Accés més ràpid que el navegador!
29 les relacions: Ardiaca, Calcedònia, Cos (Grècia), Diaca, Església Ortodoxa, Fener, Illa de Rodes, Imperi Otomà, Istanbul, Jerusalem, Joaquim III de Constantinoble, Joves Turcs, Kadıköy, Marmara Ereğlisi, Meleci (Metaxakis), Metropolità, Patriarca de Constantinoble, Primera Guerra Mundial, Sofroni III de Constantinoble, 12 d'octubre, 1863, 1867, 1876, 1888, 1897, 1913, 1918, 1920, 28 de gener.
Ardiaca
Lardiaca era el diaca principal d'una església.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Ardiaca · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Calcedònia · Veure més »
Cos (Grècia)
Cos (sovint escrit Kos, transcripció del grec Κως) és una illa grega que pertany al grup del Dodecanès.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Cos (Grècia) · Veure més »
Diaca
Un diaca (del grec, diakonos i del llatí diaconus 'servidor') és un home que ha rebut el primer grau del sagrament de l'orde sacerdotal per la imposició de les mans del bisbe.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Diaca · Veure més »
Església Ortodoxa
LEsglésia Ortodoxa o, oficialment, Església Catòlica Ortodoxa és la segona església cristiana en nombre de fidels.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Església Ortodoxa · Veure més »
Fener
Fener, Fanar o Phanar (grec Φανάρι pronunciat fa'nari) és un mahalle històric al barri de Balat, al costat del Corn d'Or, al districte de Fatih, Istanbul, zona antiga de la capital plena de cases històriques i d'esglésies gregues i sinagogues, algunes del temps dels romans d'Orient i altres del temps otomans, com la Sinagoga Ahrida.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Fener · Veure més »
Illa de Rodes
Topografia de Rodes. Rodes (en grec Ρόδος, Rodos) és l'illa més gran del Dodecanès i la més oriental de les illes principals de Grècia, a la mar Egea.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Illa de Rodes · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Imperi Otomà · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Istanbul · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Jerusalem · Veure més »
Joaquim III de Constantinoble
Joaquim III de Constantinoble (en grec Ιωακείμ Γ') va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1878 al 1884 i del 1901 a 1912.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Joaquim III de Constantinoble · Veure més »
Joves Turcs
El Comité Unió i Progrés (CUP) (en turc: Ittihat ve Terakki Cemiyeti), més conegut com els Joves Turcs, va ser un partit polític nacionalista revolucionari i reformador otomà, els caps del qual van menar una rebel·lió contra el soldà Abdülhamid II (deposat i exiliat l'any 1909).
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Joves Turcs · Veure més »
Kadıköy
Kadıköy és un vast districte cosmopolita i comercial en la part asiàtica de la ciutat d'Istanbul -a Turquia- amb una població de 521.005 habitants (2012).
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Kadıköy · Veure més »
Marmara Ereğlisi
Marmara Ereğlisi (literalment "Ereğli de la Màrmara") és una ciutat de Turquia a la província de Tekirdağ cap del districte homònim, a la regió de la Màrmara.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Marmara Ereğlisi · Veure més »
Meleci (Metaxakis)
Immanuel Metaxakis (en grec Εμμανουήλ Μεταξάκης) va ser Patriarca de Constantinoble de l'any 1921 al 1923 amb el nom de Meleci IV de Constantinoble, i patriarca d'Alexandria de l'any 1926 al 1935, quan va morir, portant el nom de Meleci II d'Alexandria.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Meleci (Metaxakis) · Veure més »
Metropolità
Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Metropolità · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Primera Guerra Mundial · Veure més »
Sofroni III de Constantinoble
Sofroni III de Constantinoble (en grec Σωφρόνιος Γ') va ser Patriarca de Constantinoble del 2 d'octubre de 1863 al 16 de desembre de 1866, i després patriarca d'Alexandria amb el nom de Sofroni IV d'Alexandria (de l'11 de juny de 1870 al 3 de setembre de 1899. Va néixer a Istanbul en una família acomodada. L'any 1820 va ser ordenat diaca, i el 1839, quan ja era sacerdot i bisbe, elegit metropolità de Quios. El 1855 era metropolità d'Amasya, i el 1863, després de la dimissió de Joaquim II va ser nomenat patriarca de Constantinoble en el seu lloc. Durant el seu mandat va integrar al Patriarcat les esglésies de les Illes Jòniques, que havien estat independents, i es va reiniciar la discussió amb l'Església Ortodoxa Romanesa per l'anomenada «Qüestió dels Monestirs», ja que el príncep Alexandre Joan Cuza, cap del Principat de Romania, havia confiscat les propietats del Patriarcat de Jerusalem, del d'Antioquia i del d'Alexandria, i també els monestirs del Mont Atos i el de Santa Caterina del Sinaí. L'any 1866 va renunciar al patriarcat i es va retirar a les Illes dels Prínceps, fins a l'any 1870, quan va quedar vacant la seu del Patriarcat d'Alexandria. Va ocupar el lloc fins a l'any 1899, quan va morir.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і Sofroni III de Constantinoble · Veure més »
12 d'octubre
El 12 d'octubre és el dos-cents vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 12 d'octubre · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1863 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1867 · Veure més »
1876
;Països Catalans.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1876 · Veure més »
1888
;Països Catalans.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1888 · Veure més »
1897
barceloní del Fort Pienc.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1897 · Veure més »
1913
;Països Catalans.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1913 · Veure més »
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1918 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 1920 · Veure més »
28 de gener
El 28 de gener és el vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Germà V de Constantinoble і 28 de gener · Veure més »
