Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Palestina (província romana)

Índex Palestina (província romana)

Palestina o Síria-Palestina, per bé que el primer nom és el més comunament usat, fou una província romana establerta probablement després de la revolta jueva de Bar Kokhebà aplacada l'any 135.

18 les relacions: Administració provincial romana, Aràbia Pètria, Galilea, Jerusalem, Judea, Judea romana, Nabateus, Palestina Primera, Palestina Salutaris, Palestina Segona, Perea, Primera Guerra Judeo-romana, Província romana de Síria, Revolta de Bar Kokhebà, Samaria, 135, 294, 73.

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Palestina (província romana) і Administració provincial romana · Veure més »

Aràbia Pètria

Les províncies de l'Imperi romà. L'Aràbia Pètria està marcada en vermell L'Aràbia Pètria (en llatí: Arabia Petraea) va ser una província de l'Imperi romà creada a partir de la divisió de la província d'Aràbia cap al segle II dC.

Nou!!: Palestina (província romana) і Aràbia Pètria · Veure més »

Galilea

Galilea és una ampla regió situada al nord de Palestina ocupada per l'Estat d'Israel, segons la terminologia israeliana té tres parts: l'Alta Galilea, la Baixa Galilea i la Galilea occidental, també anomenen la costa Nord d'Israel.

Nou!!: Palestina (província romana) і Galilea · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Palestina (província romana) і Jerusalem · Veure més »

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Nou!!: Palestina (província romana) і Judea · Veure més »

Judea romana

La província de Judea en el segle I Judea (hebreu: יהודה, Yehuda, "Lloança de Déu"; grec: Ιουδαία; llatí: Iudaea) fou una divisió administrativa romana sota l'autoritat d'un prefecte (militar) o procurador (civil) depenent del governador de la província de Síria.

Nou!!: Palestina (província romana) і Judea romana · Veure més »

Nabateus

Petra, capital dels nabateus. Els nabateus foren un poble nòmada àrab establert al desert de Jordània i nord d'Aràbia.

Nou!!: Palestina (província romana) і Nabateus · Veure més »

Palestina Primera

Palestina Primera (Palestina Prima) fou una província romana creada al segle IV per la divisió de la província de Palestina.

Nou!!: Palestina (província romana) і Palestina Primera · Veure més »

Palestina Salutaris

Palestina Salutaris fou una província romana que abraçava la zona del Nègueb o Edom, Sinaí (excepte la costa nord occidental) i el sud-oest de la moderna Jordània, al sud de la mar Morta.

Nou!!: Palestina (província romana) і Palestina Salutaris · Veure més »

Palestina Segona

Palestina Segona (Palestina Secunda) fou una província romana creada el 358 per la divisió de la província de Palestina.

Nou!!: Palestina (província romana) і Palestina Segona · Veure més »

Perea

Perea i el seu entorn en el segle I Perea (en llatí Peraea, en grec antic Περαία) és el nom donat pels israelites a la regió a l'est del Jordà entre el llac Tiberíades i la mar Morta.

Nou!!: Palestina (província romana) і Perea · Veure més »

Primera Guerra Judeo-romana

La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.

Nou!!: Palestina (província romana) і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »

Província romana de Síria

La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.

Nou!!: Palestina (província romana) і Província romana de Síria · Veure més »

Revolta de Bar Kokhebà

La Revolta de Bar Kokhebà, també coneguda com a Segona Revolta Jueva va tenir lloc 60 anys després de la Gran Revolta Jueva i va aconseguir restablir un estat jueu independent durant tres anys.

Nou!!: Palestina (província romana) і Revolta de Bar Kokhebà · Veure més »

Samaria

miniatura Samaria (en llatí Samaria, en grec Σαμαρεῖιτις, en hebreu שומרון Xomeron, en àrab سامريّون, Sāmariyyūn o ألسامرة, As-Samara o جبال نابلس, Jibal Nablus) fou un districte de Palestina entre Judea i Galilea, entre Jenin (antiga Ginaea) i la toparquia dAcrabatta (entre Nablus i Jericó); el límit nord era marcat per les muntanyes que del munt Carmel anaven cap al sud-est.

Nou!!: Palestina (província romana) і Samaria · Veure més »

135

El 135 (CXXXV) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Palestina (província romana) і 135 · Veure més »

294

El 294 (CCXCIV) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.

Nou!!: Palestina (província romana) і 294 · Veure més »

73

El 73 (LXXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Palestina (província romana) і 73 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Palestina (provincia romana), Siría-Palestina, Síria Palestina, Síria-Palestina.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »