Taula de continguts
81 les relacions: Aritmètica, Asimetria (estadística), Atur, Binomi de Newton, Centre de gravetat, Centre de massa, Coeficient de correlació de Pearson, Coeficient de correlació de Spearman, Coeficient de Gini, Coeficient de variació, Correlació, Covariància, Curtosi, Derivada, Desenvolupament econòmic, Desigualtat de Txebixov, Desviació mitjana, Desviació tipus, Diagrama de caixa, Dispersió (matemàtiques), Distribució binomial, Distribució de Poisson, Distribució de probabilitat, Distribució normal, Equilibri mecànic, Esperança matemàtica, Estadística, Estadística descriptiva, Estadística matemàtica, Estadística robusta, Estimació, Estimador estadístic, Euro, Freqüència (estadística), Gràfica, Inferència estadística, Infinit, Interval (matemàtiques), Interval de confiança, IPC, Madrid, Màlaga, Mediana, Mediana d'edat, Mesura, Mitjana aritmètica, Mitjana geomètrica, Moda, Moda (estadística), Model científic, ... Ampliar l'índex (31 més) »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Veure Paràmetre estadístic і Aritmètica
Asimetria (estadística)
Exemple de distribució amb asimetria diferent de zero (positiva). En la teoria de la probabilitat i estadística, l'asimetriaSegons el DIEC, cal apostrofar.
Veure Paràmetre estadístic і Asimetria (estadística)
Atur
Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% L'atur o desocupació, segons l'OCDE, és la gent per sobre d'una edat especificada (generalment 15 anys) que no tenen una feina remunerada o per compte propi, però que en aquest moment estan disponibles per treballar.
Veure Paràmetre estadístic і Atur
Binomi de Newton
Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).
Veure Paràmetre estadístic і Binomi de Newton
Centre de gravetat
El centre de gravetat (CdG) és el punt d'aplicació de les diverses forces de gravetat que actuen sobre la distribució de masses d'un cos.
Veure Paràmetre estadístic і Centre de gravetat
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Veure Paràmetre estadístic і Centre de massa
Coeficient de correlació de Pearson
Dins l'entorn de l'estadística, el coeficient de correlació de Pearson és un índex que mesura la relació lineal entre dues variables quantitatives.
Veure Paràmetre estadístic і Coeficient de correlació de Pearson
Coeficient de correlació de Spearman
Una correlació de Spearman d'1 resulta quan les dues variables que es comparen estan relacionades monotònicament, fins i tot si la seva relació no és lineal. Això significa que tots els punts de dades amb valors X majors que els d'un punt de dades determinat també tindran majors valors de Y.
Veure Paràmetre estadístic і Coeficient de correlació de Spearman
Coeficient de Gini
Mapa amb els índexs de Gini per estats el 2018 Mapa amb els coeficients de Gini per estats el 2009 El coeficient de Gini és una mesura de la desigualtat ideada per l'estadístic italià Corrado Gini.
Veure Paràmetre estadístic і Coeficient de Gini
Coeficient de variació
El coeficient de variació de Pearson és un paràmetre estadístic que mesura la dispersió d'una mostra o població estadística.
Veure Paràmetre estadístic і Coeficient de variació
Correlació
La correlació estadística és una mesura estadística que indica la força i la direcció d'una relació lineal entre dues variables aleatòries.
Veure Paràmetre estadístic і Correlació
Covariància
Dins l'entorn de l'estadística la covariància és una mesura de dispersió conjunta de dues variables estadístiques.
Veure Paràmetre estadístic і Covariància
Curtosi
Una distribució normal amb curtosi 3 (excés de curtosi 0) En la teoria de la probabilitat i estadística, la curtosi, del grec: κυρτός, kirtós; (corba) convexa, és la mesura de la forma i el grau d'apuntament d'una distribució de probabilitat.
Veure Paràmetre estadístic і Curtosi
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Veure Paràmetre estadístic і Derivada
Desenvolupament econòmic
Nevera per vacunes amb funcionament solar. El desenvolupament econòmic són les accions sostingudes en el temps que han estat concertades pels responsables polítics i les comunitats per a millorar el nivell de vida i l'expansió econòmica d'una àrea específica.
Veure Paràmetre estadístic і Desenvolupament econòmic
Desigualtat de Txebixov
La desigualtat de Txebixov és un resultat de la teoria de la mesura amb grans aplicacions a l'estudi de la probabilitat i l'estadística.
Veure Paràmetre estadístic і Desigualtat de Txebixov
Desviació mitjana
La desviació mitjana és la mitjana aritmètica dels valors absoluts de les diferències dels valors d'una variable i la seva mitjana.
Veure Paràmetre estadístic і Desviació mitjana
Desviació tipus
Representació d'una distribució normal. Cada franja de tonalitat diferent té l'amplada d'una desviació tipus. Probabilitat acumulada d'una distribució normal amb un valor esperat de 0 i una desviació estàndard d'1. Un conjunt de dades amb una mitjana de 50 (en blau) i una desviació estàndard (σ) de 20.
Veure Paràmetre estadístic і Desviació tipus
Diagrama de caixa
Diagrama de caixa. Taula comparativa amb diagrames de caixa de les dades dels experiments de Michelson–Morley per calcular la velocitat de la llum. En estadística descriptiva, un diagrama de caixa (en anglès box plot o boxplot) és un gràfic, basat en quartils, amb què es representa la distribució de freqüències o de probabilitat d'una variable a partir d'un conjunt de dades.
Veure Paràmetre estadístic і Diagrama de caixa
Dispersió (matemàtiques)
poblacions amb la mateixa mitjana però diferent dispersió. La població blava està molt més dispersa que la població vermella. La dispersió mesura com d'allunyats estan un conjunt de valors respecte a la seva mitjana aritmètica.
Veure Paràmetre estadístic і Dispersió (matemàtiques)
Distribució binomial
En Teoria de la probabilitat i en estadística, una variable aleatòria X es diu que té una distribució binomial de paràmetres n\ i p si representa el nombre d'èxits en n\ repeticions independents d'una prova que té probabilitat d'èxit p.
Veure Paràmetre estadístic і Distribució binomial
Distribució de Poisson
En teoria de probabilitat i estadística, la distribució de Poisson o llei dels petits nombres o dels fenòmens rars és una distribució de probabilitat discreta que és un bon model per molts fenòmens naturals o socials.
Veure Paràmetre estadístic і Distribució de Poisson
Distribució de probabilitat
Carl Friedrich Gauss (1777–1855). Percentatges de probabilitat a la distribució normal. En probabilitats i estadística les expressions distribució de probabilitat o llei de probabilitat tenen diversos sentits: per nombrosos autors, són sinònimes de Probabilitat, però molts altres autors les reserven per a les probabilitats a \mathbb^n, n\ge 1.
Veure Paràmetre estadístic і Distribució de probabilitat
Distribució normal
La distribució normal, també coneguda com a distribució gaussiana, és una important família de distribucions de probabilitat contínues i és aplicable a molts camps.
Veure Paràmetre estadístic і Distribució normal
Equilibri mecànic
Es diu que una partícula puntual o cos està en equilibri mecànic quan, en un sistema de referència inercial es desplaça a una velocitat constant, que pot ser zero, (és a dir, que es desplaci en línia recta, ja que les corbes impliquen acceleracions, i amb celeritat constant; o bé que romangui quiet) i no actuen localment forces que la inestabilitzin.
Veure Paràmetre estadístic і Equilibri mecànic
Esperança matemàtica
Lesperança matemàtica (o senzillament esperança) o mitjana d'una variable aleatòria és, en teoria de la probabilitat, la mitjana dels valors que pot prendre la variable ponderats per la probabilitat d'aquests valors.
Veure Paràmetre estadístic і Esperança matemàtica
Estadística
lang.
Veure Paràmetre estadístic і Estadística
Estadística descriptiva
L'estadística descriptiva fa referència a les característiques principals de la recollida de dades quantitativament.
Veure Paràmetre estadístic і Estadística descriptiva
Estadística matemàtica
L'estadística matemàtica és l'estudi de l'estadística des del punt de vista de la matemàtica fent servir la teoria de la probabilitat i també altres branques de la matemàtica com l'àlgebra lineal i l'anàlisi matemàtica.
Veure Paràmetre estadístic і Estadística matemàtica
Estadística robusta
Lestadística robusta és una aproximació alternativa als mètodes estadístics clàssics.
Veure Paràmetre estadístic і Estadística robusta
Estimació
En matemàtiques.
Veure Paràmetre estadístic і Estimació
Estimador estadístic
En estadística, tenint una mostra poblacional que segueix una llei estadística coneguda, però de paràmetres θr desconeguts, s'anomena estimador la funció que ens permet obtenir uns valors θe, diferents dels paràmetres reals θr, però que en són una estimació, a partir dels valors mostrals.
Veure Paràmetre estadístic і Estimador estadístic
Euro
LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol: €) és la unitat monetària de vint dels vint-i-set estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).
Veure Paràmetre estadístic і Euro
Freqüència (estadística)
Per a l'ús d'aquest terme en Física, vegeu Freqüència.
Veure Paràmetre estadístic і Freqüència (estadística)
Gràfica
Gràfica d'una funció Una gràfica o un gràfic són les denominacions de la representació de dades, generalment numèriques, mitjançant recursos gràfics (línies, vectors, superfícies o símbols), perquè es manifesti visualment la relació que guarden entre si.
Veure Paràmetre estadístic і Gràfica
Inferència estadística
Distribució normal N(μ,σ) La inferència estadística és una part de l'estadística matemàtica que es dedica a deduir possibles resultats d'una població sotmesa a estudi, a partir de l'anàlisi de mostres diverses d'aquesta població.
Veure Paràmetre estadístic і Inferència estadística
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Veure Paràmetre estadístic і Infinit
Interval (matemàtiques)
En matemàtica, un interval (o essent més precisos, un interval real) és un conjunt que conté tots i cadascun dels nombres reals que es troben entre dos nombres indicats anomenats extrems.
Veure Paràmetre estadístic і Interval (matemàtiques)
Interval de confiança
En estadística matemàtica, un interval de confiança d'un paràmetre poblacional (per exemple, la mitjana poblacional) és un interval numèric construït a partir d'una mostra, el qual conté aquest paràmetre amb determinada probabilitat (per exemple, el 95 %) que s'anomena el nivell de confiança.
Veure Paràmetre estadístic і Interval de confiança
IPC
* Política; IPC és l'acrònim d'Independentistes dels Països Catalans.
Veure Paràmetre estadístic і IPC
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Paràmetre estadístic і Madrid
Màlaga
Màlaga o Màlega (Málaga en castellà i oficialment) és una ciutat d'Andalusia situada a la riba nord del mar d'Alborán, al sud de la península Ibèrica i a poc més de 100 km a l'est de l'Estret de Gibraltar.
Veure Paràmetre estadístic і Màlaga
Mediana
En estadística descriptiva, la mediana d'un conjunt de dades numèriques és un nombre tal que la meitat de les dades són menors (o iguals) que ell, i l'altra meitat més grans (o iguals).
Veure Paràmetre estadístic і Mediana
Mediana d'edat
La mediana d'edat és una mesura demogràfica que divideix la població d'un país en dos grups de la mateixa grandària; és a dir, la meitat de la població és més jove (d'edat inferior a la mediana) i l'altra meitat és més vella (d'edat superior a la mediana).
Veure Paràmetre estadístic і Mediana d'edat
Mesura
Patró del quilogram estàndard conservat al ''National Institute of Standards and Technology'' dels EUA. Una mesura o mida és un valor numèric o magnitud d'algun atribut físic d'un objecte, com per exemple la longitud, la capacitat, el volum o el pes, obtingut per experimentació mitjançant mètodes empírics i expressat segons uns patrons, les unitats de mesura, determinats per alguna norma estàndard, com podem ser el metre, el litre o el quilogram.
Veure Paràmetre estadístic і Mesura
Mitjana aritmètica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.
Veure Paràmetre estadístic і Mitjana aritmètica
Mitjana geomètrica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana geomètrica o proporcional d'una quantitat finita de n nombres reals és l'arrel n-èsima del producte de tots els nombres.
Veure Paràmetre estadístic і Mitjana geomètrica
Moda
La top model Gisele Bündchen. La moda es pot definir com l'ús passatger que regula la manera de vestir-se, de construir, de viure, etc., segons el gust del moment o com a l'ús social que condiciona la indumentària segons unes normes preestablertes que varien d'acord amb l'època i la civilització.
Veure Paràmetre estadístic і Moda
Moda (estadística)
En estadística descriptiva, la moda d'una variable estadística quantitativa és aquell valor que té una freqüència més gran.
Veure Paràmetre estadístic і Moda (estadística)
Model científic
En ciència pura i aplicada, un model és el resultat del procés de generar una representació abstracta, conceptual, gràfica o visual, amb la finalitat d'explorar, controlar i predir aquests fenòmens o processos.
Veure Paràmetre estadístic і Model científic
Model matemàtic
Un model matemàtic utilitza el llenguatge matemàtic per descriure un sistema.
Veure Paràmetre estadístic і Model matemàtic
Moodle
Moodle és un programari de codi lliure que crea entorns virtuals d'ensenyament i aprenentatge també coneguts com a LMS (Learning Management System).
Veure Paràmetre estadístic і Moodle
Mostra estadística
Representació visual de la selecció d'una mostra Una mostra és un subconjunt dels individus d'una població.
Veure Paràmetre estadístic і Mostra estadística
Núvol de punts
tor Un núvol de punts és un conjunt de vèrtexs en un sistema de coordenades tridimensional.
Veure Paràmetre estadístic і Núvol de punts
Nombre índex
El nombre índex o simplement índex és un estadístic que s'utilitza per a comparar una magnitud o conjunt de magnituds en el temps o en l'espai.
Veure Paràmetre estadístic і Nombre índex
Observació atípica
En estadística, una observació atípica o dada atípica o és un valor que difereix tan àmpliament de la resta de dades que podem pensar que s'ha comès un error.
Veure Paràmetre estadístic і Observació atípica
Paràmetre
Un paràmetre és una constant arbitrària que pot prendre qualsevol valor.
Veure Paràmetre estadístic і Paràmetre
Paràmetres-S
Els paràmetres de dispersió o paràmetres-S són mesures usades en enginyeria elèctrica, enginyeria electrònica, i enginyeria de sistemes de comunicació i s'utilitzen per descriure el comportament elèctric de xarxes elèctriques lineals quan se sotmeten a diversos estímuls de règim permanent per petits senyals.
Veure Paràmetre estadístic і Paràmetres-S
Percentatge
Wikimedia (abril de 2009 a 2012) Un percentatge és una forma d'expressar una proporció o fracció com a fracció de denominador 100, és a dir, com a quantitat de centèsimes.
Veure Paràmetre estadístic і Percentatge
Població estadística
La població estadística, també anomenada univers o col·lectiu, és, en estadística, el conjunt d'elements de referència sobre el qual es realitzen les observacions.
Veure Paràmetre estadístic і Població estadística
Presa de decisions
La presa de decisions és el procés mitjançant el qual es realitza una elecció entre les alternatives o formes per resoldre diferents situacions de la vida, aquestes es poden presentar en diferents contextos: a nivell laboral, familiar, sentimental, empresarial (utilitzant metodologies quantitatives que brinda l'administració), etc., és a dir, en tot moment es prenen decisions, la diferència entre cada una d'aquestes és el procés o la forma en la qual s'arriba a elles.
Veure Paràmetre estadístic і Presa de decisions
Proporcionalitat
La proporcionalitat és una relació entre magnituds mesurables.
Veure Paràmetre estadístic і Proporcionalitat
Quocient intel·lectual
Mostra de IQ Test El quocient intel·lectual (en anglès, IQ) és un valor que resulta de la realització d'un examen estandarditzat per a mesurar les habilitats cognitives i la capacitat intel·lectual d'una persona (la intel·ligència) en relació amb el seu grup d'edat.
Veure Paràmetre estadístic і Quocient intel·lectual
Rang (estadística)
El rang és l'interval entre el valor màxim i el valor mínim; per això, comparteix unitats amb les dades.
Veure Paràmetre estadístic і Rang (estadística)
Regressió lineal
Exemple gràfic d'una regressió lineal amb una variable dependent i una variable independent. En estadística la regressió lineal o ajust lineal és un mètode estadístic que modelitza la relació entre una variable dependent Y, les variables independents X i i un terme aleatori ε, per trobar una funció lineal que s'ajusti al màxim a la distribució de punts generada per una variable de dues dimensions.
Veure Paràmetre estadístic і Regressió lineal
San Juan de la Frontera
San Juan de la Frontera, popularment coneguda com a San Juan, és una ciutat occidental de l'Argentina, gairebé al centre de la regió geogràfica de Cuyo, capital de la província de San Juan.
Veure Paràmetre estadístic і San Juan de la Frontera
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Veure Paràmetre estadístic і Simetria
Sistema de coordenades cartesianes
Fig. 1 – Sistema de coordenades cartesianes. S'han assenyalat quatre punts: (2,3) en verd, (-3,1) en vermell, (-1.5,-2.5) en blau i (0,0), l'origen, en morat. Fig. 2 – Sistema de coordenades cartesianes amb la circumferència de radi 2 centrada a l'origen dibuixada en vermell.
Veure Paràmetre estadístic і Sistema de coordenades cartesianes
Taxa de fecunditat
Taxes de fecunditat dels Estats del mónLa taxa de fecunditat (també coneguda com a taxa de fertilitat o índex sintètic de fecunditat) és una estadística demogràfica que indica el terme mitjà de fills que una dona tindria si visqués fins a la fi de la seva edat reproductiva i tingués fills d'acord a la taxa de fertilitat per a cada grup d'edat.
Veure Paràmetre estadístic і Taxa de fecunditat
Taxa de mortalitat
Taxa de mortalitat el 2014 a Bulgària segons la regió. La taxa de mortalitat (correspon en anglès a death rate) és una taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de defuncions d'una població concreta per cada mil habitants, durant un període concret de temps, generalment un any.
Veure Paràmetre estadístic і Taxa de mortalitat
Taxa de natalitat
La taxa de natalitat és una taxa utilitzada en demografia per a indicar el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants d'una població concreta.
Veure Paràmetre estadístic і Taxa de natalitat
Tendència central
L'estatura mitjana com a resum d'una població homogènia (a baix) o heterogènia (a dalt) En estadística, una tendència central (o, més comunament, una mesura de tendència central) és un valor central o un valor típic d'una distribució de probabilitat.
Veure Paràmetre estadístic і Tendència central
Transformació afí
translació. En matemàtiques, i més concretament en l'àmbit de la geometria, una transformació afí, aplicació afí o una afinitat (del llatí affīnĭtas, "semblança") és una funció entre espais afins que conserva els punts, les rectes i els plans.
Veure Paràmetre estadístic і Transformació afí
Udny Yule
George Udny Yule, FRS, (1871 – 1951), conegut com a Udny Yule, va ser un estadístic nascut a Morham, Escòcia i va morir a Cambridge, Regne Unit l'any 1951.
Veure Paràmetre estadístic і Udny Yule
Universitat d'Antioquia
La Universitat d'Antioquia (UdeA) és la institució d'educació superior més important del departament de Antioquia, subjecta a inspecció i vigilància del Ministeri d'Educació de Colòmbia.
Veure Paràmetre estadístic і Universitat d'Antioquia
Universitat de Màlaga
La Universitat de Màlaga (en castellà i oficialment: Universidad de Málaga) o, segons les seves sigles, UMA, és una institució d'ensenyament superior i titularitat pública fundada el 1972 a Màlaga, Andalusia.
Veure Paràmetre estadístic і Universitat de Màlaga
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Veure Paràmetre estadístic і València
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Veure Paràmetre estadístic і Valor absolut
Variable aleatòria
A l'estudi de molts experiments aleatoris molt sovint no ens interessa el resultat que s'obté sinó alguna quantitat numèrica relacionada amb ell.
Veure Paràmetre estadístic і Variable aleatòria
Variable estadística
En estadística descriptiva, una variable estadística és una característica dels individus d'una població (en sentit ampli) que pot variar d'un individu a un altre.
Veure Paràmetre estadístic і Variable estadística
Variància
Exemple de mostres de dues poblacions amb la mateixa mitjana però diferent variància. La població blava té una variància més gran que la població vermella. En teoria de probabilitat, la variància d'una variable aleatòria és una mesura de la dispersió d'una variable aleatòria X respecte de la seva mitjana E.
Veure Paràmetre estadístic і Variància