Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Aizkraukle, Balthasar Russow, Batalla de Grunwald, Batalla de Saule, Cēsis, Confederació de Polònia i Lituània, Curlàndia, Dinamarca, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Estònia, Estònia Sueca, Germans Livonians de l'Espasa, Gotthard Kettler, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Guerres moscovito-lituanes, Història d'Estònia, Història de Letònia, Història de Lituània, Història de Polònia, Ivan IV de Rússia, Livònia, Luteranisme, Orde del Temple, Orde Livonià, Orde militar, Orde Teutònic, República de Nóvgorod, Rus de Kíev, Rutens, Samogítia, Segimon II August, Sigulda, Suècia, Tallinn, Tsarat Rus, Unió de Polònia-Lituània, Valdemar IV, Zemgale, 1 de setembre, 1236, 1237, 1290, 1346, 1410, 1435, 1525, 1554, 1560, 1561.
Aizkraukle
Aizkraukle (Ascheraden) és un poble del municipi Aizkraukle a Letònia, de la regió històrica de Vidzeme, ubicada a la riba dreta del riu Dvinà Occidental.
Nou!!: Orde Livonià і Aizkraukle · Veure més »
Balthasar Russow
Crònica de Russow publicada el 1578 Balthasar Russow (1536-1600) va ser un dels cronistes més importants de la història de Livònia i Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Balthasar Russow · Veure més »
Batalla de Grunwald
La batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.
Nou!!: Orde Livonià і Batalla de Grunwald · Veure més »
Batalla de Saule
La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.
Nou!!: Orde Livonià і Batalla de Saule · Veure més »
Cēsis
Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu).
Nou!!: Orde Livonià і Cēsis · Veure més »
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Nou!!: Orde Livonià і Confederació de Polònia i Lituània · Veure més »
Curlàndia
Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Curlàndia · Veure més »
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Nou!!: Orde Livonià і Dinamarca · Veure més »
Ducat de Curlàndia i Semigàlia
El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi Rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.
Nou!!: Orde Livonià і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »
Estònia
La República d'Estònia (en estonià, Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.
Nou!!: Orde Livonià і Estònia · Veure més »
Estònia Sueca
El Ducat d'Estònia o Estònia Sueca, (Suec: Terra sueca de l'est) va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1561 fins a 1721, quan va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad, seguint les seves capitulacions, durant la Gran Guerra del Nord.
Nou!!: Orde Livonià і Estònia Sueca · Veure més »
Germans Livonians de l'Espasa
Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).
Nou!!: Orde Livonià і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »
Gotthard Kettler
Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.
Nou!!: Orde Livonià і Gotthard Kettler · Veure més »
Gran Ducat de Lituània
El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del i fins al 1795.
Nou!!: Orde Livonià і Gran Ducat de Lituània · Veure més »
Gran Ducat de Moscou
Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del fins al XVI.
Nou!!: Orde Livonià і Gran Ducat de Moscou · Veure més »
Guerres moscovito-lituanes
Les Guerres moscovito-lituanes (també conegudes com a guerres russolituanes, o simplement guerres moscovites o guerres lituanes) van ser una sèrie de guerres entre el Gran Ducat de Lituània, aliat amb el Regne de Polònia, i el Gran Ducat de Moscou, que després es convertiria en el Tsarat Rus.
Nou!!: Orde Livonià і Guerres moscovito-lituanes · Veure més »
Història d'Estònia
Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.
Nou!!: Orde Livonià і Història d'Estònia · Veure més »
Història de Letònia
La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.
Nou!!: Orde Livonià і Història de Letònia · Veure més »
Història de Lituània
Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.
Nou!!: Orde Livonià і Història de Lituània · Veure més »
Història de Polònia
La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'estat polonesos.
Nou!!: Orde Livonià і Història de Polònia · Veure més »
Ivan IV de Rússia
, nascut Ivan Vassílievitx, fou Tsar de Rússia (1547-1584).
Nou!!: Orde Livonià і Ivan IV de Rússia · Veure més »
Livònia
Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Livònia · Veure més »
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Nou!!: Orde Livonià і Luteranisme · Veure més »
Orde del Temple
LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.
Nou!!: Orde Livonià і Orde del Temple · Veure més »
Orde Livonià
LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.
Nou!!: Orde Livonià і Orde Livonià · Veure més »
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Nou!!: Orde Livonià і Orde militar · Veure més »
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Nou!!: Orde Livonià і Orde Teutònic · Veure més »
República de Nóvgorod
La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles i. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.
Nou!!: Orde Livonià і República de Nóvgorod · Veure més »
Rus de Kíev
XI La Rus de KíevLes fonts medievals es refereixen a aquest Estat com Rus 'o la Terra de la Rus.
Nou!!: Orde Livonià і Rus de Kíev · Veure més »
Rutens
Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.
Nou!!: Orde Livonià і Rutens · Veure més »
Samogítia
Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogícia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.
Nou!!: Orde Livonià і Samogítia · Veure més »
Segimon II August
Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548-1572).
Nou!!: Orde Livonià і Segimon II August · Veure més »
Sigulda
Sigulda (en alemany: Segewold) és un poble del municipi de Sigulda, al nord de Letònia i localitzat a la regió històrica de Vidzeme a 53 km de Riga.
Nou!!: Orde Livonià і Sigulda · Veure més »
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Nou!!: Orde Livonià і Suècia · Veure més »
Tallinn
Tallinn és la capital, i ciutat més important demogràficament i econòmica, d'Estònia.
Nou!!: Orde Livonià і Tallinn · Veure més »
Tsarat Rus
El Tsarat Rus, Ру́сское ца́рство, Rússkoie tsarstvo o Tsarat de Rússia, Росси́йское ца́рство Rossíiskoie tsarstvo Rússia, Россия Rossia o també Tsarat de Moscou, Моско́вское ца́рство Moskóvskoie tsarstvo és el nom oficial de l'estat rus des de la presa del títol de tsar per Ivan IV el 1547 i la fundació de l'Imperi Rus per Pere I el Gran el 1721.
Nou!!: Orde Livonià і Tsarat Rus · Veure més »
Unió de Polònia-Lituània
Escut d'armes de la República de Les Dues Nacions La Unió de Polònia Lituània o Unió poloneso-lituana fa referència a una sèrie d'actes d'aliança entre el Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània que porten a la creació en 1569 d'una unió entre Polònia i Lituània, la República de Les Dues Nacions, així com a la creació d'un estat unitari en 1791.
Nou!!: Orde Livonià і Unió de Polònia-Lituània · Veure més »
Valdemar IV
Valdemar IV, Valdemar Atterdag o Waldemar (c. - 24 d'octubre 1375 de 1320); l'epítet Atterdag significa "una albada nova", fou Rei de Dinamarca de 1340 a 1375.
Nou!!: Orde Livonià і Valdemar IV · Veure més »
Zemgale
Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià: Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.
Nou!!: Orde Livonià і Zemgale · Veure més »
1 de setembre
El primer de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Orde Livonià і 1 de setembre · Veure més »
1236
Sense descripció.
Nou!!: Orde Livonià і 1236 · Veure més »
1237
El 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Orde Livonià і 1237 · Veure més »
1290
Sense descripció.
Nou!!: Orde Livonià і 1290 · Veure més »
1346
Països Catalans.
Nou!!: Orde Livonià і 1346 · Veure més »
1410
;Països Catalans.
Nou!!: Orde Livonià і 1410 · Veure més »
1435
Països Catalans Resta del món.
Nou!!: Orde Livonià і 1435 · Veure més »
1525
Sense descripció.
Nou!!: Orde Livonià і 1525 · Veure més »
1554
Sense descripció.
Nou!!: Orde Livonià і 1554 · Veure més »
1560
Sense descripció.
Nou!!: Orde Livonià і 1560 · Veure més »
1561
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Orde Livonià і 1561 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Confederació de Livònia, Orde Livoniana, Orde de Livònia, Orde livonià.
