Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

País Valencià

Índex País Valencià

Diferents àmbits del País Valencià El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica.

542 les relacions: Abd-al-Aziz al-Mansur, Absenta, Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ademús, Agència EFE, Agricultura, Aigua de València, Aiguardent, Al-Àndalus, Alacant, Alacantí, Albacete, Albarrasí, Albufera, Alcoi, Allioli, Allipebre, Almansa, Almenara, Almodí de Xàtiva, Alpont, Alt Millars, Alt Palància, Altea, Alto de las Barracas, Alzira, Amèrica del Sud, Antiga Grècia, Antiga Roma, Aragó, Arnadí, Arròs, Arròs a banda, Arròs al forn, Arròs amb crosta, Arròs amb fesols i naps, Arròs caldós, Arròs negre, Arrop i talladetes, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Atur, Autogovern, Avui, Ènnec de Vallterra, Àrab, Baix Segura, Baix Vinalopó, Ball tradicional valencià, Balonmano Mar Sagunto, Baltasar de Montpalau i Ferrer, ..., Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu, Banda de música, Basquetbol, Batalla d'Almansa, Benicàssim, Benidorm, Benissa, Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars, Biar, Bizanci, Bunyol (gastronomia), Burjassot, Butlletí Oficial de l'Estat, Cabanes (Plana Alta), Cabdet, Café-licor, Callosa d'en Sarrià, Cambra de Comerç de València, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Campionat del Món de Motociclisme de velocitat, Campionat del Món de Superbike, Canal de Navarrés, Cant d'albades, Cap i Casal, Carabassat, Carles Borja, Cartago, Cartoixa de Porta Coeli, Cassalla, Castell de Sagunt, Castella, Castella - la Manxa, Castellà, Castelló de la Plana, Castellví (llinatge), Català, Catalunya, Catedral de València, Catolicisme, Centelles (llinatge), Centre Arqueològic de l'Almoina, Circuit automobilístic, Circuit Ricardo Tormo, Circuit Urbà de València, Ciutat de les Arts i les Ciències, Ciutat Vella de València, Clima mediterrani, Club Balonmano Calpisa, Club Bàsquet Lucentum Alacant, Club Esportiu Alcoià, Club Esportiu Castelló, Coca (pastís), Coca de dacsa, Coca de Fira, Coca de llanda, Coca de recapte, Coca de tonyina, Coca de xulla, Colònia Valentia Edetanorum, Columbicultura, Comarques Centrals del País Valencià, Comarques del Nord del País Valencià, Comarques del País Valencià, Comarques del Sud del País Valencià, Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià, Comarques xurres, Comtat (País Valencià), Comunitat autònoma, Congrés dels Diputats, Consell de la Generalitat Valenciana, Consell del País Valencià, Consell Valencià de Cultura, Constitució Espanyola de 1812, Contestans, Cora de Todmir, Corona d'Aragó, Cortes de Pallars, Corts forals valencianes, Corts Generals, Corts Valencianes, Costera, Cova Negra, Creu dels Tres Regnes, Crisi financera global del 2007-2012, Cristià nou, Dama d'Elx, Dansa, Dècada del 1920, Dénia, Decrets de Nova Planta, Democràcia parlamentària, Denominacions del País Valencià, Desarmament dels moriscos valencians, Diada de Sant Josep, Diada Nacional del País Valencià, Dieta, Dolçaina, Edat antiga, Edat mitjana al País Valencià, Edetània, El Camp de Mirra, El Pilar de la Foradada, El Puig de Santa Maria, Elda, Els Columbrets, Elx, Elx Club de Futbol, Embotit, Emirat d'Alpont, Emirat de Balànsiya, Emirat de Dàniyya, Empresa, Enclavament, Escalivada, Escrivà d'Íxer, Escrutini proporcional plurinominal, Esgarrat, Església de Sant Bartomeu (Xàbia), Església de Sant Joan de l'Hospital, Espais Naturals Protegits del País Valencià, Espanya, Espècie introduïda, Estatut d'autonomia, Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, Estel (màquina), Euro, Europa, Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma, Expulsió dels moriscos, Falles, Família Borja, Fartó, Fauna, Fórmula 1, Fórmula 3, Federació de Pilota Valenciana, Felip de Boïl i de la Scala, Felip II de Castella, Felip III de Castella, Felip V d'Espanya, Fenicis, Festes de la Magdalena, Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí, Feudalisme, Fideuada, Flaó, Flora, Focs artificials, Foguera, Fogueres d'Alacant, Foia de Bunyol, Francesc Carles de Borja, Francesc Carròs i de Cruïlles, Francesc Dídac Pasqual de Borja, Francesc de Borja, Francesc de Castellví i de Vic, Francesc Ribalta, Francesc Tomàs de Borja, Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau, Francisco Javier de Burgos y del Olmo, Franquisme, Furs, Furs de València, Futbol, Gandia, Gaspar Escrivà de Romaní, Gaspar Mercader i Carròs, Gaspatxo, Gastronomia, Generalitat Valenciana, Germana de Foix, Gran Premi d'Europa, Grècia, Guardamar del Segura, Guerra de Successió Espanyola, Handbol, Hèrcules Club de Futbol, Herbero de la Serra de Mariola, Home de Neandertal, Horta de València, Horta Nord, Horta Oest, Horta Sud, Ibers, Ignasi Vergara, Ilercavons, Imperi Romà, Indumentària tradicional, Institut d'Estudis Catalans, Institut Nacional d'Estadística d'Espanya, Institut Valencià d'Art Modern, Jaén, Jaume el Conqueridor, Jeroni Vich i Vallterra, Joan Baptista Cabanilles, Joan Borja, Joan de Joanes, Joan de Ribera, Joan II Borja, Joan Lluís Vives i March, Joan Roís de Corella, Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní, Joan Vich i Manrique de Lara, Joc del truc, Josep de Ribera, Josep Vergara, Josepa Domènica Català de Valeriola, Jota, Juny, L'Oceanogràfic de València, La Bastida de les Alcusses, La Marina, La Vall d'Uixó, La Vila Joiosa, Llíria, Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià, Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià, Llengua de signes valenciana, Llengua minoritzada, Llevant Unió Esportiva, Llista d'escuts del País Valencià, Llista de pilotaires valencians, Llista de societats musicals del País Valencià, Madrid, Maestrat, Manuel Ardit i Lucas, Mar Mediterrània, Marina Alta, Marina Baixa, Marxador, Massís del Montgó, Maulets (història), Múrcia, Música, Metre, Mislata, Mistela, Misteri d'Elx, Mocadorada, Moixent, Mona de Pasqua, Monestir de Santa Maria de Benifassà, Monestir de Santa Maria de la Valldigna, Monestir de Santa Maria del Puig, Montpalau (llinatge), Monts Universals, Montsoriu (llinatge), Morella, Moriscos, Moros i Cristians, Moros i Cristians d'Alcoi, Motociclisme, MotoGP, Mudèjar, Muixeranga, Museu Arqueològic Provincial d'Alacant, Museu de Belles Arts de València, Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí", Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, Nacionalitat històrica, Navaixes, Nova Tabarca, Novelda, Ojuelos de Valdeminguete, Ollada, Olocau, Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau, Ontinyent, Oriola, Orografia, Orpesa, Orxata, País, Països Catalans, Paella d'arròs, Palau Ducal de Gandia, Panellet, Parc natural, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Pasqua de Resurrecció, Paterna, Pego, Península Ibèrica, Peníscola, Penyagolosa, Penyal d'Ifac, Pere de Boïl i d'Aragó, Pere de Castellví, Pere Lluís de Borja, Pesta, Pestinyo, Petanca, Petrer, Pilota valenciana, Plana d'Utiel, Poder executiu, Política i govern del País Valencià, Polop, Port, Ports, Ports de Tortosa-Beseit, Predomini lingüístic, Prehistòria, President de la Generalitat Valenciana, Producte interior brut, Projecte de Constitució Espanyola de 1873, Província d'Alacant, Província d'Albacete, Província de Castelló, Província de Conca, Província de València, Província de Xàtiva, Províncies d'Espanya, Puçol, Puig Campana, Racó d'Ademús, Radiotelevisió Valenciana, Ramaderia, Rambla de les Ovelles, Ramon de Boïl i Dies, Reconquesta, Regió de Múrcia, Regió de Requena-Sogorb, Regne de Múrcia, Regne de Toledo, Regne de València, Requena, Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer, Revolta de les Germanies, Ribera Alta, Ribera Baixa, Ricardo Castellví de Ibarrola, Ricardo Tormo Blaya, Riu Algar, Riu Amadòrio, Riu Cervol, Riu de la Sénia, Riu Gorgos, Riu Millars, Riu Montnegre, Riu Palància, Riu Segura, Riu Serpis, Riu Vinalopó, Riu Xúquer, Rossejat, Safor, Sagunt, Saix, Samfaina, Sang amb ceba, Sant Joan del Mercat, Sant Mateu (Baix Maestrat), Sant Vicent del Raspeig, Sant Vicent Ferrer, Santa Maria de Morella, Santuari de Sant Joan de Penyagolosa, Sarraí, Símbols valencians, Síndic de Greuges del País Valencià, Segismundo Moret y Prendergast, Segle d'or valencià, Segle I aC, Segle III aC, Segle IV aC, Segle V aC, Segle VII, Segle VIII, Segle XIII, Segle XIX, Segle XL aC, Segle XV, Segle XVII, Segle XX, Segle XXI, Segona República Espanyola, Senat d'Espanya, Sentència Arbitral de Torrellas, Senyera del País Valencià, Serra d'Aitana, Serra d'Irta, Serra de Gúdar, Serra Gelada, Serralades Bètiques, Serrans, Setmana Santa, Silvicultura, Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana, Sistema Ibèric, Sobrassada, Sogorb, Sordesa, Tabal, Tagarins, Taifa, Tartessos, Túria, Teatre romà de Sagunt, Teodomir (visigot), Terol, Teulada (Marina Alta), Tir i arrossegament, Tonya, Torró, Torrent (Horta Oest), Torrevella, Transició democràtica espanyola, Tribunal Constitucional d'Espanya, Trinquet (esport), Turisme, Unió General de Treballadors, Universitat d'Alacant, Universitat de València, València, València Basket Club, València Club de Futbol, Valencians, Valencià, Valencià alacantí, Valencià central, Valencià meridional, Vall d'Albaida, Vall de Cofrents, Valls d'Alcoi, Vi del País Valencià, Vicent Flor i Moreno, Vila-real, Vila-real Club de Futbol, Vilafamés, Vilafranca (Ports), Villena, Vinalopó Mitjà, Vistabella del Maestrat, Xarq al-Àndalus, Xàbia, Xàtiva, Xèrica, 1 de juny, 11 d'abril, 12 de maig, 1233, 1238, 1239, 1261, 1304, 1305, 1519, 1521, 1525, 1563, 158 aC, 1598, 16 d'agost, 1609, 1621, 1648, 1707, 1810, 1812, 1822, 1833, 1851, 1861, 1884, 19 de març, 19 de setembre, 1909, 1937, 1939, 1970, 1973, 1975, 1977, 1978, 1982, 1983, 1985, 1995, 1999, 2005, 2006, 2008, 2012, 2015, 25 d'abril, 26 d'octubre, 27 de desembre, 7 de setembre, 713, 9 d'octubre. Ampliar l'índex (492 més) »

Abd-al-Aziz al-Mansur

Abd-al-Aziz ibn Abd-ar-Rahman ibn Abi-Àmir al-Mansur al-Mútamin Dhu-s-Sabiqatayn, més conegut simplement com a Abd-al-Aziz al-Mansur (vers 1005 - gener de 1061), primer rei amírida de Balànsiya (abril de 1021 - gener de 1061).

Nou!!: País Valencià і Abd-al-Aziz al-Mansur · Veure més »

Absenta

L’absenta és una beguda alcohòlica destil·lada a partir d'herbes, principalment del donzell (Artemisia absinthium), l'anís verd i el fonoll.

Nou!!: País Valencià і Absenta · Veure més »

Acadèmia Valenciana de la Llengua

LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, va ser creada per la Llei de la Generalitat Valenciana 7/1998, de 16 de setembre de 1998, de Creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara que no es va constituir fins al 23 de juliol de 2001, en un acte presidit pel llavors President de la Generalitat, Eduardo Zaplana, en el Saló de les Corts del Palau de la Generalitat.

Nou!!: País Valencià і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »

Ademús

Ademús (en castellà i oficialment, Ademuz) és un municipi valencià situat a la comarca del Racó d'Ademús, de la qual n'és la capital.

Nou!!: País Valencià і Ademús · Veure més »

Agència EFE

L'Agència EFE és una agència de comunicació i un servei de notícies fundada l'any 1939 a Burgos (Espanya).

Nou!!: País Valencià і Agència EFE · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles L'agricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes i la domesticació d'alguns animals útils per a la producció d'aliments i altres productes d'interès econòmic.

Nou!!: País Valencià і Agricultura · Veure més »

Aigua de València

Aigua de València és un còctel a base de cava (o xampany), suc de taronja, vodka i ginebra.

Nou!!: País Valencià і Aigua de València · Veure més »

Aiguardent

L'aiguardent o esperit de vi és una beguda espirituosa obtinguda per la destil·lació de líquids procedents de fermentació alcohòlica, com ara vi (brandi, conyac), melassa de canya de sucre (canya, rom), de brisa (marc, oruxo, grappa), pomes o sidra (calvados) i altres sucs de fruita (cirera, pruna, etc.). Pot ser natural o perfumat amb tota mena d'essències (anís, taronja, préssec, meló...).

Nou!!: País Valencià і Aiguardent · Veure més »

Al-Àndalus

Al-Àndalus o lÀndalus (en àrab الأندلس, al-Andalus) és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: País Valencià і Al-Àndalus · Veure més »

Alacant

Alacant és un municipi del sud del País Valencià, la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.

Nou!!: País Valencià і Alacant · Veure més »

Alacantí

L'Alacantí és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Alacant.

Nou!!: País Valencià і Alacantí · Veure més »

Albacete

Albacete és una ciutat manxega que es troba a la comunitat de Castella - la Manxa, i capital de la província homònima.

Nou!!: País Valencià і Albacete · Veure més »

Albarrasí

Albarrasí (en castellà, Albarracín) és un municipi i ciutat de la comarca de la Serra d'Albarrasí, a la província de Terol.

Nou!!: País Valencià і Albarrasí · Veure més »

Albufera

L'Albufera de València Una albufera és un llac litoral d'aigua salina o salobre, separada del mar per un cordó de sorra, normalment de dunes, però que està en comunicació amb la mar per un o més punts.

Nou!!: País Valencià і Albufera · Veure més »

Alcoi

Alcoi (en castellà i cooficialment, Alcoy) és una ciutat valenciana, capital de la comarca de l'Alcoià i cap de partit judicial.

Nou!!: País Valencià і Alcoi · Veure més »

Allioli

Choví Allioli fet a casa Arròs negre amb allioli Cargols amb allioli L'allioli és una salsa espessa i de color groguenc (o verdenc, depèn de l'oli d'oliva utilitzat) que es fa picant i emulsionant alls amb oli d'oliva, una miqueta de sal i eventualment suc de llimona en un morter.

Nou!!: País Valencià і Allioli · Veure més »

Allipebre

Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.

Nou!!: País Valencià і Allipebre · Veure més »

Almansa

Almansa és un municipi de la província d'Albacete.

Nou!!: País Valencià і Almansa · Veure més »

Almenara

Almenara és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.

Nou!!: País Valencià і Almenara · Veure més »

Almodí de Xàtiva

El Museu Municipal de l'Almodí de Xàtiva és el principal museu de la ciutat i un dels més destacats del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Almodí de Xàtiva · Veure més »

Alpont

Alpont (en castellà i oficialment, Alpuente) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Serrans.

Nou!!: País Valencià і Alpont · Veure més »

Alt Millars

L'Alt Millars, o Conca del Millars, és una comarca interior i muntanyosa del nord de la Comunitat Valenciana, amb capital a Cirat.

Nou!!: País Valencià і Alt Millars · Veure més »

Alt Palància

L'Alt Palància és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Sogorb.

Nou!!: País Valencià і Alt Palància · Veure més »

Altea

Altea és un municipi valencià de la comarca de la Marina Baixa que limita amb L'Alfàs del Pi, La Nucia i Callosa d'en Sarrià (a la mateixa comarca); i amb Calp, Benissa i Xaló (a la Marina Alta).

Nou!!: País Valencià і Altea · Veure més »

Alto de las Barracas

L'Alto de las Barracas o Cerro Calderón, és el sostre del País Valencià amb 1.837 m s.n.m. El cim s'eleva 23 m per damunt del mític Penyagolosa.

Nou!!: País Valencià і Alto de las Barracas · Veure més »

Alzira

Alzira és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Ribera Alta.

Nou!!: País Valencià і Alzira · Veure més »

Amèrica del Sud

L'Amèrica del Sud, segons el model continental ibèric, és un subcontinent d'Amèrica, travessat per l'equador terrestre.

Nou!!: País Valencià і Amèrica del Sud · Veure més »

Antiga Grècia

Lantiga Grècia, o Grècia clàssica, és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre Magne, també conegut com Alexandre el Gran, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Nou!!: País Valencià і Antiga Grècia · Veure més »

Antiga Roma

L'antiga Roma va ser la civilització que va sorgir de la ciutat-estat de Roma, a partir del segle IX aC.

Nou!!: País Valencià і Antiga Roma · Veure més »

Aragó

Aragó, o l'Aragó (en castellà, en aragonès i oficialment Aragón), és un país constituït com a comunitat autònoma d'Espanya, descendent de l'antic Regne d'Aragó, i actualment regit per un Estatut d'Autonomia.

Nou!!: País Valencià і Aragó · Veure més »

Arnadí

Larnadí, carabassa santa o caramull a Tavernes de la Valldigna, és un dolç valencià d'origen àrab que es fa de carabassa i/o moniato cuits al forn, escorreguts després i pastats amb sucre, canella, ametles i pinyons i tornat a rossejar al forn tradicionalment en cassoles de fang.

Nou!!: País Valencià і Arnadí · Veure més »

Arròs

Larròs és una planta herbàcia i semiaquàtica del gènere Oryza, de la família de les poàcies.

Nou!!: País Valencià і Arròs · Veure més »

Arròs a banda

Larròs a banda és un plat d'arròs, peix i marisc típic de la gastronomia valenciana.

Nou!!: País Valencià і Arròs a banda · Veure més »

Arròs al forn

L'arròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.

Nou!!: País Valencià і Arròs al forn · Veure més »

Arròs amb crosta

La crosta (als restaurants exportat com a arròs en crosta o costra) és un plat d'arròs típic del País Valencià, més concretament a la zona de la Marina (Callosa d'en Sarrià i Pego), la Safor, el Baix Segura i el Camp d'Elx (El Baix Vinalopó), ací conegut amb la variant fonètica costra.

Nou!!: País Valencià і Arròs amb crosta · Veure més »

Arròs amb fesols i naps

L'arròs amb fesols i naps és un plat típic de l'Horta de València, la Ribera, la Safor, la Marina Alta i Baixa (País Valencià), conegut també en alguns llocs amb el nom de "caldera" o "arròs junt".

Nou!!: País Valencià і Arròs amb fesols i naps · Veure més »

Arròs caldós

Arròs caldós Larròs caldós és un plat típic de les Comarques Centrals del País Valencià fonamentat en l'arròs, similar a la paella però amb brou (caldo).

Nou!!: País Valencià і Arròs caldós · Veure més »

Arròs negre

L'arròs negre és un plat d'arròs sec, similar a la paella, però d'aspecte i gust diferents per la base de marisc i perquè sol contenir ceba i all, a diferència de la paella valenciana.

Nou!!: País Valencià і Arròs negre · Veure més »

Arrop i talladetes

Mostillo Larrop i talladetes és un dolç típic valencià, habitual a les Comarques Centrals, com ara la Vall d'Albaida, i present a l'Alcalatén.

Nou!!: País Valencià і Arrop i talladetes · Veure més »

Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc

L'Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc és una entitat cultural valenciana fundada l'any 1991 a la ciutat de València per Joan Mansanet i Mansanet, Rafael Ramos i Armengol, Robert Barberà Baraza, Nathalie Torres Garcia i Lluís Polo i Torres.

Nou!!: País Valencià і Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc · Veure més »

Atur

Taxes d'atur a la Unió Europea (novembre del 2015). '''Verd fosc:''' 0–4,9% · '''Verd clar:''' 5–9,9% · '''Groc:''' 10–14,9% · '''Taronja:''' 15–19,9% · '''Vermell:''' 20–24,9% · '''Granat:''' ≥ 25% En economia, una persona està a l'atur o desocupació si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.

Nou!!: País Valencià і Atur · Veure més »

Autogovern

L'autogovern és l'autonomia d'una jurisdicció que es regeix a si mateixa, en què cap poder extern té autoritat sobre aquesta.

Nou!!: País Valencià і Autogovern · Veure més »

Avui

LAvui va ser un diari d'informació general, catalanista i en llengua catalana, publicat a Barcelona entre el 23 d'abril de 1976 i el 31 de juliol de 2011, moment en el qual es va fusionar amb una altra capçalera: El Punt, que l'havia absorbit, convertint-se en l'actual diari El Punt Avui.

Nou!!: País Valencià і Avui · Veure més »

Ènnec de Vallterra

Ènnec de Vallterra (? - Sogorb, 18 de febrer de 1407) fou bisbe de Girona i de Sogorb-Albarrasí, i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: País Valencià і Ènnec de Vallterra · Veure més »

Àrab

Banderes dels estats de llengua àrab La llengua àrab —en àrab اللغة العربية, al-luḡa al-ʿarabiyya— és la llengua parlada en origen pel poble àrab.

Nou!!: País Valencià і Àrab · Veure més »

Baix Segura

El Baix Segura (en castellà i oficialment Vega Baja del Segura) és una comarca del sud del País Valencià amb capital a Oriola (en castellà i oficialment Orihuela).

Nou!!: País Valencià і Baix Segura · Veure més »

Baix Vinalopó

El Baix Vinalopó és una comarca valencianoparlant del sud del País Valencià, amb capital a Elx.

Nou!!: País Valencià і Baix Vinalopó · Veure més »

Ball tradicional valencià

El ball tradicional valencià és tot el conjunt de balls que el poble valencià ha assumit com a propis i que han anat transmetent-se de generació en generació.

Nou!!: País Valencià і Ball tradicional valencià · Veure més »

Balonmano Mar Sagunto

Balonmano Mar Sagunto fou un club d'handbol femení del País Valencià L'equip, fundat a L'Eliana i denominat El Osito L'Eliana i posteriorment Mar València, es trasllada a Sagunt a la temporada 2004/2005.

Nou!!: País Valencià і Balonmano Mar Sagunto · Veure més »

Baltasar de Montpalau i Ferrer

Baltasar de Montpalau i Ferrer (València 1578? - 1638) fou un noble valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava, I comte de Xestalgar, titular de la baronia de Sot de Xera, del lloc de Sanç i de la Torre d'en Lloris.

Nou!!: País Valencià і Baltasar de Montpalau i Ferrer · Veure més »

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu

Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu (València 9 de juny de 1673 – 31 de gener de 1738) III comte de l’Alcúdia, V comte de Xestalgar i XI baró d’Estivella, entre altres títols, fou un destacat aristòcrata valencià, notable erudit i dues vegades virrei del regne de Mallorca.

Nou!!: País Valencià і Baltasar Escrivà d'Íxer i Montsoriu · Veure més »

Banda de música

Banda de Música de Campanar al Palau de la Música de València Les bandes de música és un grup de música format per músics de vent i percussió amb la possibilitat d'incorporar instruments de corda (pinçada, percutida i fregada) en l'anomenada banda simfònica.

Nou!!: País Valencià і Banda de música · Veure més »

Basquetbol

El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.

Nou!!: País Valencià і Basquetbol · Veure més »

Batalla d'Almansa

En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola.

Nou!!: País Valencià і Batalla d'Almansa · Veure més »

Benicàssim

Benicàssim és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: País Valencià і Benicàssim · Veure més »

Benidorm

Benidorm (IPA) és una ciutat valenciana de la comarca de la Marina Baixa.

Nou!!: País Valencià і Benidorm · Veure més »

Benissa

Benissa és municipi valencià situat a la comarca de la Marina Alta, i és part de la mancomunitat de la Vall de Pop.

Nou!!: País Valencià і Benissa · Veure més »

Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars

Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars (València, 26 d'octubre de 1568 – Lleó, 2 de novembre de 1608), fou un poeta valencià, cavaller de l'Orde de Calatrava i president fundador de l'Acadèmia dels Nocturns, a la qual va pertànyer amb el nom de Silencio.

Nou!!: País Valencià і Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars · Veure més »

Biar

Via verda col-end Atzucac de la vila, a prop del castell Biar és una població del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Biar · Veure més »

Bizanci

Bizanci (del grec Βυζάντιον, Byzàntion) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.

Nou!!: País Valencià і Bizanci · Veure més »

Bunyol (gastronomia)

Un bunyol o brunyol és una massa de pasta (generalment feta d'aigua, rent i farina de forment amb, possiblement, algun altre ingredient), fregida en oli.

Nou!!: País Valencià і Bunyol (gastronomia) · Veure més »

Burjassot

Burjassot és una ciutat de la comarca de l'Horta Nord (País Valencià) situada a la zona oest de l'Àrea Metropolitana de València.

Nou!!: País Valencià і Burjassot · Veure més »

Butlletí Oficial de l'Estat

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) (en castellà Boletín Oficial del Estado) és el diari oficial de l'Estat espanyol, és a dir, l'òrgan de publicació de les lleis, disposicions i actes d'inserció obligatòria.

Nou!!: País Valencià і Butlletí Oficial de l'Estat · Veure més »

Cabanes (Plana Alta)

Cabanes, també conegut com a Cabanes de l'Arc, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: País Valencià і Cabanes (Plana Alta) · Veure més »

Cabdet

Cabdet (en castellà i oficialment Caudete) és un municipi de la província d'Albacete (Castella-la Manxa).

Nou!!: País Valencià і Cabdet · Veure més »

Café-licor

El Café-licor o Cafè-licor,Café-licor en pronúncia occidental i cafè-licor en pronúncia oriental.

Nou!!: País Valencià і Café-licor · Veure més »

Callosa d'en Sarrià

Callosa d'en Sarrià és una població de la Marina situada a la vall de l'Algar.

Nou!!: País Valencià і Callosa d'en Sarrià · Veure més »

Cambra de Comerç de València

La Cambra de Comerç de València és una corporació de dret públic fundada el 1887 amb seu a València, i regulada per la Llei 3/1993 de 22 de març, i que té com a finalitats.

Nou!!: País Valencià і Cambra de Comerç de València · Veure més »

Camp de Morvedre

El Camp de Morvedre és una comarca costanera del centre del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Camp de Morvedre · Veure més »

Camp de Túria

El Camp de Túria és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Llíria.

Nou!!: País Valencià і Camp de Túria · Veure més »

Campionat del Món de Motociclisme de velocitat

El Campionat del Món de Motociclisme de velocitat regulat per la FIM (en anglès: Grand Prix motorcycle racing FIM World Championship o FIM Road Racing World Championship Grand Prix), és la màxima competició internacional de motociclisme de velocitat, disputada d'ençà de 1949.

Nou!!: País Valencià і Campionat del Món de Motociclisme de velocitat · Veure més »

Campionat del Món de Superbike

El Campionat del Món de Superbike (en anglès: Superbike World Championship i comunament World Superbike), abreujat SBK, WSB o WSBK, és la màxima competició internacional de Superbike.

Nou!!: País Valencià і Campionat del Món de Superbike · Veure més »

Canal de Navarrés

La Canal de Navarrés és una comarca castellanoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Énguera.

Nou!!: País Valencià і Canal de Navarrés · Veure més »

Cant d'albades

''Les albaes'', quadre d'Antoni Fillol Granell El cant d'albades (popularment al poble de Benifaraig y pronunciat popularment albaes) és una variant del cant valencià d'estil, habitual a les festes de les poblacions rurals valencianes.

Nou!!: País Valencià і Cant d'albades · Veure més »

Cap i Casal

* Al Comtat de Barcelona i del Principat de Catalunya el títol que hom dóna tradicionalment a la ciutat de Barcelona, per ser aquesta la més important d'aquest territori.

Nou!!: País Valencià і Cap i Casal · Veure més »

Carabassat

El Carabassat (paraula derivada de carabassa o carbassa) és un fruita confitada (ensucrada) que s'extreu de la carabassa (normalment la de color groc o porquera) i per extensió de la paraula també amb el mateix procés amb altres fruites: peres, taronges, cireres, etc.

Nou!!: País Valencià і Carabassat · Veure més »

Carles Borja

Carles de Borja i Castro (Gandia 1530 - 16 de juny de 1592), Duc de Gandia i Marquès de Llombai (1550-1592).

Nou!!: País Valencià і Carles Borja · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: País Valencià і Cartago · Veure més »

Cartoixa de Porta Coeli

La Cartoixa de Porta Coeli, Portacoeli o Portaceli (porta del cel en llatí) és un monestir cartoixà fundat el 1272 a la vall de Lullén, al terme municipal de Serra (Camp de Túria, País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Cartoixa de Porta Coeli · Veure més »

Cassalla

Botella d'''Anís Jover'', marca desapareguda de Banyeres de Mariola (Museu Valencià d'Etnologia).La cassalla és una beguda típica valenciana derivada de la destil·lació de l'anís.

Nou!!: País Valencià і Cassalla · Veure més »

Castell de Sagunt

El castell de Sagunt és una fortalesa situada dalt la muntanya que protegeix la ciutat de Sagunt (Camp de Morvedre, País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Castell de Sagunt · Veure més »

Castella

Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.

Nou!!: País Valencià і Castella · Veure més »

Castella - la Manxa

Castella - la Manxa (oficialment en castellà, Castilla-La Mancha) és una Comunitat Autònoma d'Espanya amb capital a la ciutat de Toledo.

Nou!!: País Valencià і Castella - la Manxa · Veure més »

Castellà

El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.

Nou!!: País Valencià і Castellà · Veure més »

Castelló de la Plana

Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.

Nou!!: País Valencià і Castelló de la Plana · Veure més »

Castellví (llinatge)

Els Castellví, cavallers i senyors, van ser una nissaga nobiliària procedent de Borgonya, que passà a Catalunya cap a l'any 975, i es va estendre pel regne de València arran de la reconquesta al segle XIII.

Nou!!: País Valencià і Castellví (llinatge) · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: País Valencià і Català · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: País Valencià і Catalunya · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del segle XIII.

Nou!!: País Valencià і Catedral de València · Veure més »

Catolicisme

MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.

Nou!!: País Valencià і Catolicisme · Veure més »

Centelles (llinatge)

Els Centelles (en llatí: Centelles, Sentelles, Centellis, Centillas) són una família de la més alta noblesa del Principat de Catalunya que remunta el seu origen al temps de la Marca Hispànica.

Nou!!: País Valencià і Centelles (llinatge) · Veure més »

Centre Arqueològic de l'Almoina

Dades del museu.

Nou!!: País Valencià і Centre Arqueològic de l'Almoina · Veure més »

Circuit automobilístic

Autòdrom José Carlos Pace vist des d'una tribuna. Hockenheim. Indianapolis durant una competició. Circuit de Surfers Paradise. La Carrera de Campions del 2007 es va córrer en un circuit doble dintre de l'Estadi de Wembley. Un circuit de carreres és un camí tancat utilitzat en certes modalitats d'automobilisme i motociclisme.

Nou!!: País Valencià і Circuit automobilístic · Veure més »

Circuit Ricardo Tormo

El Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo és una pista de curses situada a Xest, País Valencià, que és propietat de la societat mercantil pública Circuit del Motor i Promoció Esportiva SA.

Nou!!: País Valencià і Circuit Ricardo Tormo · Veure més »

Circuit Urbà de València

El Circuit Urbà de València és un circuit de Fórmula 1 que discorre pels carrers del Grau de València i al voltant de la dàrsena interior del port.

Nou!!: País Valencià і Circuit Urbà de València · Veure més »

Ciutat de les Arts i les Ciències

La Ciutat de les Arts i les Ciències (CAC), Ciutat de les Ciències en el projecte inicial, és un complex arquitectònic, cultural i d'entreteniment de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і Ciutat de les Arts i les Ciències · Veure més »

Ciutat Vella de València

Ciutat Vella és el districte número 1 de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і Ciutat Vella de València · Veure més »

Clima mediterrani

Zones considerades de clima mediterrani (en morat) Les zones de clima mediterrani segons la classificació climàtica de Köppen El clima mediterrani és un clima de transició entre el clima temperat i el clima subtropical i tropical.

