Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Instal·la
Accés més ràpid que el navegador!
 

Onomasiologia

Índex Onomasiologia

En lingüística, semàntica i lexicologia, lonomasiologia és l'estudi de la relació entre el concepte o significat (la idea) amb el significant (la paraula o forma).

40 les relacions: Acrònim, Alemany, Atles lingüístic, Cacofonia, Catalunya, Cognició, Composició (gramàtica), Concepte, Corpus lingüístic, Derivació regressiva, Dialecte, Dialectologia, El·lipsi, Etimologia, Etimologia popular, Eufemisme, Fraseologia, Grec, Idea, Idiolecte, Joc de paraules, Lexema, Lexicologia, Lingüística, Mallorca, Manlleu (lingüística), Metonímia, Morfema, Morfologia (lingüística), Neurolingüística, Paraula, Reduplicació, Semasiologia, Semàntica, Significant, Significat, Tabú, Tautologia (retòrica), Teoria de categories, Tesaure.

Acrònim

Un acrònim (del grec άκρος, 'punt més alt', i όνομα, 'nom') és una abreviació formada per lletres o segments de les paraules que componen una frase, per exemple informàtica (informació automàtica).

Nou!!: Onomasiologia і Acrònim · Veure més »

Alemany

L'alemany (en alemany, Deutsch) és una llengua germànica del grup occidental.

Nou!!: Onomasiologia і Alemany · Veure més »

Atles lingüístic

L'atles lingüístic és un atles cartogràfic que representa fenòmens lingüístics.

Nou!!: Onomasiologia і Atles lingüístic · Veure més »

Cacofonia

La cacofonia és l'efecte sonor produït per la proximitat de sons o síl·labes que posseeixen igual pronunciació dins d'una o diverses paraules properes en el discurs, com succeeix per ex.

Nou!!: Onomasiologia і Cacofonia · Veure més »

Catalunya

Catalunya (Cataluña en castellà, Catalonha en occità) és un país europeu situat a la Mediterrània occidental.

Nou!!: Onomasiologia і Catalunya · Veure més »

Cognició

El concepte de cognició (del llatí: cognoscere, 'conèixer') fa referència a l'aptitud dels éssers de processar informació a partir de la percepció, el coneixement adquirit i característiques subjectives que permeten valorar i considerar certs aspectes en detriment d'altres.

Nou!!: Onomasiologia і Cognició · Veure més »

Composició (gramàtica)

La composició és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb derivació prèvia o posterior dels seus components o sense.

Nou!!: Onomasiologia і Composició (gramàtica) · Veure més »

Concepte

El concepte és l'abstracció intel·lectual de les característiques o notes essencials d'un element físic o ideal, i pràcticament és tota aquella especificació que se li dóna a algun objecte o treball.

Nou!!: Onomasiologia і Concepte · Veure més »

Corpus lingüístic

Un corpus lingüístic és un conjunt, normalment molt ampli, d'exemples reals d'ús d'una llengua.

Nou!!: Onomasiologia і Corpus lingüístic · Veure més »

Derivació regressiva

En etimologia, la formació regressiva és el procés de creació d'un nou lexema a partir de la reducció de la paraula, normalment mitjançant l'eliminació d'un afix real o suposat.

Nou!!: Onomasiologia і Derivació regressiva · Veure més »

Dialecte

Un dialecte és una varietat d'una llengua, parlada en una certa àrea geogràfica.

Nou!!: Onomasiologia і Dialecte · Veure més »

Dialectologia

La dialectologia és un camp de la lingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la localització geogràfica (i que sovint no pren en compte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que s'anomena un sociolecte o generacionals cronolectes), o a les variacions en el temps, que s'estudien en lingüística històrica) i els trets que s'hi associen.

Nou!!: Onomasiologia і Dialectologia · Veure més »

El·lipsi

Recurs utilitzat en poesia que consisteix a suprimir algun terme de l'oració, sobreentès gràcies al context.

Nou!!: Onomasiologia і El·lipsi · Veure més »

Etimologia

L'etimologia és la ciència de la lingüística que estudia l'origen i l'evolució de les paraules: quan van entrar en la llengua, de quina font, i la manera en què llur forma i llur significat ha canviat, de manera que el sentit actual pot ser diferent a l'original (en contra de la fal·làcia etimològica).

Nou!!: Onomasiologia і Etimologia · Veure més »

Etimologia popular

L'escut oficial de Calaf reflecteix una etimologia popular Una Etimologia popular, en sentit bàsic, es refereix a establir l'origen d'una paraula basant-se en les creences i opinions de gent no especialitzada en la ciència etimològica.

Nou!!: Onomasiologia і Etimologia popular · Veure més »

Eufemisme

Un eufemisme (del grec "eu" bo i "feme" parlar) és una paraula o expressió que s'utilitza en comptes d'una altra considerada tabú, malsonant o amb una connotació no adequada al context per tal de ser mes delicats, educats, suaus, agradables o bé correctes.

Nou!!: Onomasiologia і Eufemisme · Veure més »

Fraseologia

La fraseologia és, en lingüística, l'estudi de les expressions lexicalitzades, com ara les expressions idiomàtiques, les locucions i unes altres unitats lèxiques compostes per diversos mots (sovint dits frasemes), en les quals les parts que componen l'expressió prenen un significat que no es pot explicar per la sola suma dels seus significats quan han s'utilitzen separadament.

Nou!!: Onomasiologia і Fraseologia · Veure més »

Grec

La llengua grega (ελληνική γλώσσα o simplement ελληνικά AFI hel·lènic) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Onomasiologia і Grec · Veure més »

Idea

Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.

Nou!!: Onomasiologia і Idea · Veure més »

Idiolecte

Un idiolecte és la varietat més petita d'una llengua, o sigui, la variant característica de l'individu.

Nou!!: Onomasiologia і Idiolecte · Veure més »

Joc de paraules

La denominació joc de mots es pot referir tant al mecanisme per crear mots (ludolingüística) com als jocs de mots pensats com a competició o entreteniment.

Nou!!: Onomasiologia і Joc de paraules · Veure més »

Lexema

El lexema és l'arrel o part de la paraula que en conté el significat lèxic, en oposició als morfemes que s'afegeixen per precisar aquest significat o per introduir aspectes gramaticals (com la categoria o la flexió).

Nou!!: Onomasiologia і Lexema · Veure més »

Lexicologia

Lexicologia és la part de la gramàtica que estudia les paraules, elements constitutius de les proposicions, amb les quals es forma el discurs.

Nou!!: Onomasiologia і Lexicologia · Veure més »

Lingüística

La lingüística és la ciència que estudia la llengua natural.

Nou!!: Onomasiologia і Lingüística · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears –per això també se l'anomena la Balear Major–, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Onomasiologia і Mallorca · Veure més »

Manlleu (lingüística)

Un manlleu és un element lingüístic manllevat que passa d'una llengua a una altra llengua i que s'hi integra.

Nou!!: Onomasiologia і Manlleu (lingüística) · Veure més »

Metonímia

La metonímia (del grec meta, «més enllà», i -ònim, «denominació») és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat.

Nou!!: Onomasiologia і Metonímia · Veure més »

Morfema

Un morfema és la unitat mínima significativa de la primera articulació o divisió del signe lingüístic: el mot.

Nou!!: Onomasiologia і Morfema · Veure més »

Morfologia (lingüística)

En lingüística, la morfologia (del grec μορφ-, morph + λογία logia) és la disciplina que estudia l'estructura interna dels mots.

Nou!!: Onomasiologia і Morfologia (lingüística) · Veure més »

Neurolingüística

La neurolingüística és una disciplina que estudia les relacions entre cervell i llenguatge nascuda al segle XIX.

Nou!!: Onomasiologia і Neurolingüística · Veure més »

Paraula

Còdex Claromuntanus escrit en llatí amb caràcters irlandesos. El terme paraula o mot és controvertit, ja que no hi ha límits precisos per a establir què és i què no és una paraula en tant que unitat lingüística.

Nou!!: Onomasiologia і Paraula · Veure més »

Reduplicació

Ocurrència de reduplicació en les llengües del mónM. S. Dryer (2005): '' The World Atlas of Languages Structures '', ISBN 0-19-925591-1 La reduplicació és un procediment morfològic utilitzat en moltes llengües, especialment en la flexió, consistent en què una paraula completa o una part de la mateixa es repeteixi creant una nova forma amb un significat lleugerament diferent.

Nou!!: Onomasiologia і Reduplicació · Veure més »

Semasiologia

La semasiologia (del grec σημασία semasia, “significat”, σημαίνω semaino “indicar, significar”) és una disciplina de la lingüística que s'ocupa de la qüestió “què vol dir el mot X?”.

Nou!!: Onomasiologia і Semasiologia · Veure més »

Semàntica

La semàntica, en un sentit ampli, és la part de la lingüística que estudia la paraula, concretament tot allò relacionat amb el seu significat.

Nou!!: Onomasiologia і Semàntica · Veure més »

Significant

El significant és la part del signe lingüístic localitzable mitjançant un conjunt de sons (forma fònica) o grafies (forma gràfica).

Nou!!: Onomasiologia і Significant · Veure més »

Significat

El significat, en semiòtica i lingüística, és el contingut conceptual associat al significant (element perceptual); la unió de tots dos (indissoluble segons Jakobson i Husserl) configura el signe, i en gramàtica el signe lingüístic (monema, mot, etc.). El significat és diferent del referent (o designat) que és l'objecte de la realitat al qual es refereix el signe.

Nou!!: Onomasiologia і Significat · Veure més »

Tabú

Un tabú (del tongalès o fijià tapu, 'sagrat' o 'prohibit', consagrat, inviolable, brut o maleït), designava el que els profans no poden tocar sense cometre un sacrilegi, cosa interdita per un caràcter sagrat o impur determinat per una tradició magicoreligiosa dels pobles d'Oceania) és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich). La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus. La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l'etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l'anima (1911) on ens posa en relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l'anima i d'exposició de la potència vital o d'altres potències en el cas dels sacerdots i dels mags. El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures. A l'intern de l'escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió, etc., defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l'acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903). En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l'antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912). És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que es dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de "potència" és d'una amplitud superior a l'estricta religiositat, per poder intentar comprendre l'ambivalència d'impuresa i contaminació. El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la "potència" sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat. El tabú fou un element central dins l'obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d'un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició. Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d'una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l'existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d'intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva. Per designar termes considerata tabú (per la mateixa paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.

Nou!!: Onomasiologia і Tabú · Veure més »

Tautologia (retòrica)

La tautologia és una figura de dicció que consisteix en l'ús de diferents paraules per expressar un idèntic significat.

Nou!!: Onomasiologia і Tautologia (retòrica) · Veure més »

Teoria de categories

La teoria de categories és una branca de la matemàtica que estudia de manera abstracta les estructures matemàtiques i llurs relacions.

Nou!!: Onomasiologia і Teoria de categories · Veure més »

Tesaure

Tesaure (Thesaurus) vol dir la casa del tresor.

Nou!!: Onomasiologia і Tesaure · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »