27 les relacions: Alexandre II (papa), Arquebisbe, Atemptat, Benet IX, Catarisme, Croades, Esteve IX, Italià, Lleó IX, Lucca, Luci III, Milà, Nicolaisme, Nicolau II (papa), Orient, Piacenza, Roma, Sacre Imperi Romanogermànic, Sicari, Simonia, 1045, 1060, 1061, 1066, 1089, 1185, 4 de juliol.
Alexandre II (papa)
Alexandre II, nom que Anselm da Baggio (Milà, ? – Roma, 21 d'abril de 1073) va triar quan va ser elegit papa de l'Església catòlica del 1061 al 1073.
Nou!!: Pataria і Alexandre II (papa) · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Pataria і Arquebisbe · Veure més »
Atemptat
Un atemptat és un acte criminal o il·legal que persegueix la mort o eliminació física d'una persona o persones, generalment amb pretensions polítiques, ideològiques o simplement delictives.
Nou!!: Pataria і Atemptat · Veure més »
Benet IX
Benet IX o Teofilacte (v. 1012 - Grottaferrata, entre 1055 i 1056) era fill d'Alberic III de Túsculum.
Nou!!: Pataria і Benet IX · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Pataria і Catarisme · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Pataria і Croades · Veure més »
Esteve IX
Esteve IX va ser el 154è papa de l'Església catòlica.
Nou!!: Pataria і Esteve IX · Veure més »
Italià
Litalià (o lingua italiana) és una llengua romànica parlada principalment a Europa: Itàlia, Suïssa, San Marino, Ciutat del Vaticà, com a segon idioma a Malta, Eslovènia i Croàcia, i per minories a Albània, Crimea, Eritrea, França, Líbia, Mònaco, Montenegro, Romania i Somàlia, - Gordon, Raymond G., Jr.
Nou!!: Pataria і Italià · Veure més »
Lleó IX
Lleó IX fou el nom que prengué Bruno d'Egisheim-Dadsburg (comtat d'Alsàcia, 21 de juny del 1002 – Roma, 19 d'abril del 1054) com a papa de l'Església Catòlica del 1049 al 1054.
Nou!!: Pataria і Lleó IX · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Pataria і Lucca · Veure més »
Luci III
Luci III —de nom de bateig Ubaldo Allucingoli— (Lucca, 1097 - Verona, 25 de novembre de 1185) va ser papa des de l'1 de setembre del 1181 fins a la seva mort.
Nou!!: Pataria і Luci III · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Pataria і Milà · Veure més »
Nicolaisme
El nicolaisme va ser una secta llibertina gnòstica que ràpidament es va estendre per Àsia Menor fins que, al final del, es va fondre amb altres sectes.
Nou!!: Pataria і Nicolaisme · Veure més »
Nicolau II (papa)
Nicolau II és el nom que Gerard de Borgonya (Castell de Chevron, 990 – Florència, 27 de juliol de 1061), va triar quan va ser papa de l'Església Catòlica del 1059 al 1061.
Nou!!: Pataria і Nicolau II (papa) · Veure més »
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Nou!!: Pataria і Orient · Veure més »
Piacenza
Piacenza, o bé Plasència (d'Itàlia) (en Placentia; en emilià: Piasëinsa), és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, província de Piacenza, amb una mica més de 102.404 habitants en el 2013.
Nou!!: Pataria і Piacenza · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Pataria і Roma · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Pataria і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Sicari
La ''sicae'' o daga emprada pels sicaris Sicari o sicarii ve del plural llatí de sicarius, que significa 'daga' referint-se a l'home que porta la daga o a un assassí a sou.
Nou!!: Pataria і Sicari · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Pataria і Simonia · Veure més »
1045
El 1045 (MXLV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Pataria і 1045 · Veure més »
1060
Sense descripció.
Nou!!: Pataria і 1060 · Veure més »
1061
Sense descripció.
Nou!!: Pataria і 1061 · Veure més »
1066
Sense descripció.
Nou!!: Pataria і 1066 · Veure més »
1089
El 1089 (MLXXXIX) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Pataria і 1089 · Veure més »
1185
Sense descripció.
Nou!!: Pataria і 1185 · Veure més »
4 de juliol
El 4 de juliol és el cent vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Pataria і 4 de juliol · Veure més »