Accés més ràpid que el navegador!
290 les relacions: Administració provincial romana, Alexandre de Masòvia, Ambròs de Milà, Antiga Roma, Aquileia, Ardiaca, Arianisme, Arquebisbat d'Udine, Arquebisbat de Colònia, Arquebisbat de Gorizia, Arquebisbat de Milà, Arquebisbat de Trento, Arquebisbe, Assumpció de Maria, Autocefàlia, Avançada (militar), Balaton, Benet XIV, Bisbat de Belluno-Feltre, Bisbat de Brescia, Bisbat de Como, Bisbat de Concordia-Pordenone, Bisbat de Cremona, Bisbat de Koper, Bisbat de Màntua, Bisbat de Pàdua, Bisbat de Treviso, Bisbat de Trieste, Bisbat de Verona, Bisbat de Vicenza, Bisbat de Vittorio Veneto, Bisbe, Butlla, Cantó de Ticino, Caríntia, Carlemany, Carniola, Catedral, Catolicisme, Càpua, Cisma, Cividale del Friuli, Codroipo, Como (ciutat d'Itàlia), Concili d'Aquileia, Concili de Constantinoble, Concili de Constantinoble II, Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic, Cormons, Crisògon d'Aquileia, ..., Cromati, Daniele Barbaro, Danubi, Diòcesi, Diòcesi titular, Dinastia dels Habsburg, Drava, Ducat de Baviera, Ducat de Caríntia, Ducat del Friül, Església catòlica a Itàlia, Església sufragània, Estíria, Eugeni IV, Europa Occidental, Felip d'Alençon, Feudalisme, Francs, Friül - Venècia Júlia, Grado (Gorizia), Hermàgores i Fortunat d'Aquileia, Hermolao Barbaro, Il·líria, Imperi Romà d'Orient, Itàlia, Jeroni d'Estridó, Joseph Höffner, Justinià I, Litúrgia, Llac de Garda, Longobards, Ludovico Trevisano, Malària, Marc (evangelista), Marca de Verona, Marca del Friül, Marco Barbo, Maribor, Marino Grimani, Metropolità, Milà, Mincio, Nòric, Nòrica, Nestorianisme, Nicees, Orígenes, Pannònia, Papa, Patriarca, Patriarca d'Alexandria, Patriarcat de Venècia, Pau el Diaca, Paulí II, Pàtria del Friül, Poppó, Postojna, Principat, Província eclesiàstica, Qüestió dels Tres Capítols, Regió d'Ístria, Regne Longobard, República de Venècia, Ritu, Ritu patriarcal, Ritu romà, Riu Po, Roma, Sava, Sínode, Segle I, Segle III, Udine, 1017, 1019, 1031, 1042, 1045, 1049, 1068, 1077, 1084, 1085, 1105, 1121, 1122, 1128, 1129, 1130, 1161, 1182, 1194, 1195, 1204, 1206, 1218, 1238, 1251, 1269, 1273, 1299, 1301, 1302, 1315, 1316, 1317, 1318, 1319, 1331, 1334, 1350, 1358, 1359, 1365, 1381, 1387, 1388, 1394, 1395, 1402, 1408, 1409, 1411, 1412, 1420, 1439, 1444, 1445, 1451, 1465, 1470, 1491, 1493, 1497, 1509, 1517, 1529, 1533, 1535, 1545, 1550, 1574, 1585, 1593, 1596, 1616, 1622, 1628, 1629, 1655, 1657, 1699, 1734, 1740, 1751, 181 aC, 1968, 1969, 1989, 1990, 2007, 2010, 2011, 284, 314, 337, 342, 344, 356, 372, 381, 386, 388, 389, 407, 408, 418, 431, 442, 447, 458, 499, 501, 552, 554, 557, 558, 561, 568, 569, 570, 571, 586, 606, 610, 612, 613, 623, 626, 627, 628, 630, 648, 649, 663, 670, 680, 685, 698, 699, 700, 711, 723, 726, 731, 737, 762, 776, 802, 811, 827, 833, 834, 844, 850, 855, 875, 899, 901, 922, 927, 928, 931, 932, 944, 952, 963, 976, 983, 984. Ampliar l'índex (240 més) »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Administració provincial romana · Veure més »
Alexandre de Masòvia
fou un pseudocardenal i patriarca polonès.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Alexandre de Masòvia · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ambròs de Milà · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Antiga Roma · Veure més »
Aquileia
Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Aquileia · Veure més »
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ardiaca · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arianisme · Veure més »
Arquebisbat d'Udine
Lapida dels arquebisbes Bricito i Zaffonato a la catedral d'Udine Larquebisbat d'Udine (italià: arcidiocesi di Udine; llatí: Archidioecesis Utinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arquebisbat d'Udine · Veure més »
Arquebisbat de Colònia
Els prínceps electors del Sacre Imperi Romanogermànic, 1341. Els príncepes electors, recognoscibles per llur escuts, són d'esquerra a dreta, els arquebisbes de Colònia, Magúncia i Tréveris, el Comte del Palatinat, el Duc de Saxònia, el margrave de Brandeburgo i el rei de Bohèmia. LArquebisbat de Colònia va ser un dels més importants principats eclesiàstics del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arquebisbat de Colònia · Veure més »
Arquebisbat de Gorizia
Larquebisbat de Gorizia (italià: Arcidiocesi di Gorizia; llatí: Archidioecesis Goritiensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arquebisbat de Gorizia · Veure més »
Arquebisbat de Milà
Sèrie cronològica dels arquebisbes de l'Església milanesa a l'interior del Duomo de Milà LArquebisbat de Milà (arcidiocesi di Milano en italià; Archidioecesis Mediolanensis en llatí) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Itàlia, que abasta, entre altres, les ciutats de Milà, Monza, Lecco i Varese.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arquebisbat de Milà · Veure més »
Arquebisbat de Trento
El Palau Episcopal a la Piazza Fiera de Trento Larquebisbat de Trento (italià: arcidiocesi di Trento; alemany: Erzbistum Trient; llatí: Archidioecesis Tridentina) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arquebisbat de Trento · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Arquebisbe · Veure més »
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Assumpció de Maria · Veure més »
Autocefàlia
Lautocefàlia és l'estatus d'independència jurídica de les diferents esglésies cristianes ortodoxes, i que garanteix el dret de governar-se per sínodes propis, mantenint la comunió amb les altres esglésies.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Autocefàlia · Veure més »
Avançada (militar)
Avançada de la policia prop del temple de Mallannaswamy Una avançada militar és un destacament de tropes distribuïdes a una certa distància de la força o la formació principal, en general a una distància més gran d'un suposat objectiu o en un lloc allunyat o escassament poblat, postat per a fer guàrdia enfront d'intrusions no autoritzades i atacs per sorpresa.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Avançada (militar) · Veure més »
Balaton
El llac Balaton i la península de Tihany El llac Balaton és un llac situat a Hongria, uns 80 quilòmetres al sud-oest de Budapest, entre les províncies de Veszprém, al nord, i Somogy, al sud.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Balaton · Veure més »
Benet XIV
Benet XIV és el nom que va escollir el cardenal Prospero Lorenzo Lambertini quan va esdevenir Papa.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Benet XIV · Veure més »
Bisbat de Belluno-Feltre
cocatedral de San Pietro Apostolo a Feltre El claustre de la basílica santuari de Santi Vittore e Corona a Feltre El campanar de la basílica de Santi Filippo e Giacomo a Cortina d'Ampezzo El bisbat de Belluno-Feltre (italià: Diocesi di Belluno-Feltre; llatí: Dioecesis Bellunensis-Feltrensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Belluno-Feltre · Veure més »
Bisbat de Brescia
concatedral de Santa Maria Assumpta Entrada al bisbat de Brescia Pobles de la diòcesi de Brescia al 1300 El bisbat de Brescia (italià: diocesi di Brescia; llatí: Dioecesis Brixiensis) és una seu sufragània de l'Arquebisbat de Milà de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Brescia · Veure més »
Bisbat de Como
El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Como · Veure més »
Bisbat de Concordia-Pordenone
cocatedral de san Marco a Pordenone El bisbat de Concordia-Pordenone (italià: diocesi di Concordia-Pordenone; llatí: Dioecesis Concordiensis-Portus Naonis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Concordia-Pordenone · Veure més »
Bisbat de Cremona
El palau episcopal El bisbat de la Cremona (italià: diocesi di Cremona; llatí: Dioecesis Cremonensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Cremona · Veure més »
Bisbat de Koper
catedral de l'Assumpta i Sant Nazari a Koper El bisbat de Koper (eslovè: Škofija Koper; italià: Diocesi di Capodistria; llatí: Dioecesis Iustinopolitana) és una seu de l'Església catòlica a Eslovènia, sufragània de l'arquebisbat de Ljubljana.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Koper · Veure més »
Bisbat de Màntua
Basílica de Sant Andreu Apòstol a Màntua El bisbat de Màntua (italià: diocesi di Mantova; llatí: Dioecesis Mantuana) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Màntua · Veure més »
Bisbat de Pàdua
El bisbat de Pàdua —diocesi di Padova; Dioecesis Patavina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Pàdua · Veure més »
Bisbat de Treviso
El bisbat de Treviso —diocesi di Treviso; Dioecesis Tarvisina — és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Treviso · Veure més »
Bisbat de Trieste
El bisbat de Trieste (italià: Dioecesis Tergestina; llatí: Dioecesis Tergestina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Gorizia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Trieste · Veure més »
Bisbat de Verona
La basílica de San Zeno a Verona La façana del palau episcopal de Verona Una sèrie de retrats, obra de Domenico Riccio, dels bisbes de Verona, des d'Euprepius i fins al cardenal Agostino Valerio. Palau episcopal de Verona. El bisbat de Verona (italià: diocesi di Verona; llatí: Dioecesis Veronensis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Verona · Veure més »
Bisbat de Vicenza
La catedral pel costat de piazza Duomo. IV. L'església de la Santa Corona feta construir al 1260 pel bisbe Bartolomeo di Breganze. El santuari de Monte Berico, santuari dedicat a la Mare de Déu, patrona de la diòcesi. El palau episcopal. XIX. El seminari menor. El bisbat de Vicenza (italià: Diocesi di Vicenza; llatí: Dioecesis Vicentina) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Vicenza · Veure més »
Bisbat de Vittorio Veneto
El bisbat de Vittorio Veneto (italià: diocesi di Vittorio Veneto; llatí: Dioecesis Victoriensis Venetorum) és una seu de l'Església catòlica, sufragània del Patriarcat de Venècia, que pertany a la regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbat de Vittorio Veneto · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Bisbe · Veure més »
Butlla
Una butlla o butla és un document segellat sobre assumptes polítics o religiosos.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Butlla · Veure més »
Cantó de Ticino
La República i Cantó de Ticino (en llombard Tesin, en italià Ticino, en alemany, romanx i francès Tessin) és un cantó de Suïssa.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Cantó de Ticino · Veure més »
Caríntia
Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Caríntia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Carlemany · Veure més »
Carniola
* Carniola (roca).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Carniola · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Catedral · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Catolicisme · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Càpua · Veure més »
Cisma
obra.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Cisma · Veure més »
Cividale del Friuli
Cividale del Friuli (friülà Cividât, eslovè Čedad, alemany Östrich) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Cividale del Friuli · Veure més »
Codroipo
Codroipo (friülà Codroip) és un municipi italià, dins de la província d'Udine.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Codroipo · Veure més »
Como (ciutat d'Itàlia)
Como (o Còm en llombard) és una ciutat d'Itàlia, a la regió de Llombardia, província de Como, amb 82.000 habitants.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Como (ciutat d'Itàlia) · Veure més »
Concili d'Aquileia
El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Concili d'Aquileia · Veure més »
Concili de Constantinoble
* Concili de Constantinoble (360), concili local.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Concili de Constantinoble · Veure més »
Concili de Constantinoble II
El segon concili de Constantinoble, celebrat del 5 de maig al 2 de juny del 553, és la cinquena reunió ecumènica de l'església antiga.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Concili de Constantinoble II · Veure més »
Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic
Conrad II (vers 990 – 4 de juny de 1039) era un membre de la noblesa de Francònia, fill del comte Enric d'Espira i Adelaida d'Alsàcia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Conrad II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Cormons
Cormons (en friülà, Cormons, en eslovè, Krmin) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Cormons · Veure més »
Crisògon d'Aquileia
Crisògon d'Aquileia (Aquileia?, Friül, - Aquileia, 303) fou un bisbe d'Aquileia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Crisògon d'Aquileia · Veure més »
Cromati
Cromati o Cromaci (Chromatius) fou un escriptor llatí i bisbe d'Aquileia del final del i començament del.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Cromati · Veure més »
Daniele Barbaro
Daniele Matteo Alvise Barbaro més conegut com a Daniele Barbaro (Venècia, 8 de febrer de 1514 - Udino, 13 d'abril de 1570) va ser un cardenal, patriarca catòlic i humanista italià estudiós de la filosofia, la matemàtica i l'òptica.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Daniele Barbaro · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Danubi · Veure més »
Diòcesi
Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Diòcesi · Veure més »
Diòcesi titular
Una seu titular a l'Església Catòlica Romana és una diòcesi o arxidiòcesi que avui només existeix en el títol.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Diòcesi titular · Veure més »
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Dinastia dels Habsburg · Veure més »
Drava
El Drava o Drave (alemany: Drau, eslovè, croat i italià: Drava, hongarès: Dráva) és un riu del sud de l'Europa Central.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Drava · Veure més »
Ducat de Baviera
El Ducat de Baviera (en alemany: Baierische Stammesherzogtum) era un dels ducats arrel que formaven el regne d'Alemanya durant la baixa edat mitjana.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ducat de Baviera · Veure més »
Ducat de Caríntia
El Ducat de Caríntia va ser un ducat al sud d'Àustria i una zona del nord d'Eslovènia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ducat de Caríntia · Veure més »
Ducat del Friül
El Ducat del Friül va ser un dels grans ducats de la Llombardia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ducat del Friül · Veure més »
Església catòlica a Itàlia
L'Església Catòlica a Itàlia està constituïda per les institucions eclesiàstiques catòliques presents a Itàlia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Església catòlica a Itàlia · Veure més »
Església sufragània
Una església sufragània és una església, normalment amb territori i drets quasi parroquials, que depèn d'una parròquia eclesiàstica principal o matriu.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Església sufragània · Veure més »
Estíria
Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Estíria · Veure més »
Eugeni IV
Eugeni IV (Venècia, 1383 - † Roma, 23 de febrer de 1447) va ser papa de l'Església Catòlica des del 1431 al 1447.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Eugeni IV · Veure més »
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Europa Occidental · Veure més »
Felip d'Alençon
Felip d'Alençon (en francès Philippe d'Alençon) nascut a la regió francesa de Brie el 1338/1339 i mort a Roma el 1397 va ser un arquebisbe i cardenal francès que també va ser canonge a la Seu de Tarragona i Cambrer de la vila de Reus.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Felip d'Alençon · Veure més »
Feudalisme
El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Feudalisme · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Francs · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Grado (Gorizia)
Grado (en friülà, Grau, en eslovè, Gradež) és un municipi italià, dins de la província de Gorizia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Grado (Gorizia) · Veure més »
Hermàgores i Fortunat d'Aquileia
Hermàgores i Fortunat (Aquileia, s. I - 70) foren dos cristians, Hermàgores el primer bisbe de la diòcesi d'Aquileia, i Fortunat el seu diaca.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Hermàgores i Fortunat d'Aquileia · Veure més »
Hermolao Barbaro
Ermolao o Hermolao Barbaro, també Hermolaus Barbarus (21 de maig de 1453/1454—14 de juny de 1493), va ser un estudiós renaixentista italià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Hermolao Barbaro · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Il·líria · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Itàlia · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Joseph Höffner
Joseph Höffner (Horhausen, Alemanya, 24 de desembre de 1906 – Colònia, Alemanya, 16 d'octubre de 1987) va ser un cardenal alemany de l'Església catòlica Romana.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Joseph Höffner · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Justinià I · Veure més »
Litúrgia
200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Litúrgia · Veure més »
Llac de Garda
El llac de Garda (en llombard Lag de Garda, en vènet Łago de Garda, en italià Lago di Garda o Benàco, en llatí Benacus) és un llac d'Itàlia, el més gran del país, que té riba a la província de Brescia a la Llombardia, a la província de Verona al Vèneto, i a la província de Trento al Trentino-Tirol del Sud (Trentino-Alt Adige).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Llac de Garda · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Longobards · Veure més »
Ludovico Trevisano
Ludovico Trevisano (Venècia, Itàlia, llavors a la República de Venècia, 1401 - Roma, 22 de març de 1465) va ser un cardenal italià del.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ludovico Trevisano · Veure més »
Malària
La malària (de l'italià mal aria -mal aire-) o paludisme a la versió en línia del DIEC.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Malària · Veure més »
Marc (evangelista)
Marc Evangelista és considerat tradicionalment l'autor de l'Evangeli de Marc.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Marc (evangelista) · Veure més »
Marca de Verona
La Marca de Verona o Marca Veronesa fou una jurisdicció feudal creada al sota domini franc a la regió de Verona a Itàlia, la qual, després d'estar integrada a les marques de Baviera i de Caríntia va esdevenir una marca unida al ducat de Baviera per decisió de l'emperador Otó I. Tot i que jurídicament va existir fins al, no va tenir existència real després del.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Marca de Verona · Veure més »
Marca del Friül
La Marca del Friül va ser una marca fronterera carolíngia com a defensa contra els hongaresos durant els segles i que substituí al Ducat de Friül, a l'actual Llombardia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Marca del Friül · Veure més »
Marco Barbo
fou un cardenal i patriarca catòlic italià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Marco Barbo · Veure més »
Maribor
Maribor (en alemany: Marburg an der Drau) és una ciutat d'Eslovènia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Maribor · Veure més »
Marino Grimani
Marino Grimani (Venècia, 1489 † 28 de setembre de 1546, Orvieto) va ser un cardenal italià i patriarca d'Aquileia del 19 de gener de 1517 fins al 1529 i després de 1535 a 1545.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Marino Grimani · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Metropolità · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Milà · Veure més »
Mincio
El Mincio és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po (antic Padus).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Mincio · Veure més »
Nòric
El nòric, o celta oriental, és una llengua celta continental no classificada que es va parlar a la zona que després constituí la província romana de Nòrica.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Nòric · Veure més »
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Nòrica · Veure més »
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Nestorianisme · Veure més »
Nicees
Nicees o Nicetes (en llatí Nicaeas o Nicetas) fou un religiós romà que va viure a la meitat del i fou bisbe d'Aquileia (454-485).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Nicees · Veure més »
Orígenes
Orígenes Orígenes (183/186 - c. 254; Ὠριγένης Ōrigénēs), fou exegeta, pensador i escriptor cristià, i un dels pares de l'Església cristiana que va exercir gran influència intel·lectual al seu temps i més endavant.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Orígenes · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Pannònia · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Papa · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Patriarca · Veure més »
Patriarca d'Alexandria
Patriarca d'Alexandria és un títol del bisbe d'Alexandria, a Egipte.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Patriarca d'Alexandria · Veure més »
Patriarcat de Venècia
El Patriarcat de Venècia (llatí: Patriarcha Venetiarum; italià: Patriarca di Venezia) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica, que presideix la Regió eclesiàstica Triveneto.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Patriarcat de Venècia · Veure més »
Pau el Diaca
Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Pau el Diaca · Veure més »
Paulí II
Catedral de Cividale, on és enterrat Paulí d'Aquileia o Paulí II com a patriarca de la ciutat (Premariacco, ~750 - Cividale del Friuli, 11 de gener de 802) fou un religiós vènet, patriarca d'Aquileia i figura destacada del Renaixement carolingi.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Paulí II · Veure més »
Pàtria del Friül
Pàtria del Friül (friülès Patrie dal Friûl) fou l'apel·latiu que va rebre, del 1077 al 1420, l'estat del Patriarca d'Aquileia, que en molts aspectes funcionà com un veritable estat fins que fou annexat a la República de Venècia el 1420.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Pàtria del Friül · Veure més »
Poppó
Poppó o Poppó de Caríntia (italià: Poppone di Carinzia), de nom secular Wolfgang von Treffen (? – 1042) fou un bisbe alemany, que fou patriarca d'Aquileia del 1019 al 1045.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Poppó · Veure més »
Postojna
Postojna (també coneguda com a Adelsberg en alemany; en italià com a Postumia) és una ciutat de la província de Carniola, al sud-oest d'Eslovènia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Postojna · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Principat · Veure més »
Província eclesiàstica
Una província eclesiàstica és una divisió territorial pròpia del cristianisme.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Província eclesiàstica · Veure més »
Qüestió dels Tres Capítols
La Qüestió dels tres capítols és el nom que rep la controvèrsia referent a la sentència donada contra tres autors (Teodor de Mopsuèstia, Teodoret de Cir i Ibes d'Edessa) que van ser condemnats per simpatitzar amb el nestorianisme.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Qüestió dels Tres Capítols · Veure més »
Regió d'Ístria
Ístria (en croat i eslovè, Istra; en vènet i italià, Istria; llatí Istria o Histria) és una península situada a l'extrem nord de la mar Adriàtica, entre Trieste (antiga Tergeste) al golf de Venècia, i Rijeka (italià Fiume) al golf de Kvarneric (italià Golfo di Quarnero).
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Regió d'Ístria · Veure més »
Regne Longobard
El Regne Longobard — Regno longobardo o Regno dei Longobardi Regnum Langobardorum, Langbardland en antic germànic) va ser l'entitat estatal constituïda a la península Itàlica pels longobards entre els anys 568-569 (invasió d'Itàlia) i el774 (caiguda del regne i entrada dels francs de Carlemany). va envair la capital a Pavia. El control efectiu dels sobirans de les dues grans zones que constituïen el regne, la Langobardia Maior al centre-nord (al seu torn repartida en una àrea occidental, o Nèustria, i una oriental, o Àustria) i la Langobardia Minor al centre-sud, no va ser constant al llarg del curs dels dos segles de durada del regne.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Regne Longobard · Veure més »
República de Venècia
La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, amb la ciutat de Venècia com a centre.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і República de Venècia · Veure més »
Ritu
Un ritu (del llatí ritus, "costum") és un conjunt de cerimònies presents en qualsevol tipus de culte, que indiquen la manera de celebrar un acte o festa.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ritu · Veure més »
Ritu patriarcal
El ritu patriarcal o ritu aquilès és un antic ritu litúrgic de l'Església catòlica llatina emprat, amb variacions mínimes, a les seus dels patriarcats d'Aquileia, Grado i Venècia, fins a finals del.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ritu patriarcal · Veure més »
Ritu romà
Missal romà del 1915 El ritu romà és el ritu litúrgic catòlic utilitzat a Roma.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Ritu romà · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Riu Po · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Roma · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Sava · Veure més »
Sínode
Un sínode és una reunió del bisbe amb els seus sacerdots per estudiar els problemes de la vida espiritual i donar vigor a les lleis eclesiàstiques, eliminant-ne els abusos, promovent la vida cristiana, fomentant el culte diví i la pràctica religiosa.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Sínode · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Segle I · Veure més »
Segle III
El segle III comprèn els anys inclosos entre el 201 i el 300 i suposa un període de gran inestabilitat per a Roma; per això, tota l'època es coneix com a ''crisi del'' ''segle III''.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Segle III · Veure més »
Udine
Udine (en llatí Utinum, en furlà Udin, en eslovè Videm, en alemany Weiden) és una ciutat de 96.678 habitants, capital històrica de la regió geogràfica del Friül, a Itàlia, entre els Alps i el Mar Adriàtic, a 20 km de la frontera eslovena.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і Udine · Veure més »
1017
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1017 · Veure més »
1019
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1019 · Veure més »
1031
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1031 · Veure més »
1042
El 1042 (MXLII) fou un any comú iniciat en divendres pertanyent a l'alta edat mitjana.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1042 · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1045 · Veure més »
1049
El 1049 (MXLIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1049 · Veure més »
1068
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1068 · Veure més »
1077
El 1077 (MLXXVII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1077 · Veure més »
1084
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1084 · Veure més »
1085
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1085 · Veure més »
1105
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1105 · Veure més »
1121
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1121 · Veure més »
1122
El 1122 (MCXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat en diumenge.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1122 · Veure més »
1128
El 1128 (MCXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1128 · Veure més »
1129
El 1129 (MCXXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1129 · Veure més »
1130
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1130 · Veure més »
1161
El 1161 (MCLXI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1161 · Veure més »
1182
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1182 · Veure més »
1194
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1194 · Veure més »
1195
Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1195 · Veure més »
1204
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1204 · Veure més »
1206
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1206 · Veure més »
1218
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1218 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1238 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1251 · Veure més »
1269
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1269 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1273 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1299 · Veure més »
1301
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1301 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1302 · Veure més »
1315
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1315 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1316 · Veure més »
1317
El 1317 (MCCCXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1317 · Veure més »
1318
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1318 · Veure més »
1319
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1319 · Veure més »
1331
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1331 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1334 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1350 · Veure més »
1358
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1358 · Veure més »
1359
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1359 · Veure més »
1365
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1365 · Veure més »
1381
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1381 · Veure més »
1387
;Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1387 · Veure més »
1388
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1388 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1394 · Veure més »
1395
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1395 · Veure més »
1402
El 1402 (MCDII) fou un any comú del que pertany a l'edat mitjana segons els criteris historiogràfics occidentals.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1402 · Veure més »
1408
; Països catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1408 · Veure més »
1409
; Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1409 · Veure més »
1411
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1411 · Veure més »
1412
El 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1412 · Veure més »
1420
El 1420 (MCDXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1420 · Veure més »
1439
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1439 · Veure més »
1444
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1444 · Veure més »
1445
Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1445 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1451 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1465 · Veure més »
1470
Mapa d'Europa a l'any 1470.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1470 · Veure més »
1491
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1491 · Veure més »
1493
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1493 · Veure més »
1497
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1497 · Veure més »
1509
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1509 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1517 · Veure més »
1529
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1529 · Veure més »
1533
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1533 · Veure més »
1535
Barba-roja.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1535 · Veure més »
1545
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1545 · Veure més »
1550
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1550 · Veure més »
1574
;Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1574 · Veure més »
1585
Làpida del monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1585 · Veure més »
1593
Làpida al monestir de Sant Pere de Besalú.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1593 · Veure més »
1596
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1596 · Veure més »
1616
Nicolau Copèrnic.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1616 · Veure més »
1622
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1622 · Veure més »
1628
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1628 · Veure més »
1629
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1629 · Veure més »
1655
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1655 · Veure més »
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1657 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1699 · Veure més »
1734
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1734 · Veure més »
1740
;Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1740 · Veure més »
1751
;Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1751 · Veure més »
181 aC
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 181 aC · Veure més »
1968
1968 (MCMLXVIII) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dilluns.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1968 · Veure més »
1969
1969 fon un any normal del calendari gregorià (MCMLXIX) començat un dimecres, destacable per l'arribada de l'home a la lluna, els moviments socials LGBT i la creació d'Internet.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1969 · Veure més »
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1989 · Veure més »
1990
1990 (MCMXC) fou un any començat en dilluns.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 1990 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 2007 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 2010 · Veure més »
2011
L'any 2011 fou un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 2011 · Veure més »
284
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 284 · Veure més »
314
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 314 · Veure més »
337
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 337 · Veure més »
342
El 342 (CCCXLII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 342 · Veure més »
344
El 344 (CCCXLIV) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 344 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 356 · Veure més »
372
El 372 (CCCLXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 372 · Veure més »
381
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 381 · Veure més »
386
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 386 · Veure més »
388
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 388 · Veure més »
389
El 389 fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 389 · Veure més »
407
El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 407 · Veure més »
408
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 408 · Veure més »
418
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 418 · Veure més »
431
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 431 · Veure més »
442
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 442 · Veure més »
447
El 447 (CDXLVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 447 · Veure més »
458
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 458 · Veure més »
499
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 499 · Veure més »
501
L'any 501 (DI en numeració romana) fou un any comú iniciat en dilluns del calendari Julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 501 · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 552 · Veure més »
554
El 554 (DLIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 554 · Veure més »
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 557 · Veure més »
558
El 558 (DLVIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 558 · Veure més »
561
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 561 · Veure més »
568
El 568 (DLXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 568 · Veure més »
569
El 569 (DLXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 569 · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 570 · Veure més »
571
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 571 · Veure més »
586
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 586 · Veure més »
606
El 606 (DCVI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 606 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 610 · Veure més »
612
El 612 fou un any de traspàs iniciat en dissabte segons el còmput del calendari gregorià, instaurat posteriorment.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 612 · Veure més »
613
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 613 · Veure més »
623
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 623 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 626 · Veure més »
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 627 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 628 · Veure més »
630
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 630 · Veure més »
648
El 648 (DCXLVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 648 · Veure més »
649
El 649 (DCXLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 649 · Veure més »
663
El 663 (DCLXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 663 · Veure més »
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 670 · Veure més »
680
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 680 · Veure més »
685
El 685 (DCLXXXV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 685 · Veure més »
698
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 698 · Veure més »
699
El 699 (DCXIX) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 699 · Veure més »
700
El 700 (DCC) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 700 · Veure més »
711
;Països Catalans.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 711 · Veure més »
723
El 723 (DCCXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 723 · Veure més »
726
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 726 · Veure més »
731
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 731 · Veure més »
737
El 737 (DCCXXXVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 737 · Veure més »
762
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 762 · Veure més »
776
El 776 (DCCLXXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 776 · Veure més »
802
El 802 (DCIII) fou un any comú començat en dissabte del segle IX segons el calendari gregorià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 802 · Veure més »
811
El 811 (DCCCXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 811 · Veure més »
827
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 827 · Veure més »
833
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 833 · Veure més »
834
El 834 (DCCCXXXIV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 834 · Veure més »
844
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 844 · Veure més »
850
El 850 (DCCCL) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 850 · Veure més »
855
El 855 (DCCCLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 855 · Veure més »
875
El 875 (DCCCLXXV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 875 · Veure més »
899
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 899 · Veure més »
901
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 901 · Veure més »
922
El 922 (CMXXII) fou un any comú de l'edat mitjana començat un dimarts.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 922 · Veure més »
927
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 927 · Veure més »
928
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 928 · Veure més »
931
El 931 (CMXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 931 · Veure més »
932
El 932 (CMXXXII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 932 · Veure més »
944
El 944 (CMXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 944 · Veure més »
952
El 952 (CMLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 952 · Veure més »
963
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 963 · Veure més »
976
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 976 · Veure més »
983
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 983 · Veure més »
984
Sense descripció.
Nou!!: Patriarcat d'Aquileia і 984 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Patriarca d'Aquileia, Patriarcat d'Aquilea.
