Accés més ràpid que el navegador!
173 les relacions: Acteó, Adonis (mite), Adulteri, Alcíone (filla d'Èol), Amor, Amors, Anapest, Anatòlia, Andròmeda (mitologia), Apenins, Apol·lo, Aquil·les, Aracne, Arat, Arel·li Fusc, Ariadna, Art, Art amatòria, Assassinat, Atenes, August, Ícar, Bas (poeta iàmbic), Biblis, Briseida, Cadme, Cal·límac de Cirene, Cal·listo (mitologia), Calendari romà, Cavaller romà, Cànace, Cèfal (mitologia), Cèsar (títol), Ceix, Centaure (mitologia), Col·lecció Fundació Bernat Metge, Conspiració, Constanța, Constel·lació, Culte imperial (antiga Roma), Dafne (nimfa), Dante Alighieri, Dècada del 1930, Dèdal, Dístic elegíac, Deianira, Dido, Dionís, Dona, Dret romà, ..., Edat antiga, Edat mitjana, Emili Macre (poeta), Enees, Eneida, Enone, Epístola, Erisícton, Etiologia, Europa, Europa (filla d'Agenor), Faetont, Fastos, Fedra, Festes romanes, Fil·lis (mitologia), Filemó i Baucis, Filomela, Francesco Petrarca, Gens Fàbia, Germànic Cèsar, Gian Lorenzo Bernini, Grec, Hèracles, Heròdot, Hermafrodit, Hermíone (mitologia), Heroi, Heroides, Hesíode, Hexàmetre, Hipermnestra, Hipsípile, Història de Roma, Home, Homer, Horaci, Ifigenia, Imperi Romà, Institut Cambó, Io (nimfa), Jacint (mitologia), Júlia (filla d'August), Júlia (neta d'August), Jean Cocteau, Jeroni d'Estridó, Juli Cèsar, Laodamia (filla d'Acast), Les Metamorfosis, Literatura, Literatura llatina, Luci Emili Paulus (cònsol any 1), Mar Negra, Marc Anneu Sèneca, Marc Antoni, Marc Porci Latró, Marc Valeri Messal·la Corví, Mart (mitologia), Mètrica grecollatina, Mecenàs, Medea, Mirra (filla de Cínires), Mite, Mitologia, Monogàmia, Muses, Naturalis Historia, Nicandre de Claros, Novel·la didàctica, Orfeu, Països Baixos, Papini Estaci, Parteni de Nicea, Pasífae, Píram, Pòntiques, Pòstum Agripa, Peleu, Penèlope, Penteu, Perseu (heroi grec), Pigmalió, Pitàgores, Plini el Vell, Poema èpic, Polifem (fill de Posidó), Pomona, Procris, Prosèrpina, Quintilià, Rapte de les sabines, Ròmul i Rem, República Romana, Retòrica, Roma, Roman de la Rose, Salmacis, Sandro Botticelli, Senat Romà, Senglar de Calidó, Sext Aureli Properci, Sicília, Societat, Sulmo (pelignes), Sulmona, Tebes (Grècia), Tetis (mare d'Aquil·les), Tibul, Tisbe, Tomis, Tristia, Univers, Vat, Venus (mitologia), Vertumne, Virgili, Vulcà, William Shakespeare, Wolfgang Amadeus Mozart, 17 de febrer, 18, 20 de març, 8. Ampliar l'índex (123 més) »
Acteó
1.
Nou!!: Ovidi і Acteó · Veure més »
Adonis (mite)
''La mort d''''Adonis''''' de Luca Giordano. Segons la mitologia grega, Adonis (en grec antic Άδωνις) fou un heroi, fill de Cínires, rei de Xipre, i de Mirra, que era filla de Cínires.
Nou!!: Ovidi і Adonis (mite) · Veure més »
Adulteri
''Le supplice des adultères'' de Jules Arsene Garnier. Ladulteri és la relació sexual amb una persona diferent del marit o esposa estant o no casat.
Nou!!: Ovidi і Adulteri · Veure més »
Alcíone (filla d'Èol)
Segons la mitologia grega, Alcíone (en grec antic Άλκυόνη), va ser una heroïna, filla d'Èol, el rei dels vents (o Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete, segons altres).
Nou!!: Ovidi і Alcíone (filla d'Èol) · Veure més »
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Nou!!: Ovidi і Amor · Veure més »
Amors
Amors és una col·lecció de tres llibres de poesia amorosa, escrits per Ovidi, en mètrica elegíaca, seguint les convencions del gènere elegíac desenvolupat per Tibul i Properci.
Nou!!: Ovidi і Amors · Veure més »
Anapest
L'anapest, també anomenat antidàctil, és un peu de vers d'origen grec format per dues síl·labes curtes i una llarga.
Nou!!: Ovidi і Anapest · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Ovidi і Anatòlia · Veure més »
Andròmeda (mitologia)
Andròmeda (en grec antic Άνδρομέδη) era, segons la mitologia grega, la filla de Cefeu, rei d'Etiòpia, i de Cassiopea.
Nou!!: Ovidi і Andròmeda (mitologia) · Veure més »
Apenins
Subdivisions segons la latitud. Els Apenins o Apennins (en italià: Appennini) és una serralada de plegament alpí (Orogènesi alpina) que recorre Itàlia de nord-oest a sud-est; i en forma la columna vertebral.
Nou!!: Ovidi і Apenins · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Ovidi і Apol·lo · Veure més »
Aquil·les
Aquil·les o Aquil·leu (Achilles) és un dels herois més coneguts de la mitologia grega; va participar en la Guerra de Troia, i és el protagonista de la Ilíada d'Homer.
Nou!!: Ovidi і Aquil·les · Veure més »
Aracne
Diego Velázquez, ''Les filadores'', que representa el mite d'Aracne, 1644-1648, museu del Prado Aracne, nascuda a Lidia i filla del tintorer Idmó, era, segons la mitologia grega una teixidora de gran anomenada, famosa per la seva habilitat al teler.
Nou!!: Ovidi і Aracne · Veure més »
Arat
''Phaenomena'' Arat (Ἄρατος, Aratus) (Solos (Cilícia), darrers anys del - Macedònia segon terç del), fou un poeta i erudit grec de l'època hel·lenística, autor del poema didàctic conegut ja en l'antiguitat com a Fenòmens.
Nou!!: Ovidi і Arat · Veure més »
Arel·li Fusc
Arel·li Fusc (en llatí Arellius Fuscus) va ser un retòric romà de rang eqüestre que va florir al final del regnat d'August.
Nou!!: Ovidi і Arel·li Fusc · Veure més »
Ariadna
Ariadna amb Dionís, representats en ceràmica grega d'entorn a 380–370 aC Ariadna (grec antic: Ἀριάδνη; grec modern: Αριάδνη) va ser, en la mitologia grega, la filla del rei de Creta Minos i de Pasífae.
Nou!!: Ovidi і Ariadna · Veure més »
Art
L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la els sentits i les emocions.
Nou!!: Ovidi і Art · Veure més »
Art amatòria
LArs Amatoria o L'art d'estimar és un poema de l'escriptor llatí Ovidi.
Nou!!: Ovidi і Art amatòria · Veure més »
Assassinat
Assassinat per apunyalament d'un monjo italià. Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies.
Nou!!: Ovidi і Assassinat · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Ovidi і Atenes · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: Ovidi і August · Veure més »
Ícar
A la mitologia grega, Ícar (en grec, Ίκαρος) era fill de Dèdal i d'una esclava de Minos, rei de Creta, anomenada Nàucrate.
Nou!!: Ovidi і Ícar · Veure més »
Bas (poeta iàmbic)
Bas, en llatí Bassus, fou un poeta romà que formà part del cercle més proper a Ovidi.
Nou!!: Ovidi і Bas (poeta iàmbic) · Veure més »
Biblis
Segons la mitologia grega, Biblis (en Βυβλίς) va ser filla de Milet i de Ciànea.
Nou!!: Ovidi і Biblis · Veure més »
Briseida
''Aquil·les i Briseida'', d'Agostino Carracci. En la mitologia grega Briseida (en grec Βρισηίς, Brisēis), que tenia per nom veritable Hipodamia, és una vídua troiana i filla de Brises que va ser raptada durant la Guerra de Troia per Aquil·les després de la mort dels seus tres germans i el seu marit, el rei Mines de Lirnessos.
Nou!!: Ovidi і Briseida · Veure més »
Cadme
Cadme matant el dragó Segons la mitologia grega, Cadme (en grec antic Κάδμος), va ser un heroi, fill d'Agenor, rei de Fenícia, i de Telefaassa (o segons altres tradicions d'Argíope).
Nou!!: Ovidi і Cadme · Veure més »
Cal·límac de Cirene
Dibuix de la biblioteca d'Alexandria, on va treballar Cal·límac Cal·límac (grec antic: Καλλίμαχος, Kal·límakhos; nascut cap al 310 aC i mort cap al 240 aC) fou un poeta, erudit i bibliotecari alexandrí i un dels autors més destacats de la literatura grega antiga del període hel·lenístic.
Nou!!: Ovidi і Cal·límac de Cirene · Veure més »
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Nou!!: Ovidi і Cal·listo (mitologia) · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: Ovidi і Calendari romà · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: Ovidi і Cavaller romà · Veure més »
Cànace
Suïcidi de Cànace. BnF Segons la mitologia grega, Cànace (en grec antic Κανάκη) va ser una heroïna, filla d'Èol, rei de Magnèsia, i d'Enàrete.
Nou!!: Ovidi і Cànace · Veure més »
Cèfal (mitologia)
Cèfal i Eos, per Pierre-Narcisse Guérin. En la mitologia grega hi ha dos personatges anomenats Cèfal (Κέφαλος).
Nou!!: Ovidi і Cèfal (mitologia) · Veure més »
Cèsar (títol)
Cèsar (en plural "Cèsars") és un títol nobiliari instituït durant l'Imperi Romà.
Nou!!: Ovidi і Cèsar (títol) · Veure més »
Ceix
Gravat que representa la mort de Ceix. Segons la mitologia grega, Ceix (o Cèïx) p. 11 (en grec antic Κήυξ), va ser un heroi, fill de Fòsfor.
Nou!!: Ovidi і Ceix · Veure més »
Centaure (mitologia)
Un '''centaure''' i la deessa Atena, segons Sandro Botticelli En la mitologia grega, els centaures (en grec antic Κένταυρος Kentauros, plural Κένταυροι Kentauroi) eren unes criatures meitat home, meitat cavall.
Nou!!: Ovidi і Centaure (mitologia) · Veure més »
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Nou!!: Ovidi і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »
Conspiració
XVII, on es representa als participants en la Conspiració de la pólvora. Crispin i Scapin, pintura a l'oli d'Honoré Daumier, 1858-1860. Una conspiració és una entesa secreta entre diverses persones, amb l'objectiu d'enderrocar el poder establert, i / o amb vista a atemptar contra la vida d'una o diverses personalitats (autoritats), per així trastocar el funcionament d'una estructura legal.
Nou!!: Ovidi і Conspiració · Veure més »
Constanța
Contança o Constantsa (en romanès Constanța, pronunciat), antigament anomenada Tomis (Τόμις) o Tomoi (Τόμοι) pels grecs, i després Konstantia (Κωνστάντια en el període clàssic) o Constantia en llatí (en turc Köstence, o en l'antiga grafia, Köstenje; en búlgar Кюстенджа, Kiustendja, o Констанца, Konstantsa), és el port més gran de Romania, a la riba del mar Negre.
Nou!!: Ovidi і Constanța · Veure més »
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Nou!!: Ovidi і Constel·lació · Veure més »
Culte imperial (antiga Roma)
A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.
Nou!!: Ovidi і Culte imperial (antiga Roma) · Veure més »
Dafne (nimfa)
Estàtua de Dafne Transformació de la nimfa Dafne en llorer Dafne (Δάφνη, Daphne), filla del déu riu Peneu de Tessàlia i de Creüsa, o segons altres fonts filla de Ladó.
Nou!!: Ovidi і Dafne (nimfa) · Veure més »
Dante Alighieri
Casa de Dante a Florència '''"Dante i Beatriu al jardí"''''', 1903, obra d'estil prerafaelita del pintor italià Cesare Saccaggi. Dante Alighieri, batejat Durante di Alighiero degli Alighieri i conegut tradicionalment en català com el Dant (Florència, República de Florència, maig/juny del 1265 - Ravenna, Estats Pontificis, 14 de setembre de 1321), fou poeta italià, un dels autors més reconeguts de la literatura universal, conegut per haver escrit La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista i obra cabdal de la literatura universal.
Nou!!: Ovidi і Dante Alighieri · Veure més »
Dècada del 1930
Sense descripció.
Nou!!: Ovidi і Dècada del 1930 · Veure més »
Dèdal
Dèdal i Pasífae. Fresc romà a la casa dels Vettii, Pompeia, segle I dC En la mitologia grega, Dèdal (en grec Δαίδαλος, Daidalos) era un arquitecte i artesà molt hàbil, famós per haver construït el laberint de Creta.
Nou!!: Ovidi і Dèdal · Veure més »
Dístic elegíac
El dístic elegíac és un metre emprat pels poetes lírics grecs per a diferents temes que va ser posteriorment adoptat per la poesia romana, especialment per Ovidi.
Nou!!: Ovidi і Dístic elegíac · Veure més »
Deianira
Guido Reni, ''Rapte de Deianira'', 1620-1621, Museu del Louvre. D'acord amb la mitologia grega, Deianira (en Δηιάνειρα) va ser una princesa filla d'Eneu, rei de Calidó i d'Altea.
Nou!!: Ovidi і Deianira · Veure més »
Dido
Dido (també coneguda amb els noms dElissa o Elyssa, del fenici ESElaA) era una princesa filla del rei de Tir Mattan I, a Fenícia, que va fugir del seu germà Pigmalió, que conspirava pel poder, i va desembarcar a la costa de l'actual Tunísia, i hi fundà, segons la llegenda, Cartago.
Nou!!: Ovidi і Dido · Veure més »
Dionís
Dionís és el déu del vi i la vinya, del teatre, de la rauxa i de les festes, banquets i orgies, representat moltes vegades pel raïm o per una gran pantera negra.
Nou!!: Ovidi і Dionís · Veure més »
Dona
Venus simbolitzen la dona Una dona és una persona de sexe femení de l'espècie humana,Enciclopèdia Catalana especialment quan ja és adulta, en contraposició amb una nena.
Nou!!: Ovidi і Dona · Veure més »
Dret romà
El dret romà és el conjunt de normes jurídiques per les quals es va regir el poble de Roma al llarg de la seva història.
Nou!!: Ovidi і Dret romà · Veure més »
Edat antiga
Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.
Nou!!: Ovidi і Edat antiga · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Ovidi і Edat mitjana · Veure més »
Emili Macre (poeta)
Emili Macre (Aemilius Macer) va ser un poeta romà que va viure al.
Nou!!: Ovidi і Emili Macre (poeta) · Veure més »
Enees
Enees —o Eneas— p. 80(en Aeneas) és un heroi de la mitologia greco-romana, que apareix de forma destacada a la Ilíada, d'Homer, i és el personatge central de l'Eneida de Virgili.
Nou!!: Ovidi і Enees · Veure més »
Eneida
Versió francesa de l'''Eneida'' conservada al Fons Melcior de la Biblioteca d'Almenar ''Enees informa Dido sobre la caiguda de Troia'' (Pierre-Narcisse Guérin, 1815) LEneida és un poema èpic escrit per l'autor romà Virgili al per explicar la història d'Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Lavínium.
Nou!!: Ovidi і Eneida · Veure més »
Enone
Segons la mitologia grega, Enone (en grec antic Οἰνώνη) va ser una nimfa orèada que esdevingué la primera esposa del príncep Paris de Troia, abans que aquest s'enamorés de la bella Helena d'Esparta.
Nou!!: Ovidi і Enone · Veure més »
Epístola
Epístola (en llatí significa carta) és un text escrit amb finalitats de comunicació, literàries o, en el cristianisme, de predicació religiosa.
Nou!!: Ovidi і Epístola · Veure més »
Erisícton
Bauer - Erisícton venent la seva filla Mestra D'acord amb la mitologia grega, Erisícton (en grec antic Ἐρυσίχθων), va ser un rei de Tessàlia, fill de Tríopas.
Nou!!: Ovidi і Erisícton · Veure més »
Etiologia
L'''Eneida,'' mite nacional escrit per a justificar l'etiologia de l'Imperi Romà L'etiologia és l'estudi de la causalitat o l'origen (l'estudi de les causes i els orígens).
Nou!!: Ovidi і Etiologia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Ovidi і Europa · Veure més »
Europa (filla d'Agenor)
Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
Nou!!: Ovidi і Europa (filla d'Agenor) · Veure més »
Faetont
''La caiguda de '''Faetont''''', relleu en marbre de Simone Mosca, Museu Bode, Berlín Segons la mitologia grega, Faetont (en grec antic Φαέθων) o també Faetó, va ser un heroi, fill d'Hèlios, el Sol, i de l'oceànida Clímene (encara que Mèrops va ésser, posteriorment, el seu pare adoptiu).
Nou!!: Ovidi і Faetont · Veure més »
Fastos
Fastos (Fasti) és el títol d'una obra de Publi Ovidi Nasó de datació controvertida, encara que hi ha acord general en què va ser composta abans de l'any 8 (data de l'exili d'Ovidi).
Nou!!: Ovidi і Fastos · Veure més »
Fedra
Fedra (en grec antic Φαίδρα) és la filla de Minos i Pasífae, germana d'Ariadna.
Nou!!: Ovidi і Fedra · Veure més »
Festes romanes
Pintura mural representant una colla d'homes vestits amb la ''toga pretexta'' i participant en el que sembla la festa de la Compitalia Representació de la Cereàlia, obra de Lawrence Alma-Tadema (1894) A Roma se celebraven moltes i diverses festivitats.
Nou!!: Ovidi і Festes romanes · Veure més »
Fil·lis (mitologia)
Fil·lis i Demofont Fil·lis (en grec antic Φυλλίς), va ser l'heroïna d'una història d'amor, on el protagonista és tan aviat Acamant com el seu germà Demofont, els fills de Teseu.
Nou!!: Ovidi і Fil·lis (mitologia) · Veure més »
Filemó i Baucis
Janus Genelli - Filemó i Baucis Filemó (en grec antic Φιλήμων) i Baucis (Βαυκίς), són dos personatges de la mitologia romana que apareixen a Les Metamorfosis d'Ovidi com a exemple d'hospitalitat.
Nou!!: Ovidi і Filemó i Baucis · Veure més »
Filomela
Filomela (en grec antic Φιλομήλα), d'acord amb la mitologia grega, va ser una princesa atenenca, filla de Pandíon, rei d'Atenes, i de la nimfa Zeuxipe.
Nou!!: Ovidi і Filomela · Veure més »
Francesco Petrarca
fou un important escriptor, poeta i humanista italià del o Trecento.
Nou!!: Ovidi і Francesco Petrarca · Veure més »
Gens Fàbia
Moneda encunyada per August amb l'efígie de Quint Fabi Màxim Rul·lià. La gens Fàbia (en llatí: Fabia, en plural Fabii) era una gens romana, una de les més antigues famílies patrícies de Roma, que deia ser descendent d'Hèrcules i de l'arcadi Evandre.
Nou!!: Ovidi і Gens Fàbia · Veure més »
Germànic Cèsar
Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).
Nou!!: Ovidi і Germànic Cèsar · Veure més »
Gian Lorenzo Bernini
Gian Lorenzo Bernini (Nàpols, 7 de desembre de 1598 – Roma, 28 de novembre de 1680) fou un dels artistes més importants del barroc italià.
Nou!!: Ovidi і Gian Lorenzo Bernini · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Ovidi і Grec · Veure més »
Hèracles
En la mitologia grega, Hèracles (del grec antic, Hēraklḗs, nom format per la juxtaposició del nom de la deessa Hēra i kleos que significa «glòria», és a dir, «glòria d'Hera», sobrenom dAlcides o Alceu), era un semidéu fill de Zeus i d'Alcmena, neta de Perseu i esposa d'Amfitrió.
Nou!!: Ovidi і Hèracles · Veure més »
Heròdot
Heròdot d'Halicarnàs (Ἡρόδοτος Ἁλικαρνᾱσσεύς; Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.
Nou!!: Ovidi і Heròdot · Veure més »
Hermafrodit
Hermafrodit (Hermaphroditus, Ἑρμαφρόδιτος) nom compost d'Hermes i Afrodita i sinònim de fou un personatge mitològic.
Nou!!: Ovidi і Hermafrodit · Veure més »
Hermíone (mitologia)
Moneda amb la cara d'Hermíone Orestes i Hermíone Hermíone va ser una heroïna mitològica grega, filla única de Menelau i Hèlena i maca com Afrodita (Homer Odissea 4.14, Il. 3.175).
Nou!!: Ovidi і Hermíone (mitologia) · Veure més »
Heroi
Un heroi o heroïna (en femení) és la persona que sobresurt de la mitjana per les seves característiques morals, usualment relatives a la valentia.
Nou!!: Ovidi і Heroi · Veure més »
Heroides
Les Heroides ('Heroïnes') o Epistulae Heroidum són una col·lecció de 21 poemes escrits per Ovidi en dístics elegíacs.
Nou!!: Ovidi і Heroides · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Ovidi і Hesíode · Veure més »
Hexàmetre
Un hexàmetre (del llatí hexamětrus, que ve del grec έξάμετρος) és un vers format per sis peus dàctils, cada peu dàctil està format per una síl·laba llarga i dues de breus.
Nou!!: Ovidi і Hexàmetre · Veure més »
Hipermnestra
Hipermnestra (en grec antic Ὑπερμνήστρα), en la mitologia grega, va ser una de les danaides, casada amb Linceu, fill d'Egipte.
Nou!!: Ovidi і Hipermnestra · Veure més »
Hipsípile
Hipsípile salva a Toant Segons la mitologia grega, Hipsípile (en grec antic Ὑψιπύλη), fou una reina de Lemnos, filla de Toant i de Mirina.
Nou!!: Ovidi і Hipsípile · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: Ovidi і Història de Roma · Veure més »
Home
actual Un home és una persona de sexe masculí de l'espècie humana, especialment quan ja és adult, en contraposició amb un nen.
Nou!!: Ovidi і Home · Veure més »
Homer
Homer (Homerus) és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.
Nou!!: Ovidi і Homer · Veure més »
Horaci
Quint Horaci Flac (Quintus Horatius Flaccus), conegut simplement com a Horaci (Venosa, a la regió de la Basilicata (antiga Lucània), a l'actual Itàlia, 8 de desembre del 65 aC - Roma, 27 de novembre del 8 aC), fou un poeta líric i satíric llatí.
Nou!!: Ovidi і Horaci · Veure més »
Ifigenia
Gravat que representa el salvament d'Ifigenia i el sacrifici del boc En la mitologia grega, IfigeniaTranscripció del nom en català d'acord amb els criteris d'alguns hel·lenistes catalans, establits al Diccionari Grec-Català, Ἰφιγένεια.
Nou!!: Ovidi і Ifigenia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Ovidi і Imperi Romà · Veure més »
Institut Cambó
La Fundació Institut Cambó és una institució cultural catalana creada l'any 1999 pels seus promotors Helena Cambó i Mallol i Ramon Guardans i Vallès (1919-2007), amb la voluntat de continuar, tot posant-la al dia, l'obra de mecenatge modern impulsada en el seu moment per Francesc Cambó i Batlle (1876-1947).
Nou!!: Ovidi і Institut Cambó · Veure més »
Io (nimfa)
Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Nou!!: Ovidi і Io (nimfa) · Veure més »
Jacint (mitologia)
''La mort de Jacint'', Jean Broc. En la mitologia grega, Jacint (en llatí Hyacinthus; en grec, translit. Hyiakinthos) era fill d'Amicles, rei d'Esparta, i de Diomeda.
Nou!!: Ovidi і Jacint (mitologia) · Veure més »
Júlia (filla d'August)
Júlia (en llatí Julia Augusti filia; Roma, 30 octubre 39 aC - Reggio de Calábria, 14 dC) va ser filla d'August i Escribònia.
Nou!!: Ovidi і Júlia (filla d'August) · Veure més »
Júlia (neta d'August)
Júlia fou filla de Júlia i neta d'August.
Nou!!: Ovidi і Júlia (neta d'August) · Veure més »
Jean Cocteau
Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, 5 de juliol de 1889 - Milly-la-Forêt, 11 d'octubre de 1963) fou un poeta francès, així com artista de múltiples altres talents, i destacà com a artista gràfic, dramaturg i cineasta.
Nou!!: Ovidi і Jean Cocteau · Veure més »
Jeroni d'Estridó
Eusebi Jeroni Sofroni (Eusébios Sofrónios Ierónimos; Estridó vers 331/345 - Betlem, 30 de setembre del 420) fou un sacerdot cristià, confessor, teòleg i historiador.
Nou!!: Ovidi і Jeroni d'Estridó · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: Ovidi і Juli Cèsar · Veure més »
Laodamia (filla d'Acast)
Segons la mitologia grega, Laodamia (en Λαοδάμεια, Laodàmeia) fou una filla d'Acast, rei de Iolcos.
Nou!!: Ovidi і Laodamia (filla d'Acast) · Veure més »
Les Metamorfosis
XV) Les Metamorfosis (en llatí original Metamorphoseon), del poeta romà Ovidi, és un poema narratiu en quinze llibres i que abasta prop de 12.000 hexàmetres que descriu la creació i la Història del món, fent servir com a fonts les tradicions mitològiques de Grècia i Roma.
Nou!!: Ovidi і Les Metamorfosis · Veure més »
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Nou!!: Ovidi і Literatura · Veure més »
Literatura llatina
La literatura llatina és el conjunt d'obres escrites en llatí, tant a l'època clàssica com a l'edat mitjana, on el llatí era la llengua de cultura.
Nou!!: Ovidi і Literatura llatina · Veure més »
Luci Emili Paulus (cònsol any 1)
Luci Emili Paulus (en Lucius Aemilius Paul.) va ser un magistrat romà dels segles I aC i I dC.
Nou!!: Ovidi і Luci Emili Paulus (cònsol any 1) · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Ovidi і Mar Negra · Veure més »
Marc Anneu Sèneca
Marc Anneu Sèneca (en llatí Marcus Anneus Seneca) va ser un retòric romà nadiu de Còrdova (en llatí Corduba) on va néixer en data incerta però en el i probablement una mica abans de l'any 60 aC.
Nou!!: Ovidi і Marc Anneu Sèneca · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: Ovidi і Marc Antoni · Veure més »
Marc Porci Latró
Marc Porci Latró (en llatí Marcus Porcius Latro) va ser un cèlebre retòric romà del temps d'August.
Nou!!: Ovidi і Marc Porci Latró · Veure més »
Marc Valeri Messal·la Corví
Marc Valeri Messal·la Corví (en Marcus Valerius M. f. M. n. Messalla Corvinus) va ser un magistrat, escriptor i orador romà que a l'època de la transició de la República i a l'imperi d'August.
Nou!!: Ovidi і Marc Valeri Messal·la Corví · Veure més »
Mart (mitologia)
Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.
Nou!!: Ovidi і Mart (mitologia) · Veure més »
Mètrica grecollatina
La mètrica en les llengües grega i llatina és quantitativa, és a dir, es fonamenta en la repetició d'un determinat patró de síl·labes de durada llarga (habitualment transcrites en mètrica amb el signe de ratlla llarga baixa o __) o bé breu (transcrites amb el signe U) denominat peu.
Nou!!: Ovidi і Mètrica grecollatina · Veure més »
Mecenàs
''Vil·la de Mecenàs amb les cascades a Tívoli''. Jacob Philipp Hackert (1783). Gai Cilni Mecenàs (Gaius Cilnius Maecenas) va ser un polític romà, patró dels literats.
Nou!!: Ovidi і Mecenàs · Veure més »
Medea
Medea, d'Evelyn de Morgan. En la mitologia grega Medea (Mēdeia, potser 'planificadora') era la filla d'Eetes, rei de la Còlquida i de la nimfa Idia.
Nou!!: Ovidi і Medea · Veure més »
Mirra (filla de Cínires)
Segons la mitologia grega, Mirra (en grec antic Μύρρα), va ser una heroïna, filla de Cínires, rei de Xipre, i de Cencreis.
Nou!!: Ovidi і Mirra (filla de Cínires) · Veure més »
Mite
gegants. Pintura de Mårten Eskil Winge (1872). Un mite (del grec μῦθος, mythos, «relat», «conte») és un relat tradicional que es refereix a esdeveniments prodigiosos, com per exemple el mite del minotaure.
Nou!!: Ovidi і Mite · Veure més »
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Nou!!: Ovidi і Mitologia · Veure més »
Monogàmia
La monogàmia (del grec "μονός" monos, que significa "únic"; i "γάμος", gamos, que significa "matrimoni" o "unió") és un model de relació afectivo-sexual basat en un ideal d'exclusivitat sexual entre dues persones i per a tota la vida.
Nou!!: Ovidi і Monogàmia · Veure més »
Muses
Muses, una sosté un pergamí i una altra un instrument musical Les muses o heliconíades són a la mitologia grega les divinitats que inspiren les arts de l'oratòria, el teatre, la dansa i la música.
Nou!!: Ovidi і Muses · Veure més »
Naturalis Historia
Portada d'una edició de 1669 de la ''Naturalis Historia'' Naturalis Historia (Història natural) és un tractat escrit per Plini el Vell entre els anys 77 i 79.
Nou!!: Ovidi і Naturalis Historia · Veure més »
Nicandre de Claros
Nicandre de Claros (en llatí Nicander, en grec Νίκανδρος Níkandros), fill de Damneu, va ser un poeta grec autor de dos poemes que es conserven i d'altres que s'han perdut.
Nou!!: Ovidi і Nicandre de Claros · Veure més »
Novel·la didàctica
La novel·la didàctica és aquella novel·la que té com a objectiu principal ensenyar.
Nou!!: Ovidi і Novel·la didàctica · Veure més »
Orfeu
Eurídice i Orfeu (dreta). Orfeu (Orpheus) és un personatge mític enormement polifacètic, les llegendes del qual donen encara avui grans problemes als estudiosos, atès que els orígens d'aquest músic encantador de feres es perden en el temps.
Nou!!: Ovidi і Orfeu · Veure més »
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Nou!!: Ovidi і Països Baixos · Veure més »
Papini Estaci
Estaci, Virgili i Dante al costat de les flames de la setena terrassa al purgatori (''Divina comèdia'', Cant 25). Publi Papini Estaci (Publius Papinius Statius), més conegut com a Papini Estaci o, simplement, Estaci, fou un poeta romà nascut a Nàpols vers l'any 45 dC.
Nou!!: Ovidi і Papini Estaci · Veure més »
Parteni de Nicea
Parteni de Nicea (Parthenius) fou un gramàtic de la Grècia romana famós per la seva obra Erotica Pathemata.
Nou!!: Ovidi і Parteni de Nicea · Veure més »
Pasífae
Dèdal i Pasífae (pintura al fresc, Pompeia, ''circa'' segle I) Pasífae (en grec Πασιφάη) va ser, en la mitologia grega, una heroïna, filla d'Hèlios i de Perseis.
Nou!!: Ovidi і Pasífae · Veure més »
Píram
Segons la mitologia romana, Píram fou un jove babiloni.
Nou!!: Ovidi і Píram · Veure més »
Pòntiques
Pòntiques (en llatí: Epistulae ex Ponto; lit.: Cartes des del Mar Negre) és una obra d'Ovidi, escrita en quatre llibres.
Nou!!: Ovidi і Pòntiques · Veure més »
Pòstum Agripa
Pòstum Agripa (en llatí Marcus Vipsanius Agrippa Postumus), va ser el fill pòstum de Marc Vipsani Agripa i de Júlia, la filla d'August.
Nou!!: Ovidi і Pòstum Agripa · Veure més »
Peleu
'''Peleu''', Aquil·les i Quiró (circa 500 aC, Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). Peleu (en grec Πηλεύς Pêleús) segons la mitologia grega, fou un heroi grec que fou pare d'Aquil·les.
Nou!!: Ovidi і Peleu · Veure més »
Penèlope
Penèlope (en grec: Πηνελόπεια o Πηνελόπη) és un personatge de lOdissea, un dels dos grans poemes èpics atribuïts a Homer.
Nou!!: Ovidi і Penèlope · Veure més »
Penteu
D'acord amb la mitologia grega, Penteu (en grec antic Πενθεύς), va ser un rei de Tebes, fill d'Equíon, un dels Esparts, i d'Agave, una de les filles de Cadme.
Nou!!: Ovidi і Penteu · Veure més »
Perseu (heroi grec)
Cellini. Loggia dei Lanzi En la mitologia grega, Perseu (Περσεύς) era un heroi, fill de Zeus i de Dànae, fundador de Micenes i avantpassat d'Hèracles.
Nou!!: Ovidi і Perseu (heroi grec) · Veure més »
Pigmalió
Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor.
Nou!!: Ovidi і Pigmalió · Veure més »
Pitàgores
Pitàgores o Pitàgoras (Πυθαγόρας, Pithagoras; final del) va ser un filòsof i matemàtic grec.
Nou!!: Ovidi і Pitàgores · Veure més »
Plini el Vell
o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.
Nou!!: Ovidi і Plini el Vell · Veure més »
Poema èpic
Poema èpic o epopeia són termes que defineixen en literatura el gènere poètic que narra les gestes dels herois amb una barreja tant d'elements reals com fabulosos i llegendaris.
Nou!!: Ovidi і Poema èpic · Veure més »
Polifem (fill de Posidó)
A la mitologia grega, Polifem (grec antic: Πολύφημος) era un ciclop, és a dir, un gegant d'un sol ull al mig del front, fill de Posidó i la nimfa Toosa, filla de Forcis.
Nou!!: Ovidi і Polifem (fill de Posidó) · Veure més »
Pomona
'''Pomona''' (pintura de Nicolas Fouché, c. 1700). Pomona fou una divinitat itàlica.
Nou!!: Ovidi і Pomona · Veure més »
Procris
D'acord amb la mitologia grega, Procris (en grec antic Πρόκρις) va ser una princesa atenenca, filla d'Erecteu, tot i que hi ha una variant de la tradició que la considera filla de Cècrops.
Nou!!: Ovidi і Procris · Veure més »
Prosèrpina
En la mitologia romana, Prosèrpina (Prōserpĭna, adaptació del grec Περσεφόνη, Persephonē, per via de l'etrusc, influïda potser pel llatí prōserpĕre, 'emergir') era la deessa dels Inferns, esposa de Plutó i filla Ceresi Júpiter.
Nou!!: Ovidi і Prosèrpina · Veure més »
Quintilià
Marc Fabi Quintilià (en llatí Marcus Fabius Quintilianus; Calahorra, ca. 30 — Calahorra, ca. 95) va ser un retòric romà nascut a Calagurris (es discuteix que fos romà d'origen).
Nou!!: Ovidi і Quintilià · Veure més »
Rapte de les sabines
El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.
Nou!!: Ovidi і Rapte de les sabines · Veure més »
Ròmul i Rem
En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.
Nou!!: Ovidi і Ròmul i Rem · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: Ovidi і República Romana · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: Ovidi і Retòrica · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: Ovidi і Roma · Veure més »
Roman de la Rose
''Le roman de la rose'', 1914 El Roman de la Rose és una novel·la medieval al·legòrica on es parla de l'amor.
Nou!!: Ovidi і Roman de la Rose · Veure més »
Salmacis
Salmacis va ser una nimfa de Frígia que en lloc de dedicar-se a caçar com les seves companyes i la deessa Àrtemis preferia l'oci i la vanitat.
Nou!!: Ovidi і Salmacis · Veure més »
Sandro Botticelli
Sandro Botticelli (Florència, 1 de març del 1445 - Florència, 17 de maig del 1510) fou un pintor del renaixement italià.
Nou!!: Ovidi і Sandro Botticelli · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: Ovidi і Senat Romà · Veure més »
Senglar de Calidó
romà (Museu Ashmolean, Oxford, Anglaterra). El senglar de Calidó fou una fera de proporcions gegantines que devastava els camps d'Etòlia.
Nou!!: Ovidi і Senglar de Calidó · Veure més »
Sext Aureli Properci
Sext Aureli Properci, en llatí: Sextus Aurelius Propertius, (Úmbria, vers 57/46 aC- Roma, vers 15 aC) fou un destacat poeta elegíac romà.
Nou!!: Ovidi і Sext Aureli Properci · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Ovidi і Sicília · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Ovidi і Societat · Veure més »
Sulmo (pelignes)
Sulmo (Σουλμῶν) va ser una ciutat dels pelignes a la vall del riu Gizio en una conca ampla on s'ajunta amb diversos petits rierols.
Nou!!: Ovidi і Sulmo (pelignes) · Veure més »
Sulmona
Sulmona és un municipi italià, situat a la conca del riu Gizio, a la regió d'Abruços i a la província de L'Aquila.
Nou!!: Ovidi і Sulmona · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: Ovidi і Tebes (Grècia) · Veure més »
Tetis (mare d'Aquil·les)
Segons la mitologia grega, Tetis (en grec, Θέτις Thétis) és una de les nereides, més coneguda per ser la mare d'Aquil·les, l'heroi que va lluitar en la Guerra de Troia.
Nou!!: Ovidi і Tetis (mare d'Aquil·les) · Veure més »
Tibul
Albi Tibul (c. 54-19 aC) Albi Tibul (Albius Tibullus; Gabis, 55 aC - Roma, 19 aC) fou un poeta líric llatí.
Nou!!: Ovidi і Tibul · Veure més »
Tisbe
Segons la mitologia romana, Tisbe fou una donzella babilònia.
Nou!!: Ovidi і Tisbe · Veure més »
Tomis
Tomis (en grec antic Τόμις) era una ciutat de la Mèsia Inferior, a la riba de l'Euxí, capital del districte anomenat Escítia Menor.
Nou!!: Ovidi і Tomis · Veure més »
Tristia
Les Tristia ("dolors" o "lamentacions") són una col·lecció de cartes escrites en dístics elegíacs pel poeta Ovidi durant el seu exili de Roma.
Nou!!: Ovidi і Tristia · Veure més »
Univers
LUniversEscrit amb majúscula inicial, segons les regles d'ús de les majúscules i les minúscules de l'Institut d'Estudis Catalans i nombroses entrades del DIEC; i amb minúscula inicial, segons el DNV i el TERMCAT.
Nou!!: Ovidi і Univers · Veure més »
Vat
Un vat era una de les tres classes d'homes que, segons l'historiador grec Estrabó, gaudien entre tots els pobles gals d'especial respecte i veneració.
Nou!!: Ovidi і Vat · Veure més »
Venus (mitologia)
Venus és una deessa romana principalment associada amb l'amor i la bellesa, amplament, encara que no completament, equivalent a la bella grega Afrodita.
Nou!!: Ovidi і Venus (mitologia) · Veure més »
Vertumne
XVI). Gemäldegalerie (Berlín) Vertumne, va ser una divinitat venerada pels etruscs i pels romans.
Nou!!: Ovidi і Vertumne · Veure més »
Virgili
Publi Virgili Maró, conegut habitualment com a Virgili (Publius Vergilius Maro; Andes, prop de Màntua, ca. 70 aC - Brindes, actual Bríndisi, 19 aC) fou un poeta romà, autor de les Bucòliques, les Geòrgiques i lEneida.
Nou!!: Ovidi і Virgili · Veure més »
Vulcà
En la mitologia romana, Vulcà era el déu del foc i la forja.
Nou!!: Ovidi і Vulcà · Veure més »
William Shakespeare
William Shakespeare (Stratford-upon-Avon, batejat el 26 d'abril de 1564 del calendari juliàLa data de naixement és desconeguda. Els registres de la parròquia d'Stratford certifiquen que fou batejat el dia 26 d'abril de 1564, segons el calendari julià.(Lee 1901, pàg.8). Sidney Lee assenyala la data del seu naixement el dia 22 o 23 d'abril, basant-se en el fet que el bateig solia dur-se a terme en el termini de tres dies des del naixement. A partir d'aquesta elucubració i del factor estètic de la coincidència entre el dia i mes de naixement i els de defunció, es va estendre l'hàbit de considerar el 23 d'abril de 1564 com a data de naixement de Shakespeare. (Schoenbaum 1987, pàg. 25). - 23 d'abril de 1616 del calendari julià; 3 de maig de 1616 del calendari gregorià)Les dates segueixen el calendari julià, usat a Anglaterra al naixement de Shakespeare.
Nou!!: Ovidi і William Shakespeare · Veure més »
Wolfgang Amadeus Mozart
,, fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental.
Nou!!: Ovidi і Wolfgang Amadeus Mozart · Veure més »
17 de febrer
El 17 de febrer és el quaranta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Ovidi і 17 de febrer · Veure més »
18
Sense descripció.
Nou!!: Ovidi і 18 · Veure més »
20 de març
El 20 de març és el setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Ovidi і 20 de març · Veure més »
8
Sense descripció.
Nou!!: Ovidi і 8 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ovidi Nasó, Publi Ovidi, Publi Ovidi Nasó.
