Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ordinals dels reis d'Aragó

Índex Ordinals dels reis d'Aragó

Ceremonial d'autocoronació dels reis d'Aragó, ordenada pel rei Pere el Cerimoniós, qui s'intitulà a si mateix ''Pere terç'' (en català) i ''Pedro tercero'' (en aragonès): Manuscrit en aragonès: ''Ordinacion feyta por el muyt alto e muyt excellent princep e senyor el senyor don pedro tercero Rey daragon dela manera como los Reyes daragon se faran consagrar e ellos mismos se coronaran / '''N'''os don pedro por la gracia de dios Rey de aragon, de valencia, de mallorchas, de cerdenya e de corcega, e comte de barchina, de rossellon e de cerdanya.'' (''Biblioteca del Museu Lázaro Galdiano, Madrid; ms. R.14.425'') Els ordinals del reis d'Aragó són els ordinals que empra la historiografia a fi de distingir entre sobirans homònims -del mateix nom- i ordenar cronològicament els reis d'Aragó.

112 les relacions: Acte de cort, Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Aloi de Montbrai, Anales de la Corona de Aragón, Aragonès, Aragonensium rerum commentarii, Armand de Fluvià i Escorsa, Arxiu de la Corona d'Aragó, Capítol de cort, Caplletra, Casal d'Aragó, Castell de Montaragó, Català, Circa, Comtats de Rosselló i Cerdanya, Constitucions catalanes, Corona d'Aragó, Corts de Barcelona (1701), Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Crónica de Aragón, Espanya (geografia), Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Frederic II de Sicília, Funcionari, Furs de Sobrarb, Gran Enciclopèdia Catalana, Gualberto Fabricio de Vagad, Guerra Civil catalana, Historiografia, Homonímia, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jerónimo de Blancas y Tomás, Jerónimo Zurita y Castro, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llegenda de Guifré el Pilós, Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Llista de reis d'Aragó, Lluís XII de França, Lluís XIII de França, Lluís XIV de França, ..., Martí l'Humà, Max Cahner i Garcia, Museu Lázaro Galdiano, Nombre ordinal, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Palau Reial Major, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pere I d'Aragó i Pamplona, Peronella d'Aragó, Pius X, Pius XI, Pius XII, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Aramon i Serra, Ramon Berenguer II, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Mallorca, Regne de Toledo, Regne de València, Reial Monestir de Sant Victorià, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Saló del Tinell, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Segle XVI, Stefano Maria Cingolani, 1035, 1063, 1094, 1104, 1134, 1137, 1162, 1196, 1213, 1276, 1285, 1291, 1327, 1336, 1387, 1396, 1410, 1412, 1416, 1458, 1479, 1495, 1499, 1516, 1989, 1994, 1995. Ampliar l'índex (62 més) »

Acte de cort

Durant les edats medieval i moderna es va donar el nom genèric d'acte de cort (acta curiae) a moltes accions i/o pactes acordats durant una Cort tinguda en els estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Acte de cort · Veure més »

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Alfons X de Castella · Veure més »

Aloi de Montbrai

Aloi de Montbrai o Mestre Aloi (segle XIV) fou un escultor català d'origen francès.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Aloi de Montbrai · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Aragonès

Laragonès o aragonés és una llengua romànica parlada en diverses valls del Pirineu aragonès, principalment a les comarques del Somontano, la Jacetània, Alt Gàllego, el Sobrarb i a l'oest de la Baixa Ribagorça.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Aragonès · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931), que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Capítol de cort

Els capítols de cort (en aragonès: capitulos de corte; en llatí: capitula curiae) eren el segon rang de les lleis paccionades a cada una de les corts que regien els diversos estats de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Capítol de cort · Veure més »

Caplletra

Caplletra a un manuscrit del segle XII. La caplletra és una lletra majúscula inicial del primer mot d'un text, llibre, capítol, paràgraf, etc., que ha estat ornamentada amb fins estètics.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Caplletra · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Castell de Montaragó · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Català · Veure més »

Circa

Circa (en llatí 'al voltant de'; normalment abreviat «ca.» o «c.», sense cursiva) és un mot llatí que significa 'aproximadament', normalment en referència a una data.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Circa · Veure més »

Comtats de Rosselló i Cerdanya

Els Comtats de Rosselló i Cerdanya o senzillament Els Comtats van ser els territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei de Mallorca des del 1276 i fins al 1344 formant part de la Corona de Mallorca.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Comtats de Rosselló i Cerdanya · Veure més »

Constitucions catalanes

Primer volum de la compilació del 1702 Les Constitucions de Catalunya eren les lleis catalanes proposades pel Comte de Barcelona i aprovades per les Corts Catalanes.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Constitucions catalanes · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »

Corts de Barcelona (1701)

Constitucions de la Cort general de 1701-1702 Les Corts de Barcelona de 1701 van ser presidides pel rei borbó Felip IV d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Corts de Barcelona (1701) · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Crónica de Aragón · Veure més »

Espanya (geografia)

Espanya (del llatí: Hispania) Nom antigament donat a la península europea que avui en dia rep el nom d'Ibèrica.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Espanya (geografia) · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Frederic II de Sicília · Veure més »

Funcionari

Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Funcionari · Veure més »

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Furs de Sobrarb · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gualberto Fabricio de Vagad

Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Guerra Civil catalana · Veure més »

Historiografia

Vermeer''. La historiografia és l'art d'escriure-la, però també la ciència de la història. La historiografia (de historiògraf, i aquest del grec Ιστοριογράφος, de ιστορία, Història i γράφος, de l'arrel de γράφειν, escriure: el que escriu, o descriu, la Història) és el registre escrit de la història, la memòria fixada per la pròpia humanitat amb l'escriptura del seu propi passat.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Historiografia · Veure més »

Homonímia

L'homonímia (del grec homo-, "igual", i -onoma, "paraula") és una relació lèxica que s'estableix entre dos homònims, és a dir, paraules que presenten identitat formal (fònica o gràfica) però són semànticament diferents.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Homonímia · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »

Jerónimo de Blancas y Tomás

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, ? - Saragossa, 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Gesta Comitum Barchinonensium comença amb la '''Llegenda de Guifré el Pilós''' («''De Guiffredo pilose''») La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Pati interior del Palau del Lloctinent on hi ha la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó, a més d'altres fons històrics.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Lluís XII de França

Imatge de Lluís XII de França. Lluís XII de França o Lluís II d'Orleans dit “el Pare del Poble” (Blois, 27 de juny de 1462 - París, 1 de gener de 1515) fou duc d'Orleans i Valois (1465-1515); rei de França (1498- 1515), duc de Milà (1498-1512) i rei de Nàpols (1501-1504).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Lluís XII de França · Veure més »

Lluís XIII de França

Lluís XIII de França i II de Navarra dit “el Just” (Fontainebleau, 27 de setembre de 1601 - Saint Germain-en-Laye, 1643) fou rei de Navarra, Comte de Foix i Bigorra, i vescomte de Bearn i Marsan (1610 - 1620), i rei de França (1610 - 1643), comte de Barcelona (1641 - 1643) i co-príncep d'Andorra (1610-43).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Lluís XIII de França · Veure més »

Lluís XIV de França

Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Lluís XIV de França · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Max Cahner i Garcia

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Max Cahner i Garcia · Veure més »

Museu Lázaro Galdiano

El Museu Lázaro Galdiano de Madrid, alberga la col·lecció del mateix nom, d'origen privat, formada amb un interès universal cap a totes les arts i tècniques.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Museu Lázaro Galdiano · Veure més »

Nombre ordinal

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició en una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Nombre ordinal · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Palau Reial Major · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Península Ibèrica · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pius X

Pius X (en llatí: Pius X, en francès: Pie X, en italià: Pio X) és el nom que va adoptar el cardenal Giuseppe Melchiore Sarto quan va ser escollit papa.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pius X · Veure més »

Pius XI

Pius XI (en llatí: Pius XI, en francès: Pie XI, en italià: Pio XI), de nom Ambrogio Damiano Achille Ratti, (Desio, Regne Llombardovènet, Imperi Austríac, 31 de maig de 1857 - Palau Vaticà, 10 de febrer de 1939) fou papa de l'Església Catòlica entre 1922 i 1939.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pius XI · Veure més »

Pius XII

Pius XII, (en llatí: Pius XII, en francès: Pie XII, en italià: Pio XII) i de nom Eugenio Maria Giovanni Pacelli (Roma, 2 de març de 1876 - Castel Gandolfo, 9 d'octubre de 1958), fou papa des del 2 de març del 1939 fins a la seva mort.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pius XII · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 31 d'agost de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907 – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ramon Aramon i Serra · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Ramon Berenguer II · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Regne de Toledo · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne pertanyent a la Corona d'Aragó que abastava gran part de les actuals terres valencianes.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Regne de València · Veure més »

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell - antigament anomenat la Sala del Borboll - és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Saló del Tinell · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Segle XV · Veure més »

Segle XVI

El segle XVI és un període de l'edat moderna que inclou els anys compresos entre 1501 i 1600.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Segle XVI · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) és un historiador medievalista italià, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma, però s'ha vinculat a Catalunya, on ha exercit de professor visitant a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1035 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1063 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1094 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1104 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1134 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1137 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1162 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1196 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1213 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1276 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1285 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1291 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1327 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1336 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1387 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1396 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1412 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1416 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1458 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1479 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1495 · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1499 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1516 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1989 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1994 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Ordinals dels reis d'Aragó і 1995 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Ordinals del Casal d'Aragó.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »