Taula de continguts
35 les relacions: Alcàsser de Segòvia, Alonso de Covarrubias, Anglaterra, Anna d'Àustria (reina d'Espanya), Anton van den Wyngaerde, Brussel·les, Carles II de Castella, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Chambord, Castella i Lleó, Dinastia Trastàmara, Enric III de Castella, Enric IV de Castella, Espanya, Felip II de Castella, Flandes, França, Isabel Clara Eugènia, Isabel de Valois, Juan de Herrera, Monestir d'El Escorial, Països Baixos, Palau Reial d'El Pardo, Patrimoni Nacional, Província de Segòvia, Real Sitio de San Ildefonso, Reales Alcázares de Sevilla, Reial Alcàsser de Madrid, Serra de Guadarrama, Tractat d'Utrecht, Valsaín, 12 d'agost, 1562, 1566, 1570.
Alcàsser de Segòvia
L'alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s'alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.
Veure Palau de Valsaín і Alcàsser de Segòvia
Alonso de Covarrubias
Pati de l'Alcàsser de Toledo reformat segons projecte de Covarrubias Alonso de Covarrubias (Torrijos, 1488-1570) fou un arquitecte i escultor castellà.
Veure Palau de Valsaín і Alonso de Covarrubias
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Palau de Valsaín і Anglaterra
Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anna d'Àustria (Cigales, 1 de novembre de 1549 - Badajoz, 26 d'octubre de 1580) coneguda com a Anna de Bohèmia fins a l'ascens dels seus pares al tron imperial, fou una princesa del Sacre Imperi, arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.
Veure Palau de Valsaín і Anna d'Àustria (reina d'Espanya)
Anton van den Wyngaerde
Vista de Barcelona del 1563. Anton van den Wyngaerde, a The British Museum.
Veure Palau de Valsaín і Anton van den Wyngaerde
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Palau de Valsaín і Brussel·les
Carles II de Castella
Carles II de Castella, dit l'Encantat (en castellà, el Hechizado; Madrid, 6 de novembre de 1661-1 de novembre de 1700) va ser el rei dels diferents territoris de la monarquia d'Espanya, entre 1665 i 1700.
Veure Palau de Valsaín і Carles II de Castella
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Palau de Valsaín і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Castell de Chambord
El castell de Chambord està situat a la vall del Loira i va ser construït com un pavelló de caça per a Francesc I de França, que va mantenir les seves residències reials al castell de Blois i al castell d'Amboise.
Veure Palau de Valsaín і Castell de Chambord
Castella i Lleó
Castella i Lleó (en castellà i oficialment: Castilla y León, en lleonès: Castiella y Llión, en gallec: Castela e León) és una comunitat autònoma d'Espanya creada el 1983 situada a la regió nord de l'altiplà central de la península Ibèrica i correspon, geogràficament, amb part la conca del Duero.
Veure Palau de Valsaín і Castella i Lleó
Dinastia Trastàmara
Es dona el nom de Dinastia Trastàmara a un casal de reis que van governar el Regne de Castella, de 1369 a 1504; la Corona d'Aragó, de 1412 a 1516; el Regne de Navarra, de 1425 a 1479; i al Regne de Sicília i Nàpols, de 1412 a 1516.
Veure Palau de Valsaín і Dinastia Trastàmara
Enric III de Castella
Enric III de Castella, dit el Malalt (Burgos, 1379 - Toledo, 25 de desembre de 1406), fou príncep d'Astúries (1388-1390) i rei de Castella (1390-1406).
Veure Palau de Valsaín і Enric III de Castella
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Veure Palau de Valsaín і Enric IV de Castella
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Palau de Valsaín і Espanya
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Palau de Valsaín і Felip II de Castella
Flandes
Flandes o tradicionalment en català Flanders (en neerlandès), també anomenada regió de Flandes (Vlaams Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Anvers, de Flandes occidental, de Flandes oriental, del Brabant flamenc i de Limburg.
Veure Palau de Valsaín і Flandes
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Palau de Valsaín і França
Isabel Clara Eugènia
La Infanta Isabel Clara Eugènia, de Federico de Llano (1584), Museu del Prado, Madrid Isabel Clara Eugènia (Segòvia, 12 d'agost de 1566 - Brussel·les, Països Baixos espanyols, 1 de desembre de 1633) fou una infanta de Castella, princesa d'Aragó i arxiduquessa d'Àustria.
Veure Palau de Valsaín і Isabel Clara Eugènia
Isabel de Valois
Isabel de Valois i de Mèdici (Fontainebleau, França, 2 d'abril de 1545 - Palau d'Aranjuez, Espanya, 3 d'octubre de 1568) anomenada també Isabel de la Pau, fou una princesa francesa de la dinastia Valois, que va esdevenir reina consort de Castella i de Catalunya i Aragó (1559-1568) així com dels diversos dominis del seu espòs Felip II de Castella.
Veure Palau de Valsaín і Isabel de Valois
Juan de Herrera
Juan de Herrera (Roiz, 1530 - Madrid, 1597) fou un arquitecte, matemàtic i geòmetra càntabre.
Veure Palau de Valsaín і Juan de Herrera
Monestir d'El Escorial
El monestir d'El Escorial o monestir de San Lorenzo de El Escorial (en castellà Real Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) és una residència històrica de la Família Reial Espanyola.
Veure Palau de Valsaín і Monestir d'El Escorial
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Palau de Valsaín і Països Baixos
Palau Reial d'El Pardo
Façana principal del Palau Reial d'El Pardo. El Palau Reial d'El Pardo, a Madrid, és una de les residències de la Família Reial Espanyola, i va ser la residència oficial de Francisco Franco durant la seva dictadura.
Veure Palau de Valsaín і Palau Reial d'El Pardo
Patrimoni Nacional
Palau Reial de Madrid Monestir de l'Escorial Palau Reial d'Aranjuez Palau Reial de La Granja de San Ildefonso Palau Reial de Riofrío Patrimoni Nacional (Patrimonio Nacional, en castellà) és un ens autònom, dependent del Ministeri de la Presidència del Govern Espanyol, dedicat al manteniment dels béns de titularitat estatal a disposició del Rei d'Espanya i de la Família Reial Espanyola, per al seu ús com a residència o per a celebrar-hi actes d'Estat i cerimònies oficials.
Veure Palau de Valsaín і Patrimoni Nacional
Província de Segòvia
Segòvia és una província espanyola, amb capital a la ciutat homònima i adscrita ala comunitat autònoma de Castella i Lleó (anteriorment a Castella la Vella).
Veure Palau de Valsaín і Província de Segòvia
Real Sitio de San Ildefonso
Real Sitio de San Ildefonso (en castellà i oficialment) o San Ildefons (en català en desús) és un municipi de la província de Segòvia, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Veure Palau de Valsaín і Real Sitio de San Ildefonso
Reales Alcázares de Sevilla
Los Reales Alcázares de Sevilla, són un conjunt d'edificis palatins, situats en la ciutat de Sevilla, la construcció dels quals es va iniciar a l'alta edat mitjana, on se superposen múltiples estils, des de l'art islàmic dels seus primers habitants, el mudèjar i gòtic del període posterior, a la conquesta de la ciutat per les tropes castellanes fins al renaixentista i barroc de posteriors reformes.
Veure Palau de Valsaín і Reales Alcázares de Sevilla
Reial Alcàsser de Madrid
El Reial Alcàsser de Madrid fou un edifici de Madrid situat a l'indret on actualment es troba el Palau Reial de Madrid.
Veure Palau de Valsaín і Reial Alcàsser de Madrid
Serra de Guadarrama
Circ i cim de Penyalara (A la dreta) i el seu reflex a la ''Laguna Chica'', d'origen glacial. La Serra de Guadarrama (en castellà, Sierra de Guadarrama) és una alineació muntanyenca pertanyent a la meitat est del Sistema Central (sistema muntanyenc del centre de la península Ibèrica) situat entre les serres de Gredos (Àvila) i de Ayllón (Segòvia - Guadalajara).
Veure Palau de Valsaín і Serra de Guadarrama
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Palau de Valsaín і Tractat d'Utrecht
Valsaín
Valsaín és una localitat del municipi del Real Sitio de San Ildefonso, en la província de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya).
Veure Palau de Valsaín і Valsaín
12 d'agost
El 12 d'agost és el dos-cents vint-i-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-cinquè en els anys de traspàs.
Veure Palau de Valsaín і 12 d'agost
1562
;Països Catalans.
Veure Palau de Valsaín і 1562
1566
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Palau de Valsaín і 1566
1570
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Palau de Valsaín і 1570