Accés més ràpid que el navegador!
28 les relacions: Alexandre VII, Aranjuez, Baltasar Moscoso y Sandoval, Catedral de Toledo, Diego de Arce y Reinoso, Ducat de Cardona, Ducat de Sogorb, Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera, Fernando de Valenzuela y Enciso, Gran Enciclopèdia Catalana, Inquisidor general, Joan Josep d'Àustria, Juan Everardo Nithard, Llista d'arquebisbes de Toledo, Lluís XIV de França, Luis Manuel Fernández Portocarrero, Madrid, Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya), Masaniello, Mataró, Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba, Universitat de Salamanca, Virrei de Nàpols, 1626, 1664, 1665, 1666, 1677.
Alexandre VII
Alexandre VII (Siena, 13 de febrer de 1599 – Roma, 22 de maig de 1667) fou Papa de l'Església catòlica entre 1655 i 1667.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Alexandre VII · Veure més »
Aranjuez
Aranjuez és un municipi de la Comunitat Autònoma de Madrid, al seu extrem meridional.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Aranjuez · Veure més »
Baltasar Moscoso y Sandoval
Baltasar Moscoso i Sandoval (Altamira, 9 de març de 1589 - Madrid, 18 de setembre de 1665) va ser un religiós espanyol, cardenal, bisbe de Jaén i arquebisbe de Toledo.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Baltasar Moscoso y Sandoval · Veure més »
Catedral de Toledo
Retaule de la Capilla Mayor La Catedral de Santa María de Toledo, anomenada també Catedral Primada de Toledo, seu de l'Arxidiòcesi de Toledo, és un edifici considerat com el magnum opus, de l'estil gòtic a Espanya.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Catedral de Toledo · Veure més »
Diego de Arce y Reinoso
Diego de Arce y Reinoso (Zalamea de la Serena, 25 d'abril de 1585 - Madrid, 12 de setembre de 1665) va ser un religiós i jurista espanyol.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Diego de Arce y Reinoso · Veure més »
Ducat de Cardona
El ducat de Cardona, anteriorment vescomtat de Cardona i comtat de Cardona, neix a partir del vescomtat d'Osona en el i fins al restarà en mans de la família Cardona.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Ducat de Cardona · Veure més »
Ducat de Sogorb
Escut dels primers ducs de Sogorb. El Ducat de Sogorb fou un títol nobiliari concedit per Joan II en 1459 al seu nebot, l'infant Enric d'Aragó i Pimentel, també conegut com "l'Infant Fortuna".
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Ducat de Sogorb · Veure més »
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera
Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera (?, 12 d'agost de 1588 - Perpinyà, 22 de juliol de 1640),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Enric d'Aragó-Cardona-Córdoba i Enríquez de Cabrera · Veure més »
Fernando de Valenzuela y Enciso
Fernando de Valenzuela y Enciso (Nàpols, 5 de gener de 1636 - Mèxic, 7 de febrer de 1692) fou un polític castellà.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Fernando de Valenzuela y Enciso · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Inquisidor general
LInquisidor general o Gran inquisidor (en llatí: Inquisitor Generalis) va ser la màxima autoritat oficial de la Inquisició espanyola.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Inquisidor general · Veure més »
Joan Josep d'Àustria
Joan Josep d'Àustria (Madrid, 7 d'abril de 1629- íd. 1679) fou un militar i administrador reial que va esdevenir Virrei de Catalunya (1652-1656).
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Joan Josep d'Àustria · Veure més »
Juan Everardo Nithard
Juan Everardo Nithard, conegut així a Espanya, de naixement, en alemany, Johann Eberhard Neidhardt (Falkenstein, Àustria, 8 de desembre de 1607 - Roma, Estats Pontificis, 1 de febrer de 1681) va ser un religiós austríac, membre de la Companyia de Jesús.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Juan Everardo Nithard · Veure més »
Llista d'arquebisbes de Toledo
L'Arquebisbe de Toledo és un membre pertanyent a l'ordre episcopal catòlica que està al capdavant de l'arxidiòcesi de Toledo.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Llista d'arquebisbes de Toledo · Veure més »
Lluís XIV de França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a rei de França i rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Lluís XIV de França · Veure més »
Luis Manuel Fernández Portocarrero
El cardenal Portocarrero, circa 1669. Luis Manuel Fernández de Portocarrero-Bocanegra y Moscoso-Osorio (Palma del Río, 8 de gener de 1635 - Toledo; 14 de setembre de 1709), eclesiàstic i polític espanyol.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Luis Manuel Fernández Portocarrero · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Madrid · Veure més »
Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya)
Maria Anna d'Àustria (Wiener Neustadt, 23 de desembre de 1634 - Madrid, 16 de maig de 1696) fou arxiduquessa d'Àustria, reina consort de la Monarquia Hispànica (1649-1665) i regent de la monarquia (1665-1675).
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Maria Anna d'Àustria (monarca consort d'Espanya) · Veure més »
Masaniello
Masaniello (una abreviació de Tommaso Aniello) (Nàpols, Campània, 26 de juny de 1623 — 16 de juliol de 1647) fou un pescador napolità que esdevingué líder de la revolta local contra els Habsburg de la monarquia hispànica durant el 1647.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Masaniello · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Mataró · Veure més »
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba
Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba (Lucena, 7 de novembre de 1611 - Madrid, 1 de setembre 1690) fou un aristòcrata, polític i militar espanyol.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Pere Antoni d'Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba · Veure més »
Universitat de Salamanca
La Universitat de Salamanca, situada a la ciutat del mateix nom, és la universitat més antiga d'Espanya i una de les més antigues d'Europa.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Universitat de Salamanca · Veure més »
Virrei de Nàpols
Antic Regne de Nàpols. El Virregnat de Nàpols, corresponia als territoris de l'antic Regne de Nàpols, que se estenia per tot el sud d'Itàlia i l'illa de Sicília.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і Virrei de Nàpols · Veure més »
1626
;Països Catalans;Resta del món Peter Minnewit, director de la Companyia Holandesa de les Índies Occidentals.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і 1626 · Veure més »
1664
Sense descripció.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і 1664 · Veure més »
1665
Sense descripció.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і 1665 · Veure més »
1666
196x196px.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і 1666 · Veure més »
1677
Data de publicació de l'obra més important de Spinoza, l'"Ètica", publicada aquest any, pocs mesos després de la mort de l'autor.
Nou!!: Pasqual d’Aragó-Cardona-Córdoba i Fernández de Córdoba і 1677 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pasqual d'Aragó, Pasqual d'Aragó-Folc de Cardona i Fernández de Córdoba.