Nou!!: País Valencià і Clima mediterrani · Veure més »

Club Balonmano Calpisa

El Club Balonmano Calpisa fou un equip d'handbol creat a Alacant a la dècada dels 70, partint de l'històric Obras del Puerto, esdevenint un dels equips més importants de la Lliga ASOBAL, la qual guanyà en 4 ocasions consecutives.

Nou!!: País Valencià і Club Balonmano Calpisa · Veure més »

Club Bàsquet Lucentum Alacant

El Club Bàsquet Lucentum és un club de bàsquet de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: País Valencià і Club Bàsquet Lucentum Alacant · Veure més »

Club Esportiu Alcoià

El Club Esportiu Alcoià SAD (oficialment Club Deportivo Alcoyano SAD) és un club de futbol valencià de la població d'Alcoi, fundat per fusió del Ràcing i el Llevant, dos clubs de la ciutat d'Alcoi que decidiren unir els seus destins l'any 1928.

Nou!!: País Valencià і Club Esportiu Alcoià · Veure més »

Club Esportiu Castelló

El Club Esportiu Castelló (el nom oficial és Club Deportivo Castellón SAD des de 1991) és un club de futbol de la ciutat de Castelló de la Plana (la Plana Alta, País Valencià) fundat el 1922.

Nou!!: País Valencià і Club Esportiu Castelló · Veure més »

Coca (pastís)

reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, Coc o també Fogassa a Catalunya del Nord, és potser el menjar català més universal, puix que, a més de ser habitual a totes les llars i pastisseries dels Països Catalans, és només una manera de preparar un menjar que té molta tradició arreu del Mediterrani.

Nou!!: País Valencià і Coca (pastís) · Veure més »

Coca de dacsa

Les Coques de dacsa, també anomenades coques a la "calfó" (o a la calfor) o "de ploure" i gallardos a Benasau, són unes coques redones i planes que es fan de farina de dacsa (sovint mesclada amb farina de forment), aigua, oli i sal.

Nou!!: País Valencià і Coca de dacsa · Veure més »

Coca de Fira

Coca de Fira d'Ontinyent La Coca de Fira és una recepta tradicional d'Ontinyent realitzada sobre una base de pasta seca.

Nou!!: País Valencià і Coca de Fira · Veure més »

Coca de llanda

La coca de llanda, també coneguda com a coca de mida, és una coca dolça de bescuit feta dins d'una llanda, per la qual agafa una forma rectangular.

Nou!!: País Valencià і Coca de llanda · Veure més »

Coca de recapte

La coca de recapte és sovint una coca salada que porta hortalisses escalivades damunt, típicament pebrera o pebrot, albergínia i ceba.

Nou!!: País Valencià і Coca de recapte · Veure més »

Coca de tonyina

La coca de tonyina o coca farcida, també anomenada Coca de Sant Joan a Alacant, és una coca tapada salada típica valenciana, i més concretament de l'Alacantí, on se'n menja la Nit de Sant Joan.

Nou!!: País Valencià і Coca de tonyina · Veure més »

Coca de xulla

La coca de xulla o d'embotit és una coca salada típica de gairebé tot l'interior muntanyencEliana Thibaut i Comalada, Les Coques Catalanes, Proa, Barcelona 1995 ISBN 84-8256-131-6.

Nou!!: País Valencià і Coca de xulla · Veure més »

Colònia Valentia Edetanorum

Colònia Valentia Edetanorum (del llatí Valentia, 'valor' i Edetanorum, 'en la regió d'Edetània') és el nom que va rebre la ciutat de València en l'època romana.

Nou!!: País Valencià і Colònia Valentia Edetanorum · Veure més »

Columbicultura

La columbicultura (del llatí columba -colom- i cultura, derivat del llatí colere, -cultivar o conrear-) és un esport o afició que consisteix en la cria i l’ensinistrament de coloms.

Nou!!: País Valencià і Columbicultura · Veure més »

Comarques Centrals del País Valencià

Localització Les Comarques Centrals del País Valencià, són una regió del País Valencià que coincideix en gran part amb el territori de la històrica província de Xàtiva (segle XIX) i la Governació de Xàtiva (segles XIII-XVIII), i que en l'època contemporània és repartida, inicialment, entre les comarques de la Costera, la Vall d'Albaida, la Safor, la Marina Alta, el Comtat i l'Alcoià.

Nou!!: País Valencià і Comarques Centrals del País Valencià · Veure més »

Comarques del Nord del País Valencià

Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Comarques del Nord del País Valencià · Veure més »

Comarques del País Valencià

Mapa comarcal oficial del País Valencià Des dels acabaments del segle XIX el País Valencià s'ha estructurat tradicionalment en unes demarcacions territorials anomenades comarques.

Nou!!: País Valencià і Comarques del País Valencià · Veure més »

Comarques del Sud del País Valencià

Localització de les Comarques del Sud respecte al País Valencià La Regió del Vinalopó o Governació del Vinalopó és una regió del País Valencià que comprèn les comarques que es troben a la part sud del País Valencià, constituint la major part de l'actual província d'Alacant.

Nou!!: País Valencià і Comarques del Sud del País Valencià · Veure més »

Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià

Localització Les Comarques del Túria-Xúquer són una regió valenciana que comprèn les comarques per on transcorren els rius Túria i Xúquer.

Nou!!: País Valencià і Comarques del Túria-Xúquer del País Valencià · Veure més »

Comarques xurres

Les comarques xurres respecte al País Valencià Comarques xurres és un terme col·loquial per a anomenar la regió del País Valencià que inclou les comarques d'origen repoblador aragonès (majorment).

Nou!!: País Valencià і Comarques xurres · Veure més »

Comtat (País Valencià)

El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.

Nou!!: País Valencià і Comtat (País Valencià) · Veure més »

Comunitat autònoma

Mapa autonòmic de l'Estat espanyol Una comunitat autònoma és un dels tres nivells d'autonomia en l'organització territorial d'Espanya, segons la constitució de l'Estat vigent; els altres dos són el municipi i la província.

Nou!!: País Valencià і Comunitat autònoma · Veure més »

Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats és la Cambra baixa de les Corts Generals, l'òrgan constitucional que representa al poble espanyol.

Nou!!: País Valencià і Congrés dels Diputats · Veure més »

Consell de la Generalitat Valenciana

El Consell de la Generalitat Valenciana és l'òrgan executiu col·legiat que governa al País Valencià, essent-ne una de les institucions bàsiques juntament amb el President i les Corts, segons l'Estatut d'Autonomia del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Consell de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Consell del País Valencià

El Consell del País Valencià fou una institució del País Valencià aprovat per reial decret de 17 de març de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del País Valencià amb el govern d'Adolfo Suàrez, i que havia de conduir el País Valencià cap al restabliment d'un autogovern.

Nou!!: País Valencià і Consell del País Valencià · Veure més »

Consell Valencià de Cultura

El Consell Valencià de Cultura (CVC) és una institució consultiva i assessora de la Generalitat Valenciana en les matèries específiques referents a la cultura valenciana, amb la missió de vetllar per la defensa i la promoció dels valors lingüístics i culturals propis de la Comunitat.

Nou!!: País Valencià і Consell Valencià de Cultura · Veure més »

Constitució Espanyola de 1812

Exemplar de la Constitució de Cadis de 1812 1.

Nou!!: País Valencià і Constitució Espanyola de 1812 · Veure més »

Contestans

Mapa que mostra la localització del poble dels contestans Els contestans foren un poble iber del sud-est de la Tarraconense, a l'est dels Bastetans.

Nou!!: País Valencià і Contestans · Veure més »

Cora de Todmir

Ciutats integrants del pacte de Todmir, any 713. La cora de Todmir, també anomenada regne de Tudmir era una entitat territorial i política pertanyent al territori de l'Àndalus, predecessora del Regne de Múrcia.

Nou!!: País Valencià і Cora de Todmir · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: País Valencià і Corona d'Aragó · Veure més »

Cortes de Pallars

Cortes de Pallars (en castellà i oficialment Cortes de Pallás) és un municipi valencià situat a la Vall d'Aiora.

Nou!!: País Valencià і Cortes de Pallars · Veure més »

Corts forals valencianes

Braç reial de les Corts Valencianes. Les Corts Valencianes, Corts de València o corts forals valencianes foren el màxim òrgan normatiu i de representació del Regne de València des del segle XIII fins al XVIII.

Nou!!: País Valencià і Corts forals valencianes · Veure més »

Corts Generals

Les Corts Generals són un òrgan constitucional de l'estat espanyol constituït i regulat segons el títol tercer de la constitució espanyola de 1978.

Nou!!: País Valencià і Corts Generals · Veure més »

Corts Valencianes

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb les dues denominacions) és l'òrgan legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Corts Valencianes · Veure més »

Costera

La Costera és una comarca central del País Valencià, amb capital a Xàtiva.

Nou!!: País Valencià і Costera · Veure més »

Cova Negra

La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a l'Estret de les Aigües a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic.

Nou!!: País Valencià і Cova Negra · Veure més »

Creu dels Tres Regnes

La muntanya de la Creu dels Tres Regnes es troba a la rodalia del llogaret d'Arroyo Cerezo, que pertany al terme municipal de Castellfabib, a la comarca del Racó d'Ademús, província de València, al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Creu dels Tres Regnes · Veure més »

Crisi financera global del 2007-2012

1.

Nou!!: País Valencià і Crisi financera global del 2007-2012 · Veure més »

Cristià nou

La denominació de cristià nou fa referència a un antic col·lectiu social de la península Ibèrica de l'edat moderna, format per aquells conversos al cristianisme provinents del judaisme i l'islam, així com pels seus descendents durant diverses generacions.

Nou!!: País Valencià і Cristià nou · Veure més »

Dama d'Elx

La Dama d'Elx és una escultura monolítica i policromàtica que es trobà casualment, l'any 1897, al jaciment arqueològic de l'Alcúdia, prop de 2 km al sud d'Elx (Baix Vinalopó).

Nou!!: País Valencià і Dama d'Elx · Veure més »

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Nou!!: País Valencià і Dansa · Veure més »

Dècada del 1920

En la dècada de 1920 és la dècada que comprèn des de l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.

Nou!!: País Valencià і Dècada del 1920 · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat valenciana, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: País Valencià і Dénia · Veure més »

Decrets de Nova Planta

Nieva (2004:53) Reial Audiència de Catalunya, que a partir d'aleshores quedà sota la seva presidència en tots els afers governatius i d'administració, convertint-lo en l'executor de la «reial voluntat» sobre el territori. Reial Cèdula de 16-III-1716 Nova Planta de la Reial Audiència del Regne de Mallorca. Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat —el primer decret és del 1701, i el darrer del 1719— que implantaren el règim absolutista a la Monarquia d'Espanya.

Nou!!: País Valencià і Decrets de Nova Planta · Veure més »

Democràcia parlamentària

Els estats amb sistemes parlamentaris es mostren en roig (monarquies) i taronja (repúbliques) Un sistema parlamentari, democràcia parlamentària o parlamentarisme, és un sistema d'organització política en què la branca executiva del govern depèn del suport directe o indirecte del parlament, sovint expressat per mitjà d'un vot de confiança.

Nou!!: País Valencià і Democràcia parlamentària · Veure més »

Denominacions del País Valencià

Les denominacions del País ValenciàNom usat en els diccionaris de català.

Nou!!: País Valencià і Denominacions del País Valencià · Veure més »

Desarmament dels moriscos valencians

El desarmament dels moriscs valencians va ser decretat pel rei Felip II el 19 de gener de l'any 1563 i publicat al regne de València el 8 de febrer del mateix any pel capità general Alonso d'Aragó, duc de Sogorb.

Nou!!: País Valencià і Desarmament dels moriscos valencians · Veure més »

Diada de Sant Josep

La diada de Sant Josep és el dia, actualment no festiu a Catalunya però sí al País Valencià, en el qual se celebra el dia del pare.

Nou!!: País Valencià і Diada de Sant Josep · Veure més »

Diada Nacional del País Valencià

El 9 d'octubre és la Diada Nacional del País Valencià i commemora l'entrada a la ciutat de València de les tropes catalanoaragoneses comandades pel rei Jaume I l'any 1238.

Nou!!: País Valencià і Diada Nacional del País Valencià · Veure més »

Dieta

La dieta és el conjunt d'hàbits alimentaris i tipus d'aliments que consumeix un organisme o població.

Nou!!: País Valencià і Dieta · Veure més »

Dolçaina

Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.

Nou!!: País Valencià і Dolçaina · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: País Valencià і Edat antiga · Veure més »

Edat mitjana al País Valencià

Taifes a l'any 1031 L'edat mitjana al Regne de València és el període comprés entre la caiguda de l'Imperi romà i la vinguda del Renaixement.

Nou!!: País Valencià і Edat mitjana al País Valencià · Veure més »

Edetània

Edetània fou el país dels edetans a la província de la Tarraconense entre l'Ebre (Iberus) i el Xúquer (Sucro) amb les muntanyes a l'oest.

Nou!!: País Valencià і Edetània · Veure més »

El Camp de Mirra

El municipi del Camp de Mirra és una població del País Valencià popularment coneguda com el Campet.

Nou!!: País Valencià і El Camp de Mirra · Veure més »

El Pilar de la Foradada

El Pilar de la Foradada (en castellà i oficialment, Pilar de la Horadada) és el municipi més meridional del País Valencià, a la comarca del Baix Segura.

Nou!!: País Valencià і El Pilar de la Foradada · Veure més »

El Puig de Santa Maria

El Puig de Santa Maria, abans del 2012 reconegut oficialment com el Puig, és un municipi valencià situat a la comarca de l'Horta Nord.

Nou!!: País Valencià і El Puig de Santa Maria · Veure més »

Elda

Elda és una ciutat valenciana situada a la vora del riu Vinalopó, a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: País Valencià і Elda · Veure més »

Els Columbrets

Les Illes Columbretes (també conegudes com els Columbrets o simplement les Columbretes) són un arxipèlag que constitueix una reserva natural del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Els Columbrets · Veure més »

Elx

Elx (IPA) (oficialment Elche/Elx) és una ciutat valenciana, capital de la comarca del Baix Vinalopó, a la vora del riu Vinalopó.

Nou!!: País Valencià і Elx · Veure més »

Elx Club de Futbol

LElx Club de Futbol (Elche Club de Fútbol, oficialment) és el principal equip de futbol de la ciutat d'Elx (Baix Vinalopó, País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Elx Club de Futbol · Veure més »

Embotit

Embotits a la Festa Major del Clot – Camp de l'Arpa 2009 Un embotit és la peça de carn, generalment de porc, picada, condimentada i introduïda (embotida) dins les tripes de l'animal.

Nou!!: País Valencià і Embotit · Veure més »

Emirat d'Alpont

Les taifes l'any 1031 Lemirat d'Alpont, taifa d'Alpont o Al-Būnt fou un petit estat musulmà a la regió de la moderna Alpont.

Nou!!: País Valencià і Emirat d'Alpont · Veure més »

Emirat de Balànsiya

L'emirat de Balànsiya o taifa de València fou un dels regnes musulmans creats arran de la fi del califat de Còrdova el 1010.

Nou!!: País Valencià і Emirat de Balànsiya · Veure més »

Emirat de Dàniyya

Lemirat o taifa de Dàniya (en àrab إمارة/طائفة دانية, Dāniya) fou un estat andalusí, construït per un mawla del amírides al voltant de la ciutat de Dàniya i que va incloure també les illes Balears.

Nou!!: País Valencià і Emirat de Dàniyya · Veure més »

Empresa

Empresa alemanya de producció de calçat (any 1958). Una empresa és una organització amb personalitat jurídica (definida a l'escriptura), que pretén generar riquesa i ocupació, a través de l'elaboració o comercialització d'un producte o servei que satisfaci les necessitats i demandes de la societat.

Nou!!: País Valencià і Empresa · Veure més »

Enclavament

En geografia política, un enclavament és una part de territori d'un estat sobirà que està completament envoltat per un territori estranger.

Nou!!: País Valencià і Enclavament · Veure més »

Escalivada

L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.

Nou!!: País Valencià і Escalivada · Veure més »

Escrivà d'Íxer

Els Escrivà d'Íxer van ser un important clan nobiliari valencià dels segles XVII i XVIII, descendent dels Escrivà de Romaní i dels Íxer.

Nou!!: País Valencià і Escrivà d'Íxer · Veure més »

Escrutini proporcional plurinominal

La representació proporcional o l'escrutini proporcional plurinominal és un sistema electoral en què el percentatge de vots que reben els partits polítics determina el nombre de seients que els són assignats a les assemblees legislatives o parlament.

Nou!!: País Valencià і Escrutini proporcional plurinominal · Veure més »

Esgarrat

L'esgarrat o esgarra(d)et, esgarra(d)eta, espencat, o encara torrat, mullador torrat, mullado, tabollat, pebrera i tomaca rostida és un entremès fred típic de València i la seua rodalia fet a base de pebreres escalivades i esqueixades, és a dir, esgarrades; també pot dur olives i bacallà salat.

Nou!!: País Valencià і Esgarrat · Veure més »

Església de Sant Bartomeu (Xàbia)

L'església de Sant Bartomeu és al nord-est de la vila, al centre del primitiu recinte medieval i la part més alta de Xàbia a la Marina Alta.

Nou!!: País Valencià і Església de Sant Bartomeu (Xàbia) · Veure més »

Església de Sant Joan de l'Hospital

L'església de Sant Joan de l'Hospital, gòtica cistercenca amb alguns elements romànics, és la més antiga de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і Església de Sant Joan de l'Hospital · Veure més »

Espais Naturals Protegits del País Valencià

La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix les diferents figures d'espais protegits, un procediment detallat per a la seua declaració, els instruments d'ordenació ambiental i els órgans de gestió.

Nou!!: País Valencià і Espais Naturals Protegits del País Valencià · Veure més »

Espanya

* el català a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià (amb el nom de valencià).

Nou!!: País Valencià і Espanya · Veure més »

Espècie introduïda

El paó de nit xinés, espècie introduïda a Europa occidental Els geranis, espècie introduïda molt comuna a Europa Una espècie introduïda, espècie forana, espècie al·lòctona o espècie exòtica és una espècie d'organismes no nadiua del lloc o zona determinat en què es troba.

Nou!!: País Valencià і Espècie introduïda · Veure més »

Estatut d'autonomia

Via Excepcional - Amillorament del Fur, Ceuta i Mellilla (art. 144) L'estatut d'autonomia és la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 147.

Nou!!: País Valencià і Estatut d'autonomia · Veure més »

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana

Rajoleta amb el gat Pumbi commemorant l'Estatut d'Autonomia, al Parc Temàtic d'Història Valenciana de Manises. Manifestació pro-Estatut a Alzira, 1932.L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana (EACV) és la norma bàsica de la Comunitat Valenciana, regulant els seus òrgans d'autogovern, la Generalitat.

Nou!!: País Valencià і Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Estel (màquina)

El Yokaichi Giant Kite Festival se celebra el quart diumenge de maig, Higashiomi, Shiga, Japó estels d'un fil 250 px 250 px Un estel, grua, catxerulo, miloca, milotxa o milorxa, cometa, barril, caputxo (sense canyes), caputxí, passavolant o quan és llarguer bacallà a Tarragona és una màquina simple, normalment considerat una joguina, que es pot fer envolar amb l'ajuda del vent.

Nou!!: País Valencià і Estel (màquina) · Veure més »

Euro

LEuro (codi ISO 4217: EUR.; símbol:€) és la unitat monetària de dinou dels vint-i-vuit estats que formen part de la Unió Europea (i també d'alguns de fora de la Unió).

Nou!!: País Valencià і Euro · Veure més »

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Nou!!: País Valencià і Europa · Veure més »

Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma

Escut dels Corella de l'època d'Eiximèn Peres Roís de Corella. Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma fou el primer comte de Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.

Nou!!: País Valencià і Eximèn Peres Roís de Corella i de Santacoloma · Veure més »

Expulsió dels moriscos

Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.

Nou!!: País Valencià і Expulsió dels moriscos · Veure més »

Falles

Monyo de valenciana. Il·lustració del Museu Valencià d'Etnologia. Les falles o falles de Sant Josep són la setmana de festa de la ciutat de València, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller).

Nou!!: País Valencià і Falles · Veure més »

Família Borja

Escut d'armes dels Borja o Borgia Els Borja foren una família noble valenciana radicada al poble aragonès de Borja i establerta a Xàtiva.Durant el segle XIII i a les ordres de Jaume I el Conqueridor va participar en la conquesta de València.

Nou!!: País Valencià і Família Borja · Veure més »

Fartó

Els fartons són una especialitat de rebosteria d'Alboraia (País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Fartó · Veure més »

Fauna

Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.

Nou!!: País Valencià і Fauna · Veure més »

Fórmula 1

La Fórmula 1 (F1) és la disciplina d'automobilisme més prestigiosa de la Fédération Internationale de l'Automobile (FIA), entitat governant de l'automobilisme mundial.

Nou!!: País Valencià і Fórmula 1 · Veure més »

Fórmula 3

La Fórmula 3 o, en forma abreviada, F3, és un tipus de fórmula de competició automobilística.

Nou!!: País Valencià і Fórmula 3 · Veure més »

Federació de Pilota Valenciana

La Federació de Pilota Valenciana és l'entitat pública encarregada de la pilota valenciana en general.

Nou!!: País Valencià і Federació de Pilota Valenciana · Veure més »

Felip de Boïl i de la Scala

Felip de Boïl i de la Scala (País Valencià, ? - Mallorca, 1348), segon senyor de Manises, conseller reial, mestre racional (1320-30) i tresorer (1330-36) de Jaume II i d’Alfons el Benigne.

Nou!!: País Valencià і Felip de Boïl i de la Scala · Veure més »

Felip II de Castella

Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.

Nou!!: País Valencià і Felip II de Castella · Veure més »

Felip III de Castella

Felip III de Castella, dit el Pietós (Madrid, Regne de Castella, 14 d'abril de 1578 - L'Escorial, 31 de març de 1621), fou monarca d'Espanya (1598 - 1621), rei de Castella i Lleó, Aragó, rei de València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, duc de Borgonya i comte de Barcelona; príncep d'Astúries (1578 - 1598) va ser el tercer rei de la Dinastia dels Àustries a les Espanyes.

Nou!!: País Valencià і Felip III de Castella · Veure més »

Felip V d'Espanya

Felip V d'Espanya, dit l'Animós (el Animoso en castellà), també conegut com a Felip V de Castella i IV d'Aragó, i com Felip d'Anjou, títol que va ostentar abans de convertir-se en rei, (Versalles, França, 19 de desembre de 1683 - Madrid, Espanya, 9 de juliol de 1746) va ser monarca d'Espanya del 1700 al 1746, amb una breu interrupció el 1724, durant la qual va regnar el seu fill Lluís.

Nou!!: País Valencià і Felip V d'Espanya · Veure més »

Fenicis

Fenícia. Els fenicis eren un poble semita sorgit de les migracions dels semites des de Mesopotàmia.

Nou!!: País Valencià і Fenicis · Veure més »

Festes de la Magdalena

Cinta típica utilitzada com a símbol de les Festes Les Festes de la Magdalena són les festes majors de Castelló de la Plana.

Nou!!: País Valencià і Festes de la Magdalena · Veure més »

Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí

Les Festes de la Mare de Déu de la Salut són una festa tradicional de la població valenciana d'Algemesí (Ribera Alta), celebrades en honor a la seua patrona, Nostra Senyora de la Salut.

Nou!!: País Valencià і Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social creat durant l'Edat mitjana a Europa amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: País Valencià і Feudalisme · Veure més »

Fideuada

La fideuada (col·loquialment al País Valencià, fideuà) és un plat típic de la cuina de la Safor, originari de la ciutat de Gandia A hores d'ara és habitual a La Safor i La Marina Alta, tot i que també se'n pot trobar a gran part de la costa valenciana, la costa catalana meridional, i fins i tot a les Terres de l'Ebre.

Nou!!: País Valencià і Fideuada · Veure més »

Flaó

Flaó d'Eivissa. Flaó de Menorca. El flaó és un pastís fet amb pasta de farina farcida de brull o brossat, formatge o crema, amb diferents ingredients i amb diferents formes segons les comarques d'origen.

Nou!!: País Valencià і Flaó · Veure més »

Flora

Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades. Flora en botànica, té dues accepcions.

Nou!!: País Valencià і Flora · Veure més »

Focs artificials

Focs artificials a París el 14 de juliol de 2005. Fireworks closer view Els focs d'artifici o focs artificials és una composició rítmica i molt acolorida de coets, enlairats mitjançant canons, que es dispara amb motius festius, en places i carrers, generalment de nit.

Nou!!: País Valencià і Focs artificials · Veure més »

Foguera

jueva de Lag Ba'omer Una foguera, fogueró, foc o pira és un foc mantingut voluntàriament per escalfar-se, cuinar o celebrar ritus sobre determinades festes (per exemple, als Països Catalans se celebra la Nit de Sant Joan amb multitud de fogueres i falles que, segons la tradició, s'encenen amb la Flama del Canigó, celebració hereva de les festivitats en honor del solstici d'estiu celebrades per celtes i romans; o a Anglaterra el 5 de novembre es rememora la Bonfire Night, la Nit de les Fogueres, on se simula que es crema a la foguera el conspirador anglès Guy Fawkes, que va voler volar amb pólvora el Parlament).

Nou!!: País Valencià і Foguera · Veure més »

Fogueres d'Alacant

Foguera de les Carolines Altes, guanyadora de 2005 Les Fogueres de Sant Joan, és la Festa Major d'Alacant, declarades oficialment d'Interés Turístic Internacional des de 1984.

Nou!!: País Valencià і Fogueres d'Alacant · Veure més »

Foia de Bunyol

La Foia de Bunyol és una comarca del centre de València, amb capital a Xiva.

Nou!!: País Valencià і Foia de Bunyol · Veure més »

Francesc Carles de Borja

Francesc Carles de Borja-Centelles i Fernández de Velasco o Carles de Borja-Centelles (?-1632), Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1595-1632).

Nou!!: País Valencià і Francesc Carles de Borja · Veure més »

Francesc Carròs i de Cruïlles

Francesc Carròs i de Cruïlles (-ca.1339), almirall de la Corona d'Aragó i governador del Regne de Sardenya i Còrsega (1325), fou el tercer senyor de la Baronia de Rebollet.

Nou!!: País Valencià і Francesc Carròs i de Cruïlles · Veure més »

Francesc Dídac Pasqual de Borja

Francesc Dídac Pasqual de Borja-Centelles i Dòria, Duc de Gandia, Marquès de Llombai i comte d'Oliva (1632-1665).

Nou!!: País Valencià і Francesc Dídac Pasqual de Borja · Veure més »

Francesc de Borja

Francesc de Borja i d'Aragó (Gandia, 1510 - Roma, 1572) fou duc de Gandia (1542-1543), baró i primer marquès de Llombai, lloctinent de Catalunya (1539-1543).

Nou!!: País Valencià і Francesc de Borja · Veure més »

Francesc de Castellví i de Vic

Francesc de Castellví i de Vic (València, ? - València, 1506) anomenat Francí de Castellví, fou baró de Benimuslem i senyor de Mulata.

Nou!!: País Valencià і Francesc de Castellví i de Vic · Veure més »

Francesc Ribalta

''Sant Lluc'', oli sobre llenç, 83 x 36 cm., Museu de Belles Arts de València. Procedent del retaule de Portaceli, a la figura de l'evangelista sense orla, que pinta el retrat de la ''Mare de Déu de les toques'', se sol veure un autoretrat del pintor. ''Els preparatius de la crucifixió'' (1582), oli sobre llenç, 144 x 103 cm., Sant Petersburg, Museu de l'Hermitage. Signat ostentosament quan l'artista tenia poc més de setze anys, el llenç va poder ser pintat com a carta de presentació o ''diploma'' per assolir el grau de mestre. Francesc Ribalta (Solsona, 2 de juny de 1565 - València, 14 de gener de 1628) va ser un pintor barroc català influït pel tenebrisme, format en l'òrbita de la pintura escorialenca i establert des de 1599 a València, on en dates molt primerenques va conrear un naturalisme d'encuny personal i intens clarobscur que arribaria a ser el senyal d'identitat de l'escola valenciana del segle XVII.

Nou!!: País Valencià і Francesc Ribalta · Veure més »

Francesc Tomàs de Borja

Francesc Tomàs de Borja i Centelles (1551-1595), Duc de Gandia, Marqués de Llombai i comte d'Oliva (1592-1595).

Nou!!: País Valencià і Francesc Tomàs de Borja · Veure més »

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau

Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau (València 1642 - 1709) fou una noble senyora pertanyent a l'aristocràcia valenciana, IV comtessa de Xestalgar i X baronessa d'Estivella, entre altres títols.

Nou!!: País Valencià і Francesca Felipa de Montsoriu i Montpalau · Veure més »

Francisco Javier de Burgos y del Olmo

Francisco Javier de Burgos y del Olmo (Motril, avui dia a la província de Granada, 22 d'octubre de 1778 - Madrid, 22 de gener de 1849) fou polític, periodista, i traductor espanyol conegut principalment per la seva participació en la divisió territorial d'Espanya en províncies.

Nou!!: País Valencià і Francisco Javier de Burgos y del Olmo · Veure més »

Franquisme

El franquisme va ser un règim polític autoritari i dictatorial vigent a Espanya entre 1939 i 1975, i també és anomenada com a tal la ideologia en què es basà.

Nou!!: País Valencià і Franquisme · Veure més »

Furs

Mapa del segle XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Nació, Principat o Regne un territori conquerit.

Nou!!: País Valencià і Furs · Veure més »

Furs de València

Els Furs de València i, per extensió, Furs de la Ciutat i Regne de València o, simplement, els Furs valencians, foren una de les fonts de dret pròpies del Regne de València.

Nou!!: País Valencià і Furs de València · Veure més »

Futbol

El futbol (de l'anglès football, "pilota de peu") és un esport d'equip jugat entre dos equips d'onze jugadors amb una pilota esfèrica.

Nou!!: País Valencià і Futbol · Veure més »

Gandia

Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.

Nou!!: País Valencià і Gandia · Veure més »

Gaspar Escrivà de Romaní

Gaspar Escrivà de Romaní (País Valencià, segle XVI), Poeta Barroc.

Nou!!: País Valencià і Gaspar Escrivà de Romaní · Veure més »

Gaspar Mercader i Carròs

Gaspar Mercader i Carròs (València, 1568 - † València, 8 d'agost de 1631), I Comte de Bunyol, va ser un noble i escriptor valencià.

Nou!!: País Valencià і Gaspar Mercader i Carròs · Veure més »

Gaspatxo

El gaspatxo (gazpacho en castellà, gaspacho en portuguès) és una sopa freda elaborada amb ingredients crus, tradicional del sud d'Espanya i Portugal.

Nou!!: País Valencià і Gaspatxo · Veure més »

Gastronomia

Els aliments exquisits són un dels objectes d’estudi de la gastronomia. Exemples d'aliments d'origen vegetal. La gastronomia és l'art i tècnica de preparar els aliments per tal que siguin més nutritius, més agradables de menjar, així com més atractius i desitjables.

Nou!!: País Valencià і Gastronomia · Veure més »

Generalitat Valenciana

La Generalitat és el conjunt d'institucions d'autogovern del País Valencià, que fins a la reforma de l'Estatut del 2006 s'anomenava Generalitat Valenciana, tal com es coneix tradicionalment en l'actualitat.

Nou!!: País Valencià і Generalitat Valenciana · Veure més »

Germana de Foix

Germana de Foix (Foix, 1488 - Llíria, 15 d'octubre de 1536) fou virreina de València (1523-1536), reina consort d'Aragó (1505-1516) i vescomtessa de Castellbò (1513-1536).

Nou!!: País Valencià і Germana de Foix · Veure més »

Gran Premi d'Europa

El Gran Premi d'Europa és una carrera automobilística puntuable pel campionat de Fórmula 1 que s'ha anat disputant a diferents circuits europeus des del 1983.

Nou!!: País Valencià і Gran Premi d'Europa · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: País Valencià і Grècia · Veure més »

Guardamar del Segura

Guardamar del Segura és un municipi valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.

Nou!!: País Valencià і Guardamar del Segura · Veure més »

Guerra de Successió Espanyola

La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1713/1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.

Nou!!: País Valencià і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »

Handbol

Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.

Nou!!: País Valencià і Handbol · Veure més »

Hèrcules Club de Futbol

LHèrcules Club de Futbol és un equip de futbol de la ciutat d'Alacant (País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Hèrcules Club de Futbol · Veure més »

Herbero de la Serra de Mariola

L'herberet, conegut popularment com a herbero, és una beguda alcohòlica típica de les comarques del Comtat, l'Alcoià i la Vall d'Albaida, al País Valencià, així com als voltants de la Serra de Mariola en general.

Nou!!: País Valencià і Herbero de la Serra de Mariola · Veure més »

Home de Neandertal

Lhome de Neandertal (Homo neanderthalensis) o simplement neandertal, és una espècie extinta del gènere Homo que visqué a Europa i el Pròxim Orient en el paleolític mitjà, entre fa 200.000-250.000 i 28.000 anys.

Nou!!: País Valencià і Home de Neandertal · Veure més »

Horta de València

La comarca natural de l'Horta amb les diferents parts que la formen actualment destacades i els termes municipals que s'hi troben. Vista de l'Horta Nord, al terme d'Almàssera, amb les alqueries i masies típiques d'aquesta comarca Localització de l'Horta de València LHorta de València és una comarca natural i històrica del País Valencià, amb capital a València.

Nou!!: País Valencià і Horta de València · Veure més »

Horta Nord

L'Horta Nord respecte l'Horta de València. L'Horta Nord és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Horta Nord · Veure més »

Horta Oest

L'Horta Oest respecte l'Horta de València. L'Horta Oest és una comarca del País Valencià, amb capital a Torrent (encara que no és capital administrativa ni històrica).

Nou!!: País Valencià і Horta Oest · Veure més »

Horta Sud

L'Horta Sud respecte l'Horta de València. L'Horta Sud, també coneguda com l'Horta-Albufera, és una comarca valenciana del centre del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Horta Sud · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Ruf Fest Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys des del: elisyces, sordons, cerretans, airenosis, andosins, bergistans, ausetans, indigets, castel·lans, lacetans, laietans, cossetans, ilergets, iacetans, suessetans, sedetans, ilercavons, edetans, contestans, oretans, bastetans i turdetans.

Nou!!: País Valencià і Ibers · Veure més »

Ignasi Vergara

Portada del Palau del Marqués de Dosaigües. Ignasi Vergara Gimeno (València, 1715 — València, 1775) va ser un escultor valencià.

Nou!!: País Valencià і Ignasi Vergara · Veure més »

Ilercavons

Els ilercavons foren una tribu ibèrica entre els segles VI i I aC.

Nou!!: País Valencià і Ilercavons · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: País Valencià і Imperi Romà · Veure més »

Indumentària tradicional

Grup amb indumentària tradicional catalana La colla dels trabucaires de Rubí vestits amb Indumentària tradicional La indumentària tradicional, indumentària típica o vestits tradicionals són els vestits que es feien servir antigament per ballar o fer algun tipus de dansa.

Nou!!: País Valencià і Indumentària tradicional · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: País Valencià і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Institut Nacional d'Estadística d'Espanya

L'INE o Institut Nacional d'Estadística és l'organisme oficial espanyol, encarregat de recopilar les estadístiques demogràfiques, socials i econòmiques així com planificar, aixecar i analitzar el cens de la població.

Nou!!: País Valencià і Institut Nacional d'Estadística d'Espanya · Veure més »

Institut Valencià d'Art Modern

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és el museu més important d'art modern de la ciutat de València i del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Institut Valencià d'Art Modern · Veure més »

Jaén

Jaén és la capital de la província de Jaén, o com també se la coneix, capital del Sant Regne.

Nou!!: País Valencià і Jaén · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: País Valencià і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jeroni Vich i Vallterra

Pati Vich, actualment reconstruít al Museu de Belles Arts de València Jeroni Vich i Vallterra (València, 1459-1535), conegut com l'ambaixador Vich, va ser un aristòcrata i diplomàtic valencià.

Nou!!: País Valencià і Jeroni Vich i Vallterra · Veure més »

Joan Baptista Cabanilles

Joan Baptista Josep Cabanilles (batejat a Algemesí el 6 de setembre de 1644 - València, 29 d'abril de 1712) va ser un organista i compositor de música barroca.

Nou!!: País Valencià і Joan Baptista Cabanilles · Veure més »

Joan Borja

Joan de Borja i Catanei (Roma, 1476? - 1497).

Nou!!: País Valencià і Joan Borja · Veure més »

Joan de Joanes

''El Sant Sopar'' (h. 1550), Museu del Prado Joan de Joanes (La Font de la Figuera, c. 1507- Bocairent, 1579), nom pel qual es coneix Joan Vicent Macip, va ser un pintor valencià del Renaixement, fill de Vicent Macip.

Nou!!: País Valencià і Joan de Joanes · Veure més »

Joan de Ribera

Sant Joan de Ribera, també conegut com el Patriarca Ribera (Sevilla, 27 de desembre de 1532 - València, 6 de gener de 1611) fou virrei de València (1602 - 1604) i arquebisbe de València (1569 - 1611).

Nou!!: País Valencià і Joan de Ribera · Veure més »

Joan II Borja

Joan de Borja i Enríquez (Gandia 1493 - 1543).

Nou!!: País Valencià і Joan II Borja · Veure més »

Joan Lluís Vives i March

Joan Lluís Vives i March (València, 6 de març de 1492 – Bruges, 6 de maig de 1540), també conegut com a Lluís Vives o bé Ioannes Lodovicus Vives (en llatí), fou un dels màxims representants de l'humanisme europeu, destacant en diversos àmbits del pensament i de la cultura.

Nou!!: País Valencià і Joan Lluís Vives i March · Veure més »

Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella (Gandia o València, 28 de setembre de 1435 - València, 6 d'octubre de 1497) fou un religiós conegut per la seva obra literària.

Nou!!: País Valencià і Joan Roís de Corella · Veure més »

Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní

Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní (?-1479) fou príncep de Rossano, comte de Montalbo, Cariati i Cocentaina, conseller d'Alfons el Magnànim i governador de València.

Nou!!: País Valencià і Joan Roís de Corella i Llançol de Romaní · Veure més »

Joan Vich i Manrique de Lara

Joan Vich i Manrique de Lara (Alzira, 1530 - Tarragona, 1612), fou un aristòcrata, diplomàtic i esclesiàstic valencià.

Nou!!: País Valencià і Joan Vich i Manrique de Lara · Veure més »

Joc del truc

Espasa, Basto i les dos manilles.El joc del truc és un joc de cartes, possiblement d'origen àrab, que es juga a moltes parts del País Valencià, així com a zones limítrofes (com ara, Albacete, tot i que amb regles lleugerament diferents, encara que amb les mateixes senyes i vocables clarament adaptats del valencià).

Nou!!: País Valencià і Joc del truc · Veure més »

Josep de Ribera

Josep de Ribera (Xàtiva, 12 de gener de 1591 - Nàpols, 2 de setembre de 1652), dit lo Spagnoletto («el petit espanyol») a causa de la seua petita talla i per la seua signatura: «Jusepe de Ribera, espanyol», va ser un pintor i gravador valencià del barroc, conegut també pel seu nom italianitzat Giuseppe Ribera, o castellanitzat, Jusepe de Ribera.

Nou!!: País Valencià і Josep de Ribera · Veure més »

Josep Vergara

Sagrada Família amb Sant Joanet Josep Vergara Ximeno (València 1726-1799) fou el màxim representant del moviment academicista a terres valencianes.

Nou!!: País Valencià і Josep Vergara · Veure més »

Josepa Domènica Català de Valeriola

Josepa Domènica Català de Valeriola i Luxan, més coneguda pel seu títol nobiliari de més rang, el de duquessa d’Almodóvar (València 1 de novembre de 1764 - 6 de febrer de 1814) fou una aristòcrata valenciana posseïdora de nombrosos títols nobiliaris, i tingué la dignitat de Grandesa d’Espanya.

Nou!!: País Valencià і Josepa Domènica Català de Valeriola · Veure més »

Jota

“La Jota”, quadre de Joaquim Sorolla. S'hi representen diverses persones amb el vestit típic d'Ansó ballant aquesta dansa. Arxiu Fermín Pardo. La cota o jota és una música tradicional ballada molt estesa per tota la península Ibèrica, Canàries (on és més coneguda pel nom isa) i fins i tot en alguns indrets d'Amèrica Llatina i Filipines.

Nou!!: País Valencià і Jota · Veure més »

Juny

El juny és el sisè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.

Nou!!: País Valencià і Juny · Veure més »

L'Oceanogràfic de València

Lleó marí sud-americà a L'Oceanogràfic. L'Oceanogràfic és un complex marí de caràcter científic situat al Jardí del Túria de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і L'Oceanogràfic de València · Veure més »

La Bastida de les Alcusses

El Bouet de Bastida, imatge del jaciment. El poblat iber de la Bastida de les Alcusses és un assentament que data de finals del segle V aC al segle IV aC, situat en l'extrem sud-oest de la Serra Grossa.

Nou!!: País Valencià і La Bastida de les Alcusses · Veure més »

La Marina

La Marina és una comarca natural i històrica del País Valencià que administrativament està dividida entre les comarques de la Marina Alta i la Marina Baixa.

Nou!!: País Valencià і La Marina · Veure més »

La Vall d'Uixó

La Vall d'Uixó, també coneguda com a Vall-llarga, la Vall del Duc o, rònegament, la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.

Nou!!: País Valencià і La Vall d'Uixó · Veure més »

La Vila Joiosa

La Vila Joiosa (en castellà i cooficialment Villajoyosa), anomenada normalment La Vila i antigament Allon o Alonis, és un municipi valencià situat en la costa de la Marina Baixa, 32 quilòmetres al nord-est de la ciutat d'Alacant.

Nou!!: País Valencià і La Vila Joiosa · Veure més »

Llíria

Llíria és una ciutat i municipi del País Valencià situada a la comarca del Camp de Túria, de la qual n'és la capital.

Nou!!: País Valencià і Llíria · Veure més »

Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià

La Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià va ser una llei ordinària d'actuació en el territori valencià tombada el 2016 (Sentència 82/2016) pel Tribunal Constitucional ser considerada inconstitucional.

Nou!!: País Valencià і Llei 10/2007, de 20 de març, de règim econòmic matrimonial valencià · Veure més »

Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià

La Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) és una llei en vigor, aprovada el 23 de novembre de 1983, publicada l'1 de desembre, promoguda pel govern socialista de la Generalitat Valenciana, presidit per Joan Lerma, i aprovada per les Corts, que regula els drets dels ciutadans a utilitzar el valencià i l'obligació de les institucions a fer que aquests drets es complisquen.

Nou!!: País Valencià і Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià · Veure més »

Llengua de signes valenciana

La llengua de signes valenciana (sigles: LSCV o LSPV) és una llengua signada utilitzat per més de 15.000 persones al País Valencià, la gran majoria com a persones sordes.

Nou!!: País Valencià і Llengua de signes valenciana · Veure més »

Llengua minoritzada

prohibí l'ús de la llengua catalana a l'administració de justícia i de govern de Catalunya Llengua minoritzada és un terme creat per la sociolingüística, aplicable a tot codi lingüístic que no gaudeix d’un ple reconeixement legal i/o ús social, ni és d’obligat coneixement en el seu territori històric, per raó de la imposició d’una llengua originàriament exògena.

Nou!!: País Valencià і Llengua minoritzada · Veure més »

Llevant Unió Esportiva

El Llevant Unió Esportiva (Levante Unión Deportiva, SAD és la denominació oficial) és un club de futbol de la ciutat de València, que té un especial arrelament entre els seus barris marítims i també en el centre històric del cap i casal.

Nou!!: País Valencià і Llevant Unió Esportiva · Veure més »

Llista d'escuts del País Valencià

Fitxer:Escut de Aiacor.svg|Escut d'Aiacor(entitat d'àmbit territorial inferior al municipi de Canals) Fitxer:Escudo de La Barraca d'Aigües Vives.svg|Escut de la Barraca d'Aigües Vives(entitat d'àmbit territorial inferior al municipi d'Alzira) Fitxer:Escudo de El Mareny de Barraquetes.svg|Escut del Mareny de Barraquetes(entitat d'àmbit territorial inferior al municipi de Sueca) Fitxer:Escut del Perellonet.svg|Escut del Perellonet(entitat d'àmbit territorial inferior al municipi de València) Fitxer:Escut de la Torre de Cerdà.svg|Escut de la Torre de Cerdà(entitat d'àmbit territorial inferior al municipi de Canals) Fitxer:Escut de la Xara (Dénia).svg|Escut de la Xara(entitat d'àmbit territorial inferior al municipi de Dénia) Categoria:Llistes d'escuts d'armes.

Nou!!: País Valencià і Llista d'escuts del País Valencià · Veure més »

Llista de pilotaires valencians

Açò és una llista de pilotaris valencians de totes les èpoques ordenable per any de naiximent, especialitat (escala i corda, frontó, galotxa, llargues o raspall), nom deportiu, llinatge, procedència, posició en el joc i palmarés aproximat, això últim amb caràcter orientatiu, ja que la proliferació de trofeus comença en la dècada de 2000, la informació sobre pilotaris anteriors a la creació de ValNet (2005) és escassa i el nombre augmenta durant l'any.

Nou!!: País Valencià і Llista de pilotaires valencians · Veure més »

Llista de societats musicals del País Valencià

Relació de societats musicals valencianes, per comarques segons el cens de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

Nou!!: País Valencià і Llista de societats musicals del País Valencià · Veure més »

Madrid

Madrid (nom oficial i estàndard en català, l'ús de Madrit es considera vàlid però arcaic) és la capital d'Espanya i de la Comunitat de Madrid.

Nou!!: País Valencià і Madrid · Veure més »

Maestrat

Dominis dels castells del Maestrat El Maestrat és una comarca que s'estén pel nord de la província de Castelló, per bé que d'ençà de les carlinades alguns autors hi inclouen el Maestrat aragonès al sud-est de la província de Terol.

Nou!!: País Valencià і Maestrat · Veure més »

Manuel Ardit i Lucas

Manuel Ardit i Lucas (València, 2 de desembre de 1941 - València, 8 de desembre de 2013) fou un historiador i professor universitari valencià, membre de la secció històrico-arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans entre 1992 i 2013.

Nou!!: País Valencià і Manuel Ardit i Lucas · Veure més »

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, o el mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Nou!!: País Valencià і Mar Mediterrània · Veure més »

Marina Alta

La Marina Alta és una comarca central i costanera del País Valencià, amb capital a Dénia.

Nou!!: País Valencià і Marina Alta · Veure més »

Marina Baixa

La Marina Baixa és una comarca costanera valencianoparlant del centre del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Marina Baixa · Veure més »

Marxador

El marxador, en pilota valenciana, és la persona encarregada de dur la puntuació de la partida, és a dir, el marcador de la partida, mentre esta es disputa.

Nou!!: País Valencià і Marxador · Veure més »

Massís del Montgó

Vista del Montgó des de Xàbia El massís del Montgó o simplement el Montgó és una muntanya de 753 m d'altitud que discorre paral·lela al litoral sobre els termes municipals de Dénia, Gata de Gorgos i Xàbia, a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: País Valencià і Massís del Montgó · Veure més »

Maulets (història)

Felip V penjat cap avall al Museu de l'Almudí, a Xàtiva Placa a Xàtiva dedicada als maulets per la seua defensa de la ciutat el 1707 Els maulets van ser un grup partisà de valencians que donava suport a l'Arxiduc Carles d'Àustria en la Guerra de Successió, i enemics dels botiflers, partidaris de Felip V de Borbó.

Nou!!: País Valencià і Maulets (història) · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 443.243 habitants, que forma una conurbació de més de 550.000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: País Valencià і Múrcia · Veure més »

Música

«''El cant dels àngels''» obra de William Bouguereau (Segle XIX). Sovint, a la cultura europea, la música ha estat associada a allò celestial La música és un art que s’expressa mitjançant la combinació de sons, tenint com a elements constitutius la melodia, l’harmonia, el ritme i el timbre.

Nou!!: País Valencià і Música · Veure més »

Metre

El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.

Nou!!: País Valencià і Metre · Veure més »

Mislata

Mislata és un municipi i vila del País Valencià situat a l'Àrea Metropolitana de València, a la comarca de l'Horta Oest.

Nou!!: País Valencià і Mislata · Veure més »

Mistela

La mistela és un vi de licor tradicional.

Nou!!: País Valencià і Mistela · Veure més »

Misteri d'Elx

El Misteri d'Elx (també anomenat localment La Festa d'Elx) és una representació teatral que recrea la Mort, Assumpció i Coronació de la Mare de Déu que se celebra a Elx des de l'edat mitjana.

Nou!!: País Valencià і Misteri d'Elx · Veure més »

Mocadorada

Ninots de massapà, part d'un aparador d'una pastisseria. És tradicional la creació de decoracions a base de massapà per al dia de Sant Dionís La Mocadorada o Mocadorà (pronunciat en valencià central /mokaoˈɾaː/) és una celebració popular de la ciutat de València i la rodalia, que té lloc cada 9 d'octubre, dia de Sant Dionís, coincidint amb la Diada Nacional del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Mocadorada · Veure més »

Moixent

Moixent (amb denominació bilingüe igualment oficial: Moixent/Mogente) és una població de la comarca de la Costera.

Nou!!: País Valencià і Moixent · Veure més »

Mona de Pasqua

Mona de Pasqua tradicional La mona de Pasqua és un dolç esponjós que sol menjar-se acompanyat de xocolata, ou dur i llonganissa seca.

Nou!!: País Valencià і Mona de Pasqua · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Benifassà

El Reial convent de Santa Maria de Benifassà és un monestir fundat per l'orde del Cister, actualment ocupat per monges cartoixanes, i situat dins del Parc Natural de la Tinença de Benifassà, al terme municipal de La Pobla de Benifassà, Baix Maestrat (País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Monestir de Santa Maria de Benifassà · Veure més »

Monestir de Santa Maria de la Valldigna

El Reial monestir de Santa Maria de Valldigna és a Simat de la Valldigna, a la comarca de la Valldigna, del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Monestir de Santa Maria de la Valldigna · Veure més »

Monestir de Santa Maria del Puig

Monestir de Santa Maria del Puig o Reial Monestir dels Pares Mercedaris del Puig de Santa Maria és un convent mercedari al municipi del Puig, comarca de l'Horta Nord, País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Monestir de Santa Maria del Puig · Veure més »

Montpalau (llinatge)

Els Montpalau, Monpalau o Mompalau, cavallers, senyors, virreis i batlles, foren una família noble del Principat, de les illes Balears, del País Valencià i de Sardenya.

Nou!!: País Valencià і Montpalau (llinatge) · Veure més »

Monts Universals

El poble de Villar del Cobo a la vora dels Montes Universales durant una nevada Túria, conegut amb el nom de riu Guadalaviar fins a Terol. Els Montes Universales (Monts Universals), són una serralada que es troba a la zona sud-oest del Sistema Ibèric.

Nou!!: País Valencià і Monts Universals · Veure més »

Montsoriu (llinatge)

Els Montsoriu, o també Monsoriu, van ser un llinatge nobiliari català, que es va estendre per altres territoris de la Corona d’Aragó en distints moments de l’Edat Mitjana.

Nou!!: País Valencià і Montsoriu (llinatge) · Veure més »

Morella

Morella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca dels Ports, de la qual és la capital, i hi té altres poblacions dins del seu gran terme municipal.

Nou!!: País Valencià і Morella · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos. ''Expulsió dels moriscos''. Embarcament de moriscos en el Grau de València, de Pere Oromig. Es coneix amb el nom de moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de Pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502 mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana, i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: País Valencià і Moriscos · Veure més »

Moros i Cristians

Esquadra cristiana en les festes de Callosa d'en Sarrià. Els Moros i Cristians són una rememoració festiva de les batalles i lluites entre musulmans i cristians durant la reconquesta, així com les tres revoltes mudèjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Àzraq (vegeu edat mitjana al País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Moros i Cristians · Veure més »

Moros i Cristians d'Alcoi

Esquadra ''Filà'' Vascos,Nom oficial. Font: Ajuntament d'Alcoi 2006 Esquadra de Negres, 2007 Ambaixada cristiana durant el Dia de ''l'alardo'', any 2009. Les festes de Moros i Cristians d'Alcoi (L'Alcoià) són una festa popular en la que es recrea la lluita entre dos bàndols, musulmà i cristià.

Nou!!: País Valencià і Moros i Cristians d'Alcoi · Veure més »

Motociclisme

Giacomo Agostini, 15 títols mundials de velocitat Roger De Coster, 5 títols mundials de motocròs El motociclisme és el conjunt d'esports relacionats amb les curses de motocicletes en qualsevol de les seves varietats o categories.

Nou!!: País Valencià і Motociclisme · Veure més »

MotoGP

MotoGP és la categoria màxima del Campionat del Món de Motociclisme de velocitat.

Nou!!: País Valencià і MotoGP · Veure més »

Mudèjar

Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.

Nou!!: País Valencià і Mudèjar · Veure més »

Muixeranga

La Nova Muixeranga a Algemesí. La muixeranga és el nom que rep a Algemesí; es fa una dansa, sense que l'alçària de les torres humanes siga crucial.

Nou!!: País Valencià і Muixeranga · Veure més »

Museu Arqueològic Provincial d'Alacant

El MARQ o Museu Arqueològic Provincial d'Alacant és un museu arqueològic.

Nou!!: País Valencià і Museu Arqueològic Provincial d'Alacant · Veure més »

Museu de Belles Arts de València

El Museu de Belles Arts de València o Museu de Sant Pius V és la pinacoteca més important de la ciutat de València i del País Valencià, i una de les primeres d’Espanya.

Nou!!: País Valencià і Museu de Belles Arts de València · Veure més »

Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí"

El Museu de Ceràmica de València o Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "González Martí" alberga diverses col·leccions de peces ceràmiques d'arreu de València, Espanya, Europa i Xina, a banda d'altres col·leccions d'arts sumptuàries, tot això dins el marc excepcional del Palau del Marqués de Dosaigües.

Nou!!: País Valencià і Museu Nacional de Ceràmica i de les Arts Sumptuàries "Gonzàlez Martí" · Veure més »

Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat, també conegut com a MuVIM, és un museu i centre d'exposicions temporals de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat · Veure més »

Nacionalitat històrica

comunitats autònomes d'avui en dia no els hi està oficialment permés crear lligams que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Nacionalitat històrica, realitat nacional, caràcter nacional o, simplement, nacionalitat són termes que s'han vingut emprant des de la reinstauració democràtica a Espanya per a referir-se a aquelles comunitats autònomes que tenen un sentiment nacional, plasmat en nivells competencials diferenciats.

Nou!!: País Valencià і Nacionalitat històrica · Veure més »

Navaixes

Navaixes (en castellà i oficialment, Navajas) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: País Valencià і Navaixes · Veure més »

Nova Tabarca

L'Illa de Tabarca, també coneguda com a Nova Tabarca o l'Illa Plana (son nom popular en català segons Joan Coromines), és una illa de la Mediterrània, la més gran de les illes del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Nova Tabarca · Veure més »

Novelda

Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà.

Nou!!: País Valencià і Novelda · Veure més »

Ojuelos de Valdeminguete

Ojuelos de Valdeminguete és el paratge on neix el riu Xúquer.

Nou!!: País Valencià і Ojuelos de Valdeminguete · Veure més »

Ollada

Ollada o olla de carn (al País Valencià, putxero, perolada, bullit o bullitori; a la Vall d'Aran, olha; a Catalunya, escudella; a les Illes Balears, bullit) és un plat ben senzill que es fa arreu dels Territoris de parla catalana i de molts d'altres indrets, habitual a l'hivern.

Nou!!: País Valencià і Ollada · Veure més »

Olocau

Olocau, també conegut com a Olocau de Carraixet, és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Camp de Túria.

Nou!!: País Valencià і Olocau · Veure més »

Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau

Onofre Vicent Escrivà d’Íxer i de Montpalau, II comte de l'Alcúdia (València 1638 – 1688) fou un erudit, escriptor i poeta valencià del segle XVII.

Nou!!: País Valencià і Onofre Vicent Escrivà d'Íxer i de Montpalau · Veure més »

Ontinyent

Ontinyent és una ciutat del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Ontinyent · Veure més »

Oriola

Oriola (oficialment i en castellà Orihuela) és un municipi del País Valencià situat a la comarca del Baix Segura, confrontant amb la Regió de Múrcia.

Nou!!: País Valencià і Oriola · Veure més »

Orografia

Un mapa orogràfic de l'est de Sibèria fet per Peter Kropotkin el 1875 L'orografia (del mots grecs όρος, 'turó', i γραφία, 'escriure') és la part de la geografia física, i també de la geomorfologia, que estudia el relleu, i la seva estructuració en una regió determinada.

Nou!!: País Valencià і Orografia · Veure més »

Orpesa

Orpesa un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: País Valencià і Orpesa · Veure més »

Orxata

Lorxata és el nom que s'empra per a diferents tipus de begudes vegetals.

Nou!!: País Valencià і Orxata · Veure més »

País

Un país és un territori, o una contrada, delimitat per característiques naturals (unitat fisiogràfica o paisatgística), culturals (territori d'un poble, d'una nació) o polítiques (estat).

Nou!!: País Valencià і País · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: País Valencià і Països Catalans · Veure més »

Paella d'arròs

La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en un una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.

Nou!!: País Valencià і Paella d'arròs · Veure més »

Palau Ducal de Gandia

El palau Ducal de Gandia, conegut també com el palau dels Borja, és un dels edificis d'arquitectura civil més característic i impressionant del seu temps.

Nou!!: País Valencià і Palau Ducal de Gandia · Veure més »

Panellet

Panellets a Morella (Ports) Els panellets són uns pastissos petits, generalment rodons, fets amb una massa de sucre, rovell d’ou i ametlla –de vegades, en receptes casolanes, també porten patata o moniato.

Nou!!: País Valencià і Panellet · Veure més »

Parc natural

L’any 1969, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) definí un parc natural com “un paisatge natural, que de vegades inclou elements de paisatge conreat i assentaments humans, que ha estat protegit i és accessible al públic”.

Nou!!: País Valencià і Parc natural · Veure més »

Partit Popular de la Comunitat Valenciana

El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció local del Partit Popular al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Partit Socialista del País Valencià-PSOE

Antiga bandera del PSPV-PSOE El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep el Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Nou!!: País Valencià і Pasqua de Resurrecció · Veure més »

Paterna

Paterna és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Horta Oest.

Nou!!: País Valencià і Paterna · Veure més »

Pego

Pego és un municipi valencià situat a la Marina Alta que té 11.029 habitants (INE 2012).

Nou!!: País Valencià і Pego · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: País Valencià і Península Ibèrica · Veure més »

Peníscola

Peníscola és un municipi valencià situat a la comarca del Baix Maestrat que té 7.444 habitants (INE 2015).

Nou!!: País Valencià і Peníscola · Veure més »

Penyagolosa

El cim del Penyagolosa, a 1.813 metres del nivell de la mar, és el segon pic més alt de la comunitat valenciana en españa després del Cerro Calderón, i el primer situat dins del domini lingüístic valencià.

Nou!!: País Valencià і Penyagolosa · Veure més »

Penyal d'Ifac

El penyal d'Ifac (Ifach en ortografia antiga, pronunciat sempre) és una penya aïllada, localitzada a la població de Calp (Marina Alta, País Valencià), de 332 m d'altura, que s'endinsa en la mar Mediterrània, formant una petita península.

Nou!!: País Valencià і Penyal d'Ifac · Veure més »

Pere de Boïl i d'Aragó

Pere de Boïl i d'Aragó (-Esglésies, 1323) fou un noble valencià, primer senyor de Manises.

Nou!!: País Valencià і Pere de Boïl i d'Aragó · Veure més »

Pere de Castellví

En Pere de Castellví fou un cavaller que pertanyia a l'alta noblesa valenciana del segle XV, i que històricament estigué vinculat a diverses localitats de la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: País Valencià і Pere de Castellví · Veure més »

Pere Lluís de Borja

Pere Lluís de Borja (Roma 1462 - Civitavecchia 1488).

Nou!!: País Valencià і Pere Lluís de Borja · Veure més »

Pesta

La pesta és una malaltia potencialment epidèmica causada per Yersinia pestis, bacil aerobi i gramnegatiu que es transmet per les puces dels rosegadors infectats que pessiguen l'ésser humà, amb la qual cosa es produeix la penetració del bacil en l'organisme humà, en què hi haurà una posterior multiplicació d'aquest.

Nou!!: País Valencià і Pesta · Veure més »

Pestinyo

Un pestinyo és un dolç de probable origen àrab, típic de València i la seua rodalia que pren la forma d'un full de pasta seca doblegat en forma de sobre.

Nou!!: País Valencià і Pestinyo · Veure més »

Petanca

Boles de petanca La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes boles per a situar-les el més a prop possible del bolig.

Nou!!: País Valencià і Petanca · Veure més »

Petrer

Petrer és un municipi valencià, situat geogràficament al nord-oest de la província d'Alacant, més en concret a la comarca del Vinalopó Mitjà, en la conca mitjana del Vinalopó, riu que discorre per la zona oest del seu terme municipal.

Nou!!: País Valencià і Petrer · Veure més »

Pilota valenciana

Sella (Marina Baixa) La pilota valenciana és l'esport de pilota autòcton del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Pilota valenciana · Veure més »

Plana d'Utiel

La Plana d'Utiel és una comarca castellanoparlant de l'interior del País Valencià, amb capital a Requena.

Nou!!: País Valencià і Plana d'Utiel · Veure més »

Poder executiu

Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.

Nou!!: País Valencià і Poder executiu · Veure més »

Política i govern del País Valencià

El País Valencià com a expressió de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat històrica de l'Estat espanyol s'ha constituït com a comunitat autònoma amb la denominació oficial de Comunitat Valenciana.

Nou!!: País Valencià і Política i govern del País Valencià · Veure més »

Polop

Vista des de la Nucia Polop o Polop de la Marina és una població de la comarca de la Marina Baixa que limita amb els termes municipals de Benidorm, Benimantell, Callosa d'en Sarrià, Finestrat, Guadalest, i La Nucia.

Nou!!: País Valencià і Polop · Veure més »

Port

El port marítim de Mataró. Un port és una estructura natural o artificial on a més d'estar arrecerats els vaixells, s'hi poden fer les operacions d'embarcament i desembarcament.

Nou!!: País Valencià і Port · Veure més »

Ports

Los Ports és una comarca valenciana del nord muntanyenca, amb capital a Morella; de paratges espectaculars molt muntanyencs, nombrosos jaciments arqueològics i paleontològics, i gastronomia diversa.

Nou!!: País Valencià і Ports · Veure més »

Ports de Tortosa-Beseit

Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Nou!!: País Valencià і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »

Predomini lingüístic

El predomini lingüístic d'un municipi, comarca, regió o país és l'idioma històric dels seus habitants.

Nou!!: País Valencià і Predomini lingüístic · Veure més »

Prehistòria

Prehistòria (llatí, præ.

Nou!!: País Valencià і Prehistòria · Veure més »

President de la Generalitat Valenciana

El president de la Generalitat Valenciana ostenta la més alta representació del País Valencià, i al seu torn és el cap del Consell de la Generalitat Valenciana, triat per mitjà de sufragi indirecte per les Corts Valencianes i, com a tal, representant ordinari de l'Estat al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і President de la Generalitat Valenciana · Veure més »

Producte interior brut

Mapa del PIB PPP del 2004. El mapa superior està basat en les dades del Banc Mundial, el mapa inferior està basat en les dades de l'FMI El producte interior brut o producte intern brut (PIB) és la suma de tots els béns i serveis finals produïts en un espai econòmic durant un període determinat, normalment un any, excloent el consum intermedi utilitzat en la producció.

Nou!!: País Valencià і Producte interior brut · Veure més »

Projecte de Constitució Espanyola de 1873

El Projecte de Constitució Espanyola de 1873 va ser un projecte de constitució redactat durant la fase federal de la I República Espanyola, amb el català Francesc Pi i Margall com a president.

Nou!!: País Valencià і Projecte de Constitució Espanyola de 1873 · Veure més »

Província d'Alacant

Alacant és la segona província valenciana més poblada.

Nou!!: País Valencià і Província d'Alacant · Veure més »

Província d'Albacete

Albacete és una província espanyola que es troba a la part sud-est de l'Altiplà Central Ibèric, a la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, a elevada altitud sobre el nivell del mar.

Nou!!: País Valencià і Província d'Albacete · Veure més »

Província de Castelló

La província de Castelló, és una província valenciana situada al nord, amb capital a Castelló de la Plana.

Nou!!: País Valencià і Província de Castelló · Veure més »

Província de Conca

La província de Conca —anomenada en castellà provincia de Cuenca— és una província espanyola part de la comunitat autònoma de Castella - la Manxa, en la seua part oriental.

Nou!!: País Valencià і Província de Conca · Veure més »

Província de València

València (Valencia en castellà, ambdós topònims oficials) és una província.

Nou!!: País Valencià і Província de València · Veure més »

Província de Xàtiva

Aproximació a la subdivisió territorial del País Valencià al 1822 (falta incloure zona de Mosqueruela, que estava inclosa a la província Castelló), amb la representació de la província de Xàtiva (morat), i les propostes que aquesta va fer per a ser ampliada els seus territoris La província de Xàtiva va ser una província creada el 27 de gener del 1822, durant el Trienni liberal.

Nou!!: País Valencià і Província de Xàtiva · Veure més »

Províncies d'Espanya

Mapa provincial d'Espanya Les províncies d'Espanya són divisions administratives locals d'Espanya conjuntament amb els municipis i les comunitats autònomes.

Nou!!: País Valencià і Províncies d'Espanya · Veure més »

Puçol

Puçol és un municipi valencià de l'Horta Nord.

Nou!!: País Valencià і Puçol · Veure més »

Puig Campana

El Puigcampana (o Puig Campana) és una muntanya de 1.406 metres situada al centre de la comarca de la Marina Baixa, en el terme municipal de Finestrat i a 10 km de la costa.

Nou!!: País Valencià і Puig Campana · Veure més »

Racó d'Ademús

El Racó d'Ademús, també coneguda simplement com el Racó, és una comarca de l'interior del País Valencià, de parla castellana, amb capital a Ademús.

Nou!!: País Valencià і Racó d'Ademús · Veure més »

Radiotelevisió Valenciana

tancament de transmissions el dia 29 de novembre de 2013. Radiotelevisió Valenciana (RTVV) fou l'ens de la Generalitat Valenciana encarregat de l'emissió de la televisió i ràdio públiques del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Radiotelevisió Valenciana · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena 'bestiar'.

Nou!!: País Valencià і Ramaderia · Veure més »

Rambla de les Ovelles

La Rambla de les Ovelles La Rambla de les Ovelles és un curs d'aigua de la província d'Alacant.

Nou!!: País Valencià і Rambla de les Ovelles · Veure més »

Ramon de Boïl i Dies

Ramon de Boïl i Dies (Regne de València, ¿? - València, 1407) va ser un noble valencià.

Nou!!: País Valencià і Ramon de Boïl i Dies · Veure més »

Reconquesta

La Reconquesta és un terme historiogràfic hispànic per designar el procés mitjançant el qual els regnes cristians del nord de la península Ibèrica van conquerir progressivament l'Àndalus.

Nou!!: País Valencià і Reconquesta · Veure més »

Regió de Múrcia

La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà Región de Murcia), és una comunitat autònoma de l'Estat espanyol que es correspon amb la major part del territori històric del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del segle XIX se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i colonització del regne a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment i part històrica de les corones d'Aragó (segle XIII), i de la de Castella (des del segle XIII fins a l'aparició de l'estat espanyol).

Nou!!: País Valencià і Regió de Múrcia · Veure més »

Regió de Requena-Sogorb

Mapa de les Comarques de l'Interior del País Valencià. La Regió de Requena-Sogorb és una regió valenciana que comprèn les comarques més occidentals de la part central del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Regió de Requena-Sogorb · Veure més »

Regne de Múrcia

L'emirat de Múrsiya o regne de Múrcia va ser una entitat política i territorial formada arran de la cora de Todmir, en el territori sud-est de la històrica província romana i posteriorment bizantina de la Cartaginense.

Nou!!: País Valencià і Regne de Múrcia · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: País Valencià і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: País Valencià і Regne de València · Veure més »

Requena

Requena és un municipi valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: País Valencià і Requena · Veure més »

Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer

Situat al Salt del riu Riquer, terme municipal d'Alcoi, aquest assentament mosterià va ser descobert el 1959 per Juan Faus.

Nou!!: País Valencià і Restes arqueològiques del Salt del riu Riquer · Veure més »

Revolta de les Germanies

La Revolta de les germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el segle XVI, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.

Nou!!: País Valencià і Revolta de les Germanies · Veure més »

Ribera Alta

La Ribera Alta és una comarca valenciana formada per 35 municipis i amb capital a Alzira.

Nou!!: País Valencià і Ribera Alta · Veure més »

Ribera Baixa

La Ribera Baixa és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital Sueca.

Nou!!: País Valencià і Ribera Baixa · Veure més »

Ricardo Castellví de Ibarrola

Ricardo Castellví de Ibarrola (Torí, 1 de setembre de 1836 – Madrid, 17 d'abril de 1876) fou un aristòcrata i polític espanyol, X comte de Carlet, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.

Nou!!: País Valencià і Ricardo Castellví de Ibarrola · Veure més »

Ricardo Tormo Blaya

Ricardo Tormo Blaya (Aiacor, la Costera, 7 de setembre de 1952 – València, 28 de desembre de 1998) va ser un pilot valencià de motociclisme.

Nou!!: País Valencià і Ricardo Tormo Blaya · Veure més »

Riu Algar

El riu Algar és un riu de curt recorregut (12,2 km) situat en el sud-est de la península Ibèrica, en la província d'Alacant.

Nou!!: País Valencià і Riu Algar · Veure més »

Riu Amadòrio

El riu Amadòrio o riu de la Vila és un riu de la Marina Baixa al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Riu Amadòrio · Veure més »

Riu Cervol

El riu Cervol és un corrent d'aigua intermitent del nord del País Valencià, que travessa les comarques dels Ports i del Baix Maestrat.

Nou!!: País Valencià і Riu Cervol · Veure més »

Riu de la Sénia

El riu de la Sénia o riu Sénia, antigament anomenat riu d'Ulldecona, és un riu que discorre entre Catalunya al nord i el País Valencià al sud.

Nou!!: País Valencià і Riu de la Sénia · Veure més »

Riu Gorgos

El riu Gorgos, anomenat en alguns trams riu de Castells o riu de Xaló és una típica rambla mediterrània que discorre en la seua major part per la comarca valenciana de la Marina Alta.

Nou!!: País Valencià і Riu Gorgos · Veure més »

Riu Millars

Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.

Nou!!: País Valencià і Riu Millars · Veure més »

Riu Montnegre

El Montnegre (antigament riu Xixona) és un riu de la península Ibèrica, i passa per les comarques de l'Alcoià, i l'Alacantí.

Nou!!: País Valencià і Riu Montnegre · Veure més »

Riu Palància

El Palància (en castellà Palancia) és un riu del nord del País Valencià que naix a la serra del Toro (al vessant oriental de la serra de Javalambre), a 1.618 metres d'altitud.

Nou!!: País Valencià і Riu Palància · Veure més »

Riu Segura

El Segura és un riu de la península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilòmetres de Pontón Bajo al municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia).

Nou!!: País Valencià і Riu Segura · Veure més »

Riu Serpis

El Serpis, també anomenat localment Riu Blanc i Riu d'Alcoi, és un riu del País Valencià que travessa les comarques de l'Alcoià, el Comtat i la Safor.

Nou!!: País Valencià і Riu Serpis · Veure més »

Riu Vinalopó

El Vinalopó és un riu de la península Ibèrica que travessa de nord a sud la província d'Alacant, al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Riu Vinalopó · Veure més »

Riu Xúquer

El Xúquer (en castellà, Júcar; en aragonès, Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: País Valencià і Riu Xúquer · Veure més »

Rossejat

El rossejat d'arròs, arròs rossejat o simplement rossejat (en altres llocs anomenat, popularment, arrossejat, arròs sejat, arròs seixat) és una tècnica de cuina típica per l'elaboració de molts plats amb arròs o pasta (fideus) a la conca Mediterrània (Illes Balears, Regió de València, Múrcia...). Plat típic de pescadors, d'origen humil, que preparaven aquests mateixos a la mar per aprofitar el peix que no es venia, i que es pot degustar a moltes poblacions costaneres del Mediterrani, sobretot de les Terres de l'Ebre i comarques septentrionals del País Valencià, com per exemple l'Ametlla de Mar, Amposta, Cambrils, Sant Carles de la Ràpita, Calafell, Vinaròs, etc.

Nou!!: País Valencià і Rossejat · Veure més »

Safor

Castell de Marinyén La Safor és una comarca valencianoparlant del centre del País Valencià, amb capital a Gandia.

Nou!!: País Valencià і Safor · Veure més »

Sagunt

Sagunt (històricament conegut com a Morvedre, també fou anomenat Arse) és un municipi valencià situat a la comarca del Camp de Morvedre.

Nou!!: País Valencià і Sagunt · Veure més »

Saix

Saix (en castellà i oficialment Sax) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Vinalopó.

Nou!!: País Valencià і Saix · Veure més »

Samfaina

Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.

Nou!!: País Valencià і Samfaina · Veure més »

Sang amb ceba

La sang amb ceba és un plat tradicional de la cuina de les Balears, de Catalunya, del País Valencià i d'altres llocs de la península Ibèrica.

Nou!!: País Valencià і Sang amb ceba · Veure més »

Sant Joan del Mercat

L'església de Sant Joan del Mercat o Església dels Sants Joans és una de les esglésies més antigues de la ciutat de València, situada enfront de la Llotja de la Seda i al costat del Mercat Central.

Nou!!: País Valencià і Sant Joan del Mercat · Veure més »

Sant Mateu (Baix Maestrat)

Sant Mateu, també conegut com Sant Mateu del Maestrat, és una vila i municipi del País Valencià de la comarca del Baix Maestrat.

Nou!!: País Valencià і Sant Mateu (Baix Maestrat) · Veure més »

Sant Vicent del Raspeig

Sant Vicent del Raspeig és una vila i municipi valencià situat a la comarca de l'Alacantí, dins de l'Àrea metropolitana d'Alacant-Elx.

Nou!!: País Valencià і Sant Vicent del Raspeig · Veure més »

Sant Vicent Ferrer

Vicent Ferrer (València, 1350 - Gwened, Bretanya, 1419) va ser un dominic valencià que recorregué mig Europa predicant la seua moral i visió del cristianisme.

Nou!!: País Valencià і Sant Vicent Ferrer · Veure més »

Santa Maria de Morella

L'Església Arxiprestal de Santa Maria la Major de Morella (Ports, País Valencià), a la plaça de Benet XIII, és un temple construït entre els segles XIII i XVI, amb estils gòtic i renaixentista.

Nou!!: País Valencià і Santa Maria de Morella · Veure més »

Santuari de Sant Joan de Penyagolosa

El Santuari de Sant Joan de Penyagolosa està en un a un dels llocs més coneguts de la província de Castelló, als peus del pic Penyagolosa, a vuit quilòmetres del poble de Vistabella del Maestrat.

Nou!!: País Valencià і Santuari de Sant Joan de Penyagolosa · Veure més »

Sarraí

Els saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.

Nou!!: País Valencià і Sarraí · Veure més »

Símbols valencians

La Senyera coronada i actual bandera de la Comunitat Valenciana. Els símbols valencians són allò que es pren com a signe o representació del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Símbols valencians · Veure més »

Síndic de Greuges del País Valencià

El Síndic de Greuges de la Comunitat Valenciana és una de les institucions de la Generalitat Valenciana que va ser recollida per l'Estatut d'Autonomia del País Valencià de 1982.

Nou!!: País Valencià і Síndic de Greuges del País Valencià · Veure més »

Segismundo Moret y Prendergast

Estàtua de Moret a Cadis Segismundo Moret y Prendergast (Cadis, 2 de juny de 1833 – Madrid, 28 de gener de 1913) va ser un hisendat, literat i polític espanyol.

Nou!!: País Valencià і Segismundo Moret y Prendergast · Veure més »

Segle d'or valencià

El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes correspon a un període històric que abasta gairebé tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en valencià de l'època.

Nou!!: País Valencià і Segle d'or valencià · Veure més »

Segle I aC

Vil·la romana de can Llauder, relacionada amb Gai Mari a Mataró, '''segle I aC''', segle III dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.

Nou!!: País Valencià і Segle I aC · Veure més »

Segle III aC

El segle III aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'auge de Roma, que s'acaba imposant a l'etern rival, Cartago, en una sèrie de guerres que afecten a tota la Mediterrània.

Nou!!: País Valencià і Segle III aC · Veure més »

Segle IV aC

El segle IV aC és un període de l'antiguitat clàssica que comprèn els anys inclosos entre el 400 i el 301 aC.

Nou!!: País Valencià і Segle IV aC · Veure més »

Segle V aC

El segle V aC és un dels períodes de l'edat antiga de més desenvolupament cultural, gràcies especialment al lideratge grec i els seus avenços en filosofia, art, literatura i política.

Nou!!: País Valencià і Segle V aC · Veure més »

Segle VII

El segle VII és el període que va des de l'any 601 fins al 700 i està marcat per l'expansió de l'islam, que va provocar la redefinició política i territorial del món medieval.

Nou!!: País Valencià і Segle VII · Veure més »

Segle VIII

El segle vuitè (VIII) és un període que comprèn els anys inclosos entre en 701 i el 800 i està marcat per la ràpida expansió dels musulmans, que conquereixen nous territoris a Europa i Àsia i exporten la seva cultura i avenços als pobles cristians.

Nou!!: País Valencià і Segle VIII · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: País Valencià і Segle XIII · Veure més »

Segle XIX

Mapamundi el 1897. L'Imperi britànic era la superpotència del segle El segle dinou va des de l'1 de gener de 1801 fins al 31 de desembre de 1900 (en el calendari gregorià).

Nou!!: País Valencià і Segle XIX · Veure més »

Segle XL aC

El segle XL aC comença el 4000 aC i acaba el 3901 aC. És un període de la prehistòria caracteritzat per l'inici de la civilització tal com és entesa avui dia.

Nou!!: País Valencià і Segle XL aC · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: País Valencià і Segle XV · Veure més »

Segle XVII

El segle XVII és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1601 i 1700, i que suposa un període de crisi política i econòmica gairebé generalitzat, mentre que en l'àmbit cultural i científic es duen a terme grans avenços, fruit de la nova mentalitat racionalista i individualista, que posa en dubte vells dogmes.

Nou!!: País Valencià і Segle XVII · Veure més »

Segle XX

Formalment, el segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.

Nou!!: País Valencià і Segle XX · Veure més »

Segle XXI

Formalment, el segle XXI comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 2001 fins al 31 de desembre de 2100, tots dos inclosos.

Nou!!: País Valencià і Segle XXI · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco).

Nou!!: País Valencià і Segona República Espanyola · Veure més »

Senat d'Espanya

El Senat d'Espanya és la cambra alta de les Corts Generals espanyoles, així com el parlament i òrgan constitucional que representa el poble espanyol.

Nou!!: País Valencià і Senat d'Espanya · Veure més »

Sentència Arbitral de Torrellas

La sentència arbitral de Torrellas és un acord signat el 1304 a la localitat aragonesa de Torrellas per restablir la pau entre la corona de Castella i la corona d'Aragó, després de la conquesta del Regne de Múrcia per Castella, per part del rei Jaume II el Just.

Nou!!: País Valencià і Sentència Arbitral de Torrellas · Veure més »

Senyera del País Valencià

La senyera del País Valencià és actualment la tradicional senyera de la ciutat de València, la Reial Senyera, com assenyala l'article 4 de l'Estatut valencià.

Nou!!: País Valencià і Senyera del País Valencià · Veure més »

Serra d'Aitana

Vista cap al nord-est La Serra d'Aitana s'estén sobre una superfície pròxima a les deu mil hectàrees, a només uns pocs quilòmetres de la costa de la Marina.

Nou!!: País Valencià і Serra d'Aitana · Veure més »

Serra d'Irta

La serra d'Irta és un massís muntanyós que forma la punta més meridional de la serralada Litoral valenciana i és, des del 2002, parc natural.

Nou!!: País Valencià і Serra d'Irta · Veure més »

Serra de Gúdar

La serra de Gúdar és una serralada situada als estreps orientals del Sistema Ibèric.

Nou!!: País Valencià і Serra de Gúdar · Veure més »

Serra Gelada

La serra Gelada és una alineació muntanyenca situada a la costa de la comarca valenciana de la Marina Baixa, entre l'Alfàs del Pi i Benidorm.

Nou!!: País Valencià і Serra Gelada · Veure més »

Serralades Bètiques

Representació esquemàtica dels Sistemes Bètics Les Serralades Bètiques o els Sistemes Bètics són el conjunt de serralades que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.

Nou!!: País Valencià і Serralades Bètiques · Veure més »

Serrans

Els Serrans, o Serrania de Xelva (Serranos o La Serranía, en castellà) és una comarca de l'interior del País Valencià, que té Xelva com a capital.

Nou!!: País Valencià і Serrans · Veure més »

Setmana Santa

Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.

Nou!!: País Valencià і Setmana Santa · Veure més »

Silvicultura

Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.

Nou!!: País Valencià і Silvicultura · Veure més »

Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana

La Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana és l'òrgan al qual correspon el control extern econòmic i pressupostari de l'activitat financera de la Generalitat, dels ens locals compresos en el seu territori i de la resta del sector públic valencià, així com dels comptes que ho justifiquin.

Nou!!: País Valencià і Sindicatura de Comptes de la Comunitat Valenciana · Veure més »

Sistema Ibèric

El Sistema Ibèric és una agrupació heterogènia de sistemes muntanyosos d'altitud mitjana a la península Ibèrica, que separa la Meseta Central de la depressió de l'Ebre.

Nou!!: País Valencià і Sistema Ibèric · Veure més »

Sobrassada

La sobrassada és un embotit fet amb carn i xulla -cansalada- de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.

Nou!!: País Valencià і Sobrassada · Veure més »

Sogorb

Sogorb (en castellà i oficialment, Segorbe) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de l'Alt Palància, de la qual és capital.

Nou!!: País Valencià і Sogorb · Veure més »

Sordesa

La sordesa és la manca o afebliment de la capacitat auditiva, independentment del grau de pèrdua; també és coneguda per hipoacúsia; la sordesa completa que afecta una orella o ambdues s'anomena cofosi.

Nou!!: País Valencià і Sordesa · Veure més »

Tabal

Tabal i estats veïns al segle VIII aC Tabal, Tobal, Jabal o Tibarenoi fou un grup indígena d'Anatòlia a la regió de la Capadòcia.

Nou!!: País Valencià і Tabal · Veure més »

Tagarins

Els tagarins (de l'àrab ṭaḡrī, que vol dir fronterer) són els moriscos que vivien entre els segles XIV i XVII a la Corona d'Aragó, especialment al País Valencià, però que van ser criats per cristians, parlaven el català com a llengua pròpia i feien vida quotidiana entre cristians.

Nou!!: País Valencià і Tagarins · Veure més »

Taifa

Les taifes (de l'àrab طائفة, tā'ifa, 'part', 'secció', 'grup', 'facció') eren els petits nuclis polítics i militars (fins a 39) en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.

Nou!!: País Valencià і Taifa · Veure més »

Tartessos

Maqueta d'unes ruïnes tartesses. Tartessos va ser el nom pel qual els grecs coneixien la primera civilització d'Occident.

Nou!!: País Valencià і Tartessos · Veure més »

Túria

El Túria és un riu mediterrani de 241 km que naix a la província de Terol (amb el nom de Guadalaviar fins a Terol) i desemboca, amb el nom de Túria, al sud de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і Túria · Veure més »

Teatre romà de Sagunt

El teatre romà de Sagunt fou construït al voltant del segle I en la ciutat romana de Saguntum, en l'actualitat anomenada Sagunt, situada a la comarca del Camp de Morvedre, de la qual és capital.

Nou!!: País Valencià і Teatre romà de Sagunt · Veure més »

Teodomir (visigot)

Teodomir o Tudmir (mort el 743) fou un comte visigot del sud-est de la Bètica.

Nou!!: País Valencià і Teodomir (visigot) · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment: Teruel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: País Valencià і Terol · Veure més »

Teulada (Marina Alta)

Teulada és una població i un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Marina Alta.

Nou!!: País Valencià і Teulada (Marina Alta) · Veure més »

Tir i arrossegament

Tir i arrossegament a Benicarló El tir i arrossegament és un esport que consisteix en la cursa d'un cavall carregat amb un carro ple de sacs.

Nou!!: País Valencià і Tir i arrossegament · Veure més »

Tonya

La tonya, també dita pa socarrat, fogassa, mona, coca bova (a la Marina Alta) o panou en alguns llocs, és un dolç de rebosteria típic del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Tonya · Veure més »

Torró

El torró o terró és un dolç que es fa generalment d'ametlla, mel i ou, generalment cuit.

Nou!!: País Valencià і Torró · Veure més »

Torrent (Horta Oest)

Torrent és una ciutat de l'Àrea Metropolitana de València a l'Horta Oest, a més, és capital administrativa de la Mancomunitat Intermunicipal de l'Horta Sud.

Nou!!: País Valencià і Torrent (Horta Oest) · Veure més »

Torrevella

Torrevella (en castellà i oficialment Torrevieja), antigament conegut com a Torrevella de la Mata, és un municipi valencià situat a la zona costanera del Baix Segura, a l'extrem sud del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Torrevella · Veure més »

Transició democràtica espanyola

La Transició democràtica espanyola, transició espanyola o simplement, transició, és el període comprès entre la fi de la dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

Nou!!: País Valencià і Transició democràtica espanyola · Veure més »

Tribunal Constitucional d'Espanya

El Tribunal Constitucional d'Espanya (TC) és un òrgan col·legiat constitucional espanyol la funció del qual és la de ser l'intèrpret suprem de la Constitució Espanyola de 1978.

Nou!!: País Valencià і Tribunal Constitucional d'Espanya · Veure més »

Trinquet (esport)

El Trinquet és el recinte en què es juga a la pilota valenciana.

Nou!!: País Valencià і Trinquet (esport) · Veure més »

Turisme

200x200px Turisme és un recorregut o travessia, generalment a peu, que té un o més fins, que poden ser: científics, culturals, esportius, educatius, militars, recreatius o turístics amb fins recreatius i esportius a zones naturals o rurals.

Nou!!: País Valencià і Turisme · Veure més »

Unió General de Treballadors

La Unió General de Treballadors (de forma abreviada, UGT) és una organització sindical obrera espanyola d'orientació socialista fundada per Pablo Iglesias a Barcelona el 12 d'agost de 1888.

Nou!!: País Valencià і Unió General de Treballadors · Veure més »

Universitat d'Alacant

La Universitat d'Alacant (UA) va ser creada a l'octubre de 1979 a Sant Vicent del Raspeig sobre l'estructura del Centre d'Estudis Universitaris (CEU) que havia començat a funcionar en 1968.

Nou!!: País Valencià і Universitat d'Alacant · Veure més »

Universitat de València

La Universitat de València va ser fundada l'any 1499 sota el nom dEstudi General i és, a més de la universitat més antiga del País Valencià, una de les més importants i amb més llarga tradició a l'estat espanyol.

Nou!!: País Valencià і Universitat de València · Veure més »

València

València és la capital i la localitat més poblada de la província homònima i del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і València · Veure més »

València Basket Club

El València Basket Club S.A.D. és un club de bàsquet de la ciutat de València.

Nou!!: País Valencià і València Basket Club · Veure més »

València Club de Futbol

El València Club de Futbol és un club de futbol amb seu a la ciutat de València i l'entitat esportiva més important del País Valencià.

Nou!!: País Valencià і València Club de Futbol · Veure més »

Valencians

Els valencians i les valencianes (en singular: valencià, valenciana) constitueixen una nacionalitat històrica que viu predominantment al País Valencià.

Nou!!: País Valencià і Valencians · Veure més »

Valencià

Dialectes del català Valencià és la denominació històrica, tradicional i estatutària-oficial que rep al País Valencià, i encara que no és oficial també s'anomena així en la comarca del Carxe de la Regió de Múrcia, la llengua romànica que s'anomena oficialment català a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer.

Nou!!: País Valencià і Valencià · Veure més »

Valencià alacantí

El valencià alacantí o valencià meridional alacantí és el subdialecte del valencià que es parla a les Comarques del Sud del País Valencià -amb l'excepció de la Marina Baixa i la població de la Torre de les Maçanes- i també a la Foia de Castalla, al sud de l'Alcoià.

Nou!!: País Valencià і Valencià alacantí · Veure més »

Valencià central

Dialectes del català El valencià central (conegut popularment com a valencià apitxat) és un subdialecte del valencià que es parla a les comarques del Camp de Morvedre, L'Horta, el Camp de Túria i la major part de la Ribera Alta.

Nou!!: País Valencià і Valencià central · Veure més »

Valencià meridional

Subdialectes del Valencià El valencià meridional és un subdialecte del valencià que es parla al País Valencià, concretament a la Safor, la Costera, la Vall d'Albaida, el Comtat, part de l'Alcoià, la Marina Baixa, La Torre de les Maçanes, la Marina Alta i en la Ribera del Xúquer on no es parla apitxat.

Nou!!: País Valencià і Valencià meridional · Veure més »

Vall d'Albaida

La Vall d'Albaida (de l'àrab البيضاء al-baīḍāʾ, "la blanca") és una comarca valencianoparlant central del País Valencià, amb capital a Ontinyent.

Nou!!: País Valencià і Vall d'Albaida · Veure més »

Vall de Cofrents

La Vall de Cofrents (o Vall de Cofrents-Aiora) és una comarca de l'interior del País Valencià, amb capital a Aiora.

Nou!!: País Valencià і Vall de Cofrents · Veure més »

Valls d'Alcoi

Les Valls d'Alcoi és una històrica comarca del País Valencià en què hi formaven part tots els municipis de l'actual comarca del Comtat, part de l'Alcoià (Alcoi, Benifallim, Banyeres de Mariola, Penàguila), i els municipis de la Vall de Biar que les DTH de la Generalitat Valenciana inclouen a l'Alt Vinalopó (Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar).

Nou!!: País Valencià і Valls d'Alcoi · Veure més »

Vi del País Valencià

El vi del País Valencià es produeix majorment al centre del país, sobretot a les comarques de l'Alt Vinalopó i Vinalopó Mitjà; a la Marina Alta; a la Vall d'Albaida i la Costera; i a la Plana d'Utiel, els Serrans i la Foia de Bunyol.

Nou!!: País Valencià і Vi del País Valencià · Veure més »

Vicent Flor i Moreno

Vicent Flor i Moreno (València, 21 de maig de 1971) és un sociòleg valencià, autor dels assajos Noves glòries a Espanya, anticatalanisme i identitat valenciana i Societat anònima.

Nou!!: País Valencià і Vicent Flor i Moreno · Veure més »

Vila-real

Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.

Nou!!: País Valencià і Vila-real · Veure més »

Vila-real Club de Futbol

El Vila-real Club de Futbol (la seua denominació oficial és Villarreal Club de Fútbol, en castellà), és un club de futbol, de la ciutat castellonenca de Vila-real, a la Plana Baixa.

Nou!!: País Valencià і Vila-real Club de Futbol · Veure més »

Vilafamés

Vilafamés és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Alta.

Nou!!: País Valencià і Vilafamés · Veure més »

Vilafranca (Ports)

Vilafranca (cooficialment en castellà, Villafranca del Cid) és un municipi valencià situat a la comarca de l'Alt Maestrat, encara que històrica i socialment es considera un municipi del Ports.

Nou!!: País Valencià і Vilafranca (Ports) · Veure més »

Villena

Villena és un municipi valencià a la comarca de l'Alt Vinalopó, al nord-oest de la província d'Alacant (País Valencià).

Nou!!: País Valencià і Villena · Veure més »

Vinalopó Mitjà

El Vinalopó Mitjà és una comarca del sud del País Valencià, amb capital a Elda.

Nou!!: País Valencià і Vinalopó Mitjà · Veure més »

Vistabella del Maestrat

Vistabella del Maestrat és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alcalatén, però per motius històrics pertany a l'Alt Maestrat.

Nou!!: País Valencià і Vistabella del Maestrat · Veure més »

Xarq al-Àndalus

Xarq al-Àndalus (de l'àrab شرق الاندلس, Xarq al-Andalus, literalment "l'Orient de l'Àndalus") és el nom que rebia la regió oriental de l'Àndalus durant el domini musulmà.

Nou!!: País Valencià і Xarq al-Àndalus · Veure més »

Xàbia

Xàbia és un municipi de la Marina Alta, País Valencià que presenta dos nuclis de població tradicionals: el nucli històric, amb origen al segle XIV, i Duanes de la Mar (o el Port), amb origen al segle XIX.

Nou!!: País Valencià і Xàbia · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià que té uns 30.000 habitants.

Nou!!: País Valencià і Xàtiva · Veure més »

Xèrica

Xèrica (en xurro, Ejérica; en castellà i oficialment, Jérica) és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Nou!!: País Valencià і Xèrica · Veure més »

1 de juny

L'1 de juny és el cent cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 1 de juny · Veure més »

11 d'abril

L'11 d'abril és el cent unè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 11 d'abril · Veure més »

12 de maig

El 12 de maig és el cent trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 12 de maig · Veure més »

1233

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1233 · Veure més »

1238

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1238 · Veure més »

1239

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1239 · Veure més »

1261

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1261 · Veure més »

1304

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: País Valencià і 1304 · Veure més »

1305

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1305 · Veure més »

1519

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: País Valencià і 1519 · Veure més »

1521

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1521 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1525 · Veure més »

1563

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1563 · Veure més »

158 aC

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 158 aC · Veure més »

1598

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1598 · Veure més »

16 d'agost

El 16 d'agost és el dos-cents vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 16 d'agost · Veure més »

1609

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1609 · Veure més »

1621

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1621 · Veure més »

1648

;Països catalans;Resta del món Bogdan Jmelnitski.

Nou!!: País Valencià і 1648 · Veure més »

1707

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1707 · Veure més »

1810

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1810 · Veure més »

1812

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1812 · Veure més »

1822

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1822 · Veure més »

1833

;Països catalans.

Nou!!: País Valencià і 1833 · Veure més »

1851

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: País Valencià і 1851 · Veure més »

1861

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1861 · Veure més »

1884

;Països Catalans:;Resta del món.

Nou!!: País Valencià і 1884 · Veure més »

19 de març

El 19 de març és el setanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-novè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 19 de març · Veure més »

19 de setembre

El 19 de setembre és el dos-cents seixanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 19 de setembre · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1909 · Veure més »

1937

;Països Catalans: Billet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.

Nou!!: País Valencià і 1937 · Veure més »

1939

Pont WPA a Nova Orleans.

Nou!!: País Valencià і 1939 · Veure més »

1970

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 1970 · Veure més »

1973

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1973 · Veure més »

1975

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1975 · Veure més »

1977

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1977 · Veure més »

1978

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1978 · Veure més »

1982

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1982 · Veure més »

1983

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1983 · Veure més »

1985

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1985 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1995 · Veure més »

1999

;Països Catalans.

Nou!!: País Valencià і 1999 · Veure més »

2005

Llibertat al món el 2005 segons la Freedom House.

Nou!!: País Valencià і 2005 · Veure més »

2006

L'any 2006 fou declarat lAny internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.

Nou!!: País Valencià і 2006 · Veure més »

2008

No lliures (42) El 2008 és un any bixest començat en dimarts en el calendari gregorià.

Nou!!: País Valencià і 2008 · Veure més »

2012

L'any 2012 és un any de traspàs començat en diumenge.

Nou!!: País Valencià і 2012 · Veure més »

2015

L'any 2015 és un any normal començat en dijous.

Nou!!: País Valencià і 2015 · Veure més »

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 25 d'abril · Veure més »

26 d'octubre

El 26 d'octubre és el dos-cents noranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-centè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 26 d'octubre · Veure més »

27 de desembre

El 27 de desembre és el tres-cents seixanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-dosè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 27 de desembre · Veure més »

7 de setembre

El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 7 de setembre · Veure més »

713

Sense descripció.

Nou!!: País Valencià і 713 · Veure més »

9 d'octubre

El 9 d'octubre és el dos-cents vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Nou!!: País Valencià і 9 d'octubre · Veure més »

Redirigeix aquí:

Comunitat Autònoma Valenciana, Comunitat Valenciana, Comunitat valenciana, Nació Valenciana, PV, País valencià, Realme de València, Règim de València, Territori valencià, Valenciana, València (país).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »