Accés més ràpid que el navegador!
222 les relacions: Adiabene, Alans, Albània del Caucas, Alexandre Heli, Alexandria d'Ària, Amardis, Antíoc VII Sidetes, Antiga Roma, Antioquia de l'Orontes, Apamea, Araxes, Ardaixir I, Armènia Menor, Armènia Sofene, Arsaces I de Pàrtia, Arsaces II de Pàrtia, Arsàcides, Artavasdes de Pàrtia, Artaxata, Artaxes II d'Armènia, Artaxes III d'Armènia, Artàban I de Pàrtia, Artàban II de Pàrtia, Artàban III de Pàrtia, Artàban IV de Pàrtia, Artàban V de Pàrtia, Arxak I d'Armènia, Atropatene, August, Axidares d'Armènia, Àsia Central, Babilònia, Babilònia (ciutat), Bactriana, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de Nisibis (217), Bukharà, Calígula, Cambridge University Press, Capadòcia, Caracene, Cònsol romà, Cilícia, Cinmamos, Commagena, Corduena, Ctesifont, Demetri I Soter, Demetri II Nicàtor, Diòdot Trifó, ..., Drangiana, Dura Europos, Ecbàtana, Edjmiatsín, Elegeia, Elimaida (província), Erevan, Esagila, Escites, Eucràtides I de Bactriana, Eufrates, Fenícia, Firdawsí, Fraapatios de Pàrtia, Fraates I de Pàrtia, Fraates II de Pàrtia, Fraates III de Pàrtia, Fraates IV de Pàrtia, Fraates V de Pàrtia, Garni, Germànic Cèsar, Gneu Domici Corbuló, Gotarces I de Pàrtia, Gotarces II de Pàrtia, Hatra, Hekatompilos, Herodes el Gran, Imperi Aquemènida, Imperi Mede, Imperi Romà, Imperi Sassànida, Imperi Selèucida, Indus, Investidura, Iran, Itàlia romana, Ixtar, Judea, Kabulistan, Llatí, Mar Càspia, Marc Antoni, Marc Sedaci Severià, Marduk, Maukisres de Pàrtia, Meherdates de Pàrtia, Mesene, Mesopotàmia, Mitridates d'Armènia, Mitridates I, Mitridates I de Pàrtia, Mitridates II, Mitridates II de Pàrtia, Mitridates III de Pàrtia, Mitridates IV de Pàrtia, Moisès de Khoren, Muntanyes de Nur, Nasa, Nínive, Nisibis, Orodes I de Pàrtia, Orodes II de Pàrtia, Orodes III de Pàrtia, Osroene, Osroes I de Pàrtia, Osroes II de Pàrtia, Pacoros, Pacoros I de Pàrtia, Pacoros II de Pàrtia, Partamaspades de Pàrtia, Pàrtia, Pèrsida, Persa, Pharsman I d'Ibèria, Pont, Regne Armeni de Cilícia, Regne d'Armènia, Regne Indogrec, Rhandeia, Rodoguna de Pàrtia, Roma, Saces, Sanabares de Pàrtia, Sanatrokes I de Pàrtia, Sanatrokes II de Pàrtia, Sanatruk, Sanatruk II d'Armènia, Síria, Selèucia del Tigris, Septimi Sever, Sila, Sistan, Sogdiana, Sohemus d'Armènia, Susa (Iran), Susiana, Tiberi, Tigranes II d'Armènia, Tigranes VI d'Armènia, Tigris, Timarc (sàtrapa), Tir, Tiridates II, Tiridates II de Pàrtia, Tiridates III de Pàrtia, Tocaris, Trajà, Treball de part, Turkmenistan, Vardanes I de Pàrtia, Vardanes II de Pàrtia, Vologès I de Pàrtia, Vologès II de Pàrtia, Vologès III de Pàrtia, Vologès IV de Pàrtia, Vologès V de Pàrtia, Vologès VI de Pàrtia, Vonones I de Pàrtia, Vonones II de Pàrtia, Zab, 10, 111, 113, 114, 115, 116, 117, 118, 129, 161, 162, 163, 18, 185, 191, 195, 197, 2, 202, 208, 209, 216, 217, 224, 226, 228, 231, 34, 35, 36, 37, 4, 40, 41, 42, 43, 45, 46, 49, 5, 51, 53, 55, 58, 62, 63, 65, 7, 72, 8 d'abril, 8 d'agost, 9 de juny. Ampliar l'índex (172 més) »
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Nou!!: Imperi Part і Adiabene · Veure més »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Imperi Part і Alans · Veure més »
Albània del Caucas
Albània del Caucas (Albānia en llatí; Ἀλβανία, Albanía en grec; Աղուանք, Ałuankʿ o Aghuank en armeni antic; Ardhan en part; Arran en persa mitjà; რანი, Rani en georgià) és el nom del país equivalent a l'actual Azerbaidjan durant l'època romana.
Nou!!: Imperi Part і Albània del Caucas · Veure més »
Alexandre Heli
Alexandre Heli (en Αλέξανδρος Ἧλιος) era un membre de la dinastia ptolemaica, fill de Cleòpatra i Marc Antoni, nascut cap a finals del 40 aC o principis del 39 aC.
Nou!!: Imperi Part і Alexandre Heli · Veure més »
Alexandria d'Ària
Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.
Nou!!: Imperi Part і Alexandria d'Ària · Veure més »
Amardis
Els amardis o mardis (en llatí amardi o mardi, en grec Ἀμαρδοί, Μαρδοί), van ser una nació o tribu asiàtica, propera als hircanis, segons Estrabó, i als harmatòtrofs, a la vora de la mar Càspia.
Nou!!: Imperi Part і Amardis · Veure més »
Antíoc VII Sidetes
Antíoc VII Sidetes (de Sidó) o Evergetes (en llatí Antiochus Sidetes, en grec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) fou rei selèucida del 138 aC al 129 aC.
Nou!!: Imperi Part і Antíoc VII Sidetes · Veure més »
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Nou!!: Imperi Part і Antiga Roma · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Imperi Part і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: Imperi Part і Apamea · Veure més »
Araxes
Araxes (llatinització del nom en armeni i rus, conegut també com a Aras, Araks, Arax, Araxi, Araz o Yeraskh; en armeni Արաքս; en farsi ارس; en turc Aras; en àzeri Araz; en kurd Aras o Araz; en rus Аракс) és un riu de la regió del Caucas, que fa frontera entre Turquia, l'Iran, l'Azerbaidjan i Armènia.
Nou!!: Imperi Part і Araxes · Veure més »
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Nou!!: Imperi Part і Ardaixir I · Veure més »
Armènia Menor
Armènia Menor LArmènia Menor (Armenia Minor) fou el nom d'un territori creat pels romans l'any 35 aC i concedit al rei Polemó del Pont, com a part del Pont.
Nou!!: Imperi Part і Armènia Menor · Veure més »
Armènia Sofene
Armènia Sofene fou el nom donat a una regió de l'occident d'Armènia (al sud-oest).
Nou!!: Imperi Part і Armènia Sofene · Veure més »
Arsaces I de Pàrtia
Arsaces I (en grec antic Ἀρσάκης; en part: 𐭀𐭓𐭔𐭊 Aršak; en persa antic: اشک Ašk) va ser el cap del grup nòmada dels Parnes, d'origen escita o dahan, que vivia a l'est de la mar Càspia i rei de Pàrtia entre els anys 250 aC i 247 aC (o potser entre el 250 aC i el 214 aC).
Nou!!: Imperi Part і Arsaces I de Pàrtia · Veure més »
Arsaces II de Pàrtia
Tiridates és el nom que Flavi Arrià va donar a un segon suposat rei dels parts, germà i successor d'Arsaces I de Pàrtia.
Nou!!: Imperi Part і Arsaces II de Pàrtia · Veure més »
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Nou!!: Imperi Part і Arsàcides · Veure més »
Artavasdes de Pàrtia
Artavades fou rei de Pàrtia proclamat el 226 i va resistir als perses un temps probablement inferior a cinc anys.
Nou!!: Imperi Part і Artavasdes de Pàrtia · Veure més »
Artaxata
Artaxata (en armeni: Արտաշատ, transcripció Artashat o Artašat; també apareix esmentada com a Artaxiasata), fou una ciutat de les planes de la vora de l'Araxes, a la vall del Mont Ararat, que fou fundada pel rei Artaxes I d'Armènia després del 188 aC, probablement el 176 aC, i que va esdevenir capital de l'Armènia Sofene.
Nou!!: Imperi Part і Artaxata · Veure més »
Artaxes II d'Armènia
Artaxes II o Artaxias I (en armeni Արտաշես Երկրորդ) va ser rei d'Armènia del 33 aC fins al 20 aC.
Nou!!: Imperi Part і Artaxes II d'Armènia · Veure més »
Artaxes III d'Armènia
Artaxes III (en grec antic Άρταξίας) també conegut amb el nom de Zenó del Pont (en grec antic Ζήνων), va ser príncep del Pont i més tard rei d'Armènia de l'any 18 al 34, client dels romans.
Nou!!: Imperi Part і Artaxes III d'Armènia · Veure més »
Artàban I de Pàrtia
Artàban I va ser rei de Pàrtia de l'any 214 al.
Nou!!: Imperi Part і Artàban I de Pàrtia · Veure més »
Artàban II de Pàrtia
Artàban II (en part: 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 127 aC al 124 aC.
Nou!!: Imperi Part і Artàban II de Pàrtia · Veure més »
Artàban III de Pàrtia
Monedes amb la imatge d''''Artaban III'' Artàban III (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 'Ardawān') va ser rei de Pàrtia de l'any 10 al 42 aproximadament.
Nou!!: Imperi Part і Artàban III de Pàrtia · Veure més »
Artàban IV de Pàrtia
Artàban IV (en part 𐭍𐭐𐭕𐭓 Ardawān) va ser rei pretendent de Pàrtia cap a l'any 80 i fins potser el 90.
Nou!!: Imperi Part і Artàban IV de Pàrtia · Veure més »
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Nou!!: Imperi Part і Artàban V de Pàrtia · Veure més »
Arxak I d'Armènia
Arxak o també Arsaces va ser rei d'Armènia de l'any 34 al 35.
Nou!!: Imperi Part і Arxak I d'Armènia · Veure més »
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Nou!!: Imperi Part і Atropatene · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Imperi Part і August · Veure més »
Axidares d'Armènia
Axidares o Aškhadar va ser rei d'Armènia des potser l'any 100 al 113.
Nou!!: Imperi Part і Axidares d'Armènia · Veure més »
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Nou!!: Imperi Part і Àsia Central · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Imperi Part і Babilònia · Veure més »
Babilònia (ciutat)
Babilònia (sumeri Kadingirra, biblíca Babel, en accadi Babilim) és el nom accadi d'una ciutat de Sumer, capital de l'estat de Babilònia, a Mesopotàmia (actualment Iraq).
Nou!!: Imperi Part і Babilònia (ciutat) · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Imperi Part і Bactriana · Veure més »
Batalla d'Hormizdegan
La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.
Nou!!: Imperi Part і Batalla d'Hormizdegan · Veure més »
Batalla de Nisibis (217)
La batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part l'estiu del 217.
Nou!!: Imperi Part і Batalla de Nisibis (217) · Veure més »
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Nou!!: Imperi Part і Bukharà · Veure més »
Calígula
Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.
Nou!!: Imperi Part і Calígula · Veure més »
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Nou!!: Imperi Part і Cambridge University Press · Veure més »
Capadòcia
Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.
Nou!!: Imperi Part і Capadòcia · Veure més »
Caracene
Caracene (grec antic: Χαρακηνή), va ser un regne fundat pels espaosins iranians situat al capdavant del golf Pèrsic, principalment a l'Iraq actual.
Nou!!: Imperi Part і Caracene · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: Imperi Part і Cònsol romà · Veure més »
Cilícia
El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.
Nou!!: Imperi Part і Cilícia · Veure més »
Cinmamos
Cinmamos fou rei de Pàrtia del 39 al 40.
Nou!!: Imperi Part і Cinmamos · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Imperi Part і Commagena · Veure més »
Corduena
Mapa de l'Armènia Major cap a l'any 150. Corduena és al sud Corduena fou una regió o província d'Armènia durant el període clàssic.
Nou!!: Imperi Part і Corduena · Veure més »
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Nou!!: Imperi Part і Ctesifont · Veure més »
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Nou!!: Imperi Part і Demetri I Soter · Veure més »
Demetri II Nicàtor
Demetri II Nicàtor (el Victoriós) fou rei selèucida del 145 aC al 138 aC i del 129 aC al 126 aC.
Nou!!: Imperi Part і Demetri II Nicàtor · Veure més »
Diòdot Trifó
Diòdot Trifó (en grec antic Διόδοτος Τρύφων) fou un rei selèucida, regent del 145 aC al 140 aC i rei del 140 aC al 138 aC.
Nou!!: Imperi Part і Diòdot Trifó · Veure més »
Drangiana
Drangiana (en grec antic Δραγγιανή, 'Drangianē') va ser una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.
Nou!!: Imperi Part і Drangiana · Veure més »
Dura Europos
Dura Europos (en grec antic Δοῦρα Εὐρωπός) era una ciutat al nord de Mesopotàmia, no lluny de l'Eufrates i al costat de Circesium, on segons Zòsim es va erigir un monument militar en honor de l'emperador Gordià III.
Nou!!: Imperi Part і Dura Europos · Veure més »
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Nou!!: Imperi Part і Ecbàtana · Veure més »
Edjmiatsín
Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.
Nou!!: Imperi Part і Edjmiatsín · Veure més »
Elegeia
Elegeia (posteriorment anomenada Ilijeh) va ser una ciutat d'Armènia que Ptolemeu situava prop de les fonts de l'Eufrates.
Nou!!: Imperi Part і Elegeia · Veure més »
Elimaida (província)
Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi AquemènidaG.
Nou!!: Imperi Part і Elimaida (província) · Veure més »
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Nou!!: Imperi Part і Erevan · Veure més »
Esagila
Esagila fou un dels temples de Babilònia, el seu nom, d'origen sumeri, significa "el que aixeca el cap".
Nou!!: Imperi Part і Esagila · Veure més »
Escites
s Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.
Nou!!: Imperi Part і Escites · Veure més »
Eucràtides I de Bactriana
Eucràtides I de Bactriana (Eucratides, Εὐκρατίδης, persa: اروکرت) fou rei de Bactriana vers el 170 aC fins al 145 aC.
Nou!!: Imperi Part і Eucràtides I de Bactriana · Veure més »
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Nou!!: Imperi Part і Eufrates · Veure més »
Fenícia
Territori de Fenícia durant la seva expansió colonial. Fenícia fou una civilització mediterrània talassocràtica, de parla semita que es va originar al Llevant, concretament al Líban, incloent també regions de l'actual República de Síria i el nord de Palestina,Paolo Xella, 2017, Phoenician Inscriptions in Palestine, in U. Hübner and H. Niehr (eds.), Sprachen in Palästina im 2.
Nou!!: Imperi Part і Fenícia · Veure més »
Firdawsí
Tomba de Firdawsī a Tus, Iran Ferdosi, en persa, o Firdawsí, en àrab, és el pseudònim literari d'Abu-l-Qàssim Firdawsí (en persa ابوالقاسمفردوسی) (Baji (Iran), ~940 - ~1025), un dels principals poetes perses, anomenat «el recreador de la llengua persa».
Nou!!: Imperi Part і Firdawsí · Veure més »
Fraapatios de Pàrtia
Fraapatios (en part: 𐭐𐭓𐭉𐭐𐭕 'Friyapāt') va ser un rei arsàcida de Pàrtia de l'any 196 aC al 181 aC, i va succeir al seu pare Artaban I. Durant el seu regnat, i després de la derrota selèucida a Magnèsia del Sipilos (189), Pàrtia es va convertir en un estat independent.
Nou!!: Imperi Part і Fraapatios de Pàrtia · Veure més »
Fraates I de Pàrtia
Fraates I fou rei de Pàrtia del 181 aC al 173 aC.
Nou!!: Imperi Part і Fraates I de Pàrtia · Veure més »
Fraates II de Pàrtia
Fraates II fou rei de Pàrtia del 136 aC al 127 aC.
Nou!!: Imperi Part і Fraates II de Pàrtia · Veure més »
Fraates III de Pàrtia
Fraates III fou rei de Pàrtia des de vers el 69 aC fins al 57 aC.
Nou!!: Imperi Part і Fraates III de Pàrtia · Veure més »
Fraates IV de Pàrtia
Fraates IV fou rei de Pàrtia del 37 aC al 2 aC Va succeir al seu pare Orodes II que va abdicar el 37 aC després de les desfetes contra els romans.
Nou!!: Imperi Part і Fraates IV de Pàrtia · Veure més »
Fraates V de Pàrtia
Fraates V fou rei de Pàrtia del 2 aC al 5 dC El 2 aC el rei Fraates IV fou assassinat pel seu fill Fraataces i la mare d'aquest, Musa (una italiana no romana).
Nou!!: Imperi Part і Fraates V de Pàrtia · Veure més »
Garni
Mapa de Garni Garni fou un districte de Vaspurakan, limitat al nord pel Kogovit, a l'est pel Mardastan, a l'oest per l'Akhiovit i al sud per l'Arberaniq i el Barilovit.
Nou!!: Imperi Part і Garni · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Imperi Part і Germànic Cèsar · Veure més »
Gneu Domici Corbuló
Bust de '''Gneu Domici Corbuló'''. Còpia de l'original que es conserva als Museus Capitolins Gneu Domici Corbuló (c. 7 - 67) era fill de Vistília, una dona que va tenir set fills amb sis marits diferents.
Nou!!: Imperi Part і Gneu Domici Corbuló · Veure més »
Gotarces I de Pàrtia
Gotarces I fou rei de Partia del 90 aC al 80 aC aproximadament.
Nou!!: Imperi Part і Gotarces I de Pàrtia · Veure més »
Gotarces II de Pàrtia
Gotarces fou rei de Pàrtia el 42 en rebel·lió, d'Hircània i Pàrtia Oriental del 43 al 45, de Pàrtia en rebel·lió el 45, i altre cop (sense oposició) del 47 fins al 51.
Nou!!: Imperi Part і Gotarces II de Pàrtia · Veure més »
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Nou!!: Imperi Part і Hatra · Veure més »
Hekatompilos
Hekatompilos (o Hecatompylos) fou la capital de l'Imperi part fins al 129 aC i la capital d'estiu després d'aquesta data.
Nou!!: Imperi Part і Hekatompilos · Veure més »
Herodes el Gran
La presa de Jerusalem per Herodes el Gran, 36 A.C., per Jean Fouquet. Herodes el Gran fou rei de Judea, Galilea, Samària, i Idumea des del 40 aC fins al 4 aC.
Nou!!: Imperi Part і Herodes el Gran · Veure més »
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: Imperi Part і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Imperi Part і Imperi Mede · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Imperi Part і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Imperi Part і Imperi Sassànida · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Imperi Part і Imperi Selèucida · Veure més »
Indus
El riu Indus i els seus afluents L'Indus (en hindi सिन्धु नदी, Sindhu nadi, conegut com a Sindhu en sànscrit; grec, Sinthos, llatí Sintus) és el principal riu del Pakistan, encara que neix a la Xina i travessa una part de territori de l'Índia.
Nou!!: Imperi Part і Indus · Veure més »
Investidura
La investidura era l'acte pel qual s'efectuaven els pactes feudo-vassallàtics, pel qual el senyor lliurava el feu al vassall.
Nou!!: Imperi Part і Investidura · Veure més »
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Nou!!: Imperi Part і Iran · Veure més »
Itàlia romana
Itàlia és una península que ocupa aproximadament el territori de l'actual República d'Itàlia excloses les illes de Sardenya i Sicília i la zona dels Alps.
Nou!!: Imperi Part і Itàlia romana · Veure més »
Ixtar
Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i a la religió hitita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.
Nou!!: Imperi Part і Ixtar · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: Imperi Part і Judea · Veure més »
Kabulistan
Kabulistan o Zabulistan eren els territoris orientals del Gran Khorasan centrats a la ciutat de Kabul.
Nou!!: Imperi Part і Kabulistan · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: Imperi Part і Llatí · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Imperi Part і Mar Càspia · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Imperi Part і Marc Antoni · Veure més »
Marc Sedaci Severià
Marc Sedaci Severià (en llatí: Marcus Sedatius C. f. Severianus Iulius Acer Metillius Nepos Rufinus Ti. Rutilianus Censor; Grec antic: Μ. Σηδάτιος Σεουηριανὸς; nascut vers el 105- i mort a la fi del 161 o principis del 162) va ser un senador, cònsol, i general romà durant el, originàriament de la Gàl·lia.
Nou!!: Imperi Part і Marc Sedaci Severià · Veure més »
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Nou!!: Imperi Part і Marduk · Veure més »
Maukisres de Pàrtia
Maukisres fou rei de Pàrtia des de vers el 87 aC fins al 77 aC.
Nou!!: Imperi Part і Maukisres de Pàrtia · Veure més »
Meherdates de Pàrtia
Meherdates (de vegades esmentat com Mitridates IV) fou rei de Pàrtia l'any 49.
Nou!!: Imperi Part і Meherdates de Pàrtia · Veure més »
Mesene
Mesene (Μεσηνή) era una regió de Mesopotàmia situada a l'extrem sud.
Nou!!: Imperi Part і Mesene · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Imperi Part і Mesopotàmia · Veure més »
Mitridates d'Armènia
Mitridates (en georgià: მითრიდატე; en armeni: Միհրդատ Իբերացի) va ser un príncep iber, fill del rei Mitridates d'Ibèria (circa 30-50)i germà del rei Pharsman I d'Ibèria.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates d'Armènia · Veure més »
Mitridates I
Mitridates I (en grec antic Mιθριδάτης) va ser sàtrapa del Pont.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates I · Veure més »
Mitridates I de Pàrtia
Mitridates I el gran o el diví fou rei del l'imperi Part del 173 aC al 136 aC.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates I de Pàrtia · Veure més »
Mitridates II
Mitridates II (en grec antic Mιθριδάτης) era sàtrapa del Pont.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates II · Veure més »
Mitridates II de Pàrtia
Mitridates II o Mitridates el Gran fou rei de Pàrtia del 124 aC al 87 aC.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates II de Pàrtia · Veure més »
Mitridates III de Pàrtia
Mitridates III fou rei de Pàrtia del 57 aC al 52 aC.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates III de Pàrtia · Veure més »
Mitridates IV de Pàrtia
Mitridates IV fou rei de Pàrtia del 115 al 116 i del 129 al 140.
Nou!!: Imperi Part і Mitridates IV de Pàrtia · Veure més »
Moisès de Khoren
Moisès de Khoren o també Movses Khorenatzi (en armeni Մովսես Խորենացի) va ser un historiador armeni que va viure potser al.
Nou!!: Imperi Part і Moisès de Khoren · Veure més »
Muntanyes de Nur
Les muntanyes de Nur és una serralada que forma part de les muntanyes del Taure.
Nou!!: Imperi Part і Muntanyes de Nur · Veure més »
Nasa
Nasa o Nisa fou una antiga ciutat de Turkmenistan.
Nou!!: Imperi Part і Nasa · Veure més »
Nínive
Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive fou una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, a l'actual Kurdistan iraquià.
Nou!!: Imperi Part і Nínive · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Imperi Part і Nisibis · Veure més »
Orodes I de Pàrtia
Orodes I fou rei de Pàrtia vers el 80 aC.
Nou!!: Imperi Part і Orodes I de Pàrtia · Veure més »
Orodes II de Pàrtia
Orodes II fou rei de Pàrtia proclamat vers el 54 aC i reconegut vers el 52 aC, i fins al 37 aC.
Nou!!: Imperi Part і Orodes II de Pàrtia · Veure més »
Orodes III de Pàrtia
Orodes III fou rei de Pàrtia de l'any 5 al 7.
Nou!!: Imperi Part і Orodes III de Pàrtia · Veure més »
Osroene
Osroene (Osrhoene) o Regne d'Edessa fou un regne a la part nord-oest de Mesopotàmia entre l'Eufrates i el Tigris entre els anys 137 aC i 249 dC quan fou conquerida i integrada a l'Imperi Romà com una província d'Osroene.
Nou!!: Imperi Part і Osroene · Veure més »
Osroes I de Pàrtia
Osroes I (o Khusro I) fou rei de Pàrtia del 105 al 129.
Nou!!: Imperi Part і Osroes I de Pàrtia · Veure més »
Osroes II de Pàrtia
Osroes II fou un pretendent al tron de Pàrtia rebel·lat vers el 190.
Nou!!: Imperi Part і Osroes II de Pàrtia · Veure més »
Pacoros
* Reis de Pàrtia.
Nou!!: Imperi Part і Pacoros · Veure més »
Pacoros I de Pàrtia
Pacoros I fou rei associat de Pàrtia des de vers el 42 aC fins al 38 aC.
Nou!!: Imperi Part і Pacoros I de Pàrtia · Veure més »
Pacoros II de Pàrtia
Pacoros II (en persa: Pākōr) fou rei de Pàrtia del 77 (reconegut el 79) fins al 105.
Nou!!: Imperi Part і Pacoros II de Pàrtia · Veure més »
Partamaspades de Pàrtia
Partamaspades (o Partamaspates) fou rei de Pàrtia del 116 al 117 i d'Osroene del 118 al 123.
Nou!!: Imperi Part і Partamaspades de Pàrtia · Veure més »
Pàrtia
La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.
Nou!!: Imperi Part і Pàrtia · Veure més »
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Nou!!: Imperi Part і Pèrsida · Veure més »
Persa
El persa o farsi és una llengua indoeuropea parlada a Iran, Afganistan (oficialment conegut com a persa Dari des del 1958, per raons polítiques), Tadjikistan (on es coneix oficialment com a tadjik des de l'època soviètica), Uzbekistan, Bahrain, Iraq, Azerbaidjan, Armènia, Geòrgia, el sud de Rússia i estats veïns que han estat sota la influència persa.
Nou!!: Imperi Part і Persa · Veure més »
Pharsman I d'Ibèria
Pharsman I o Farasmanes I (Pharasmanes) dit el Gran, va ser rei d'Ibèria.
Nou!!: Imperi Part і Pharsman I d'Ibèria · Veure més »
Pont
Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.
Nou!!: Imperi Part і Pont · Veure més »
Regne Armeni de Cilícia
El Regne Armeni de Cilícia, conegut igualment com a Armènia Cilícia, Petita Armènia o Armènia Menor i originàriament com a Principat Armeni de Cilícia, fou un estat fundat a Cilícia durant l'alta edat mitjana per armenis que fugien de la invasió seljúcida d'Armènia.
Nou!!: Imperi Part і Regne Armeni de Cilícia · Veure més »
Regne d'Armènia
* Regne d'Armènia (antiguitat), 380 aC a 387/428 dC, regit per les dinasties oròntides, artàxides i arxakuní.
Nou!!: Imperi Part і Regne d'Armènia · Veure més »
Regne Indogrec
Territoris del Regne indogrec, conformats pels territoris de Sirkao, Sialkot, Alexandria del Caucas, Saketa, Pataliputra i Matura El Regne indogrec va sorgir després de les conquestes d'Alexandre el Gran com un despreniment del Regne grec de Bactriana; l'estat va cobrir, com el seu nom indica, diverses parts nord-occidentals i septentrionals del subcontinent indi -per a més referències, vegeu l'article Regne grec de Bactriana.
Nou!!: Imperi Part і Regne Indogrec · Veure més »
Rhandeia
Rhandeia era una fortalesa situada a la riba del riu Arsanies (Murad Su) on l'any 62 van ser assetjats els romans manats pel governador de Capadòcia Gai Cesenni Pet, que després de la batalla de Randea va haver de signar un tractat humiliant (Primer tractat de Rhandeia), pel qual els romans evacuaven Armènia.
Nou!!: Imperi Part і Rhandeia · Veure més »
Rodoguna de Pàrtia
anacrònica de Rodoguna amb Cleòpatra II d'Egipte del pintor francès del segle XVIII Charles-Antoine Coypel. El rei selèucida Antíoc VIII Grip és a l'extrem dret. Rodoguna (171-139/38) va ser una princesa parta i reina de l'Imperi Selèucida a través del seu matrimoni amb Demetri II Nicàtor que visqué durant el segle II aC.
Nou!!: Imperi Part і Rodoguna de Pàrtia · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Imperi Part і Roma · Veure més »
Saces
Els saces era el nom donat pels perses a la branca oriental dels escites: Saka (grec sakai, llatí sacae, xinès sseu pronunciat sseuk) Els sacae (saces) segons Ptolemeu limitaven a l'oest amb els sogdians, al nord amb els escites, i a l'est amb els seres.
Nou!!: Imperi Part і Saces · Veure més »
Sanabares de Pàrtia
Sanabares fou un pretendent al tron de Pàrtia, que va governar la regió nord-oriental des d'aproximadament el 51 fins al 65.
Nou!!: Imperi Part і Sanabares de Pàrtia · Veure més »
Sanatrokes I de Pàrtia
Sanatrokes I fou rei de Pàrtia des de vers el 77 aC fins al 69 aC.
Nou!!: Imperi Part і Sanatrokes I de Pàrtia · Veure més »
Sanatrokes II de Pàrtia
Sanatroikes II fou rei associat de Pàrtia del 115 al 116 i probablement vers el 129 al 139.
Nou!!: Imperi Part і Sanatrokes II de Pàrtia · Veure més »
Sanatruk
Sanatruk o Sanadrug (Sanatruces, Sanatrokes) foren dos reis d'Armènia.
Nou!!: Imperi Part і Sanatruk · Veure més »
Sanatruk II d'Armènia
Sanatruk II, Sanadrug II, Sanatroces o Sanatroukès fou segons certs historiadors un rei arsàcida d'Armènia, que hi hauria regnat de vers 180/185 a 197 (les dates són incertes, i el regnat podria haver estat interromput pel de Vologès II d'Armènia vers 180/185 a 191).
Nou!!: Imperi Part і Sanatruk II d'Armènia · Veure més »
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Nou!!: Imperi Part і Síria · Veure més »
Selèucia del Tigris
Selèucia o Selèucia del Tigris, fou una ciutat de la vora del Tigris construïda per Seleuc I Nicàtor, a uns 60 km al nord de Babilònia, amb materials de la qual fou construïda.
Nou!!: Imperi Part і Selèucia del Tigris · Veure més »
Septimi Sever
Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.
Nou!!: Imperi Part і Septimi Sever · Veure més »
Sila
* Sıla (cantant), cantant pop turca.
Nou!!: Imperi Part і Sila · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Imperi Part і Sistan · Veure més »
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Nou!!: Imperi Part і Sogdiana · Veure més »
Sohemus d'Armènia
Sohemos o Sohemus d'Armènia fou rei d'Armènia vers el 140 o 144 i fins a una data propera al 161 i altre cop del 163 fions a una data entre 185 i 197.
Nou!!: Imperi Part і Sohemus d'Armènia · Veure més »
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Nou!!: Imperi Part і Susa (Iran) · Veure més »
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Nou!!: Imperi Part і Susiana · Veure més »
Tiberi
Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.
Nou!!: Imperi Part і Tiberi · Veure més »
Tigranes II d'Armènia
Tigranes II el Gran Ordre de Tigranes el Gran Tigranes II, conegut com a Tigranes el gran (en armeni Տիգրան Մեծ, en grec antic Τιγράνης ὁ Μέγας 'Tigránes ho Mégas') va néixer cap a l'any 140 aC i va morir el 55 aC.
Nou!!: Imperi Part і Tigranes II d'Armènia · Veure més »
Tigranes VI d'Armènia
Tigranes VI o també en llatí Caius Iulius Tigranes (en grec antic Γαίος Ιούλιος Τιγράνης, en armeni Տիգրան) va ser rei d'Armènia de l'any 58 al 63.
Nou!!: Imperi Part і Tigranes VI d'Armènia · Veure més »
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Nou!!: Imperi Part і Tigris · Veure més »
Timarc (sàtrapa)
Timarc (en llatí Timarchus, en grec antic) va ser un dels favorits d'Antíoc, fill d'Antíoc III el Gran.
Nou!!: Imperi Part і Timarc (sàtrapa) · Veure més »
Tir
Tir és una antiga ciutat fenícia, que correspon a l'actual Ṣūr, una ciutat del Líban a la Governació del Líban-Sud.
Nou!!: Imperi Part і Tir · Veure més »
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Nou!!: Imperi Part і Tiridates II · Veure més »
Tiridates II de Pàrtia
Tiridates II fou rei de Pàrtia del 32 aC al 29 aC i del 28 aC al 26 aC.
Nou!!: Imperi Part і Tiridates II de Pàrtia · Veure més »
Tiridates III de Pàrtia
fou rei de Pàrtia del 36 al 37.
Nou!!: Imperi Part і Tiridates III de Pàrtia · Veure més »
Tocaris
Pintura dels antics tocaris Els tokharis o tocaris (dits pels hindús: qushana; les antigues fonts xineses els anomenen yuezhi, llatí tocharii) foren un poble de Bactriana i part de Sogdiana, formaven una confederació tribal del Kansu a la Xina.
Nou!!: Imperi Part і Tocaris · Veure més »
Trajà
Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.
Nou!!: Imperi Part і Trajà · Veure més »
Treball de part
Imatge d'un part humà El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.
Nou!!: Imperi Part і Treball de part · Veure més »
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Nou!!: Imperi Part і Turkmenistan · Veure més »
Vardanes I de Pàrtia
Vardanes I fou rei de Pàrtia del 42 al 46.
Nou!!: Imperi Part і Vardanes I de Pàrtia · Veure més »
Vardanes II de Pàrtia
Vardanes II fou rei pretedent de Pàrtia del 55 al 58.
Nou!!: Imperi Part і Vardanes II de Pàrtia · Veure més »
Vologès I de Pàrtia
Vologès I fou rei de Partia del 51 al 77.
Nou!!: Imperi Part і Vologès I de Pàrtia · Veure més »
Vologès II de Pàrtia
Vologès II fou rei de Pàrtia del 77 al 79.
Nou!!: Imperi Part і Vologès II de Pàrtia · Veure més »
Vologès III de Pàrtia
Vologès III fou rei de Pàrtia governant les regions orientals del 105 al 140 i tota Pàrtia del 140 al 147.
Nou!!: Imperi Part і Vologès III de Pàrtia · Veure més »
Vologès IV de Pàrtia
Vologès IV fou rei de Pàrtia del 147 al 191, fill de Mitridates V de Pàrtia, que havia lluitat contra el monarca part governant Vologès III de Pàrtia.
Nou!!: Imperi Part і Vologès IV de Pàrtia · Veure més »
Vologès V de Pàrtia
Vologès V fou rei de Pàrtia del 191 al 208.
Nou!!: Imperi Part і Vologès V de Pàrtia · Veure més »
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Nou!!: Imperi Part і Vologès VI de Pàrtia · Veure més »
Vonones I de Pàrtia
Vonones I fou rei de Pàrtia de l'any 7 (de fet el 8) fins al 10, i rei d'Armènia del 13 al 16 (nominalment fins al 18).
Nou!!: Imperi Part і Vonones I de Pàrtia · Veure més »
Vonones II de Pàrtia
Vonones II fou rei de Pàrtia dos mesos l'any 51.
Nou!!: Imperi Part і Vonones II de Pàrtia · Veure més »
Zab
Zab és el nom de dos rius que recorren l'Iran, Turquia i Iraq i van a parar al Tigris.
Nou!!: Imperi Part і Zab · Veure més »
10
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 10 · Veure més »
111
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 111 · Veure més »
113
El 113 (CXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 113 · Veure més »
114
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 114 · Veure més »
115
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 115 · Veure més »
116
El 116 (CXVI) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 116 · Veure més »
117
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).
Nou!!: Imperi Part і 117 · Veure més »
118
L'any 118 (CXVIII) va ser un any comú que començava en els darrers dies del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 118 · Veure més »
129
El 129 (CXXIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 129 · Veure més »
161
El 161 (CLXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 161 · Veure més »
162
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 162 · Veure més »
163
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 163 · Veure més »
18
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 18 · Veure més »
185
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 185 · Veure més »
191
El 191 (CXCI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 191 · Veure més »
195
El 195 (CXCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 195 · Veure més »
197
El 197 (CXCVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 197 · Veure més »
2
L'any 2 és un any comú anomenat així des de la implantació del calendari gregorià, on es pren el naixement de Jesús com a referència per datar èpoques.
Nou!!: Imperi Part і 2 · Veure més »
202
El 202 és un any comú començat en divendres segons el calendari gregorià, malgrat que en l'època encara no estava implantat sinó que s'usava el calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 202 · Veure més »
208
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 208 · Veure més »
209
El 209 (CCIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 209 · Veure més »
216
El 216 (CCXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 216 · Veure més »
217
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 217 · Veure més »
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 224 · Veure més »
226
El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 226 · Veure més »
228
El 228 (CCXXVIII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 228 · Veure més »
231
El 231 (CCXXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 231 · Veure més »
34
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 34 · Veure més »
35
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 35 · Veure més »
36
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 36 · Veure més »
37
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Imperi Part і 37 · Veure més »
4
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 4 · Veure més »
40
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 40 · Veure més »
41
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 41 · Veure més »
42
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 42 · Veure més »
43
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 43 · Veure més »
45
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 45 · Veure més »
46
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 46 · Veure més »
49
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 49 · Veure més »
5
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 5 · Veure més »
51
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 51 · Veure més »
53
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 53 · Veure més »
55
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 55 · Veure més »
58
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 58 · Veure més »
62
El 62 fou un any de l'edat antiga conegut com a 815 Ab urbe condita al calendari oficial romà de l'època.
Nou!!: Imperi Part і 62 · Veure més »
63
El 63 (LXIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Imperi Part і 63 · Veure més »
65
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 65 · Veure més »
7
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 7 · Veure més »
72
Sense descripció.
Nou!!: Imperi Part і 72 · Veure més »
8 d'abril
El 8 d'abril és el noranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Part і 8 d'abril · Veure més »
8 d'agost
El 8 d'agost és el dos-cents vintè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Part і 8 d'agost · Veure més »
9 de juny
El 9 de juny és el cent seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Imperi Part і 9 de juny · Veure més »
Redirigeix aquí:
Imperi part, Ngan-si, Partia, Partians, Rei de Pàrtia, Reis de l'Imperi Part.
