Accés més ràpid que el navegador!
249 les relacions: Absis, Acaci Antoni de Ripoll i Mas, Agapit Vallmitjana i Abarca, Agustí Querol i Subirats, Alcalá de los Gazules, Alfons X de Castella, Ampit, Anagni, Andreu Aleu i Teixidor, Antoni Agustí i Albanell, Antoni de Ros i Moner, Antoni Olibà, Antoni Vilanova i March, Arc (arquitectura), Arc de mig punt, Arc de Triomf de Barcelona, Arc escarser, Arpínum, Avinyó, Écija, Barbastre, Barcelona, Basílica, Bé cultural d'interès local, Bonifaci VIII, Brancal, Burgos, Canyelles, Caors, Capella (arquitectura), Capitell, Carreu, Cartagena, Cúpula, Checa, Ciceró, Circa, Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat, Consell de Cent, Consolat de Mar, Constantinoble, Corinti, Cornisa, Corts Catalanes, Creu de Sant Jordi, David Chipperfield, Deu manaments, Dictadura de Primo de Rivera, Diego de Covarrubias y Leyva, Dovella, ..., Dret canònic, Dret romà, Duana del Port de Barcelona, Eduard Alentorn, El Bruc, Emili Papinià, Encoixinat (construcció), Enric Sagnier i Villavecchia, Enric Simonet i Lombardo, Exposició Universal de Barcelona, Ferro forjat, Formia, Francesc Pagès i Serratosa, Francisco Jiménez de Cisneros, Frontó (arquitectura), Furs, Gabriel Berard i Gassol, Gaspar Melchor de Jovellanos, Generalitat de Catalunya, Gijón, Girona, Gregori Maians i Siscar, Gremi, Guàrdia Civil, Història del dret català, Illa urbana, Isidor de Sevilla, Jaume Callís, Jaume Càncer, Jaume el Conqueridor, Jaume Marquilles, Jònic, Joan Pere Fontanella, Joan XXII, Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez, José Moñino y Redondo, Josep Domènech i Estapà, Josep Finestres i Monsalvo, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Sert i Badia, Josep Reynés i Gurguí, Jurista, Justícia d'Aragó, Justinià I, Las Siete Partidas, Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes, Lleida, Llinda, Llorer, Lluís de Peguera, Llucana, Lorenzo Arrazola García, Maó, Madrid, Manresa, Manuel Alonso Martínez, Manuel Fuxà i Leal, Marbre, Mataró, Múrcia, Mestre Jacobo, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel de Cortiada, Moisès, Montfalcó d'Ossó, Mossos d'Esquadra, Motllura, Nau (arquitectura), Oliva (Safor), Olot, Osca, Palau de la Generalitat de Catalunya, Pamfília, Pamplona, Pedro Gómez de la Serna y Tully, Pedro Rodríguez de Campomanes, Pedro Sainz de Andino, Pere Carbonell i Huguet, Pere d'Amigant i Ferrer, Pere Nolasc Vives i Cebrià, Perpinyà, Porta (Cerdanya), Primer viatge de Colom, Primera pedra, Província romana de Síria, Puerto de Vega, Rafael Atché i Ferré, Ramon Berenguer I, Ramon de Penyafort, Recognoverunt Proceres, Reial Audiència de Catalunya, Roa, Roma, Santa Margarida i els Monjos, Saragossa, Segle XIII, Segle XVI, Segle XVII, Sevilla, Siena, Tarragona, Taurèsium, Tinéu, Toledo, Tomàs Mieres, Torquat Tasso i Nadal, Torrelaguna, Tribonià, Tribunal de les Aigües de València, Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Usatges de Barcelona, València, Valladolid, Venanci Vallmitjana i Barbany, Vic, Vidal de Canyelles, Vitrall, Volta de canó, Voluta (art), 1023, 106 aC, 1076, 1180, 1190, 1220, 1221, 1235, 1249, 1252, 1275, 1284, 1294, 1303, 1334, 1360, 1364, 1368, 140, 1400, 1434, 1436, 1441, 1451, 1474, 1512, 1517, 1526, 1534, 1540, 1547, 1559, 1572, 1575, 1577, 1578, 1586, 1604, 1610, 1631, 1636, 1640, 1645, 1649, 1660, 1688, 1691, 1699, 1705, 1707, 1714, 1723, 1728, 1737, 1744, 1777, 1781, 1786, 1794, 1795, 1798, 1802, 1806, 1808, 1811, 1827, 1863, 1865, 1871, 1873, 1874, 1891, 212, 43 aC, 475, 482, 542, 560, 565, 636. Ampliar l'índex (199 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Absis · Veure més »
Acaci Antoni de Ripoll i Mas
Acaci Antoni de Ripoll i Mas (ca. 1578-ca. 1660) fou un jurisconsult.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Acaci Antoni de Ripoll i Mas · Veure més »
Agapit Vallmitjana i Abarca
Agapit Vallmitjana i Abarca (Barcelona, 1850 - 1915) va ser un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Agapit Vallmitjana i Abarca · Veure més »
Agustí Querol i Subirats
fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Agustí Querol i Subirats · Veure més »
Alcalá de los Gazules
Alcalá de los Gazules és una ciutat a la província de Cadis, Andalusia, Espanya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Alcalá de los Gazules · Veure més »
Alfons X de Castella
Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Alfons X de Castella · Veure més »
Ampit
Els parapets flanquegen la coberta de la capella de King's College, Cambridge. Un ampit, parapet, muralleta o catxapit és l'extensió de la paret a la vora d'un sostre, terrassa, balcó, passarel·la o una altra estructura similar.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Ampit · Veure més »
Anagni
Anagni és un municipi italià, situat a la regió del Laci i a la província de Frosinone, a la Vall Llatina.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Anagni · Veure més »
Andreu Aleu i Teixidor
Pau Gibert. Madrid: plaça del Doctor Marañón. Andreu Aleu i Teixidor (Tarragona, 1829 - Sant Boi de Llobregat, 1900) fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Andreu Aleu i Teixidor · Veure més »
Antoni Agustí i Albanell
Antoni Agustí i Albanell (Saragossa, 26 de febrer de 1517 – Tarragona, 31 de maig de 1586) fou un eclesiàstic i humanista aragonès del.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Antoni Agustí i Albanell · Veure més »
Antoni de Ros i Moner
Antoni de Ros i Moner, Antonius Roscius en llatí (Perpinyà, - Perpinyà) va ser un polític i jurisconsult nord-català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Antoni de Ros i Moner · Veure més »
Antoni Olibà
Antoni Olibà (Porta, 1534 - Barcelona, 1604) va ser un advocat i doctor en lleis, autor d'alguns llibres fonamentals per al coneixement del dret català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Antoni Olibà · Veure més »
Antoni Vilanova i March
Antoni Vilanova i March (Barcelona, 30 de novembre de 1846 - ibídem, 5 de gener de 1912) va ser un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Antoni Vilanova i March · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arc de mig punt
Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Arc de mig punt · Veure més »
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Arc de Triomf de Barcelona · Veure més »
Arc escarser
miniatura Larc escarser és un tipus d'arc de mig punt simètric que consisteix en un sector circular que té el centre per sota de la línia d'impostes.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Arc escarser · Veure més »
Arpínum
El fals arc de la muralla d'Arpinum Arpínum (en Arpinum, en Ἄρπινα) va ser una ciutat romana, originàriament dels volscs, situada en un turó sobre la vall del Liris prop de la seva unió amb el Fibrenus, i a unes sis milles romanes al sud de Sora.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Arpínum · Veure més »
Avinyó
Avinyó és un municipi de la comarca del Bages.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Avinyó · Veure més »
Écija
Écija és un municipi de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya) situat a la riba del riu Genil.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Écija · Veure més »
Barbastre
Barbastre (en aragonès Balbastro i en castellà Barbastro) és un municipi aragonès de la província d'Osca.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Barbastre · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Barcelona · Veure més »
Basílica
Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Basílica · Veure més »
Bé cultural d'interès local
Un bé cultural d'interès local, abreujat (BCIL) és una categoria de protecció del patrimoni cultural català, atorgada a un bé, tant moble com immoble o immaterial que, tot i la seva importància, no compleix les condicions pròpies dels béns culturals d'interès nacional (BCIN).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Bé cultural d'interès local · Veure més »
Bonifaci VIII
Bonifaci VIII (Anagni, cap al 1235 – Roma, 11 d'octubre de 1303) va ser Papa de l'Església Catòlica de 1294 a 1303.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Bonifaci VIII · Veure més »
Brancal
'''Brancal''' dret esculpit de la portalada central de la Catedral de Milà El brancal o muntant és cada una de les dues peces d'una obertura que disposades verticalment, a ambdós costats seus, sostenen una llinda, un arc o les arquivoltes situades sobre seu.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Brancal · Veure més »
Burgos
Burgos, tradicionalment en català, Burchs, és la capital de la província de Burgos i de l'antiga regió històrica de Castella la Vella.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Burgos · Veure més »
Canyelles
Canyelles des del poblat d'Olèrdola Canyelles és un municipi de la comarca del Garraf.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Canyelles · Veure més »
Caors
Caors (en occità Caors; en francès: Cahors) és un municipi d'Occitània, situat al departament francès de l'Òlt, al Carcí a la regió d'Occitània.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Caors · Veure més »
Capella (arquitectura)
Capella privada a l'interior del Museu Romàntic Can Papiol a Vilanova i la GeltrúUna capella és un espai dedicat al culte particular dins d'un temple cristià (esglésies, catedrals o ermites…), o d'edificis profans (domicilis, palaus, masies, tanatoris o fins i tot camps de futbol), en aquest cas se solen denominar específicament oratoris.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Capella (arquitectura) · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Capitell · Veure més »
Carreu
Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Carreu · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Cartagena · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Cúpula · Veure més »
Checa
Checa és un municipi de la província de Guadalajara a la comunitat autònoma de Castella-la Manxa.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Checa · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Ciceró · Veure més »
Circa
Circa (en llatí ‘al voltant de’; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Circa · Veure més »
Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat
Logotip de la Ciutat de la Justícia La Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat és el lloc on es concentra tot el partit judicial de l'Hospitalet de Llobregat i la major part d'òrgans judicials del partit judicial de Barcelona.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Ciutat de la Justícia de Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat · Veure més »
Consell de Cent
Saló de Cent El Consell del Cent era una institució de govern durant l'antic règim a la ciutat de Barcelona que fou establerta al i que perduraà fins al.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Consell de Cent · Veure més »
Consolat de Mar
Llotja de la Seda, a València, seu des del 1498. Casa de la Ciutat, a Barcelona. El Consolat de Mar va ser l'organisme del dret marítim català i d'altres zones a la vora del mar de la Corona d'Aragó, per tractar les qüestions marítimes i comercials i exercir-hi la jurisdicció penal.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Consolat de Mar · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Constantinoble · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Corinti · Veure més »
Cornisa
Cornisa a la façana d'un edifici a Praga. La cornisa és un element arquitectònic sortint, situat a la part superior de la façana.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Cornisa · Veure més »
Corts Catalanes
La Cort General de Catalunya o Corts Catalanes fou l'òrgan legislatiu del Principat de Catalunya des del fins al, les quals eren convocades pel rei d'Aragó i comte de Barcelona.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Corts Catalanes · Veure més »
Creu de Sant Jordi
Creu de sant Jordi, bandera d'Anglaterra La creu de sant Jordi és una creu vermella sobre un fons blanc.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Creu de Sant Jordi · Veure més »
David Chipperfield
David Chipperfield (Londres, 1953) és un arquitecte britànic minimalista.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і David Chipperfield · Veure més »
Deu manaments
editorial.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Deu manaments · Veure més »
Dictadura de Primo de Rivera
Directori militar l'any 1923. La dictadura de Primo de Rivera fou el règim polític autoritari que s'instaurà a Espanya entre el 13 de setembre del 1923 i el 28 de gener del 1930 sota la direcció del general Miguel Primo de Rivera y Orbaneja i l'acceptació per part del rei Alfons XIII.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Dictadura de Primo de Rivera · Veure més »
Diego de Covarrubias y Leyva
Diego de Covarrubias y Leyva (Toledo, 25 de juliol de 1512 - Madrid, 27 de setembre de 1577) fou bisbe i polític castellà.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Diego de Covarrubias y Leyva · Veure més »
Dovella
Arc de mig punt amb tretze dovelles a Sant Gil de Folquer (Noguera) Dovelles amb les cares exteriors biselades per a encaixar millor amb els carreus del mur. La dovella és una peça trapezoidal feta servir en la construcció d'arcs i voltes que, en ser més estreta d'un costat que de l'altre, fa funció de falca i distribueix les forces dels murs que hi ha a sobre dels arcs.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Dovella · Veure més »
Dret canònic
El dret canònic (del grec kanon/κανον: regla, norma o mesura) és una ciència jurídica que conforma una branca dintre del Dret la finalitat de la qual és estudiar i desenvolupar la regulació jurídica de l'Església.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Dret canònic · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Dret romà · Veure més »
Duana del Port de Barcelona
La Duana del Port de Barcelona és un edifici al Port de Barcelona al davant de les Drassanes Reials, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Duana del Port de Barcelona · Veure més »
Eduard Alentorn
Venus de la Ciutadella Eduard Batiste Alentorn (Falset, 4 de desembre de 1855 – Manresa, 7 de setembre de 1920) fou un escultor català del.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Eduard Alentorn · Veure més »
El Bruc
El Bruc és un municipi de la comarca de l'Anoia i de la comarca natural del Montserratí.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і El Bruc · Veure més »
Emili Papinià
Emili Papinià (en llatí Aemilius Papinianus) també conegut amb el nom de Papinià (Síria 140 - Roma 212) va ser un jurista romà.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Emili Papinià · Veure més »
Encoixinat (construcció)
Encoixinat de punta de diamant Encoixinat corregut L'encoixinat és un tipus d'acabat exterior dels paraments de pedra amb carreus, que consisteix en una forma de treballar en relleu la cara vista de la pedra enfondint les juntes per tal de fer la sensació de juntes amples.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Encoixinat (construcció) · Veure més »
Enric Sagnier i Villavecchia
Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Enric Sagnier i Villavecchia · Veure més »
Enric Simonet i Lombardo
Enric Simonet i Lombardo (València, 1866 - Madrid, 1927), fou un pintor valencià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Enric Simonet i Lombardo · Veure més »
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Exposició Universal de Barcelona · Veure més »
Ferro forjat
Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Ferro forjat · Veure més »
Formia
Formia és un municipi italià situat a la regió del Laci i la província de Latina.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Formia · Veure més »
Francesc Pagès i Serratosa
Relleu de Francesc Pagès i Serratosa dedicat a la ''Compañía General de Tabacos de Filipinas''. ''Ferrer de Blanes'', estàtua del Monument a Colom Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 11 de setembre de 1852 - ídem, 27 d'abril de 1899) fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Francesc Pagès i Serratosa · Veure més »
Francisco Jiménez de Cisneros
Francisco Jiménez de Cisneros, de naixement Gonzalo Jiménez de Cisneros, i més conegut com el cardenal Cisneros (Torrelaguna, Corona de Castella 1436 - Roa 1517) fou un religiós franciscà i assessor d'estat, tercer Inquisidor general de Castella i regent a la mort dels reis Felip I i Ferran el Catòlic.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Francisco Jiménez de Cisneros · Veure més »
Frontó (arquitectura)
L'església dels Josepets de Gràcia, amb un '''frontó''' triangular En arquitectura, un frontó (del llatí frons, 'front'), és el coronament triangular d'una façana –aleshores s'anomena també testera–, d'un pòrtic o d'una finestra.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Frontó (arquitectura) · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Furs · Veure més »
Gabriel Berard i Gassol
Gabriel Berard i Gassol (Barcelona, ? - Barcelona, 1640) fou un prevere i jurista català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Gabriel Berard i Gassol · Veure més »
Gaspar Melchor de Jovellanos
Gaspar Melchor de Jovellanos y Ramírez de Jove (en asturià Gaspar Melchor de Xovellanos; Gijón, 5 de gener de 1744-Veiga, 27 de novembre de 1811) va ser un polític i escriptor il·lustrat asturià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Gaspar Melchor de Jovellanos · Veure més »
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Generalitat de Catalunya · Veure més »
Gijón
Gijón (en asturià Xixón i oficialment Gijón/Xixón) és una ciutat i conceyu de la costa cantàbrica al Principat d'Astúries (Espanya).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Gijón · Veure més »
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Girona · Veure més »
Gregori Maians i Siscar
Retrat Gregori Maians i Siscar (Oliva, 1699 - València, 1781) va ser un erudit, historiador, lingüista i polígraf valencià, típic representant de la primera Il·lustració espanyola.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Gregori Maians i Siscar · Veure més »
Gremi
''Membres del Gremi de la Gran Ballesta de Malines -Gremi de Sant Jordi-'' (c.1500) pel mestre del gremi de Sant Jordi de Malines al Museu Reial de Belles Arts (Anvers). Un gremi o col·legi, antigament confraria és una agrupació de persones que fan el mateix ofici.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Gremi · Veure més »
Guàrdia Civil
La Guàrdia Civil, anomenada en alguns àmbits «Benemérita», és el primer cos de seguretat pública d'àmbit estatal sorgit a Espanya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Guàrdia Civil · Veure més »
Història del dret català
s El dret català inicia el seu recorregut històric amb el Liber Iudiciorum, una compilació del dret romà vigent a Hispània duta a terme el per ordre del rei visigot Recesvint.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Història del dret català · Veure més »
Illa urbana
Mansanes a la trama urbana de Barcelona pla Una illa de cases o illa urbana és un conjunt d'edificis que constitueixen una unitat dins una ciutat.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Illa urbana · Veure més »
Isidor de Sevilla
Isidor de Sevilla (Cartagena, ca. 560 - Sevilla, 636) fou un destacat eclesiàstic, erudit i orador visigot, bisbe de Sevilla i autor d'obres religioses i enciclopèdiques.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Isidor de Sevilla · Veure més »
Jaume Callís
Jaume Callís (Vic, Osona, 1364-1370 — Barcelona, Barcelonès, 12 de febrer de 1434) fou un jurista i advocat.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Jaume Callís · Veure més »
Jaume Càncer
Jaume Càncer (Barbastre, Aragó, 1559 - Barcelona, 1631) fou un jurista i advocat català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Jaume Càncer · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume Marquilles
Jaume Marquilles (Barcelona, 1368 o 1370 - ?, 1451 o 1455) fou un eclesiàstic i jurista català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Jaume Marquilles · Veure més »
Jònic
L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Jònic · Veure més »
Joan Pere Fontanella
Joan Pere Fontanella (Olot, Garrotxa, 22 de juliol del 1575 - Perpinyà, 1649) fou un destacat jurista i polític català, que va arribar a ser nomenat conseller en cap durant la Guerra dels Segadors i a presidir la Junta de Guerra que organitzà la resistència de Barcelona contra el setge del marquès de Los Vélez el gener de 1641.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Joan Pere Fontanella · Veure més »
Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Joan XXII · Veure més »
Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez
Joaquín Francisco Pacheco y Gutiérrez Calderón (Écija, 1808-Madrid, 1865) va ser un polític, jurista i escriptor espanyol.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Joaquín Francisco Pacheco Gutiérrez · Veure més »
José Moñino y Redondo
José Moñino y Redondo (Múrcia, 21 d'octubre de 1728 - Sevilla, 30 de desembre de 1808), primer comte de Floridablanca, títol amb el qual és més conegut, va ser un polític espanyol.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і José Moñino y Redondo · Veure més »
Josep Domènech i Estapà
Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Josep Domènech i Estapà · Veure més »
Josep Finestres i Monsalvo
Josep Finestres i Monsalvo (Barcelona, 5 d'abril de 1688 - Montfalcó d'Ossó, 11 de novembre de 1777) fou un erudit jurista català, germà de l'historiador Jaume Finestres.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Josep Finestres i Monsalvo · Veure més »
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Josep Llimona i Bruguera · Veure més »
Josep Maria Sert i Badia
Josep Maria Sert i Badia (Barcelona, 22 de desembre de 1874 - 27 de novembre de 1945) fou un pintor i decorador català de projecció universal.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Josep Maria Sert i Badia · Veure més »
Josep Reynés i Gurguí
fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Josep Reynés i Gurguí · Veure més »
Jurista
Jurista (del llatí iurista, amb l'arrel ius que significa justícia) defineix a la persona que estudia dret i que exerceix una professió jurídica.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Jurista · Veure més »
Justícia d'Aragó
Joan V de Lanuza El Justícia d'Aragó és un defensor dels drets i llibertats dels ciutadans davant dels possibles abusos de l'Administració pública.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Justícia d'Aragó · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Justinià I · Veure més »
Las Siete Partidas
Las Siete Partidas (o simplement Partidas) és un cos normatiu redactat en la Corona de Castella, durant el regnat d'Alfons X (1252-1284), amb l'objectiu d'aconseguir una certa uniformitat jurídica del Regne.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Las Siete Partidas · Veure més »
Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes
La línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes, línia del Maresme o línia de Mataró és una línia de ferrocarril catalana propietat de l'empresa pública Administrador d'Infraestructures Ferroviàries (Adif) que connecta Barcelona amb el Barcelonès nord, creuant per la costa de cap a peus el Maresme i unes poques localitats selvatanes.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Línia Barcelona - Mataró - Maçanet Massanes · Veure més »
Lleida
Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Lleida · Veure més »
Llinda
Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Llinda · Veure més »
Llorer
El llorer o llor (Laurus nobilis) és un arbre perennifoli dioic, sol representant europeu de la família de les lauràcies.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Llorer · Veure més »
Lluís de Peguera
Lluís de Peguera (Manresa, 1540 - El Bruc, 1610) va ser un jurista especialitzat en dret criminal i processal.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Lluís de Peguera · Veure més »
Llucana
XVII a Richelieu (Indre-et-Loire, França) Una llucana (o llumera a l'Alguer) és una finestra o claraboia vertical que sobresurt sobre el pendent d'una teulada inclinada per a donar il·luminació i ventilació als espais sota coberta o accés a aquesta, o totes dues coses alhora.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Llucana · Veure més »
Lorenzo Arrazola García
Lorenzo Arrazola García (Checa, Guadalajara; 10 d'agost de 1795 - Madrid; 23 de febrer de 1873) va ser un polític, advocat i catedràtic d'universitat espanyol.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Lorenzo Arrazola García · Veure més »
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Maó · Veure més »
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Madrid · Veure més »
Manresa
Manresa és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Bages i de la Catalunya central.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Manresa · Veure més »
Manuel Alonso Martínez
J.L. Parés, 1994) Manuel Alonso Martínez (Burgos, 1 de gener de 1827 - Madrid, 13 de gener de 1891) va ser un jurista i polític espanyol.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Manuel Alonso Martínez · Veure més »
Manuel Fuxà i Leal
Manuel Fuxà i Leal (Barcelona, 2 de setembre de 1850 - 28 de novembre de 1927) fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Manuel Fuxà i Leal · Veure més »
Marbre
Roca de marbre Taj Mahal, fet principalment de marbre El marbre és una roca metamòrfica, calcària, amb textura compacta i un aspecte cristal·litzat i cristal·lí, composta principalment per grans microscòpics de calcita.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Marbre · Veure més »
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Mataró · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Múrcia · Veure més »
Mestre Jacobo
Mestre Jacobo (ca. 1220 - Múrcia, 1294), fou un jurista de la Corona de Castella, al servei del rei Alfons X el Savi.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Mestre Jacobo · Veure més »
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Miquel Blay i Fàbrega · Veure més »
Miquel de Cortiada
Frontis del tom IV de les ''Decisiones,'' edició del 1714. Miquel de Cortiada (Lleida, ? - Barcelona, 1691) fou un jurisconsult català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Miquel de Cortiada · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Moisès · Veure més »
Montfalcó d'Ossó
Montfalcó d'Ossó, o Montfalcó d'Agramunt, és una entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Montfalcó d'Ossó · Veure més »
Mossos d'Esquadra
Helicòpter logotipat dels Mossos d'Esquadra. La Policia de la Generalitat de Catalunya – Mossos d'Esquadra és la força de policia de la Generalitat de Catalunya, refundada, com a cos de policia propi mitjançant la Llei 19/1983, de 14 de juliol de 1983, aprovada pel Parlament de Catalunya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Mossos d'Esquadra · Veure més »
Motllura
Motllura La motllura és un element decoratiu utilitzat en diverses obres artístiques, però, sobretot, en arquitectura.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Motllura · Veure més »
Nau (arquitectura)
miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Nau (arquitectura) · Veure més »
Oliva (Safor)
Oliva és una ciutat del País Valencià, la segona més gran de la comarca de la Safor.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Oliva (Safor) · Veure més »
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Olot · Veure més »
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Osca · Veure més »
Palau de la Generalitat de Catalunya
El Palau de la Generalitat, antigament Casa de la Diputació, és la seu de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Palau de la Generalitat de Catalunya · Veure més »
Pamfília
Pamfília dins de l'Imperi Romà Pamfília (en grec antic Παμφυλία) era una regió de la costa sud-oest de l'Àsia Menor, a l'est de Lícia.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pamfília · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pamplona · Veure més »
Pedro Gómez de la Serna y Tully
Pedro Gómez de la Serna i Tully (Maó, 21 de febrer del 1806 – Madrid, 12 de desembre del 1871) va ser un jurista i polític espanyol que va arribar a ser ministre de Governació en l'últim govern de la regència de Baldomero Espartero i ministre de Gracia i Justícia el 1854 en el regnat d'Isabel II.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pedro Gómez de la Serna y Tully · Veure més »
Pedro Rodríguez de Campomanes
Pedro Rodríguez de Campomanes, primer comte de Campomanes, va néixer a Sorriba, al ''concejo'' de Tinéu (Principat d'Astúries) l'1 de juliol de 1723 i va morir a Madrid el 3 de febrer de 1802.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pedro Rodríguez de Campomanes · Veure més »
Pedro Sainz de Andino
Pedro Sáinz de Andino y Álvarez Pinceti (Alcalá de los Gazules, Cadis, 11 de setembre de 1786 - Madrid, 24 d'abril de 1863) va ser un jurista espanyol.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pedro Sainz de Andino · Veure més »
Pere Carbonell i Huguet
Pere Carbonell i Huguet (Sarrià, 1850 – Barcelona, 1927) fou un escultor català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pere Carbonell i Huguet · Veure més »
Pere d'Amigant i Ferrer
Pere d'Amigant i de Ferrer (Manresa, 1645 - Pamplona, 1707) fou un jurista català del, professor de dret civil a la Universitat de Barcelona.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pere d'Amigant i Ferrer · Veure més »
Pere Nolasc Vives i Cebrià
fou un jurista i professor universitari català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Pere Nolasc Vives i Cebrià · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Perpinyà · Veure més »
Porta (Cerdanya)
Porta és una comuna de la Catalunya del Nord, a la comarca de l'Alta Cerdanya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Porta (Cerdanya) · Veure més »
Primer viatge de Colom
El Primer Viatge de Colom fou l'expedició marinera dirigida per l'Almirall Cristòfor Colom el 3 d'agost de 1492 sortint de Palos en direcció a l'oceà Atlàntic occidental per obrir una nova ruta d'accés a les Índies.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Primer viatge de Colom · Veure més »
Primera pedra
Cerimònia de l'Estadi La Portada de La Serena (Xile), en presència de President Sebastián Piñera (quart des de la dreta) Museu del Städel a Frankfurt del Main Pala gravada preparada per a la cerimònia de construcció de el nou Museu del Städel La col·locació de la primera pedra és una cerimònia tradicional de diverses cultures en commemoració del primer dia de construcció d'un edifici o un altre projecte.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Primera pedra · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Província romana de Síria · Veure més »
Puerto de Vega
Puerto de Vega (en asturlleonès Veiga) és un poble i una parròquia del conceyu asturià de Navia.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Puerto de Vega · Veure més »
Rafael Atché i Ferré
Rafael Atché i Ferré (originalment Rafael Atxer) (Barcelona, 28 de juliol 1851 – 11 de juliol 1923) fou un escultor català que era actiu al pas del al.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Rafael Atché i Ferré · Veure més »
Ramon Berenguer I
Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Ramon Berenguer I · Veure més »
Ramon de Penyafort
Ramon o Raimon de Penyafort (Santa Margarida i els Monjos, 1180 - Barcelona, 1275) va ser un religiós dominic català, un dels grans especialistes en dret canònic de l'Edat Mitjana.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Ramon de Penyafort · Veure més »
Recognoverunt Proceres
El Recognoverunt Proceres és un privilegi concedit per Pere III d'Aragó el Gran a la universitat (municipi) de Barcelona l'11 de gener de 1284 durant les Corts de Barcelona (1283-1284).
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Recognoverunt Proceres · Veure més »
Reial Audiència de Catalunya
La Reial Audiència i Reial Consell de Catalunya, o també Reial Senat de Catalunya, fou el màxim òrgan col·legiat d'administració de justícia i govern al Principat i els Comtats de Rosselló i Cerdanya que exercia el poder judicial en nom del rei.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Reial Audiència de Catalunya · Veure més »
Roa
Roa és un municipi de la província de Burgos, a la comunitat autònoma de Castella i Lleó.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Roa · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Roma · Veure més »
Santa Margarida i els Monjos
Santa Margarida i els Monjos és un municipi es troba el sud-oest de la comarca de l'Alt Penedès, al límit amb la del Garraf.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Santa Margarida i els Monjos · Veure més »
Saragossa
Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Saragossa · Veure més »
Segle XIII
El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Segle XIII · Veure més »
Segle XVI
El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Segle XVI · Veure més »
Segle XVII
El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que supon un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avanços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Segle XVII · Veure més »
Sevilla
Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Sevilla · Veure més »
Siena
Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Siena · Veure més »
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Tarragona · Veure més »
Taurèsium
Taurèsium (en llatí: Tauresium en grec antic: Ταυρήσιον) va ser una ciutat de la Mèsia Superior, a la riba de l'Haemus, prop de Scupi, (en grec Σκοῦποι) o Justiniana Prima.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Taurèsium · Veure més »
Tinéu
Tinéu (Tineo en castellà) és un ''conceyu'' del Principat d'Astúries.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Tinéu · Veure més »
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Toledo · Veure més »
Tomàs Mieres
Tomàs Mieres (Girona, 1400 - Barcelona, 1474) fou un jurista català, doctor en ambdós drets.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Tomàs Mieres · Veure més »
Torquat Tasso i Nadal
Torquat Tasso i NadalMalgrat consta inscrit a l'Arxiu Municipal de Barcelona amb el seu nom en castellà, essent ell i els seus pares originaris de la ciutat, hi ha multitud de fonts bibliogràfiques que es refereixen a ell amb el seu nom en català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Torquat Tasso i Nadal · Veure més »
Torrelaguna
Torrelaguna és un municipi del Nord-est de la Comunitat de Madrid.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Torrelaguna · Veure més »
Tribonià
Tribonià (en llatí Tribonianus) fou un magistrat i jurista romà d'Orient fill de Macedonià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Tribonià · Veure més »
Tribunal de les Aigües de València
El Tribunal de les Aigües de València, conegut també com a Tribunal de la Vega de València, és l'òrgan col·legiat encarregat de dirimir els conflictes per l'aigua de reg entre els llauradors de les comunitats de regants de les séquies que en formen part: Séquia de Quart, Benàger i Faitanar, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya i Rovella.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Tribunal de les Aigües de València · Veure més »
Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) és l'òrgan jurisdicional que culmina l'organització judicial a Catalunya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Tribunal Superior de Justícia de Catalunya · Veure més »
Usatges de Barcelona
Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Usatges de Barcelona · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і València · Veure més »
Valladolid
Valladolid, coneguda popularment com a Pucela, és una ciutat i municipi castellà al nord-oest de la península Ibèrica, capital de la província de Valladolid, i seu de les Corts i la Junta de Castella i Lleó, cosa que la converteix en capital de facto de la comunitat autònoma.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Valladolid · Veure més »
Venanci Vallmitjana i Barbany
Venanci Vallmitjana i Barbany (Barcelona, 1 d'abril de 1830 - 3 de setembre de 1919) fou un escultor realista català que juntament amb el seu germà Agapit Vallmitjana i Barbany varen suposar un gran paradigma dins de l'escultura catalana de mitjans del.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Venanci Vallmitjana i Barbany · Veure més »
Vic
Vic és un municipi i capital de la comarca d'Osona, al sud de la regió de l'Alt Ter i al nord-est de Catalunya.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Vic · Veure més »
Vidal de Canyelles
Vidal de Canyelles (en aragonès: Vidal de Canellas) (Canyelles, 1190? - Osca, post 1252) va ser bisbe d'Osca i compilador dels Furs d'Aragó en l'obra jurídica coneguda com a Complitaio Maior, In excelsis Dei Thesauris o també Vidal Mayor en honor seu (1247), primera codificació general de les lleis del Regne d'Aragó i efectuada durant el regnat de Jaume I d'Aragó.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Vidal de Canyelles · Veure més »
Vitrall
Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Vitrall · Veure més »
Volta de canó
Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Volta de canó · Veure més »
Voluta (art)
Dibuix d'un capitell jònic arcaic amb dues volutes La voluta és un ornament en espiral propi de les columnes de l'ordre jònic que parteix del capitell i s'enrotlla sobre si mateix amb dues voltes com a mínim.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і Voluta (art) · Veure més »
1023
El 1023 (MXXIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1023 · Veure més »
106 aC
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 106 aC · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1076 · Veure més »
1180
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1180 · Veure més »
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1190 · Veure més »
1220
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1220 · Veure més »
1221
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1221 · Veure més »
1235
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1235 · Veure més »
1249
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1249 · Veure més »
1252
L'any 1252 (MCCLII) fou un any de traspàs iniciat en dilluns pertanyent a la baixa edat mitjana.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1252 · Veure més »
1275
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1275 · Veure més »
1284
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1284 · Veure més »
1294
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1294 · Veure més »
1303
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1303 · Veure més »
1334
El 1334 (MCCCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1334 · Veure més »
1360
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1360 · Veure més »
1364
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1364 · Veure més »
1368
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1368 · Veure més »
140
L'any 140 és un any de traspàs que comença un dijous.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 140 · Veure més »
1400
; Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1400 · Veure més »
1434
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1434 · Veure més »
1436
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1436 · Veure més »
1441
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1441 · Veure més »
1451
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1451 · Veure més »
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1474 · Veure més »
1512
El 1512 (MDXII) fou un any de traspàs començat en dijous que pertany a l'edat moderna.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1512 · Veure més »
1517
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1517 · Veure més »
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1526 · Veure més »
1534
;Món: Enric VIII d'Anglaterra.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1534 · Veure més »
1540
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1540 · Veure més »
1547
El 1547 (MDXLVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1547 · Veure més »
1559
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1559 · Veure més »
1572
El 1572 (MDLXXII) fou un any de traspàs de l'edat moderna.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1572 · Veure més »
1575
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1575 · Veure més »
1577
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1577 · Veure més »
1578
Placa a les muralles de Peníscola.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1578 · Veure més »
1586
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1586 · Veure més »
1604
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1604 · Veure més »
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1610 · Veure més »
1631
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1631 · Veure més »
1636
El 1636 fou un any de traspàs començat en dimarts segons el Calendari Gregorià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1636 · Veure més »
1640
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1640 · Veure més »
1645
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1645 · Veure més »
1649
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1649 · Veure més »
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1660 · Veure més »
1688
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1688 · Veure més »
1691
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1691 · Veure més »
1699
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1699 · Veure més »
1705
Gravat representant un enfrontament marítim davant de Gibraltar del 20 de març.;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1705 · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1707 · Veure més »
1714
Constitucions de Catalunya de 1585.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1714 · Veure més »
1723
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1723 · Veure més »
1728
Full de la ''Cyclopaedia'', publicat el '''1728'''.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1728 · Veure més »
1737
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1737 · Veure més »
1744
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1744 · Veure més »
1777
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1777 · Veure més »
1781
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1781 · Veure més »
1786
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1786 · Veure més »
1794
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1794 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1795 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1798 · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1802 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1808 · Veure més »
1811
El primer imperi francès en negreta i els seus estats satèl·lit ('''1811''').
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1811 · Veure més »
1827
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1827 · Veure més »
1863
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1863 · Veure més »
1865
Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1865 · Veure més »
1871
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1871 · Veure més »
1873
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1873 · Veure més »
1874
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1874 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 1891 · Veure més »
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 212 · Veure més »
43 aC
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 43 aC · Veure més »
475
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 475 · Veure més »
482
El 482 va ser un any comú començat en divendres.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 482 · Veure més »
542
El 542 (DXLII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 542 · Veure més »
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 560 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 565 · Veure més »
636
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Justícia de Barcelona і 636 · Veure més »
