Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Orde Livonià

Índex Orde Livonià

LOrde Livonià o Orde de Livònia fou el nom de la branca de Livònia de l'Orde Teutònic, formada pels membres del desaparegut orde militar dels Germans Livonians de l'Espasa, que s'havien integrat al Teutònic; l'orde formà part de la Confederació de Livònia fins que desaparegué el 1561.

43 les relacions: Aizkraukle, Balthasar Russow, Batalla de Grunwald, Batalla de Saule, Cēsis, Curlàndia, Dinamarca, Ducat de Curlàndia i Semigàlia, Estònia, Estònia Sueca, Germans Livonians de l'Espasa, Gotthard Kettler, Gran Ducat de Lituània, Gran Ducat de Moscou, Guerra de Livònia, Història d'Estònia, Història de Letònia, Història de Lituània, Història de Polònia, Livònia, Luteranisme, Orde del Temple, Orde militar, Orde Teutònic, Regne de Polònia, República de Nòvgorod, Samogítia, Segimon II August, Sigulda, Suècia, Tallinn, Valdemar IV, Zemgale, 1 de setembre, 1236, 1237, 1290, 1346, 1410, 1435, 1525, 1560, 1561.

Aizkraukle

Aizkraukle (Ascheraden) és un poble del municipi Aizkraukle a Letònia, de la regió històrica de Vidzeme, ubicada a la riba dreta del riu Dvinà Occidental.

Nou!!: Orde Livonià і Aizkraukle · Veure més »

Balthasar Russow

Crònica de Russow publicada el 1578 Balthasar Russow (1536-1600) va ser un dels cronistes més importants de la història de Livònia i Estònia.

Nou!!: Orde Livonià і Balthasar Russow · Veure més »

Batalla de Grunwald

La Batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.

Nou!!: Orde Livonià і Batalla de Grunwald · Veure més »

Batalla de Saule

La batalla de Saule va tenir lloc el 22 de setembre de 1236 entre els Germans Livonians de l'Espasa i els samogitians pagans.

Nou!!: Orde Livonià і Batalla de Saule · Veure més »

Cēsis

Cēsis (en alemany: Wenden) és un poble al nord de la regió de Vidzeme Letònia del municipi de Cēsis (antigament Raion de Cesu).

Nou!!: Orde Livonià і Cēsis · Veure més »

Curlàndia

Curlàndia (en letó, Kurzeme; en livonià: Kurāmō; en estonià Kuramaa; en lituà: Kuršas; en samogitià: Kuržemė; en finlandès: Kuurinmaa; en rus, Курляндия, transcrit: Kurlàndia; en polonès: Kurlandia; en alemany i suec, Kurland, i en llatí: Curonia/Couronia), és una regió que constitueix actualment la major part de l'oest de Letònia.

Nou!!: Orde Livonià і Curlàndia · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Orde Livonià і Dinamarca · Veure més »

Ducat de Curlàndia i Semigàlia

El Ducat de Curlàndia i Semigàlia (en llatí: Ducatus Curlandiæ et Semigalliæ, en polonés: Księstwo Kurlandii i Semigalii, en alemany: Herzogtum Kurland und Semgallen, en letó: Kurzemes un Zemgales hercogiste) és el nom d'un antic ducat a la Regió bàltica que va existir entre 1562 i 1569 com un estat vassall del Gran Ducat de Lituània i entre 1569 i 1726 de la República de les Dos Nacions, estant incorporat a aquesta última pel Sejm el 1726, però finalment annexat per part de l'Imperi rus el 28 de març de 1795 en la tercera partició de Polònia.

Nou!!: Orde Livonià і Ducat de Curlàndia i Semigàlia · Veure més »

Estònia

La República d'Estònia (estonià: Eesti Vabariik o Eesti) és un estat de l'Europa del Nord, constituït per una porció continental i un gran arxipèlag al mar Bàltic.

Nou!!: Orde Livonià і Estònia · Veure més »

Estònia Sueca

El Ducat d'Estònia o Estònia Sueca, (Suec: Terra sueca de l'est) va ser un domini de l'Imperi Suec des de 1561 fins a 1721, quan va ser cedida a Rússia en el Tractat de Nystad, seguint les seves capitulacions, durant la Gran Guerra del Nord.

Nou!!: Orde Livonià і Estònia Sueca · Veure més »

Germans Livonians de l'Espasa

Els Germans Livonians de l'Espasa (en llatí Fratres militiae Christi, literalment la "Fraternitat de l'Exèrcit de Crist"), també coneguts com a Cavallers de Crist, Germans de l'Espasa, Cavallers Portaespases o Milícia de Crist de Livònia, foren un orde militar fundat el 1202 per Albert von Buxhoeveden, bisbe de Riga (príncep-bisbe de Livònia), i compost per monjos guerrers alemanys (de Livònia).

Nou!!: Orde Livonià і Germans Livonians de l'Espasa · Veure més »

Gotthard Kettler

Gotthard von Kettler (2 de febrer de 1517 - 17 de maig de 1587) va ser el darrer Mestre de l'Orde Livonià i el primer Duc de Curlàndia i Semigàlia.

Nou!!: Orde Livonià і Gotthard Kettler · Veure més »

Gran Ducat de Lituània

El Gran Ducat de Lituània va ser un estat de l'Europa central i oriental del segle XII i segle XIII fins al 1795.

Nou!!: Orde Livonià і Gran Ducat de Lituània · Veure més »

Gran Ducat de Moscou

Moscòvia, Principat de Moscou (en rus: Княжество Московское, Kniàjestvo Moskóvskoie) o el gran ducat de Moscou (en rus: Великое Княжество Московское: Velíkoie Kniàjestvo Moskóvskoie) és el nom de l'estat rus que va existir des del segle XIV fins al XVI.

Nou!!: Orde Livonià і Gran Ducat de Moscou · Veure més »

Guerra de Livònia

La Guerra de Livònia de 1558 a 1583, també coneguda amb el nom de Primera Guerra del Nord, fou el primer d'una sèrie de conflictes bèl·lics entre Suècia, Polònia, Dinamarca i Rússia per la preponderància a l'espai del Bàltic.

Nou!!: Orde Livonià і Guerra de Livònia · Veure més »

Història d'Estònia

Friedrich Faehlmann (1839) fundador de la Societat científica estoniana - '''3''' Jaan Tõnisson (1868-1941?) un dels fundadors de l'Estat estonià - '''4''' El primer aniversari de la celebració de la independència el 24 de febrer de 1919 - '''5''' La Via Bàltica, manifestació per la independència dels països bàltics (1989) - '''6''' Edgar Savisaar comunista reformador que va negociar la transició cap a la independència - '''7''' Toomas Hendrik Ilves president d'Estònia el 2010. La història d'Estònia, país situat sobre la riba sud-est de la Mar Bàltica que va accedir a la independència el 1918, comença al mil·lenni IX aC, quan les primeres poblacions nòmades penetren sobre el seu territori alliberat per l'última glaciació.

Nou!!: Orde Livonià і Història d'Estònia · Veure més »

Història de Letònia

La història de Letònia comença oficialment en 1920 amb la creació de la primera república de Letònia.

Nou!!: Orde Livonià і Història de Letònia · Veure més »

Història de Lituània

Fronteres històriques de Lituània. La història de Lituània comença com a mínim en 1009, quan es coneix el primer ús escrit registrat del terme.

Nou!!: Orde Livonià і Història de Lituània · Veure més »

Història de Polònia

Boleslau el Valent La història de Polònia es caracteritza per grans variacions en la seva extensió territorial, així com un encadenament de períodes de divisió interna, una època de puixança, invasions i ocupacions per altres potències i el ressorgiment de la nació i l'Estat polonesos.

Nou!!: Orde Livonià і Història de Polònia · Veure més »

Livònia

Livònia al segle XV Livònia (letó: Livonija; estonià: Liivimaa; alemany: Livland; suec: Livland; polonès: Inflanty; rus: Лифляндия o Lifljandija; lituà: livonija) és un territori històric que va ser l'àrea habitada pels livonians, però en l'edat mitjana designava un territori molt més extens controlat per l'orde de Livònia en les costes orientals del mar Bàltic, en les actuals Letònia i Estònia.

Nou!!: Orde Livonià і Livònia · Veure més »

Luteranisme

El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.

Nou!!: Orde Livonià і Luteranisme · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó (en llatí, Pauperes Commilitones Christi Templique Salomonici), també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Orde Livonià і Orde del Temple · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià format per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Orde Livonià і Orde militar · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Orde Livonià і Orde Teutònic · Veure més »

Regne de Polònia

El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.

Nou!!: Orde Livonià і Regne de Polònia · Veure més »

República de Nòvgorod

La República de Nòvgorod (en rus: Новгородская республика; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia i Bielorússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles XII i XV.

Nou!!: Orde Livonià і República de Nòvgorod · Veure més »

Samogítia

Regions ètniques de Lituània. La '''Samogítia''' en verd Samogítia o Samogicia (en samogitià: Žemaitėjė, en lituà: Žemaitija, en llatí: Capitanatus Samogítiae) és el nom d'una regió etnohistòrica corresponent a la major part de l'occident de l'actual Lituània, a la vora del mar Bàltic; té com a límits, al sud el riu Neman, que la separa de la Borússia (actualment óblast de Kaliningrad), al nord el riu Venta, que la separa de la Curlàndia, mentre que els límits orientals amb la resta de Lituània mai no han estat totalment definits.

Nou!!: Orde Livonià і Samogítia · Veure més »

Segimon II August

Segimon II August (en polonès, Zygmunt II August; en lituà, Žygimantas III Augustas I) (Cracòvia, 1520 – Knyszyn, 1572) fou rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548–1572).

Nou!!: Orde Livonià і Segimon II August · Veure més »

Sigulda

Sigulda (en alemany: Segewold) és un poble del municipi de Sigulda, al nord de Letònia i localitzat a la regió històrica de Vidzeme a 53 km de Riga.

Nou!!: Orde Livonià і Sigulda · Veure més »

Suècia

Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.

Nou!!: Orde Livonià і Suècia · Veure més »

Tallinn

Tallinn és la capital d'Estònia.

Nou!!: Orde Livonià і Tallinn · Veure més »

Valdemar IV

Valdemar IV, Valdemar Atterdag o Waldemar (c. - 24 d'octubre 1375 de 1320); l'epítet Atterdag significa "una albada nova", fou Rei de Dinamarca de 1340 a 1375.

Nou!!: Orde Livonià і Valdemar IV · Veure més »

Zemgale

Escut de Zemgale Zemgale, també conegut amb els noms llatinitzats de Semigàlia o Semigallia (en livonià:Zemgale) és una de les regions històriques i culturals de Letònia, de vegades també una part s'inclou a Lituània.

Nou!!: Orde Livonià і Zemgale · Veure més »

1 de setembre

L'1 de setembre és el dos-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.

Nou!!: Orde Livonià і 1 de setembre · Veure més »

1236

Sense descripció.

Nou!!: Orde Livonià і 1236 · Veure més »

1237

L'any 1237 (MCCXXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.

Nou!!: Orde Livonià і 1237 · Veure més »

1290

Sense descripció.

Nou!!: Orde Livonià і 1290 · Veure més »

1346

Països Catalans.

Nou!!: Orde Livonià і 1346 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Orde Livonià і 1410 · Veure més »

1435

Sense descripció.

Nou!!: Orde Livonià і 1435 · Veure més »

1525

Sense descripció.

Nou!!: Orde Livonià і 1525 · Veure més »

1560

Sense descripció.

Nou!!: Orde Livonià і 1560 · Veure més »

1561

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Orde Livonià і 1561 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Orde Livoniana, Orde livonià.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »