edat moderna. Nascut el 962 de la França oriental, de les tres parts en les quals es va repartir el Regne franc el 843 (tractat de Verdun), el Sacre Imperi va ser l'entitat predominant d'Europa central durant gairebé un mil·lenni, fins a la seva dissolució el 1806 per Napoleó I. En el segle XVIII, comprenia la major part de les actuals Alemanya, República Txeca, Àustria, Liechtenstein, Eslovènia, Bèlgica i Luxemburg, així com grans àrees de l'actual Polònia i una porció dels Països Baixos. Anteriorment, n'havien format part la totalitat dels Països Baixos i Suïssa, així com zones de França i Itàlia. La denominació del Sacre Imperi va variar enormement al llarg dels segles. L'any 1034, es feia servir la fórmula Imperi romà per a referir-se a les terres sota domini de Conrad II i no va ser fins al 1157, durant el regnat de Frederic I Barba-roja, que es va començar a utilitzar el terme Sacre Imperi. D'altra banda, l'ús del terme emperador romà feia referència als governadors de les terres europees del nord i va començar a usar-se amb Otó II entre 973 i 983. Els emperadors anteriors, des de Carlemany (mort el 814) fins a Otó I el Gran (emperador entre 962 i 973), havien utilitzat simplement el títol d'Imperator Augustus ('emperador august'), encara que històricament se'ls coneix també com a emperadors d'Occident. El terme Sacre Imperi romà comença a ser utilitzat a partir de 1254; i el terme Sacre Imperi romanogermànic data del 1512, després de moltes variacions en els últims anys del segle XV. El Reich va ser des dels seus inicis un ens molt federal: de nou en contraposició amb França, que havia estat, majoritàriament, part de l'Imperi romà, en les parts orientals del Regne franc, les tribus germàniques eren molt més independents i renuents a cedir poder a una autoritat central. Tots els intents de convertir el càrrec de rei en hereditari van fracassar, mantenint-se el de monarca com un càrrec electiu. Després d'això, cada candidat a la corona havia de realitzar una sèrie de promeses als electors, les crides Wahlkapitulationen (capitulacions electives), garantint als diferents territoris més i més poder al llarg dels segles. A causa de les seves connotacions religioses, el Reich com a institució va quedar seriosament danyat per les disputes entre el papa i els reis d'Alemanya, en relació amb la seva coronació com a emperadors. Mai no va ser gaire clar sota quines condicions el papa havia de coronar l'emperador, i especialment com el poder universal de l'emperador depenia del poder del papa en matèries clericals. Freqüents disputes van tenir aquest punt com a centre, especialment al llarg del segle XI, amb motiu de la querella de les investidures i el concordat de Worms de 1122. El fet que el sistema feudal del Reich, en què el rei constituïa la cúspide de l'anomenada "piràmide feudal", fos causa o símptoma de la debilitat de l'imperi, no és clar. En tot cas, l'obediència militar, que —conforme a la tradició germana— estava íntimament lligada a la concessió de terres als vassalls, va ser sempre problemàtica: quan el Reich havia d'anar a la guerra, les decisions eren lentes i fràgils. Fins al, els interessos econòmics del sud i l'oest de l'imperi diferien notablement dels de la part nord, on estava assentada la lliga Hanseàtica. Aquesta estava més vinculada a Escandinàvia i al Bàltic que la resta d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Sobirania

La sobirania (castellanisme) o sobiranitat i sobiranesa és la «suma de potestats d'un Estat», és a dir, el conjunt de poders polítics imprescindibles i inalienables que requereix una societat humana per a constituir-se en Estat.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Sobirania · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Suècia · Veure més »

Suïssa

Suïssa (en alemany: die Schweiz; en francès: la Suisse; en italià: Svizzera; en romanx: Svizra; en llatí: Helvetia), oficialment la Confederació Suïssa (en alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; en francès: Confédération Suisse; en italià: Confederazione Svizzera; en romanx: Confederaziun svizra) en llatí Confœderatio Helvetica, és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Pau de Westfàlia і Suïssa · Veure més »

Szczecin

Szczecin (AFI:; en alemany Stettin; en caixubi Sztetëno; en llatí: Stetinum, Scecinum, i Sedinum) és una ciutat i port de Polònia, capital del voivodat de Pomorze Zachodnie, Polònia.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Szczecin · Veure més »

Toul

Toul és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Toul · Veure més »

Tractat de pau

Un tractat de pau (Pactum pacis, en llatí) és un acord entre dues parts en conflicte, en general entre els països o governs, que posa fi formal a un conflicte armat, mitjançant l'elaboració de documents on s'estipulen els acords arribats en la negociació de la pau.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Tractat de pau · Veure més »

Tractat dels Pirineus

geopolítics del Tractat dels Pirineus El Tractat dels Pirineus (o Pau dels Pirineus) va ser signat el 7 de novembre del 1659 per part dels representants de Felip IV de Castella i III d'Aragó, Luis Méndez de Haro i Pedro Coloma, i els de Lluís XIV de França, Cardenal Mazzarino i Hugues de Lionne, a l'illa dels Faisans (al riu Bidasoa, als límits del País Basc Nord), tot posant fi al litigi de la Guerra dels Trenta Anys.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Tractat dels Pirineus · Veure més »

Verdun (Mosa)

Verdun és un municipi francès, situat al departament del Mosa i a la regió del Gran Est.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Verdun (Mosa) · Veure més »

Weser

El Weser o en baix alemany Werser és un riu al nord-oest d'Alemanya.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Weser · Veure més »

Westfàlia

Tres entitats amb el nom de Westfàlia, sobreposades sobre les actuals fronteres d'Alemanya: Verd: Regne de Westfàlia (1807-1813)Vermell: Província de Westfàlia (1815-1946)Gris: Rin del Nord-Westfàlia (1946-) Westfàlia (alemany Westfalen) és una regió històrica d'Alemanya situada avui dia entre els estats federals de Rin del Nord-Westfàlia i Baixa Saxònia.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Westfàlia · Veure més »

Wismar

Wismar és una ciutat alemanya de l'estat federal de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situada al costat del Mar Bàltic, a la badia de Wismar, que gaudeix de la protecció de l'illa de Poel.

Nou!!: Pau de Westfàlia і Wismar · Veure més »

1624

Sense descripció.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 1624 · Veure més »

1627

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 1627 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 1648 · Veure més »

1659

;Països Catalans.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 1659 · Veure més »

1945

;Països Catalans.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 1945 · Veure més »

1998

;Països Catalans.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 1998 · Veure més »

2000

Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 2000 · Veure més »

24 d'octubre

El 24 d'octubre és el dos-cents noranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Pau de Westfàlia і 24 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Pau de Westfalia, Pau de Westphalia, Tractat d'Osnabrück, Tractat de Munster, Tractat de Münster, Tractat de Westfalia, Tractat de Westfàlia, Tractats de Westfàlia.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »