Accés més ràpid que el navegador!
53 les relacions: Absis, Antiguitat tardana, Apol·lo, Aqüeducte, Aqüeducte de Dioclecià, Arc (arquitectura), Arquitrau, Assuan, Capitell, Cardo, Cúpula, Corinti, Cripta, Croat (llengua), Croàcia, Dalmàcia, Decumanus, Dioclecià, Egipte, Erotes, Eubea, Frontó, Hadrià, Hèlios, Hèrcules, Hermes, Júpiter (mitologia), Legió romana, Mausoleu, Muralla, Nice (filla d'Estix), Palau (arquitectura), Palestra, Panteó de Roma, Patrimoni de la Humanitat, Podi (arquitectura), Porxe, Quadriga, Renaixement, Roma, Split, Tèmenos, Tessalònica, Triclini, Tritó (mitologia), UNESCO, Vestíbul, Via Àpia, 1880, 1885, ..., 1926, 305, 356. Ampliar l'índex (3 més) »
Absis
Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Absis · Veure més »
Antiguitat tardana
V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Antiguitat tardana · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Apol·lo · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Aqüeducte · Veure més »
Aqüeducte de Dioclecià
L'Aqüeducte de Dioclecià (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte que es troba a la ciutat de Split a Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua a l'antic palau de l'emperador Dioclecià.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Aqüeducte de Dioclecià · Veure més »
Arc (arquitectura)
Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Arc (arquitectura) · Veure més »
Arquitrau
Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Arquitrau · Veure més »
Assuan
Assuan (antic egipci: Swenet) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Assuan al sud d'Egipte, a 150 km al sud de Luxor.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Assuan · Veure més »
Capitell
Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Capitell · Veure més »
Cardo
El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Cardo · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Cúpula · Veure més »
Corinti
Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).
Nou!!: Palau de Dioclecià і Corinti · Veure més »
Cripta
Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa’).
Nou!!: Palau de Dioclecià і Cripta · Veure més »
Croat (llengua)
El croat (en croat: hrvatski jezik) és una de les llengües eslaves i és parlat per uns 7 milions de persones, principalment a Croàcia.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Croat (llengua) · Veure més »
Croàcia
Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Croàcia · Veure més »
Dalmàcia
Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Dalmàcia · Veure més »
Decumanus
Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Decumanus · Veure més »
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Nou!!: Palau de Dioclecià і Dioclecià · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Egipte · Veure més »
Erotes
Els erotes, ἔρωτες en grec clàssic, a la mitologia grega són els acompanyants de la deessa Afrodita, equivalents als cupidos en mitologia romana.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Erotes · Veure més »
Eubea
Eubea (Εύβοια, pronunciat; Εὔβοια, pronunciat; Euboea), a l'edat mitjana coneguda com Negrepont (Negroponte), és una illa de Grècia, la més gran després de Creta, situada al nord de l'Àtica i a l'est de Beòcia, de la qual és per l'estret d'Eurip, que és superat per un pont que l'uneix al continent.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Eubea · Veure més »
Frontó
El frontó és la paret contra la qual es llança la pilota en certs jocs de pilota en què els jugadors han de fer rebotar la pilota.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Frontó · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Hadrià · Veure més »
Hèlios
Hèlios (en grec antic: Ἥλιος) és la personificació del Sol en la mitologia grega.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Hèlios · Veure més »
Hèrcules
Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Hèrcules · Veure més »
Hermes
En la mitologia grega, Hermes (Hermēs) era el missatger dels Déus olímpics, i Déu de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l'enginy, dels literats i poetes, de l'atletisme, dels pesos i mesures, dels invents i en general del comerç, de l'astúcia, dels lladres i dels mentiders.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Hermes · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Legió romana · Veure més »
Mausoleu
Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Mausoleu · Veure més »
Muralla
Muralla d'Hostalric Muralles romanes de Lugo (Galícia), Patrimoni de la Humanitat Part de la Gran Muralla de la Xina, Patrimoni de la Humanitat Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la Muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres, com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Muralla · Veure més »
Nice (filla d'Estix)
Pedra gravada de la deessa Nice, trobada a les ruïnes de l'antiga ciutat grega d'Efes, a Turquia Nice o Niké, (en grec antic Νίκη), segons la mitologia grega, va ser una divinitat, filla del tità Pal·lant i de l'oceànide Estix.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Nice (filla d'Estix) · Veure més »
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Palau (arquitectura) · Veure més »
Palestra
La palestra (del grec παλαίστρα) era l'escola de lluita a l'antiga Grècia.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Palestra · Veure més »
Panteó de Roma
El Pànteon, Pantèon o Panteó de Roma o d'Agripa (Pantheon o Panthēum; en italià Pàntheon) és un dels edificis de l'antiga Roma més ben conservats, construït originàriament com a temple dedicat a tots els déus (això és el que vol dir el grec πάνθειον, pantheon), o més aviat a les set divinitats planetàries (el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart).
Nou!!: Palau de Dioclecià і Panteó de Roma · Veure més »
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Patrimoni de la Humanitat · Veure més »
Podi (arquitectura)
'''Podi''' a la base del temple romà de Vic En arquitectura hom anomena podi o pòdium una base o pedestal que construïen els antics al voltant dels temples.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Podi (arquitectura) · Veure més »
Porxe
Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Porxe · Veure més »
Quadriga
Quadriga sobre la Porta de Brandenburg, a Berlín s procedent de Cízic, Museu Arqueològic d'Istanbul. Fresc mostrant una quadriga. Tomba tràcia prop de Kazanlak (Bulgària). Una quadriga (del llatí, quadri-, quatre, i jungere, junyir, unir mitjançant un jou) era un carro impulsat per quatre cavalls en línia.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Quadriga · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Renaixement · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Roma · Veure més »
Split
Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Split · Veure més »
Tèmenos
Tèmenos (en grec: τέμενος) és un tros de terra delimitat i assignat a un domini oficial, especialment un rei (basileus) i caps (anax) o un tros de terra treta dels usos comuns i dedicada a un déu, un santuari, una arbreda sagrada o un recinte sagrat: Les curses dels Jocs Pítics s'anomenen un tèmenos, la sagrada vall del Nil és la Νείλοιο πῖον τέμενος Κρονίδα, l'Acròpolis és el ἱερὸν τέμενος (de Pal·las).
Nou!!: Palau de Dioclecià і Tèmenos · Veure més »
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Tessalònica · Veure més »
Triclini
'''Triclini''' romà en un dibuix del segle XIX Recreació d'un triclini El triclini (del llatí triclinium, provinent del grec τρικλίνιον, triklínion, de τρι-, tri-, 'tres', i κλίνη, kline, mena de llit, butaca llarga, sofà o, més aviat, chaise longue) era l'estança d'una casa romana amb la funció de menjador.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Triclini · Veure més »
Tritó (mitologia)
Estàtua de '''Tritó''' a la Fontana del Moro (Piazza Navona, Roma, Itàlia). Tritó (en grec antic Τρίτων), va ser, segons la mitologia grega, un déu marí, fill de Posidó i d'Amfitrite.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Tritó (mitologia) · Veure més »
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Nou!!: Palau de Dioclecià і UNESCO · Veure més »
Vestíbul
'''Vestíbul''' de l'Estació de França (Barcelona) Un vestíbul (vestibulum en llatí) o atri és un espai o conjunt de cambres gran i extens en un teatre, òpera, sala de concerts, fira de mostres, cinema, etc.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Vestíbul · Veure més »
Via Àpia
Itinerari bifurcat de la ''Via Appia''. La Via Àpia (en Via Appia) és la més important de les vies romanes.
Nou!!: Palau de Dioclecià і Via Àpia · Veure més »
1880
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Dioclecià і 1880 · Veure més »
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Dioclecià і 1885 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Palau de Dioclecià і 1926 · Veure més »
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Palau de Dioclecià і 305 · Veure més »
356
Sense descripció.
Nou!!: Palau de Dioclecià і 356 · Veure més »
