Taula de continguts
23 les relacions: Agustí Alcoberro i Pericay, Barcelona, Carles Castellanos i Llorenç, Carta de Brest, Col·lectiu d'Obrers en Lluita, Conflent, Constitució espanyola, Eleccions generals espanyoles de 1977, Euskadi Ta Askatasuna, Eva Serra i Puig, Exèrcit Republicà Irlandès, Independentisme català, Independentistes dels Països Catalans, Moviment de Defensa de la Terra, OLLA, Organització Socialista d'Alliberament Nacional, Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Rià, Socialisme, Unió del Poble Gallec, Universitat Autònoma de Barcelona, 1979, 1986.
Agustí Alcoberro i Pericay
Agustí Alcoberro i Pericay (Pals, Baix Empordà, 18 de novembre de 1958) és un historiador i escriptor català, així com professor d'Història Moderna a la Universitat de Barcelona.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Agustí Alcoberro i Pericay
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Barcelona
Carles Castellanos i Llorenç
és un escriptor, traductor i activista polític independentista català.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Carles Castellanos i Llorenç
Carta de Brest
La Carta de Brest fou un acord signat pel Moviment Republicà Irlandès (IRM), la Unió Democràtica de Bretanya (UDB) i la Unió del Poble Gallec (UPG) el febrer del 1974 a Brest, Bretanya.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Carta de Brest
Col·lectiu d'Obrers en Lluita
El Col·lectiu d'Obrers en Lluita (COLL) fou un sindicat nacional i de classe dels Països Catalans, impulsat pel Partit Socialista d'Alliberament Nacional-provisional (PSAN-p).
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Col·lectiu d'Obrers en Lluita
Conflent
El Conflent és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Prada, administrativament part del departament francès dels Pirineus Orientals.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Conflent
Constitució espanyola
Durant els segles i, Espanya ha tingut moltes constitucions a causa de la seva història convulsa des de la invasió de Napoleó.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Constitució espanyola
Eleccions generals espanyoles de 1977
Les eleccions generals espanyoles de 1977 se celebraren el dimecres, 15 de juny de 1977, sent les primeres eleccions generals lliures després de la dictadura franquista.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Eleccions generals espanyoles de 1977
Euskadi Ta Askatasuna
ETA (Euskadi Ta Askatasuna, País Basc i Llibertat) fou una organització basca armada i clandestina, la qual es proclamava independentista i socialista, que tenia com a objectiu la creació d'un estat basc euskaldun i socialista, independent de l'Estat espanyol i de l'Estat francès, incloent-hi els set territoris bascos històrics (Euskal Herria): tres que pertanyen a l'Estat francès (dins el departament de Pirineus Atlàntics), tres províncies de l'Estat espanyol que formen l'actual País Basc, i la província de Navarra.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Euskadi Ta Askatasuna
Eva Serra i Puig
fou una historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Eva Serra i Puig
Exèrcit Republicà Irlandès
LExèrcit Republicà Irlandès (de l'anglès Irish Republican Army, abreujat com a IRA), és una organització paramilitar republicana nacionalista irlandesa que va sorgir del grup armat Óglaigh na hÉireann (del gaèlic irlandès: Voluntaris Irlandesos).
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Exèrcit Republicà Irlandès
Independentisme català
L'estelada, bandera del moviment independentista. Estatut i a favor del dret a decidir. L'aglomeració de manifestants que ocupaven el pas per davant de la capçalera va fer que aquesta s'hagués de dissoldre uns metres més avall. Lindependentisme català és el corrent polític, derivat del catalanisme, que propugna la independència de Catalunya o dels Països Catalans, respecte a Espanya i França, i instaurar així la República Catalana, proclamada en diverses ocasions.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Independentisme català
Independentistes dels Països Catalans
Independentistes dels Països Catalans (IPC) va ser una agrupació política que nasqué l'any 1979 arran de la fusió entre dues formacions polítiques: el PSAN-Provisional i l'Organització Socialista d'Alliberament Nacional (OSAN), una formació que considerava la Catalunya Nord el seu àmbit principal d'acció, endemés d'antics integrants de Comunistes Catalans Independents (CCI).
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Independentistes dels Països Catalans
Moviment de Defensa de la Terra
El Moviment de Defensa de la Terra o, en sigla, MDT, fou el front unitari de les organitzacions polítiques de l'independentisme d'esquerra marxista dels Països Catalans, sorgit de la confluència entre el PSAN i Independentistes dels Països Catalans (abans anomenats PSAN-Provisional), i posteriorment escindit en dos, l'MDT-PSAN (posteriorment Catalunya Lliure) i l'MDT-IPC.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Moviment de Defensa de la Terra
OLLA
L'OLLA (Organització de la Lluita Armada) fou una organització armada amb origen parcialment d'un grup sorgit l'any 1972 del Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN) anomenat Resistència, i en novembre fan un atracament en col·laboració amb el Moviment Ibèric d'Alliberament a Barcelona, amb els que comparteixen informació, i en la tardor de 1973, després de la dissolució del MIL, diversos dels seus membres entren a formar part d'OLLA.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і OLLA
Organització Socialista d'Alliberament Nacional
Organització Socialista d'Alliberament Nacional, més coneguda com a OSAN, fou una organització política socialista i independentista catalana, escindida de l'Esquerra Catalana dels Treballadors (ECT), sorgida a Perpinyà el 1977 i dirigida per Pere Iu Baron.
Partit Socialista d'Alliberament Nacional
El Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN) va ser un partit independentista d'inspiració comunista.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Partit Socialista d'Alliberament Nacional
Rià
Rià (Rhianus) va ser un poeta i gramàtic alexandrí nadiu de Creta que va viure a la segona meitat del.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Rià
Socialisme
El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Socialisme
Unió del Poble Gallec
La Unió del Poble Gallec (UPG) (en gallec: Unión do Povo Galego, UPG) és un partit polític nacionalista i comunista gallec.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Unió del Poble Gallec
Universitat Autònoma de Barcelona
La Universitat Autònoma de Barcelona és una universitat pública catalana creada el 1968.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і Universitat Autònoma de Barcelona
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і 1979
1986
1986 (MCMLXXXVI) fou un any començat en dimecres, i declarat Any Internacional de la Pau per les Nacions Unides.
Veure Partit Socialista d'Alliberament Nacional Provisional і 1986
També conegut com PSAN-P, PSAN-Provisional, Partit Socialista d'Alliberament Nacional-Provisional.