Accés més ràpid que el navegador!
38 les relacions: Agonòteta, Arcont, Arrèfores, Atena, Atenes, Àmfora panatenaica, Àtica, Calendari àtic, Cítara, Ceramic, Cleruc, Diàdocs, Dracma, Encèlad, Erecteu, Erictoni, Estadi Panathinaikó, Frinis, Gigantomàquia, Grec antic, Hipòclides, Homer, Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Jocs Pítics, Mussol d'Atena, Nice (filla d'Estix), Odèon (edifici), Oracle de Delfos, Pèplum, Pèricles, Pisístrat, Plutarc de Queronea, Queril de Samos, Temple d'Atena, Teseu, Tribus gregues, Via Panatenaica.
Agonòteta
Agonòteta(en grec antic ἀγωνοθέτης, plural ἀγωνοθέται) era la persona que en els antics jocs grecs decidia les disputes i atorgava els premis, equivalent als moderns àrbitres.
Nou!!: Panatenees і Agonòteta · Veure més »
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Nou!!: Panatenees і Arcont · Veure més »
Arrèfores
Les arrèfores eren quatre noies verges d'entre set i onze anys que vivien a la Casa de les Arrèfores (Acròpoli d'Atenes).
Nou!!: Panatenees і Arrèfores · Veure més »
Atena
Atena o Atenea (grec antic: Ἀθηνᾶ, Athenà; Ἀθήνη, Athene; o Ἀθάνα, Athana), en algunes circumstàncies també anomenada amb epítets tals com Pal·les/Pal·las, és una deessa de l'antiga Grècia associada amb la saviesa, l'artesania (com ara el teixit i la ceràmica) i alhora també de la guerra.
Nou!!: Panatenees і Atena · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Panatenees і Atenes · Veure més »
Àmfora panatenaica
Representació d'Atena en una àmfora panatenaica de 332/331 aC trobada a Càpua, Itàlia (Museu Britànic). Làmfora panatenaica és una mena d'atuell gran de ceràmica que contenia l'oli que s'oferia com a premi a la Panatenea.
Nou!!: Panatenees і Àmfora panatenaica · Veure més »
Àtica
L'Àtica (en grec: Αττική, Attikí o Περιφέρεια Αττικής, Periféria Attikís) és una perifèria o regió administrativa de Grècia.
Nou!!: Panatenees і Àtica · Veure més »
Calendari àtic
El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.
Nou!!: Panatenees і Calendari àtic · Veure més »
Cítara
La cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d'instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels instruments de corda polsada.
Nou!!: Panatenees і Cítara · Veure més »
Ceramic
El Ceramic (en Cĕrămīcus) fou un dem de l'antiga Atenes situat al nord-oest de l'Acròpoli que conformava el barri de terrissaires de la ciutat.
Nou!!: Panatenees і Ceramic · Veure més »
Cleruc
A l'antiga Grècia un cleruc (del grec antic κληροῦχος, klērouchos) era un ciutadà atenenc pobre que rebia un tros de terra (klēros), que acostumaven a ser suficients per a sobreviure com a hoplita.
Nou!!: Panatenees і Cleruc · Veure més »
Diàdocs
Efígie d'Alexandre el Gran Diàdocs, del grec antic: διάδοχοι, 'successors', foren aquells generals d'Alexandre el Gran que, després de la seva inesperada mort el 323 aC, es van repartir l'imperi.
Nou!!: Panatenees і Diàdocs · Veure més »
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Nou!!: Panatenees і Dracma · Veure més »
Encèlad
Encèlad (en grec clàssic Ἐγκέλαδος, Enkelados; en llatí Enceladus) va ser un gegant, fill de Gea nascut de la sang d'Urà vessada per la castració d'aquest a mans de Cronos.
Nou!!: Panatenees і Encèlad · Veure més »
Erecteu
L'Erectèon a Atenes Segons la mitologia grega, Erecteu (en grec antic Ἐρεχθεύς), va ser el primer rei d'Atenes, fill de Pandíon i de Zeuxipe, i germà, per tant, de Butes, Procne i Filomela.
Nou!!: Panatenees і Erecteu · Veure més »
Erictoni
Segons la mitologia grega, Erictoni era el segon fill de Dàrdanos, rei de Dardània, i la seva muller Batia, filla de Teucre.
Nou!!: Panatenees і Erictoni · Veure més »
Estadi Panathinaikó
Lestadi Panathinaikó (en grec: Παναθηναϊκό στάδιο) també anomenat Kallimarmaro ("bon marbre" en grec), és un estadi d'atletisme situat a Atenes (Grècia), construït íntegrament amb marbre blanc del mont Pentèlic.
Nou!!: Panatenees і Estadi Panathinaikó · Veure més »
Frinis
Frinis (Phrynis o Phrynnis), fill de Camó, fou un poeta ditiràmbic grec de l'època de la guerra del Peloponès, nadiu de Mitilene però que va florir a Atenes.
Nou!!: Panatenees і Frinis · Veure més »
Gigantomàquia
Dionís lluitant contra el gegant Èurit. Louvre La Gigantomàquia (del grec antic γιγαντo-μαχια, literalment "guerra dels gegants") va ser, en mitologia grega, la història de la lluita entre els gegants i els déus, i la seva derrota.
Nou!!: Panatenees і Gigantomàquia · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Panatenees і Grec antic · Veure més »
Hipòclides
Hipòclides（en grec antic Hippoclides), fill de Tisansdre, va ser un atenenc descendent dels Cipsèlides, que tenien per origen Cípsel de Corint. Era un noble atenenc que el 566-565 aC. va ser arcont epònim. Durant el seu mandat es va construir l'Estàtua d'Atena Prómakhos a Atenes amb motiu del festival de les Panatenees. De jove va anar a la cort de Clístenes com un dels pretendents de la seva filla Agarista. Com que era ric i d'aspecte agraciat, Clístenes estava disposat a donar-li preferència. Al final de les competicions només quedaven ell i Megacles. Heròdot explica que durant un Simpòsium on també hi participava Clístenes, es va emborratxar i va ballar damunt d'una taula unes danses espartanes que imitaven marxes militars i unes altres d'atenenques, i, amb el cap sobre la taula, va aixecar les cames seguint la música de la flauta. Això es va considerar indecent i es va descartar la boda amb Agarista. Hipòclides, quan ho va saber, va dir: οὐ φροντὶς 'Ιπποκλείδῃ, (a Hipòclides no l'importa això). El militar anglès T. E. Lawrence tenia la frase οὐ φροντίς escrita damunt de la seva porta.
Nou!!: Panatenees і Hipòclides · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Panatenees і Homer · Veure més »
Jocs Olímpics d'Estiu de 1896
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1896, coneguts oficialment com a Jocs de la I Olimpíada, es van celebrar a Atenes, Grècia, entre el 6 i el 15 d'abril de 1896.
Nou!!: Panatenees і Jocs Olímpics d'Estiu de 1896 · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Panatenees і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Jocs Pítics
Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat per als jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans. Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.
Nou!!: Panatenees і Jocs Pítics · Veure més »
Mussol d'Atena
Mussol d'Atena en una moneda Mussol comú europeu (''Athene noctua'') El mussol d'Atena és, en la mitologia grega, l'au que acompanya Atena, deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra, a més de la protectora de la ciutat d'Atenes i la patrona dels artesans; la deessa romana corresponent és Minerva.
Nou!!: Panatenees і Mussol d'Atena · Veure més »
Nice (filla d'Estix)
Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.
Nou!!: Panatenees і Nice (filla d'Estix) · Veure més »
Odèon (edifici)
Odèon (Odeum, Odeon) fou una espècie d'edifici públic els primers dels quals foren erigits el, per concursos de musical vocal o instrumental; era molt semblant al teatre, però presentava algunes deferències: era més petit i cobert per retenir el so.
Nou!!: Panatenees і Odèon (edifici) · Veure més »
Oracle de Delfos
Ruïnes de Delfos Loracle de Delfos fou un santuari dedicat a la serp Pitó (Pytho), prop de la ciutat de Delfos (Delphi), on es consultava la divinitat sobre temes diversos i s'obtenien les seves respostes i prediccions, de gran reputació.
Nou!!: Panatenees і Oracle de Delfos · Veure més »
Pèplum
- (Museu del Louvre) Com posar-se un pareo a manera de pèplum El peple (del grec πέπλος, peplos) o pèplum (del llatí peplum), també conegut com túnica dòrica, era una capa de l'antiguitat clàssica, sobretot la grega, més llarga que la clàmide i que el pal·li, que encara que era més llarga que la clàmide, era més gruixuda i ampla.
Nou!!: Panatenees і Pèplum · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Panatenees і Pèricles · Veure més »
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Nou!!: Panatenees і Pisístrat · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Panatenees і Plutarc de Queronea · Veure més »
Queril de Samos
Queril de Samos (en llatí Choerilus, en grec antic Χοίρλλος) fou un poeta èpic grec que va florir cap al final del.
Nou!!: Panatenees і Queril de Samos · Veure més »
Temple d'Atena
El temple d'Atena Poliàs era un edifici situat a l'Acròpoli d'Atenes, construït abans del 625 aC en pedra i envoltat per un pòrtic de columnes de fusta, que substituí un important santuari dedicat a Atena del edificat alhora sobre un palau micènic.
Nou!!: Panatenees і Temple d'Atena · Veure més »
Teseu
Teseu enfrontant-se a la truja de Cromió. Terracota del 360 aC trobada a l'illa de Melos. Teseu (en grec: Θησεύς, Thesseus) fou un llegendari rei d'Atenes, fill d'Egeu (o de Posidó) i d'Etra.
Nou!!: Panatenees і Teseu · Veure més »
Tribus gregues
El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).
Nou!!: Panatenees і Tribus gregues · Veure més »
Via Panatenaica
Plànol de l'Àgora d'Atenes: la '''Via Panatenaica''' la creua de nord-oest a sud-est La Via Panatenaica era el carrer principal de l'antiga Atenes.
Nou!!: Panatenees і Via Panatenaica · Veure més »
Redirigeix aquí:
Jocs Panatenaics, Jocs Panatenesos, Panatenea.
