Taula de continguts
23 les relacions: Astrophysical Journal, Benoît Mandelbrot, Big Bang, Conjunt de Cantor, Desplaçament cap al roig, Edmond Halley, Espectre, Estel, Fractal, Galàxia, Heinrich Olbers, Johannes Kepler, Microones, Paradoxa, Paradoxa de Clausius, Radiació còsmica de fons, Segle XVIII, Segon principi de la termodinàmica, Terra, Univers, Velocitat de la llum, 1908, 1974.
Astrophysical Journal
The Astrophysical Journal, sovint abreujat ApJ, és una revista científica que cobreix desenvolupaments, descobriments i teories recents sobre astronomia i astrofísica.
Veure Paradoxa d'Olbers і Astrophysical Journal
Benoît Mandelbrot
va ser un matemàtic conegut com el «pare de la geometria fractal».
Veure Paradoxa d'Olbers і Benoît Mandelbrot
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Veure Paradoxa d'Olbers і Big Bang
Conjunt de Cantor
El conjunt de Cantor, o més precisament, el conjunt ternari de Cantor, és un conjunt fractal que es construeix per un procediment iteratiu a partir de l'interval, dividint-lo en tres parts iguals i eliminant-ne la part central.
Veure Paradoxa d'Olbers і Conjunt de Cantor
Desplaçament cap al roig
línies espectrals en l'espectre visible d'un supercúmul de galàxies distants (dreta), comparat amb el del Sol (esquerra). La longitud d'ona s'incrementa cap al vermell i més enllà. Desplaçament cap al roig o al blau en funció del moviment relatiu entre l'objecte emissor i l'observador.
Veure Paradoxa d'Olbers і Desplaçament cap al roig
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Veure Paradoxa d'Olbers і Edmond Halley
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Paradoxa d'Olbers і Espectre
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Paradoxa d'Olbers і Estel
Fractal
Una fractal és un objecte matemàtic de gran complexitat definit per algorismes simples.
Veure Paradoxa d'Olbers і Fractal
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Paradoxa d'Olbers і Galàxia
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Veure Paradoxa d'Olbers і Heinrich Olbers
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Veure Paradoxa d'Olbers і Johannes Kepler
Microones
Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.
Veure Paradoxa d'Olbers і Microones
Paradoxa
Una paradoxa és una afirmació que sembla contradictòria o que va contra el sentit comú.
Veure Paradoxa d'Olbers і Paradoxa
Paradoxa de Clausius
La paradoxa de Clausius, també coneguda com la paradoxa de la mort tèrmica o paradoxa termodinàmica, formulada el 1862 per Lord Kelvin, Hermann von Helmholtz i William John Macquorn Rankine, és un argument reductio ad absurdum que utilitza la termodinàmica per a mostrar la impossibilitat d'un univers infinitament vell.
Veure Paradoxa d'Olbers і Paradoxa de Clausius
Radiació còsmica de fons
La radiació còsmica de fons (també anomenada fons còsmic de microones o CMB, de l'anglès Cosmic microwave background) és una radiació residual isòtropa procedent del període del desacoblament, quan l'Univers tenia només 400.000 anys.
Veure Paradoxa d'Olbers і Radiació còsmica de fons
Segle XVIII
Parlant en termes temporals estrictes, el segle XVIII va des de l'any 1701 fins al 1800, en el calendari gregorià.
Veure Paradoxa d'Olbers і Segle XVIII
Segon principi de la termodinàmica
El segon principi de la termodinàmica diu que l'entropia d’un sistema aïllat augmenta quan es realitza un procés espontani irreversible, \Delta S > 0, o roman constant si és reversible, \Delta S.
Veure Paradoxa d'Olbers і Segon principi de la termodinàmica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Paradoxa d'Olbers і Terra
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Veure Paradoxa d'Olbers і Univers
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Veure Paradoxa d'Olbers і Velocitat de la llum
1908
;Països Catalans.
Veure Paradoxa d'Olbers і 1908
1974
;Països Catalans.
Veure Paradoxa d'Olbers і 1974
També conegut com Paradoxa big bang.