Accés més ràpid que el navegador!
206 les relacions: Ab urbe condita, Acaia, Administració provincial romana, Ais de Provença, Alexandre el Gran, Alps, Andalusia, Antíoc III, Aristocràcia, Arle, Assassinat, Assassinat de Juli Cèsar, August, Aulus Hirci, Àsia (província romana), Batalla d'Àccium, Batalla de Cannes, Batalla de Filipos, Batalla de Zama, Batalla del llac Trasimè, Batalla del Trèbia (218 aC), Blat, Cartagena, Cartago, Cavaller romà, Cavalleria, Càpua, Cèsar, Cònsol romà, Còrsega, Cúria Hostília, Cúria romana, Ciceró, Cimbres, Ciutadania, Ciutats dependents de Roma, Classe mitjana, Colònia romana, Crostumèria, Cursus honorum, Deditici, Denari, Deute, Dictador, Dictador romà, Ebre, Educació a l'antiga Roma, Empúries, Epir (regió històrica), Esclavitud, ..., Espàrtac, Estat sobirà, Etruscs, Exèrcit, Exèrcit romà, Filip V de Macedònia, Gai Duili (cònsol), Gai Mari, Gai Semproni Grac, Gai Vibi Pansa, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Cisalpina, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Pompeu Magne, Govern romà d'Itàlia, Grècia, Grec, Grecs, Guerra, Guerra civil, Guerra de Jugurta, Guerra dels Mercenaris, Guerra Romano-Síria, Guerres macedòniques, Guerres Púniques, Guerres samnites, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal Barca, Hipoteca, Hispània, Història de Roma, Illa, Illes Balears, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Itàlia, Júpiter (mitologia), Judea, Juli Cèsar, Laci, Legat (antiga Roma), Legió romana, Llatí, Llatins, Lleis Liciniae-Sextiae, Llista de reis de Roma, Luci Corneli Sul·la, Luci Sergi Catilina, Lucrècia (Roma), Macedònia (regió), Magistrat, Magistratura curul, Mamertins, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marina romana, Massinissa de Numídia, Mòdena, Món grecoromà, Messina, Mitridates III del Pont, Monarquia, Narbona, Noblesa, Numídia, Occident, Orde senatorial romà, Patrici (classe romana), Pau, Pèrgam, Península Ibèrica, Península Ibèrica cartaginesa, Península Itàlica, Període hel·lenístic d'Egipte, Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Perseu de Macedònia, Pirateria marítima, Pirineus, Pirros, Plebiscit, Plebs, Poder executiu, Polis, Politeisme, Pretor, Primer Triumvirat, Princeps, Principat, Procònsol, Propretor, Província romana de Síria, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Publicà, Qüestor, Quint Sertori, Regne de l'Epir, Regne de Macedònia, Regne del Pont, Regne Romà, República, Riu Po, Roma, Rubicó, Samnites, Sardenya, Segona Guerra Púnica, Senat, Senat Romà, Sesterci, Setge de Numància, Setge de Sagunt, Sicília, SPQR, Tarquini el Superb, Tarquini Prisc, Tercera Guerra Servil, Teutons, Tiberi Semproni Grac, Titus Livi, Tribú de la plebs, Tributum, Triumvir, Tunis, Via Domícia, Vot, 118 aC, 119 aC, 129 aC, 137 aC, 139 aC, 146 aC, 149 aC, 16 de gener, 2 de setembre, 202 aC, 204 aC, 206 aC, 218 aC, 238 aC, 241 aC, 256 aC, 27 aC, 31 aC, 43 aC, 44 aC, 457 aC, 471 aC, 481 aC, 486 aC, 492 aC. Ampliar l'índex (156 més) »
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: República Romana і Ab urbe condita · Veure més »
Acaia
(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia (Ἀχαΐα, Akhaía) fou un territori de l'antiga Grècia poblat pels aqueus i que es correspon, a grans trets, amb l'actual unitat perifèrica d'Acaia.
Nou!!: República Romana і Acaia · Veure més »
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Nou!!: República Romana і Administració provincial romana · Veure més »
Ais de Provença
Ais de Provença (en occità; Aix-en-Provence, oficialment i en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.
Nou!!: República Romana і Ais de Provença · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: República Romana і Alexandre el Gran · Veure més »
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Nou!!: República Romana і Alps · Veure més »
Andalusia
Andalusia (en castellà i oficialment Andalucía) és una comunitat autònoma del sud d'Espanya.
Nou!!: República Romana і Andalusia · Veure més »
Antíoc III
Moneda amb la imatge d'Antíoc. Antíoc III dit «el gran» (vers 241 aC-187 aC) fou rei selèucida del 223 aC al 187 aC.
Nou!!: República Romana і Antíoc III · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: República Romana і Aristocràcia · Veure més »
Arle
Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.
Nou!!: República Romana і Arle · Veure més »
Assassinat
Assassinat per apunyalament d'un monjo italià. Un assassinat és un delicte de caràcter molt específic que consisteix a matar una persona amb alguna de les següents circumstàncies.
Nou!!: República Romana і Assassinat · Veure més »
Assassinat de Juli Cèsar
Lassassinat de Juli Cèsar va ser el resultat d'una conspiració de 40 senadors romans que es van donar a ells mateixos el nom de liberatores (alliberadors).
Nou!!: República Romana і Assassinat de Juli Cèsar · Veure més »
August
August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.
Nou!!: República Romana і August · Veure més »
Aulus Hirci
Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.
Nou!!: República Romana і Aulus Hirci · Veure més »
Àsia (província romana)
Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.
Nou!!: República Romana і Àsia (província romana) · Veure més »
Batalla d'Àccium
La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.
Nou!!: República Romana і Batalla d'Àccium · Veure més »
Batalla de Cannes
La batalla de Cannes o CannasEn fonts antigues.
Nou!!: República Romana і Batalla de Cannes · Veure més »
Batalla de Filipos
La Batalla de Filipos va ser un enfrontament militar entre les forces de Marc Antoni i Octavi (membres del Segon Triumvirat) contra les forces dels assassins de Juli Cèsar: Marc Juni Brut i Gai Cassi Longí, l'any 42 aC, en la localitat de Filipos, Macedònia.
Nou!!: República Romana і Batalla de Filipos · Veure més »
Batalla de Zama
La batalla de Zama es va lliurar el 19 d'octubre de l'any 202 aC i va ser la batalla decisiva de la Segona Guerra Púnica.
Nou!!: República Romana і Batalla de Zama · Veure més »
Batalla del llac Trasimè
La batalla del llac Trasimè es lliurà el 24 de juny de l'any 217 aC i va ser una de les batalles de la Segona Guerra Púnica, on el cònsol romà Gai Flamini va ser derrotat pel cartaginès Anníbal Barca.
Nou!!: República Romana і Batalla del llac Trasimè · Veure més »
Batalla del Trèbia (218 aC)
La batalla del Trèbia va ser una batalla de la Segona Guerra Púnica entre els exèrcits romans i cartaginesos que va tenir lloc el 18 de desembre de l'any 218 aC a la vora del riu Trèbia, entre les ciutats de Placència (actual Piacenza) i Arimínium (actual Rímini).
Nou!!: República Romana і Batalla del Trèbia (218 aC) · Veure més »
Blat
Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.
Nou!!: República Romana і Blat · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: República Romana і Cartagena · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: República Romana і Cartago · Veure més »
Cavaller romà
Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.
Nou!!: República Romana і Cavaller romà · Veure més »
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Nou!!: República Romana і Cavalleria · Veure més »
Càpua
Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.
Nou!!: República Romana і Càpua · Veure més »
Cèsar
Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.
Nou!!: República Romana і Cèsar · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: República Romana і Cònsol romà · Veure més »
Còrsega
Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.
Nou!!: República Romana і Còrsega · Veure més »
Cúria Hostília
Aspecte actual La Cúria Hostília fou la seu preferida del senat romà al seu temps.
Nou!!: República Romana і Cúria Hostília · Veure més »
Cúria romana
Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.
Nou!!: República Romana і Cúria romana · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і Ciceró · Veure més »
Cimbres
Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.
Nou!!: República Romana і Cimbres · Veure més »
Ciutadania
Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.
Nou!!: República Romana і Ciutadania · Veure més »
Ciutats dependents de Roma
Les ciutats dependents de Roma eren les ciutats conquerides per Roma i sotmeses als seus dictats.
Nou!!: República Romana і Ciutats dependents de Roma · Veure més »
Classe mitjana
La classe mitjana es defineix per oposició als privilegiats i al baix proletariat.
Nou!!: República Romana і Classe mitjana · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: República Romana і Colònia romana · Veure més »
Crostumèria
Crostumèria (en llatí Crustumerium o Crustumeria o Crustumium, en grec antic Κρουστομέριον i Κρουστομερία) va ser una antiga ciutat del Laci a la vora de Sabínia, entre Fidenes i Eretum.
Nou!!: República Romana і Crostumèria · Veure més »
Cursus honorum
Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.
Nou!!: República Romana і Cursus honorum · Veure més »
Deditici
Deditici era el nom d'una de les tres classes de lliberts.
Nou!!: República Romana і Deditici · Veure més »
Denari
'''Denari''' de Ferran de Mallorca, 1315-1316. Denari de Carlemany. Denari (Denarius) era una moneda romana d'argent (1 denari igual a 10 asos i a 4 sestercis).
Nou!!: República Romana і Denari · Veure més »
Deute
Deute Públic de la Mancomunitat de Catalunya, 1920 Representació de la presó dels deutors al castell de Sant Briavels, Gloucestershire. Un deute és la quantitat de diners o béns que una persona, empresa o país deu a una altra i que constitueixen obligacions que s'han de saldar en un termini determinat.
Nou!!: República Romana і Deute · Veure més »
Dictador
duc'' d'Itàlia; i Kim Il-sung, l'etern president de Corea del Nord. Un dictador és un líder polític que té el poder absolut.
Nou!!: República Romana і Dictador · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: República Romana і Dictador romà · Veure més »
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Nou!!: República Romana і Ebre · Veure més »
Educació a l'antiga Roma
Relleu que representa un mestre amb tres deixebles (ca. 180-185 d. C.) Leducació a l'antiga Roma, des dels últims segles de la República Romana, era un mecanisme vinculat a l'elit social, que proporcionava als seus fills una educació a la manera grega.
Nou!!: República Romana і Educació a l'antiga Roma · Veure més »
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Nou!!: República Romana і Empúries · Veure més »
Epir (regió històrica)
La regió de l'Epir p. 69.
Nou!!: República Romana і Epir (regió històrica) · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: República Romana і Esclavitud · Veure més »
Espàrtac
Espàrtac (ca. 120 aC – 70 aC) fou un gladiador traci sotmès a esclavatge que esdevingué el líder principal del fallit alçament d'esclaus contra la República de Roma, esdeveniment conegut com a Tercera Guerra Servil.
Nou!!: República Romana і Espàrtac · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: República Romana і Estat sobirà · Veure més »
Etruscs
Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.
Nou!!: República Romana і Etruscs · Veure més »
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Nou!!: República Romana і Exèrcit · Veure més »
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і Exèrcit romà · Veure més »
Filip V de Macedònia
Filip V de Macedònia (Φίλιππος, Philippus — 237 aC-179 aC) fou rei de Macedònia, fill de Demetri II de Macedònia, que va morir el 229 aC.
Nou!!: República Romana і Filip V de Macedònia · Veure més »
Gai Duili (cònsol)
Gai Duili (en Gaius Duilius) va ser un magistrat romà.
Nou!!: República Romana і Gai Duili (cònsol) · Veure més »
Gai Mari
Gai Mari (llatí: Gaius Marius) o simplement Mari o Màrius (Marius) (157 aC, Cereatae, prop d'Arpinium - 86 aC, Roma) fou el cap del partit popular a Roma al final del i començament del.
Nou!!: República Romana і Gai Mari · Veure més »
Gai Semproni Grac
Gai Semproni Grac (Gaius Sempronius Gracchus) (159 aC o 154 aC - 121 aC) va ser un polític romà cap del partit popular, que va continuar el camí polític iniciat pel seu germà Tiberi Semproni Grac quan aquell va morir.
Nou!!: República Romana і Gai Semproni Grac · Veure més »
Gai Vibi Pansa
Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.
Nou!!: República Romana і Gai Vibi Pansa · Veure més »
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Nou!!: República Romana і Gals · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: República Romana і Gàl·lia · Veure més »
Gàl·lia Cisalpina
Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.
Nou!!: República Romana і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Nou!!: República Romana і Gàl·lia Narbonesa · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: República Romana і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Govern romà d'Itàlia
El Govern romà d'Itàlia fou l'administració que s'estenia a tota la península sotmesa a Roma.
Nou!!: República Romana і Govern romà d'Itàlia · Veure més »
Grècia
Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.
Nou!!: República Romana і Grècia · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: República Romana і Grec · Veure més »
Grecs
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і Grecs · Veure més »
Guerra
''Die Gotenschlacht am Vesuv'', representació de la batalla del Mont Lactarius del 553, que va enfrontar els ostrogots a les forces de l'Imperi Romà d'Orient. Una guerra, conflicte armat o conflicte bèl·lic és una lluita armada entre, en principi, dos grups organitzats i disposats a fer ús de la força per a mantenir o que es reconegui el seu poder, com per exemple dos estats.
Nou!!: República Romana і Guerra · Veure més »
Guerra civil
Es denomina guerra civil qualsevol confrontació bèl·lica, la majoria dels participants de la qual no són forces militars regulars, sinó que estan formades per la població civil.
Nou!!: República Romana і Guerra civil · Veure més »
Guerra de Jugurta
La guerra de Jugurta fou un conflicte menor lliurat per la república de Roma contra el Regne de Numídia.
Nou!!: República Romana і Guerra de Jugurta · Veure més »
Guerra dels Mercenaris
La Guerra dels Mercenaris o Guerra líbia va ser una revolta dels exèrcits de mercenaris al servei de l'Imperi cartaginès durant i al final la Primera Guerra Púnica, i que va comptar amb el suport d'assentaments a Líbia descontents amb el control cartaginès.
Nou!!: República Romana і Guerra dels Mercenaris · Veure més »
Guerra Romano-Síria
La Guerra Romano-Síria (192 aC - 188 aC), també anomenada Guerra d'Antíoc o Guerra Síria, va ser el conflicte militar que va tenir lloc entre les coalicions dirigides per la República Romana i Antíoc III el gran, rei de l'Imperi Selèucida.
Nou!!: República Romana і Guerra Romano-Síria · Veure més »
Guerres macedòniques
Les guerres macedòniques van ser una sèrie de conflictes que van enfrontar el regne de Macedònia i la República Romana entre els segles III aC i II aC.
Nou!!: República Romana і Guerres macedòniques · Veure més »
Guerres Púniques
cartagineses en el transcurs de les Guerres Púniques. Les Guerres Púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar, entre els anys 264 aC i 146 aC, les dues principals potències del Mediterrani de l'època, Roma i Cartago, anomenades així pel fet de ser la denominació que els romans donaven als púnics o cartaginesos, poble d'origen fenici.
Nou!!: República Romana і Guerres Púniques · Veure més »
Guerres samnites
Les Guerres Samnites foren un conjunt d'enfrontaments entre la primera República Romana i les tribus del Samni, al llarg de mig segle, que van implicar gairebé tots els estats d'itàlics, i que acabà amb la dominació romana sobre els samnites.
Nou!!: República Romana і Guerres samnites · Veure més »
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Nou!!: República Romana і Hamílcar Barca · Veure més »
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Nou!!: República Romana і Hanníbal Barca (247 aC) · Veure més »
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Nou!!: República Romana і Hàsdrubal Barca · Veure més »
Hipoteca
Una hipoteca és un dret real de garantia, la forma més comuna de finançar la compra d'un primer habitatge.
Nou!!: República Romana і Hipoteca · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: República Romana і Hispània · Veure més »
Història de Roma
Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.
Nou!!: República Romana і Història de Roma · Veure més »
Illa
Vista de satèl·lit de l''''illa''' de Formentera, situada a la mar Mediterrània Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Una illa o ísola és un territori terrestre envoltat d'aigua, sigui de mar, de riu o de llacs.
Nou!!: República Romana і Illa · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: República Romana і Illes Balears · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: República Romana і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: República Romana і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: República Romana і Imperi Selèucida · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: República Romana і Itàlia · Veure més »
Júpiter (mitologia)
Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.
Nou!!: República Romana і Júpiter (mitologia) · Veure més »
Judea
Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.
Nou!!: República Romana і Judea · Veure més »
Juli Cèsar
Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.
Nou!!: República Romana і Juli Cèsar · Veure més »
Laci
Mapa de la regió del Laci (Itàlia) i les seves províncies El Laci (en italià Lazio) és una regió de la Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma, que n'és la capital.
Nou!!: República Romana і Laci · Veure més »
Legat (antiga Roma)
El legat (en llatí legatus) va ser una magistratura de l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і Legat (antiga Roma) · Veure més »
Legió romana
La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.
Nou!!: República Romana і Legió romana · Veure més »
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Nou!!: República Romana і Llatí · Veure més »
Llatins
Els llatins eren els habitants del Latium, regió del centre de la península Itàlica.
Nou!!: República Romana і Llatins · Veure més »
Lleis Liciniae-Sextiae
Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і Lleis Liciniae-Sextiae · Veure més »
Llista de reis de Roma
Segons les fonts antigues, Roma va ser governada originàriament per reis, els quals eren els caps polítics, religiosos i militars del primitiu poble romà.
Nou!!: República Romana і Llista de reis de Roma · Veure més »
Luci Corneli Sul·la
Luci Corneli Sul·la Fèlix (en Lucius Cornelius Sulla, 138 aC - 78 aC) va ser un polític i general romà, cònsol l'any 88 aC i 80 aC i cap del partit dels optimats.
Nou!!: República Romana і Luci Corneli Sul·la · Veure més »
Luci Sergi Catilina
Luci Sergi Catilina (en llatí: Lucius Sergius Catilina) (?, 109 o 108 aC — ?, 62 aC) va ser un noble romà de finals del període republicà que va liderar una conjura que perseguia derrocar el govern republicà senatorial.
Nou!!: República Romana і Luci Sergi Catilina · Veure més »
Lucrècia (Roma)
Damià Campeny, mostra la figura de la jove Lucrècia sedent i morta. Té el pit descobert, un braç caigut i l'altre sobre una cuixa. Punyal a terra. Barcelona: Llotja de Mar Lucrècia és una figura llegendària en la tradició romana.
Nou!!: República Romana і Lucrècia (Roma) · Veure més »
Macedònia (regió)
Macedònia és una àrea històrica i geogràfica situada a l'Europa meridional.
Nou!!: República Romana і Macedònia (regió) · Veure més »
Magistrat
Magistrat (del llatí magistratus) és un terme emprat per a referir-se a certs funcionaris públics.
Nou!!: República Romana і Magistrat · Veure més »
Magistratura curul
Una magistratura curul era, a l'antiga Roma, la que permetia als magistrats seure en una cadira especial anomenada cadira curul (sella curulis), cadira que acompanyava el magistrat.
Nou!!: República Romana і Magistratura curul · Veure més »
Mamertins
Mamertins (en osc mamertini, fills de Mart) era el nom que van prendre els habitants de Messana a partir del quan uns mercenaris van assumir el poder a la ciutat.
Nou!!: República Romana і Mamertins · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: República Romana і Mar Mediterrània · Veure més »
Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Nou!!: República Romana і Marc Antoni · Veure més »
Marc Licini Cras Dives (triumvir)
Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.
Nou!!: República Romana і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »
Marina romana
Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.
Nou!!: República Romana і Marina romana · Veure més »
Massinissa de Numídia
Massinissa I va ser rei dels massils de l'any 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.
Nou!!: República Romana і Massinissa de Numídia · Veure més »
Mòdena
Mòdena és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Emília-Romanya, capital de la província de Mòdena.
Nou!!: República Romana і Mòdena · Veure més »
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Nou!!: República Romana і Món grecoromà · Veure més »
Messina
Messina (en sicilià Missina) és una ciutat d'Itàlia situada al nord-est de Sicília.
Nou!!: República Romana і Messina · Veure més »
Mitridates III del Pont
Tetradrachm di Mithridates III of Pontus Mitridates III del Pont també conegut com Mitridates V, (en grec antic Mιθριδάτης) va ser un rei del Pont força desconegut que va regnar durant un període incert, potser de l'any 220 aC o 210 aC fins al 185 aC.
Nou!!: República Romana і Mitridates III del Pont · Veure més »
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Nou!!: República Romana і Monarquia · Veure més »
Narbona
Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.
Nou!!: República Romana і Narbona · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: República Romana і Noblesa · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: República Romana і Numídia · Veure més »
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Nou!!: República Romana і Occident · Veure més »
Orde senatorial romà
L'orde senatorial romà era el cos de Senadors de l'antiga Roma Amb la República la designació de les vacants del Senat, va passar als cònsols i després als Censors.
Nou!!: República Romana і Orde senatorial romà · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: República Romana і Patrici (classe romana) · Veure més »
Pau
La pau és l'estat en què una societat gaudeix de justícia, llibertat i igualtat social, i no està ni en violència ni en guerra.
Nou!!: República Romana і Pau · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: República Romana і Pèrgam · Veure més »
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Nou!!: República Romana і Península Ibèrica · Veure més »
Península Ibèrica cartaginesa
Mapa dels dominis cartaginesos a la Mediterrània occidental el 218 aC superposats a les fronteres actuals. La història de la península Ibèrica cartaginesa cobreix el període durant el qual la península Ibèrica estigué sota el domini de l'Imperi Cartaginès, des de la conquesta per Amílcar Barca el 237 aC fins a la retirada de les últimes forces cartagineses d'Ibèria el 206 aC, en el transcurs de la Segona Guerra Púnica contra la República Romana.
Nou!!: República Romana і Península Ibèrica cartaginesa · Veure més »
Península Itàlica
La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.
Nou!!: República Romana і Península Itàlica · Veure més »
Període hel·lenístic d'Egipte
El període hel·lenístic d'Egipte o Egipte Ptolemaic correspon al període de l'antiguitat en la regió de l'actual Egipte entre la conquesta macedònica per Alexandre el Gran i la caiguda en mans de l'Imperi Romà, és a dir, al període de domini per part de la dinastia ptolemaica o dels ptolomeus.
Nou!!: República Romana і Període hel·lenístic d'Egipte · Veure més »
Període romà a Catalunya
El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.
Nou!!: República Romana і Període romà a Catalunya · Veure més »
Període romà als Països Catalans
Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.
Nou!!: República Romana і Període romà als Països Catalans · Veure més »
Perseu de Macedònia
Perseu de Macedònia (en Perseus; vers 212 aC-165 aC) fou el darrer rei de Macedònia, fill gran de Filip V de Macedònia.
Nou!!: República Romana і Perseu de Macedònia · Veure més »
Pirateria marítima
Bandera de Calico Jack "De dapperheid van Grote Pier" (La valentia de Grote Pier), 1516, per Johannes Hinderikus Egenberger, (Arnhem 1822 - Utrecht 1897). La pirateria marítima —o pirateria— és la pràctica que té per objecte l'atac d'una embarcació amb l'objectiu de robar el seu carregament, i de vegades el vaixell sencer.
Nou!!: República Romana і Pirateria marítima · Veure més »
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Nou!!: República Romana і Pirineus · Veure més »
Pirros
Bust de Pirros Pirros (Pyrrhus,, ΠΥΡΡΟΣ) (318 aC-272 aC) fou rei de l'Epir.
Nou!!: República Romana і Pirros · Veure més »
Plebiscit
El plebiscit (Plebiscitum) a l'antiga Roma era una votació assembleària dels plebeus.
Nou!!: República Romana і Plebiscit · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: República Romana і Plebs · Veure més »
Poder executiu
Sota la doctrina de la separació de poders, l'executiu és la branca del govern que s'encarrega d'implementar o executar les lleis, i de treballar en els assumptes diaris de l'estat.
Nou!!: República Romana і Poder executiu · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: República Romana і Polis · Veure més »
Politeisme
Processó dels déus al sarcòfag de Prometeu, c. 240 aC, al Museu del Louvre El politeisme (del grec: πολλοί θεός: molts déus) consisteix a creure i/o adorar molts déus o divinitats.
Nou!!: República Romana і Politeisme · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: República Romana і Pretor · Veure més »
Primer Triumvirat
El Primer Triumvirat, va ser l'aliança política de Juli Cèsar, Marc Licini Cras, i Gneu Pompeu Magne.
Nou!!: República Romana і Primer Triumvirat · Veure més »
Princeps
El Princeps ("primer ciutadà") va ser un títol de la primera etapa de l'Imperi Romà (Principat), que va rebre del Senat l'emperador Octavi August, l'any 28, en reconeixement del seu poder i prestigi polític.
Nou!!: República Romana і Princeps · Veure més »
Principat
Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.
Nou!!: República Romana і Principat · Veure més »
Procònsol
Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.
Nou!!: República Romana і Procònsol · Veure més »
Propretor
El propretor (en llatí pro praetore) era una magistratura a l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і Propretor · Veure més »
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Nou!!: República Romana і Província romana de Síria · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: República Romana і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: República Romana і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Publicà
Els publicans (publicani en llatí plural) eren capitalistes i homes de negocis a l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і Publicà · Veure més »
Qüestor
El qüestor (en llatí quaestor) era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la República.
Nou!!: República Romana і Qüestor · Veure més »
Quint Sertori
Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.
Nou!!: República Romana і Quint Sertori · Veure més »
Regne de l'Epir
Regnes de l'Epir Epir (en Ἤπειρος) era un regne hel·lènic que va existir al nord-oest de Grècia des del temps de la Guerra de Troia fins a la conquesta romana del 159 aC.
Nou!!: República Romana і Regne de l'Epir · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: República Romana і Regne de Macedònia · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: República Romana і Regne del Pont · Veure més »
Regne Romà
El Regne de Roma o Regne Romà o Monarquia Romana (del llatí: Regnum Romanum) va ser el govern monàrquic de la ciutat de Roma i els seus territoris des de la seva fundació.
Nou!!: República Romana і Regne Romà · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: República Romana і República · Veure més »
Riu Po
El riu Po (en llatí: Padus, en grec: Ηριδανός /Eridanós/ i, posteriorment Πάδος /Pados/) és el riu italià més important, tant per la seva longitud, 652 km, com pel seu cabal màxim, 10.300 m³/s a Pontelagoscuro, una frazione del municipi de Ferrara.
Nou!!: República Romana і Riu Po · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: República Romana і Roma · Veure més »
Rubicó
Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.
Nou!!: República Romana і Rubicó · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: República Romana і Samnites · Veure més »
Sardenya
Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.
Nou!!: República Romana і Sardenya · Veure més »
Segona Guerra Púnica
La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.
Nou!!: República Romana і Segona Guerra Púnica · Veure més »
Senat
El Senat és una cambra de representació, existent en els països amb sistemes bicamerals, i que és considerada la cambra alta, formant junt amb la cambra baixa, el parlament.
Nou!!: República Romana і Senat · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: República Romana і Senat Romà · Veure més »
Sesterci
Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.
Nou!!: República Romana і Sesterci · Veure més »
Setge de Numància
El Setge de Numància fou l'acció final de la guerra de Numància, entre les forces de la República de Roma i les forces celtiberes de la Hispània Citerior.
Nou!!: República Romana і Setge de Numància · Veure més »
Setge de Sagunt
El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.
Nou!!: República Romana і Setge de Sagunt · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: República Romana і Sicília · Veure més »
SPQR
Inscripció a l'Arc de Titus amb la frase «SENATVS POPVLVSQVE ROMANVS». SPQR és la sigla de Senatus Populusque Romanus, corresponent a la frase llatina que significa el Senat i el Poble Romà, i que fa referència al govern de l'antiga Roma.
Nou!!: República Romana і SPQR · Veure més »
Tarquini el Superb
Luci Tarquini, dit el Superb, (Lucius Tarquinius o Tarquinius Superbus) va ser el setè i darrer rei de Roma (-) de la dinastia etrusca del regne romà.
Nou!!: República Romana і Tarquini el Superb · Veure més »
Tarquini Prisc
Tarquini Prisc (Lucius Tarquinius Priscus) va ser el cinquè rei de Roma (~-), originari d'Etrúria.
Nou!!: República Romana і Tarquini Prisc · Veure més »
Tercera Guerra Servil
La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'un seguit de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils.
Nou!!: República Romana і Tercera Guerra Servil · Veure més »
Teutons
Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.
Nou!!: República Romana і Teutons · Veure més »
Tiberi Semproni Grac
Hispània Citerior va ser un polític romà, cap del partit popular a Roma durant els anys centrals del segle II aC i especialment famós per les grans reformes agràries que va emprendre i que van ser continuades després pel seu germà Gai Semproni Grac.
Nou!!: República Romana і Tiberi Semproni Grac · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: República Romana і Titus Livi · Veure més »
Tribú de la plebs
El tribú de la plebs (en llatí Tribunus plebis) de vegades traduït com a tribú del poble era un càrrec públic de la República Romana sorgit cap al.
Nou!!: República Romana і Tribú de la plebs · Veure més »
Tributum
El Tributum era un impost sobre la terra a l'antiga Roma per costejar l'exèrcit.
Nou!!: República Romana і Tributum · Veure més »
Triumvir
Triumvir era el nom que tenia el membre d'un triumvirat (triumviri) o col·legi de tres membres.
Nou!!: República Romana і Triumvir · Veure més »
Tunis
Tunis és la capital i la ciutat principal de Tunísia.
Nou!!: República Romana і Tunis · Veure més »
Via Domícia
La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.
Nou!!: República Romana і Via Domícia · Veure més »
Vot
Una persona votant a les eleccions federals a Bèlgica, el 2007.El vot és l'acte individual pel qual les persones expressen suport o preferència per certa moció (p. ex. una proposta de resolució), un candidat, o una determinada selecció de candidats.
Nou!!: República Romana і Vot · Veure més »
118 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 118 aC · Veure més »
119 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 119 aC · Veure més »
129 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 129 aC · Veure més »
137 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 137 aC · Veure més »
139 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 139 aC · Veure més »
146 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 146 aC · Veure més »
149 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 149 aC · Veure més »
16 de gener
El 16 de gener és el setzè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: República Romana і 16 de gener · Veure més »
2 de setembre
El 2 de setembre és el dos-cents quaranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: República Romana і 2 de setembre · Veure més »
202 aC
El 202 aC és un any comú denominat així des de la introducció del calendari gregorià.
Nou!!: República Romana і 202 aC · Veure més »
204 aC
El 204 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: República Romana і 204 aC · Veure més »
206 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 206 aC · Veure més »
218 aC
El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: República Romana і 218 aC · Veure més »
238 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 238 aC · Veure més »
241 aC
El 241 aC fou un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: República Romana і 241 aC · Veure més »
256 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 256 aC · Veure més »
27 aC
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i 117 D (verd).
Nou!!: República Romana і 27 aC · Veure més »
31 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 31 aC · Veure més »
43 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 43 aC · Veure més »
44 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 44 aC · Veure més »
457 aC
Lany 457 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: República Romana і 457 aC · Veure més »
471 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 471 aC · Veure més »
481 aC
Sense descripció.
Nou!!: República Romana і 481 aC · Veure més »
486 aC
El 486 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: República Romana і 486 aC · Veure més »
492 aC
El 492 aC va ser un any del calendari romà pre-julià.
Nou!!: República Romana і 492 aC · Veure més »
Redirigeix aquí:
Antiga república romana, Orde eqüestre, República de Roma, República de roma, República romana.
