Accés més ràpid que el navegador!
93 les relacions: Afinitat electrònica, Afinitat protònica, Albert Ghiorso, American Institute of Physics, Barn, Cadena de desintegració, Calci, Calci 48, Californi, Capa d'electrons, Clor, Compost químic, Condicions estàndard de pressió i temperatura, Configuració electrònica, Copernici, Criptó, Curi, Desintegració α, Dubnà, Efecte túnel, Electró de valència, Electrodinàmica quàntica, Electronegativitat, Element químic, Element sintètic, Element transurànic, Energia d'ionització, Energia de desintegració, Energia de dissociació, Enllaç covalent, Enllaç iònic, Enllaç químic, Estabilitat del nucli atòmic, Estat d'oxidació, Experiment, Fissió espontània, Flerovi, Fluorur, Forces de van der Waals, Fusió nuclear, Gas, Gas noble, Geometria molecular tetraèdrica, Glenn Theodore Seaborg, Gueorgui Fliórov, Heli, Hidrogen, Ió (àtom), Illa d'estabilitat, Institut d'Estudis Catalans, ..., Institut Unificat de Recerca Nuclear, Interacció espín-òrbita, Isòtop, Isòtops de l'oganessó, Iuri Oganessian, Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, Laboratori Nacional Lawrence Livermore, Livermori, Longitud d'enllaç, Mendelevi, Mercuri (element), Mil·lisegon, Molècula diatòmica, Monoatòmic, Moscou, Nature, Núclid màgic, Neutró, Nombre atòmic, Nucleosíntesi, Oxidació, Període de semidesintegració, Physical Review Letters, Plom, Polaritzabilitat, Producte de desintegració, Província de Moscou, Química quàntica relativista, Química teòrica, Radó, Radioactivitat, Rússia, Reacció nuclear, Regla de l'octet, Símbol químic, Síndrome d'irradiació aguda, Sòlid, Science, Seaborgi, Taula periòdica, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Universitat de Califòrnia a Berkeley, València (química). Ampliar l'índex (43 més) »
Afinitat electrònica
L'afinitat electrònica o electroafinitat d'una molècula o d'un àtom és l'energia despresa quan s'afegeix un electró a un àtom neutre per formar un ió negatiu.
Nou!!: Oganessó і Afinitat electrònica · Veure més »
Afinitat protònica
L'afinitat protònica és l'entalpia implicada en la reacció química, en estat gasós, entre un protó o catió hidrogen, H+, i un anió, A¯, o una molècula neutra, A, per a donar una sola espècie química.
Nou!!: Oganessó і Afinitat protònica · Veure més »
Albert Ghiorso
fou un enginyer nuclear estatunidenc codescobridor de 12 elements químics sintètics (americi, curi, berkeli, californi, einsteini, fermi, mendelevi, nobeli, lawrenci, rutherfordi, dubni i seaborgi), que van del nombre atòmic 95 al 106.
Nou!!: Oganessó і Albert Ghiorso · Veure més »
American Institute of Physics
L'Institut Americà de Física, en anglès "American Institute of Physics" (AIP) promou la ciència, la professió de la física, publica revistes de física, i produeix publicacions per a les societats científiques i d'enginyeria.
Nou!!: Oganessó і American Institute of Physics · Veure més »
Barn
El barn és una unitat per a mesurar superfícies que equival a 10-24 centímetres quadrats que pel seu ordre de magnitud és d'ús molt habitual a la ciència i tecnologia nuclear.
Nou!!: Oganessó і Barn · Veure més »
Cadena de desintegració
Les quatre cadenes radioactives naturals principals Cadena radioactiva de l'urani 235. La cadena de desintegració, sèrie radioactiva o mode de decaïment és el camí que segueix un radioisòtop inestable fins que acaba convertint-se en un isòtop estable.
Nou!!: Oganessó і Cadena de desintegració · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Oganessó і Calci · Veure més »
Calci 48
El calci 48, o Ca-48, és un isòtop poc comú de calci que conté 20 protons i 28 neutrons.
Nou!!: Oganessó і Calci 48 · Veure més »
Californi
El californi és l'element químic de símbol Cf i nombre atòmic 98.
Nou!!: Oganessó і Californi · Veure més »
Capa d'electrons
La taula periòdica amb les capes d'electrons. Una capa d'electrons és cadascun dels nivells d'energia en què es distribueixen els electrons d'un àtom.
Nou!!: Oganessó і Capa d'electrons · Veure més »
Clor
El clor és un element químic de nombre atòmic 17 situat en el grup dels halògens (grup 17) de la taula periòdica dels elements.
Nou!!: Oganessó і Clor · Veure més »
Compost químic
Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.
Nou!!: Oganessó і Compost químic · Veure més »
Condicions estàndard de pressió i temperatura
En general, les condicions estàndard de pressió i temperatura (STP) són conjunts estàndard de condicions per establir mesures experimentals que permetin fer comparacions entre diferents conjunts de dades.
Nou!!: Oganessó і Condicions estàndard de pressió i temperatura · Veure més »
Configuració electrònica
440x440px La configuració electrònica és la distribució dels electrons en els orbitals atòmics al voltant del nucli atòmic d'un àtom o en els orbitals moleculars d'una molècula.
Nou!!: Oganessó і Configuració electrònica · Veure més »
Copernici
El copernici és un element químic sintètic el símbol del qual és Cn i el seu nombre atòmic 112.
Nou!!: Oganessó і Copernici · Veure més »
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Nou!!: Oganessó і Criptó · Veure més »
Curi
El curi és l'element químic de símbol Cm i nombre atòmic 96.
Nou!!: Oganessó і Curi · Veure més »
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Nou!!: Oganessó і Desintegració α · Veure més »
Dubnà
Dubnà - Дубна - és una ciutat de Rússia, a la província de Moscou.
Nou!!: Oganessó і Dubnà · Veure més »
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Nou!!: Oganessó і Efecte túnel · Veure més »
Electró de valència
Quatre enllaços covalents. El carboni té 4 electrons de valència. Els electrons de valència o la capa de valència, són els electrons que es troben en l'últim nivell d'energia de l'àtom que són els de més externs i de gran energia, i que participen en la formació d'enllaços químics.
Nou!!: Oganessó і Electró de valència · Veure més »
Electrodinàmica quàntica
L'electrodinàmica quàntica (EDQ, o QED de l'anglès quantum electrodynamics) és la teoria quàntica del camp electromagnètic, part de la teoria quàntica de camps.
Nou!!: Oganessó і Electrodinàmica quàntica · Veure més »
Electronegativitat
Mapa de potencial electroestàtic d’una molècula d’aigua, on l’àtom d’oxigen té una càrrega més negativa (vermella) que els àtoms d’hidrogen positius (blaus) L'electronegativitat és una magnitud química que mesura la força d'atracció que exerceix un àtom sobre els electrons d'un altre àtom en un enllaç químic.
Nou!!: Oganessó і Electronegativitat · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Oganessó і Element químic · Veure més »
Element sintètic
Elements sintètics són aquells elements químics que la humanitat no coneixia fins que els va sintetitzar, això és, que no els va descobrir com a tals en la naturalesa.
Nou!!: Oganessó і Element sintètic · Veure més »
Element transurànic
Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.
Nou!!: Oganessó і Element transurànic · Veure més »
Energia d'ionització
Ionització d'un àtom d'hidrogen a conseqüència del xoc amb un altre. L'energia d'ionització, simbolitzada E1, és la mínima energia necessària per a extreure un electró d'un àtom neutre o molècula en el seu estat fonamental.
Nou!!: Oganessó і Energia d'ionització · Veure més »
Energia de desintegració
L'energia de desintegració és la diferència d'energia existent entre les partícules inicials i les finals d'un procés de desintegració radioactiva.
Nou!!: Oganessó і Energia de desintegració · Veure més »
Energia de dissociació
Animació de la dissociació d'una molècula diatòmica AB en dos àtoms, A i B. L'energia de dissociació, simbolitzada per D, és l'energia requerida per dissociar, o trencar, una molècula en dues parts.
Nou!!: Oganessó і Energia de dissociació · Veure més »
Enllaç covalent
Enllaç covalent entre hidrogen i carboni per formar metà L'enllaç covalent és un tipus d'enllaç químic en què dos àtoms comparteixen un o més parells d'electrons de tal manera que la seva escorça quedi plena.
Nou!!: Oganessó і Enllaç covalent · Veure més »
Enllaç iònic
Esquema de l'enllaç iònic en el clorur de sodi Estructura d'un cristall de fluorur d'argent L'enllaç iònic és un dels tres tipus d'enllaç químic habituals.
Nou!!: Oganessó і Enllaç iònic · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Oganessó і Enllaç químic · Veure més »
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Nou!!: Oganessó і Estabilitat del nucli atòmic · Veure més »
Estat d'oxidació
Nombres d'oxidació dels elements del 2n període de la taula periòdica. Els cercles plens representen els valors habituals. L'estat d'oxidació o nombre d'oxidació és la càrrega elèctrica, en unitats de càrrega elèctrica elemental, d'un àtom en un compost químic establerta a partir de l'assignació de més o menys electrons que els de l'àtom neutre segons la seva electronegativitat i la dels àtoms veïns amb els quals està enllaçat.
Nou!!: Oganessó і Estat d'oxidació · Veure més »
Experiment
consulta.
Nou!!: Oganessó і Experiment · Veure més »
Fissió espontània
La fissió espontània (FE, o SF, de l'anglès spontaneous fission) és una forma de desintegració radioactiva característica d'isòtops pesats.
Nou!!: Oganessó і Fissió espontània · Veure més »
Flerovi
El flerovi és l'element químic sintètic de símbol Fl i nombre atòmic 114.
Nou!!: Oganessó і Flerovi · Veure més »
Fluorur
Fluorur de calci Un fluorur és un compost químic binari amb altres elements metàl·lics o no metàl·lics.
Nou!!: Oganessó і Fluorur · Veure més »
Forces de van der Waals
Representació esquemàtica de la força d'atracció dipol-dipol en dues molècules de clorur d'hidrogen, HCl, (línia discontínua). Les forces de van der Waals són forces atractives o repulsives febles entre entitats moleculars, o entre grups dins d'una mateixa entitat molecular, diferents de les de formació d'enllaç químic (covalent, iònic o metàl·lic) o de les interaccions electroestàtiques entre ions o grups d'ions i molècules neutres.
Nou!!: Oganessó і Forces de van der Waals · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Oganessó і Fusió nuclear · Veure més »
Gas
Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.
Nou!!: Oganessó і Gas · Veure més »
Gas noble
Els gasos nobles són un grup d'elements químics que tenen propietats similars.
Nou!!: Oganessó і Gas noble · Veure més »
Geometria molecular tetraèdrica
Estructura ideal d'una molècula tetraèdrica amb un àtom central de color rosa. La geometria molecular tetraèdrica és un tipus de geometria molecular en la qual un àtom central es troba al centre enllaçat químicament amb quatre substituents que es troben en les cantonades d'un tetraedre.
Nou!!: Oganessó і Geometria molecular tetraèdrica · Veure més »
Glenn Theodore Seaborg
Glenn Theodore Seaborg (Ishperming, Michigan, 1912 - Lafayette, Califòrnia, 1999) fou un físic, químic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1951.
Nou!!: Oganessó і Glenn Theodore Seaborg · Veure més »
Gueorgui Fliórov
Gueorgui Nikolàievitx Fliórov, Гео́ргий Никола́евич Флёров IPA:; 2 de març de 1913 Rostov del Don, Imperi Rus – 19 de novembre 1990, Moscou, Rússia) fou un destacat físic nuclear rus descobridor de la fissió espontània. L'element químic de nombre atòmic 114 fou anomenat flerovi en honor seu. Fliórov estudià a l'Institut Politècnic de Leningrad i treballà a l'Institut de Física i Tecnologia de Leningrad, sota la direcció d'Ígor Kurtxàtov. El 1940, juntament amb Ígor Kurtxàtov, Iuli Khariton i Mikhaïl Russínov, presentà un pla d'investigació a l'Acadèmia de Ciències Soviètica, «Sobre la utilització de l'energia de la fissió d'urani en una reacció en cadena». Sota aquest projecte investigà les condicions necessàries per a una reacció en cadena a l'urani metàl·lic. Kurtxàtov li encomanà a ell i a Konstantín Pétriak l'observació del flux de neutrons de l'urani. Utilitzà una càmera de ionització, que, per sorpresa seva, continuà registrant la fissió fins i tot després de treure la font de neutrons. Els dos havien descobert la fissió espontània.
Nou!!: Oganessó і Gueorgui Fliórov · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Oganessó і Heli · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Oganessó і Hidrogen · Veure més »
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Nou!!: Oganessó і Ió (àtom) · Veure més »
Illa d'estabilitat
language.
Nou!!: Oganessó і Illa d'estabilitat · Veure més »
Institut d'Estudis Catalans
LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.
Nou!!: Oganessó і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »
Institut Unificat de Recerca Nuclear
LInstitut Unificat de Recerca Nuclear, en anglès: Joint Institute for Nuclear Research (JINR, Объединённый институт ядерныхисследований, ОИЯИ), a Dubnà, (110 km al nord de Moscou), Rússia, és un centre internacional de recerca nuclear amb un equip de 5500 membres, 1200 recercadors incloent 1000 Ph.Ds de 18 estats membres (incloent Armènia, Azerbaijan, Belarús i Kazakhstan).
Nou!!: Oganessó і Institut Unificat de Recerca Nuclear · Veure més »
Interacció espín-òrbita
Estructura fina i hiperfina en hidrogen (no a escala). En física quàntica, la interacció espín-òrbita (també anomenada efecte espín-òrbita o acoblament espín-òrbita) és una interacció relativista del espín d'una partícula amb el seu moviment dins d'un potencial.
Nou!!: Oganessó і Interacció espín-òrbita · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Oganessó і Isòtop · Veure més »
Isòtops de l'oganessó
L'oganessó (Og) fou sintetitzat molt recentment; totes les dades són teòriques.
Nou!!: Oganessó і Isòtops de l'oganessó · Veure més »
Iuri Oganessian
Iuri Tsolàkovitx Oganessian (en rus: Юрий Цолакович Оганесян) (14 d'abril de 1933, Rostov del Don, Unió Soviètica) és un físic nuclear rus d'origen armeni, considerat com l'investigador més important en el camp de la síntesi d'elements químics superpesants.
Nou!!: Oganessó і Iuri Oganessian · Veure més »
Laboratori nacional de Lawrence Berkeley
Laboratori nacional de Lawrence Berkeley, normalment anomenada Berkeley Lab, és un laboratori nacional dels EUA amb seu a Berkeley Hills a prop de Berkeley, Califòrnia que realitza recerca i desenvolupament en nom del departament d'energia dels EUA (DOE).
Nou!!: Oganessó і Laboratori nacional de Lawrence Berkeley · Veure més »
Laboratori Nacional Lawrence Livermore
El Laboratori Nacional Lawrence Livermore (LLNL, sigles del Lawrence Livermore National Laboratory) és un centre de recerca federal a Livermore (Califòrnia, Estats Units).
Nou!!: Oganessó і Laboratori Nacional Lawrence Livermore · Veure més »
Livermori
El livermori és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Lv i el seu nombre atòmic és 116.
Nou!!: Oganessó і Livermori · Veure més »
Longitud d'enllaç
Definició gràfica de longitud d'enllaç ''d'', radi covalent ''rcov'' i radi de van der Waals ''rvdW''. La longitud d'enllaç o distància d'enllaç és la longitud mitjana entre els nuclis de dos àtoms units mitjançant un enllaç covalent en una molècula.
Nou!!: Oganessó і Longitud d'enllaç · Veure més »
Mendelevi
El mendelevi és un element sintètic de la taula periòdica el símbol del qual és Md (anteriorment Mv) i el seu nombre atòmic és 101.
Nou!!: Oganessó і Mendelevi · Veure més »
Mercuri (element)
El mercuri és l'element químic de símbol Hg i nombre atòmic 80.
Nou!!: Oganessó і Mercuri (element) · Veure més »
Mil·lisegon
Un mil·lisegon és el període corresponent a la mil·lèsima fracció d'un segon (0,001s).
Nou!!: Oganessó і Mil·lisegon · Veure més »
Molècula diatòmica
Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.
Nou!!: Oganessó і Molècula diatòmica · Veure més »
Monoatòmic
En física i química, el terme monoatòmic prové etimològicament de la combinació de les paraules gregues mono (un) i atomic (sense parts o irrompible), i significa "un sol àtom".
Nou!!: Oganessó і Monoatòmic · Veure més »
Moscou
Moscou (en rus Москва́, transcrit Moskvà Pronúncia mɐˈskva) és la capital de Rússia.
Nou!!: Oganessó і Moscou · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Oganessó і Nature · Veure més »
Núclid màgic
Gràfic de la taula d'isòtops Un núclid màgic és un núclid amb un nombre de nucleons anomenat "màgic" perquè fa que el núclid sigui excepcionalment estable, molt més del que es podria esperar.
Nou!!: Oganessó і Núclid màgic · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Oganessó і Neutró · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Oganessó і Nombre atòmic · Veure més »
Nucleosíntesi
La nucleosíntesi és el procés de creació de nous nuclis atòmics a partir dels nucleons preexistents (neutrons i protons) per generar tota la resta d'elements de la taula periòdica.
Nou!!: Oganessó і Nucleosíntesi · Veure més »
Oxidació
Oxidació del ferro. L'oxidació és el procés electroquímic pel qual un ió o àtom perd un o diversos electrons.
Nou!!: Oganessó і Oxidació · Veure més »
Període de semidesintegració
Isòtops, representats pel seu nombre de neutrons N enfront del seu nombre de protons Z. El períodes de semidesintegració es representen amb escala de colors. El període de semidesintegració, període radioactiu o semivida, t_o T_, d'un radionúclid és el temps que transcorre fins que la meitat dels nuclis d'una mostra pura d'una espècie de radionúclid determinada decaigui (es transformi) en un altre nucli diferent a causa de la seva inestabilitat nuclear.
Nou!!: Oganessó і Període de semidesintegració · Veure més »
Physical Review Letters
Physical Review Letters (PRL), establerta el 1958, és una revista científica avaluada per experts que es publica 52 vegades a l'any per la Societat Americana de Física.
Nou!!: Oganessó і Physical Review Letters · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Oganessó і Plom · Veure més »
Polaritzabilitat
Polarització d'ions. Superior: dos ions no polaritzats; mitjà: catió i anió lleugerament polaritzats; inferior: ions polaritzats amb superposició dels niguls electrònics. La polaritzabilitat és la tendència a deformar-se un ió, perdent la simetria esfèrica de l'ió lliure, a conseqüència d'atraccions o repulsions electroestàtiques que experimenta el núvol electrònic.
Nou!!: Oganessó і Polaritzabilitat · Veure més »
Producte de desintegració
En física nuclear, el producte de desintegració radioactiva o descendent radioactiu, és el núclid que resulta d'un procés de desintegració radioactiva.
Nou!!: Oganessó і Producte de desintegració · Veure més »
Província de Moscou
La província de Moscou (Моско́вская о́бласть, Moskóvskaia óblast) també anomenada Podmoscòvia (Подмоско́вье, Podmoskòvie, literalment: sota Moscou) és un subjecte federal de Rússia.
Nou!!: Oganessó і Província de Moscou · Veure més »
Química quàntica relativista
La química quàntica relativista combina la mecànica relativista amb la química quàntica per descriure les propietats i l'estructura dels elements químics, particularment els més pesants de la taula periòdica.
Nou!!: Oganessó і Química quàntica relativista · Veure més »
Química teòrica
La química teòrica és l'estudi de la química a través d'un raonament teòric fonamental, habitualment amb l'ajuda de les matemàtiques i de la física.
Nou!!: Oganessó і Química teòrica · Veure més »
Radó
El radó és l'element químic de símbol Rn i nombre atòmic 86.
Nou!!: Oganessó і Radó · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Oganessó і Radioactivitat · Veure més »
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Nou!!: Oganessó і Rússia · Veure més »
Reacció nuclear
Reacció nuclear del Liti amb Deuteri que dona dos nuclis Heli4. Reacció nuclear de fissió Reaccions nuclears de fusió al Sol Una reacció nuclear és un procés al qual, de manera espontània o induïda, un o més nuclis atòmics canvia la seva composició, és a dir el nombre de protons o de neutrons que conté.
Nou!!: Oganessó і Reacció nuclear · Veure més »
Regla de l'octet
Estructures de Lewis d'alguns elements amb la representació dels electrons de la capa de valència i dos composts on l'O compleix la regla de l'octet La regla de l'octet fou enunciada pel químic nord-americà Gilbert Newton Lewis (1875-1946) l'any 1916 i diu: Els gasos nobles (He, Ne, Ar, Kr, Xe, Rn) estan ubicats a l'extrem dret de la taula periòdica i són inerts, o sigui que és molt difícil que reaccionin amb un altre element.
Nou!!: Oganessó і Regla de l'octet · Veure més »
Símbol químic
Els símbols químics són els diferents signes abreviats, d'una o dues lletres, que s'utilitzen per identificar i evitar la representació gràfica dels àtoms d'un element en lloc dels seus noms complets.
Nou!!: Oganessó і Símbol químic · Veure més »
Síndrome d'irradiació aguda
En 2001-2002, a Geòrgia, va haver tres persones que van patir la síndrome a causa del robatori d'estronci radioactiu d'un generador termoelèctric de radioisòtops. La síndrome per irradiació aguda (SIA), més coneguda popularment com a enverinament per radiació, és una col·lecció d'efectes sobre la salut ocasionats per una exposició als teixits biològics d'un organisme per una font de radiacions ionitzants extremadament intenses, en un curt període.
Nou!!: Oganessó і Síndrome d'irradiació aguda · Veure més »
Sòlid
Un cub de gel. El gel és aigua en estat sòlid La solidesa és un estat de la matèria que es caracteritza per un volum i forma definits; un sòlid es resisteix a la deformació, a canviar la seva forma i volum; i a la dilatació i a la compressió.
Nou!!: Oganessó і Sòlid · Veure més »
Science
Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.
Nou!!: Oganessó і Science · Veure més »
Seaborgi
El seaborgi és un element químic sintètic el símbol del qual és Sg i el seu nombre atòmic és 106.
Nou!!: Oganessó і Seaborgi · Veure més »
Taula periòdica
upright.
Nou!!: Oganessó і Taula periòdica · Veure més »
Unió Internacional de Química Pura i Aplicada
La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.
Nou!!: Oganessó і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »
Universitat de Califòrnia a Berkeley
La Universitat de Califòrnia a Berkeley (sovint abreujada UC Berkeley) és una universitat pública situada a Berkeley, a l'Àrea de la Badia de San Francisco (Califòrnia, Estats Units).
Nou!!: Oganessó і Universitat de Califòrnia a Berkeley · Veure més »
València (química)
En química, la valència d'un element és la mesura de la seva capacitat de combinació amb altres àtoms quan forma compostos químics o molècules.
Nou!!: Oganessó і València (química) · Veure més »
Redirigeix aquí:
Eka-radó, Ekaradó, Oganesson, Oganessoni, Ununocti, Uuo.
