Accés més ràpid que el navegador!
179 les relacions: Absolució (cristianisme), Anagni, Andreu d'Hongria, Anglaterra, Antipapa, Aquisgrà, Arquebisbe, Ausculta fili, Avinyó, Avinyó (Valclusa), Òstia, Benefici eclesiàstic, Benet XI, Benet XII, Benet XIII, Bisbe, Bolonya, Bonifaci VIII, Bordeus, Caors, Cardenal, Carles I d'Anjou, Carles I d'Hongria, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Castedat, Castell de Castèunòu dau Papa, Catarisme, Caterina de Siena, Cúria Pontifícia, Cesena, Cisma d'Occident, Ciutat del Vaticà, Clericis laicos, Climent VII d'Avinyó, Comtat Venaissí, Concili de Constança, Concili de Viena, Concili ecumènic, Conclave, Conrad IV d'Alemanya, Constança de Sicília, Corona d'Aragó, Corona de Sant Esteve, Croades, Cumans, Dècada del 1300, Delme, Dictatus Papae, Dinastia Savoia, ..., Ducat de Lancaster, Edat mitjana, Eduard III d'Anglaterra, Epidèmia, Estats Generals, Estats Pontificis, Esteve V d'Hongria, Excomunió, Família Colonna, Família franciscana, Felip II de Borgonya, Felip III de França, Felip IV de França, Filòsof, Florència, França, Frare, Gascunya, Gènova, Güelfs i gibel·lins, Gregori VII, Guerra dels Cent Anys, Guillaume de Nogaret, Guillem d'Occam, Heretgia, Història de l'Església Catòlica, Hohenstaufen, Hongria, Hussites, Imperi Romà, Innocenci VI, Inquisició, Interdicte, Itàlia, Joan XXII, Joana I de Nàpols, John Hawkwood, John Wycliffe, Laïcisme, Legnano, Lió, Ligúria, Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic, Llista de monarques britànics, Llista de papes de Roma, Llista de reis de França, Llista de reis de Navarra, Lluís I d'Hongria, Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Lucca, Manfred I de Sicília, Manuscrit, Margarida III de Flandes, Mariscal de camp, Marsili de Pàdua, Màgia, Múnic, Milà, Orde del Temple, Orsini, Otó III de Wittelsbach, Papa, Papa Climent V, Papa Climent VI, Papa Gregori XI, Papa Urbà V, París, Pàmies, Perusa, Pesta Negra, Petxenegs, Piemont, Pisa, Pobresa, Polític, Protestantisme, Provença, Regne d'Hongria, Regne de Nàpols, Regne de Sicília, Rei dels Romans, Revolució Francesa, Rodolf I d'Alemanya, Roma, Rouen, Sacre Imperi Romanogermànic, Salvació en el cristianisme, Salvator Mundi, Santa Seu, Secularisme, Simonia, Sodomia, Ultratge d'Anagni, Unam Sanctam, Valdesos, Vespres Sicilianes, Viena del Delfinat, Viterbo, 1294, 1296, 1300, 1302, 1303, 1305, 1306, 1309, 1314, 1316, 1334, 1342, 1345, 1347, 1348, 1350, 1352, 1353, 1362, 1369, 1370, 1374, 1375, 1377, 1378, 1394, 1403, 1417, 1423, 1791, 18 de novembre. Ampliar l'índex (129 més) »
Absolució (cristianisme)
El confessionari sol ser el lloc on els sacerdots catòlics atorguen l'absolució. En el marc de la teologia cristiana, l'absolució (del llatí absolvere, "alliberar de", "exculpar") és un pronunciament del perdó dels pecats que es dona a una persona que s'ha penedit, atorgada durant el sagrament de la penitència.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Absolució (cristianisme) · Veure més »
Anagni
Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Anagni · Veure més »
Andreu d'Hongria
Escut heràldic d'Andreu d'Hongria Andreu d'Hongria o Andreu I de Nàpols (Aversa 30 d'octubre de 1327 - Aversa 18 de setembre de 1345), príncep d'Hongria, comte consort de Provença i rei consort de Nàpols (1343-1345).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Andreu d'Hongria · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Anglaterra · Veure més »
Antipapa
Alexandre V, antipapa Un antipapa és una persona que es proclama papa sense haver estat elegit canònicament, és a dir, és un papa cismàtic elegit en oposició al papa legítim.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Antipapa · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Aquisgrà · Veure més »
Arquebisbe
Taula central del retaule de l'arquebisbe Sancho de Rojas. La Mare de Déu corona l'arquebisbe i el Nen Jesús el rei Ferran d'Antequera. Un arquebisbe és un membre pertanyent a l'orde episcopal cristiana, però que gaudeix d'un estatus superior al dels bisbes; generalment estan al capdavant d'una diòcesi particularment important, ja sigui per la seva grandària, la seva rellevància històrica o per ambdues, anomenada arxidiòcesi.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Arquebisbe · Veure més »
Ausculta fili
Ausculta fili és una butlla pontifícia de Bonifaci VIII publicada el 5 de desembre de 1301.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ausculta fili · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Avinyó · Veure més »
Avinyó (Valclusa)
Avinyó (en occità Avinhon (norma clàssica) o Avignoun (norma mistralenca), en francès Avignon) és una ciutat de la Provença, situada al marge esquerre del riu Roine.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Avinyó (Valclusa) · Veure més »
Òstia
Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Òstia · Veure més »
Benefici eclesiàstic
Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Benefici eclesiàstic · Veure més »
Benet XI
Benet XI (Treviso, 1240 - Perusa, 7 de juliol de 1304) va ser Papa de Roma del 1303 al 1304.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Benet XI · Veure més »
Benet XII
Benet XII (Saverdun, 1280 - Avinyó, 25 d'abril de 1342) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1334 al 1342.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Benet XII · Veure més »
Benet XIII
Pero Martines de Luna (Illueca, Regne d'Aragó, 1328 - Peníscola, Regne de València, 1423) fou un religiós aragonès que prengué el nom de Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna, (i també popularment en català, Papa Lluna), durant el seu episcopat de la línia d'Avinyó (1394-1409).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Benet XIII · Veure més »
Bisbe
Bisbe Vidal de Canyelles. Un bisbe (del grec επίσκοπος, vigilant) és un càrrec de la jerarquia de l'Església catòlica, tot i que també és un càrrec present en altres esglésies cristianes com l'Església Ortodoxa, les Esglésies ortodoxes orientals, la Comunió anglicana i algunes esglésies protestants.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bisbe · Veure més »
Bolonya
Bolonya (en; en emilià: Bulåggna) és la capital de la regió d'Emília-Romanya (al nord d'Itàlia) i de la ciutat metropolitana de Bolonya, entre els rius Reno i Sàvena, prop dels Apenins.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bolonya · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bonifaci VIII · Veure més »
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Bordeus · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Caors · Veure més »
Cardenal
Roba d'un cardenal Un cardenal és un clergue que ocupa el segon rang jeràrquic dins l'organigrama de l'Església Catòlica, immediatament després del papa, que és qui el nomena en unes cerimònies públiques anomenades "consistoris ordinaris".
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cardenal · Veure més »
Carles I d'Anjou
Carles I d'Anjou (- Foggia, Regne d'Itàlia, 1285) fou comte d'Anjou, Provença i Maine (1246 - 1285); rei de Sicília (1266 - 1282); rei de Nàpols (1266 -1285); rei titular d'Albània (1267-85); rei titular de Jerusalem (1278 - 85).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Carles I d'Anjou · Veure més »
Carles I d'Hongria
Carles I d'Hongria, o Carles Robert d'Anjou-Hongria (en hongarès Károly Róbert) (Nàpols, 1288 - Visegrád, 1342) va ser rei d'Hongria durant la primera meitat del, el primer de la dinastia angevina a ocupar el tron hongarès.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Carles I d'Hongria · Veure més »
Carles II d'Anjou
Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Carles II d'Anjou · Veure més »
Casa reial d'Aragó
Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Casa reial d'Aragó · Veure més »
Castedat
Al·legoria a la Castedat. La castedat és el comportament voluntari a l'abstinència de plaers i/o actes sexuals, siga per motius religiosos o socials.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Castedat · Veure més »
Castell de Castèunòu dau Papa
El castell de Castèunòu dau Papa és un castell situat a la ciutat del mateix nom al sud-est de França.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Castell de Castèunòu dau Papa · Veure més »
Catarisme
El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Catarisme · Veure més »
Caterina de Siena
Caterina de Siena (Siena, 25 de març de 1347-Roma, 29 d'abril de 1380) fou una monja terciària dominicana, del Tercer orde de Sant Domènec.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Caterina de Siena · Veure més »
Cúria Pontifícia
La Cúria Pontifícia, Cúria Vaticana o Cúria Romana és el conjunt d'òrgans de govern de la Santa Seu i de l'Església Catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cúria Pontifícia · Veure més »
Cesena
Cesena és una ciutat d'Itàlia a la província de Forlì-Cesena (regió d'Emília-Romanya) amb prop de cent mil habitants.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cesena · Veure més »
Cisma d'Occident
Mapa històric del Cisma d'Occident En la història de l'Església catòlica, Cisma d'Occident o Cisma Papal és l'expressió utilitzada per designar el període de crisi viscut entre 1378 i 1417 durant el qual dos papes rivals, l'un establert a Roma i l'altre a Avinyó, es consideraven l'únic i legítim papa; a partir del Concili de Pisa (1409) els papes rivals foren tres.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cisma d'Occident · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Clericis laicos
La butlla Clericis laicos va ser promulgada pel papa Bonifaci VIII el 24 de febrer de 1296.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Clericis laicos · Veure més »
Climent VII d'Avinyó
Robert de Ginebra (1342-16 de setembre del 1394) va ser escollit al papat pels cardenals francesos que s'oposaven a Urbà VI.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Climent VII d'Avinyó · Veure més »
Comtat Venaissí
El Comtat Venaissí (en occità: lo Comtat Venaicin o la Comtat i antigament lo/la Comtat de Venissa) és una regió històrica d'Occitània, entre el Roine, Mont Ventoux i Durença, comprenent les villes de Cavalhon, Carpentràs i Vaison, bé que la ciutat principal és Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Comtat Venaissí · Veure més »
Concili de Constança
Placa que commemora el Concili de Constança El Concili de Constança va ser un concili ecumènic de l'Església cristiana, convocat el 30 d'octubre de 1413 per l'antipapa Joan XXIII de Pisa, amb l'acord de l'emperador Segimon.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Concili de Constança · Veure més »
Concili de Viena
El concili de Viena es va celebrar a la catedral de Viena del Delfinat (França) entre el 16 d'octubre del 1311 i el 6 de maig del 1312.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Concili de Viena · Veure més »
Concili ecumènic
Un concili ecumènic (del grec οικουμένη oikumene, literalment "habitat" i.e. tots els llocs que són habitats pels sers vivents: "mundial" o "general") és, en el catolicisme i en l'ortodòxia de l'est, una reunió dels bisbes de tota l'Església amb la finalitat de discutir i resoldre afers relacionats amb la doctrina i la pràctica de l'Església.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Concili ecumènic · Veure més »
Conclave
La Capella Sixtina és el lloc on se celebra el conclave El conclave o conclau és la reunió que celebra el Col·legi Cardenalici de l'Església Catòlica per a escollir un nou Bisbe de Roma, càrrec que duu aparellats el de Papa (Summe Pontífex i Pastor Suprem de l'Església Catòlica) i el de Cap d'estat de la Ciutat del Vaticà.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conclave · Veure més »
Conrad IV d'Alemanya
Conrad IV de Hohenstaufen (25 d'abril de 1228 - 21 de maig de 1254) va ser Rei de Jerusalem (com a Conrad II) (1228-1254), d'Alemanya (1237-1254), i de Sícilia (com a Conrad I) (1250-1254).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Conrad IV d'Alemanya · Veure més »
Constança de Sicília
Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Constança de Sicília · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Corona d'Aragó · Veure més »
Corona de Sant Esteve
Sant Esteve o Sacra Corona d'Hongria. La Santa Corona hongaresa, coneguda també com a Corona de Sant Esteve (hongarès: Magyar Szent Korona, alemany: Stephanskrone, croat: Kruna svetoga Stjepana, llatí: Sacra Corona), també anomenada Sacra Corona Hongaresa, és l'única que actualment és qualificada com a «Atribut Sacre».
Nou!!: Papat d'Avinyó і Corona de Sant Esteve · Veure més »
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Croades · Veure més »
Cumans
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turquesa que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al i varen dominar Ucraïna.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Cumans · Veure més »
Dècada del 1300
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Dècada del 1300 · Veure més »
Delme
Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Delme · Veure més »
Dictatus Papae
Els «Dictatus Papa» (Principis del papa), són una relació de 27 axiomes que, publicats en el 1075, recollien l'ideari polític-religiós del papa Gregori VII.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Dictatus Papae · Veure més »
Dinastia Savoia
Escut d'armes de la Casa de Savoia. La Dinastia Savoia o Casa de Savoia és una dinastia que tradicionalment tenia els seus dominis a Savoia, i que esdevingué la casa regnant del Regne d'Itàlia, des de la seva fundació l'any 1861 fins a la instauració de la República Italiana el 1946.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Dinastia Savoia · Veure més »
Ducat de Lancaster
Escut del Ducat de Lancaster. El Ducat de Lancaster és un dels dos ducats reials d'Anglaterra, l'altre és el Ducat de Cornualla.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ducat de Lancaster · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Edat mitjana · Veure més »
Eduard III d'Anglaterra
Eduard III d'Anglaterra (castell de Windsor, 13 de novembre 1312 - 21 de juny 1377), també conegut com a Eduard de Windsor abans del seu ascens, va ser rei d'Anglaterra des del 1327 fins a la seva mort el 1377, en un regnat de més de cinquanta anys.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Eduard III d'Anglaterra · Veure més »
Epidèmia
Una malaltia epidèmica, epidèmia o pesta - terme d'ús arcaic- és una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal", basant-se en l'experiència recent.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Epidèmia · Veure més »
Estats Generals
Els Estats Generals de l'antic règim van ser una important institució representativa del Regne de França, en forma d'assemblea convocada pel rei i on acudien representants de cada estament.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Estats Generals · Veure més »
Estats Pontificis
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870 Els Estats Pontificis, també coneguts com a Estats de l'Església, van ser uns territoris de la Itàlia central, que es van mantenir independents i sota govern dels Papes de Roma entre el 752 i el 1870, hereus de l'antic Exarcat de Ravenna.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Estats Pontificis · Veure més »
Esteve V d'Hongria
Esteve V d'Hongria (Budapest, 1239 - Budapest, 1272) (en hongarès V. István) va ser rei d'Hongria entre el 1270 i el 1272, fill de Bela IV d'Hongria.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Esteve V d'Hongria · Veure més »
Excomunió
Lexcomunió, o excomunicació (del llatí excommunicatio) al dret canònic de l'església catòlica és la censura que exclou un fidel de la comunió eclesial i sacramental.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Excomunió · Veure més »
Família Colonna
La família Colonna va ser una família noble italiana descendent dels comtes de Túsculum i originària de la ciutat de Roma.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Família Colonna · Veure més »
Família franciscana
Emblema de la família franciscana: dos braços creuats, un de vestit i un de despullat, sortint d'un núvol amb una creu (mosaic a Santa Dorotea in Trastevere, Roma) Francesc d'Assís, fundador de l'orde dels frares menors. Aquest és el retrat més antic conegut del sant, que es remunta a la retirada de Sant Francesc a Subiaco (1223–1224) S'anomena família franciscana al conjunt de grups i comunitats catòlics --instituts de vida consagrada (ordes i congregacions) i grups de seglars-- que segueixen alguna de les regles inspirades per Sant Francesc d'Assís.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Família franciscana · Veure més »
Felip II de Borgonya
Felip II de Borgonya l'Ardit (del francès hardi, generalment ‘agosarat’ o ‘intrèpid’) (Pontoise 1342 - castell de Halle, Bèlgica 1404), príncep de França i duc de Borgonya (1363-1404); comte de Turena (1360-1363); comte de Nevers (1384-1385), comte de Rethel (1384-1393); comte de Borgonya, Flandes i d'Artois (1384-1404); comte de Charolais (1390-1404) i duc de Limburg (1396-1404).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Felip II de Borgonya · Veure més »
Felip III de França
Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Felip III de França · Veure més »
Felip IV de França
Felip IV de França el Bell (en francès Philippe IV le Bel) (Fontainebleau 1268 - íd. 1314), fou rei de França entre 1285 i 1314, rei de Navarra i comte de Xampanya entre 1284 i 1305.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Felip IV de França · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Filòsof · Veure més »
Florència
Florència, tradicionalment Florença (en italià modern; antigament i poèticament també), és una ciutat d'Itàlia, capital de la ciutat metropolitana homònima i de la regió de la Toscana, al centre de la península Itàlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Florència · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Papat d'Avinyó і França · Veure més »
Frare
Frares Un frare (paraula provinent del llatí frater que significa germà) i una sor (mot vingut del llatí soror que vol dir germana) és, en l'Església Catòlica un membre dels ordes mendicants, nascuts al pregonant la renúncia a les riqueses materials i l'acció apostòlica i evangelitzadora entre la població, en comptes del retir i la vida contemplativa.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Frare · Veure més »
Gascunya
Gascunya (Gasconha en occità gascó, Gascogne en francès) és una regió històrica d'Occitània, que forma la part sud d'Aquitània i s'estén fins al departament de l'Arieja.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Gascunya · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Gènova · Veure més »
Güelfs i gibel·lins
El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Güelfs i gibel·lins · Veure més »
Gregori VII
Gregori VII, nascut Ildebrand de Soana (Soana, aproximadament el 1015 No hi ha certesa sobre l'any del naixement de Hildebrand; tradicionalment es creia que podria haver nascut entre el 1025 i el 1030 (In), els estudis antropològics i paleopatològics posteriors han proposat una anticipació de més d'una dècada (In Vedi anche) - Salern, 25 de maig de 1085), va ser el 157è papa de l'Església Catòlica des de 1073 fins a la seva mort.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Gregori VII · Veure més »
Guerra dels Cent Anys
La Guerra dels Cent Anys és un conflicte intercalat amb treves més o menys llargues, que enfronta, des del 1337 al 1453 (o sigui, gairebé 116 anys) a la dinastia Plantagenet a la dels Valois i, a través d'ells, al regne d'Anglaterra i al de França.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Guerra dels Cent Anys · Veure més »
Guillaume de Nogaret
Guillem de Nogaret (ca. 1260, Sant Felitz de Lauragués - 1313, París) fou un jurista conseller de Felip IV de França, nomenat garde de Sceaux (ministre de Justícia), home sense escrúpols, que forma part de la llegenda negra de la història de França per haver estat implicat en l'atemptat contra el papa Bonifaci VIII a Anagni i en la dissolució de l'orde del Temple.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Guillaume de Nogaret · Veure més »
Guillem d'Occam
fou un filòsof escolàstic i teòleg franciscà anglès, que es creu que va néixer a Ockham, un petit poble de Surrey.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Guillem d'Occam · Veure més »
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Heretgia · Veure més »
Història de l'Església Catòlica
Fresc (1481-1482) de Pietro Perugino a la Capella Sixtina, mostrant a Jesús donant les claus del cel a Sant Pere. La història de l'Església Catòlica cobreix els orígens i evolució del catolicisme des dels temps de Jesús de Natzaret fins a l'època contemporània.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Història de l'Església Catòlica · Veure més »
Hohenstaufen
Armes de la Casa de Hohenstaufen Els Hohenstaufen o els Staufer van ser una dinastia de reis germànics (1138-1254), i molts d'ells també van ser coronats Sacres Emperadors Romans i Ducs de Suàbia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Hohenstaufen · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Hongria · Veure més »
Hussites
Els hussites són els membres dels moviments reformistes, en l'àmbit religiós i social, sorgits a Bohèmia al, arran de la predicació i activitat de Jan Hus, de qui prenen el nom.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Hussites · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Imperi Romà · Veure més »
Innocenci VI
Innocenci VI, nascut Étienne Aubert (1282 o 1295 – 12 de setembre de 1362), Papa a Avinyó des de 1352 fins a 1362, successor de Climent VI, era originari de la diòcesi de Les Monts, a Llemotges (avui part de la comuna de Beyssac, departament de Corrèze), i, després d'ensenyar dret civil a Tolosa, va ser bisbe de Noyon i més tard de Clarmont.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Innocenci VI · Veure més »
Inquisició
Galileo Galilei jutjat per la Inquisició La inquisició va ser un seguit d'institucions judicials, majoritàriament a l'Església Catòlica Romana, d'origen medieval i que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Inquisició · Veure més »
Interdicte
Un interdicte és una acció legal que persegueix posar fi a una situació produïda per una pertorbació que algú fa sobre un immoble d'un altre.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Interdicte · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Itàlia · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Joan XXII · Veure més »
Joana I de Nàpols
Joana I de Nàpols (Nàpols, 1326 - Muro Lucano, 1382), reina de Nàpols, comtessa de Provença i princesa d'Acaia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Joana I de Nàpols · Veure més »
John Hawkwood
Fresc de John Hawkwood, per Paolo Uccello. Santa Maria del Fiore (Florència). John Hawkwood (en francès Jean Haccoude; en italià Giovanni Acuto), va ser un cèlebre mercenari de l'edat mitjana que va viure al, és considerat com el primer mercenari dels temps moderns.
Nou!!: Papat d'Avinyó і John Hawkwood · Veure més »
John Wycliffe
John Wycliffe, també escrit Wyclif, Wickliffe, i altres variants (Hipswell, Yorkshire, prop 1320 - Lutterworth, Leicestershire, 31 desembre 1384) va ser un filòsof, teòleg i traductor bíblic anglès, reformador, sacerdot catòlic i professor de seminari a la Universitat d'Oxford.
Nou!!: Papat d'Avinyó і John Wycliffe · Veure més »
Laïcisme
El laïcisme és una doctrina que defensa la independència de la persona, de la societat i de l'estat de tota influència de la religió, que considera que s'ha de desenvolupar, en tot cas, en l'àmbit privat i personal.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Laïcisme · Veure més »
Legnano
Legnano és un municipi italià, situat a la regió de la Llombardia i a la ciutat metropolitana de Milà.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Legnano · Veure més »
Lió
Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Lió · Veure més »
Ligúria
Mapa administratiu de la regió de la Ligúria amb les seves províncies La Ligúria (en lígur: Ligûria) és una regió de la costa del nord-oest de la península Itàlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ligúria · Veure més »
Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic
Corona de l'Emperador del Sacre Imperi. Aquesta pàgina enumera els emperadors considerats a partir de l'època de Carlemany fins a l'abolició de l'imperi l'any 1806.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista de monarques britànics · Veure més »
Llista de papes de Roma
Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista de papes de Roma · Veure més »
Llista de reis de França
;Dinastia carolíngia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista de reis de França · Veure més »
Llista de reis de Navarra
La llista de reis de Navarra inclou els monarques del regne de Pamplona, predecessor del navarrès, des del primer monarca Ènnec Aritza fins a Sanç VI, primer monarca a prendre el títol de rei de Navarra; la llista de reis de Navarra fins a la seva divisió entre l'alta i la baixa navarra, la primera annexionada a la Corona de Castella i, després integrada a la Monarquia Hispànica, la segona es mantindrà independent fins a la seva integració a la Corona de França amb l'adveniment d'Enric III de Navarra com a rei de França.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Llista de reis de Navarra · Veure més »
Lluís I d'Hongria
Lluís I d'Hongria (en hongarès I. Lajos), conegut com a Lluís el Gran (Nagy), va regnar com a rei d'Hongria des de 1342, i de Polònia des de 1370.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Lluís I d'Hongria · Veure més »
Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic
Lluís IV de Baviera (Múnic, 1282- Fürstenfeldbruck, 1347), també conegut com a Ludovic IV de Baviera, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic entre 1328 i 1346.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Lluís IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Lucca
Lucca és una ciutat d'Itàlia, de la regió de la Toscana, capital de la província de Lucca, al peu dels Apenins i a l'esquerra del riu Serchio (antic Ausar), a uns 18 km al nord-est de Pisa.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Lucca · Veure més »
Manfred I de Sicília
Manfred I de Sicília (Venosa, Itàlia, 1232 - Benevento, Itàlia, 1266) fou regent de Sicília (1254-1258) i rei de Sicília (1258-1266).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Manfred I de Sicília · Veure més »
Manuscrit
Clergue a l'''scriptorium'' d'un monestir copiant un manuscrit Un manuscrit (del llatí manu scriptus) és com indica el seu nom un text 'escrit a mà', sovint per clergues.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Manuscrit · Veure més »
Margarida III de Flandes
Margarida de Flandes Margarida III de Flandes (Male, Flandes 1350 - Arràs, França 1405), comtessa de Flandes i d'Artois (1384-1405).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Margarida III de Flandes · Veure més »
Mariscal de camp
Mariscal de camp o simplement mariscal és un grau militar.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Mariscal de camp · Veure més »
Marsili de Pàdua
Marsili de Pàdua (1275/80-1342/43) fou un filòsof, metge, teòleg i escriptor polític italià, nascut a Pàdua en una família de jutges i notaris.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Marsili de Pàdua · Veure més »
Màgia
''Hècate, la deessa de la '''màgia''', dotada de tres cares''. Màgia són les arts, coneixements i pràctiques amb què es pretén produir resultats contraris a les lleis naturals conegudes valent-se de certs actes o paraules, o bé amb la intervenció d'éssers fantàstics.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Màgia · Veure més »
Múnic
Múnic (en alemany estàndard München; Minga en alemany bavarès) és la capital del Bundesland de Baviera i la tercera ciutat més gran d'Alemanya, després de Berlín i Hamburg, amb una població d'uns 1.488.202 habitants (el 2021).
Nou!!: Papat d'Avinyó і Múnic · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Milà · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Orde del Temple · Veure més »
Orsini
El Papa Benet XIII, Pietro Orsini Els Orsini foren una poderosa família aristocràtica de la Roma medieval i renaixentista.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Orsini · Veure més »
Otó III de Wittelsbach
Otó III de Wittelsbach, conegut també com a Otó V de Baviera, (11 de febrer de 1261 - 9 de novembre de 1312), membre de la dinastia Wittelsbach, fou duc de la Baixa Baviera (1390-1312) i rei d'Hongria i Croàcia entre 1305 i 1307 com Béla V.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Otó III de Wittelsbach · Veure més »
Papa
El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa · Veure més »
Papa Climent V
Climent V (Vilandraut, 1264 - Avinyó, 20 d'abril de 1314) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1305 al 1314.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Climent V · Veure més »
Papa Climent VI
Climent VI (Maumont, Rosier daus Gletons, Llemosí, 1291 - Avinyó, 6 de desembre de 1352) va ser papa de l'Església Catòlica del 1342 al 1352 i quart papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Climent VI · Veure més »
Papa Gregori XI
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Gregori XI · Veure més »
Papa Urbà V
Urbà V (Grisac, 1310 - Avinyó, 19 de desembre de 1370) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1362 al 1370 i sisè Papa del pontificat d'Avinyó.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Papa Urbà V · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Papat d'Avinyó і París · Veure més »
Pàmies
Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Pàmies · Veure més »
Perusa
Perusa (en Perugia) és una ciutat d'Itàlia situada a la regió de l'Úmbria, província de Perusa, amb 165.683 habitants l'1 de gener de 2018.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Perusa · Veure més »
Pesta Negra
La Pesta Negra fou una pandèmia, molt probablement de pesta, que possiblement s'originà el 1346 al nord de la Xina i, a través de Síria, s'estengué successivament per Anatòlia i Tràcia fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Pesta Negra · Veure més »
Petxenegs
Petxenegs o Patzinaks (llatí: Расinасае, Romanès: pecenegi, armeni: badzinag, Búlgar/Rus: petxenegui (Печенеги), grec: Patzinaki/Petsenegi (Πατζινάκοι/Πετσενέγοι) o menys freqüent Πατζινακίται, hongarès: Besenyő, turc antic (suposat): *Beçenek, Turc: Peçenekler) foren una horda túrquica seminòmada de les estepes de l'Àsia Central que parlaven la llengua petxeneg, inclosa al grup de les llengües turqueses.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Petxenegs · Veure més »
Piemont
El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Piemont · Veure més »
Pisa
Pisa és una ciutat italiana situada prop de la desembocadura del riu Arno, a la Toscana.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Pisa · Veure més »
Pobresa
Pobresa Família durant la gran depressió dels Estats Units La pobresa és la situació de no poder satisfer les necessitats físiques i/o psicològiques bàsiques d'una o més persones a causa de la manca de béns materials i/o immaterials suficients per portar una vida digna.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Pobresa · Veure més »
Polític
El G20, reunió periòdica d'alts càrrecs polítics per tractar sobre temes econòmics d'abast mundial. Un polític és una persona que es dedica a activitats polítiques, és a dir, tot el que representa l'adquisició, el manteniment i la gestió del poder en institucions o àmbits públics.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Polític · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Protestantisme · Veure més »
Provença
Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Provença · Veure més »
Regne d'Hongria
El Regne d'Hongria emergí l'any 1000, quan el Principat d'Hongria, fundat el 896, va ser reconegut com a regne.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Regne d'Hongria · Veure més »
Regne de Nàpols
El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Regne de Nàpols · Veure més »
Regne de Sicília
El Regne de Sicília (sicilià: Regnu di Sicilia) fou un estat que existí al sud de la península Itàlica i, durant un temps, la regió d'Ifríqiya des de la seva fundació per Roger II de Sicília el 1130 fins al 1816.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Regne de Sicília · Veure més »
Rei dels Romans
Rei dels Romans (llatí: Rex Romanorum) era el títol usat al Sacre Imperi Romanogermànic pels reis que encara no havien estat coronats emperadors pel papa, i que per tant encara no podien utilitzar el títol imperial, i també pels hereus designats de l'emperador en vida d'aquest.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Rei dels Romans · Veure més »
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Revolució Francesa · Veure més »
Rodolf I d'Alemanya
Rodolf I d'Alemanya, conegut com a Rodolf d'Habsburg, (Limburg, 1 de maig de 1218 - Espira, 15 de juliol de 1291) va ser rei d'Alemanya (Rei dels Romans) de 1273 fins a la seva mort, i duc d'Àustria, Caríntia, Estíria i marcgravi de Carniola de 1276 al 1282.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Rodolf I d'Alemanya · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Roma · Veure més »
Rouen
Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Rouen · Veure més »
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Nou!!: Papat d'Avinyó і Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Salvació en el cristianisme
En el cristianisme, la salvació (també anomenada alliberament o redempció) és l'"alliberament de la persona del pecat i les seves conseqüències, que inclouen la mort i la separació de Déu" per la mort i la resurrecció de Crist, i justificant aquesta salvació.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Salvació en el cristianisme · Veure més »
Salvator Mundi
Cristo di Antonello da Messina Salvator Mundi (el Salvador del món) és un atribut de Crist i una manera convencional de representar a Jesús en l'art.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Salvator Mundi · Veure més »
Santa Seu
Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Santa Seu · Veure més »
Secularisme
Estats seculars, laics o no-confessionals El secularisme (de secular: 'mundà', 'terrenal', per oposició a espiritual) és la tendència a ignorar o negar els principis de la fe i la religió en la interpretació del món i de l'existència.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Secularisme · Veure més »
Simonia
Tercera Bòlgia del Vuité Cercle de l'Infern) Simonia és la compra o venda del que és espiritual per béns materials.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Simonia · Veure més »
Sodomia
Crema de sodomites a l'any 1482 La sodomia és un terme d'origen religiós que s'utilitza per a referir-se a certs tipus d'actes sexuals, principalment el sexe anal entre homes o en mesura menor entre un home i una dona.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Sodomia · Veure més »
Ultratge d'Anagni
Dibuix que representa el moment de la suposada bufetada de Sciarra Colonna al papa. L'ultratge d'Anagni o també la bufetada d'Anagni és un episodi succeït a la ciutat de Anagni el 7 de setembre de 1303.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Ultratge d'Anagni · Veure més »
Unam Sanctam
Unam Sanctam és una butlla papal promulgada pel papa Bonifaci VIII el 18 de novembre de 1302, que els historiadors consideren una de les declaracions de supremacia espiritual més forta mai feta pel papat.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Unam Sanctam · Veure més »
Valdesos
Els valdesos, valdesians o, en francès vaudois, són els membres d'un moviment cristià originat al que volia reformar l'Església i tornar-la a la seva essència primigènia.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Valdesos · Veure més »
Vespres Sicilianes
Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Vespres Sicilianes · Veure més »
Viena del Delfinat
Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Viena del Delfinat · Veure més »
Viterbo
Viterbo és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Viterbo.
Nou!!: Papat d'Avinyó і Viterbo · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1294 · Veure més »
1296
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1296 · Veure més »
1300
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1300 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1302 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1303 · Veure més »
1305
;Països Catalans.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1305 · Veure més »
1306
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1306 · Veure més »
1309
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1309 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1314 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1316 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1334 · Veure més »
1342
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1342 · Veure més »
1345
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1345 · Veure més »
1347
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1347 · Veure més »
1348
s.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1348 · Veure més »
1350
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1350 · Veure més »
1352
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1352 · Veure més »
1353
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1353 · Veure més »
1362
El 1362 (MCCCLXII) fou un any comú iniciat en dissabte pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1362 · Veure més »
1369
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1369 · Veure més »
1370
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1370 · Veure més »
1374
;Països Catalans.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1374 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1375 · Veure més »
1377
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1377 · Veure més »
1378
Sense descripció.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1378 · Veure més »
1394
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1394 · Veure més »
1403
; Països Catalans.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1403 · Veure més »
1417
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1417 · Veure més »
1423
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1423 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 1791 · Veure més »
18 de novembre
El 18 de novembre o 18 de santandria és el tres-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Papat d'Avinyó і 18 de novembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Captivitat d'Avinyó, Papa d'Avinyó, Papat a Avinyó, Papat d'Avinyó (Valclusa), Papes d'Avinyó.
