Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Amor, Cleòpatra, Heer, Helena de Troia, Heloïsa, Lancelot, Marc Antoni, Parella, Paris de Troia, Píram, Pelléas et Mélisande, Pere Abelard, Popocatépetl, Reina Ginebra, Romeu i Julieta, Tisbe, Tristan und Isolde.
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Nou!!: Parella desgraciada і Amor · Veure més »
Cleòpatra
Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Parella desgraciada і Cleòpatra · Veure més »
Heer
El Heer era el component de les forces terrestres de les forces armades del III Reich alemany (la Wehrmacht) entre 1935 i 1945, sent successor del Reichswehr.
Nou!!: Parella desgraciada і Heer · Veure més »
Helena de Troia
''Helena de Troia'', per Evelyn de Morgan, 1898. Segons la mitologia grega, Helena o Hèlena (grec Ἑλένη Helénē; llatí Hĕlĕna, ae), més coneguda com a Helena/Hèlena de Troia, fou la filla de Zeus i Leda, famosa per la seva bellesa.
Nou!!: Parella desgraciada і Helena de Troia · Veure més »
Heloïsa
Heloïsa (1101-1164) fou una monja, escriptora i filòsofa medieval famosa per la seva relació amorosa amb Pere Abelard.
Nou!!: Parella desgraciada і Heloïsa · Veure més »
Lancelot
Lançalot (o Lancelot) del Llac és un cavaller de la Taula Rodona, segons la llegenda artúrica i la matèria de Bretanya.
Nou!!: Parella desgraciada і Lancelot · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Parella desgraciada і Marc Antoni · Veure més »
Parella
besant-se sota un paraigua al banc d'un parc. Una parella és la unió afectiva i íntima entre dues persones (una díada), d'igual o diferent sexe, generalment formant i sent la base d'una família, amb fills o sense.
Nou!!: Parella desgraciada і Parella · Veure més »
Paris de Troia
Helena i Paris segons una visió neoclàssica de Jacques-Louis David Segons la mitologia grega, Paris (en grec antic Πάρις) també anomenat Alexandre (Ἀλέξανδρος, Aléxandros), va ser un príncep de la Tròade que provocà la guerra de Troia en segrestar (o conquistar, segons les versions) la princesa espartana Helena, esposa de Menelau.
Nou!!: Parella desgraciada і Paris de Troia · Veure més »
Píram
Segons la mitologia romana, Píram fou un jove babiloni.
Nou!!: Parella desgraciada і Píram · Veure més »
Pelléas et Mélisande
Sarah Bernhardt en ''Pelléas et Mélisande'' Pelléas et Mélisande és un drama simbolista de Maurice Maeterlinck, sobre l'amor prohibit, maleït de la parella de personatges que dona títol a l'obra.
Nou!!: Parella desgraciada і Pelléas et Mélisande · Veure més »
Pere Abelard
Pere Abelard (en francès: Pierre Abélard, en llatí: Petrus Abelardus, Ar Palez, Bretanya, 1079 - Abadia de Cluny, Châlons sur Saone, Borgonya, 1142) fou un filòsof i escolàstic bretó.
Nou!!: Parella desgraciada і Pere Abelard · Veure més »
Popocatépetl
El Popocatépetl, conegut també com a Popo, és un volcà actiu i el segon pic més alt de Mèxic després del pic d'Orizaba, amb una altitud de 5.452 m. Popocatépetl és una paraula nàhuatl que significa 'Muntanya que fumeja'.
Nou!!: Parella desgraciada і Popocatépetl · Veure més »
Reina Ginebra
La reina Ginebra és un personatge llegendari, la dona del mític rei Artús.
Nou!!: Parella desgraciada і Reina Ginebra · Veure més »
Romeu i Julieta
Romeu i Julieta és una tragèdia escrita per William Shakespeare l'any 1597.
Nou!!: Parella desgraciada і Romeu i Julieta · Veure més »
Tisbe
Segons la mitologia romana, Tisbe fou una donzella babilònia.
Nou!!: Parella desgraciada і Tisbe · Veure més »
Tristan und Isolde
Tristan und Isolde (en alemany, en català: Tristany i Isolda) és una òpera en tres actes amb música i llibret de Richard Wagner, basada en una llegenda medieval bretona narrada per Gottfried von Strassburg (cap a 1210), que al seu torn es basa en una llegenda medieval transmesa en francès per Thomas de Bretanya. Va ser composta entre 1857 i 1859 i va ser estrenada el 10 de juny del 1865 al Teatre de la Cort de Múnic, sota la direcció del mestre Hans von Bülow. La composició de Tristany und Isolde de Wagner es va inspirar en la filosofia d'Arthur Schopenhauer (en particular El món com a voluntat i representació), així com en la relació de Wagner amb Mathilde Wesendonck. Àmpliament reconegut com un cim del repertori operístic, Tristany va destacar per l'ús sense precedents de Wagner del cromatisme, l'ambigüitat tonal, el color orquestral i la suspensió harmònica. Hi ha un abans i un després en la història de la música universal després de la sacsejada de Tristany i Isolda. Molts crítics wagnerians de l'època consideraven que aquesta òpera representava el zenit de la música occidental; d'altra banda, un altre grup influent de crítics, centrats en Eduard Hanslick, la titllava d'incomprensible. El primer acord de l'òpera, anomenat «acord de Tristany», es considera de gran importància en el desenvolupament de l'harmonia tonal tradicional i marca el començament del precipici atonal pel qual tot lliscarà, sobretot al. Així, va tenir una influència molt important en compositors com ara Gustav Mahler, Richard Strauss, Alban Berg i Arnold Schönberg, entre d'altres. El manuscrit autògraf de l'òpera es conserva a la Fundació Richard Wagner.
Nou!!: Parella desgraciada і Tristan und Isolde · Veure més »
