Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Paraula

Índex Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

90 les relacions: Accent prosòdic, Acrònim, Adjectiu, Adverbi, Alemany, Analogia, Anglicisme, Antònim, Arcaisme, Bilingüisme, Català, Categoria gramatical, Categoria lèxica, Clític, Cognició, Col·locació, Color, Composició (gramàtica), Comunicació, Concepte, Conjunció (gramàtica), Connotació, Derivació (lingüística), Determinant (llengua), Diccionari, Diccionari de la llengua catalana de l'IEC, Educació formal, Feminitat, Filosofia, Frase, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Funció sintàctica, Guinness World Records, Hipònim, Hipòtesi de Sapir-Whorf, Hiperònim, Homògraf, Homofonia, Homonímia, Idioma, Interjecció, La Vanguardia, Lectura, Lexema, Lexicó, Lingüística, Llengua fusional, Llengua natural, Locució, Manlleu, ..., Manlleu (lingüística), Memòria (psicologia), Monema, Monosèmia, Morfema, Morfologia (lingüística), Neologisme, Neurologia, Neurona, Nom, Nova Zelanda, Onomatopeia, Parasíntesi, Paraula aguda, Paraula esdrúixola, Paraula plana, Pensament, Plural, Polisèmia, Precessió, Prefix, Preposició, Referent, Síl·laba, Símbol, Sema, Semàntica, Semema, Significat, Sinònim, Sociolingüística, Substantiu, Sufix, Tabú, Tira fònica, Truncació, Unitat lèxica, Verb, Vocabulari, Xarxa semàntica. Ampliar l'índex (40 més) »

Accent prosòdic

L'accent és la prominència de la veu amb què es destaca una part d'una paraula o una seqüència fònica.

Nou!!: Paraula і Accent prosòdic · Veure més »

Acrònim

Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de les paraules que componen una frase, per exemple informàtica (informació automàtica).

Nou!!: Paraula і Acrònim · Veure més »

Adjectiu

Ladjectiu és una de les categories que comprèn la morfologia tradicional.

Nou!!: Paraula і Adjectiu · Veure més »

Adverbi

L'adverbi és una categoria gramatical que actua com a nucli del sintagma adverbial.

Nou!!: Paraula і Adverbi · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Paraula і Alemany · Veure més »

Analogia

Una analogia (del grec αναλογíα ana, reiteració o comparació i logos, raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics (objectes, etc) i/o experiències o altres conceptes abstractes, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.

Nou!!: Paraula і Analogia · Veure més »

Anglicisme

Un anglicisme és un mot o construcció que ve de l'anglès com a manlleu lingüístic o calc semàntic incorporat totalment o parcialment a la nova llengua.

Nou!!: Paraula і Anglicisme · Veure més »

Antònim

Un antònim és aquell mot que té un significat totalment oposat a un altre.

Nou!!: Paraula і Antònim · Veure més »

Arcaisme

Un arcaisme (del grec ἀρχαῖος) és un mot que ha caigut en desús, una paraula de la història de la llengua que apareix en un text d'època o que s'usa en un discurs contemporani i que és percebut pels parlants com antiquat.

Nou!!: Paraula і Arcaisme · Veure més »

Bilingüisme

Bilingüisme és un terme que etimològicament fa referència a l'existència de dues llengües en un individu o un grup social; és una concreció del plurilingüisme.

Nou!!: Paraula і Bilingüisme · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Paraula і Català · Veure més »

Categoria gramatical

Una categoria gramatical o categoria morfosintàctica és una antiga classificació de les paraules segons el seu tipus.

Nou!!: Paraula і Categoria gramatical · Veure més »

Categoria lèxica

Una categoria lèxica és aquella categoria gramatical on els mots suporten la major part del significat de la frase, en oposició a categories on els seus components aporten únicament matisos flexius.

Nou!!: Paraula і Categoria lèxica · Veure més »

Clític

En lingüística un clític és un morfema o paraula gramaticalment independent però fonèticament dependent, o el que és el mateix, que en la pronunciació sempre apareix lligat a una de les paraules adjacents.

Nou!!: Paraula і Clític · Veure més »

Cognició

El concepte de cognició (del llatí: cognoscere, 'conèixer') fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.

Nou!!: Paraula і Cognició · Veure més »

Col·locació

Una col·locació és una construcció lèxica convencional, és a dir, està composta d'elements que poden funcionar independentment i que tenen significat autònom (a diferència d'una locució) però que acostumen a col·locar-se junts, formant expressions pròpies de l'idioma.

Nou!!: Paraula і Col·locació · Veure més »

Color

Degradat de colors La color (o el color) és una propietat perceptiva causada per la llum quan aquesta interacciona amb l'ull, el cervell i la nostra experiència.

Nou!!: Paraula і Color · Veure més »

Composició (gramàtica)

La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.

Nou!!: Paraula і Composició (gramàtica) · Veure més »

Comunicació

Un tipus de comunicació simple, un emissor comunica un missatge a un receptor La comunicació és l'intercanvi d'informació entre subjectes o objectes.

Nou!!: Paraula і Comunicació · Veure més »

Concepte

El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte o treball.

Nou!!: Paraula і Concepte · Veure més »

Conjunció (gramàtica)

La conjunció és una de les categories gramaticals tradicionals.

Nou!!: Paraula і Conjunció (gramàtica) · Veure més »

Connotació

La connotació és el conjunt de significats subjectius associats a una determinada paraula, en oposició al significat de la denotació, més o menys objectiu i identificat sovint amb la definició del diccionari.

Nou!!: Paraula і Connotació · Veure més »

Derivació (lingüística)

La derivació en lingüística és el procediment de formació de paraules que permet a les llengües designar conceptes relacionats semànticament a mots primitius, afegint afixos (p. ex. «porter» de porta).

Nou!!: Paraula і Derivació (lingüística) · Veure més »

Determinant (llengua)

Un determinant és la categoria morfològica que acompanya a un nom o substantiu.

Nou!!: Paraula і Determinant (llengua) · Veure més »

Diccionari

Un diccionari és una llista de paraules amb informació lingüística diversa sobre aquesta paraula: la definició, l'ortografia, la pronunciació, l'etimologia, el registre d'ús (col·loquial, formal...), la categoria gramatical, sinònims, antònims, exemples d'ús, derivació, il·lustracions, equivalents en altres llengües, etc.

Nou!!: Paraula і Diccionari · Veure més »

Diccionari de la llengua catalana de l'IEC

El Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (DIEC) és el diccionari de català de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i, per tant, el diccionari normatiu i referència de la llengua catalana, juntament amb el diccionari normatiu valencià de l'AVL.

Nou!!: Paraula і Diccionari de la llengua catalana de l'IEC · Veure més »

Educació formal

L'educació formal (de vegades també coneguda amb el nom educació reglada) és l'ensenyament oficialment reconegut, normalment pel Govern d'un país, que s'imparteix a escoles o centres similars.

Nou!!: Paraula і Educació formal · Veure més »

Feminitat

Venus de la bellesa La feminitat o les diferents feminitats són les diferents construccions polítiques, socials i culturals estereotipades duals que engloben característiques morfològiques, estètiques, psicològiques, d'actitud, rol social, rol de gènere, sexual i de comportament, entre d'altres, associades específicament a les dones o al gènere femení i contraposades a unes altres, masculinitats, considerades pròpies de l'home o gènere masculí.

Nou!!: Paraula і Feminitat · Veure més »

Filosofia

Plató i Aristòtil en el quadre l'''Escola d'Atenes'' de Raffaello Sanzio. La filosofia (del grec "Φιλοσοφία" philo-sophia, "amor per la saviesa") és un camp d'estudi que cerca, per mitjà de la lògica i els arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona en la naturalesa.

Nou!!: Paraula і Filosofia · Veure més »

Frase

La frase o oració és el conjunt de paraules amb sentit complet (definició de Dionís de Tràcia), que està marcada per dues pauses.

Nou!!: Paraula і Frase · Veure més »

Friedrich Wilhelm Nietzsche

Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle XX.

Nou!!: Paraula і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »

Funció sintàctica

La funció sintàctica és el paper que té un determinat sintagma o categoria de l'oració segons la posició que ocupa o la relació que té amb els altres elements de la frase.

Nou!!: Paraula і Funció sintàctica · Veure més »

Guinness World Records

Guinness World Records (Rècords del Món Guinness), conegut fins a l'any 2000 com The Guinness Book of Records (El Llibre Guinness dels Rècords), és una obra de referència publicada anualment que conté una col·lecció de rècords mundials, tant d'assoliments humans com de fets extrems del món natural.

Nou!!: Paraula і Guinness World Records · Veure més »

Hipònim

La semàntica denomina hipònim (del grec: υπονύμιον, que literalment vol dir 'pocs noms') als mots que tenen tots els trets semàntics, o semes, d'un altre més general, el seu hiperònim, però que afegeix a la seva definició altres trets semàntics que el diferencien del segon.

Nou!!: Paraula і Hipònim · Veure més »

Hipòtesi de Sapir-Whorf

La hipòtesi de Sapir-Whorf estableix que hi ha una certa relació entre les categories gramaticals del llenguatge que una persona utilitza i la forma com la persona entén i conceptualitza el món.

Nou!!: Paraula і Hipòtesi de Sapir-Whorf · Veure més »

Hiperònim

La semàntica denomina hiperònim (del grec υπερνύμιον, que literalment vol dir 'nom de més') a aquell terme general que es pot fer servir per a referir-se a la realitat anomenada per un terme més particular.

Nou!!: Paraula і Hiperònim · Veure més »

Homògraf

Dues paraules són homògrafes quan s'escriuen i es pronuncien igual però corresponen a ètims o mots diferents; es tracta d'un cas d'homonínima oposat al de les paraules homòfones (que sonen igual però s'escriuen diferent).

Nou!!: Paraula і Homògraf · Veure més »

Homofonia

En música, homofonia, del grec "homófonos", en què ομοιο.

Nou!!: Paraula і Homofonia · Veure més »

Homonímia

L'homonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents.

Nou!!: Paraula і Homonímia · Veure més »

Idioma

Una llengua o idioma és un sistema de comunicació (verbal o per senyals) propi d'una comunitat humana.

Nou!!: Paraula і Idioma · Veure més »

Interjecció

La interjecció és una categoria gramatical que conté mots que denoten estats d'ànim.

Nou!!: Paraula і Interjecció · Veure més »

La Vanguardia

La Vanguardia és un diari en llengua catalana i castellana publicat a Barcelona.

Nou!!: Paraula і La Vanguardia · Veure més »

Lectura

Dona llegint La lectura és l'acte de desxifrar i atribuir un sentit a un text escrit.

Nou!!: Paraula і Lectura · Veure més »

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Nou!!: Paraula і Lexema · Veure més »

Lexicó

El lexicó és la part de la ment humana que emmagatzema les peces lèxiques (estiguin compostes d'una sola paraula o d'expressions prefixades), segons el generativisme.

Nou!!: Paraula і Lexicó · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Paraula і Lingüística · Veure més »

Llengua fusional

Una llengua fusional és un tipus de llengua flexiva.

Nou!!: Paraula і Llengua fusional · Veure més »

Llengua natural

Una llengua natural és una varietat lingüística o forma de llenguatge humà amb finalitats comunicatives que està dotat d'una sintaxi i que obeeix suposadament els principis d'economia i optimitat.

Nou!!: Paraula і Llengua natural · Veure més »

Locució

Una locució és un conjunt de paraules que actuen com un sol mot a tots els nivells d'anàlisi.

Nou!!: Paraula і Locució · Veure més »

Manlleu

Panoràmica de Manlleu des de l'ermita de Sant Jaume Manlleu és una ciutat i municipi de la comarca d'Osona.

Nou!!: Paraula і Manlleu · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Nou!!: Paraula і Manlleu (lingüística) · Veure més »

Memòria (psicologia)

La memòria és la facultat de l'organisme de recuperar informació prèviament emmagatzemada a partir de les dades de l'experiència, la capacitat de tenir records a partir de la sinapsi de les neurones.

Nou!!: Paraula і Memòria (psicologia) · Veure més »

Monema

Un monema és una unitat de divisió de la paraula en partícules que aporten un matís de significat determinat, sigui gramatical o lèxic.

Nou!!: Paraula і Monema · Veure més »

Monosèmia

Una paraula monosèmica és aquella que només té un únic significat.

Nou!!: Paraula і Monosèmia · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Paraula і Morfema · Veure més »

Morfologia (lingüística)

En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.

Nou!!: Paraula і Morfologia (lingüística) · Veure més »

Neologisme

Un neologisme és una paraula de nova incorporació a una llengua.

Nou!!: Paraula і Neologisme · Veure més »

Neurologia

La neurologia és l'especialitat mèdica que, conjuntament amb la neurocirurgia, s'ocupa de les malalties del sistema nerviós, tant central com perifèric.

Nou!!: Paraula і Neurologia · Veure més »

Neurona

Representació esquemàtica de l'estructura d'una neurona Una neurona és una cèl·lula del teixit nerviós.

Nou!!: Paraula і Neurona · Veure més »

Nom

El nom és la designació o denominació verbal (les denominacions no verbals les estudien la iconologia i la iconografia) que se li dóna a una persona, animal, objecte, o concepte tangible o intangible, concret o abstracte, per distingir-lo d'altres.

Nou!!: Paraula і Nom · Veure més »

Nova Zelanda

Nova Zelanda (Nova Terra del Mar, en referència a la província neerlandesa; Aotearoa en maori, llarg núvol blanc) se situa a uns 2.000 quilòmetres al sud-est d'Austràlia.

Nou!!: Paraula і Nova Zelanda · Veure més »

Onomatopeia

'''Onomatopeies''' decorant el carrer Bruniquer de Barcelona Una onomatopeia és la coincidència parcial entre el significant i el significat d'un signe lingüístic, és a dir, un so o conjunt de sons que recorden o evoquen el contingut mental associat a aquella paraula.

Nou!!: Paraula і Onomatopeia · Veure més »

Parasíntesi

La parasíntesi és el mecanisme de formació de mots per l’addició simultània a una base d’un prefix i d’un sufix de forma que sense algun dels dos afixos (prefix o sufix) el mot no existeix.

Nou!!: Paraula і Parasíntesi · Veure més »

Paraula aguda

Una paraula aguda o mot agut (o oxítona) és aquella que conté la síl·laba tònica a l'última posició de veu (no es compten els monosíl·labs).

Nou!!: Paraula і Paraula aguda · Veure més »

Paraula esdrúixola

Una paraula esdrúixola té l'accent tònic a l'antepenúltima síl·laba (exemple: magnètiques) o en les anteriors (de vegades anomenades sobreesdrúixoles, en aquest cas); és a dir, la síl·laba tònica és l'antepenúltima o alguna anterior.

Nou!!: Paraula і Paraula esdrúixola · Veure més »

Paraula plana

Una paraula plana o mot pla (o paroxíton) té la tonicitat en la penúltima síl·laba.

Nou!!: Paraula і Paraula plana · Veure més »

Pensament

Detall d'''El pensador'', Auguste Rodin Una parella prenent una decisió El pensament és el producte de la ment en l'acte de pensar, és a dir, les construccions mentals elaborades fruit de l'activitat del cervell.

Nou!!: Paraula і Pensament · Veure més »

Plural

El plural és un nombre gramatical que designa a diversos individus (de quantitat indeterminada).

Nou!!: Paraula і Plural · Veure més »

Polisèmia

Una paraula és polisèmica quan té més d'un significat.

Nou!!: Paraula і Polisèmia · Veure més »

Precessió

Precessió d'un giroscopi La precessió és el moviment semblant al que realitza la part superior d'un giroscopi (o d'una baldufa) en girar quan el seu eix instantani de rotació (CIR) no coincideix amb la perpendicular a terra on se situa o desplaça la trompa.

Nou!!: Paraula і Precessió · Veure més »

Prefix

Els prefixos són afixos que es col·loquen davant de la paraula, és a dir, partícules que s'afegeixen a un lexema per formar derivats.

Nou!!: Paraula і Prefix · Veure més »

Preposició

Una preposició és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic, per exemple, un verb amb els seus complements.

Nou!!: Paraula і Preposició · Veure més »

Referent

El referent és aquell element de la realitat que evoca un parlant amb una paraula.

Nou!!: Paraula і Referent · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: Paraula і Síl·laba · Veure més »

Símbol

Un símbol és una representació d'una idea, de manera que aquesta pugui ser percebuda per algun dels sentits; és una realitat que n'evoca d'altres en la nostra ment mitjançant algun procediment d'analogia.

Nou!!: Paraula і Símbol · Veure més »

Sema

Un sema és la unitat mínima del significat, un tret semàntic que ajuda a caracteritzar el sentit de les paraules.

Nou!!: Paraula і Sema · Veure més »

Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.

Nou!!: Paraula і Semàntica · Veure més »

Semema

Un semema és una unitat lèxica que transmet una porció del significat, com per exemple a «casetes», on dels tres morfemes «cas-», «-eta» i «-s», només els dos primers són sememes perquè aporten informació lèxica («habitatge» i «diminutiu», respectivament).

Nou!!: Paraula і Semema · Veure més »

Significat

El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.

Nou!!: Paraula і Significat · Veure més »

Sinònim

Dues paraules són sinònimes quan tenen un significat igual o molt similar.

Nou!!: Paraula і Sinònim · Veure més »

Sociolingüística

La sociolingüística és la disciplina que analitza la relació entre la societat i el llenguatge; tant en la manera com una comunitat adquireix i utilitza la llengua com en els trets culturals, socials, ideològics i econòmics que es poden deduir del discurs.

Nou!!: Paraula і Sociolingüística · Veure més »

Substantiu

En gramàtica tradicional, el substantiu (també nom substantiu per distingir-lo de l'adjectiu) expressa éssers de tota mena concrets, i abstractes, tota substància.

Nou!!: Paraula і Substantiu · Veure més »

Sufix

Un sufix és un tipus de morfema que s'afegeix al final d'una paraula en els fenòmens de derivació i flexió.

Nou!!: Paraula і Sufix · Veure més »

Tabú

Un tabú (del tongalès o fijià tapu, 'sagrat' o 'prohibit', consagrat, inviolable, brut o maleït), designava el que els profans no poden tocar sense cometre un sacrilegi, cosa interdita per un caràcter sagrat o impur determinat per una tradició magicoreligiosa dels pobles d'Oceania) és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich). La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus. La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l'etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l'anima (1911) on ens posa en relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l'anima i d'exposició de la potència vital o d'altres potències en el cas dels sacerdots i dels mags. El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures. A l'intern de l'escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió, etc., defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l'acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903). En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l'antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912). És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que es dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de "potència" és d'una amplitud superior a l'estricta religiositat, per poder intentar comprendre l'ambivalència d'impuresa i contaminació. El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la "potència" sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat. El tabú fou un element central dins l'obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d'un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició. Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d'una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l'existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d'intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva. Per designar termes considerata tabú (per la mateixa paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.

Nou!!: Paraula і Tabú · Veure més »

Tira fònica

La tira fònica és el conjunt de sons que es pronuncien de forma seguida, dins un discurs o diàleg.

Nou!!: Paraula і Tira fònica · Veure més »

Truncació

La truncació o truncament és un procediment lingüístic que consisteix a modificar un mot existent eliminant-ne una part, però conservant-ne les característiques gramaticals i el significat.

Nou!!: Paraula і Truncació · Veure més »

Unitat lèxica

Una unitat lèxica és el component mínim que forma part del lèxic d'una llengua, els elements de vocabulari que una persona pot emmagatzemar.

Nou!!: Paraula і Unitat lèxica · Veure més »

Verb

Un verb és una categoria gramatical, nucli del predicat o sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

Nou!!: Paraula і Verb · Veure més »

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Nou!!: Paraula і Vocabulari · Veure més »

Xarxa semàntica

La xarxa semàntica és el conjunt de mots i expressions que es relacionen amb una paraula que fa de nucli i que s'emmagatzemen al cervell de manera propera.

Nou!!: Paraula і Xarxa semàntica · Veure més »

Redirigeix aquí:

Formació de paraules, Mot, Paraula (lingüística), Paraules, Vocable.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »