Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Alans, Almogàver, Anatòlia, Artaxerxes I de Pèrsia, Bagdad, Batalla d'Àulax, Batalla de Bafeus, Batalla de Marj as-Suffar, Batalla de Wadi al-Khazandar, Bei, Beilicat dels germiyànides, Beilicat dels karamànides, Beilicats d'Anatòlia, Bitínia, Bursa, Constantinoble, Crònica de Ramon Muntaner, Dinastia Comnè, Dinastia Osman, Ducat d'Atenes, Ertuğrul Gazi, Eskişehir, Filadelfia (Lídia), Ghazi (guerrer), Gran Companyia Catalana, Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, Il-kanat, Imperi Mongol, Imperi Otomà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Seljúcida, Invasió mongola de la Rus de Kíev, Islam, Istanbul, Kayı, Köprühisar, Liu Bei, Mahmud Ghazan, Maquinària de setge, Mar de Màrmara, Mar Negra, Mongols, Musulmà, Nicea, Oghuz, Orhan, Roger de Flor, Romanç dels Tres Regnes, Sahipataoğulları, Savcı Beg, ..., Söğüt, Setge de Bursa, Siddharta Gautama, Soldanat de Rum, Soldanat Mameluc, Tàtars, Trencalòs, Turc otomà, 1243, 1258, 1281, 1286, 1295, 1299, 1302, 1314, 1326, 27 de juliol. Ampliar l'índex (18 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Osman I і Alans · Veure més »
Almogàver
Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó (on es podien dir miquelets) i a la corona de Castella (on també s'anomenaven peones) durant l'edat mitjana, entre els segles i.Diccionari d'Història de Catalunya; ed.
Nou!!: Osman I і Almogàver · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Osman I і Anatòlia · Veure més »
Artaxerxes I de Pèrsia
Artaxerxes I (en persa Artakhshathra, a la Bíblia apareix com Artakhshasta) conegut com a Longimanus fou rei de reis de l'Imperi Persa del 465 aC al 424 aC.
Nou!!: Osman I і Artaxerxes I de Pèrsia · Veure més »
Bagdad
Bagdad (en català medieval, Baldach o Baldac; en català pre-normatiu, també Bagdat) és la capital de l'Iraq i de la Governació de Bagdad.
Nou!!: Osman I і Bagdad · Veure més »
Batalla d'Àulax
La Batalla d'Àulax (també anomenada Batalla de Filadelfia) fou una batalla decisivaSáez Abad, cap.
Nou!!: Osman I і Batalla d'Àulax · Veure més »
Batalla de Bafeus
La Batalla de Bafeus es lliurà el 27 de juliol del 1302 a la plana de Bafeus (situada entre Nicea i Nicomèdia), i va enfrontar les tropes de l'Imperi Romà d'Orient contra les tropes de l'emir turc Osman I, fundador de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Osman I і Batalla de Bafeus · Veure més »
Batalla de Marj as-Suffar
La batalla de Marj as-SuffarMarj as-Suffar en àrab: marj al-suffar مرج الصُفر, el pregroc dita també batalla de XaqhabShaqhab o Shakhab, en àrab: šaqḥab شقحب. fou el darrer enfrontament dels mongols il-khànides amb els mamelucs a Síria (20 al 22 d'abril de 1303). En endavant els mongols ja no van tornar a creuar l'Eufrates.
Nou!!: Osman I і Batalla de Marj as-Suffar · Veure més »
Batalla de Wadi al-Khazandar
La batalla de Wadi al-Khazandar també anomenada tercera batalla d'Homs fou una victòria dels mongols del kan Mahmud Ghazan contra els mamelucs manats per An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun que va tenir lloc els dies 22 i 23 de desembre de 1299.
Nou!!: Osman I і Batalla de Wadi al-Khazandar · Veure més »
Bei
obra.
Nou!!: Osman I і Bei · Veure més »
Beilicat dels germiyànides
El beilicat dels germiyànides (també anomenat Kermiyān, Germiyan, Germiyanoğulları o beilicat de Cesa) va ser un dels beilicats d'Anatòlia i tenia per capital la ciutat de Kütahya, a l'actual Turquia.
Nou!!: Osman I і Beilicat dels germiyànides · Veure més »
Beilicat dels karamànides
El beilicat dels karamànides (també anomenat Karaman, Karamanoğulları) fou un dels més poderosos beilicats d'Anatòlia.
Nou!!: Osman I і Beilicat dels karamànides · Veure més »
Beilicats d'Anatòlia
XV Els beilicats d'Anatòlia foren els petits emirats turcs governats per beis tot al llarg d'Anatòlia.
Nou!!: Osman I і Beilicats d'Anatòlia · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Osman I і Bitínia · Veure més »
Bursa
Bursa (també coneguda històricament com a Brusa, en grec: Προύσσα, Prussa) és una ciutat del nord-oest de Turquia i la capital de la província de Bursa.
Nou!!: Osman I і Bursa · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Osman I і Constantinoble · Veure més »
Crònica de Ramon Muntaner
CHRONIK DES EDLEN EN RAMON MUNTANER herausgegeben von Dr. Karl Lanz,'' 1844 La Crònica de Ramon Muntaner, escrita a Xirivella entre el 1325 i el 1328, és la més llarga de ''Les quatre grans Cròniques'' i narra els fets des de l'engendrament de Jaume el Conqueridor (1207) fins a la coronació d'Alfons el Benigne (1328).
Nou!!: Osman I і Crònica de Ramon Muntaner · Veure més »
Dinastia Comnè
Comnè, en grec antic Κομνηνός, en plural Κομνηνοί, llatí Comnenus i Comneni, fou el nom d'una il·lustre família romana d'Orient probablement d'origen italià que va emigrar a orient en temps de Constantí el Gran o poc després, i que va governar l'Imperi romà d'Orient des del 1057 al 1185 i més endavant a través dels Gran Comnè (Μεγαλοκομνηνοί) va fundar i va governar l'Imperi de Trebisonda des del 1204 al 1461.
Nou!!: Osman I і Dinastia Comnè · Veure més »
Dinastia Osman
La dinastia Osman, dinastia osmanlí, dinastia otomana o Casa Imperial d'Osman va regir l'Imperi Otomà des de 1299 a 1923 (amb la destitució de Mehmet VI i la instauració de la República de Turquia).
Nou!!: Osman I і Dinastia Osman · Veure més »
Ducat d'Atenes
El Ducat d'Atenes fou un dels estats fundats pels croats a Grècia després de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient durant la Quarta Croada.
Nou!!: Osman I і Ducat d'Atenes · Veure més »
Ertuğrul Gazi
Türbesi (Mausoleu) a Söğüt, Turquia. Ertuğrul (turc otomà ارطغرل, també Ertogrul Gazi, abans escrit Ertoghrul) (Akhlat 1191/1198 – Söğüt 1281) fou un suposat cap turcman del clan Kayı dels oghuz, pare d'Osman I, fundador de l'emirat osmànlida o otomà.
Nou!!: Osman I і Ertuğrul Gazi · Veure més »
Eskişehir
Eskişehir -Eskişehir, 'vella ciutat'; Dorylaeum, catalanitzat Dorilèon; Δορύλαιον, Dorylaion; Daruliyya - és una ciutat del nord-oest de Turquia capital de la província d'Eskişehir.
Nou!!: Osman I і Eskişehir · Veure més »
Filadelfia (Lídia)
Filadelfia (en llatí Philadelpheia, en grec antic Φιλαδέλφεια), actualment: Alaşehir, era una ciutat de l'antiguitat clàssica que formava part de Lídia, al nord-oest de les muntanyes Tmolos, al sud del riu Cogamos, a uns 40 km de Sardes, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Osman I і Filadelfia (Lídia) · Veure més »
Ghazi (guerrer)
Ghazi eren aquells guerrers musulmans que participaven en una incursió contra els infidels.
Nou!!: Osman I і Ghazi (guerrer) · Veure més »
Gran Companyia Catalana
La Gran Companyia Catalana (Exercitus francorum, Societas exercitus catalanorum, Societas cathalanorum, Magna Societas Catalanorum) fou una companyia de mercenaris creada el 1303 per Roger de Flor i formada majoritàriament per almogàvers aragonesos i catalans veterans de la Guerra de Sicília.
Nou!!: Osman I і Gran Companyia Catalana · Veure més »
Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328
La guerra civil romana d'Orient del 1321-1328, o primera guerra civil de l'era dels Paleòlegs.
Nou!!: Osman I і Guerra civil romana d'Orient del 1321-1328 · Veure més »
Il-kanat
Lil-kanat va ser un kanat mongol establert a Pèrsia al, fruit de les campanyes de Genguis Khan a Khwarizm durant els anys 1219-1224.
Nou!!: Osman I і Il-kanat · Veure més »
Imperi Mongol
L'Imperi Mongol, fundat per Genguis Khan al, va ser l'imperi contigu més extens, és a dir, el que més superfície seguida ha controlat al llarg de la història.
Nou!!: Osman I і Imperi Mongol · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Osman I і Imperi Otomà · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Osman I і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Osman I і Imperi Seljúcida · Veure més »
Invasió mongola de la Rus de Kíev
La invasió mongola de la Rus de Kíev va començar a l'estat medieval de la Rus de Kíev per un exèrcit de 20.000 mongols nòmades sota el comandament de Subotai i Djebé, que a la Batalla del riu Kalka a 1223 va derrotar les forces de diversos prínceps de Kíev.
Nou!!: Osman I і Invasió mongola de la Rus de Kíev · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Osman I і Islam · Veure més »
Istanbul
Istanbul (turc: İstanbul), coneguda antigament com a Ligos, Bizanci i Constantinoble, és la ciutat més gran de Turquia i el seu centre econòmic, cultural i històric.
Nou!!: Osman I і Istanbul · Veure més »
Kayı
La tribu dels Kayı (tribu Osmanlí des del 1236) eren un tribu turca de la branca dels Bozoklar (Fletxes grises), que formava part de l'horda o federació de tribus turques dels Oghuz.
Nou!!: Osman I і Kayı · Veure més »
Köprühisar
Köprühisar (grafia oficial en turc o Köprü Hişärı (és a dir, "Fortalesa" (Köprü) "del pont" (Hişärı)) és una petita localitat turca de la província de Bursa, a la riba del torrent de Kocasu, districte de Yenişehir. Era una fortalesa romana d'Orient i el 1289 fou atacada per Osman I, el primer emir otomà (osmanlí) que tenia seu a Eskişehir i havia ocupat poc abans Bilecik. Osman va conquerir el castell i va iniciar l'expansió otomana.
Nou!!: Osman I і Köprühisar · Veure més »
Liu Bei
Liu Bei (161 – 21 de juny del 223 EC) va ser un senyor de la guerra, un general militar i més tard l'emperador fundador de l'estat de Shu Han durant el període dels Tres Regnes de la història xinesa.
Nou!!: Osman I і Liu Bei · Veure més »
Mahmud Ghazan
Ghazan als braços del seu pare Arghun i el seu avi Abaqa Ghazan i esposa la cort date.
Nou!!: Osman I і Mahmud Ghazan · Veure més »
Maquinària de setge
Armes de setge de l'antiga Roma (il·lustració). La maquinària de setge són armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera eficaç durant un setge.
Nou!!: Osman I і Maquinària de setge · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Osman I і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Osman I і Mar Negra · Veure més »
Mongols
Distribució actual de les ètnies mongols i màxima expansió del seu Imperi Els mongols (en mongol: Mongol en mongol Mongγol; mongol cirílic: Монгол Mongol) són un grup ètnic originari de la Mongòlia actual, Rússia i la República Popular de la Xina, principalment en el que avui dia és la regió autònoma de Mongòlia interior i les repúbliques Buriàtia, Kalmukia, Tuvà i Yakutia de la Federació Russa.
Nou!!: Osman I і Mongols · Veure més »
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Nou!!: Osman I і Musulmà · Veure més »
Nicea
Nicea (en llatí Nicaea, en grec antic Νίκαια) va ser una important ciutat de Bitínia.
Nou!!: Osman I і Nicea · Veure més »
Oghuz
Els oghuz (en grec medieval Ouzoi; també coneguts com a Oguz, Kuz, Ouz, Okuz, Oufoi, Ouz, Torks, Uguz, Uuz o Uz) foren una horda o federació de tribus turqueses seminòmades de l'Àsia Central, establerta al nord de la mar Càspia i la mar d'Aral.
Nou!!: Osman I і Oghuz · Veure més »
Orhan
Orhan (o) (1281-1359), va ser el segon bei (cap) de la tribu osmanli, en el període en què s'estava convertint en el naixent Imperi Otomà.
Nou!!: Osman I і Orhan · Veure més »
Roger de Flor
Roger de Flor, de nom de naixement Rutger von Blum (conegut pels romans d'Orient com a Rontzerius; Bríndisi, Regne de Sicília, 1267 – Adrianòpolis, Imperi Romà d'Orient, 30 d'abril de 1305), fou un monjo templer d'origen italogermànic, capità de la nau templera El Falcó, vicealmirall de la flota de Sicília, almirall de la marina romana d'Orient (megaduc) i comandant en cap de la Companyia Catalana d'Orient.
Nou!!: Osman I і Roger de Flor · Veure més »
Romanç dels Tres Regnes
Il·lustració del llibre El Romanç dels Tres Regnes (xinès tradicional: 三國演義; xinès simplificat: 三国演义; pinyin: sānguó yǎnyì), escrit per Luo Guanzhong en el, és una novel·la històrica xinesa sobre els esdeveniments en els turbulents anys del final de la dinastia Han i l'inici de l'era dels Tres Regnes, a partir de 169 dC, que acaben amb la reunificació de tota la Xina l'any 280 dC.
Nou!!: Osman I і Romanç dels Tres Regnes · Veure més »
Sahipataoğulları
Els Sahipataoğulları.
Nou!!: Osman I і Sahipataoğulları · Veure més »
Savcı Beg
Savcı Beg fou un príncep otomà, germà d'Osman I. Va ajudar al seu germà en diverses campanyes militars i va morir en combat el 1286/1287 en la lluita contra el governador grec d'Angelokome (en turc Ayne Göl) en un combat lliurat prop d'Egridje al darrere del mont Olimp.
Nou!!: Osman I і Savcı Beg · Veure més »
Söğüt
Museu d'Ertuğrul Gazi a Söğüt. Söğüt (grec: Θηβάσιο, Thivàssio) és un poble i un districte de la Província de Bilecik a la Regió de la Màrmara (Turquia).
Nou!!: Osman I і Söğüt · Veure més »
Setge de Bursa
El setge de Bursa va ocórrer el 1326, quan els otomans van idear un audaç pla per apoderar-se de la ciutat de Bursa.
Nou!!: Osman I і Setge de Bursa · Veure més »
Siddharta Gautama
Siddharta Gautama (Kapilavastu, Lumbini, actual Nepal, vers el 566 aC - Kushinagar, vers el 486 aC) va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.
Nou!!: Osman I і Siddharta Gautama · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Osman I і Soldanat de Rum · Veure més »
Soldanat Mameluc
El Soldanat Mameluc fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, la regió del Llevant i les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: Osman I і Soldanat Mameluc · Veure més »
Tàtars
Els tàtars són pobles de parla turquesa d'Europa Oriental i Sibèria.
Nou!!: Osman I і Tàtars · Veure més »
Trencalòs
El trencalòs, trencaossos o ossífrag (Gypaetus barbatus) és una espècie de voltor de la família dels accipítrids (Accipitridae).
Nou!!: Osman I і Trencalòs · Veure més »
Turc otomà
El turc otomà (en turc otomà لسان عثمانى, Lisân-ı Osmânî; en turc (modern), Osmanlı Türkçesi o Osmanlıca) és la variant del turc utilitzada com a idioma administratiu i literari de l'Imperi Otomà.
Nou!!: Osman I і Turc otomà · Veure més »
1243
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1243 · Veure més »
1258
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1258 · Veure més »
1281
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1281 · Veure més »
1286
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1286 · Veure més »
1295
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1295 · Veure més »
1299
; Països Catalans.
Nou!!: Osman I і 1299 · Veure més »
1302
El 1302 (MCCCII) fou un any comú començat en dilluns.
Nou!!: Osman I і 1302 · Veure més »
1314
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1314 · Veure més »
1326
Sense descripció.
Nou!!: Osman I і 1326 · Veure més »
27 de juliol
El 27 de juliol és el dos-cents vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Osman I і 27 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Utmān I, Orkhan I, Othman ben Ertoghrul.
