Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Pal·lades

Índex Pal·lades

Pal·lades, en llatí Palladas, en grec antic, fou un poeta grec autor de gran nombre d'epigrames que consten a lAntologia grega, que alguns erudits consideren els millors de la col·lecció, però altres no comparteixen aquesta posició i els creuen inútils.

15 les relacions: Agàties, Alexandria, Antologia grega, Antologia palatina, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Epigrama, Gramàtic, Grec antic, Hipàcia, Joan Tzetzes, Llatí, Procle, Teó d'Alexandria (astrònom), William Smith (lexicògraf), 415.

Agàties

Agàties (en llatí Agathias, en grec) va ser un poeta retòric i historiador grec nascut a Mirina a Eòlia (a la vora del riu Pític) l'any 536 o potser el 537, i educat a Alexandria, on va estudiar literatura.

Nou!!: Pal·lades і Agàties · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Pal·lades і Alexandria · Veure més »

Antologia grega

Lantologia grega és una col·lecció de 6.000 poemes curts en grec que cobreix una gran varietat de temes i estils, i en la qual apareixen uns 300 poetes clàssics grecs; encara que la qualitat és variable, inclou les millors poesies escrites en grec.

Nou!!: Pal·lades і Antologia grega · Veure més »

Antologia palatina

Antologia Palatina, p. 101 Antologia de Constantí Cèfales o Antologia Palatina era una col·lecció d'epigrames destinada a conservar tota mena de poemes.

Nou!!: Pal·lades і Antologia palatina · Veure més »

Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology

El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.

Nou!!: Pal·lades і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »

Epigrama

Un epigrama és una composició poètica breu que expressa un pensament moral, social o polític, de manera satírica i enginyosa.

Nou!!: Pal·lades і Epigrama · Veure més »

Gramàtic

Gramàtic és el nom que reben els estudiosos de la llengua de l'Edat antiga i mitjana, encarregats de compilar i difondre les normes de la gramàtica dels seus respectius idiomes, així com els autors usats com a model per al seu ensenyament.

Nou!!: Pal·lades і Gramàtic · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Pal·lades і Grec antic · Veure més »

Hipàcia

Hipàcia (grec antic: Ὑπατία, Hipatia; nascuda cap al 350-370 i morta el 415) fou una filòsofa, astrònoma i matemàtica hel·lenística neoplatònica d'Alexandria, a la província romana d'Orient d'Egipte.

Nou!!: Pal·lades і Hipàcia · Veure més »

Joan Tzetzes

Joan Tzetzes (Joannes Tzetzes) fou un escriptor grec del, nadiu de Constantinoble.

Nou!!: Pal·lades і Joan Tzetzes · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Pal·lades і Llatí · Veure més »

Procle

Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.

Nou!!: Pal·lades і Procle · Veure més »

Teó d'Alexandria (astrònom)

Teó d'Alexandria (grec antic: Θέων ὁ Ἀλεξανδρεύς; c. 335 - c. 405) va ser un geòmetra i astrònom nadiu d'Alexandria, pare d'Hipàcia.

Nou!!: Pal·lades і Teó d'Alexandria (astrònom) · Veure més »

William Smith (lexicògraf)

Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.

Nou!!: Pal·lades і William Smith (lexicògraf) · Veure més »

415

El 415 (CDXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Pal·lades і 415 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Palladas.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »