Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Altar, Armada Espanyola, Arquitectura neoclàssica, Arsenal de la Carraca, Baltasar Hidalgo de Cisneros, Batalla, Batalla de Cavite, Batalla de Trafalgar, Bazán, Blas de Lezo, Bronze, Capità general, Carles III d'Espanya, Catolicisme, Cayetano Valdés y Flores, Cúpula, Cementiri, Cenotafi, Cesáreo Fernández Duro, Ciència, Cristòfor Colom, Economia, El·lipse, Escut d'armes, Escut d'Espanya, Església (arquitectura), Federico Carlo Gravina, Fernão de Magalhães, Francisco Antonio Mourelle de la Rúa, Francisco Armero Peñaranda, Francisco de Paula Márquez y Roco, Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo, Francisco Moreno Fernández, Fusta, Gènova, Isabel II d'Espanya, Jordi Joan i Santacília, José Malcampo y Monge, Juan Bautista Antequera y Bobadilla, Juan Díaz de Solís, Juan de la Cosa, Juan de Mesa, Julio Guillén Tato, Làpida, Lletra, Lliura (moneda), Luis de Córdova y Córdova, Mar, Marbre, Marbre de Carrara, ..., Mare de Déu del Carme, Mariner, Martín Alonso Pinzón, Mausoleu, Minerva, Neptú (mitologia), Onomàstica, Panteó (arquitectura), Pascual Cervera y Topete, Pedra, Pesseta, Planta (arquitectura), Política, Pont (nàutica), Província de Cadis, Quilogram, Reial Institut i Observatori de l'Armada, Sagristia, Salvador Moreno Fernández, San Fernando (Cadis), Santísima Trinidad (navili), Setembre, Setmana Santa a Sevilla, Sevilla, Tinent, Tomba, Tropa, Vaixell, Vara (unitat de longitud), Vestíbul, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, 10 d'octubre, 15 de novembre, 17 de novembre, 1760, 1786, 1789, 1794, 1795, 1805, 1845, 1850, 1854, 1943, 1948, 1959, 2 de juliol, 28 d'abril, 3 de juliol. Ampliar l'índex (49 més) »
Altar
Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Altar · Veure més »
Armada Espanyola
LArmada d'Espanya és la branca marítima de les Forces Armades Espanyoles.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Armada Espanyola · Veure més »
Arquitectura neoclàssica
Representació de l'Acròpoli d'Atenes, obra de 1846 de l'arquitecte i pintor Leo von Klenze (Neue Pinakothek, Múnic) L'arquitectura neoclàssica és un estil arquitectònic que va produir el moviment neoclàssic que va començar a mitjans, per una reacció contra l'estil rococó d'ornamentació naturalista així com pel desenvolupament d'alguns trets classicistes nascuts en el barroc tardà.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Arquitectura neoclàssica · Veure més »
Arsenal de la Carraca
El marquès de la Ensenada. Jordi Joan i Santacília. LArsenal de la Carraca és un centre militar destinat a la construcció i reparació de vaixells, i a l'emmagatzematge i distribució d'armament i munició.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Arsenal de la Carraca · Veure més »
Baltasar Hidalgo de Cisneros
Baltasar Hidalgo de Cisneros (Cartagena, 1755 - idem, 9 de juny de 1829) fou un mariner i administrador colonial espanyol.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Baltasar Hidalgo de Cisneros · Veure més »
Batalla
''La Batalla de Waterloo'' per William Sadler. Una batalla és un combat entre dos o més contendents.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Batalla · Veure més »
Batalla de Cavite
La batalla de Cavite va ser un combat entre forces navals nord-americanes i espanyoles ocorregut l'1 de maig de 1898 a la badia de Manila en el context de la Guerra hispano-estatunidenca.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Batalla de Cavite · Veure més »
Batalla de Trafalgar
La Batalla de Trafalgar va ser una batalla naval que va tenir lloc el 21 d'octubre de 1805, en el marc de la Tercera Coalició iniciada pel Regne Unit, l'Arxiducat d'Àustria, l'Imperi Rus, el Regne de Nàpols i Suècia per intentar enderrocar Napoleó Bonaparte del tron imperial i dissoldre la influència militar francesa existent a Europa.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Batalla de Trafalgar · Veure més »
Bazán
Amb el nom Bazán es coneix la companyia Empresa Nacional Bazán de Construcciones Navales amb seu central a Madrid, i dedicada majorment a la construcció de vaixells de guerra.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Bazán · Veure més »
Blas de Lezo
Blas de Lezo y Olavarrieta (3 de febrer de 1689, Pasaia - 7 de setembre de 1741, Cartagena) Fou un almirall basc espanyol recordat per a la batalla de Cartagena de Indias (1741) al virregnat de Nova Granada, on les forces imperials espanyoles sota el seu comandament van derrotar decisivament un gran Flota d'invasió britànica l'almirall Edward Vernon.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Blas de Lezo · Veure més »
Bronze
Cavall grec de bronze Fragment d'un retrat de bronze de Marc Aureli El bronze és qualsevol dels diferents aliatges compostos, sobretot per coure i estany.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Bronze · Veure més »
Capità general
El capità general és un grau militar.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Capità general · Veure més »
Carles III d'Espanya
Carles III d'Espanya, VII de Nàpols, V de Sicília i I de Parma, també com Carles III de Castella, i amb els sobrenoms del Político i el Mejor Alcalde de Madrid (Madrid, Regne d'Espanya, 1716 - ibíd., 1788), fou duc de Parma (1731-1735), rei de Nàpols i de Sicília (1735-1759) i monarca d'Espanya (1759-1788).
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Carles III d'Espanya · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Catolicisme · Veure més »
Cayetano Valdés y Flores
Cayetano Valdés y Flores Bazán y Peón (Sevilla, 28 de setembre de 1767 – San Fernando, 6 de febrer de 1835) va ser un marí i militar espanyol, 17è Capità General de la Reial Armada Espanyola i ministre de guerra durant el trienni liberal.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Cayetano Valdés y Flores · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Cúpula · Veure més »
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Cementiri · Veure més »
Cenotafi
Un cenotafi (del llatí cenotaphium) és una tomba honorària buida erigida en memòria de persones que estan enterrades a un altre lloc, o de les quals no s'ha trobat el cos.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Cenotafi · Veure més »
Cesáreo Fernández Duro
Cesáreo Fernández Duro (Zamora, 25 de febrer de 1830 - 5 de juny de 1908) va ser un capità de navili de l'Armada Espanyola, escriptor, erudit i historiador.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Cesáreo Fernández Duro · Veure més »
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Ciència · Veure més »
Cristòfor Colom
Cristòfor Colom (també Cristòfol Colom en algunes variants de la llengua) (Gènova,Vegeu el capítol sobre els seus orígens per més detalls 1436/1451 — † Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Cristòfor Colom · Veure més »
Economia
L'economia és l'activitat humana que consisteix en la producció, distribució, intercanvi i consum de béns i serveis.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Economia · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і El·lipse · Veure més »
Escut d'armes
Escut d'armes de Portugal. Un escut d'armes, escut heràldic, armories o, simplement, escut, és una representació simbòlica de persones o entitats que es deriva de la pràctica medieval de pintar dissenys sobre l'escut i sobre les robes dels cavallers per permetre la identificació en la batalla i més tard en les justes i els tornejos.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Escut d'armes · Veure més »
Escut d'Espanya
L'escut d'Espanya fou aprovat per llei el 1981, quan l'actual va substituir la versió provisional que, al seu torn, havia substituït l'escut oficial de l'Espanya franquista, amb l'àguila de Sant Joan.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Escut d'Espanya · Veure més »
Església (arquitectura)
Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Església (arquitectura) · Veure més »
Federico Carlo Gravina
Federico Carlo Gravina (Palerm, 1756 – Cadis, 1806) fou un marí sicilià al servei dels Borbó d'Espanya.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Federico Carlo Gravina · Veure més »
Fernão de Magalhães
Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Fernão de Magalhães · Veure més »
Francisco Antonio Mourelle de la Rúa
Francisco Antonio Mourelle de la Rúa (Corme, la Corunya, 1750 - Cadis, 1820), fou un navegant gallec que va descobrir algunes de les illes Tonga.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Francisco Antonio Mourelle de la Rúa · Veure més »
Francisco Armero Peñaranda
Francisco Armero y Fernández de Peñaranda, I Marquès del Nervión i Gran d'Espanya (Fuentes de Andalucía, Sevilla, 3 de maig de 1804 - Sevilla, 1 de juliol de 1866) va ser un marí i polític espanyol.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Francisco Armero Peñaranda · Veure més »
Francisco de Paula Márquez y Roco
Francisco de Paula Márquez y Roco (San Fernando (Cadis), 29 de setembre de 1816 - Madrid, 6 d'abril de 1886) fou un militar i astrònom espanyol, brigadier de l'Armada i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Francisco de Paula Márquez y Roco · Veure més »
Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo
Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo (21 de febrer de 1832 Jerez de la Frontera, província de Cadis - 4 d'abril de 1890, València) va ser un marí espanyol, capità de navili i acadèmic de la Història.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Francisco Javier de Salas y Rodríguez-Morzo · Veure més »
Francisco Moreno Fernández
Francisco Moreno Fernández (San Fernando, Cadis, 7 de novembre de 1883 - Ferrol, La Corunya, 21 de gener de 1945) va ser un militar espanyol participant en la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 al servei de la flota revoltada.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Francisco Moreno Fernández · Veure més »
Fusta
Fusta en un bosc de Finlàndia Esquema del creixement d'un arbre i el procés de formació dels anells de creixement. La fusta o, antigament, el fust és la matèria llenyosa del tronc d'una planta, especialment en arbres i arbusts que es caracteritzen per tindre troncs; però això és només una aproximació, en el més ampli sentit, la fusta pot referir-se a altres materials i teixits amb propietats comparables.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Fusta · Veure més »
Gènova
Gènova (en italià, Genova; en lígur, Zena) és una ciutat d'Itàlia que té 600.000 habitants, anomenats genovesos.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Gènova · Veure més »
Isabel II d'Espanya
Maria Isabel Lluïsa de Borbó i Borbó-Dues Sicílies (Madrid, 10 d'octubre de 1830 – París, 9 d'abril de 1904) va regnar Espanya com Isabel II entre 1833 i 1868.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Isabel II d'Espanya · Veure més »
Jordi Joan i Santacília
Jordi Joan i Santacília (Novelda?/Monfort?, 5 de gener de 1713 - Madrid; 1773) va ser un científic, marí i diplomàtic valencià.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Jordi Joan i Santacília · Veure més »
José Malcampo y Monge
José Malcampo y Monge (San Fernando (Cadis), 1828 - Sanlúcar de Barrameda, 23 de maig de 1880), marquès de San Rafael, fou un marí espanyol, president del Consell de Ministres durant el regnat d'Amadeu I. Li van ser concedits els títols nobiliaris de comte de Joló i vescomte de Mindanao.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і José Malcampo y Monge · Veure més »
Juan Bautista Antequera y Bobadilla
va ser un militar i polític espanyol, vicealmirall de l'Armada Espanyola.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Juan Bautista Antequera y Bobadilla · Veure més »
Juan Díaz de Solís
Juan Díaz de Solís (Lebrija, Sevilla, 1470 – Punta Gorda, Riu de la Plata, Banda Oriental, 20 de gener de 1516) va ser un navegant i explorador andalús, descobridor del Riu de la Plata.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Juan Díaz de Solís · Veure més »
Juan de la Cosa
Juan de la Cosa (de vegades anomenat El Vizcaíno) (Santoña, Cantàbria, 1450 o 1460 – Turbaco, Colòmbia, desembre de 1509) va ser un navegant i cartògraf, conegut per haver dissenyat el primer mapa del món que mostrava els territoris descoberts a Amèrica durant el.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Juan de la Cosa · Veure més »
Juan de Mesa
Juan de Mesa y Velasco (Còrdova, 26 de juny de 1583 – Sevilla, 26 de novembre de 1627) fou un escultor barroc andalús.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Juan de Mesa · Veure més »
Julio Guillén Tato
fou un militar i historiador alacantí, membre de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Reial Acadèmia de la Història.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Julio Guillén Tato · Veure més »
Làpida
Làpida Una làpida, pedra tombal o pedra de tomba és una pedra treballada que marca el lloc on es troba una sepultura.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Làpida · Veure més »
Lletra
La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Lletra · Veure més »
Lliura (moneda)
La lliura és la unitat de massa de ~407 g d'argent fi sobre la qual es va basar el sistema monetari carolingi per dotar a la seva unitat monetària, el diner, de les seves característiques intrínseques, atès que de cada una d'elles se n'havien de produir 240 unitats monetàries de diner.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Lliura (moneda) · Veure més »
Luis de Córdova y Córdova
Luis de Córdova i Córdova (Sevilla, 8 de febrer de 1706 - Sant Fernando (Cadis), 29 de juliol de 1796) va ser un marí i militar espanyol, 2n.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Luis de Córdova y Córdova · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Mar · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Marbre · Veure més »
Marbre de Carrara
Vistes de les pedreres de marbre de Carrara. David de Miquel Àngel en marbre de Carrara. El marbre de Carrara (pels romans marmor lunensis, o «marbre lunenc») és un tipus de marbre, extret de les pedreres dels Alps Apuans a Carrara.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Marbre de Carrara · Veure més »
Mare de Déu del Carme
Mare de Déu del Carme, a Beniaján La Mare de Déu del Carme és una de les diverses advocacions de la Mare de Déu.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Mare de Déu del Carme · Veure més »
Mariner
''Des del port de Copenhagen I'' (Albert Edelfelt, ''c.'' 1890) Detall de Jaume Ferrer a l'Atles Català (1375) Un mariner és una persona que es dedica a una professió relativa al mar a bord d'un vaixell i que desenvolupa les tasques necessàries per al bon estat de navegació.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Mariner · Veure més »
Martín Alonso Pinzón
Martín Alonso Pinzón (Palos de la Frontera (Huelva) 1441 - 31 de març de 1493) fou un navegant i explorador espanyol, codescobridor d'Amèrica.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Martín Alonso Pinzón · Veure més »
Mausoleu
Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Mausoleu · Veure més »
Minerva
Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Minerva · Veure més »
Neptú (mitologia)
Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Neptú (mitologia) · Veure més »
Onomàstica
L'onomàstica és la part de la lingüística que estudia els noms propis, és a dir, els no comuns.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Onomàstica · Veure més »
Panteó (arquitectura)
Dibuix del panteó de Roma. Un panteó (del grec pan (παν) 'tot', i theós (θεός) 'déu') o pantèon és un temple o edifici sagrat dedicat a tots els déus d'una religió politeista particular, atès que, en grec, el conjunt de déus s'anomena també panteó.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Panteó (arquitectura) · Veure més »
Pascual Cervera y Topete
Pascual Cervera y Topete (Medina Sidonia, 18 de febrer de 1839 – Puerto Real, 3 d'abril de 1909) va ser un destacat almirall de l'Armada Espanyola.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Pascual Cervera y Topete · Veure més »
Pedra
La paraula pedra s'utilitza en el llenguatge comú i en joieria, l'arquitectura i l'enginyeria per a fer referència a qualsevol material natural d'origen mineral, sòlid i caracteritzat per una elevada consistència.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Pedra · Veure més »
Pesseta
La pesseta (en castellà i gallec peseta, en basc pezeta) va ser la moneda espanyola de curs legal fins a la introducció de l'euro el 1999 i la seva desaparició definitiva l'1 de març del 2002.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Pesseta · Veure més »
Planta (arquitectura)
parlaments, tenen una funció fins a cert un punt semblant.La interpretació de la proposta de Bentham, i el seu paral·lelisme amb altres institucions del món contemporani, és un dels punts clau de 'Vigilar i castigar' de Michel Foucault. Una planta –del llatí planta– és la representació d'un cos (un edifici, un moble, una peça o qualsevol altre objecte) sobre un pla horitzontal.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Planta (arquitectura) · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Política · Veure més »
Pont (nàutica)
Pont de la nau '' L'Etoile ''. En nàutica, el pont és el lloc del vaixell des d'on es governa la nau i des de la qual pot l'oficial de guàrdia comunicar les seves ordres als diferents punts del vaixell.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Pont (nàutica) · Veure més »
Província de Cadis
La província de Cadis (en castellà Provincia de Cádiz) és una província d'Andalusia, en la part de lAndalucía Occidental.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Província de Cadis · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Quilogram · Veure més »
Reial Institut i Observatori de l'Armada
Observatori de l'Armada Distintiu del Reial Institut i Observatori de l'Armada. El Reial Institut i Observatori de l'Armada (ROA) és un centre científic de recerca i difusió cultural de l'Armada Espanyola i situat a la localitat de San Fernando (Cadis).
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Reial Institut i Observatori de l'Armada · Veure més »
Sagristia
Sagristia Sagristia La sagristia (del llatí sacristia) és una sala o cambra annexa a les esglésies, generalment propera al presbiteri, utilitzada per custodiar els ornaments i els vasos sagrats (calzes, patenes…) de l'església.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Sagristia · Veure més »
Salvador Moreno Fernández
Salvador Moreno Fernández (Ferrol, La Corunya, 14 d'octubre de 1886 – Madrid, 2 de maig de 1966) va ser un militar espanyol que va participar en la rebel·lió militar contra la II República que va desencadenar la Guerra Civil espanyola (1936-1939), després de la qual va ocupar diversos càrrecs en el dictadura de Franco, entre ells el de ministre de Marina.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Salvador Moreno Fernández · Veure més »
San Fernando (Cadis)
San Fernando és una localitat de la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і San Fernando (Cadis) · Veure més »
Santísima Trinidad (navili)
El Santísima Trinidad (oficialment Nuestra Señora de la Santísima Trinidad) fou un navili de línia espanyol de 120 canons, ampliats fins a 140 posteriorment, el qual fou el més gran i millor armat de la seva època, sent l'únic vaixell que comptà amb 4 cobertes.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Santísima Trinidad (navili) · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Setembre · Veure més »
Setmana Santa a Sevilla
La Setmana Santa a Sevilla és la celebració de la passió i mort de Crist a través de les processons que realitzen les confraries a la Catedral, durant aquesta setmana.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Setmana Santa a Sevilla · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Sevilla · Veure més »
Tinent
Tinent és el grau d'oficial de les forces armades immediatament inferior al de capità i immediatament superior al de sotstinent (o, en alguns casos, alferes).
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Tinent · Veure més »
Tomba
Una tomba és el lloc on es deixen les restes mortals d'una persona o animal quan mor.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Tomba · Veure més »
Tropa
Tropes otomanes a Alep durant la Primera Guerra Mundial Tropa és un conjunt de militars que no tenen comandament —o en tenen molt poc— i que formen la base dels exèrcits.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Tropa · Veure més »
Vaixell
Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Vaixell · Veure més »
Vara (unitat de longitud)
Una vara és una unitat de longitud antigament usada profusament a Europa i que equival a tres peus però de dimensions variables segons la zona respecte de la longitud del peu.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Vara (unitat de longitud) · Veure més »
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Vestíbul · Veure més »
Zenón de Somodevilla y Bengoechea
Zenón de Somodevilla y Bengoechea, marquès de l'Ensenada (Hervías, La Rioja, 2 de juny de 1702 - Medina del Campo, (Valladolid, 2 de desembre de 1781) fou un polític il·lustrat espanyol, conseller d'Estat de Felip V, Lluís I i Ferran VI. Fou una figura clau en el disseny i l'aplicació de la Gran Batuda, coneguda oficialment com a Presó General de Gitanos, un intent d'extermini dels gitanos que vivien a Espanya.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і Zenón de Somodevilla y Bengoechea · Veure més »
10 d'octubre
El 10 d'octubre és el dos-cents vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 10 d'octubre · Veure més »
15 de novembre
El 15 de novembre o 15 de santandria és el tres-cents dinovè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vintè en els anys de traspàs.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 15 de novembre · Veure més »
17 de novembre
El 17 de novembre o 17 de santandria és el tres-cents vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 17 de novembre · Veure més »
1760
;Països Catalans.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1760 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1786 · Veure més »
1789
Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau Mapa simplificat d'Europa abans de la Revolució Francesa del 1789.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1789 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1795 · Veure més »
1805
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1805 · Veure més »
1845
Sense descripció.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1845 · Veure més »
1850
Plànol de Barcelona, l'any 18503 de novembre, Barcelona: Comença a funcionar el Teatre Odeon, al carrer de l'Hospital, número 45.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1850 · Veure més »
1854
;Països Catalans.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1854 · Veure més »
1943
;Països Catalans.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1943 · Veure més »
1948
;Països Catalans.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1948 · Veure més »
1959
1959 (MCMLIX) fou un any començat en dijous.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 1959 · Veure més »
2 de juliol
El 2 de juliol és el cent vuitanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 2 de juliol · Veure més »
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 28 d'abril · Veure més »
3 de juliol
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Panteó de Marins Il·lustres і 3 de juliol · Veure més »
