Accés més ràpid que el navegador!
188 les relacions: Acidificació de l'oceà, Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera, Aigua, Aigua de mar, Albatros, Aleta (anatomia animal), Alguerès, Algues brunes, Algues vermelles, Amèrica, Amèrica del Nord, Anemones de mar, Antàrtida, Anxova, Aràbia, Arxipèlag, Austràlia, Àfrica, Àfrica-Euràsia, Àrtic, Àsia, Bacallà, Badia, Badia de Baffin, Badia de Hudson, Bartolomeu Dias, Basalt, Bòsfor, Bentos, Biosfera, Bomba biològica, Cerati, Cetacis, Charles Robert Darwin, Chondrus, Cocodril marí, Colòmbia, Continent, Corallina, Coralls, Corrent circumpolar antàrtic, Corrent de Humboldt, Corrent de Kuroshio, Corrent del Golf, Coscinodiscofícies, Coscinodiscus, Costa, Crancs, Crustacis, Curtis Ebbesmeyer, ..., Deixalles marines, Diatomees, Diòxid de silici, Dinoflagel·lats, Dofí comú de musell curt, Dugong, Ecosistema, Edmond Halley, Efecte de Coriolis, Equinoderms, Escorça terrestre, Escorbut, Espiral d'Ekman, Esquelet, Estret, Estret de Bering, Estret de Gibraltar, Estret de Hudson, Estret de Magallanes, Estret de Malacca, Europa, Expedició Challenger, Fauna, Fernão de Magalhães, Fitoplàncton, Flora, Foques, Fossa de les Mariannes, Gavines, Gènere (biologia), Gelidium, Gir oceànic, Golf (geografia), Golf Pèrsic, Gonyaulax, Gracilaria, Gran Llac Salat, Grec antic, Groenlàndia, Gustaf Olof Svante Arrhenius, Hannó el Navegant, Hàbitat, Hidrosfera, Ictiosaures (ordre), Iguana marina, Illes de la Sonda, Indonèsia, Invertebrats, Jacques-Yves Cousteau, Juan Sebastián Elcano, Laminaria, Larva, Latitud, Llúdria marina, Longitud (geografia), Maldives, Manglar, Mangle, Mar, Mar Blanca, Mar Càspia, Mar d'Amundsen, Mar d'Aral, Mar de Barentsz, Mar de Beaufort, Mar de Bellingshausen, Mar de Bering, Mar de Groenlàndia, Mar de Kara, Mar de la Cooperació, Mar de la Sibèria Oriental, Mar de Labrador, Mar de Làptev, Mar de Lincoln, Mar de Noruega, Mar de Ross, Mar de Scotia, Mar de Weddell, Mar dels Cosmonautes, Mar dels Txuktxis, Mar Mediterrània, Mar Negra, Marea, Mascarells, Medusa, NASA, Nivell mitjà del mar, Noctiluca, Ocèan, Oceanografia, Oceà Antàrtic, Oceà Atlàntic, Oceà Índic, Oceà Àrtic, Oceà Pacífic, Ona marina, Orca, Organització Hidrogràfica Internacional, Os polar, Ou (biologia), Oviparisme, Oxigen, Pas de Drake, Píteas, Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord, Península de Malacca, Per mil, Pingüins, Plàncton, Porphyra, Pota, Quetògnats, Rèptils, Rorqual blau, Salinitat, Sardina, Sargassos, Sèssil, Sirenis, Sopa de plàstic del Pacífic, Tauró balena, Taurons, Temperatura, Terra, Terratrèmol, Thalassia, Tsunami, Tsunami de l'oceà Índic del 2004, Tunicats, Vikings, Viviparisme, Volcà, Xarxa tròfica, Zheng He, Zooplàncton, Zostera, 2004, 26 de desembre. Ampliar l'índex (138 més) »
Acidificació de l'oceà
alt.
Nou!!: Oceà і Acidificació de l'oceà · Veure més »
Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera
LAdministració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA) és una agència científica del Departament de Comerç del govern dels Estats Units enfocat en l'estudi de les condicions dels oceans i l'atmosfera.
Nou!!: Oceà і Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Oceà і Aigua · Veure més »
Aigua de mar
Composició de l'aigua de mar. L'aigua de mar és una solució química basada en aigua que compon els oceans i mars de la Terra.
Nou!!: Oceà і Aigua de mar · Veure més »
Albatros
Els albatros (Diomedeidae) són una família de grans aus marines relacionats amb els procel·làrids, els hidrobàtids i els pelecanòidids, dins l'ordre dels procel·lariformes.
Nou!!: Oceà і Albatros · Veure més »
Aleta (anatomia animal)
aletes pectorals (per parells) Una aleta és qualsevol dels apèndixs membranosos mitjançant els quals es mouen dins l'aigua els peixos i altres animals aquàtics.
Nou!!: Oceà і Aleta (anatomia animal) · Veure més »
Alguerès
L'alguerès o alguerés (pron. algueresa) és el dialecte del català que se parla a la ciutat de l'Alguer, al nord-oest de l'illa de Sardenya.
Nou!!: Oceà і Alguerès · Veure més »
Algues brunes
Les algues brunes, algues marrons o feòfits (Phaeophyceae) són una classe d'algues que es distingeixen bé de la resta d'algues pel seu color, sempre dins una gamma de bruns, des del daurat fins al negre.
Nou!!: Oceà і Algues brunes · Veure més »
Algues vermelles
Les algues vermelles o rodòfits (Rhodophyta) són uns organismes fotosintètics que contenen clorofil·la a que poden ser unicel·luars i pluricel·luars.
Nou!!: Oceà і Algues vermelles · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Oceà і Amèrica · Veure més »
Amèrica del Nord
L'Amèrica del Nord és un subcontinent d'Amèrica, que s'estén, geopolíticament, des d'Alaska i Groenlàndia al nord, fins a la frontera de Mèxic amb Guatemala i Belize al sud.
Nou!!: Oceà і Amèrica del Nord · Veure més »
Anemones de mar
Els actiniaris (Actiniaria), coneguts popularment com a anemones de mar, són un ordre d'animals marins predadors de la subclasse dels hexacoral·lis.
Nou!!: Oceà і Anemones de mar · Veure més »
Antàrtida
LAntàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud.
Nou!!: Oceà і Antàrtida · Veure més »
Anxova
Venedor d'anxoves al Piemont, Itàlia, 1971 L’anxova és un aliment preparat a partir de peixos marins petits i comuns de la família dels engràulids que s'utilitzen com a aliment humà i esquer per a peixos.
Nou!!: Oceà і Anxova · Veure més »
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Nou!!: Oceà і Aràbia · Veure més »
Arxipèlag
Un arxipèlag o arxipèleg és un conjunt d'illes sovint amb característiques geogràfiques o geomorfològiques similars, per exemple l'origen volcànic, un conjunt d'atols...
Nou!!: Oceà і Arxipèlag · Veure més »
Austràlia
Austràlia, oficialment la Mancomunitat d'Austràlia (en anglès: Commonwealth of Australia), és un estat de l'hemisferi sud que conforma un continent; i que inclou, a més, diverses illes petites dels oceans Pacífic i Índic.
Nou!!: Oceà і Austràlia · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Oceà і Àfrica · Veure més »
Àfrica-Euràsia
Àfrica-Euràsia o Eurafràsia és el supercontinent més gran de la Terra.
Nou!!: Oceà і Àfrica-Euràsia · Veure més »
Àrtic
La línia vermella indica la isoterma de 10 °C de mitjana el juliol, a vegades utilitzada per definir la frontera de la regió àrtica L'Àrtic (també anomenada Àrtida) és la zona geogràfica de la Terra que envolta el pol Nord, a l'extrem oposat de l'Antàrtida.
Nou!!: Oceà і Àrtic · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Oceà і Àsia · Veure més »
Bacallà
El bacallà comú o de l'Atlàntic, (també bacallar, abadejo i juliana o merluça (en rossellonès i català antic), (Gadus morhua) és una espècie de peix teleosti de l'ordre dels gadiformes. Viu en mars fredes del nord. Generalment el bacallà és de talla menuda, encara que alguns exemplars poden assolir cent kilograms de pes amb una mida de fins a quasi dos metres. S'alimenta d'altres peixos més petits, com l'areng (Clupea harengus) o la sardina (Sardina pilchardus).
Nou!!: Oceà і Bacallà · Veure més »
Badia
Badia d'Acapulco a Mèxic Una badia és una entrada de mar, oceà o llac envoltada per terra llevat d'una obertura, que sol ser més gran que no pas la penetració de terra endins, contraposant-se en certa manera als golfs.
Nou!!: Oceà і Badia · Veure més »
Badia de Baffin
Situació de la badia de Baffin. Extensió de la badia de Baffin. La badia de Baffin (en inuktitut: Saknirutiak Imanga, en anglès: Baffin Bay, en francès: Baie de Baffin, en kalaallisut: Baffinip Kangerliumanersua, en danès: Baffin Bugten) és, malgrat el seu nom, una mar que fa la transició entre els oceans Atlàntic -amb el qual connecta a través de l'estret de Davis- i Àrtic, a través de l'estret de Nares.
Nou!!: Oceà і Badia de Baffin · Veure més »
Badia de Hudson
La badia de Hudson (en anglès Hudson Bay, en francès Baie d'Hudson, en inuktitut Kangiqsualuk Ilua, en cree Wînipekw o Wînipâkw) és una gran cos d'aigua que es troba al nord-est del Canadà.
Nou!!: Oceà і Badia de Hudson · Veure més »
Bartolomeu Dias
Bartolomeu Dias (ca. 1450 - prop del cap de Bona Esperança, Sud-àfrica, 29 de maig de 1500) va ser un navegant i explorador portuguès al servei del rei Joan II de Portugal que va explorar el litoral africà a la recerca d'un pas cap a les Índies i els regnes llegendaris del Preste Joan, evitant la ruta mediterrània, amenaçada pels turcs i els pirates.
Nou!!: Oceà і Bartolomeu Dias · Veure més »
Basalt
El basalt és una roca ígnia volcànica de color fosc, de gra fi, de textura vítria o hipocristal·lina i de composició màfica -rica en silicats de magnesi i ferro (principalment plagiòclasi i piroxens i amb la presència possible d'olivina i foids), i de baix contingut en sílice-; també pot tenir vidre volcànic intersticial.
Nou!!: Oceà і Basalt · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Oceà і Bòsfor · Veure més »
Bentos
Els bentos o organismes bentònics són aquells organismes demersals que viuen als fons marins, també anomenat la zona bentònica o simplement el bentos.
Nou!!: Oceà і Bentos · Veure més »
Biosfera
La biosfera és la suma de tots els ecosistemes.
Nou!!: Oceà і Biosfera · Veure més »
Bomba biològica
Intercanvi entre l'aire i el mar de CO₂ Una bomba biològica en bioquímica dels oceans és la suma dels processos biològics de transport de carboni de la zona eufòtica superficial a l'interior de l'oceà.
Nou!!: Oceà і Bomba biològica · Veure més »
Cerati
Els ceratis (Ceratium) són un gènere de la família de les ceratícies.
Nou!!: Oceà і Cerati · Veure més »
Cetacis
Els cetacis (Cetacea) són un ordre de mamífers euteris completament adaptats a la vida aquàtica.
Nou!!: Oceà і Cetacis · Veure més »
Charles Robert Darwin
Charles Robert Darwin (/; Shrewsbury, 12 de febrer del 1809 - Down House, 19 d'abril del 1882) fou un naturalista, geòleg i biòleg anglès, conegut principalment per les seves contribucions a la ciència de l'evolució.
Nou!!: Oceà і Charles Robert Darwin · Veure més »
Chondrus
Chondrus és un gènere d'algues vermelles que conté 11 espècies.
Nou!!: Oceà і Chondrus · Veure més »
Cocodril marí
El cocodril marí, cocodril d'estuari o cocodril porós (Crocodylus porosus) és el més gran rèptil que existeix, amb una longitud d'uns 6 metres.
Nou!!: Oceà і Cocodril marí · Veure més »
Colòmbia
Colòmbia —o la República de Colòmbia— és un estat de l'Amèrica del Sud.
Nou!!: Oceà і Colòmbia · Veure més »
Continent
348x348px Un continent és una vasta extensió de terra emergida amb fronteres usualment delimitades per accidents del relleu.
Nou!!: Oceà і Continent · Veure més »
Corallina
Corallina és un gènere d'algues roges marines que disposen d'esquelets durs calcaris i estan embrancades amb articulacions.
Nou!!: Oceà і Corallina · Veure més »
Coralls
Cicle de vida del corall Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous de l'embrancament dels cnidaris.
Nou!!: Oceà і Coralls · Veure més »
Corrent circumpolar antàrtic
miniatura El corrent circumpolar antàrtic (CCA) és el corrent principal de l'oceà Antàrtic i l'únic que dona la volta al món sencer.
Nou!!: Oceà і Corrent circumpolar antàrtic · Veure més »
Corrent de Humboldt
El corrent de Humboldt, també anomenat Corrent de Perú, és un corrent oceànic fred i de baixa salinitat que flueix cap al nord per la costa occidental d'Amèrica del Sud.
Nou!!: Oceà і Corrent de Humboldt · Veure més »
Corrent de Kuroshio
El corrent d'Oyashio xocant amb el corrent de Kuroshio. Els remolins de tons verdencs són proliferacions de població de fitoplàncton a causa de la barreja d'aigües tan diferents. El corrent de Kuroshio (també conegut com a Kuro-Shiva o corrent del Japó) és un corrent oceànic que flueix des de l'est de les costes japoneses en direcció nord-est i que creua l'oceà Pacífic.
Nou!!: Oceà і Corrent de Kuroshio · Veure més »
Corrent del Golf
El corrent del Golf és un corrent oceànic que duu aigua càlida des del Carib fins a les costes d'Europa Occidental travessant l'Atlàntic Nord.
Nou!!: Oceà і Corrent del Golf · Veure més »
Coscinodiscofícies
Coscinodiscophyceae o Centrales és un ordre tradicional de diatomees.
Nou!!: Oceà і Coscinodiscofícies · Veure més »
Coscinodiscus
Coscinodiscus és un gènere d'organismes cromalveolats i una diatomea.
Nou!!: Oceà і Coscinodiscus · Veure més »
Costa
Costa rocosa de l'oceà Atlàntic, Porto Covo, Portugal La costa, línia de costa o riba de la mar, es defineix com la zona terrestre d'un continent o d'una illa on la terra limita amb l'oceà o amb un llac, conformant un espai amb un relleu singular.
Nou!!: Oceà і Costa · Veure més »
Crancs
Cranc o carranc és el nom comú de diverses espècies de crustacis decàpodes.
Nou!!: Oceà і Crancs · Veure més »
Crustacis
Els crustacis (Crustacea) són un subembrancament d'artròpodes que compta amb gairebé 67.000 espècies, però falten per descriure'n fins a cinc o deu vegades aquest nombre.
Nou!!: Oceà і Crustacis · Veure més »
Curtis Ebbesmeyer
Curtis Ebbesmeyer és un oceanògraf nord-americà, (24 d'abril de 1943, Los Angeles, Califòrnia), va estudiar a la Universitat de Washington, on va obtenir un PhD l'any 1973, dedicant-se al monitoratge dels corrents oceànics.
Nou!!: Oceà і Curtis Ebbesmeyer · Veure més »
Deixalles marines
Desferres marines en la costa de Hawaii El problema és global. Aquesta és la platja Msasani a Dar es Salaam, Capital de Tanzània, en l'Oceà Índic Les deixalles marines, escombraries marines o desfets plàstics són desaprofitaments d'activitats humanes que deliberadament o accidentalment suren en llacs, mars, oceans i rius.
Nou!!: Oceà і Deixalles marines · Veure més »
Diatomees
Les diatomees o bacil·lariofícies (Bacillariophyceae) són una classe d'algues unicel·lulars microscòpiques (encara que n'existeixen algunes que formen colònies), que s'enquadra dintre del fílum Heterokontophyta, superfílum Chromista, regne protoctist, domini Eukarya.
Nou!!: Oceà і Diatomees · Veure més »
Diòxid de silici
El compost químic conegut com a diòxid de silici o sílice és l'òxid de silici, amb fórmula química SiO₂, que es troba més freqüentment a la natura com el quars i en diversos organismes vius.
Nou!!: Oceà і Diòxid de silici · Veure més »
Dinoflagel·lats
Els dinoflagel·lats (Dinoflagellata, del grec dinos, girant i del llatí, flagellum, fuet) són un extens fílum d'alveolats flagel·lats.
Nou!!: Oceà і Dinoflagel·lats · Veure més »
Dofí comú de musell curt
El dofí comú de musell curt (Delphinus delphis) és un dofí de petita mida (220 cm de grandària màxima), cos molt estilitzat, bec llarg, i d'hàbits fortament socials.
Nou!!: Oceà і Dofí comú de musell curt · Veure més »
Dugong
El dugong (Dugong dugon) és el sireni actual més menut, únic representant del seu gènere i l'únic membre vivent de la família Dugongidae, que inclou també l'extinta vaca marina de Steller.
Nou!!: Oceà і Dugong · Veure més »
Ecosistema
Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d'organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d'un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.
Nou!!: Oceà і Ecosistema · Veure més »
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Nou!!: Oceà і Edmond Halley · Veure més »
Efecte de Coriolis
Figura 1: El sentit de gir en sentit contrari a les agulles del rellotge d'una depressió atmosfèrica s'explica per la força de Coriolis i pel gradient de pressió. L'efecte de Coriolis, acceleració de Coriolis o força de Coriolis és una acceleració aparent, afegida a la real, que un observador atribueix a un cos en moviment amb una velocitat diferent a zero, quan l'observa des d'un sistema de referència S' en rotació respecte a un sistema de referència inercial S. És a dir, sempre apareix quan hi ha una translació de qualsevol cos respecte a una rotació.
Nou!!: Oceà і Efecte de Coriolis · Veure més »
Equinoderms
Els equinoderms (Echinodermata, del grec ἐχῖνος echinos 'eriçó'; i δέρμα derma 'pell') són un embrancament d'animals deuteròstoms.
Nou!!: Oceà і Equinoderms · Veure més »
Escorça terrestre
Mantell superior. '''4''': Escorça oceànica. L'escorça terrestre és la part sòlida i més externa de la Terra.
Nou!!: Oceà і Escorça terrestre · Veure més »
Escorbut
Lescorbut és una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada «àcid ascòrbic» perquè prevé i cura l'escorbut).
Nou!!: Oceà і Escorbut · Veure més »
Espiral d'Ekman
L'espiral d'Ekman és un model teòric que explica el moviment de les capes d'un fluid per l'acció de l'efecte de Coriolis.
Nou!!: Oceà і Espiral d'Ekman · Veure més »
Esquelet
Esquelet d'un rorqual blau En biologia, un esquelet és una carcassa rígida que proporciona la protecció i l'estructura en molts tipus d'animals, en particular els del cordats i els dels ecdisozous.
Nou!!: Oceà і Esquelet · Veure més »
Estret
L'Estret de Gibraltar en perspectiva Un estret o freu és una llença, un braç de mar o un canal estret d'aigua que connecta dues masses d'aigua més grans, i per tant, es troba entre dues masses de terra.
Nou!!: Oceà і Estret · Veure més »
Estret de Bering
Lestret de Bering (en anglès Bering Strait, en rus Берингов пролив, Béringov proliv) és el pas marí situat entre el cap Dejniov, l'extrem oriental d'Àsia, i el cap Príncep de Gal·les, el punt més occidental d'Amèrica; és a dir, separa Sibèria d'Alaska, o, cosa que és el mateix, Rússia dels Estats Units.
Nou!!: Oceà і Estret de Bering · Veure més »
Estret de Gibraltar
Lestret de Gibraltar és un estret que comunica l'oceà Atlàntic amb la mar Mediterrània i que separa Europa d'Àfrica.
Nou!!: Oceà і Estret de Gibraltar · Veure més »
Estret de Hudson
Ontàrio L'estret de Hudson uneix l'oceà Atlàntic amb la badia de Hudson a Canadà.
Nou!!: Oceà і Estret de Hudson · Veure més »
Estret de Magallanes
L'estret de Magallanes és un braç de mar que obre una via navegable entre el sud de la part continental de Xile i l'Illa Gran de Terra del Foc.
Nou!!: Oceà і Estret de Magallanes · Veure més »
Estret de Malacca
Lestret de Malacca (en malai Selat Melaka, en indonesi Selat Malaka, en tailandèsช่องแคบ มะละกา, en tàmil மலாக்கா நீரிணை, Malākkā nīriṇai, en xinès: 馬六甲 海峽 / 马六甲 海峡)) és un braç de mar que separa la península de Malacca de l'illa indonèsia de Sumatra. D'una longitud d'uns 930 km, una amplada mínima de 38 km i una fondària mínima de 25 m, és la via de comunicació principal entre l'oceà Índic i el Pacífic, i més concretament entre la mar d'Andaman i la mar de la Xina Meridional. Rep el nom del sultanat de Malaca que va governar l’arxipèlag entre els anys 1400 i 1511, el centre d’administració del qual es trobava a l'estat actual de Malaca, Malàisia. Des de la perspectiva econòmica i estratègica, l'estret de Malaca és una de les vies marítimes més importants del món. De mitjana, 250 vaixells passen cada dia a través de l'estret, que és una ruta de navegació importantíssima, ja que vincula tota la mar de la Xina amb l'oceà Índic i Europa a través del canal de Suez. A la part central és on es troba la seva mínima profunditat, cosa que condiciona el calat dels vaixells que el travessen. Els vaixells de mida i calat màxims aptes per travessar l'estret es coneixen com a Malaccamax (limitats a un calat de 20 m).
Nou!!: Oceà і Estret de Malacca · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Oceà і Europa · Veure més »
Expedició Challenger
Una il·lustració del HMS Challenger L'expedició Challenger va ser una expedició científica que va aportar multitud de descobriments i que va posar les bases del que esdevindria l'oceanografia moderna.
Nou!!: Oceà і Expedició Challenger · Veure més »
Fauna
Fauna La fauna és el conjunt d'espècies animals que habiten en una regió geogràfica, que són pròpies d'un període geològic o que hom pot trobar en un ecosistema determinat.
Nou!!: Oceà і Fauna · Veure més »
Fernão de Magalhães
Fernão de Magalhães (conegut també com a Magallanes en castellà, Magellanus en llatí o Magellan en francès i anglès, entre altres variants), nascut al nord de Portugal, probablement a Ponte da Barca, al voltant del 1480 i mort a l'illa de Mactan (vora l'illa de Cebú, a les Filipines) el 27 d'abril de 1521, va ser un navegant i explorador portuguès de l'època dels grans descobriments.
Nou!!: Oceà і Fernão de Magalhães · Veure més »
Fitoplàncton
Diatomees vistes amb un microscopi El fitoplàncton és el component autòtrof del plàncton.
Nou!!: Oceà і Fitoplàncton · Veure més »
Flora
Esquema simplificat de la flora d'una illa - totes les espècies de plantes estan emmarcades Flora, en botànica, té dues accepcions.
Nou!!: Oceà і Flora · Veure més »
Foques
Les foques, llops marins o de mar, vells marins, o serenes en rossellonès (Phocidae) són la família de carnívors més adaptada a la vida aquàtica, amb totes les característiques que això comporta.
Nou!!: Oceà і Foques · Veure més »
Fossa de les Mariannes
La fossa de les Mariannes és la més profunda fossa marina coneguda i el lloc més profund de l'escorça terrestre.
Nou!!: Oceà і Fossa de les Mariannes · Veure més »
Gavines
Les gavines són ocells marins que pertanyen a la família dels làrids i a l'ordre dels caradriformes i són excel·lents voladors, bé que no volen mai en ple oceà i es limiten a migrar vorejant les costes.
Nou!!: Oceà і Gavines · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Oceà і Gènere (biologia) · Veure més »
Gelidium
Gelidium és un gènere d'algues vermelles tal·loides de la família gelidiàcies, que conté 124 espècies.
Nou!!: Oceà і Gelidium · Veure més »
Gir oceànic
En oceanografia, un gir oceànic, o simplement un gir, és qualsevol gran sistema de corrents marins rotatius, particularment els que estan relacionats amb els grans moviments del vent.
Nou!!: Oceà і Gir oceànic · Veure més »
Golf (geografia)
Un golf és una part de l'oceà o mar, de gran extensió, tancat per puntes o caps de terra.
Nou!!: Oceà і Golf (geografia) · Veure més »
Golf Pèrsic
Mapa El golf Pèrsic (literalment ‘golf Aràbic’, i, menys usual,, ‘golf Pèrsic’, tot i que històricament també, ‘mar de Pèrsia’, entre altres noms) és un gran golf format per una part del mar de Pèrsia, entre Aràbia i l'Iran.
Nou!!: Oceà і Golf Pèrsic · Veure més »
Gonyaulax
Gonyaulax és un gènere de Dinoflagel·lats amb l'espècie tipus Gonyaulax spinifera (Claparède et Lachmann) Diesing.
Nou!!: Oceà і Gonyaulax · Veure més »
Gracilaria
Gracilaria és un gènere d'algues roges (Rhodophyta) important econòmicament perquè són algues comestibles.
Nou!!: Oceà і Gracilaria · Veure més »
Gran Llac Salat
El Gran Llac Salat (en anglès Great Salt Lake), localitzat a la regió septentrional de l'estat nord-americà de Utah, és el llac salat més gran de l'hemisferi occidental,.
Nou!!: Oceà і Gran Llac Salat · Veure més »
Grec antic
El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).
Nou!!: Oceà і Grec antic · Veure més »
Groenlàndia
Groenlàndia o bé Grenlàndia (Kalaallit Nunaat en groenlandès; Grønland en danès) és un país constituent del Regne de Dinamarca, situat entre l'oceà Àrtic i l'oceà Atlàntic, a l'est de les illes àrtiques del Canadà.
Nou!!: Oceà і Groenlàndia · Veure més »
Gustaf Olof Svante Arrhenius
, de vegades anomenat Olaf Arrhenius, va ser un oceanògraf geoquímic.
Nou!!: Oceà і Gustaf Olof Svante Arrhenius · Veure més »
Hannó el Navegant
La ruta d'Hannó el Navegant. Hannó el Navegant (Ἄννων) fou un navegant cartaginès sota el nom del qual queda constància d'un Periplus (περίπλους) conegut per El periple de Hannó, un breu relat d'un viatge a una part d'Àfrica.
Nou!!: Oceà і Hannó el Navegant · Veure més »
Hàbitat
Un hàbitat és el lloc físic on viu un organisme, sovint caracteritzat per una forma vegetal o per una peculiaritat física dominant (un hàbitat de llacunes o un hàbitat de bosc).
Nou!!: Oceà і Hàbitat · Veure més »
Hidrosfera
cicle de l'aigua, un procés clau de la hidrosfera La hidrosfera (del grec υδρός hydros: aigua i σφαιρα sphaira: esfera) descriu dintre de les Ciències de la Terra el sistema material constituït per l'aigua que es troba a la Terra.
Nou!!: Oceà і Hidrosfera · Veure més »
Ictiosaures (ordre)
Els ictiosaures (Ichthyosauria, del grec 'rèptils peix') són un ordre de sauròpsids (rèptils), marins i vivípars, que probablement van sorgir a finals del període Permià i s'extingiren a finals del Cretaci.
Nou!!: Oceà і Ictiosaures (ordre) · Veure més »
Iguana marina
La iguana marina (Amblyrhynchus cristatus) és una espècie de sauròpsid (rèptil) escatós de la família dels iguànids amb la capacitat, única entre els llangardaixos moderns, de viure i cercar aliment dins del mar.
Nou!!: Oceà і Iguana marina · Veure més »
Illes de la Sonda
Localització de les illes Grans de la Sonda Localització de les illes Petites de la Sonda Dones sondaneses. 1929 Les illes de la Sonda (en indonesi i malai Kepulauan Sunda) són un arxipèlag de la part occidental d'Insulíndia, al sud-est d'Àsia.
Nou!!: Oceà і Illes de la Sonda · Veure més »
Indonèsia
La República d'Indonèsia (Republik Indonesia en indonesi) és un Estat insular del sud-est d'Àsia situada a la Insulíndia, l'arxipèlag més gran del món, entre Indo-xina i Austràlia i entre els oceans Índic i Pacífic.
Nou!!: Oceà і Indonèsia · Veure més »
Invertebrats
Invertebrats Els invertebrats són els animals que no tenen columna vertebral ni endoesquelet.
Nou!!: Oceà і Invertebrats · Veure més »
Jacques-Yves Cousteau
Jacques-Yves Cousteau (Sent Andriu de Cupçac, 11 de juny de 1910 - París, 25 de juny de 1997), també conegut com a Comandant Cousteau o Le Pacha, fou un oficial de la marina francesa, un oceanògraf i cineasta francès, internacionalment conegut com el comandant del Calypso.
Nou!!: Oceà і Jacques-Yves Cousteau · Veure més »
Juan Sebastián Elcano
Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.
Nou!!: Oceà і Juan Sebastián Elcano · Veure més »
Laminaria
Laminària és un gènere amb 31 espècies d'algues brunes (Phaeophyceae).
Nou!!: Oceà і Laminaria · Veure més »
Larva
L'eruga de ''Proserpinus proserpina'', larva d'una papallona de la família dels esfíngids Les larves són les fases juvenils dels animals amb desenvolupament indirecte (amb metamorfosi) que tenen una anatomia, fisiologia i ecologia diferents de l'adult.
Nou!!: Oceà і Larva · Veure més »
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Nou!!: Oceà і Latitud · Veure més »
Llúdria marina
La llúdria marina (Enhydra lutris) és un mamífer marí originari de les costes septentrionals i orientals del nord de l'oceà Pacífic.
Nou!!: Oceà і Llúdria marina · Veure més »
Longitud (geografia)
La longitud, de vegades representada per la lletra grega λ (lambda), descriu la localització d'un punt determinat de la Terra respecte a una línia nord-sud anomenada Meridià de Greenwich, els punts poden ser a l'est o a l'oest d'aquesta línia.
Nou!!: Oceà і Longitud (geografia) · Veure més »
Maldives
La República de les Maldives és un estat format per un grup d'atols a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia.
Nou!!: Oceà і Maldives · Veure més »
Manglar
Els manglars es troben a la zona intertropical Vista per sobre i per sota de la superfície marina en un manglar. Un manglar és un bioma de la zona tropical que es presenta en la zona de marees dels litorals plans i fangosos, en especial al Pacífic però també als oceans Atlàntic i a l'Índic.
Nou!!: Oceà і Manglar · Veure més »
Mangle
''Rhizophora-mangle'' amb les arrels aèrees al nord del Brasil Mangle és la denominació que rep qualsevol de les espècies d'arbres i arbusts que formen els manglars, adaptades a viure en aigües salades o molt salabroses.
Nou!!: Oceà і Mangle · Veure més »
Mar
La mar Tirrena a Vulcano, una de les illes Eòlies La mar o el mar és una massa d'aigua salada (coneguda com a aigua de mar) que cobreix una gran part de la superfície de la Terra.
Nou!!: Oceà і Mar · Veure més »
Mar Blanca
La mar Blanca, o el mar Blanc (en rus, Бе́лое мо́ре, Bièloie more), és un entrant de la mar de Barentsz a la costa nord-occidental de Rússia.
Nou!!: Oceà і Mar Blanca · Veure més »
Mar Càspia
La mar Càspia o mar Caspiana és una mar tancada que ocupa la part més fonda d'una depressió entre Àsia i Europa, la Depressió caspiana, que és part de la gran depressió aralocaspiana.
Nou!!: Oceà і Mar Càspia · Veure més »
Mar d'Amundsen
El mar d'Amundsen és una porció d'aigua de l'oceà Antàrtic.
Nou!!: Oceà і Mar d'Amundsen · Veure més »
Mar d'Aral
Vaixell a una zona dessecada del Mar d'Aral Estat de la Mar d'Aral a l'octubre de 2008 El mar d'Aral vist de l'espai el 1985. Moment en què l'illa ''Renaixement'', originalment al centre de l'Aral, es converteix en una península (fi de 2000-començament de 2001). Animació de l'estat del mar d'Aral. La mar d'Aral (en kazakh Арал Теңізі, Aral Tengizi; en uzbek Orol dengizi, en rus Аральское море, Aràlskoie more, o bé Арал, Aral) és una mar interior endorreica de l'Àsia Central, també considerada un llac d'aigua salada.
Nou!!: Oceà і Mar d'Aral · Veure més »
Mar de Barentsz
Localització de la mar de Barents. La mar de Barents, ressaltada en blau. Mapa de la part oriental de la mar de Barents, del Tabula Russiae", de Joan Blaeu, Amsterdam, 1614. La mar de Barentsz, Urban East Norwegian:; (en noruec Barentshavet, en rus Баренцево море, Bàrentsevo more) és una mar de l'oceà Àrtic situada al nord de Noruega i Rússia,World Wildlife Fund, 2008.
Nou!!: Oceà і Mar de Barentsz · Veure més »
Mar de Beaufort
La mar de Beaufort (en anglès: Beaufort Sea) és una mar marginal de l'oceà Àrtic, situada al nord dels territoris del Nord-oest i del Yukon (Canadà) i Alaska (Estats Units) i a l'oest l'arxipèlag Àrtic canadenc.
Nou!!: Oceà і Mar de Beaufort · Veure més »
Mar de Bellingshausen
Mapa amb la localització de l'illa d'Alexandre I El mar de Bellingshausen és un mar litoral de l'oceà Antàrtic localitzat a l'oest de la península Antàrtica, entre l'illa d'Alexandre I, a l'est, i l'illa Thurston, a l'oest.
Nou!!: Oceà і Mar de Bellingshausen · Veure més »
Mar de Bering
Mapa de situació de la mar de Bering, entre Sibèria i Alaska La mar de Bering (en yupik: Imarpik; en anglès: Bering Sea; en rus: Берингово море, Bèringovo more) és una massa d'aigua de l'oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l'espai que hi ha entre les Illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l'oceà Àrtic i, d'oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska.
Nou!!: Oceà і Mar de Bering · Veure més »
Mar de Groenlàndia
El mar de Groenlàndia és una àrea de l'oceà Àrtic que es troba entre Groenlàndia, l'illa Jan Mayen i Islàndia, i que ocupa aproximadament 1.205.000 km² i se l'identifica a vegades amb l'oceà àrtic i a vegades amb l'oceà atlàntic.
Nou!!: Oceà і Mar de Groenlàndia · Veure més »
Mar de Kara
El mar de Kara (en rus, Ка́рское мо́ре, Kàrskoie more) és una part de l'oceà Àrtic que banya les costes del nord de Sibèria, situat entre l'arxipèlag de Nova Zembla a l'oest i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'est.
Nou!!: Oceà і Mar de Kara · Veure més »
Mar de la Cooperació
El mar de la Cooperació, també anomenat mar Sodrújestva pel seu nom en rus, és un mar de l'oceà Antàrtic situat entre la Terra Enderby (el seu límit est és a 59° 34′ E) i el casquet de gel de l'Oest (85°E), fora de la costa de la Terra MacRobertson i la Terra Princesa Elizabeth.
Nou!!: Oceà і Mar de la Cooperació · Veure més »
Mar de la Sibèria Oriental
El mar de la Sibèria oriental (en rus, Восто́чно-Сиби́рское мо́ре, Vostotxno-Sibírskoie more) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de l'est de Sibèria, entre les illes de Nova Sibèria a l'oest, on comunica amb el mar de Làptev, i l'illa de Wrangel a l'est, que el separa del mar dels Txuktxis.
Nou!!: Oceà і Mar de la Sibèria Oriental · Veure més »
Mar de Labrador
Localització (en blau) del Mar de Labrador El mar de Labrador a Paamiut, Groenlàndia El mar de Labrador (en francès: mer du Labrador, en danès: Labradorhavet) és una part de l'oceà Atlàntic que es troba entre la península de Labrador i Groenlàndia.
Nou!!: Oceà і Mar de Labrador · Veure més »
Mar de Làptev
El mar de Làptev (en rus, мо́ре Ла́птевых, more Làptevikh) és la part de l'oceà Àrtic que banya les costes de la Sibèria oriental, entre la península de Taimir i l'arxipèlag de la Terra del Nord a l'oest, on comunica amb el mar de Kara a través de l'estret de Vilkitski, i les illes de Nova Sibèria a l'est, que el separen del mar de la Sibèria oriental.
Nou!!: Oceà і Mar de Làptev · Veure més »
Mar de Lincoln
La mar de Lincoln (en anglès Lincoln Sea, en danès Lincoln Havet) és una massa d'aigua de l'oceà Àrtic que s'estén des del cap Columbia, a l'illa canadenca d'Ellesmere, fins al cap Morris Jesup, al nord de Groenlàndia.
Nou!!: Oceà і Mar de Lincoln · Veure més »
Mar de Noruega
La Mar de Noruega (en noruec Norskehavet) és una mar marginal en l'Oceà Atlàntic, al nord-oest de Noruega, entre la Mar del Nord i la Mar de Groenlàndia, que té la mar de Barentsz al nord-est.
Nou!!: Oceà і Mar de Noruega · Veure més »
Mar de Ross
Mapa de l'Antàrtida, amb la mar de Ross a la part de sota La mar de Ross és un gran entrant de l'oceà Antàrtic a la costa de l'Antàrtida, entre la Terra de Victòria i la Terra de Marie Byrd.
Nou!!: Oceà і Mar de Ross · Veure més »
Mar de Scotia
Zona aproximada que ocupa el Mar de Scotia (hemisferi sud) Desembarcament del bot ''James Caird'' a la costa de l'illa Elefant el 24 d'abril de 1916 El Mar de Scotia es troba parcialment a l'Oceà Meridional i la seva major part a l'Oceà Atlàntic Sud.
Nou!!: Oceà і Mar de Scotia · Veure més »
Mar de Weddell
El Mar de Weddell és una gran part de l'oceà Antàrtic compresa entre la Península Antàrtica per l'oest, les Illes Òrcades del Sud pel nord, la Terra de Coats i la Terra de la Princesa Marta a l'est.
Nou!!: Oceà і Mar de Weddell · Veure més »
Mar dels Cosmonautes
El Mar dels Cosmonautes, és un mar que forma part de l'oceà Antàrtic a l'exterior de la Costa del Príncep Olav i la Terra Enderby, a l'Antàrtida, entre els meridians terrestres 30°E i 50°E.
Nou!!: Oceà і Mar dels Cosmonautes · Veure més »
Mar dels Txuktxis
Mapa del mar dels Txuktxis El mar dels Txuktxis (en rus: Чуко́тское мо́ре Txukótskoie more, en anglès: Chukchi Sea) és la part de l'oceà Àrtic situada entre Txukotka (a l'extrem oriental d'Àsia) i Alaska (a l'extrem occidental d'Amèrica).
Nou!!: Oceà і Mar dels Txuktxis · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Oceà і Mar Mediterrània · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Oceà і Mar Negra · Veure més »
Marea
Diferència entre marea baixa i marea alta al port de l'illa Ré, al golf de Biscaia Mecanisme de les marees La marea és el moviment cíclic de nivell del mar i els oceans, acompanyat per un moviment ascendent (flux) i descendent (reflux).
Nou!!: Oceà і Marea · Veure més »
Mascarells
Els mascarells (Sulidae) són una família d'ocells marins pelicaniformes que se submergeixen al mar per pescar.
Nou!!: Oceà і Mascarells · Veure més »
Medusa
Les meduses són un grup informal, sense valor taxonòmic, constituït per cnidaris gelatinosos del subembrancament dels medusozous.
Nou!!: Oceà і Medusa · Veure més »
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Nou!!: Oceà і NASA · Veure més »
Nivell mitjà del mar
Placa oficial amb la mesura a Espanya. Aquesta es troba en una estació ferroviària. miniatura El valor de nivell mitjà del mar es pren com a referència per definir alçades dintre de l'àmbit geogràfic, com localitats i accidents geogràfics (inclosos els accidents submarins).
Nou!!: Oceà і Nivell mitjà del mar · Veure més »
Noctiluca
Noctiluca és un gènere de protistes dinoflagel·lats amb dos flagells Les seves cèl·lules són vesiculoses, freqüentment vaquolitzades, presentant un tentacle mòbil que utilitzen per capturar les preses.
Nou!!: Oceà і Noctiluca · Veure més »
Ocèan
En la mitologia clàssica, Ocèan o Oceà (en grec antic, Ώκεανός Ōkeanós o Ωγενος Ōgenos, ‘riu-oceà’; en llatí, Oceanus o Ogenus) es refereix a l'oceà, del qual grecs i romans pensaven que era un riu fluïa al voltant del disc pla que era la terra.
Nou!!: Oceà і Ocèan · Veure més »
Oceanografia
L'oceanografia (de vegades és també anomenada oceanologia o ciències marines) és una disciplina científica centrada en l'estudi dels processos físics, químics, biològics i geològics que es produeixen en l'oceà, les mars i les zones que limiten amb l'atmosfera, el fons i les terres emergides suggerint una interconnexió funcional entre sistemes marins, terrestres i atmosfèrics.
Nou!!: Oceà і Oceanografia · Veure més »
Oceà Antàrtic
L'oceà Antàrtic (també anomenat oceà Glacial Antàrtic) és la massa d'aigua que envolta el continent antàrtic.
Nou!!: Oceà і Oceà Antàrtic · Veure més »
Oceà Atlàntic
Loceà Atlàntic és un dels cinc oceans de la Terra entre Amèrica -a l'oest- i Europa i Àfrica -a l'est.
Nou!!: Oceà і Oceà Atlàntic · Veure més »
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Nou!!: Oceà і Oceà Índic · Veure més »
Oceà Àrtic
Loceà Àrtic (també anomenat oceà Glacial Àrtic), situat a la zona del pol Nord, és el menor i el menys profund dels oceans mundials.
Nou!!: Oceà і Oceà Àrtic · Veure més »
Oceà Pacífic
L'oceà Pacífic o simplement el Pacífic és el cos d'aigua més gran del món.
Nou!!: Oceà і Oceà Pacífic · Veure més »
Ona marina
Una ona marina XIX, per Katsushika Hokusai Una ona marina o onada és un moviment oscil·latori, en sentit ascendent i descendent, de la superfície del mar o d'una altra massa gran d'aigua, com ara un llac o un embassament produïdes pel vent.
Nou!!: Oceà і Ona marina · Veure més »
Orca
L'orca (Orcinus orca) és un cetaci odontocet i el membre més gros de la família dels delfínids.
Nou!!: Oceà і Orca · Veure més »
Organització Hidrogràfica Internacional
Sol·licitud en curs Dades de 2006 LOrganització Hidrogràfica Internacional (en anglès:International Hydrographic Organization, en francès: Organisation hydrographique internationale), és una organització intergovernamental consultiva i tècnica d'hidrografia, establerta per un acord signat a Mònaco el 3 de maig de 1967, que va entrar en vigor el 1970.
Nou!!: Oceà і Organització Hidrogràfica Internacional · Veure més »
Os polar
L'os polar o os blanc (Ursus maritimus) és un os hipercarnívor que viu majoritàriament dins el cercle polar àrtic.
Nou!!: Oceà і Os polar · Veure més »
Ou (biologia)
Una tortuga sortint de l''''ou'''. miniatura Un ou és un cos arrodonit de mida i duresa variables, que les femelles de diversos grups d'animals produeixen, i que sustenta i protegeix l'embrió quan l'òvul és fecundat, convertint-se així en un zigot.
Nou!!: Oceà і Ou (biologia) · Veure més »
Oviparisme
L'oviparisme (del llatí ovum, 'ou', i parire, 'parir') és la qualitat d'aquells animals que es reprodueixen mitjançant la posta d'ous, on es desenvolupa l'embrió, i a partir dels quals neix un nou animal de la mateixa espècie.
Nou!!: Oceà і Oviparisme · Veure més »
Oxigen
L'oxigen és l'element químic de símbol O i nombre atòmic 8.
Nou!!: Oceà і Oxigen · Veure més »
Pas de Drake
El Passatge Drake Projecció ortogràfica hemisfèrica centrada en el Pas de Drake El Pas de Drake mostrant els punts de frontera marítima A, B, C, D, E i F acordats al Tractat de Pau i Amistat de 1984 entre Xile i Argentina miniatura El Pas Drake o Passatge de Drake, o Mar de Hoces és el tram de mar que separa Amèrica del Sud de l'Antàrtida, entre el Cap d'Hornos (Xile) i les Illes Shetland del Sud (Antàrtida).
Nou!!: Oceà і Pas de Drake · Veure més »
Píteas
va ser un matemàtic, astrònom i explorador grec qui va viure a la colònia grega de Massàlia.
Nou!!: Oceà і Píteas · Veure més »
Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord
El Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord és una àrea de deixalles marines flotant creada per la humanitat descoberta al Gir de l'Atlàntic Nord, originalment documentat en el 1972.
Nou!!: Oceà і Pegat d'escombraries de l'Atlàntic Nord · Veure més »
Península de Malacca
Localització de la península de Malacca La península de Malacca, també coneguda com a península Malaia (en malai: Tanah Melayu, en tailandès: คาบสมุทรมลายู Khap Samut Malayu), és un llarg i estret apèndix del continent asiàtic, la major península del sud-est asiàtic i també el punt més austral d'Àsia.
Nou!!: Oceà і Península de Malacca · Veure més »
Per mil
En matemàtiques, l'expressió d'un nombre en parts per mil o unitats per mil és una manera d'expressar-lo en forma d'una fracció de 1.000, o com la desena part d'un percentatge.
Nou!!: Oceà і Per mil · Veure més »
Pingüins
Els pingüins són un grup d'espècies d'ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud.
Nou!!: Oceà і Pingüins · Veure més »
Plàncton
Les diatomees són una de les bases de les xarxes tròfiques del mar i de l'aigua dolça. Algunes són considerades bioindicadors de la qualitat de l'aigua Zooplàncton Segons Victor Hensen (1887), el plàncton (del grec antic: πλαγκτός / plangtós, que significa 'errant', 'vagabund') és el conjunt d'organismes que viuen en aigua dolça, salobre i salada, generalment suspesos i aparentment passius: gàmetes, larves, animals no aptes per lluitar contra el corrent (petits crustacis planctònics, meduses i sifonòfors), plantes i algues microscòpiques.
Nou!!: Oceà і Plàncton · Veure més »
Porphyra
Porphyra és gènere d'algues vermelles de la família Bangiaceae d'aigües marines fredes.
Nou!!: Oceà і Porphyra · Veure més »
Pota
Les aranyes tenen vuit potes Una pota o, col·loquialment, pata, és un membre del cos humà o animal adaptada a la locomoció terrestre, al sosteniment del tronc de l'animal o en alguns casos la manipulació d'objectes.
Nou!!: Oceà і Pota · Veure més »
Quetògnats
Els quetògnats (Chaetognatha) són un embrancament animal que inclou cucs depredadors marins, que constitueixen el component principal del zooplàncton en tot el globus.
Nou!!: Oceà і Quetògnats · Veure més »
Rèptils
Seguint les agulles del rellotge i començant per dalt a l'esquerra: tortuga verda marina (''Chelonia mydas''), tuatara (''Sphenodon punctatus''), cocodril del Nil (''Crocodylus niloticus'') i Sinai agama (''Pseudotrapelus sinaitus''). Els rèptils (Reptilia) són vertebrats amniotes de sang freda que tenen la pell coberta per escates o closques, en lloc de pèl o plomes.
Nou!!: Oceà і Rèptils · Veure més »
Rorqual blau
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí del subordre dels misticets.
Nou!!: Oceà і Rorqual blau · Veure més »
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Nou!!: Oceà і Salinitat · Veure més »
Sardina
Una llauna de sardines oberta. Un plat de sardines. Sardines a la brasa. La sardina o sarda (Sardina pilchardus) és un peix de l'ordre dels clupeïformes, de la família dels clupeids, de color blavós, amb els flancs i el ventre de color argentat brillant, que habita les zones costaneres i que es captura i consumeix en grans quantitats pel seu gran valor nutritiu.
Nou!!: Oceà і Sardina · Veure més »
Sargassos
Els sargassos (Sargassum sp.) és un gènere de macroalgues planctòniques de la classe Phaeophyceae (algues marrons) en l'ordre Fucales.
Nou!!: Oceà і Sargassos · Veure més »
Sèssil
Fulla sèssil, en la qual el limbe (làmina) s'uneix directament a la tija. El terme sèssil (del llatí sessĭlis, 'apte per a asseure's') s'utilitza en botànica per a expressar la falta d'un òrgan que serveixi de peu o suport.
Nou!!: Oceà і Sèssil · Veure més »
Sirenis
Els sirenis (Sirenia) o vaques marines són un ordre de mamífers herbívors que viuen en aiguamolls, rius, estuaris, zones humides marines i aigües litorals.
Nou!!: Oceà і Sirenis · Veure més »
Sopa de plàstic del Pacífic
La sopa de plàstic es troba a la deriva septentrional del Pacífic La sopa de plàstic del Pacífic, també anomenada illa de plàstic o illa d'escombraries, és una zona de l'oceà Pacífic plena de deixalles marines.
Nou!!: Oceà і Sopa de plàstic del Pacífic · Veure més »
Tauró balena
El tauró balena (Rhincodon typus) és una espècie de tauró orectolobiforme de la família dels rincodòntids.
Nou!!: Oceà і Tauró balena · Veure més »
Taurons
Els selaquimorfs, selacimorfs o selacis (Selachimorpha) són un superordre de peixos cartilaginosos de las subclasse dels elasmobranquis, coneguts popularment com a esquals, taurons o cans marins.
Nou!!: Oceà і Taurons · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Oceà і Temperatura · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Oceà і Terra · Veure més »
Terratrèmol
dorsals oceàniques. Un terratrèmol, sisme (del grec σεισμός, sismós, 'tremolor') o, simplement, tremolor de terra (en algunes zones es considera que un sisme és un terratrèmol de menor magnitud), és el resultat de l'alliberament brusc d'energia acumulada pels desplaçaments i les friccions de les diferents plaques de l'escorça terrestre (fenòmens reagrupats sota el nom de plaques tectòniques).
Nou!!: Oceà і Terratrèmol · Veure més »
Thalassia
Thalassia és un gènere de plantes amb flors que són plantes aquàtiques marines.
Nou!!: Oceà і Thalassia · Veure més »
Tsunami
Esquema d'un tsunami Un tsunami (en japonès 津波, 'ona de port'; kunrei-shiki: tunami) és una sèrie d'ones massives que poden tenir lloc després d'un terratrèmol, activitat volcànica, esllavissaments submarins, impactes de meteorits en el mar, o fins i tot grans trossos d'illa esllavissant-se al mar.
Nou!!: Oceà і Tsunami · Veure més »
Tsunami de l'oceà Índic del 2004
Imatge de l'impacte del tsunami L'anomenat tsunami de l'oceà Índic o tsunami del Sud-est Asiàtic va ser un tsunami provocat per un terratrèmol submarí que s'originà a l'oceà Índic, prop de l'illa de Simeulue, al nord-oest de l'illa de Sumatra (Indonèsia) el diumenge 26 de desembre de 2004, a les 00:58:53 UTC (01:58:53 hora catalana; 07:58:53 hora local).
Nou!!: Oceà і Tsunami de l'oceà Índic del 2004 · Veure més »
Tunicats
Els tunicats (Tunicata, ll. "amb túnica") o urocordats (Urochordata, gr. "cua amb corda") són un subembrancament d'invertebrats marins filtradors sèssils o pelàgics, que formen part dels cordats, un embrancament que inclou tots els animals amb tub neural dorsal i notocordi.
Nou!!: Oceà і Tunicats · Veure més »
Vikings
Proa de la reconstrucció d'un drakar viking Els vikings (noruec i danès: vikinger; suec i nynorsk: vikingar; islandès: víkingar), del nòrdic antic víkingr, van ser sobretot navegants nòrdics, que saquejaven i comerciaven amb diverses parts d'Europa des d'Escandinàvia des del fins a la fi del.
Nou!!: Oceà і Vikings · Veure més »
Viviparisme
''Poa alpina'', una herba en la qual les llavors germinen quan encara es troben aferrades a la planta materna. El viviparisme és una modalitat de reproducció pròpia dels organismes vivípars.
Nou!!: Oceà і Viviparisme · Veure més »
Volcà
Tall transversal d'un estratovolcà Un volcà és una estructura geològica per la qual emergeix magma de l'interior del nucli d'un planeta que en sortir a l'exterior es converteix en lava, roca fosa, a causa de la pèrdua de gasos.
Nou!!: Oceà і Volcà · Veure més »
Xarxa tròfica
Una xarxa tròfica o xarxa alimentària és un sistema de cadenes alimentàries connectades que comprenen la producció i d'obtenció d'aliments dins d'un ecosistema.
Nou!!: Oceà і Xarxa tròfica · Veure més »
Zheng He
Zheng He (el seu nom inicial era Mǎ Sānbǎo, en xinès tradicional: 馬 三保; en xinès simplificat: 马 三保; en pinyin: Mǎ Sānbǎo) (1371 - 1435) va ser un almirall eunuc xinès, explorador i diplomàtic nascut a Kunming, província de Yunnan.
Nou!!: Oceà і Zheng He · Veure més »
Zooplàncton
eufausiàci Tradicionalment, s'ha dividit a la comunitat planctònica en fitoplàncton o plàncton vegetal i en zooplàncton o plàncton animal.
Nou!!: Oceà і Zooplàncton · Veure més »
Zostera
''Zostera'' sp a Birch Island, Maine Zostera és un petit gènere de plantes amb flors, són plantes aquàtiques àmpliament distribuïdes.
Nou!!: Oceà і Zostera · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Oceà і 2004 · Veure més »
26 de desembre
El 26 de desembre és el tres-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Oceà і 26 de desembre · Veure més »
