Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Paflagònia

Índex Paflagònia

'''Paflagònia''', situada en un mapa del segle XV. Paflagònia (Paphlagonia) fou una regió de l'Àsia Menor limitada a l'oest per Bitínia, a l'est pel Pont, al sud per Galàcia i al nord per la mar Negra o Euxí.

64 les relacions: Alexandre el Gran, Amasra, Anatòlia, Ankara, Antígon el Borni, Arsites, August, Èumenes de Càrdia, Çankırı, Àtal, Capadòcia, Capadòcia a la part del Pont, Càstor de Galàcia, Cimiatene, Cir II el Gran, Cotos, Cressus, Dascilios, Datames, Deiotarus II, Dioclecià, Farnaces I, Galàcia, Gneu Pompeu Magne, Kizil Irmak, Mar Negra, Mitridates I del Pont, Pilemenes, Pilemenes (bitínic), Pilemenes (vers 131 aC), Pompeiòpolis (Paflagònia), Potami, Primera guerra mitridàtica, Regió de Bitínia, Regió del Pont, Regne de Lídia, Sakarya, Segle IV, Sinop, Timonitis, Tis, Xenofont, 100 aC, 110 aC, 130 aC, 150 aC, 179 aC, 183 aC, 265 aC, 27 aC, ..., 294 aC, 334 aC, 353 aC, 36 aC, 362 aC, 380 aC, 39 aC, 390 aC, 400 aC, 65, 65 aC, 74 aC, 75 aC, 84 aC. Ampliar l'índex (14 més) »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Paflagònia і Alexandre el Gran · Veure més »

Amasra

Amasra (del grec Amastris Ἄμαστρις, gen. Ἀμάστριδος) és una petita ciutat portuària de la mar Negra situada a la província de Bartın, Turquia.

Nou!!: Paflagònia і Amasra · Veure més »

Anatòlia

350px Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Nou!!: Paflagònia і Anatòlia · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Paflagònia і Ankara · Veure més »

Antígon el Borni

Antígon el Borni Ἀντίγονος en grec - (vers 382-301 aC) fou un general macedoni que va arribar a rei d'Àsia i rei de Macedònia.

Nou!!: Paflagònia і Antígon el Borni · Veure més »

Arsites

Arsites fou el darrer satrapa de Dascilios (353 aC-334 aC) Vers el 353 aC el sàtrapa Artabazos II i els seus cunyats Mentor i Memnon, revoltats contra el rei, van haver de fugir a Macedònia i la satrapia va passar a Arsites, que se suposa podria ser un dels fills d'Ariobarzanes de Dascilios.

Nou!!: Paflagònia і Arsites · Veure més »

August

Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC - Nola, Campània, 19 d'agost del 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.

Nou!!: Paflagònia і August · Veure més »

Èumenes de Càrdia

Èumenes de Cardia o Càrdia o Kàrdia (362 aC-316 aC) fou un general grec de Kàrdia al Quersonès, un dels diàdocs d'Alexandre el gran.

Nou!!: Paflagònia і Èumenes de Càrdia · Veure més »

Çankırı

Çankırı (turc) és una ciutat de Turquia, (antiga Gangra) a la confluència del Tatlıçay i l'Acıçay (afluent del Kizil Irmak), a 730 metres sobre el nivell de la mar.

Nou!!: Paflagònia і Çankırı · Veure més »

Àtal

* Àtal (general), (335 aC †), general de Filip II de Macedònia.

Nou!!: Paflagònia і Àtal · Veure més »

Capadòcia

Llocs d'interès turístic La Capadòcia (en turc: Kapadokya, del grec Καππαδοκίαés) és una regió de l'Àsia Menor, a Turquia.

Nou!!: Paflagònia і Capadòcia · Veure més »

Capadòcia a la part del Pont

Capadòcia a la part del Pont (Katpatuka, llatí Cappadocia) fou una satrapia de la Pèrsia aquemènida.

Nou!!: Paflagònia і Capadòcia a la part del Pont · Veure més »

Càstor de Galàcia

Càstor (grec Κάστωρ) fou un nét del rei Deiotarus I de Galàcia suposadament executat pel seu avi, per haver-lo acusat davant de Juli Cèsar, juntament amb la seva dona Categoria:Reis de Galàcia.

Nou!!: Paflagònia і Càstor de Galàcia · Veure més »

Cimiatene

Cimiatene fou un districte de Paflagònia que deriva el seu nom de la fortalesa de Cimiata.

Nou!!: Paflagònia і Cimiatene · Veure més »

Cir II el Gran

Cir II el Gran (vers el 600 aC - 4 de desembre del 530 aC) fou rei d'Anshan i rei de reis de l'imperi Persa.

Nou!!: Paflagònia і Cir II el Gran · Veure més »

Cotos

En la mitologia grega, Cotos (en grec: Κοττος; en llatí: Cottus) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Gies.

Nou!!: Paflagònia і Cotos · Veure més »

Cressus

''Cressus damunt la pira'' Cressus o Cresos (Croesus, Kroisos Κροῖσος) (vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels Mermnades.

Nou!!: Paflagònia і Cressus · Veure més »

Dascilios

Dascilios o Dascilium (llatí Dascylium, grec Daskylion o Daskulion) fou una ciutat de la Propòntida i capital de la satrapia del seu nom o Frígia Hel·lespòntica (satrapia menor dins la satrapia de Lídia).

Nou!!: Paflagònia і Dascilios · Veure més »

Datames

Datames (c. 407 aC-361 aC) fou sàtrapa i virtual rei de Capadòcia.

Nou!!: Paflagònia і Datames · Veure més »

Deiotarus II

Deiotarus II (grec Δηϊόταρος) fou fill i successor de Deiotarus I, tetrarca i rei de Galàcia vers el 40 aC.

Nou!!: Paflagònia і Deiotarus II · Veure més »

Dioclecià

Dioclecià, (c. 245–c. 312), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Nou!!: Paflagònia і Dioclecià · Veure més »

Farnaces I

Tetradrachm of Pharnaces I of Pontus Farnaces I (Pharnaces) fou rei del Pont Era fill de Mitridates III del Pont al que va succeir vers el, i en tot cas ja era al tron el any en què va sotmetre Sinope, important ciutat grega i objecte de desig dels reis pòntics.

Nou!!: Paflagònia і Farnaces I · Veure més »

Galàcia

Galàcia fou el nom donat als territoris d'actuació dels gals (gàlates) a Anatòlia, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, i que fou una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Paflagònia і Galàcia · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Cnaeus Pompeius Magnus — sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC) fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Paflagònia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Kizil Irmak

El Kizil Irmak (turc Kızılırmak) és un riu de Turquia, clàssic Halys (Halis).

Nou!!: Paflagònia і Kizil Irmak · Veure més »

Mar Negra

La mar Negra (o el mar Negre) (búlgar: Черно море (Txerno more); romanès: Marea Neagră; ucraïnès: Чорне море (Txorne more); tàtar de Crimea: Qara deñiz; rus: Чёрное море (Txiòrnoie mòrie); abkhaz: Амшын Еиқәа (Amxin Eyk'wa); laz: Uça zoğa; georgià: შავი ზღვა (Xavi Zğva), turc Karadeniz), és una mar continental que trobem entre Europa i Àsia, coneguda en l'antiguitat clàssica com a Pontus Euxinus o el Pont. Comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx. El principal accident geogràfic de les seves costes és la península de Crimea. A través del Bòsfor hi ha una afluència d'aigua marina de 200 km³ nets anuals; l'afluència d'aigua dolça (provinent de les regions del voltant, especialment de l'Europa central i oriental) és d'uns 320 km³ nets anuals. Els principals rius que hi desemboquen són el Danubi, el Dnipró (o Dnièper) i el Dnister (o Nistru o Dnièster). La mar Negra té més de 436.400 km² de superfície, una profunditat màxima de 2.212 m i un volum de 547.000 km³. El clima és variable entre el de la part nord, més fred i propi de l'estepa ucraïnesa, i el del sud, que és clima mediterrani. Les costes de l'oest (Rússia, Geòrgia) i sud (Turquia) tenen punts extremadament plujosos, amb un clima gairebé subtròpic, ajudats no sols per la circulació global oest-est sinó per la presència de muntanyes prop de la costa, com ara el Caucas a Rússia i Geòrgia, amb què es creen precipitacions orogràfiques. Els països banyats per la mar Negra, amb les principals ciutats costaneres respectives, són.

Nou!!: Paflagònia і Mar Negra · Veure més »

Mitridates I del Pont

Mitridates I del Pont (Mitridates III) (Mitridates el Fundador) fou rei del Pont, el primer que no fou sàtrapa sinó rei.

Nou!!: Paflagònia і Mitridates I del Pont · Veure més »

Pilemenes

Pilemenes (Pylaemenes) fou el nom de diversos reis de Paflagònia, derivat del primer rei conegut, Pilemenes, que va lluitar a la guerra de Troia.

Nou!!: Paflagònia і Pilemenes · Veure més »

Pilemenes (bitínic)

Pilemenes (Pylaemenes) fou fill de Nicomedes II de Bitínia al que el seu pare va col·locar al tron de Paflagònia vers el 110 aC i va agafar el nom tradicional dels reis de Paflagònia.

Nou!!: Paflagònia і Pilemenes (bitínic) · Veure més »

Pilemenes (vers 131 aC)

Pilemenes (Pylaemenes) fou rei de Paflagònia al segle II aC.

Nou!!: Paflagònia і Pilemenes (vers 131 aC) · Veure més »

Pompeiòpolis (Paflagònia)

Pompeiòpolis (llatí Pompeiopolis) fou una ciutat de Paflagònia a la riba sud de lAmnias, afluent de l'Halis.

Nou!!: Paflagònia і Pompeiòpolis (Paflagònia) · Veure més »

Potami

Potami (Potamius) fou bisbe de Lisboa, a la meitat del segle IV.

Nou!!: Paflagònia і Potami · Veure més »

Primera guerra mitridàtica

La primera guerra mitridàtica fou un conflicte militar entre el Regne del Pont i la República de Roma amb activitat militar entre el 88 aC i 66 aC.

Nou!!: Paflagònia і Primera guerra mitridàtica · Veure més »

Regió de Bitínia

La regió de Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.

Nou!!: Paflagònia і Regió de Bitínia · Veure més »

Regió del Pont

La regió del Pont. Pont (llatí Pontus) fou una regió de l'Àsia Menor que rebia aquest nom perquè era a la costa del Pont Euxí (mar Negra).

Nou!!: Paflagònia і Regió del Pont · Veure més »

Regne de Lídia

Lídia (llatí Lydia, grec Λυδία), el país dels lidis, fou un regne hel·lenitzat de l'oest de l'Àsia Menor.

Nou!!: Paflagònia і Regne de Lídia · Veure més »

Sakarya

Mapa del Sakarya Sakarya (antigament, en llatí, Sangarius; en grec, Σαγγάριος, Sangários) és un riu de Turquia, el tercer més llarg del país, al centre d'Anatòlia.

Nou!!: Paflagònia і Sakarya · Veure més »

Segle IV

El segle IV és el període que va des de l'any 301 fins al 400 i està marcat per l'auge del cristianisme a l'Imperi Romà que n'esdevé la religió oficial i així s'expandeix de forma molt més ràpida per Europa i el nord d'Àfrica.

Nou!!: Paflagònia і Segle IV · Veure més »

Sinop

Vista general Sinop (en turc otomà Sinub, àrab Sanub o Sinub o Sinab, en grec Σινώπη, Sinope) és un port de la costa de la Mar Negra, capital de la província turca homònima.

Nou!!: Paflagònia і Sinop · Veure més »

Timonitis

Timonitis o Timonitide fou un districte de l'interior de Paflagònia, proper de Bitínia.

Nou!!: Paflagònia і Timonitis · Veure més »

Tis

Tis o Tuis (Thyius o Thys) fou un rei de Paflagònia vers el 380 aC i fins vers el 364 aC Es va revoltar contra Artaxerxes II de Pèrsia.

Nou!!: Paflagònia і Tis · Veure més »

Xenofont

Xenofont (en grec Ξενοφῶν, 428 aC - entre 355 i 350 aC) fou un escriptor, historiador i militar grec, cèlebre pels seus escrits sobre la cultura i la història gregues.

Nou!!: Paflagònia і Xenofont · Veure més »

100 aC

L'any 100 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Paflagònia і 100 aC · Veure més »

110 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 110 aC · Veure més »

130 aC

L'any 130 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.

Nou!!: Paflagònia і 130 aC · Veure més »

150 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 150 aC · Veure més »

179 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 179 aC · Veure més »

183 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 183 aC · Veure més »

265 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 265 aC · Veure més »

27 aC

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).

Nou!!: Paflagònia і 27 aC · Veure més »

294 aC

L'any 294 aC va ser un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Paflagònia і 294 aC · Veure més »

334 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 334 aC · Veure més »

353 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 353 aC · Veure més »

36 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 36 aC · Veure més »

362 aC

L'any 362 aC fou un any de l'edat antiga conegut com a any 392 Ab urbe condita als calendaris romans de l'època.

Nou!!: Paflagònia і 362 aC · Veure més »

380 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 380 aC · Veure més »

39 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 39 aC · Veure més »

390 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 390 aC · Veure més »

400 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 400 aC · Veure més »

65

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 65 · Veure més »

65 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 65 aC · Veure més »

74 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 74 aC · Veure més »

75 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 75 aC · Veure més »

84 aC

Sense descripció.

Nou!!: Paflagònia і 84 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Paflagònia (província romana).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »