Comunicació

1021 les relacions: Abadia, Abadia de Cîteaux, Abadia de Claravall, Abadia de Cluny, Abadia de Corbie, Abadia de Fontfreda, Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe, Abadia de Sankt Gallen, Abadia de Sant Denís, Abadia de Sant Geli, Abadia de Sant Pere de Moissac, Abadia de Tournus, Abadia de Vézelay, Abat Garí, Abat Oliba, Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr, Abruços, Absidiola, Absis, Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues, Acanthus (gènere), Adolf Mas i Ginestà, Adopcionisme, Adoració dels Reis Mags, Advocació de la Mare de Déu, Aglutinant (pintura), Agricultura, Agronomia, Agustí d'Hipona, Aimeruda, Al-Àndalus, Al-Múndir Imad-ad-Dawla, Alabastre (mineral), Album Pintoresch-Monumental de Catalunya, Alcassaba, Alexandre de Laborde, Alexandria, Alfa i omega, Alfons el Bataller, Alfons el Cast, Alfons X de Castella, Almodis, Alois Riegl, Alou, Alt Empordà, Alt Urgell, Alta edat mitjana, Alta Garona, Alta Ribagorça, Altar, ..., Alzina, Amazics, Ambó, Amposta, Anell (joia), Anglaterra, Angostrina, Annales regni Francorum, Anoia, Antic Testament, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoing, Antoni Aulèstia Pijoan, Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís, Antoni Ponç i Piquer, Antoni Tàpies i Puig, Anunciació, Aparell (construcció), Apocalipsi, Aprisió, Aquileia, Aquisgrà, Arc (arquitectura), Arc apuntat, Arc cec, Arc de ferradura, Arc de mig punt, Arcbotant, Arcisse de Caumont, Arcosoli, Arecàcies, Aristocràcia, Aritmètica, Arle, Arles, Armavir, Armènia, Arnau Cadell, Arnau de Preixens, Arnolfo di Cambio, Arnulf de Vic, Arquebisbat de Barcelona, Arquebisbat de Narbona, Arquebisbat de Tarragona, Arquitectura, Arquitectura armènia, Arquitectura carolíngia, Arquitectura del Renaixement, Arquitectura gòtica, Arquitectura islàmica, Arquitectura longobarda, Arquitectura normanda, Arquitectura paleocristiana, Arquitectura romana antiga, Arquitectura romana d'Orient, Arquitectura romànica, Arquitrau, Arquivolta, Arrabà, Art carolingi, Art celta, Art cistercenc, Art gòtic, Art islàmic, Art mossàrab, Art mossàrab a Catalunya, Art mudèjar, Art otonià, Art paleocristià, Art preromànic, Art romànic, Art visigòtic, Artesà, Arxiu, Ascetisme, Aspres, Assaonador, Ató de Vic, Aude, Aula Regia, Aurèola, Ègara, Ègosa, Èxode, École des Chartes, Émile Mâle, Àger, Bagaran, Bages, Baix Cinca, Baix relleu, Baixa edat mitjana, Baixa Ribagorça, Balaguer, Baldaquí, Baldaquí de Ribes, Baldaquí de Tost, Banyeres (la Vansa i Fórnols), Banys àrabs de Palma, Baptisme de Jesús, Baptisteri, Barbaria, Barcelona, Bari (Pulla), Barraca, Basílica, Basílica de la Daurada, Basílica de Nostra Senyora del Port, Basílica de Sant Serni de Tolosa, Basílica de Sant Vidal de Ravenna, Base (arquitectura), Bastida, Batalla de Baltarga, Bàcul pastoral, Bàrbar, Benefici eclesiàstic, Benet d'Aniana, Benet de Núrsia, Benjamí de Tudela, Beranui, Berà I, Berenguer de Vilademuls, Berenguer Ramon I, Berenguer Ramon II, Berguedà, Bernat de Claravall, Bernat de Septimània, Bernat I de Ribagorça, Betesa, Betren, Bisbat d'Empúries, Bisbat d'Urgell, Bisbat de Como, Bisbat de Girona, Bisbat de Lleida, Bisbat de Perpinyà, Bisbat de Terrassa, Bisbat de Tortosa, Bisbat de Vic, Blanca de Narbona, Blat, Boí, Borrell II, Botànica, Botiga, Braga, Brodat, Burgesia, Cabotatge, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calefactori, Camí de Sant Jaume, Camil Oliveras i Gensana, Campanar, Campanar d'espadanya, Canal hidràulic, Canelobre, Canonge, Canonització, Cantó de Châteauneuf-sur-Loire, Capa, Capçalera, Capítol (catolicisme), Capítols matrimonials de Barbastre, Capitell, Caríntia, Carcanyol, Carlemany, Carles el Calb, Carles Martell, Carreu, Cartoixa d'Escaladei, Casa forta, Casal, Casal de Barcelona, Casaus de Larbost, Castell, Castell de Loarre, Castell de Miravet, Castell de Peníscola, Castell de Requesens, Castell Formós, Castellciutat, Castellnou dels Aspres, Castells del Gaià, Casulla, Catalonia Sacra, Catalunya, Catalunya en Miniatura, Catalunya Nova, Catalunya Vella, Catedral, Catedral d'Aquisgrà, Catedral d'Autun, Catedral d'Edjmiatsín, Catedral de Barcelona, Catedral de Cefalù, Catedral de Durham, Catedral de Girona, Catedral de Jaca, Catedral de la Seu d'Urgell, Catedral de Mòdena, Catedral de Roda d'Isàvena, Catedral de Sant Esteve de Viena, Catedral de Santa Maria de Hildesheim, Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod, Catedral de Santiago de Compostel·la, Catedral de Tarragona, Catedral de València, Catedral de Vic, Càpua, Càtedra, Còdex Calixtí, Còrsega, Cúpula, Cebrià Baraut i Obiols, Celler (estança), Centre Excursionista de Catalunya, Cerdanya, Chambois, Charente, Charles de Gerville, Charroux (Viena), Châlons-en-Champagne, Cilindre, Cimbori, Cisell, Cisellada, Cistell, Ciutat d'Autun, Claudi Lorenzale i Sugrañes, Claustre, Clergat, Coberta (arquitectura), Cofre, Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa, Col·legiata de Santillana del Mar, Columna, Comanadores, Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Comtat d'Empúries, Comtat d'Urgell, Comtat de Barcelona, Comtat de Carcassona, Comtat de Castella, Comtat de Cerdanya, Comtat de Gavaldà, Comtat de Girona, Comtat de Pallars, Comtat de Provença, Comtat de Rasès, Comtat de Ribagorça, Comtat de Tolosa, Comtat del Rosselló, Comtats catalans, Comunitat, Concilis de Toledo, Concordat de Worms, Conquesta de Siurana, Conquesta feudal hispànica, Conquesta normanda d'Anglaterra, Conservació i restauració, Constança de Sicília, Constantí, Construcció, Contemplació cristiana, Contrafort, Corona (ornament), Cort (noblesa), Cos sant, Coserans, Cosmatesc, Cosmati, Costum, Cròtals, Creuer (arquitectura), Cripta, Crismó, Cristianisme, Croada pisano-catalana, Croades, Croàcia, Cromo, Cronicó, Crucifixió de Jesús, Cub, Cuina (espai), Dachau, Dalmàcia, Davallament d'Erill la Vall, Davallament de la creu, Dénia, Déu en el cristianisme, Deambulatori, Delme, Dia dels Sants Innocents, Diòcesi, Dibuix d'arquitectura, Dibuix tècnic, Dijon, Dinastia almoràvit, Dinastia Capet, Dinastia carolíngia, Dinastia merovíngia, Dinastia otoniana, Districte d'Auloron, Dolça de Provença, Dolçaina, Dormitori, Ducat d'Aquitània, Ducat de la Pulla i Calàbria, Durro, Edat mitjana, Edifici històric de la Universitat de Barcelona, Edjmiatsín, El Bierzo, El Bovalar, El Cid, Elies Rogent i Amat, Elisabet de Nimes, Emfiteusi, Emirat de Làrida, Emirat de Turtuixa, Emirat de Xibrana, Empúries, Emperador, Encíclica, Encenser, Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic, Enrique Flórez, Entaulament, Enteixinat, Entramat, Erau, Erill la Vall, Ermengol II d'Urgell, Ermengol VI d'Urgell, Ermessenda de Carcassona, Ermita, Erwin Panofsky, Escandinàvia, Escòcia, Esclavitud, Escola de Lleida, Escunhau, Església (arquitectura), Església (institució), Església de Sant Feliu de Girona, Església de Sant Llorenç de Lleida, Església de Sant Miquèu, Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca), Església primitiva, Esglésies de Sant Pere de Terrassa, Esmalt, Espitllera, Espoliació arqueològica i artística, Estamariu, Estanislau Reynals i Rabassa, Estíria, Estereoscòpia, Estola, Estri, Estuc, Eudes de Metz, Eugène Viollet-le-Duc, Eulàlia de Barcelona, Evolució, Fang (geologia), Fermall, Fernand Léger, Feudalisme, Feudalisme a Catalunya, Foia d'Osca, Forja, Formalisme (art), Fornícula, Forrellat, Fortificació, Fossa comuna, Fotografia (document), França, François Villon, Francesc Pi i Margall, Francesc Xavier Parcerisa i Boada, Francisco de Paula del Villar y Lozano, Francs, Frederic II de Sicília, Freser, Fris, Frontal d'altar, Frontal d'altar de Gia, Gal·lècia, Galera, Gard, Gardeny (comanda templera), Garin (Alta Garona), Gaucelm, Gènesi, Gòtica (tipografia), Güelfs i gibel·lins, Gelosia (estructura), Gemma, Geologia, Geometria, Germanes de l'Esperit Sant, Germigny-des-Prés, Gesta Comitum Barchinonensium, Giovanni Pisano, Girard I de Rosselló, Girona, Gombau de Besora, Gotmar I, Gots, Granyena de Segarra, Gravat, Grisons, Guifré el Pilós, Guillem de Volpiano, Guillem II de Cerdanya, Guillem Maria de Brocà i de Montagut, Guisad II, Guislabert I de Barcelona, Hagiografia, Heliografia, Henri Focillon, Herba dels canonges, Heretgia, Heribert Mariezcurrena i Corrons, Hidràulica, Hispània, Historiografia catalana de l'edat mitjana, Hongria, Hug II d'Empúries, Humanisme, Iconografia, Iconologia, Ildefons Cerdà i Sunyer, Illes Balears, Illes Britàniques, Imperi Carolingi, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imposta, Institut Amatller d'Art Hispànic, Institut d'Estudis Catalans, Invasions bàrbares, Islam, Isona, Itàlia, Jacint Torres i Reyató, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume Villanueva i Astengo, Jean-Baptiste Colbert, Jerusalem, Jesús de Natzaret, Joan Martorell i Montells, Joan Miró i Ferrà, Joaquim Espalter i Rull, Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo, Joaquim Rubió i Ors, Joaquim Vicenç Bastús i Carrera, Joglar, Johann Joachim Winckelmann, Joia, Josep Arrau i Barba, Josep Goday i Casals, Josep Gudiol i Cunill, Josep Gudiol i Ricart, Josep Maria Quadrado Nieto, Josep Puig i Cadafalch, Josep Vilaseca i Casanovas, Jules Quicherat, Julià i Basilissa, Just i Pastor, L'Assumpció de Bossost, La Morera de Montsant, La Nativitat de Durro, La Seu Vella de Lleida, La Vall de Boí, Lapis specularis, Leovigild, Lesena, Letgarda de Tolosa, Liber feudorum maior, Litúrgia, Literatura, Literatura medieval, Llana, Lleó (Castella i Lleó), Llei Sàlica, Lleida, Llemotges, Llengües d'oïl, Llengües romàniques, Llenguadoc, Lli, Llibre de Job, Llima (eina), Llinatge, Llinatge dels Cardona, Llinda, Llista de bisbes de Barcelona, Llista de comtes de Barcelona, Llombardia, Llorenç màrtir, Llotja, Lluís Domènech i Montaner, Lluís el Pietós, Lluís Ferrant i Llausàs, Lluís Permanyer i Lladós, Lluís Rigalt i Farriols, Lluita de les Investidures, Longobards, Maça (eina), Maçanet de Cabrenys, Maçoneria, Magrib, Mahoma, Mainell, Manche, Mantell (roba), Manuel Milà i Fontanals, Manuel Vilar i Roca, Manuscrit il·luminat, Maqueta arquitectònica, Mar Cantàbrica, Marca Hispànica, Marcel Aubert, Marcel Durliat, Marededéu trobada, Maria, Maria de Montpeller, Marques, Marsella, Martí de Tours, Mas, Massa Marittima, Matarranya, Matèria de Bretanya, Mausoleu, Màrtir, Mènsula, Múrcia, Münster, Mercat (comerç), Mesquita, Mestre de Cabestany, Mestre de Taüll, Mestres comacini, Metal·lúrgia, Metall preciós, Metropolità, Milà, Milà i Fontanals, Militar, Mineria, Miniatura, Miquel (arcàngel), Mir Geribert, Miró el Vell, Mitologia, Mitra, Moianès, Molí, Monestir, Monestir de Montserrat, Monestir de Sant Benet de Bages, Monestir de Sant Cugat, Monestir de Sant Esteve de Banyoles, Monestir de Sant Hilari, Monestir de Sant Joan de la Penya, Monestir de Sant Joan de les Abadesses, Monestir de Sant Pere de Rodes, Monestir de Santa Maria de Gualter, Monestir de Santa Maria de Ripoll, Monestir de Santes Creus, Monges agustinianes, Monges calatraves, Monges Comanadores de Sant Jaume, Monte Cassino, Moriscos, Morter (construcció), Mosaic, Mossa, Mossàrabs, Motu proprio, Muntanyes de Prades, Museu dels Agustins de Tolosa, Museu Episcopal de Vic, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Tèxtil i d'Indumentària, Musulmà, Narbona, Natzarenisme, Nau (arquitectura), Nau (vaixell), Navarra, Nàrtex, Neolític, Neoromànic, Nicola Pisano, Nohant-Vic, Nordland, Normandia, Normands, Nostra Senyora del Puig de Tolba, Nou Testament, Nova Jerusalem, Numismàtica, Occitània, Odesind de Ribagorça, Odiló de Cluny, Oleguer de Barcelona, Oli, Opus arcuatum, Oratori (edifici), Oratori de Germigny-des-Prés, Orde d'Aubrac, Orde d'Avís, Orde de Calatrava, Orde de canonges regulars, Orde de Cluny, Orde de la Cartoixa, Orde de Roncesvalls, Orde de Sant Agustí, Orde de Sant Benet, Orde de Sant Jaume d'Altopascio, Orde de Sant Joan de Jerusalem, Orde de Sant Jordi d'Alfama, Orde de Santa Cristina de Somport, Orde del Cister, Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem, Orde del Temple, Orde dels Predicadors, Orde militar, Orde monàstic, Orde Teutònic, Orfebreria, Osca, Osona, Ot d'Urgell, Pa d'or, Països Catalans, Pablo Picasso, Pabordia, Paganisme, Palau (arquitectura), Paleta (ofici), Palimpsest, Panegíric, Papa, Papa Celestí III, Paret seca, Parròquia eclesiàstica, Pau el Diaca, Pau i Treva de Déu, Pau Milà i Fontanals, Pau Piferrer i Fàbregas, Pavia, Píxide (ceràmica), Pedrera, Pedro de Madrazo y Kuntz, Pelegrí Clavé i Roqué, Pelegrinatge, Península Ibèrica, Península Itàlica, Penó de Sant Ot, Penedès, Penjoll, Peralada, Pere Antoni Ventalló i Vintró, Pere de Carcassona, Pere el Catòlic, Pere el Gran, Pergamí, Permòdol, Peronella d'Aragó, Physiologus, Pi (arbre), Pica baptismal, Piemont, Piet Mondrian, Pigment, Pilar (arquitectura), Pintura al fresc, Pipí I el Breu, Pirineus, Planta (arquitectura), Plànol (cartografia), Plementeria, Plom, Poboleda, Poesia trobadoresca, Poitiers, Pollancre, Ponent (regió), Pont, Ports de Tortosa-Beseit, Porxe, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Premonstratesos, Presbiteri, Prevere, Primer romànic, Priorat, Priorat (religió), Profeta, Prosper Mérimée, Província de Verona, Provença, Psicòstasi, Puèi Domat, Punxó, Ramaderia, Ramir II d'Aragó, Ramon Berenguer I, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer III, Ramon Berenguer IV, Ramon Borrell I, Ramon Folc I de Cardona, Ramon Llambard, Ravenna, Ràtzia, Recesvint, Recuerdos y bellezas de España, Refetor, Regla de sant Benet, Regla monàstica, Regne d'Astúries, Regne de França, Regne de Galícia, Regne de Lleó, Regne de Mallorca, Regne de Nàpols, Regne de Tolosa, Regne de València, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reixes, Relíquia, Reliquiari, Relleu (escultura), Remolins (Gard), Renaixement, Renaixement carolingi, Renaixença, Renània, Republicanisme, Requena, Retaule, Revolta d'Aissó, Rin, Ripoll, Ripollès, Riquilda de Tolosa, Robert Guiscard, Roca ígnia, Roca metamòrfica, Roca sedimentària, Roda d'Isàvena, Roderic, Rodrigo Díaz de Vivar, Rodulfus Glaber, Romanticisme, Romànic llombard, Romboedre, Rosassa, Rosselló, Rotonda (arquitectura), Rouen, Roure, Ruscino, Sagrera, Saidí, Sala capitular, Sal·la, Salomó d'Urgell-Cerdanya, San Cebrián de Mazote (església), San Julián de los Prados, Sanç III de Pamplona, Sança de Castella (1006-1027), Sança de Castella i de Polònia, Sant, Sant Andreu d'Angostrina, Sant Andreu de Baltarga, Sant Andreu de la Quera, Sant Andreu de Sureda, Sant Andreu de Sureda (monestir), Sant Aniol d'Aguja, Sant Blai de Les, Sant Climent de Peralta, Sant Climent de Reglella, Sant Climent de Taüll, Sant Crist, Sant Cugat del Vallès, Sant Esteve d'Olius, Sant Esteve de Betren, Sant Esteve de Sallent, Sant Genís de Fontanes, Sant Genís de Fontanes (monestir), Sant Jaume de Frontanyà, Sant Jaume de Vilanova, Sant Joan de Boí, Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan del Laterà, Sant Julià del Mont, Sant Llorenç del Mont, Sant Llorenç prop Bagà, Sant Martí d'Empúries, Sant Martí del Canigó, Sant Miquel de Cuixà, Sant Miquel de Foces, Sant Miquel de la Seu d'Urgell, Sant Miquel de Lillet, Sant Nectari, Sant Pau del Camp, Sant Pere, Sant Pere d'Escunhau, Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda), Sant Pere de Codinet, Sant Pere de les Puel·les, Sant Quintí de Mediona, Sant Quirc de Durro, Sant Quirze de Pedret, Sant Ramon del Pla de Santa Maria, Sant Salvador de Breda, Sant Salvador de la Vedella, Sant Serni de Tavèrnoles, Sant Vicenç de Cardona, Sant Vicenç de Malla, Santa Cecília de Molló, Santa Cecília de Montserrat, Santa Creu d'Ollers, Santa Creu de la Serós, Santa Eulàlia d'Erill la Vall, Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna, Santa Fe de Concas, Santa María del Naranco, Santa Margarida de Sacot, Santa Maria d'Agramunt, Santa Maria d'Alaó, Santa Maria d'Amer, Santa Maria d'Arles, Santa Maria d'Arties, Santa Maria d'Ovarra, Santa Maria de l'Estany, Santa Maria de Lavaix, Santa Maria de Meià, Santa Maria de Mijaran, Santa Maria de Roses, Santa Maria de Serrabona, Santa Maria de Sixena, Santa Maria de Taüll, Santa Maria de Vallbona de les Monges, Santa Maria de Vilabertran, Santa Maria del Castell de Cubells, Santa Maria in Cosmedin, Santa Pau, Santa Seu, Santiago de Compostel·la, Saragossa, Sarcòfag, Sardenya, Saxons, Scriptorium, Segarra, Segell (autenticació), Segle XI, Segle XII, Segle XIII, Segre, Segrià, Sent Avantin, Sent Bonet de Gardon, Septimània, Serf, Serralada Cantàbrica, Sicília, Sigmund Freud, Silvicultura, Sobrarb, Socialisme utòpic, Sopeira, Split-Dalmàcia, Suàbia, Suda de Lleida, Suda de Tortosa, Sudari, Suger, Sunifred II de Cerdanya, Sunyer I de Barcelona, Taüll, Taifa, Taller, Taller de Ribagorça, Tapís, Tapís de Bayeux, Tapís de la Creació, Tarragona, Tèrme, Tèxtil, Teòfil (prevere), Tec, Temple de Salomó, Teodoric II (rei dels visigots), Teologia, Ter, Termes romanes, Terol, Terra Santa, Terrassa, Tessel·la, Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131), Tetramorf, Timpà (arquitectura), Tinta, Tolba, Tolosa de Llenguadoc, Toluges, Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, Tonsura, Torre de sentinella, Tortosa, Tova, Transsepte, Tremp, Tresponts Avall, Tribuna, Trompa (arquitectura), Tuïr, Tudela, Udalard II, Usatges de Barcelona, Uthman ibn Naissa, València, Vall d'Aran, Vassallatge, Vèneto, Vítiza, Vernís, Verona, Vescomtat d'Osona, Vescomtat de Barcelona, Vescomtat de Carlat, Vescomtat de Millau, Vescomte, Vespres Sicilianes, Vi, Via romana, Vidre, Vilanòva de Magalona, Vil·la romana de Centcelles, Villard de Honnecourt, Visigots, Visitació, Vitrall, Vitruvi, Voivodat de Masòvia, Volcà de Santa Margarida, Volta, Volta d'aresta, Volta de canó, Volta de creueria, Voluta (art), Vori, Xàtiva, Xilofàgia, Yves Bonnefoy, 972. Ampliar l'índex (971 més) » « Shrink índex

Abadia

El Monestir de Poblet Una abadia (del llatí abbatia, que deriva del sirià abba, que vol dir "pare") és un monestir cristià amb territori propi, governat per un abat o abadessa, que és el pare o mare espiritual de la comunitat, i que s'elegeix per un determinat nombre d'anys o per tota la vida.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia · Veure més »

Abadia de Cîteaux

Abadia de Cîteaux.Borgonya LAbadia de Cîteaux, també coneguda com a Abadia de Cister, és la segona fundació de Sant Robert de Molesme situada a la comuna francesa de Saint-Nicolas-lès-Cîteaux, al departament de Costa d'Or de la regió de la Borgonya, a la qual ell va batejar com a Novum Monasterium per diferenciar-la de la de Molesme d'on procedia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Cîteaux · Veure més »

Abadia de Claravall

L'edifici principal de l'abadia (actual presó) LAbadia de Claravall (en llatí: Clara Vallis (Vall Clara) i en francès: Clairvaux) fou una abadia cistercenca fundada el 1115 per Bernat de Claravall a la regió de la Xampanya, a la frontera amb la Borgonya, a França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Claravall · Veure més »

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Cluny · Veure més »

Abadia de Corbie

L'abadia de Corbie és un monestir benedictí situat a Corbie.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Corbie · Veure més »

Abadia de Fontfreda

L'abadia de Fontfreda (en francès, Abbaye de Fontfroide) és una abadia al departament de l'Aude, a 14 km al sud-oest de Narbona, fundada com a benedictina el (1093) pel vescomte Eimeric I de Narbona (1080-1106) i esdevinguda cistercenca el 1145.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Fontfreda · Veure més »

Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe

Labadia de Saint-Savin-sur-Gartempe, romànica, començada al, està situada en la comuna francesa de Saint-Savin del departament de Vienne, a l'antiga província del Poitou.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Saint-Savin-sur-Gartempe · Veure més »

Abadia de Sankt Gallen

Labadia de Sankt Galen (en alemany Fürstabtei Sankt Gallen) va ser durant molts segles una de les principals abadies de l'Orde Benedictí a Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Sankt Gallen · Veure més »

Abadia de Sant Denís

LAbadia de Sant Denís (en francès: Abbaye Saint-Denis) era una abadia situada al costat de la Basílica de Saint-Denis, a la perifèria de París (França).

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Sant Denís · Veure més »

Abadia de Sant Geli

L'abadia de Sant Geli (en francès Saint-Gilles) és al centre de la població francesa de Sant Geli (municipi del Gard), a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Sant Geli · Veure més »

Abadia de Sant Pere de Moissac

L'abadia de Sant Pere de Moissac (en occità: Abadiá de Sant Pèire de Moissac, en francès: Abbaye de Saint-Pierre de Moissac) és un conjunt arquitectònic religiós occità on hi destaquen les seves extraordinàries escultures romàniques.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Sant Pere de Moissac · Veure més »

Abadia de Tournus

Labadia de Tournus o de Sant Filibert fou un establiment religiós benedictí a Tournus, departament de Saône-et-Loire a la regió de Borgonya-Franc Comtat, encara conservat en gran part sent un dels principals del romànic a França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Tournus · Veure més »

Abadia de Vézelay

L'abadia de Vézelay va ser construïda l'any 1037 per Geoffroy, abat de Vézelay, el qual imposà el culte de Maria Magdalena, convertint immediatament el poble en un lloc de pelegrinatge.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abadia de Vézelay · Veure més »

Abat Garí

Labat Garí,, fou un eminent abat de diversos monestirs benedictins dels comtats de Carcasona i de Cerdanya vinculats a l'ordre de Cluny.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abat Garí · Veure més »

Abat Oliba

Labat Oliba (Besalú o Cornellà de Conflent, 971 d.C. - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046) fou un abat benedictí, comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Santa Maria de Ripoll i Sant Miquel de Cuixà (1008-1046).

Nou!!: Arquitectura romànica і Abat Oliba · Veure més »

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr

Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr (m. 716) fou valí de l'Àndalus (714-716).

Nou!!: Arquitectura romànica і Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr · Veure més »

Abruços

Els Abruços (en català antic (A)Bruç, en italià, Abruzzo) és una regió situada en el sud d'Itàlia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Abruços · Veure més »

Absidiola

Absidioles a l'església de Sant Girvés de la Torre de Rialb Una absidiola és un absis secundari o de categoria inferior.

Nou!!: Arquitectura romànica і Absidiola · Veure més »

Absis

Absis principal de l'església del monestir de Santa Maria de Ripoll. absidioles disposades de forma radial i obertes a un deambulatori. L'absis és una construcció adossada a la nau o les naus d'una església o temple, normalment de forma semicircular, tot i que n'hi ha de quadrangulars (absis carrats) i poligonals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Absis · Veure més »

Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues

L'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (en francès: Académie des inscriptions et belles-lettres), és una societat científica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'àmbit de les Humanitats.

Nou!!: Arquitectura romànica і Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues · Veure més »

Acanthus (gènere)

Ala d'àngel (''Acanthus mollis'') a Roma. Aquesta és l'espècie que predomina a Catalunya. Capitell corinti amb fulles d'acant Acanthus és un gènere de plantes amb flors de la família Acanthaceae.

Nou!!: Arquitectura romànica і Acanthus (gènere) · Veure més »

Adolf Mas i Ginestà

Adolf Mas i Ginestà (Solsona, Solsonès, 1860 - Barcelona, 1936), va ser un dels principals fotògrafs de l'època del Modernisme català i pare del també fotògraf Pelai Mas Castanyeda (Barcelona 1891-1954).

Nou!!: Arquitectura romànica і Adolf Mas i Ginestà · Veure més »

Adopcionisme

Ladopcionisme fou un corrent sorgit entre els cristians de la península d'Hispània al dC, en els dominis de l'Emirat de Qurtuba.

Nou!!: Arquitectura romànica і Adopcionisme · Veure més »

Adoració dels Reis Mags

''Adoració dels Mags,'' Bartolomé Esteban Murillo, segle XVII ''Adoració dels Mags'', Dirk Bouts segle XV LAdoració dels Reis Mags o simplement Adoració dels Mags és, en la tradició cristiana, l'escena de la Nativitat de Jesús en la qual els Reis d'Orient, varen trobar Jesús seguint una estrella que els va guiar i li varen regalar or, encens, i mirra, i el varen venerar, tal com es narra a. Al calendari eclesiàstic del cristianisme occidental, aquest esdeveniment es commemora com la festa de l'Epifania, el 6 de gener.

Nou!!: Arquitectura romànica і Adoració dels Reis Mags · Veure més »

Advocació de la Mare de Déu

''Immaculada Concepció'', de Bartolomé Esteban Murillo L'advocació de la Mare de Déu o advocació mariana és, en el cristianisme, un títol afegit al nom de Verge que posa en relleu alguna prerrogativa o circumstància important o n'indica un lloc geogràfic amb el qual té relació.

Nou!!: Arquitectura romànica і Advocació de la Mare de Déu · Veure més »

Aglutinant (pintura)

Un aglutinant és una substància desenvolupada per a utilitzar-la barrejada amb pigment i produir així una pintura.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aglutinant (pintura) · Veure més »

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Agricultura · Veure més »

Agronomia

L'agronomia és una branca de la ciència que estudia els conreus i els sòls on creixen.

Nou!!: Arquitectura romànica і Agronomia · Veure més »

Agustí d'Hipona

Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.

Nou!!: Arquitectura romànica і Agustí d'Hipona · Veure més »

Aimeruda

Aimeruda o Eimeruda va ser una noble de la casa comtal d'Alvèrnia, casada en segones núpcies amb el comte Borrell II.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aimeruda · Veure més »

Al-Àndalus

XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.

Nou!!: Arquitectura romànica і Al-Àndalus · Veure més »

Al-Múndir Imad-ad-Dawla

Al-Múndhir ibn Àhmad ibn Hud al-Hàjib Imad-ad-Dawla (?-1090), de la dinastia dels Banu Hud, fou emir de Lleida, Tortosa i Dénia entre 1081-1090,Mestre, 1998: p. 722, entrada: "Mundir al-Hagib 'Imad al-Dawlà" després de succeir el seu pare al-Múqtadir.

Nou!!: Arquitectura romànica і Al-Múndir Imad-ad-Dawla · Veure més »

Alabastre (mineral)

Lalabastre és una varietat de guix massiva i translúcida de gra fi, diferent de la selenita (que és una varietat fibrosa del guix), per bé que també existeix una varietat de calcita amb aquest nom.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alabastre (mineral) · Veure més »

Album Pintoresch-Monumental de Catalunya

LAlbum Pintoresch-Monumental de Catalunya: aplech de vistas dels més notables monuments i paisatjes d'aquesta terra acompanyadas de descripcions y noticias históricas y de guias pera que sían fácilment visitats, és una edició luxosa promoguda per l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, publicada entre 1878 i 1879 en entregues mensuals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Album Pintoresch-Monumental de Catalunya · Veure més »

Alcassaba

Lalcassaba (de l'àrab andalusí alqaṣába, i aquest de l'àrab clàssic, ‘ciutadella’) és un recinte fortificat dins d'una població emmurallada, amb la funció de defensa militar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alcassaba · Veure més »

Alexandre de Laborde

Alexandre Louis Joseph, marquès de Laborde, comte de l'Imperi, fou un arqueòleg i polític francès, nascut a París el 17 de setembre de 1773 i mort a la mateixa ciutat el 20 d'octubre de 1842.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alexandre de Laborde · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alexandria · Veure més »

Alfa i omega

Les lletres gregues ''alfa y Omega'' rodejant l'halo de Jesús. Catacumbes. Alfa i Omega és la manera com es denomina el déu Jahvè al capítol 1 vers 8, capítol 21 vers 6 i capítol 22 vers 13 de l'Apocalipsi de Joan Evangelista inclòs al Nou Testament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alfa i omega · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Nou!!: Arquitectura romànica і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Arquitectura romànica і Alfons X de Castella · Veure més »

Almodis

Almodis de la Marca o simplement Almodis (Tolosa, Occitània, c. 1020 - Barcelona, 1071) fou comtessa consort de Barcelona (1052-1071).

Nou!!: Arquitectura romànica і Almodis · Veure més »

Alois Riegl

Alois Riegl (14 de gener de 1858, Linz, Imperi Austríac - 17 de juny de 1905, Viena, Imperi Austrohongarès) fou un historiador de l'art austríac i un dels impulsors del formalisme.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alois Riegl · Veure més »

Alou

L'alou era el règim de tinença de béns immobles, generalment terres, pel qual el senyor feudal (l'aloer) tenia el domini complet, absolut i lliure sobre les seves propietats.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alou · Veure més »

Alt Empordà

LAlt Empordà és una de les tres comarques en què va quedar dividit l'Empordà en la divisió comarcal de 1936, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alt Empordà · Veure més »

Alt Urgell

L'Alt Urgell (també anomenat Urgell o Urgellet) és una comarca de Catalunya situada geogràficament als Pirineus i forma part de la província de Lleida i de l'àmbit funcional territorial de l'Alt Pirineu i Aran.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alt Urgell · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alta edat mitjana · Veure més »

Alta Garona

L'Alta Garona (31) (en occità Nauta Garona i en francès Haute-Garonne) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alta Garona · Veure més »

Alta Ribagorça

L'Alta Ribagorça és una comarca pirinenca situada al sud de la Vall d'Aran, a l'oest del Pallars Sobirà i al nord del Jussà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alta Ribagorça · Veure més »

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Altar · Veure més »

Alzina

''Quercus ilex'' Lalzina (Quercus ilex L. o Quercus ilex ssp. ilex L.), també coneguda com a aglaner, aglanera, glaner, aulina i bellotera, és un arbre de fullatge persistent de la família de les fagàcies.

Nou!!: Arquitectura romànica і Alzina · Veure més »

Amazics

Els amazics o, amb connotacions etimològiques pejoratives, berbers (en cabilenc i altres dialectes amazics: imaziγen), són un poble del nord de l'Àfrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Amazics · Veure més »

Ambó

Ambó de Ravenna Ambó de San Joaquín de Medellín, Colòmbia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ambó · Veure més »

Amposta

Amposta és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Montsià, al delta de l’Ebre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Amposta · Veure més »

Anell (joia)

Un exemple d'anell. Un anell és una joia en forma circular que es col·loca al voltant del dit.

Nou!!: Arquitectura romànica і Anell (joia) · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Arquitectura romànica і Anglaterra · Veure més »

Angostrina

Angostrina (Angoustrine, oficialment en francès) és un poble i territori del terme comunal d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a la comarca nord-catalana de l'Alta Cerdanya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Angostrina · Veure més »

Annales regni Francorum

Els Annales regni Francorum, Annals reials francs o Annals del regne dels Francs, antigament coneguts com els Annales Laurissenses maiores i d'estil Reichsannalen en la historiografia alemanya, són annals que cobreixen la història dels primers monarques carolingis des 741-829.

Nou!!: Arquitectura romànica і Annales regni Francorum · Veure més »

Anoia

LAnoia és una comarca de Catalunya, situada als àmbits territorials del Penedès i les Comarques Centrals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Anoia · Veure més »

Antic Testament

LAntic Testament (sovint abreujat AT) és la primera divisió del cànon bíblic cristià, que es basa principalment en els 24 llibres de la Bíblia hebrea (o Tanaj), una col·lecció d'antigues escriptures religioses hebrees pels fills d'Israel creuen la majoria dels cristians i jueus religiosos són la Paraula sagrada de Déu.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antic Testament · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antoing

Antoing (en picard Antw'on) és un municipi belga de la província d'Hainaut a la regió valona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antoing · Veure més »

Antoni Aulèstia Pijoan

Antoni Aulèstia Pijoan (Reus, Baix Camp, 17 de gener de 1849 - Barcelona, 10 de març de 1908) fou un escriptor i historiador català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antoni Aulèstia Pijoan · Veure més »

Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís

''Libro del Consulad'', 1791. Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís (Barcelona, 24 de novembre de 1742 - Cadis, 14 de novembre de 1813) fou un historiador, filòleg i polític català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís · Veure més »

Antoni Ponç i Piquer

Mare de Déu del Carme, quadre de Ponz conservat al Museu de Belles Arts de València Antoni Ponç i Piquer o Antonio Ponz Piquer (Begís, 28 de juny de 1725 - Madrid, 4 de desembre de 1792) va ser un pintor i escriptor il·lustrat valencià.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antoni Ponç i Piquer · Veure més »

Antoni Tàpies i Puig

fou un pintor, escultor i teòric de l'art català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Antoni Tàpies i Puig · Veure més »

Anunciació

L'''Anunciació'' de Melozzo da Forlì, Panteó de Roma. L'Anunciació de Fra Angelico (Museu del Prado) L'Anunciació de Simone Martini (Galeria dels Uffizi) l'Anunciació del Retaule de Vallmoll (MNAC) L'Anunciació de Pedro Berruguete (Cartoixa de Miraflores) LAnunciació és, per al cristianisme, l'aparició de l'Arcàngel Gabriel per anunciar a la Verge Maria que seria mare de Jesús, per obra de l'Esperit Sant.

Nou!!: Arquitectura romànica і Anunciació · Veure més »

Aparell (construcció)

'''Aparell''' irregular i d'''opus spicatum'' a Sant Quirze de Colera Mur sud de la Gran Mesquita de Kairuan fet de carreus en gran i petit aparell, a Kairuan, Tunísia En arquitectura i construcció s’anomena aparell la disposició i lligam donats als materials emprats en murs.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aparell (construcció) · Veure més »

Apocalipsi

LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.

Nou!!: Arquitectura romànica і Apocalipsi · Veure més »

Aprisió

L'aprisió (del llatí apprehensio o aprisio, "apropiació") o presura és l'ocupació d'una terra erma i que no té cap propietari per tal de cultivar-la.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aprisió · Veure més »

Aquileia

Aquileia (en friülà Aquilee, en grec antic Ἀκυληΐα o Ἀκουιληΐα) és una ciutat italiana de la província d'Udine a regió del Friül-Venècia Júlia, dins la comarca de Bassa Friülana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aquileia · Veure més »

Aquisgrà

miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aquisgrà · Veure més »

Arc (arquitectura)

Arc de mig punt d'una església de l'Empordà Arcs parabòlics a la Pedrera, obra característica de Gaudí Un arc és un element constructiu estructural lineal de directriu corba, que permet cobrir un buit sense que es produeixin esforços de flexió ni tracció.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arc (arquitectura) · Veure més »

Arc apuntat

Diagrama representant un d'arc ogival Larc apuntat, també dit arc ogival, és un tipus d'arc i paradigmàtic element estructural de l'arquitectura gòtica que substituí l'arc de mig punt utilitzat àmpliament durant el romànic o en l'arquitectura de l'Antiga Roma.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arc apuntat · Veure més »

Arc cec

Arcs cecs a l'absis de Santa Maria de Cóll Larc cec és un arc aplicat sobre un mur amb finalitats ornamentals És un element arquitectònic molt usat en l'arquitectura romànica, tants als murs laterals com als absis i absidioles que rematen les naus.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arc cec · Veure més »

Arc de ferradura

Esquema d'un arc de ferradura Larc de ferradura o arc ultrapassat és el que té una obertura que ultrapassa la mitja circumferència amb el centre situat per sobre de la línia d'arrencada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arc de ferradura · Veure més »

Arc de mig punt

Arc de mig punt amb extradós normal (Monestir de Sant Miquel de Cruïlles) Parts d'un arc de mig punt Porta d'Ishtar, originària de Babilònia i actualment al Museu de Pèrgam de Berlín. L'arc de mig punt o arc rodó és un tipus d'arc que dibuixa una semicircumferència amb un únic centre situat a la línia d'arrencada (línia d'imposta); per tant, la fletxa (alçada) és la meitat exacta de la llum (amplada).

Nou!!: Arquitectura romànica і Arc de mig punt · Veure més »

Arcbotant

1.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arcbotant · Veure més »

Arcisse de Caumont

Arcisse de Caumont (Bayeux, 20 d'agost de 1801 - Caen, 16 d'abril de 1873) va ser un arqueòleg francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arcisse de Caumont · Veure més »

Arcosoli

Arcosoli del ''cubiculum'' de Tellus, hipogeu de la Via Dino Compagni, Roma Arcosoli (del llatí arcus, 'arc', i solium, 'sepulcre, sarcòfag') és un terme arquitectònic aplicat a un buit en un arc que es va començar a usar com a lloc d'enterrament dins de catacumbes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arcosoli · Veure més »

Arecàcies

Les arecàcies (Arecaceae) formen una família de plantes monocotiledònies amb flor dins de l'ordre Arecales.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arecàcies · Veure més »

Aristocràcia

El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aristocràcia · Veure més »

Aritmètica

Laritmètica (del grec αριθμός.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aritmètica · Veure més »

Arle

Arle —Arle i Arles — és una vila de la Provença.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arle · Veure més »

Arles

Arles (oficialment en francès Arles-sur-Tech i, per calc del francès, Arles de Tec) és una vila i comuna a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arles · Veure més »

Armavir

* Província d'Armavir, província d'Armènia al sud-oest del país.

Nou!!: Arquitectura romànica і Armavir · Veure més »

Armènia

La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Armènia · Veure més »

Arnau Cadell

Arnau Cadell o Gatell fou un escultor català del i. Junt amb el seu taller és autor dels capitells dels claustres del monestir de Sant Cugat iniciat vers el 1190 i de la catedral de Girona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arnau Cadell · Veure més »

Arnau de Preixens

Arnau de Preixens (? — Bellpuig de les Avellanes, ~1195) fou bisbe d'Urgell entre el 1166 i 1195.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arnau de Preixens · Veure més »

Arnolfo di Cambio

Arnolfo di Cambio (Colle di Val d'Elsa, c. 1240 – 1300/1310) va ser un arquitecte i escultor italià.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arnolfo di Cambio · Veure més »

Arnulf de Vic

Arnulf (? - 1010) fou bisbe de Vic entre l'any 993 i el 1010.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arnulf de Vic · Veure més »

Arquebisbat de Barcelona

Processó del ''Corpus Christi'' a Barcelona. Escut de l'Arquebisbat de Barcelona L'arquebisbat de Barcelona és una demarcació de l'Església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquebisbat de Barcelona · Veure més »

Arquebisbat de Narbona

L'antic palau dels arquebisbes de Narbona. L'arquebisbat de Narbona va ser una antiga demarcació de l'església catòlica que tenia com a cap la ciutat de Narbona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquebisbat de Narbona · Veure més »

Arquebisbat de Tarragona

L'Arxidiòcesi de Tarragona (en llatí, Tarraconensis) és una demarcació eclesiàstica que comprèn les comarques catalanes del Tarragonès, Alt Camp, Conca de Barberà i Baix Penedès i part del Baix Camp, el Priorat, les Garrigues i l'Urgell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquebisbat de Tarragona · Veure més »

Arquitectura

'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura · Veure més »

Arquitectura armènia

Església del monestir de Geghard, Armènia, 1215 Larquitectura armènia és un estil arquitectònic desenvolupat pels habitants de l'Altiplà d'Armènia i és la que utilitzen principalment els armenis.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura armènia · Veure més »

Arquitectura carolíngia

Esbossos de diferents parts de la volta palatina d'Aquisgrà, i un plànol de la planta. Arquitectura carolíngia és la denominació historiogràfica d'una arquitectura desenvolupada durant l'Imperi Carolingi, l'època va ser iniciada per Carlemany (rei dels francs des de 768 i emperador d'Occident des del 800 al 814) i que va acabar amb la mort del seu fill Lluís I el Pietós (840).

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura carolíngia · Veure més »

Arquitectura del Renaixement

Interior de la cúpula de la Catedral de ''Santa Maria dei Fiori''. L' Arquitectura del Renaixement o renaixentista correspon al període artístic del Renaixement europeu, que inclou els segles XIV, i. Es caracteritza per ser un moment de ruptura a la Història de l'arquitectura, en especial respecte a l'estil arquitectònic previ: el gòtic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura del Renaixement · Veure més »

Arquitectura gòtica

La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura gòtica · Veure més »

Arquitectura islàmica

La cúpula de la Mezquita Selimiye a Edirne. arxiudata.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura islàmica · Veure més »

Arquitectura longobarda

L'arquitectura longobarda, també anomenada arquitectura llombarda, constitueix un conjunt d'obres arquitectòniques realitzades a la península Itàlica durant el regnat dels germànics longobards —també anomenats llombards— (568-774), amb una permanència residual a la part meridional de la península, la part anomenada Langobardia Minor governada per reis i ducs longobards, fins als segles  i. Baptisteri de Lomello (Pavia) L'activitat arquitectònica desenvolupada a Langobardia Maior, la part septentrional de l'actual Itàlia (citada en endavant com Itàlia a seques), ha arribat als nostres dies molt fragmentada, especialment per motiu de les successives reconstruccions dels edificis sacres i profans aixecats durant els segles  i. Excepte el Tempietto Longobardo de Cividale del Friuli, conservat intacte en gran part, les edificacions llombardes civils i religioses de Pavia, Monza i altres localitats han estat molt refetes en els segles posteriors.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura longobarda · Veure més »

Arquitectura normanda

La nau de la catedral de Durham amb l'ús característic d'arcades arrodonides i les voltes de poca alçada sobre la nau típiques de l'arquitectura normanda L'expressió arquitectura normanda s'empra per a referir-se a l'estil romànic creat pels normands en els diversos territoris en què van exercir el seu domini o la seva influència entre els segles  i. Van crear simultàniament un gran conjunt de castells i fortificacions, incloent-hi les torres normandes, però també monestirs, abadies, esglésies o catedrals, fent servir un model caracteritzat pels arcs arrodonits (sovint situats sobre portes i finestres) i per les seves proporcions massives.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura normanda · Veure més »

Arquitectura paleocristiana

V L'arquitectura paleocristiana, també anomenada arquitectura cristiana primitiva, és aquella que fou realitzada entre finals del —sota el mandat de Constantí I el Gran— i fins al —l'època de l'emperador Justinià I. Nasqué principalment per satisfer la necessitat de construcció d'estructures pròpies per a la religió cristiana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura paleocristiana · Veure més »

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura romana antiga · Veure més »

Arquitectura romana d'Orient

citació.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura romana d'Orient · Veure més »

Arquitectura romànica

Ermita de la Mare de Déu de Pedrui, consagrada el 5 de novembre de 972 pel bisbe Odesind de Ribagorça Larquitectura romànica és l'estil de construcció desenvolupat a l'Europa cristiana propi de l'art romànic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitectura romànica · Veure més »

Arquitrau

Exemple d'arquitrau sobre el capitell. L'arquitrau és un element horitzontal de pedra que uneix entre si dues pilastres o bé columnes per dalt.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquitrau · Veure més »

Arquivolta

Arquivoltes de la portalada de Santa Maria d'AgramuntArquivolta és el conjunt de motllures esculpides a les dovelles que formen els arcs concèntrics a l'exterior de la portalada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arquivolta · Veure més »

Arrabà

Lleó) Un arrabà és una motllura ornamental, generalment de forma rectangular, que emmarca els arcs de les portes i de les finestres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arrabà · Veure més »

Art carolingi

Interior de la capella Palatina, a Aquisgrà Lart carolingi és el denominatiu per a la florida artística que, promogut per Carlemany i la seua cort, va donar nova vida a l'art d'Europa occidental que havia arribat a un punt d'extrem esgotament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art carolingi · Veure més »

Art celta

El terme art celta al·ludeix a les expressions artístiques dels anomenats ''pobles celtes''.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art celta · Veure més »

Art cistercenc

L'Abadia de Sénanque Claustre de l'Abadia de Fontenay. Farga de l'Abadia de Fontenay. Es denomina art cistercenc al desenvolupat pels monjos cistercencs en la construcció de les seues abadies a partir del, moment de l'expansió inicial d'aquest orde religiós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art cistercenc · Veure més »

Art gòtic

Porta dels Apòstols de la Catedral de València, un clar exemple d'art gòtic Lart gòtic és un estil arquitectònic i decoratiu que fou predominant a Europa entre mitjans del i inicis del, amb la implantació del nou període anomenat Renaixement.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art gòtic · Veure més »

Art islàmic

''Dos amants'', 1630, de Riza Abbassí. Art persa del període safàvida Lart islàmic es va crear i es va desenvolupar entre els segles  i, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art islàmic · Veure més »

Art mossàrab

Lart mossàrab neix a partir de la conquesta cristiana de territoris al nord de la península Ibèrica quan, a partir del, artistes mossàrabs procedents d'al-Àndalus s'hi desplaçaren.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art mossàrab · Veure més »

Art mossàrab a Catalunya

A Catalunya, com a la resta del nord d'Espanya, van sorgir al una sèrie de petits monestirs i esglésies construïts pels mossàrabs emigrats des de Còrdova i des d'altres punts de la península.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art mossàrab a Catalunya · Veure més »

Art mudèjar

Torre mudèjar de la catedral de Terol Palau de l'Aljaferia a Saragossa La Giralda de Sevilla Des del, s'ha considerat que l'art mudèjar és l'art que practicaven, sobretot, els mudèjars i moriscos en els territoris cristians de la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art mudèjar · Veure més »

Art otonià

Església de Sant Miquel de Hildesheim, declarada Patrimoni de la Humanitat. Lart otonià és un estil artístic englobat en l'art preromànic que es va manifestar sobretot en les arts menors.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art otonià · Veure més »

Art paleocristià

La imatge de Jesús com a Bon Pastor a les catacumbes de Domitilla a Roma Lart paleocristià (en grec, paleo significa "vell" o "antic") és l'art produït pels cristians o sota un patrocini cristià durant els primers segles del cristianisme i en especial entre l'any 200 i l'any 500.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art paleocristià · Veure més »

Art preromànic

Església de Santa Cristina de Ḷḷena Sota la denominació genèrica d'art preromànic s'agrupen un conjunt de manifestacions artístiques de naturalesa bastant diversa i de cronologies variades que tenen lloc a l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana, amb posterioritat a l'art paleocristià i en paral·lel al desenvolupament de l'art romà d'Orient dins de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art preromànic · Veure més »

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art romànic · Veure més »

Art visigòtic

Conjunt d'esglésies: Sant Miquel, Sant Pere i Santa Maria de Terrassa Església de Sant Miquel de Terrassa Església de Sant Pere de Terrassa Església de Santa Maria de Terrassa Lart visigòtic és un estil artístic enquadrat dins de l'art preromànic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Art visigòtic · Veure més »

Artesà

Artesà Els artesans són persones que es dediquen a l'artesania.

Nou!!: Arquitectura romànica і Artesà · Veure més »

Arxiu

Arxiu organitzat en caixes arxivadores Els arxius són l'objecte principal de la ciència arxivística.

Nou!!: Arquitectura romànica і Arxiu · Veure més »

Ascetisme

Ascetisme és una opció ètica que considera que l'home ha d'atènyer la felicitat o la perfecció en la reducció màxima de la dependència de les necessitats materials i corporals, en la renúncia voluntària de plaers (sexuals, estètics, gastronòmics…) i fins i tot en inferir-se dolor per mortificacions corporals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ascetisme · Veure més »

Aspres

Castellnou dels Aspres, als Aspres, poble que fou capital de l'antic vescomtat Els Aspres és una subcomarca del Rosselló.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aspres · Veure més »

Assaonador

Un assaonador era un menestral que tenia com a ofici assaonar les pells animals ja netes fins a fer-ne cuir.

Nou!!: Arquitectura romànica і Assaonador · Veure més »

Ató de Vic

Ciutats amb seu de bisbat fins al 1100. Ató (? - 971) fou bisbe de Vic i breument arquebisbe d'aquesta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ató de Vic · Veure més »

Aude

L'Aude (11) és un departament francès de la nova regió d'Occitània, que pren el nom del riu Aude, que neix al massís pirinenc del Carlit i desemboca a la Mediterrània després de recórrer 220 km.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aude · Veure més »

Aula Regia

Aula Règia o Aula Regis (en llatí "atri, saló o sala del rei"), era la gran sala, sala de recepcions o saló del tron de la Domus Flavia, el Palau de Domicià al Palatí romà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aula Regia · Veure més »

Aurèola

El déu Apol·lo Verge i Jesús amb l'halo Una aurèola o halo és un cercle que es col·loca en les representacions artístiques de personatges significatius amb la finalitat d'exaltar-ne la figura.

Nou!!: Arquitectura romànica і Aurèola · Veure més »

Ègara

Conjunt episcopal d''''Ègara''': Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria Ègara (del llatí Egara) era un municipi (Municipium Flavium Egara) de la Catalunya romana que correspon a l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ègara · Veure més »

Ègosa

Ègosa (o Egosa) és un assentament dels laietans, citat per Claudi Ptolemeu en la seva Geografia, situat en terrenys de l'actual ciutat de Terrassa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ègosa · Veure més »

Èxode

L'Èxode, o Segon de Moisès és el segon llibre de la Torà, i per tant de la Bíblia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Èxode · Veure més »

École des Chartes

L'École nationale des chartes és un establiment d'ensenyament superior francès enquadrat dins la categoria de les grandes écoles.

Nou!!: Arquitectura romànica і École des Chartes · Veure més »

Émile Mâle

Émile Mâle (2 de juny de 1862 - 6 d'octubre de 1954) va ser un famós historiador de l'art francès, especialista en l'art sacre i medieval.

Nou!!: Arquitectura romànica і Émile Mâle · Veure més »

Àger

Àger (pronunciat) és una vila i municipi de la comarca de la Noguera, Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Àger · Veure més »

Bagaran

Bagaran —Բագարան en armeni — era una ciutat en l'antiga Armènia fundada durant el regnat de la dinastia Oróntida a la confluència entre el riu Akhurian i el riu Araxes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bagaran · Veure més »

Bages

La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bages · Veure més »

Baix Cinca

La comarca del Baix Cinca (en castellà Bajo Cinca) és una comarca d'Aragó que es troba a l'est dels límits autonòmics, a cavall de les províncies d'Osca i Saragossa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baix Cinca · Veure més »

Baix relleu

Segona dinastia. El baix relleu és una tècnica escultòrica per a confeccionar imatges o inscripcions en els murs, que s'aconsegueix remarcant les vores del dibuix i tallant les figures, rebaixant lleugerament el mur, amb què sobresurt el fons al voltant de la figura i s'obté un efecte tridimensional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baix relleu · Veure més »

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles  a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Nou!!: Arquitectura romànica і Baixa edat mitjana · Veure més »

Baixa Ribagorça

La Baixa Ribagorça és una comarca de la Franja de Ponent, situada al voltant de Benavarri, que n'és la capital i principal centre de serveis.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baixa Ribagorça · Veure més »

Balaguer

Balaguer és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Noguera i cap del seu partit judicial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Balaguer · Veure més »

Baldaquí

'''Baldaquí''' de Sant Pere del Vaticà Un baldaquí és un dosser que se situa sobre el tron dels reis, un objecte religiós o un altar per fer-lo destacar i honorar-lo.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baldaquí · Veure més »

Baldaquí de Ribes

El Baldaquí de Ribes és un baldaquí fragmentari d'estil romànic datat de mitjan, considerat l'obra mestra de l'anomenat taller de Ripoll, que es conserva actualment al Museu Episcopal de Vic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baldaquí de Ribes · Veure més »

Baldaquí de Tost

El Baldaquí de Tost és un baldaquí fet pel taller de la Seu d'Urgell pintat cap al 1220, d'estil romànic, que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baldaquí de Tost · Veure més »

Banyeres (la Vansa i Fórnols)

Banyeres, també anomenat Sant Joan de Banyeres, és un nucli del municipi de la Vansa i Fórnols, a l'Alt Urgell, a la vall de la Vansa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Banyeres (la Vansa i Fórnols) · Veure més »

Banys àrabs de Palma

Els banys àrabs són uns banys àrabs de la ciutat de Mallorca que daten del, situats al nombre 7 del carrer de Can Serra.

Nou!!: Arquitectura romànica і Banys àrabs de Palma · Veure més »

Baptisme de Jesús

El Baptisme de Jesús és un episodi en la vida de Jesús de Natzaret dins de la història sagrada del cristianisme explicat en el Nou Testament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baptisme de Jesús · Veure més »

Baptisteri

El '''baptisteri''' de la ciutat de Parma Maqueta del baptisteri Notre-Dame aux Fonts de Lieja, a costat de la catedral gòtica Pica baptismal de la catedral de Barcelona El baptisteri (del llatí baptisterium) és l'edifici on els cristians atorguen el sagrament del baptisme a aquells que volen entrar a llur religió.

Nou!!: Arquitectura romànica і Baptisteri · Veure més »

Barbaria

Mapa de Barbaria, de Gerardus Mercator (1630). Barbaria o costa barbaresca és el terme que els europeus van utilitzar des del fins al per a referir-se a les regions costaneres de Marroc, Algèria, Tunísia i Líbia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Barbaria · Veure més »

Barcelona

Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Barcelona · Veure més »

Bari (Pulla)

Bari (Bàre en napolità) creada amb el nom grec de Βάριον, després anomenada en llatí: Barium) és una ciutat d'Itàlia, capital de la regió de la Pulla i de la Ciutat metropolitana de Bari.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bari (Pulla) · Veure més »

Barraca

Una barraca és una edificació rural d'arquitectura popular, generalment petita, baixa i simple, de caràcter primari i pròpia de les zones europees i nord-africanes, feta amb fusta, pedra, de tàpia, o d’un altre material, per a desar eines i estris, i d'aixoplug.

Nou!!: Arquitectura romànica і Barraca · Veure més »

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Nou!!: Arquitectura romànica і Basílica · Veure més »

Basílica de la Daurada

Lesglésia de Nostra Senyora de la Daurada o de Santa Maria de la Daurada és una basílica catòlica tolosana, que està situada al barri de la Daurada, enfront de les andanes de la Garona, just al costat de la plaça i del port que duen el mateix nom.

Nou!!: Arquitectura romànica і Basílica de la Daurada · Veure més »

Basílica de Nostra Senyora del Port

La basílica de Nostra Senyora del Port és un edifici romànic situat a Clermont-Ferrand, al barri del Port, entre la plaça Delille i la catedral de la Nostra Senyora de l'Assumpció.

Nou!!: Arquitectura romànica і Basílica de Nostra Senyora del Port · Veure més »

Basílica de Sant Serni de Tolosa

La basílica de Sant Serni (en occità, Sant Sarnin; en francès, Saint-Sernin) és un dels edificis emblemàtics de Tolosa i és l'església romànica més gran d'Occitània i la segona (després de l'antiga de Cluny) de tot l'Estat francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Basílica de Sant Serni de Tolosa · Veure més »

Basílica de Sant Vidal de Ravenna

La basílica de Sant Vidal de Ravenna (o de San Vitale, en italià) és un dels temples més importants de l'art romà d'Orient.

Nou!!: Arquitectura romànica і Basílica de Sant Vidal de Ravenna · Veure més »

Base (arquitectura)

Base Església de Santa Maria Magdalena (Olivença). Base Base, en arquitectura clàssica, és la part inferior de la columna, sobre la qual descansa el fust, i està compost generalment per motllures.

Nou!!: Arquitectura romànica і Base (arquitectura) · Veure més »

Bastida

Bastida construïda amb mòduls d'acer. "La construcció del fort Khavarnaq" per Kamāl ud-Dīn Behzād Herawī, Herat c. 1494-1495, dinastia timúrida. Miniatura persa de Bihzad Una bastida (o empalcadura a l'Alguer) és una construcció temporal fixa, suspesa o mòbil, composta per ponts, passarel·les o plataformes sostingudes per una carcassa de fusta, d'acer i (a l'orient) de canyes de bambú destinada a permetre l'accés d'obrers i materials de construcció a tots els punts d'un edifici en construcció o en procés de rehabilitació, obra civil, manteniment industrial o construcció naval.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bastida · Veure més »

Batalla de Baltarga

La batalla de Baltarga fou un combat entre les host conjuntes catalanes i occitanes i una horda de magiars.

Nou!!: Arquitectura romànica і Batalla de Baltarga · Veure més »

Bàcul pastoral

Bàcul de l'Anunciació, Museu Nacional d'Art de Catalunya Bàcul oriental del Patriarca d'Antioquia Ortodox sirià, amb serps representant la vara de Moisès Un bàcul és un bastó que porten els bisbes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bàcul pastoral · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bàrbar · Veure més »

Benefici eclesiàstic

Un benefici eclesiàstic és un ens jurídic erigit per l'autoritat eclesiàstica a títol vitalici i que comportava un ofici espiritual i que proporcionava a qui l'exercia, durant l'edat mitjana i l'Antic Règim, el dret a gaudir d'una prebenda o renda (provinent de béns immobles, de delmes, censals, drets per l'administració de sagraments, etc.) i altres privilegis de caràcter judicial, fiscal o militar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Benefici eclesiàstic · Veure més »

Benet d'Aniana

Benet d'Aniana (Comtat de Magalona, Septimània, vers 750 - Kornelimünster, Renània, 11 de febrer del 821) fou monjo benedictí, abat reformador de l'orde, d'origen got.

Nou!!: Arquitectura romànica і Benet d'Aniana · Veure més »

Benet de Núrsia

Benet de Núrsia (Núrsia, Úmbria, 480 - Montecassino, Laci, 547) fou un patrici romà cristià, fundador de monestirs i autor de la Regula, que va donar origen a l'orde benedictí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Benet de Núrsia · Veure més »

Benjamí de Tudela

Mapa de la ruta. Benjamí de Tudela (també Benjamí ben Jonah, Benjamí bar Jonàs de Tudela; en hebreu: בִּנְיָמִין מִטּוּדֶלָה, pronunciat:; 1130 - 1173) fou un viatger navarrès jueu, sovint anomenat rabí pels cronistes no jueus, i famós per les cròniques dels seus viatges.

Nou!!: Arquitectura romànica і Benjamí de Tudela · Veure més »

Beranui

Beranui és un municipi aragonès de la província d'Osca situat a la comarca de la Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Beranui · Veure més »

Berà I

Comtats de Berà i de Gaucelm Berà I, Bernat I o Bernard I (?, 800 - Rouen, 844) fou el primer comte de Barcelona i marquès de Gòtia (801-820), comte de Girona i Besalú (812 o 817-820) i comte de Rasès i Conflent (790-820).

Nou!!: Arquitectura romànica і Berà I · Veure més »

Berenguer de Vilademuls

Berenguer de Vilademuls (Vilademuls s.XII – Montcada 1194) fou abat de Sant Feliu de Girona, arquebisbe de Tarragona, llegat apostòlic, i conseller de la cort d'Alfons el cast.

Nou!!: Arquitectura romànica і Berenguer de Vilademuls · Veure més »

Berenguer Ramon I

Berenguer Ramon I, dit el Corbat (?, ca. 1005 - 31 de març de 1035, Barcelona) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (1017-1035).

Nou!!: Arquitectura romànica і Berenguer Ramon I · Veure més »

Berenguer Ramon II

Berenguer Ramon II, anomenat el Fratricida (1053 - Jerusalem, 1097), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1097).

Nou!!: Arquitectura romànica і Berenguer Ramon II · Veure més »

Berguedà

El Berguedà és una comarca de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Berguedà · Veure més »

Bernat de Claravall

Bernat de Claravall (Castell de Fontaine-lès-Dijon, Dijon, 1090 - abadia de Claravall, 20 d'agost de 1153), abat de Claravall, fou un monjo i reformador francès principal difusor de l'orde monàstic cistercenc, per la qual cosa se'n considera cofundador.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bernat de Claravall · Veure més »

Bernat de Septimània

Bernat I o Bernat de Septimània (795 - 844) fou comte de Barcelona i Girona (826-832 i 835-844), comte d'Osona (826), duc de Septimània i Gòtia, comte de Narbona, Besiers, Agde, Melguelh, Nimes i, probablement, Usès i Lodeva (828-832 i 835-844), comte de Tolosa (835-844) i comte de Carcassona (837-844).

Nou!!: Arquitectura romànica і Bernat de Septimània · Veure més »

Bernat I de Ribagorça

Bernat I de Ribagorça (? - ca. 955) fou comte de Ribagorça (920-955), dit també Unifred I i Bernat Unifred.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bernat I de Ribagorça · Veure més »

Betesa

Betesa és una localitat que pertany al municipi d'Areny de Noguera, a la Ribagorça (Aragó).

Nou!!: Arquitectura romànica і Betesa · Veure més »

Betren

Betren és una entitat de població del municipi de Vielha e Mijaran, al terçó de Castièro de la comarca de la Vall d'Aran, que forma una entitat municipal descentralitzada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Betren · Veure més »

Bisbat d'Empúries

El bisbat d'Empúries fou un bisbat que s'estenia per la zona de l'Empordà, que actualment perviu com a diòcesi titular.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat d'Empúries · Veure més »

Bisbat d'Urgell

El bisbat d'Urgell (en llatí: Dioecesis Urgellensis) és una demarcació eclesiàstica de Catalunya i Andorra sufragània de l'església Metropolitana de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat d'Urgell · Veure més »

Bisbat de Como

El bisbat de Como (italià: diocesi de Como; llatí: Archidioecesis Montis Regalis) és una seu de l'Església catòlica, sufragània de l'arquebisbat de Milà, que pertany a la regió eclesiàstica Llombardia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Como · Veure més »

Bisbat de Girona

El bisbat de Girona és una de les divisions administratives de l'església catòlica a Catalunya, inclòs en la província eclesiàstica de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Girona · Veure més »

Bisbat de Lleida

El bisbat de Lleida és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Lleida · Veure més »

Bisbat de Perpinyà

El bisbat de Perpinyà-Elna, antigament anomenat bisbat d'Elna (per la ubicació de la seu episcopal a la població d'Elna fins al 1601), és una demarcació de l'Església catòlica a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Perpinyà · Veure més »

Bisbat de Terrassa

Salvador Cristau i Coll, bisbe de Terrassa des del 3 de desembre del 2021 El bisbat de Terrassa és una de les dues noves diòcesis catalanes que el Vaticà va crear el 15 de juny de l'any 2004 com a segregació de l'arquebisbat de Barcelona (l'altra correspon al bisbat de Sant Feliu de Llobregat), i utilitza la basílica del Sant Esperit com a seu catedralícia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Terrassa · Veure més »

Bisbat de Tortosa

Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Tortosa · Veure més »

Bisbat de Vic

El bisbat de Vic —Diœcesis Vicensis — és una demarcació de l'església catòlica a Catalunya, sufragània de l'arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Bisbat de Vic · Veure més »

Blanca de Narbona

Blanca de Narbona fou comtessa consort de Barcelona (1051-1052).

Nou!!: Arquitectura romànica і Blanca de Narbona · Veure més »

Blat

Blat o forment és el nom d'algunes espècies de plantes del gènere Triticum, de la família de les poàcies.

Nou!!: Arquitectura romànica і Blat · Veure més »

Boí

Boí és un poble situat a la comarca de l'Alta Ribagorça, en el terme municipal de la Vall de Boí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Boí · Veure més »

Borrell II

Borrell II (Barcelona, 927 - Castellciutat, 992 o 993) fou comte de Barcelona, Girona, Osona (947-992 o 993) i comte d'Urgell (948-992 o 993).

Nou!!: Arquitectura romànica і Borrell II · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη (votani, 'herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Botànica · Veure més »

Botiga

Samarretes en una botiga de ''souvenirs'' de Barcelona. Una botiga o comerç (a voltes tenda) és un tipus d'establiment comercial, físic o virtual, on la gent pot adquirir béns o serveis a canvi d'una contraprestació econòmica, de forma tradicional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Botiga · Veure més »

Braga

Braga (del llatí Bracara Augusta) és una ciutat i un municipi portuguès, capital del districte de Braga, situat a la regió del Nord i a la subregió del Cávado.

Nou!!: Arquitectura romànica і Braga · Veure més »

Brodat

Brodat (catifa o tapís kazakh) Un brodat és un ornament de fil realitzat amb passades d'agulla, generalment damunt d'un teixit i, també, de vegades damunt de paper.

Nou!!: Arquitectura romànica і Brodat · Veure més »

Burgesia

Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.

Nou!!: Arquitectura romànica і Burgesia · Veure més »

Cabotatge

El Sant Ramon, llaüt quillat. Aparellat de barca de mitjana o falutx. Les barques de mitjana foren molt importants en la navegació costanera. La navegació de cabotatge és una navegació que es fa de port a port al llarg de la costa pel transport de mercaderies.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cabotatge · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Arquitectura romànica і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Calefactori

Açò és l'interior del calefactori del Priorat Inchmahome; d'acord amb la publicació oficial (de Historic Scotland). El calefactori és una cambra aparellada amb una llar de foc i alguns seients, de la qual solien disposar grans edificacions (monestirs, castells, palaus), a fi que els habitants poguessin escalfar-se.

Nou!!: Arquitectura romànica і Calefactori · Veure més »

Camí de Sant Jaume

Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.

Nou!!: Arquitectura romànica і Camí de Sant Jaume · Veure més »

Camil Oliveras i Gensana

Camil Oliveras i Gensana, (Figueres, 1840-Barcelona, 6 de setembre de 1898).

Nou!!: Arquitectura romànica і Camil Oliveras i Gensana · Veure més »

Campanar

Campanar de Sant Climent de Taüll (Alta Ribagorça) Campanar de l'església de Sant Lluc d'Ulldecona (Montsià). Torre campanar de l'església de Sant Joan Baptista d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) Un campanar o cloquer acostuma a ser una torre, normalment associada a una església, que conté una o diverses campanes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Campanar · Veure més »

Campanar d'espadanya

Espadanya de l'ermita de Santa Fe del Montseny, a Fogars de Montclús Un campanar d'espadanya és un coronament superior, per sobre de la teulada, de la façana o d'una qualsevol de les parets d'una església, amb un o diversos buits, on es col·loquen les campanes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Campanar d'espadanya · Veure més »

Canal hidràulic

Canal a la ciutat d'Horten, Noruega. Séquia En enginyeria, un canal hidràulic és una construcció destinada al transport de fluids —generalment utilitzada per dur aigua— i que, a diferència de les canonades, és oberta a l'atmosfera.

Nou!!: Arquitectura romànica і Canal hidràulic · Veure més »

Canelobre

Canelobre jueu de set braços Un canelobre és un utensili destinat a la il·luminació, consistent en un peu o una columna més o menys llarg, de dos braços o més, amb dolles per aguantar dretes altres tantes candeleres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Canelobre · Veure més »

Canonge

Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.

Nou!!: Arquitectura romànica і Canonge · Veure més »

Canonització

La canonització és la declaració oficial de la santedat d'una persona difunta per part d'una confessió cristiana o església.

Nou!!: Arquitectura romànica і Canonització · Veure més »

Cantó de Châteauneuf-sur-Loire

El Cantó de Châteauneuf-sur-Loire és un cantó francès del departament de Loiret, situat al districte d'Orleans.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cantó de Châteauneuf-sur-Loire · Veure més »

Capa

Dona amb una capa de llana. Una capa és una peça de roba d'abrigar folgada i sense mànigues que cobreix les espatlles i l'esquena i que es lliga a la part de davant del coll.

Nou!!: Arquitectura romànica і Capa · Veure més »

Capçalera

Vista exterior de la '''capçalera''' del monestir de Sant Cugat del Vallès La capçalera és la part de les esglésies que va des de la part posterior, que pot contenir l'absis, fins al transsepte, generalment envoltant l'altar major.

Nou!!: Arquitectura romànica і Capçalera · Veure més »

Capítol (catolicisme)

Dins del catolicisme el capítol és l'assemblea periòdica dels membres d'una catedral, col·legiata o monestir, reunida per a certes pràctiques de pietat o per a prendre acords d'interès comú.

Nou!!: Arquitectura romànica і Capítol (catolicisme) · Veure més »

Capítols matrimonials de Barbastre

Els anomenats Capítols matrimonials de Barbastre són una carta de donacióUbieto 1987,: Ramiro II: «todo cuánto había retenido en esa otra carta de donación del reino que le había hecho cuando le dí mi hija» que féu el rei Ramir II d'Aragó l'11 d'agost del 1137 a Barbastre on es recullen els capítols matrimonials pactats entre el rei Ramir II d'Aragó i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i en virtut dels quals es pactava el casament del comte de Barcelona amb l'acabada de néixer Peronella d'Aragó, filla del rei d'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Capítols matrimonials de Barbastre · Veure més »

Capitell

Capitell romànic del claustre de Sant Miquel de Cuixà, actualment al museu ''The Cloisters'' (Nova York). Capitell del mercat del peix de Venècia Capitell del mercat del peix de Venècia El capitell és la part superior d'una pilastra o columna, sovint ornamentat amb escultures.

Nou!!: Arquitectura romànica і Capitell · Veure més »

Caríntia

Caríntia (en alemany Kärnten, en eslovè Koroška) és un dels 9 estats (bundesland) en què es divideix administrativament Àustria.

Nou!!: Arquitectura romànica і Caríntia · Veure més »

Carcanyol

Carcanyols El carcanyol és un element arquitectònic que defineix l'espai entre dos arcs o voltes (concretament entre els extradós dels dos arcs) o entre l’extradós d'un arc i un clos rectangular.

Nou!!: Arquitectura romànica і Carcanyol · Veure més »

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Nou!!: Arquitectura romànica і Carlemany · Veure més »

Carles el Calb

Carles el Calb (Frankfurt del Main, Sacre Imperi Romanogermànic, 13 de juny de 823 - Avrieux, Regne de França, 6 d'octubre de 877) va ser el fill petit de l'emperador carolingi Lluís el Pietós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Carles el Calb · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Arquitectura romànica і Carles Martell · Veure més »

Carreu

Paret inca a Machu Picchu, construïda en maçoneria de carreus Un carreu, dit també mitjà, és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede rectangular, per a la construcció de murs, pilars, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Carreu · Veure més »

Cartoixa d'Escaladei

La Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei fou fundada al per Alfons el Cast i fou la primera cartoixa de la Península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cartoixa d'Escaladei · Veure més »

Casa forta

La Casa Forta de Juvinyà. Una casa forta o mas fortificat és una petita fortalesa on vivien membres de la baixa noblesa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Casa forta · Veure més »

Casal

La paraula casal serveix per a anomenar determinats tipus d'edificacions i els compartiments d'un graner.

Nou!!: Arquitectura romànica і Casal · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Casal de Barcelona · Veure més »

Casaus de Larbost

Casaus de Larbost (francès Cazeaux-de-Larboust) és un municipi occità de Comenge a Gascunya, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Casaus de Larbost · Veure més »

Castell

Un castell és una fortificació per a ús militar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castell · Veure més »

Castell de Loarre

El castell de Loarre (en aragonès castiello de Lobarre) és un castell romànic situat sobre la serra de Loarre, a uns 35 km d'Osca, a l'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castell de Loarre · Veure més »

Castell de Miravet

El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castell de Miravet · Veure més »

Castell de Peníscola

El castell de Peníscola, també anomenat castell del Papa Luna, és una fortalesa d'origen templer al punt més elevat del penyal de Peníscola (Baix Maestrat, País Valencià), sobre el qual s'assenta la localitat homònima, que envolta el castell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castell de Peníscola · Veure més »

Castell de Requesens

El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castell de Requesens · Veure més »

Castell Formós

El Castell Formós, o castell de Balaguer, fou un castell andalusí (hisn) i, després, palau dels comtes d'Urgell a la ciutat de Balaguer.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castell Formós · Veure més »

Castellciutat

Castellciutat és una entitat de població del municipi de la Seu d'Urgell (Alt Urgell), des de l'any 1975.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castellciutat · Veure més »

Castellnou dels Aspres

Castellnou dels Aspres, Castellnou de Rosselló o, simplement, Castellnou (en francès Castelnou) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 341 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castellnou dels Aspres · Veure més »

Castells del Gaià

Castell de Vila-Rodona Castell de Santa Coloma Castell de Tamarit Els castells del Gaià són un conjunt de fortificacions a la vall de Gaià, al Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca de Barberà, Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Castells del Gaià · Veure més »

Casulla

Una casulla actual. La casulla és l'ornament litúrgic que porten els clergues per a la celebració de l'Eucaristia a les esglésies cristianes de tradició occidental que fan servir tots els vestiments, principalment l'Església Catòlica, l'anglicana i les luteranes, així com en algunes parts de l'Església Metodista Unida.

Nou!!: Arquitectura romànica і Casulla · Veure més »

Catalonia Sacra

Catalonia Sacra és una iniciativa dels deu bisbats catalans, que té com a objectiu donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l'Església Catòlica de Catalunya per tal d'incrementar-ne les visites.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catalonia Sacra · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catalunya · Veure més »

Catalunya en Miniatura

Catalunya en Miniatura és un parc temàtic situat a Torrelles de Llobregat (Baix Llobregat).

Nou!!: Arquitectura romànica і Catalunya en Miniatura · Veure més »

Catalunya Nova

Catalunya Nova o Nova Catalunya és una denominació aplicada als territoris del Principat de Catalunya conquerits per Ramon Berenguer IV al, és a dir, la part situada a ponent i al sud de la conca del Llobregat, que constituïen les antigues taifes de Làrida i Turtuixa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catalunya Nova · Veure més »

Catalunya Vella

La Catalunya Vella és un concepte jurídic creat pel jurista Pere Albert al segon quart del per a referir-se als territoris de Catalunya on hi havia pagesos de remença, i que es corresponien només al bisbat de Girona, i la meitat oriental del bisbat de Vic i del bisbat de Barcelona a l'est del riu Llobregat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catalunya Vella · Veure més »

Catedral

Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral · Veure més »

Catedral d'Aquisgrà

La catedral d'Aquisgrà —Aachener Dom, Cathédrale d'Aix-la-Chapelle — és una catedral a la ciutat alemanya d'Aquisgrà, a l'oest del país i a pocs quilòmetres de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral d'Aquisgrà · Veure més »

Catedral d'Autun

La Catedral d'Autun (Cathédrale Saint-Lazare d'Autun) és una catedral catòlica, i monument nacional de França, a la ciutat d'Autun.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral d'Autun · Veure més »

Catedral d'Edjmiatsín

La catedral d'EdjmiatsínConeguda ocasionalment com a catedral de la Santa Edjmiatsín, la Santa Edjmiatsín (Սուրբ Էջմիածին, Surb Edjmiatsín) o, simplement, Edjmiatsín.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral d'Edjmiatsín · Veure més »

Catedral de Barcelona

La catedral de la Santa Creu i Santa Eulàlia és una basílica gòtica seu de l'arquebisbat de Barcelona, declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Barcelona · Veure més »

Catedral de Cefalù

La catedral de Cefalù, envoltada de palmeres, és de pedra daurada i es fon amb el penya-segat de la Roca.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Cefalù · Veure més »

Catedral de Durham

L'església catedral de Crist, la Verge Maria i Sant Cutbert, generalment coneguda com catedral de Durham, es troba a la ciutat de Durham, al nord d'Anglaterra.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Durham · Veure més »

Catedral de Girona

L'església cristiana catòlica de Santa Maria de Girona és la seu catedralícia del Bisbat de Girona i el major temple cristià del bisbat i de la província homònima.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Girona · Veure més »

Catedral de Jaca

Sant Pere de Jaca o simplement catedral de Jaca (província d'Osca, Aragó, Espanya), és una de les construccions més característiques i antigues del romànic a Espanya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Jaca · Veure més »

Catedral de la Seu d'Urgell

La catedral de la Seu d'Urgell, anomenada Catedral de Santa Maria d'Urgell o Catedral d'Urgell, és un temple catòlic dedicat a Santa Maria situat a la Seu d'Urgell (Alt Urgell), seu catedralícia del Bisbat d'Urgell i principal temple de la diòcesi.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de la Seu d'Urgell · Veure més »

Catedral de Mòdena

La Catedral de Mòdena és una església catòlica romana, romànica de Mòdena, Itàlia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Mòdena · Veure més »

Catedral de Roda d'Isàvena

La Catedral de Sant Vicent màrtir de Roda d'Isàvena (Ribagorça) és una catedral romànica que fou seu del bisbat de Roda-Barbastre entre el 887 i el 1149, en què va ser traslladada al bisbat de Lleida.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Roda d'Isàvena · Veure més »

Catedral de Sant Esteve de Viena

La catedral de Sant Esteve (en alemany Domkirche St Stephan, abreujat popularment com Stephansdom) és l'església principal de l'arxidiòcesi de Viena (Àustria) i la seu del seu arquebisbat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Sant Esteve de Viena · Veure més »

Catedral de Santa Maria de Hildesheim

Nau principal de la catedral de Santa Maria La catedral de Santa Maria (en alemany: Dom St. Maria) de Hildesheim, a l'estat de la Baixa Saxònia a Alemanya, és una important catedral catòlica medieval, inclosa per la UNESCO en la llista del Patrimoni de la Humanitat a Europa el 1985 juntament amb l'església de Sant Miquel de Hildesheim.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Santa Maria de Hildesheim · Veure més »

Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod

Santa Sofia ("La sagrada saviesa de Déu") és la catedral de Nóvgorod.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Santa Sofia de Nóvgorod · Veure més »

Catedral de Santiago de Compostel·la

La catedral de Santiago de Compostel·la, coneguda també històricament com a Catedral de Sant Jaume de Galícia, (en gallec catedral de Santiago de Compostela) està situada a la Praza do Obradoiro de la ciutat de Santiago de Compostel·la, al centre de la província de la Corunya, a Galícia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Santiago de Compostel·la · Veure més »

Catedral de Tarragona

La Catedral de Tarragona és una catedral catòlica d'estil gòtica Tarragona, seu de l'Arquebisbat de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Tarragona · Veure més »

Catedral de València

La catedral de València (basílica metropolitana) és seu de l'arquebisbat de València i està dedicada a Santa Maria per desig de Jaume I, fidel a la tradicional devoció mariana del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de València · Veure més »

Catedral de Vic

La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic, enclavada al centre del recinte històric de la ciutat, és la seu de la diòcesi de Vic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Catedral de Vic · Veure més »

Càpua

Amfiteatre Càpua és una ciutat italiana de la Campània a la província de Caserta, a la riba del riu Volturno.

Nou!!: Arquitectura romànica і Càpua · Veure més »

Càtedra

Càtedra del bisbe de Còrdova Una càtedra és la butaca en què seu un bisbe en els oficis litúrgics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Càtedra · Veure més »

Còdex Calixtí

El Còdex Calixtí, en llatí Codex Calixtinus (Santiago de Compostel·la, Arxiu de la catedral, s. n.), és un manuscrit il·luminat de mitjan conservat a la catedral de Santiago de Compostel·la.

Nou!!: Arquitectura romànica і Còdex Calixtí · Veure més »

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Nou!!: Arquitectura romànica і Còrsega · Veure més »

Cúpula

Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cúpula · Veure més »

Cebrià Baraut i Obiols

Cebrià Baraut i Obiols (El Vilar de Cabó, Alt Urgell, 21 de maig de 1917 - Montserrat, 8 de juny de 2003) fou un historiador i monjo benedictí català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cebrià Baraut i Obiols · Veure més »

Celler (estança)

Un celler subterrani Es coneix com a celler, l'estança, normalment subterrània, emprada per a l'emmagatzematge i envelliment del vi, del cava i d'altres begudes alcohòliques, en ampolles o barrils (antigament també en àmfores).

Nou!!: Arquitectura romànica і Celler (estança) · Veure més »

Centre Excursionista de Catalunya

Entrada a la seu social del carrer Paradís i la mola davant de la porta assenyalant el cim del Mont Tàber El Centre Excursionista de Catalunya (CEC) és una entitat fundada l'any 1890 a partir de la fusió de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (fundada l'any 1876) i l'Associació d'Excursions Catalana, per Pau Gibert i Roig, Josep Fiter i Inglés, Eudald Canivell i Masbernat, Romà Arnet, Marçal Ambrós i Ortiz, i Ricard Padrós i Arquiu, després d'una excursió al Montgat, quan decidiren de fundar una entitat que fes sortides per tal d'estudiar les riqueses de Catalunya sota els diferents aspectes científics, literaris i culturals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Centre Excursionista de Catalunya · Veure més »

Cerdanya

Querol (a l'esquerra) i al fons el massís del Carlit. La Cerdanya (o Cerdanya, sense article) és una comarca natural de Catalunya situada als Pirineus Catalans, a la capçalera del riu Segre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cerdanya · Veure més »

Chambois

Chambois és un antic municipi francès situat al departament de l'Orne i la regió de Normandia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Chambois · Veure més »

Charente

La Charente (16) (en francès), la Charanta (en occità) o la Xaranta (en català antic) és un departament francès a la regió Nova Aquitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Charente · Veure més »

Charles de Gerville

Charles Alexis-Adrien Duhérissier de Gerville (Gervolle-la-Forêt, actualment integrat a Vesly (Manche), 19 de setembre del 1769 - Valognes, 26 de juliol del 1853) va ser un erudit, historiador, naturalista i arqueòleg francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Charles de Gerville · Veure més »

Charroux (Viena)

Charroux és un municipi francès situat al departament de la Viena i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Charroux (Viena) · Veure més »

Châlons-en-Champagne

Châlons-en-Champagne és un municipi francès, situat al departament del Marne i a la regió del Gran Est, situada a la vora del riu Marne.

Nou!!: Arquitectura romànica і Châlons-en-Champagne · Veure més »

Cilindre

Un cilindre de radi ''r'' i altura ''h'' Model 3D d'un cilindre El terme cilindre refereix a diverses figures geomètriques segons el context.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cilindre · Veure més »

Cimbori

En arquitectura, el cimbori o xumbòria és el cos cilíndric o poligonal que serveix de base a la cúpula.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cimbori · Veure més »

Cisell

Un cisell és una eina manual que permet de tallar, ranurar o escairar materials diversos (pedra, metall, aliatges…).

Nou!!: Arquitectura romànica і Cisell · Veure més »

Cisellada

Cisellada és la tècnica artística que consisteix a treballar amb cisell i martell planxes de metall per convertir-les en alt o baix relleu d'una figura.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cisellada · Veure més »

Cistell

Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet Mostra de cistell egipci, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú Un cistell (o cavanya en alguerés) és un recipient portàtil fet de canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seua llargària.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cistell · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ciutat d'Autun · Veure més »

Claudi Lorenzale i Sugrañes

Casa de la Ciutat de Barcelona de Claudi Lorenzale representant el Comerç i la Indústria. Claudi Lorenzale i Sugrañes (Barcelona, 8 de desembre de 1814 o 1815 - Barcelona, 31 de març de 1889)L'any de naixement del pintor encara es troba en procés d'investigació.

Nou!!: Arquitectura romànica і Claudi Lorenzale i Sugrañes · Veure més »

Claustre

Claustre d'Elna Un claustre (del llatí claustrum) és un espai arquitectònic al costat d'una catedral o contigu a aquesta, una abadia o un altre edifici religiós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Claustre · Veure més »

Clergat

Clergat El clergat, el clero o la clerecia engloba de forma general totes aquelles persones que han estat ordenades en el servei religiós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Clergat · Veure més »

Coberta (arquitectura)

Teulades de L'Aïnsa des del campanar de l'església de santa Maria (Sobrarb) Edifici en construcció a Melbourne. La coberta és l'element constructiu que protegeix els edificis a la part superior, incloent-hi l'estructura que sustenta aquesta coberta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Coberta (arquitectura) · Veure més »

Cofre

Arqueta medieval (s. XIII) Un cofre, també anomenat arca o bagul (i baül), és una caixa, normalment amb planta rectangular, de metall, de fusta, o altres materials, pintada o folrada en el seu interior i tancada amb pany, per a guardar-hi roba o altres objectes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cofre · Veure més »

Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa

La Col·legiata Basílica de Santa Maria, o com es diu popularment, La Seu, és l'edifici més emblemàtic del gòtic religiós manresà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Col·legiata Basílica de Santa Maria de Manresa · Veure més »

Col·legiata de Santillana del Mar

La col·legiata de Santa Juliana de Santillana del Mar, comunitat autònoma de Cantàbria (Espanya), a la qual deu el seu nom aquesta localitat càntabra (San Juliana - Santillana), és un dels monuments romànics més representatius de la regió.

Nou!!: Arquitectura romànica і Col·legiata de Santillana del Mar · Veure més »

Columna

Tipus de columnes segons els ordres clàssics Una columna és un element arquitectònic de suport, molt més alt que ample, caracteritzat pel fet d'ésser de secció circular a diferència del pilar que és de secció quadrada o poligonal Ambdós elements acompleixen la funció de suportar les pressions verticals i obliqües de l'arquitrau i l'arc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Columna · Veure més »

Comanadores

Comanadores són els ordes religiosos, generalment monàstics i de vida contemplativa, dels monestirs femenins dels ordes militars o militars hospitalers.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comanadores · Veure més »

Comanadores de Sant Joan de Jerusalem

Les Comanadores de Sant Joan de Jerusalem, Hospitaleres, Comanadores Santjoanistes o Monges de l'Orde de Malta són un orde monàstic de vida contemplativa, branca femenina de l'orde militar de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, avui Orde de Malta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comanadores de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Comtat d'Empúries

El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat d'Empúries · Veure més »

Comtat d'Urgell

El Comtat d'Urgell va ser una divisió territorial i administrativa de la Catalunya Vella en forma de comtat des del 785 i fins al 1413 en integrar-se definitivament dins la Corona d'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat d'Urgell · Veure més »

Comtat de Barcelona

El Comtat de Barcelona fou un dels comtats que els francs de l'Imperi Carolingi erigiren al sobre l'antiga GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Barcelona · Veure més »

Comtat de Carcassona

Ciutat fortificada de Carcassona El comtat de Carcassona fou una jurisdicció feudal d'Occitània amb centre a la ciutat de Carcassona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Carcassona · Veure més »

Comtat de Castella

El comtat de Castella fou una àrea geogràfica que formava part del Regne de Lleó fins que se'n va independitzar per passar a formar el Regne de Castella.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Castella · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Cerdanya · Veure més »

Comtat de Gavaldà

''Armes de Gavaldà'' El comtat de Gavaldà (en occità: Gavaudan, Gevaudan i arcaicament Gavaldan) fou una jurisdicció feudal entre l'Alvèrnia i el Llenguadoc, la capital del qual fou Grèsas (encara que la capital de la regió del Gavaldà fos Mende, que feudalment pertanyia als bisbes).

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Gavaldà · Veure més »

Comtat de Girona

El Comtat de Girona fou un dels comtats catalans que es constituí després de la conquesta franca en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren Marca Hispànica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Girona · Veure més »

Comtat de Pallars

El comtat de Pallars fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Pallars · Veure més »

Comtat de Provença

El Comtat de Provença fou una jurisdicció feudal d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Provença · Veure més »

Comtat de Rasès

El Rasès i comtats veïns, cap al 790-850 El comtat de Rasès (en occità, Rasés) fou un territori carolingi i una jurisdicció feudal d'Occitània, al sud de Carcassona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Rasès · Veure més »

Comtat de Ribagorça

El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Ribagorça · Veure més »

Comtat de Tolosa

El Comtat de Tolosa va existir des de 778 fins a la meitat del a Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat de Tolosa · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtat del Rosselló · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comtats catalans · Veure més »

Comunitat

Un exemple de comunitat n'és la comunitat Wikipedia Una comunitat és un grup de persones que viuen en interacció en un lloc comú, podent estar-hi presents i comuns alguns interessos, creences, recursos naturals, preferències, necessitats, riscos o una sèrie d'altres condicions que afecten a la identitat dels participants i el seu grau de cohesió.

Nou!!: Arquitectura romànica і Comunitat · Veure més »

Concilis de Toledo

Els Concilis de Toledo foren unes reunions de bisbes, convocades la majoria pel rei, en les quals es va legislar i es va dictaminar sobre afers polítics del Regne de Toledo.

Nou!!: Arquitectura romànica і Concilis de Toledo · Veure més »

Concordat de Worms

El Concordat de Worms va ser un acord polític entre l'emperador alemany Enric V i el papa Calixt II, signat l'any 1122, que va suposar el final de la lluita de les investidures.

Nou!!: Arquitectura romànica і Concordat de Worms · Veure més »

Conquesta de Siurana

La Conquesta de Siurana fou una de les batalles de la Reconquesta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Conquesta de Siurana · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Arquitectura romànica і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta normanda d'Anglaterra

La conquesta normanda d'Anglaterra va ser la invasió i ocupació d'Anglaterra al per un exèrcit format per normands, bretons, flamencs i francesos liderat pel duc Guillem II de Normandia, qui després seria conegut com Guillem el Conqueridor.

Nou!!: Arquitectura romànica і Conquesta normanda d'Anglaterra · Veure més »

Conservació i restauració

La porta del castell de Krnov el 2001, abans de la restauració. La porta del castell de Krnov el 2009, després de la restauració. La conservació i restauració és una disciplina dedicada a la preservació del patrimoni cultural, protegint-lo de la degradació per tal que estigui disponible per a futures generacions.

Nou!!: Arquitectura romànica і Conservació i restauració · Veure més »

Constança de Sicília

Constança de Sicília (Catània, Sicília 1249-Barcelona, 8 d'abril de 1302) fou reina consort d'Aragó i de València, comtessa de Barcelona (1276-1285) i reina de Sicília (1282-1302), casada amb el rei Pere el Gran.

Nou!!: Arquitectura romànica і Constança de Sicília · Veure més »

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Constantí · Veure més »

Construcció

València) Construcció d'un edifici Construcció prefabricada La construcció és l'art o tècnica de construir, és a dir, de portar a bon terme les obres d'un edifici o de monuments i rehabilitacions, estructures i el coneixement del món de les runes així fer i portar a bon terme una obra pública com pot ser una carretera, un port, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Construcció · Veure més »

Contemplació cristiana

La contemplació cristiana, del llatí contemplatio (en grec θεωρία, theoria), fa referència a diverses pràctiques cristianes que tenen com a objectiu "mirar", "contemplar", "ser conscient de" Déu.

Nou!!: Arquitectura romànica і Contemplació cristiana · Veure més »

Contrafort

Contraforts de l'església de Sint-Petrus-en-Pauluskerk d'Oostende a Bèlgica Un contrafort és un pilar, sortint, que fa cos amb un mur i li serveix de reforç perquè resisteixi l'empenta d'una volta, d'un arc, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Contrafort · Veure més »

Corona (ornament)

Corona prototípica Una corona és un ornament circular que se cenyeix al cap, usualment fet d'herbes, flors o metalls preciosos.

Nou!!: Arquitectura romànica і Corona (ornament) · Veure més »

Cort (noblesa)

arcs de diafragma Representació de la rebuda dels reis catòlics a Colom al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona La cort és el conjunt de membres de la noblesa i funcionaris que acompanyen el rei en les seves funcions de govern i protocol.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cort (noblesa) · Veure més »

Cos sant

El terme cos sant o corposant (del llatí corpus sanctus) fa referència a les relíquies, normalment esquelets o mòmies, provinents de les catacumbes de Roma i considerades, sense gaire fonament, de màrtirs cristians sense identificar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cos sant · Veure més »

Coserans

El Coserans (Coserans en occità i Couserans en francès) és un territori situat a la part occidental del departament de l'Arieja, veí pel nord de la Vall d'Aran i del Pallars Sobirà, corresponent a la conca del riu Salat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Coserans · Veure més »

Cosmatesc

Mosaics d'estil cosmatesc, aquest tipus de terres tot i que van arribar a exportar-se més enllà d'Itàlia, són un fenomen propi de la Itàlia medieval, amb el seu màxim desenvolupament a la ciutat de Roma i els seus voltants, on es van convertir en convenció.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cosmatesc · Veure més »

Cosmati

Pis en estil de la família Cosmati a la catedral de Terracina Els Cosmati eren membres d'una família romana, de la qual set els seus membres són especialment recordats per les seves habilitats artístiques i arquitectòniques.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cosmati · Veure més »

Costum

Un costum és una norma jurídica del dret consuetudinari creada basant-se en un ús prolongat i reiterat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Costum · Veure més »

Cròtals

Dona persa ballant amb cròtals Els cròtals són un instrument musical de percussió fet amb bronze que empren les ballarines en els balls tradicionals de Grècia, Turquia, Egipte i altres països i que són una mica semblants a les castanyoles (aparegudes al) i encara més a les castanyoles marines.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cròtals · Veure més »

Creuer (arquitectura)

El creuer d'una església. El creuer és, en les esglésies la planta de les quals té forma de creu llatina o grega, l'espai definit per la intersecció de la nau principal i la nau transversal o transsepte.

Nou!!: Arquitectura romànica і Creuer (arquitectura) · Veure més »

Cripta

Cripta de l'església romànica de Sant Esteve d'Olius Cripta de la Basílica de Sant Serni de Tolosa La cripta (grec antic: ἡ κρυπτή -ῆς ‘volta oculta; cripta’ és una paraula substantivada a partir de l'adjectiu verbal κρυπτός, κρυπτή, κρυπτόν. El verb κρύπτειν significava ’tapar, amagar; enterrar, soterrar; mantenir amagada una cosa&#8217).

Nou!!: Arquitectura romànica і Cripta · Veure més »

Crismó

Aquest símbol es va utilitzar en les monedes i estendards romans El Crismó (del llatí Christi Monogramma) significa monograma de Crist.

Nou!!: Arquitectura romànica і Crismó · Veure més »

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cristianisme · Veure més »

Croada pisano-catalana

La Conquesta de Mallorca, croada pisano-catalana o croada pisano-occitano-catalana (hi havia també ciutats d'Occitània) contra la Taifa de Mallorca es va llençar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria mallorquina.

Nou!!: Arquitectura romànica і Croada pisano-catalana · Veure més »

Croades

Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Croades · Veure més »

Croàcia

Croàcia (en croat: Hrvatska), oficialment República de Croàcia (Republika Hrvatska) és un Estat de l'Europa mediterrània situada a la zona de transició entre l'Europa Central i els Balcans.

Nou!!: Arquitectura romànica і Croàcia · Veure més »

Cromo

XX Un cromo, antigament anomenat cromolitografia, és un paper petit imprès amb dibuixos acolorits que es col·lecciona o que serveix per a certs jocs.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cromo · Veure més »

Cronicó

Un cronicó és una obra historiogràfica feta entre el i el, en què els fets esdevinguts en cada data són descrits d'una manera més àmplia que en un annal, però més breu que en un dietari.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cronicó · Veure més »

Crucifixió de Jesús

Velázquez, (1631) La crucifixió de Jesús, i la seva posterior mort, és una llegenda suposadament ocorreguda al.

Nou!!: Arquitectura romànica і Crucifixió de Jesús · Veure més »

Cub

Un cub, hexàedre regular o hexaedre regular és un políedre regular format per sis cares quadrades en el qual en cada vèrtex hi coincideixen tres arestes perpendiculars entre si.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cub · Veure més »

Cuina (espai)

Cuina occidental moderna La cuina és un espai o lloc especialment equipat per a la preparació d'aliments.

Nou!!: Arquitectura romànica і Cuina (espai) · Veure més »

Dachau

Dachau és una ciutat de l'estat federal de Baviera, a Alemanya, a tot just 20 quilòmetres de Múnic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dachau · Veure més »

Dalmàcia

Dalmàcia és una regió que s'estén del nord-oest al sud-oest de la costa de la mar Adriàtica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dalmàcia · Veure més »

Davallament d'Erill la Vall

El Davallament d'Erill la Vall és un conjunt escultòric de l'església de Santa Eulàlia, d'Erill la Vall.

Nou!!: Arquitectura romànica і Davallament d'Erill la Vall · Veure més »

Davallament de la creu

El davallament de la Creu (Van der Weyden) (1435-1438) El Davallament de la creu és l'episodi de la Passió de Jesús posterior a la seva crucifixió i mort i anterior a l'enterrament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Davallament de la creu · Veure més »

Dénia

Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dénia · Veure més »

Déu en el cristianisme

Es creu que Déu en el cristianisme és l'ésser etern i suprem que va crear i conserva totes les coses.

Nou!!: Arquitectura romànica і Déu en el cristianisme · Veure més »

Deambulatori

Deambulatori d'una església. El deambulatori o girola és un espai que envolta l'altar major de les esglésies i que aparegué amb l'objectiu de facilitar el trànsit dels fidels per l'interior dels temples sense destorbar les celebracions que s'hi celebraven simultàniament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Deambulatori · Veure més »

Delme

Granja per a depositar el '''delme''' de l'antiga abadia de ''Ter Doest'' a Lissewege (Bèlgica) El delme o dècima, del llatí decimum (desena part), és un impost o cens del 10% sobre la collita dels pagesos destinat a assegurar el manteniment del clergat i els edificis religiosos.

Nou!!: Arquitectura romànica і Delme · Veure més »

Dia dels Sants Innocents

Una llufa El dia dels Sants Innocents és una tradició celebrada el dia 28 de desembre on es recorda la Matança dels Innocents narrada a l'Evangeli segons Mateu.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dia dels Sants Innocents · Veure més »

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Diòcesi · Veure més »

Dibuix d'arquitectura

El Concertgebouw (sala de concerts) a Amsterdam, per Adolf Leonard van Gendt, il·lustració publicada el 1888 El dibuix arquitectònic o dibuix d'arquitectura és el dibuix tècnic d'un edifici o d'un projecte de construcció que correspon al camp de l'arquitectura.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dibuix d'arquitectura · Veure més »

Dibuix tècnic

Dibuix tècnic del símbol monetari de l'euro. Un dibuix tècnic ha de facilitar la visualització de tots els detalls de la peça, per permetre la seva anàlisi i la seva futura construcció. Vistes estàndards usades en el dibuix arquitectònic. Mides de paper ISO La matèria de dibuix tècnic desenvolupa les estratègies necessàries per a la comprensió i posterior solució gràfica dels problemes, amb un component de recerca i planificació dels processos.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dibuix tècnic · Veure més »

Dijon

Dijon és una ciutat de França, capital del departament de Costa d'Or i de la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dijon · Veure més »

Dinastia almoràvit

Els almoràvits (en singular) foren un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al fundaren la quarta dinastia del Marroc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dinastia almoràvit · Veure més »

Dinastia Capet

La Dinastia Capet (en francès les Capétiens) seguí la Dinastia carolíngia i va governar el Regne de França des de l'any 987 fins al 1328.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dinastia Capet · Veure més »

Dinastia carolíngia

La dinastia carolíngia o carolingis va controlar el Regne Franc entre els segles  i. Oficialment, la dinastia carolíngia va succeir a la merovíngia el 751.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dinastia carolíngia · Veure més »

Dinastia merovíngia

L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dinastia merovíngia · Veure més »

Dinastia otoniana

La Dinastia otoniana o dinastia otònida era una dinastia de reis d'Alemanya, que pren el nom del seu primer emperador però també és coneguda com a Dinastia Saxona per l'origen de la família.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dinastia otoniana · Veure més »

Districte d'Auloron

Situació del Districte d'Auloron El Districte d'Auloron és un districte del departament francès dels Alts Pirineus, a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Districte d'Auloron · Veure més »

Dolça de Provença

Dolça de Provença (Gavaldà, Llenguadoc, v. 1095 - 1127) fou comtessa de Provença (1112-1127) i comtessa consort de Barcelona (1112-1127).

Nou!!: Arquitectura romànica і Dolça de Provença · Veure més »

Dolçaina

Dolçainers d'Algemesí acompanyant la muixeranga durant les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí tocant la tradicional dolçaina valenciana La dolçaina (també anomenada donçaina, xaramita, xirimita o gaita) és un instrument musical de vent, de llengüeta doble i tub cònic, generalment de fusta, amb una sèrie de forats que es tapen amb els dits.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dolçaina · Veure més »

Dormitori

Dormitori en un quadre de Vincent van Gogh Un dormitori és una habitació emprada, sobretot, per a dormir-hi, i/o descansar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Dormitori · Veure més »

Ducat d'Aquitània

El Ducat d'Aquitania fou una jurisdicció feudal de França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ducat d'Aquitània · Veure més »

Ducat de la Pulla i Calàbria

Castell de la ciutat de Melfi El Ducat de la Pulla i Calàbria fou un estat al sud de la península Itàlica des del fins al.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ducat de la Pulla i Calàbria · Veure més »

Durro

Durro és un poble del terme municipal de la Vall de Boí i de l'entitat municipal descentralitzada de Durro i Saraís, a la comarca de l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Durro · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Arquitectura romànica і Edat mitjana · Veure més »

Edifici històric de la Universitat de Barcelona

L'edifici històric de la Universitat de Barcelona és situat a la Gran Via de les Corts Catalanes, davant de la plaça de la Universitat, i fou declarat monument nacional historicoartístic el 26 de febrer del 1970.

Nou!!: Arquitectura romànica і Edifici històric de la Universitat de Barcelona · Veure més »

Edjmiatsín

Edjmiatsín (armeni: Էջմիածին), és el centre espiritual d'Armènia i la seu de la Catholicós de tots els armenis, el cap de la Santa Església apostòlica armènia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Edjmiatsín · Veure més »

El Bierzo

El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Nou!!: Arquitectura romànica і El Bierzo · Veure més »

El Bovalar

El Bovalar és un jaciment arqueològic de l'època visigòtica, situat al municipi de Seròs, al Segrià.

Nou!!: Arquitectura romànica і El Bovalar · Veure més »

El Cid

* El Cid, sobrenom de Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, província de Burgos, ~1045 - València, 1099), noble castellà.

Nou!!: Arquitectura romànica і El Cid · Veure més »

Elies Rogent i Amat

fou un arquitecte català del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Elies Rogent i Amat · Veure més »

Elisabet de Nimes

Elisabet de Nimes (? - 29 de juny de 1050), comtessa consort de Barcelona (1039-1050).

Nou!!: Arquitectura romànica і Elisabet de Nimes · Veure més »

Emfiteusi

Lemfiteusi (del llatí emphyteusis, amb el mateix significat, derivat del grec ἐμφυτεύω, "empeltar", "plantar", i per extensió "introduir", "implantar", "establir a") és una figura jurídica que suposa la cessió del domini útil (dret d'ús) d'un bé immoble (perpètuament o a llarg termini) a canvi del pagament d'un tribut (anual o semestral) que s'anomena «cànon» o «cens».

Nou!!: Arquitectura romànica і Emfiteusi · Veure més »

Emirat de Làrida

L'emirat de Làrida o taifa de Làrida fou un regne andalusí centrat en la ciutat homònima i creat, arran de l'esfondrament del Califat de Còrdova (1017-1023), per Sulayman ibn Muhàmmad al-Mustaín, el qual acollí, entre 1031 i 1036, a la Suda de Làrida, el darrer califa Hixam III.

Nou!!: Arquitectura romànica і Emirat de Làrida · Veure més »

Emirat de Turtuixa

L'emirat de Turtuixa o taifa de Tortosa fou un estat independent que sorgí a principis del segle XI arran de la desintegració del califat de Qúrtuba.

Nou!!: Arquitectura romànica і Emirat de Turtuixa · Veure més »

Emirat de Xibrana

L'emirat de Xibrana és el nom que s'aplica al darrer estat musulmà que va existir a l'actual territori de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Emirat de Xibrana · Veure més »

Empúries

Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.

Nou!!: Arquitectura romànica і Empúries · Veure més »

Emperador

L'emperador (masculí) és un monarca, el líder o cap d'un imperi o de qualsevol altre reialme imperial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Emperador · Veure més »

Encíclica

Benet XIV és considerat com a autor de la primera encíclica. A l'Església Catòlica, una encíclica és una carta oficial del papa feta pública i per la que exerceix el seu magisteri ordinari.

Nou!!: Arquitectura romànica і Encíclica · Veure més »

Encenser

Encenser al tresor romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya Els encensers o turíbuls són recipients per a cremar encens que es fa servir en determinades celebracions religioses.

Nou!!: Arquitectura romànica і Encenser · Veure més »

Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic

Enric IV (alemany: Heinrich IV; 11 de novembre del 1050 - 7 d'agost del 1106) fou sacre emperador romanogermànic entre el 1084 i el 1105, rei d'Alemanya entre el 1054 i el 1105, rei d'Itàlia i de Borgonya entre el 1056 i el 1105 i duc de Bavària entre el 1052 i el 1054.

Nou!!: Arquitectura romànica і Enric IV del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »

Enrique Flórez

Enrique o Henrique Flórez de Setién y Huidobro O. S. A. (Villadiego, Burgos, 20 d’agost de 1702 – Madrid, 5 de maig de 1773) va ser un religiós agustí espanyol, cèlebre com a historiador, si també pot ser considerat traductor, geògraf, cronologista, epigrafista, numismàtic, paleògraf, bibliògraf i arqueòleg de la Il·lustració.

Nou!!: Arquitectura romànica і Enrique Flórez · Veure més »

Entaulament

Entaulament del Partenó S'anomena entaulament al conjunt de peces que graviten immediatament sobre les columnes a l'arquitectura arquitravada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Entaulament · Veure més »

Enteixinat

Enteixinat a La Aljafería de Saragossa Detall de l'enteixinat del Paranimf de la Universitat d'Alcalá (1520). Enteixinat o teginat es refereix a tota sostrada amb decoració de fusta, que resol els problemes estructurals dels edificis, i molt especialment la realització de forjats i armadures de sostres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Enteixinat · Veure més »

Entramat

Lentramat és un mètode de construcció en el qual l'estructura de càrrega de l'obra és un esquelet de fusta, sovint de roure o pi per la seva resistència a la intempèrie, sense parets mestres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Entramat · Veure més »

Erau

L'Erau (34) (en occità: Erau o Eraur i en francès: Hérault) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Erau · Veure més »

Erill la Vall

Erill la Vall és un dels pobles que formen el terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Erill la Vall · Veure més »

Ermengol II d'Urgell

Ermengol II d'Urgell, anomenat Ermengol II el Pelegrí (1009 - Jerusalem, 1038), va ser comte d'Urgell entre els anys 1010 i 1038.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ermengol II d'Urgell · Veure més »

Ermengol VI d'Urgell

''Els territoris d'Ermengol VI a la mort de Ramon Berenguer III (1131). Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ermengol VI d'Urgell · Veure més »

Ermessenda de Carcassona

Ermessenda de CarcassonaErmessén, Ermessindis, Ermessendis, Ermessenz o Armessén en textos anteriors al (Carcassona?,Sòria (1989) ca. 972 / 975-977Gil (2004:35) - Sant Quirze de Besora, 1 de març de 1058) va ser comtessa consort de Barcelona, Girona i Osona. Va estar casada des del 991 amb el comte de Barcelona Ramon Borrell, amb qui cogovernà fins que morí el 1017; el seu difunt marit li donà en escriptura testamentària el condomini dels tres comtats en violarium per tota la vida, de manera que governà en solitari com a regent durant la minoria d'edat de son fill (1017-1021), i a partir d'aleshores cogovernà amb aquest en qualitat de copropietària. Amb tot, ràpidament, varen sorgir desavinences entre tots dos, que no es resolgueren fins al repartiment del domini: foren per a son fill Berenguer Ramon I els comtats de Barcelona i Osona, i per a Ermessenda el comtat de Girona. Però son fill morí sobtadament el 1035 llegant els seus dominis als seus descendents, moment en el qual Ermessenda tornà a fer valdre el seu condomini per assumir la regència primer (1035-1039), i cogovernar amb el seu net després. En aquest context, marcat per l'afebliment de lauctoritas comtal barcelonina, hagué d'enfrontar-se a la revolució feudal quan mers oficials designats pels comtes de Barcelona —castlans i veguers— s'aixecaren en armes esdevenint barons feudals que amb epicentre al Penedès i encapçalats per Mir Geribert desafiaren la potestas comtal barcelonina i la seva política de mantenir la pau amb els sarraïns a canvi del cobrament de paries. Ermessenda feu costat a son net Ramon Berenguer I en la sufocació de la revolta nobiliària, que finalment s'aconseguí però no amb el retorn de l'antic ordre romanogòtic vigent fins als temps de Ramon Borrell (972-1017) sinó per la claudicació davant les noves pràctiques feudals —les convenientiae—, i l'auge de l'ordre cavalleresc. Durant el cogovern amb el seu net Ramon Berenguer I sorgiren noves dissensions que s'agreujaren quan aquest repudià la política matrimonial dissenyada per la seva àvia i es casà amb Almodis de la Marca. Aleshores, Ermessenda pressionà les jerarquies eclesiàstiques a fi que excomuniquessin el seu net, fet que aconseguí el 1055; l'excomunió afeblí encara més l'autoritat dels comtes de Barcelona i tornà a instigar la revolta nobiliària. Finalment, el 1057, Ermessenda de Carcassona vengué el condomini sobre els comtats de Barcelona, Osona i Girona al seu net i es retirà al castell de Sant Quirze de Besora, on morí l'1 de març de 1058. Fou sebollida en un sarcòfag de pedra situat a la galilea exterior de la catedral de Girona, fins que el 1385 el rei Pere el Cerimoniós ordenà que fos traslladat a l'interior de la nau i recobert amb un nou sepulcre gòtic. L'any 1982, el sepulcre gòtic fou obert i es descobrí que l'única decoració exterior del sarcòfag romànic eren disset franges pintades de color roig i daurat, la qual decoració ha estat considerada com un possible antecedent preheràldic del senyal dels quatre pals. Ermessenda va realitzar importants donacions a les diòcesis i esglésies dels seus dominis i fou una de les dones amb més autoritat dins la política del. Governà durant uns seixanta-cinc anys i morí prop dels vuitanta-cinc, esdevenint una de les dones amb més poder polític en la història de Catalunya. La seva vida exemplifica l'evolució de la condició de la dona aristocràtica a l'antiga Gòtia: passà de gaudir d'una posició privilegiada a perdre poder en el moment en què les Leges Gothorum (Lleis dels gots) es veieren relegades per les convenientiae feudals que els magnats feien entre ells al marge de les lleis. Aquests magnats -per mitjà de la violència i la guerra- posaren en dubte la potestas comtal com a garant de l'ordre públic. Aquests canvis conduïren al nou ordre feudal, que imperà durant els següents dos segles.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ermessenda de Carcassona · Veure més »

Ermita

Ermita de Togores a Sabadell, Vallès Occidental Una ermita (del llatí eremita, aquest del grec ερημίτης que ve de ἔρημος, desert, paratge sense vegetació) és una capella amb el seu altar ubicada en un lloc allunyat de les poblacions i dedicada al culte religiós, antigament hi solia haver un ermità.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ermita · Veure més »

Erwin Panofsky

Erwin Panofsky (Hannover, 30 de març de 1892 - Princeton (Nova Jersey), 14 de març de 1968) va ser un historiador de l'art i assagista jueu alemany que va destacar pels seus estudis iconològics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Erwin Panofsky · Veure més »

Escandinàvia

Escandinàvia (sami: Skadesi-suolu/Skađsuâl) és una regió del nord d'Europa amb forts vincles històrics, culturals, i lingüístics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Escandinàvia · Veure més »

Escòcia

Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.

Nou!!: Arquitectura romànica і Escòcia · Veure més »

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Nou!!: Arquitectura romànica і Esclavitud · Veure més »

Escola de Lleida

LEscola de Lleida fou el col·lectiu d'artesans andalusins que, després de la conquesta de Lleida per part del comtat d'Urgell i del comtat de Barcelona (any 1149 aproximadament), van col·laborar en la decoració de construccions cristianes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Escola de Lleida · Veure més »

Escunhau

Escunhau és un poble del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Arquitectura romànica і Escunhau · Veure més »

Església (arquitectura)

Façana de la Catedral de Girona. Detall interior de la Catedral de Palma. Una església (del llatí: ecclesia, que alhora ve del grec: ἐκκλησία, que significa assemblea) és un temple cristià construït específicament per al culte religiós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Església (arquitectura) · Veure més »

Església (institució)

Columna de Marcià, a Istanbul, on hi ha dibuixat un làbarum Una església és una comunitat cristiana local i la institució, que inclou als cristians d'aquesta religió.

Nou!!: Arquitectura romànica і Església (institució) · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Arquitectura romànica і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Església de Sant Llorenç de Lleida

L'Església de Sant Llorenç de Lleida és una església de Lleida, d'estil romànic datada al, però amb ampliacions i acabaments gòtics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Església de Sant Llorenç de Lleida · Veure més »

Església de Sant Miquèu

LEsglésia de Sant Miquèu a Vielha (Vall d'Aran) és una església construïda en diferents fases entre els segles  i. Està dedicada a sant Miquel.

Nou!!: Arquitectura romànica і Església de Sant Miquèu · Veure més »

Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca)

L'Església de Santa Maria és una església romànica del, situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Església de Santa Maria (Sant Martí Sarroca) · Veure més »

Església primitiva

Sant Jaume el Just El paleocristianisme, església primitiva o cristianisme primitiu és el període inicial del cristianisme des de la crucifixió de Jesús de Natzaret (c. 30) fins al Primer Concili de Nicea (325).

Nou!!: Arquitectura romànica і Església primitiva · Veure més »

Esglésies de Sant Pere de Terrassa

Les esglésies de Sant Pere de Terrassa (Seu d'Ègara) són un conjunt monumental format per les esglésies romàniques de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria, situades a la confluència dels torrents de Vallparadís i Monner, a l'antic nucli visigòtic d'Ègara, origen del poble de Sant Pere de Terrassa, avui barri terrassenc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Esglésies de Sant Pere de Terrassa · Veure més »

Esmalt

L'esmalt és una pasta vítria molta a la mida de polsim que s'aplica sobre un metall i es deixa fondre dins un forn a una temperatura que oscil·la entre els 700 i els 900° C. Durant la cocció, l'arena fina (l'esmalt) es fon i s'adapta a la superfície i forma del metall amb el qual s'uneix íntimament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Esmalt · Veure més »

Espitllera

Espitllera Una espitllera o espillera és una obertura estreta i allargada, feta en un mur d'una fortificació o d'una altra construcció, per la qual hom podia mirar a l'exterior i llançar projectils sense gaire perill de ser ferit pels de fora.

Nou!!: Arquitectura romànica і Espitllera · Veure més »

Espoliació arqueològica i artística

Hom denomina espoliació, saqueig o pillatge arqueològic i artístic el delicte consistent en la confiscació del patrimoni històric, arqueològic i artístic per part de professionals amb afany de lucre, per col·leccionistes, per arqueòlegs aficionats i inexperts, antiquaris sense escrúpols o turistes, sense el permís ni la informació prèvia de les autoritats civils i governatives dels llocs saquejats ni respecte a les lleis de protecció de béns culturals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Espoliació arqueològica i artística · Veure més »

Estamariu

El municipi d'Estamariu, de 21 km², està situat a la part nord-oriental de la comarca de l'Alt Urgell, anomenat Estimariu fins al 1983.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estamariu · Veure més »

Estanislau Reynals i Rabassa

Estanislau Reynals i Rabassa (Barcelona, 1822-1 de maig 1876), fou un advocat i escriptor català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estanislau Reynals i Rabassa · Veure més »

Estíria

Estíria (en alemany Steiermark, en eslovè i croat, Štajerska, en hongarès Stájerország i en prekmur Štájersko) és un dels nou estats d'Àustria.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estíria · Veure més »

Estereoscòpia

Estereograma fet amb una càmera digital normal i corrent. Primer es va fer una foto i immediatament després, la segona foto amb un desplaçament de la càmera cap a la dreta. Per veure la imatge en 3D cal creuar els ulls fins que aparegui una tercera imatge al mig de les dues. Per veure la imatge més gran, cliqueu-hi a sobre. Les dues fotos combinades en una animació GIF on es veu a ull nu l'efecte tridimensional produït en creuar ells ulls en la imatge estereoscòpica de dalt Lestereoscòpia, imatge estereogràfica, o imatge 3D (tridimensional) és qualsevol tècnica capaç de recollir informació visual tridimensional o de crear la il·lusió de profunditat en una imatge.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estereoscòpia · Veure més »

Estola

Estola (del llatí stola, 'roba llarga') era un vestit de dona romà que es portava sobre la túnica, i és un ornament litúrgic dels preveres i bisbes de l'església catòlica i l'església anglicana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estola · Veure més »

Estri

Els paraigües són estris que hom porta quan plou Un estri o utensili és un objecte, típicament d'ús manual, habitual a casa o a la feina, que fa servei per a les necessitats o activitats de les persones.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estri · Veure més »

Estuc

jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Estuc · Veure més »

Eudes de Metz

Eudes de Metz, també dit Otó, Odó i Odon de Metz, (742–814), va ser un arquitecte que va viure durant el regnat de Carlemany i és el primer arquitecte cristià conegut després de la caiguda de l'Imperi Romà, possiblement d'origen armeni.

Nou!!: Arquitectura romànica і Eudes de Metz · Veure més »

Eugène Viollet-le-Duc

Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Eugène Viollet-le-Duc · Veure més »

Eulàlia de Barcelona

Sepulcre de Santa Eulàlia a la Catedral de Barcelona Eulàlia de Barcelona (Sarrià, ca. 290 - Barcelona, ca. 303) va ser, segons la tradició, una noia cristiana que va morir per no voler rebutjar la seva fe durant les persecucions de Dioclecià, i que va ser martiritzada i venerada com a màrtir per diferents confessions cristianes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Eulàlia de Barcelona · Veure més »

Evolució

L'evolució és el procés segons el qual els caràcters hereditaris d'una població d'organismes canvien amb el pas de les generacions.

Nou!!: Arquitectura romànica і Evolució · Veure més »

Fang (geologia)

El fang, és una barreja líquida o semilíquida d'aigua i terra o sediments.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fang (geologia) · Veure més »

Fermall

AgullesFermall de l'edat de bronze del Museu Vidy Roman a Lausana Un fermall o fermador o (a)fiblall és una joia que s'enganxa amb un objectiu essencialment estètic sobre les peces de vestir (encara que pot servir al mateix temps per a subjectar dues peces de roba).

Nou!!: Arquitectura romànica і Fermall · Veure més »

Fernand Léger

Joseph Fernand Henri Léger (Argentan, Normandia, 4 de febrer de 1881 - Gif-sur-Yvette, 17 d'agost de 1955), va ser un pintor cubista francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fernand Léger · Veure més »

Feudalisme

El feudalisme fou el sistema polític, jurídic, econòmic i social dut a terme durant l'edat mitjana a Europa, amb l'objectiu de protegir la població d'aquella època.

Nou!!: Arquitectura romànica і Feudalisme · Veure més »

Feudalisme a Catalunya

El feudalisme a Catalunya es desenvolupà al llarg del període carolingi a causa del creixement econòmic i demogràfic que de manera lenta però progressiva va capgirant les relacions de força al si de la societat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Feudalisme a Catalunya · Veure més »

Foia d'Osca

La Foia d'Osca (oficialment Hoya de Huesca/Plana de Uesca; Hoya de Huesca en castellà i Plana de Uesca en aragonès) és una de les comarques de l'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Foia d'Osca · Veure més »

Forja

Forjador La forja és la tècnica emprada pel forjador o ferrer, consistent en donar forma als metall escalfats colpejant amb el martell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Forja · Veure més »

Formalisme (art)

En teoria de l'art, el formalisme és el corrent que determina el valor artístic de les obres d'art exclusivament pel seu aspecte estètic visual, els materials i el llenguatge visual emprat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Formalisme (art) · Veure més »

Fornícula

Escultura en una fornícula S'anomena fornícula el buit de planta semicircular fet en un mur per col·locar-hi una urna o escultura.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fornícula · Veure més »

Forrellat

Forrellat de croc Forrellat de seguretat Un forrellat o passador és una barreta cilíndrica de ferro amb maneta normalment en forma de T o L, que està sostinguda horitzontalment per dues armelles i que entra en una altra o un forat que es disposa a aquest efecte.

Nou!!: Arquitectura romànica і Forrellat · Veure més »

Fortificació

revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fortificació · Veure més »

Fossa comuna

Fossa comuna al bosc de Kolonka (Polònia). Una fossa comuna o fossar és l'indret on hom enterra els cadàvers que per diverses raons no tenen sepulcre propi, usualment perquè ningú vol o pot fer-se càrrec del finat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fossa comuna · Veure més »

Fotografia (document)

Una fotografia o foto és una imatge creada fent incidir llum sobre una superfície sensible a aquesta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fotografia (document) · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Arquitectura romànica і França · Veure més »

François Villon

François Villon (es creu que el seu nom vertader fou François de Montcorbier o François des Loges, 1431 - 1463) va ser un poeta francès que va viure mitjan.

Nou!!: Arquitectura romànica і François Villon · Veure més »

Francesc Pi i Margall

Francesc Pi i Margall (Barcelona, 20 d'abril de 1824 - Madrid, 29 de novembre de 1901) fou un polític català que va ser el segon president del govern de la Primera República Espanyola l'any 1873.

Nou!!: Arquitectura romànica і Francesc Pi i Margall · Veure més »

Francesc Xavier Parcerisa i Boada

Francesc Xavier Parcerisa i Boada (Barcelona, 1803 - Gràcia, Barcelona, 27 de març de 1876) va ser un dibuixant, pintor i litògraf romàntic català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Francesc Xavier Parcerisa i Boada · Veure més »

Francisco de Paula del Villar y Lozano

Francisco de Paula del Villar y Lozano (Múrcia, 22 de gener de 1828 - Barcelona, 16 de maig de 1901) va ser un arquitecte espanyol que dugué a terme la seva activitat principalment a Barcelona i rodalia en arquitectura religiosa, industrial, sanitària i edificis públics, entre altres tipus d'edificacions; el seu estil fou essencialment els imperants a l'època, com ara el neogoticisme o l'historicisme.

Nou!!: Arquitectura romànica і Francisco de Paula del Villar y Lozano · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Francs · Veure més »

Frederic II de Sicília

Frederic II de Sicília (Barcelona, Principat de Catalunya, 1272 - Paternò, Regne de Sicília, 25 de juny de 1337) fou rei de Sicília (1295-1337).

Nou!!: Arquitectura romànica і Frederic II de Sicília · Veure més »

Freser

El Freser és un riu de Catalunya d'orientació nord-sud, que destaca perquè és l'afluent d'origen pirenaic més important del riu Ter.

Nou!!: Arquitectura romànica і Freser · Veure més »

Fris

En arquitectura clàssica s'anomena fris a l'element central de l'entaulament.

Nou!!: Arquitectura romànica і Fris · Veure més »

Frontal d'altar

Frontal d'altar d'Esquius, que representa, al centre, la Maiestas Domini envoltada pel tetramorf i, als costats, els dotze apòstols, distribuïts en quatre compartiments. Museu Nacional d'Art de Catalunya. Frontal d'altar d'Avià dedicat a la Mare de Déu (MNAC) Un frontal d'altar és l'element moble que decora la part davantera de l'altar en les esglésies cristianes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Frontal d'altar · Veure més »

Frontal d'altar de Gia

El frontal de Gia és un frontal d'altar fet pel taller de Ribagorça, que actualment forma part de la col·lecció permanent del Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Frontal d'altar de Gia · Veure més »

Gal·lècia

La Gal·lècia (en llatí Gallaecia) fou una regió, i més tard província romana, situada al nord-oest de la península Ibèrica, abraçava bàsicament l'actual Galícia i el nord de Portugal.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gal·lècia · Veure més »

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Nou!!: Arquitectura romànica і Galera · Veure més »

Gard

El Gard (30) (en francès i occità Gard) és un departament francès situat a la regió Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gard · Veure més »

Gardeny (comanda templera)

Gardeny va ser una comanda de l'Orde del Temple fundada l'any 1156, que tenia com a seu el turó del mateix nom, a ponent de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gardeny (comanda templera) · Veure més »

Garin (Alta Garona)

Garin és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Garin (Alta Garona) · Veure més »

Gaucelm

Gaucelm o Gauzhelm (796 - Chalon-sur-Saône, França, 834) fou comte de Rosselló (812-832), d'Empúries (ca. 817-832), de Conflent i de Rasès (828-832).

Nou!!: Arquitectura romànica і Gaucelm · Veure més »

Gènesi

El Gènesi és el primer llibre de la Torà, i per tant el primer llibre del Tanakh, la Bíblia Hebrea, i de l'Antic Testament cristià.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gènesi · Veure més »

Gòtica (tipografia)

Tipografia de la família gòtica. La lletra gòtica, altrament coneguda com a cal·ligrafia gòtica, és un tipus de lletra que va ser usada a l'Europa Occidental aproximadament des de 1150 i el 1500.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gòtica (tipografia) · Veure més »

Güelfs i gibel·lins

El conflicte entre güelfs i gibel·lins enfronta les cases de Welf i Hohenstaufen, dues faccions que defensaven, respectivament, el papat i el Sacre Imperi Romà en un conflicte que van mantenir al centre i nord de península Itàlica durant els segles  i. La lluita pel poder entre el papat i l'imperi tenia els seus orígens en la disputa de les investidures al.

Nou!!: Arquitectura romànica і Güelfs i gibel·lins · Veure més »

Gelosia (estructura)

Pont de gelosia per a un antic ferrocarril (ara convertit en pont per a vianants) Una gelosia és una forma estructural formada per la interconnexió de membres rectilinis, sovint formant unitats triangulars.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gelosia (estructura) · Veure més »

Gemma

quars rosat, obsidiana, robí i àgata (tercera fila), jaspi, ametista, àgata blau i lapislàtzuli (quarta fila).Alguns tipus de tall de gemmes. Una gemma és un mineral, roca o material petrificat que en ser tallat i polit es pot usar en joieria.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gemma · Veure més »

Geologia

Escorça aprimada (per extensió cortical) La geologia (del grec γη (geo, 'terra'), i λóγος (logos, 'ciència') és la ciència que estudia la Terra, la seva història i els processos que li han donat forma. El camp d'acció de la geologia inclou l'estudi de la composició, l'estructura, les propietats físiques i dinàmiques, i la història dels materials que formen la Terra, així com els processos que els han formats, els han mogut de lloc o els han transformat. Els geòlegs han establert que l'edat de la Terra és d'uns 4.600 milions d'anys i han determinat que la litosfera de la Terra, que inclou l'escorça, està fragmentada en plaques tectòniques que es mouen o suren sobre un mantell superior (l'astenosfera). Els geòlegs han pogut localitzar i gestionar els recursos naturals de la Terra, com per exemple el petroli i el carbó, així com els metalls (ferro, coure i urani entre altres). L'astrogeologia es refereix a l'aplicació dels principis geològics en l'estudi d'altres planetes, tot i que s'hi solen utilitzar altres termes més especialitzats: selenologia (de la Lluna), areologia (de Mart), etc. El primer a utilitzar el terme geologia fou Richard de Bury el 1473, que l'utilitzava per a diferenciar entre la jurisprudència terrenal i la teològica. Jean André Deluc fou el primer d'utilitzar el terme amb el seu sentit modern, l'any 1779.

Nou!!: Arquitectura romànica і Geologia · Veure més »

Geometria

Geometria plana La geometria (del grec γεωμετρία; γη.

Nou!!: Arquitectura romànica і Geometria · Veure més »

Germanes de l'Esperit Sant

Les Germanes Hospitalàries de l'Esperit Sant (a França), Canongesses de l'Esperit Sant (a Polònia) o, a Espanya, Comanadores de l'Esperit Sant són un orde monàstic femení format per una federació de comunitats independents, amb noms diferents en cada lloc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Germanes de l'Esperit Sant · Veure més »

Germigny-des-Prés

Germigny-des-Prés és un municipi francès, situat al departament del Loiret i a la regió de 45153.

Nou!!: Arquitectura romànica і Germigny-des-Prés · Veure més »

Gesta Comitum Barchinonensium

La Gesta Comitum Barchinonensium (en català Gestes dels comtes de Barcelona) és una crònica catalana escrita originàriament en llatí per monjos del monestir de Santa Maria de Ripoll a finals del, per bé que fou continuada posteriorment amb altres addicions.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gesta Comitum Barchinonensium · Veure més »

Giovanni Pisano

Giovanni Pisano (1248 - 1315) va ser un escultor italià, pintor i arquitecte.

Nou!!: Arquitectura romànica і Giovanni Pisano · Veure més »

Girard I de Rosselló

Girard I de Rosselló (? - 1113) fou comte de Rosselló (1102-1113).

Nou!!: Arquitectura romànica і Girard I de Rosselló · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Girona · Veure més »

Gombau de Besora

Gombau de Besora (? 992 - d 1050) fou un conseller i amic de la comtessa de Barcelona Ermessenda de Carcassona que va tenir una influència molt gran als afers polítics de l'època.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gombau de Besora · Veure més »

Gotmar I

Gotmar I fou bisbe de Girona entre 842 i 850.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gotmar I · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gots · Veure més »

Granyena de Segarra

Granyena de Segarra és una vila i municipi de la comarca de la Segarra.

Nou!!: Arquitectura romànica і Granyena de Segarra · Veure més »

Gravat

Toshusai Sharaku, 1794. Calcografia El gravat o gravadura és una tècnica artística d'estampació.

Nou!!: Arquitectura romànica і Gravat · Veure més »

Grisons

Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Grisons · Veure més »

Guifré el Pilós

Guifré I de Barcelona, dit el Pilós o el Pelós (ca. 840 - 897), fou comte de Barcelona, comte d'OsonaFou comte d'Osona de iure des del 878, malgrat que de facto ho fou a partir del 886, quan repoblà el comtat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Guifré el Pilós · Veure més »

Guillem de Volpiano

Guillem de Volpiano, de Cluny o de Dijon (Volpiano o Novara, Piemont, ~960 - Fécamp, Normandia, 1 de gener de 1031) fou un monjo benedicti, reformador litúrgic, compositor i arquitecte piemontès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Guillem de Volpiano · Veure més »

Guillem II de Cerdanya

Guillem II Jordà de Cerdanya (v 1079 - Trípoli, Líban 1109), comte de Berga (1094-1109) i comte de Cerdanya i de Conflent (1095-1109).

Nou!!: Arquitectura romànica і Guillem II de Cerdanya · Veure més »

Guillem Maria de Brocà i de Montagut

Guillem Maria de Brocà i Montagut (Reus, 21 d'octubre de 1850 - Riudecanyes, 23 d'octubre de 1918) fou un jurista i historiador del dret català, fill de Salvador de Brocà i de Bofarull, un magistrat destinat a Mallorca, i de Marina Montagut i Domingo, de Reus.

Nou!!: Arquitectura romànica і Guillem Maria de Brocà i de Montagut · Veure més »

Guisad II

Guisad II fou bisbe d'Urgell entre 942 i més enllà del 978.

Nou!!: Arquitectura romànica і Guisad II · Veure més »

Guislabert I de Barcelona

Guislabert I de Barcelona (? - 5 de desembre de 1062) fou per regència vescomte de Barcelona (1020-1041) i bisbe de Barcelona (~1034-1062).

Nou!!: Arquitectura romànica і Guislabert I de Barcelona · Veure més »

Hagiografia

Escenes de vida d'una santa Lhagiografia o hagiologia és la disciplina que estudia els sants, els seus atributs i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no.

Nou!!: Arquitectura romànica і Hagiografia · Veure més »

Heliografia

325x325px Primera heliografia conservada presa de la natura per Niepce el 1826, "Vista des de la finestra a la mansió Le Gras de Saint-Loup-de-Varennes" L'heliografia (en francès: héliographie) és el procés fotogràfic inventat per Joseph Nicéphore Niépce al voltant de 1822, que el va fer servir per a fer les primeres fotografies permanents preses de la natura, Vista des de la finestra a Le Gras (cap a 1826).

Nou!!: Arquitectura romànica і Heliografia · Veure més »

Henri Focillon

Henri Focillon (Dijon, 7 de setembre de 1881 - New Haven, 1943) va ser un historiador de l'art francès, especialista a l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Henri Focillon · Veure més »

Herba dels canonges

L'herba dels canonges (Valerianella locusta), coneguda també com a canonges (habitualment en plural) o dolceta i margarideta (en rossellonès), és una herba de la família de les valerianàcies (Valerianaceae).

Nou!!: Arquitectura romànica і Herba dels canonges · Veure més »

Heretgia

Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.

Nou!!: Arquitectura romànica і Heretgia · Veure més »

Heribert Mariezcurrena i Corrons

Heribert Mariezcurrena i Corrons (Girona, 17 de juny de 1847 - Barcelona, 30 de maig de 1898) fou un gravador i fotògraf català amb galeria a Barcelona des de 1870, anomenada Fotografia Catalana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Heribert Mariezcurrena i Corrons · Veure més »

Hidràulica

Hidràulica i hidroestàtica il·lustrada. La hidràulica és una branca de la física i l'enginyeria que s'encarrega de l'estudi de les propietats mecàniques dels fluids.

Nou!!: Arquitectura romànica і Hidràulica · Veure més »

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Hispània · Veure més »

Historiografia catalana de l'edat mitjana

Comtats de la Marca hispànica a principis del segle IX Si ens remuntem als inicis de la historiografia catalana (pels volts de l'any 1000), trobarem que el monestir de Ripoll, amb la figura de l'abat Oliba, esdevé el centre historiogràfic "oficial" de la dinastia barcelonina.

Nou!!: Arquitectura romànica і Historiografia catalana de l'edat mitjana · Veure més »

Hongria

Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.

Nou!!: Arquitectura romànica і Hongria · Veure més »

Hug II d'Empúries

Hug II d'Empúries (?, ca.1035 - ?, 1116) va ser comte d'Empúries des de 1078 fins a la seva mort el 1116.

Nou!!: Arquitectura romànica і Hug II d'Empúries · Veure més »

Humanisme

Quatre filòsofs humanistes pensionats pels Médici: Marsilio Ficino, Cristoforo Landino, Angelo Poliziano i Demetrio Calcocondilas (fresc de Domenico Ghirlandaio). Lhumanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al, i que va ser expandit per Europa durant els segles  i. Una de les concrecions de l'humanisme va ser el moviment europeu de retorn a l'estudi i valoració dels clàssics grecollatins, que es va desenvolupar a partir del, el vessant cultural del qual va ser el Renaixement.

Nou!!: Arquitectura romànica і Humanisme · Veure més »

Iconografia

s La iconografia (paraula composta dicona i grafe, 'descripció') és la descripció de les temàtiques de les imatges i també el tractat o col·lecció d'aquestes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Iconografia · Veure més »

Iconologia

La iconologia és la branca que estudia els símbols al llarg de la història de l'art des d'un vessant teòric, buscant lleis comunes i comparant imatges, representacions i èpoques.

Nou!!: Arquitectura romànica і Iconologia · Veure més »

Ildefons Cerdà i Sunyer

Mas Cerdà de la Garga, a Centelles, lloc de naixement d'Ildefons Cerdà Ildefons Cerdà i Sunyer (Centelles, Osona, 23 de desembre de 1815 - Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876) fou un enginyer, urbanista, jurista, economista i polític català, un home polifacètic que va escriure la Teoría general de la urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ildefons Cerdà i Sunyer · Veure més »

Illes Balears

Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.

Nou!!: Arquitectura romànica і Illes Balears · Veure més »

Illes Britàniques

Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Illes Britàniques · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Arquitectura romànica і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Nou!!: Arquitectura romànica і Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imposta

1- Arrancada dels arcs. 2- Imposta. 3- Part superior de la columnaEn arquitectura, es parla genèricament d'imposta per referir-se a un sortint o volada que separa els diferents pisos d'un edifici.

Nou!!: Arquitectura romànica і Imposta · Veure més »

Institut Amatller d'Art Hispànic

L'Institut Amatller d'Art Hispànic és una institució privada fundada a Barcelona el 1941 per Josep Gudiol Ricart, situada a la Casa Amatller, obra modernista de Josep Puig i Cadafalch.

Nou!!: Arquitectura romànica і Institut Amatller d'Art Hispànic · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Arquitectura romànica і Invasions bàrbares · Veure més »

Islam

La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.

Nou!!: Arquitectura romànica і Islam · Veure més »

Isona

La vila d'Isona és la capital del municipi d'Isona i Conca Dellà creat el 1970 amb la unió dels antics municipis d'Isona, Benavent de la Conca, Conques, Figuerola d'Orcau, Orcau i Sant Romà d'Abella.

Nou!!: Arquitectura romànica і Isona · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Itàlia · Veure més »

Jacint Torres i Reyató

Jacint Torres i Reyató (o Jacinto Torres i Reyetó) (Barcelona, 19 de setembre de 1850 - 22 de gener de 1926) fou un poeta, forjador i mestre d'obres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Jacint Torres i Reyató · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Nou!!: Arquitectura romànica і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Arquitectura romànica і Jaume el Just · Veure més »

Jaume Villanueva i Astengo

Jaume Villanueva i Astengo (Xàtiva, 1763 - Londres, 1824) fou un frare dominic, teòleg i erudit valencià, coautor del Viage literario a las iglesias de España amb el seu germà Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo.

Nou!!: Arquitectura romànica і Jaume Villanueva i Astengo · Veure més »

Jean-Baptiste Colbert

Jean-Baptiste Colbert (Reims, 29 d'agost del 1619 - París, 6 de setembre del 1683) va ser un dels ministres principals de Lluís XIV.

Nou!!: Arquitectura romànica і Jean-Baptiste Colbert · Veure més »

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Nou!!: Arquitectura romànica і Jerusalem · Veure més »

Jesús de Natzaret

Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».

Nou!!: Arquitectura romànica і Jesús de Natzaret · Veure més »

Joan Martorell i Montells

Palau de Sobrellano, a Comillas Casa del marquès de Robert a Barcelona Joan Martorell i Montells (Barcelona, 1833 - 1906) fou un arquitecte català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joan Martorell i Montells · Veure més »

Joan Miró i Ferrà

Joan Miró i Ferrà (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, Mallorca, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joan Miró i Ferrà · Veure més »

Joaquim Espalter i Rull

Retrat de Bonaventura Carles Aribau (1844) (Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, inv. 178) Retrat del poeta Manuel de Cabanyes, obra que es conserva a la Masia d'en Cabanyes Retrat de dona, 1846. Col·lecció Art de la Vila de Sitges Retrat de dona, obra conservada a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer Joaquim Espalter i Rull (Sitges, 8 d'octubre del 1809 – Madrid, 16 de gener del 1880) va ser un pintor que desenvolupà la seva carrera principalment a Madrid.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joaquim Espalter i Rull · Veure més »

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo

Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo (Xàtiva, 10 d'agost de 1757 — Dublín, 1837) fou un polític i sacerdot valencià.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joaquim Llorenç Villanueva i Astengo · Veure més »

Joaquim Rubió i Ors

Joaquim Rubió i Ors (Barcelona, 31 de juliol de 1818 - 7 d'abril de 1899), també conegut pel seu pseudònim lo Gayter del Llobregat (o, actualment, lo Gaiter del Llobregat), fou un escriptor català, president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i rector de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joaquim Rubió i Ors · Veure més »

Joaquim Vicenç Bastús i Carrera

Joaquim Vicenç Bastús i Carrera (Tremp, 1799 - Barcelona, 3 d'abril de 1873) o Vicenç Joaquim, va ser un farmacèutic i escriptor català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joaquim Vicenç Bastús i Carrera · Veure més »

Joglar

cantigues d'Alfons X el Savi Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles  i. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joglar · Veure més »

Johann Joachim Winckelmann

Johann Joachim Winckelmann (Stendal, Brandenburg, 1717 – Trieste, 1768) ha estat considerat el fundador de la història de l'art i de l'arqueologia com a disciplines modernes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Johann Joachim Winckelmann · Veure més »

Joia

Maria Fiódorovna, Emperadriu Consort de Rússia amb les seves joies pintada per Konstantin Makovsky (1839-1915). Una joia és un ornament artístic fet habitualment amb metalls o pedres precioses però també pot incloure qualsevol altre element, i que normalment és portada com a element decoratiu de les persones, sigui directament sobre la pell o sobre la roba.

Nou!!: Arquitectura romànica і Joia · Veure més »

Josep Arrau i Barba

''Retrat de l'escultor Damià Campeny'', per Josep Arrau i Barba. 1930-1935. Oli sobre tela. 53,5 x 43,5 cm. Donació de Miquel-Casimir Arrau, fill de l'artista, 1937. MNAC: 038181-000 Josep Arrau i Barba (Barcelona, 4 de maig de 1802 - 2 de gener de 1872) fou un pintor i el més important restaurador català del segle XIX.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Arrau i Barba · Veure més »

Josep Goday i Casals

Entrada del jardí botànic Marimurtra, obra de Josep Goday Josep Goday i Casals (Mataró, 6 de setembre de 1881 – Barcelona, 15 de maig de 1936) fou un arquitecte i historiador de l'art català, lligat al Noucentisme.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Goday i Casals · Veure més »

Josep Gudiol i Cunill

Josep Gudiol i Cunill (Vic, Osona, 26 de desembre, 1872 - Vic, Osona, 10 d'abril, 1931) fou un sacerdot, arqueòleg i historiador de l'art català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Gudiol i Cunill · Veure més »

Josep Gudiol i Ricart

Josep Gudiol i Ricart (Vic, 1904 - Barcelona, 1985) fou historiador de l'art i arquitecte.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Gudiol i Ricart · Veure més »

Josep Maria Quadrado Nieto

Josep Maria Quadrado Nieto (Ciutadella de Menorca, 14 de juny de 1819 - Palma, 6 de juliol de 1896) fou un apologista catòlic, arxiver, periodista i historiògraf menorquí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Maria Quadrado Nieto · Veure més »

Josep Puig i Cadafalch

fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Puig i Cadafalch · Veure més »

Josep Vilaseca i Casanovas

Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Josep Vilaseca i Casanovas · Veure més »

Jules Quicherat

Jules Étienne Joseph Quicherat (París, 13 d'octubre del 1814 - París, 8 d'abril del 1882) va ser un historiador i arqueòleg francès, notable per la seva recerca històrica sobre Joana d'Arc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Jules Quicherat · Veure més »

Julià i Basilissa

Julià i Basilissa (morts ca. 304) van ser una parella d'esposos, morts com a màrtirs a Antioquia o, més probablement, en Antinoe (Egipte), durant el regnat de Dioclecià.

Nou!!: Arquitectura romànica і Julià i Basilissa · Veure més »

Just i Pastor

Just i Pastor –també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants– van ser uns màrtirs hispanoromans.

Nou!!: Arquitectura romànica і Just i Pastor · Veure més »

L'Assumpció de Bossost

L'Assumpció de Bossost, la Purificació de Bossòst o la Puríssima de Bossòst (en aranès Mair de Diu dera Purificacion) és una església romànica de Bossòst (Vall d'Aran) protegida com a bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura romànica і L'Assumpció de Bossost · Veure més »

La Morera de Montsant

La Morera de Montsant és un municipi de la comarca del Priorat, situat més o menys en el centre de la meitat nord de la comarca.

Nou!!: Arquitectura romànica і La Morera de Montsant · Veure més »

La Nativitat de Durro

La Nativitat de la Mare de Déu és l'església parroquial romànica del poble de Durro que va ser declarada monument historicoartístic l'any 1980.

Nou!!: Arquitectura romànica і La Nativitat de Durro · Veure més »

La Seu Vella de Lleida

La Seu Vella de Lleida en una imatge d'entre 1890 i 1910 '''La Seu Vella''' des de Cappont. La Seu Vella o catedral antiga és un monument arquitectònic de la ciutat de Lleida.

Nou!!: Arquitectura romànica і La Seu Vella de Lleida · Veure més »

La Vall de Boí

La Vall de Boí és un municipi de la comarca de l'Alta Ribagorça el centre del qual és la vall de Boí, que dona nom al municipi.

Nou!!: Arquitectura romànica і La Vall de Boí · Veure més »

Lapis specularis

El lapis specularis, conegut també com a guix cristal·litzat, és un tipus de guix selenític especular translúcid; fou un mineral molt valorat en l'antiga Roma i s'explotà per a la fabricació, a tall de vidre, de finestres, fonamentalment durant els segles I i II a la província d'Hispània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lapis specularis · Veure més »

Leovigild

Leovigild va ser rei dels visigots entre els anys 568 i 586.

Nou!!: Arquitectura romànica і Leovigild · Veure més »

Lesena

Una faixa llombarda de l'absis de Sant Pere d'Ullastret La lesena és un reforç vertical del mur, de poc gruix i sense base, normalment sense capitell, sovint connectats per petits arcs cecs característic de l'arquitectura romànica dels Mestres Llombards.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lesena · Veure més »

Letgarda de Tolosa

Letgarda de Tolosa i d'Alvèrnia (945-978) fou filla del comte de Tolosa Ramon III i la seva esposa Garsinda de Roergue.

Nou!!: Arquitectura romànica і Letgarda de Tolosa · Veure més »

Liber feudorum maior

El Liber feudorum maior (originalment Liber domini regis) és un cartulari obra de Ramon de Caldes que recull els documents referents als dominis de la casa comtal de Barcelona i la resta de cases comtals que s'integraren en ella.

Nou!!: Arquitectura romànica і Liber feudorum maior · Veure més »

Litúrgia

200x200px La litúrgia és el culte públic habitual que realitza un grup religiós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Litúrgia · Veure més »

Literatura

La literatura és l'art d'escriure.

Nou!!: Arquitectura romànica і Literatura · Veure més »

Literatura medieval

El llibre de les divines obres, de Hildegard von Bingen La literatura medieval és un ampli període literari que inclou totes les obres literàries escrites a Europa i arreu durant l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Literatura medieval · Veure més »

Llana

Llana de pèl llarg i curt mostrada per un treballador del South Central Family Farm Research Center a Boonesville, Arkansas, als Estats Units d'Amèrica. La llana és una fibra natural obtinguda a partir del pèl d'alguns animals i utilitzada habitualment per a fer teixits, especialment per abrigar-se del fred.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llana · Veure més »

Lleó (Castella i Lleó)

Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lleó (Castella i Lleó) · Veure més »

Llei Sàlica

El rei Clodoveu dicta la ''Llei Sàlica'' (Codi per les lleis bàrbares) envoltat pels caps militars de la seva cort. La Llei Sàlica (del Llatí Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals, entre les quals es trobava la regulació de la successió monàstiques a favor dels successors homes, creades per a governar els francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I durant el.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llei Sàlica · Veure més »

Lleida

Lleida és una ciutat de l'oest de Catalunya, capital de la comarca del Segrià, de la vegueria de Ponent, cap del partit judicial i seu del bisbat de Lleida.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lleida · Veure més »

Llemotges

Llemotges o Limotges (Decat) (Limòtges/Lemòtges en occità, Limoges en francès) és una ciutat de França, capital del departament de l'Alta Viena i capital de la regió occitana del Llemosí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llemotges · Veure més »

Llengües d'oïl

Les llengües d'oïl (llengua en què oïl vol dir 'sí') és una família de llengües romàniques originades en territoris de l'actual França septentrional, part de Bèlgica, de Suïssa, i les illes Anglonormandes, al canal de la Mànega.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llengües d'oïl · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Arquitectura romànica і Llengües romàniques · Veure més »

Llenguadoc

El Llenguadoc (en occità: Lengadòc, en francès: Languedoc) és una regió històrica occitana, que actualment es troba a la Regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llenguadoc · Veure més »

Lli

Lli (Linum usitatissimum), també anomenat bri, grana de llinosa, herba feridora, llin, linet, llinosa (del grec λίνον per indicar fil, i del llatí linium) és una planta herbàcia de la família de les linàcies, dins les plantes dicotiledònies, conreada principalment per la fibra en tèxtil o per obtenir-ne oli.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lli · Veure més »

Llibre de Job

El Llibre de Job és un dels llibres sapiencials de l'Antic Testament i explica la història de Job (en àrab Ayyub) i com va superar les proves que li va imposar Déu.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llibre de Job · Veure més »

Llima (eina)

Selecció de llimes per a màquina llimadora alternativa. Una llima és un eina manual emprada per ferrers i mecànics per a rebaixar, allisar i polir diversos metalls.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llima (eina) · Veure més »

Llinatge

Llinatge és el vincle existent entre parents per consanguinitat, afinitat o adopció.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llinatge · Veure més »

Llinatge dels Cardona

Escut d'armes dels Cardona. ''De gules, tres cards d'or''. El llinatge dels Cardona va ser una família nobiliària d'origen català, la segona en importància del Principat de Catalunya i també de la Corona d'Aragó, després de la família reial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llinatge dels Cardona · Veure més »

Llinda

Llinda de pedra a Stonehenge Una llinda és un element estructural horitzontal que descansa sobre dos muntants o rebranques.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llinda · Veure més »

Llista de bisbes de Barcelona

La llista de bisbes de Barcelona inclou els personatges al capdavant del bisbat i, des de 1964, arquebisbat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llista de bisbes de Barcelona · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del fins al; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llombardia

Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llombardia · Veure més »

Llorenç màrtir

Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llorenç màrtir · Veure més »

Llotja

Interior de la Llotja de Palma Una llotja o, a Mallorca i al País Valencià, llonja, a l'edat mitjana, era un edifici destinat a les transaccions comercials fetes pels mercaders o pels corredors d'orella que feien d'intermediaris.

Nou!!: Arquitectura romànica і Llotja · Veure més »

Lluís Domènech i Montaner

La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lluís Domènech i Montaner · Veure més »

Lluís el Pietós

Lluís I dit «el Pietós», o «el Piadós» (Cassinogilum, 16 d'abril del 778 - Ingelheim, 840), fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (814-840).

Nou!!: Arquitectura romànica і Lluís el Pietós · Veure més »

Lluís Ferrant i Llausàs

Lluís Ferrant i Llausàs (Barcelona, 6 de novembre de 1806 - Madrid, 29 de juny de 1868) va ser un pintor català establert a Madrid.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lluís Ferrant i Llausàs · Veure més »

Lluís Permanyer i Lladós

Lluís Permanyer i Lladós a la redacció de ''La Vanguardia'' a la Diagonal de Barcelona Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lluís Permanyer i Lladós · Veure més »

Lluís Rigalt i Farriols

Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lluís Rigalt i Farriols · Veure més »

Lluita de les Investidures

Miniatura medieval representant un rei investint un bisbe amb els seus atributs La Lluita de les Investidures (episodi conegut també com la Controvèrsia, la Querella, o la disputa de les Investidures) va ser un prolongat conflicte entre l'Església i les monarquies europees que es disputaven l'autoritat de nomenar (investir) els càrrecs eclesiàstics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Lluita de les Investidures · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Nou!!: Arquitectura romànica і Longobards · Veure més »

Maça (eina)

Maça de fuster. Un mall de ferro. Un mall portuguès. Una maça és una eina manual formada per un mànec i un element de percussió (de forma cilíndrica, prismàtica, troncocònica o altres) fixat al mateix.

Nou!!: Arquitectura romànica і Maça (eina) · Veure més »

Maçanet de Cabrenys

Maçanet de Cabrenys és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Maçanet de Cabrenys · Veure més »

Maçoneria

Detall de pedres rejuntades d'un mur de maçoneria a Toucy, França La maçoneria o mamposteria és un tipus d'obra de construcció realitzada amb pedra, maons o altres elements de la construcció que es disposen en sec o es lliguen entre ells amb materials de cohesió com l'argamassa o el morter.

Nou!!: Arquitectura romànica і Maçoneria · Veure més »

Magrib

D'oest a est: Mauritània, Sàhara occidental, Marroc, Algèria, Líbia i Tunísia Mapa de la '''Tamazgha.''' El Magrib o Magreb (o, literalment ‘l'Oest (Àrab)’ o ‘l'Occident (Àrab)’), també anomenat Àfrica del Nord o Tamazgha, és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, Algèria, Tunísia, el Sàhara Occidental, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall del Nil).

Nou!!: Arquitectura romànica і Magrib · Veure més »

Mahoma

Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mahoma · Veure més »

Mainell

Un mainellFULLANA, M. Diccionari de l'art i els oficis de la construcció 5a ed.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mainell · Veure més »

Manche

La Manche o la Mànega (50) és un departament francès situat a la regió de Normandia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Manche · Veure més »

Mantell (roba)

XIV amb mantell Goya) Un mantell és una peça de roba en forma de capa subjecta al cap o a les espatlles.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mantell (roba) · Veure més »

Manuel Milà i Fontanals

''Romancerillo catalán'' de 1882 Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 4 de maig de 1818 - 16 de juliol de 1884) fou un filòleg, erudit i escriptor català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Manuel Milà i Fontanals · Veure més »

Manuel Vilar i Roca

Manuel Vilar i Roca (Barcelona, 1812 - Ciutat de Mèxic, novembre de 1860) fou un escultor romàntic català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Manuel Vilar i Roca · Veure més »

Manuscrit il·luminat

En la definició estricta de manuscrit il·lustrat, només els manuscrits decorats amb or o plata, com aquesta miniatura de Crist en Majestat del Bestiari Aberdeen (foli 4v), serien considerats il·lustrats. Un manuscrit il·luminat o il·lustrat és un manuscrit que presenta un text ornamentat amb caplletres decorades, sanefes i miniatures.

Nou!!: Arquitectura romànica і Manuscrit il·luminat · Veure més »

Maqueta arquitectònica

Frankfurt, Alemanya. Una maqueta arquitectònica és una representació física a escala reduïda d'una edificació, projecte urbà o parts del mateix.

Nou!!: Arquitectura romànica і Maqueta arquitectònica · Veure més »

Mar Cantàbrica

La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mar Cantàbrica · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Arquitectura romànica і Marca Hispànica · Veure més »

Marcel Aubert

Marcel Aubert (París, 9 d'abril de 1884 - 28 de desembre de 1962) va ser un historiador de l'art de nacionalitat francesa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Marcel Aubert · Veure més »

Marcel Durliat

Marcel Durliat (Anjoutey, Territori de Belfort, 2 d'octubre del 1917 - Tolosa de Llenguadoc, 26 de desembre del 2006) va ser un historiador de l'art, professor de la Universitat de Toulouse-Le Mirail, col·laborador de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i autor de llibres sobre l'art romànic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Marcel Durliat · Veure més »

Marededéu trobada

Mare de Déu de Núria Mare de Déu d'Urgell Una marededéu trobada és una figura de la Mare de Déu que, segons les llegendes catalanes i valencianes popularitzades durant els segles -XVII, s'havien amagat abans de la invasió musulmana i van ser retrobades més endavant enmig de prodigis per pastors o ermitans.

Nou!!: Arquitectura romànica і Marededéu trobada · Veure més »

Maria

Maria és un nom de dona de tradició cristiana provinent de l'hebreu Míriam.

Nou!!: Arquitectura romànica і Maria · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Nou!!: Arquitectura romànica і Maria de Montpeller · Veure més »

Marques

Les Marques (Le Marche, en italià) són una regió del centre d'Itàlia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Marques · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Arquitectura romànica і Marsella · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Martí de Tours · Veure més »

Mas

El mas és un format d'explotació agrícola que va desenvolupar-se a l'edat mitjana propi del Principat i la Franja, el País Valencià i bona part d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mas · Veure més »

Massa Marittima

Massa Marittima és un municipi situat al territori de la província de Grosseto, a la regió de la Toscana (Itàlia).

Nou!!: Arquitectura romànica і Massa Marittima · Veure més »

Matarranya

Municipis del Matarranya Isoglosses fonològiques del català del Matarranya segons Joaquim Rafel i Fontanals (1981) El Matarranya (en castellà Matarraña i oficialment Matarraña/Matarranya) és una comarca de l'Aragó, a la província de Terol.

Nou!!: Arquitectura romànica і Matarranya · Veure més »

Matèria de Bretanya

La matèria de Bretanya és un conjunt de novel·les, romanços i textos bretons que parlen i difonen l'ideal de la novel·la cavalleresca a l'Europa medieval.

Nou!!: Arquitectura romànica і Matèria de Bretanya · Veure més »

Mausoleu

Mausoleu. Cementiri de la Recoleta Un mausoleu és un edifici sepulcral de gran magnificència.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mausoleu · Veure més »

Màrtir

Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. Moment en què els guardes acaben d'encendre el foc del martiri de sant Fructuós. Un màrtir (del grec martys, "testimoni") és, en general, la persona morta en la defensa d'alguna causa, amb el qual dona "testimoniatge" de la seva fe en aquesta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Màrtir · Veure més »

Mènsula

Mènsules romàniques de la catedral de Tarragona La mènsula, també anomenada cartel·la, modilló o permòdol, és un element arquitectònic encastat i sobresortint d'un mur, la funció principal del qual és la sustentació d'altres elements com arcs, cornises, bigues, prestatges, els extrems d'una llinda, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mènsula · Veure més »

Múrcia

Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Múrcia · Veure més »

Münster

Münster (pronunciació en alemany:; en baix alemany: Mönster; en llatí: Monasterium, del grec μοναστήριον monastērion, «monestir») és una ciutat independent (Kreisfreie Stadt) situada a l'estat del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, seu del Regierungsbezirk de Münsterland.

Nou!!: Arquitectura romànica і Münster · Veure més »

Mercat (comerç)

Rue Mouffetard, París són encara comuns a França. Venedors i grangers venen fruites i hortalisses, però també carn i peix, i d'altres productes. Un mercat és l'espai, actual, virtual o metafòric, en el qual un mercat opera.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mercat (comerç) · Veure més »

Mesquita

Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mesquita · Veure més »

Mestre de Cabestany

Detall del sarcòfag de sant Sadurní. Martiri del sant (abadia de Sant Hilari)El Mestre de Cabestany fou un escultor desconegut de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mestre de Cabestany · Veure més »

Mestre de Taüll

Absis central de Sant Climent de Taüll, amb el ''Pantocràtor envoltat per la màndorla'' El Mestre de Taüll és un pintor d'identitat desconeguda, considerat com el més gran dels pintors de murals del a Catalunya i un dels més importants pintors romànics d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mestre de Taüll · Veure més »

Mestres comacini

Como) Catedral di Massa Marittima, pica baptismal de Giroldo da Arogno (1267) Portal dels lleons de la catedral de Königslitter, una obra a Alemanya dels mestres ''comacini'' Els mestres comacini (en, commacini o comeceni) foren un grup de constructors, picapedrers, paletes, guixaires, estucadors i artistes units en un gremi d'empreses constructores composta de professionals, actius des del s. VII a l'àrea propera a Como —hui entre la província de Como i el cantó del Ticino— i en general en tota Llombardia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mestres comacini · Veure més »

Metal·lúrgia

Alt forn per al tractament del ferro La metal·lúrgia (del gr. metallourgía ‘treball dels metalls’, der. de metallourgéō ‘treballar o extreure els metalls’) és un camp de la ciència de materials, que estudia el comportament físic i químic dels elements metàl·lics, els compostos intermetàl·lics i els seus aliatges.

Nou!!: Arquitectura romànica і Metal·lúrgia · Veure més »

Metall preciós

Palleta d'or gegantina Un metall preciós és aquell element químic metàl·lic poc freqüent a la natura i d'elevat valor econòmic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Metall preciós · Veure més »

Metropolità

Macari II, Patriarca de Moscou. En l'Església Ortodoxa Russa un klobuk blanc és distintiu d'un metropolità. En la jerarquia de les esglésies cristianes, el rang d'arquebisbe metropolità, abreujat com a metropolità, designa al bisbe d'una metròpoli, és a dir, la capital d'una antiga província romana, una província eclesiàstica, o d'una capital regional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Metropolità · Veure més »

Milà

Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.

Nou!!: Arquitectura romànica і Milà · Veure més »

Milà i Fontanals

* Biografies.

Nou!!: Arquitectura romànica і Milà i Fontanals · Veure més »

Militar

Patton durant la Segona Guerra Mundial XVII Un militar és un individu que forma part d'unes forces armades, al si de les quals ocupa un lloc en la jerarquia, potser amb un grau militar, i que, en servei, s'identifica mitjançant l'ús d'uniforme militar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Militar · Veure més »

Mineria

La mineria és el procés d'extracció de minerals d'interès econòmic de la terra, en general d'un jaciment geològic, un filó, una veta o un dipòsit al·luvial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mineria · Veure més »

Miniatura

Les molt riques hores del duc de Berry'', dels germans de Limburg (1411-1416). Museu Condé, Chantilly, França ''Llibre de les Hores'', Borgonya, s.XV Miniatura és el nom que es donava, inicialment, a les il·lustracions realitzades manualment, amb les quals es complementava amb imatges la informació dels llibres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Miniatura · Veure més »

Miquel (arcàngel)

Miquel Arcàngel (de l'hebreu: מיכאל, Micha'el o Mīχāˈʔēl que vol dir: Qui com Déu?) és, segons la tradició cristiana i jueva, un arcàngel, cap dels exèrcits celestials i príncep dels àngels.

Nou!!: Arquitectura romànica і Miquel (arcàngel) · Veure més »

Mir Geribert

Mir Geribert (? - Tortosa, Baix Ebre, 1060) fou un noble català, autoanomenat príncep d'Olèrdola, que es convertí en el cap de la revolta d'una part de la noblesa catalana contra el comte de Barcelona Ramon Berenguer I, en no acceptar el règim de franqueses, que aquests havien concedit als camperols.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mir Geribert · Veure més »

Miró el Vell

Miró el Vell, Miró I de Rosselló o Miró I de Conflent (? - 896) fou senyor del pagus de Conflent (870 - 896) i comte de Rosselló (878 - 896).

Nou!!: Arquitectura romànica і Miró el Vell · Veure més »

Mitologia

En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mitologia · Veure més »

Mitra

Una '''mitra''' com a timbre heràldic La '''mitra''' com a figura heràldica La mitra és una peça amb què els cardenals, arquebisbes, bisbes i abats es cobreixen el cap en les funcions del seu ministeri.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mitra · Veure més »

Moianès

El Moianès és una comarca de Catalunya, situada a la zona més elevada de l'altiplà central català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Moianès · Veure més »

Molí

Safareig i molí aiguader de vent del tipus «de ramell». Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia. Un molí és una màquina emprada en la molta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles.

Nou!!: Arquitectura romànica і Molí · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir · Veure més »

Monestir de Montserrat

Santa Maria de Montserrat és un monestir benedictí situat a la muntanya de Montserrat, al terme municipal de Monistrol de Montserrat (el Bages), a una altitud de 720 m sobre el nivell del mar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Montserrat · Veure més »

Monestir de Sant Benet de Bages

Sant Benet de Bages és una obra del municipi de Sant Fruitós de Bages (Bages) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Benet de Bages · Veure més »

Monestir de Sant Cugat

El monestir de Sant Cugat és una antiga abadia benedictina a la localitat catalana de Sant Cugat del Vallès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Cugat · Veure més »

Monestir de Sant Esteve de Banyoles

Monestir de Sant Esteve de Banyoles és una obra de Banyoles (Pla de l'Estany) declarada bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Esteve de Banyoles · Veure més »

Monestir de Sant Hilari

El monestir de Sant Hilari és una abadia benedictina situada al municipi occità de Sant Ilari (França), a 13 km de la ciutat de Limós, catalogada com a monument històric.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Hilari · Veure més »

Monestir de Sant Joan de la Penya

El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) es troba a Santa Creu de la Serós, Jacetània (Aragó).

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Joan de la Penya · Veure més »

Monestir de Sant Joan de les Abadesses

El Monestir de Sant Joan, anomenat antigament Sant Joan de Ripoll és un antic monestir al nucli de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès).

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Monestir de Sant Pere de Rodes

Capbreu del s.XV on apareix la denominació que fa referència al plural del topònim.1457. ACA, ORM.MH Vol 973 Casa del Delme de Fortià (1767). El monestir de Sant Pere de Rodes (o de Roda) fou un monestir benedictí de l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal del Port de la Selva (Alt Empordà).

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Sant Pere de Rodes · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Gualter

Santa Maria de Gualter és un monestir de l'art medieval català a l'entrada del poble de Gualter, capital del municipi de la Baronia de Rialb (la Noguera).

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Santa Maria de Gualter · Veure més »

Monestir de Santa Maria de Ripoll

El monestir de Santa Maria de Ripoll és un edifici conegut com a monestir benedictí a la localitat catalana de Ripoll.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Santa Maria de Ripoll · Veure més »

Monestir de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus o Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Arquitectura romànica і Monestir de Santes Creus · Veure més »

Monges agustinianes

Les monges agustinianes (en llatí Moniales Ordinis Sancti Augustini) són les monges de vida contemplativa que pertanyen al segon orde de Sant Agustí, com a branca femenina de l'orde.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monges agustinianes · Veure més »

Monges calatraves

Les Monges Calatraves, Comanadores de l'Orde de Calatrava o, avui, Cistercenques Calatraves són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Calatrava.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monges calatraves · Veure més »

Monges Comanadores de Sant Jaume

Les Monges Comanadores de Sant Jaume o Comanadores de l'Orde de Sant Jaume són un orde monàstic femení, dedicat a la vida contemplativa, que és la branca femenina de l'orde militar de Sant Jaume de l'Espasa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monges Comanadores de Sant Jaume · Veure més »

Monte Cassino

Monte Cassino, o Montecassino, és un puig rocallós a uns 130 km al sud de Roma (Itàlia), uns 2 km a l'oest de la ciutat de Cassino, que compta amb 520 m d'altitud.

Nou!!: Arquitectura romànica і Monte Cassino · Veure més »

Moriscos

Text aljamiat dels moriscos ''Expulsió dels moriscos'' ''Embarcament de moriscos al Grau de València'', de Pere Oromig Es coneix amb el nom genèric de moriscs o moriscos el conjunt d'habitants d'ascendència o origen musulmà i de creences islàmiques residents a la Corona de Castella a partir de la pragmàtica dels Reis Catòlics del 14 de febrer del 1502, mitjançant la qual van ser forçats a batejar-se en la fe cristiana; i de la Corona d'Aragó, nominalment cristians des del 1526.

Nou!!: Arquitectura romànica і Moriscos · Veure més »

Morter (construcció)

Morter entre maons, unint-los Morter en la construcció és una mescla de ciment (o calç), aigua i àrids fins (sorra) que serveix per a unir els maons o altres materials de construcció.

Nou!!: Arquitectura romànica і Morter (construcció) · Veure més »

Mosaic

Santa Sofia (Istanbul) Un mosaic, en origen, fou una composició decorativa elaborada a partir de diferents colors i materials, com ara marbre, terracota o vidre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mosaic · Veure més »

Mossa

Mossa, Mosse o Moša és un municipi italià, a la província de Gorizia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mossa · Veure més »

Mossàrabs

Pàgina del Beat de Valladolid, representant l'Apocalipsi (segle X) Els mossàrabs (de l'àrab, ‘arabitzat’) foren els cristians ibèrics que visqueren sota domini musulmà a l'Àndalus.

Nou!!: Arquitectura romànica і Mossàrabs · Veure més »

Motu proprio

Motu Proprio Un motu proprio és una locució llatina, per designar un document de l'Església Catòlica emanat pel papa per la seva pròpia iniciativa sense intervenció de ministres o a requeriment d’una persona interessada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Motu proprio · Veure més »

Muntanyes de Prades

Localització de les '''Muntanyes de Prades'''. Paratge de les muntanyes de Prades, al terme de Capafonts Pena-roja Les muntanyes de Prades són un conjunt de serres de la Serralada Prelitoral que ocupen una extensió de 30 726,39 Ha (307,26 km²), és a dir, aproximadament la mateixa extensió que el Pla d'Urgell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Muntanyes de Prades · Veure més »

Museu dels Agustins de Tolosa

El Museu dels Agustins és el Museu de Belles Arts de Tolosa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Museu dels Agustins de Tolosa · Veure més »

Museu Episcopal de Vic

Pintura procedent de Sant Joan de les Abadesses Clau de volta amb Sant Jordi matant el drac El Museu Episcopal de Vic és un museu d'art medieval que conserva una magnífica col·lecció d'obres mestres de pintura i escultura del període romànic i gòtic català. Situat al costat de la Catedral de Vic, a la comarca d'Osona (Barcelona), és declarat museu d'interès nacional per la Generalitat de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Museu Episcopal de Vic · Veure més »

Museu Nacional d'Art de Catalunya

El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Museu Nacional d'Art de Catalunya · Veure més »

Museu Tèxtil i d'Indumentària

El Museu Tèxtil i d'Indumentària fou un museu que formava part del Disseny Hub Barcelona (DHUB), un centre de l'Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensió i el bon ús en el món del disseny.

Nou!!: Arquitectura romànica і Museu Tèxtil i d'Indumentària · Veure més »

Musulmà

260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.

Nou!!: Arquitectura romànica і Musulmà · Veure més »

Narbona

Narbona (en occità, pronunciat; la forma oficial francesa és Narbonne) és una ciutat del Llenguadoc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Narbona · Veure més »

Natzarenisme

El natzarenisme és un moviment artístic fundat al començament del per artistes alemanys a Viena i Roma.

Nou!!: Arquitectura romànica і Natzarenisme · Veure més »

Nau (arquitectura)

miniatura La nau de l'església de Saint-Sulpice a París. La nau és la part d'una església anant de la portada a la cruïlla del creuer i que és compresa entre els dos murs laterals, en el cas d'una única nau, o entre dues rengleres de pilars o entre una renglera de pilars i un mur lateral.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nau (arquitectura) · Veure més »

Nau (vaixell)

La nau Santa Maria al port de Funchal. Aquesta rèplica fou construïda a Galícia. Una nau o un navili és un tipus de vaixell mercant propulsat amb vela.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nau (vaixell) · Veure més »

Navarra

Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).

Nou!!: Arquitectura romànica і Navarra · Veure més »

Nàrtex

Plànol de catedral, indicant la posició del nàrtex. Nàrtex exterior o porxo de St-Germain l'Auxerrois a París. El nàrtex o galilea d'una església és l'atri d'entrada situat a l'extrem occidental de la nau, o a l'extrem oposat respecte de l'altar principal de l'església.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nàrtex · Veure més »

Neolític

El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.

Nou!!: Arquitectura romànica і Neolític · Veure més »

Neoromànic

Catedral de la Major de Marsella. El neoromànic és un estil arquitectònic emmarcat en l'historicisme que va sorgir al, basat en la reinterpretació de l'art romànic i vigent durant l'edat mitjana europea, entre els segles  i. Es va estendre primer per tot Europa, des d'on va passar després a Amèrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Neoromànic · Veure més »

Nicola Pisano

Nicola Pisano (també anomenat Niccolò Pisano, Nicola de Apulia o Nicola Pisanus; c. 1220/1225 – c. 1284) va ser un escultor italià que va emprar un estil basat en l'escultura clàssica romana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nicola Pisano · Veure més »

Nohant-Vic

Nohant-Vic és un municipi francès, situat al departament de l'Indre i a la regió de 36143.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nohant-Vic · Veure més »

Nordland

Nordland (Nordland en noruec, Nordlándda en sami septentrional) és un comtat de Noruega, el més meridional de l'àrea de Nord-Norge.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nordland · Veure més »

Normandia

Normandia (en normand, Normaundie; en francès, Normandie) és una antiga regió de França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Normandia · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Arquitectura romànica і Normands · Veure més »

Nostra Senyora del Puig de Tolba

Nostra Senyora del Puig de Tolba és una església del municipi de Tolba, a la Franja de Ponent.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nostra Senyora del Puig de Tolba · Veure més »

Nou Testament

El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nou Testament · Veure més »

Nova Jerusalem

Nova Jerusalem, Il·lustració de l'Apocalipsi de Bamberg. La Nova Jerusalem (també anomenada el tabernacle de Déu, ciutat sagrada, ciutat de Déu, i Jerusalem celestial, així com Jerusalem de dalt i Sió), a la Bíblia és una ciutat literal o figurada que simbolitza una reconstrucció física o restauració espiritual.

Nou!!: Arquitectura romànica і Nova Jerusalem · Veure més »

Numismàtica

Lídia (561–545 aC). La numismàtica és l'estudi i col·lecció de diners al llarg del temps, ja siga en forma de moneda, bitllets, medalles, medallons o objectes relacionats.

Nou!!: Arquitectura romànica і Numismàtica · Veure més »

Occitània

Occitània és un país de l'Europa occidental i l'àrea històrica de domini de la llengua occitana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Occitània · Veure més »

Odesind de Ribagorça

Porta de l'ermita de Pedrui Odesind de Ribagorça o Odissén de Ribagorça, (?-975) bisbe de Roda d'Isàvena (955-975).

Nou!!: Arquitectura romànica і Odesind de Ribagorça · Veure més »

Odiló de Cluny

Odiló de Cluny o de Mercoeur (Mercoeur, 961 - Souvigny, 1049) va ser un monjo benedictí francès, cinquè abat de Cluny entre 994 i 1048.

Nou!!: Arquitectura romànica і Odiló de Cluny · Veure més »

Oleguer de Barcelona

Oleguer (Barcelona, 1060 ? - 6 de març de 1137) fou bisbe de Barcelona i arquebisbe de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Oleguer de Barcelona · Veure més »

Oli

Oli d'oliva en un setrill Oli són líquids untuosos a temperatura ambient d'orígens diversos i hidròfobs (no es mesclen amb l'aigua).

Nou!!: Arquitectura romànica і Oli · Veure més »

Opus arcuatum

'''Arcuació''' a Vil·la Joana, Barcelona Una arcuació o opus arcuatum és una estructura vertical de sustentació formada per una successió d'arcs que es disposa en un sol ordre o en diversos ordres superposats.

Nou!!: Arquitectura romànica і Opus arcuatum · Veure més »

Oratori (edifici)

Un oratori és un edifici religiós destinat a la pregària i a la celebració de la missa, que no reuneix els requisits d'una església parroquial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Oratori (edifici) · Veure més »

Oratori de Germigny-des-Prés

Loratori de Germigny-des-Prés (en francès:oratoire carolingien de Germigny-des-Prés) és un antic oratori francès de fundació medieval, avui església de la Santíssima Trinitat (en francès: église de la Très-Sainte-Trinité), situat en la comunitat homònima de Germigny-des-Prés, en el departament de Loiret, a la regió Centre-Vall del Loira.

Nou!!: Arquitectura romànica і Oratori de Germigny-des-Prés · Veure més »

Orde d'Aubrac

L'Orde d'Aubrac fou un orde militar hospitaler fundat a Sanch Èli d'Aubrac (Avairon, diòcesi de Rodés) cap a mitjan. Desaparegué durant la Revolució francesa, entre 1793 i 1797.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde d'Aubrac · Veure més »

Orde d'Avís

LOrde d'Avís fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat cap al 1166 amb el nom d’Orde d'Évora, nom que mantingué fins al 1211, quan en pren el nou.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde d'Avís · Veure més »

Orde de Calatrava

L'orde de Calatrava fou un orde militar religiós fundat a Castella, en el, per l'abat Raimon de Fitero, amb l'objectiu inicial de protegir la vila de Qal'at Rabah, castellanitzat com a Calatrava (prop de l'actual Ciudad Real).

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Calatrava · Veure més »

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de canonges regulars · Veure més »

Orde de Cluny

L'orde de Cluny és un orde benedictí (o, més aviat, una congregació benedictina que en reforma la regla) creat per Guillem I, duc d'Aquitània i comte de Mâcon, en un acte redactat a Bourges l'11 de setembre de 909 (o 910) on cedeix uns terrenys de Borgonya al monjo Bernó per fundar-hi un monestir de dotze monjos, l'Abadia de Cluny.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Cluny · Veure més »

Orde de la Cartoixa

Lorde de la Cartoixa és un orde monàstic fundat el 1084 per Bru de Colònia i sis companys. Els monjos que en formen part, anomenats cartoixans, posposen al seu nom les sigles O. C. o O. Cart.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de la Cartoixa · Veure més »

Orde de Roncesvalls

LOrde de Roncesvalls fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler constituïda al vinculat a l'hospital de pelegrins de Roncesvalls i a la seva col·legiata.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Roncesvalls · Veure més »

Orde de Sant Agustí

LOrde de Sant Agustí (en llatí Ordo Sancti Augustini) és un orde religiós mendicant de l'Església Catòlica fundada pel papa Innocenci IV el (1244), per la necessitat d'unificar una sèrie de comunitats de monjos a la Toscana (Itàlia) que seguien les directrius conegudes com la Regla de Sant Agustí, que és un extracte de les cartes i sermons de sant Agustí d'Hipona (mort el 430).

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Sant Agustí · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orde de Sant Jaume d'Altopascio

LOrde de Sant Jaume d'Altopascio o dels Frares Hospitalers de Sant Jaume, és un orde militar hospitaler fundat al nord d'Itàlia en 1070, i dissolt en 1587.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Sant Jaume d'Altopascio · Veure més »

Orde de Sant Joan de Jerusalem

Lorde de Sant Joan de Jerusalem (conegut també com lorde dels Germans Hospitalers, orde dels Cavallers Hospitalers, orde Hospitaler o orde de Malta) va ser un orde militar i religiós fundat per ajudar pelegrins que viatjaven a Terra Santa al.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Sant Joan de Jerusalem · Veure més »

Orde de Sant Jordi d'Alfama

Castell de Sant Jordi d'Alfama. L'Orde de Sant Jordi d'Alfama és un orde militar que fou fundat l'any 1201, per Pere I el Catòlic, rei d'Aragó i comte de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Sant Jordi d'Alfama · Veure més »

Orde de Santa Cristina de Somport

L'Orde de Santa Cristina de Somport fou un orde de canonges regulars de tipus hospitaler vinculat a l'hospital de Santa Cristina de Somport.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde de Santa Cristina de Somport · Veure més »

Orde del Cister

Lorde del Cister, orde del Cistell o orde de Cîteaux (llatí: ordo cisterciensis) és un orde monàstic de dret papal.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde del Cister · Veure més »

Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem

LOrde del Sant Sepulcre de Jerusalem és un orde militar que té els seus orígens en Jofré de Bouillon, principal líder de la Primera Croada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde del Sant Sepulcre de Jerusalem · Veure més »

Orde del Temple

LOrde dels Pobres Cavallers de Crist i del Temple de Salomó, també anomenat l’Orde del Temple (Ordre du Temple en francès) en el qual els seus membres són normalment coneguts com a cavallers templers (templiers en francès), va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde del Temple · Veure més »

Orde dels Predicadors

Lorde dels Predicadors (Ordo Praedicatorum), coneguts popularment com a dominics o dominicans, és un orde mendicant fundat per Sant Domènec de Guzmán a Tolosa, a Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde dels Predicadors · Veure més »

Orde militar

Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde militar · Veure més »

Orde monàstic

Un orde monàstic és un orde religiós format per monjos o monges que viuen en comunitat, separats del món i dedicats al treball per a la mateixa comunitat o l'estudi, la pregària i la vida contemplativa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde monàstic · Veure més »

Orde Teutònic

L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orde Teutònic · Veure més »

Orfebreria

- L'orfebreria és l'ofici de treballar els metalls preciosos, especialment l'or.

Nou!!: Arquitectura romànica і Orfebreria · Veure més »

Osca

Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.

Nou!!: Arquitectura romànica і Osca · Veure més »

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Nou!!: Arquitectura romànica і Osona · Veure més »

Ot d'Urgell

Tomba d'Ot d'Urgell a Santa Maria de Gerri Ot —també Odó o Dot— anomenat Ot d'Urgell (Sort, ca. 1065 - Monestir de Santa Maria de Gerri, 7 de juliol de 1122) fou bisbe d'Urgell i venerat com a sant al si de l'Església catòlica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ot d'Urgell · Veure més »

Pa d'or

Ús del pa d'or en una quadre d'art modern fet per Gustav Klimt el 1907. Una palleta d'or de 5 mm de diàmetre (a baix) es pot ampliar mitjançant el martelleig en una làmina d'or d'uns 0,5 metres quadrats. Museu de l'or de Toi, Japó. Pa d'or és el full molt prim d'or batut usat tradicionalment com a decoració per daurar a diferents arts, per exemple en escultures, icones, retaules, orfebreria, mobiliari i superfícies arquitectòniques tant exteriors com interiors.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pa d'or · Veure més »

Països Catalans

Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Països Catalans · Veure més »

Pablo Picasso

Pablo Ruiz Picasso (Màlaga, Andalusia, 25 d'octubre del 1881 – Mogins, la Provença, 8 d'abril del 1973), més conegut pel nom artístic de Pablo Picasso, ja que sempre signava amb el segon cognom, va ser un pintor andalús, un dels més reconeguts del, conegut sobretot perquè va crear el cubisme juntament amb Georges Braque.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pablo Picasso · Veure més »

Pabordia

Una pabordia és una administració depenent d'una catedral o d'un monestir que s'encarregava d'administrar un grup de béns i propietats.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pabordia · Veure més »

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Nou!!: Arquitectura romànica і Paganisme · Veure més »

Palau (arquitectura)

El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Palau (arquitectura) · Veure més »

Paleta (ofici)

Construint la Sagrada Família Un paleta és una persona amb coneixements professionals i d'experiència que es dedica com a ofici a la construcció, reforma, renovació i reparació d'edificis, tant habitatges com industrials.

Nou!!: Arquitectura romànica і Paleta (ofici) · Veure més »

Palimpsest

''Còdex Ephraemi Rescriptus'' de la Biblioteca Nacional de França Un palimpsest és un document antic reutilitzat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Palimpsest · Veure més »

Panegíric

Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Panegíric · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Papa · Veure més »

Papa Celestí III

Celestí III (Roma, 1106 - † Roma, 8 de gener de 1198) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1191 al 1198.

Nou!!: Arquitectura romànica і Papa Celestí III · Veure més »

Paret seca

La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec, és una tècnica de construcció tradicional i popular que es fa a partir de pedres encaixades sense l'ús de cap tipus d'argamassa per unir-les, només sorra seca per acabar d'omplir els buits que hi puguin quedar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Paret seca · Veure més »

Parròquia eclesiàstica

Una parròquia, com a entitat eclesiàstica, és l'element essencial que conforma les diòcesis, que s'aplica a diverses esglésies: l'Església Catòlica Romana, l'Església Anglicana, l'Església Ortodoxa, l'Església d'Escòcia, l'Església de Suècia i d'altres.

Nou!!: Arquitectura romànica і Parròquia eclesiàstica · Veure més »

Pau el Diaca

Pau el Diaca o Pau Diaca (c. 720 – 13 d'abril probablement del 799), també conegut com a Paulus Diaconus, Warnefred, Barnefridus i Cassinensis (és a dir, "de Monte Cassino"), fou un monjo benedictí i historiador dels llombards.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pau el Diaca · Veure més »

Pau i Treva de Déu

Constitucions de Catalunya, dedicat a la Pau i Treva La Pau i Treva de Déu fou un moviment social impulsat al com a resposta de l'Església i de la pagesia a les violències perpetrades pels nobles feudals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pau i Treva de Déu · Veure més »

Pau Milà i Fontanals

Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, l'Alt Penedès, 1810 – Barcelona, 16 de gener de 1883) fou un pintor, escriptor i catedràtic de teoria de l'art i d'estètica a l'Escola de Belles Arts de Barcelona, si bé la seva gran importància ve donada pel fet de ser un gran comunicador i un gran mestre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pau Milà i Fontanals · Veure més »

Pau Piferrer i Fàbregas

Pau Piferrer i Fàbregas (Barcelona, 1818 – 25 de juliol de 1848) fou un escriptor i periodista català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pau Piferrer i Fàbregas · Veure més »

Pavia

Pavia (l'antiga Ticinum, en llombard i italià Pavia, paˈvia) és una ciutat situada al sud-oest de la Llombardia, al nord d'Itàlia, a 35 km al sud de Milà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pavia · Veure més »

Píxide (ceràmica)

Píxide (del llatí pyxis, -ĭdis, ‘caixa petita’, i aquest del grec πυξίς, -ίδος, pyxís-ídos) és un copó sense peu de ceràmica usat per contenir ungüents, cosmètics, granadures o joieria.

Nou!!: Arquitectura romànica і Píxide (ceràmica) · Veure més »

Pedrera

Una pedrera de pissarra Estrats d'una pedrera a Carrara Una pedrera és una explotació minera, generalment a cel obert, en la qual s'obtenen roques industrials, ornamentals o àrids.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pedrera · Veure més »

Pedro de Madrazo y Kuntz

Pedro de Madrazo y Kuntz, (Roma, 11 d'octubre de 1816 - Madrid, 20 d'agost de 1898) fou un pintor, escriptor i crític d'art espanyol.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pedro de Madrazo y Kuntz · Veure més »

Pelegrí Clavé i Roqué

''El bon samarità'' (1838), oli de Pelegrí Clavé i Roquer, Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (inv. 217) ''Jacob rep la túnica ensangonada del seu fill Josep'', obra al Museu d'Art de Girona. Pelegrí Clavé i Roqué (Barcelona, 17 de juny de 1811 - ídem, 13 de setembre de 1880) fou un pintor romàntic català que va residir durant molts anys a Mèxic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pelegrí Clavé i Roqué · Veure més »

Pelegrinatge

Un pelegrinatge és un viatge a un lloc considerat sagrat per la religió per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pelegrinatge · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Península Ibèrica · Veure més »

Península Itàlica

La península Itàlica, o península Apenina és una de les penínsules més grans d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Península Itàlica · Veure més »

Penó de Sant Ot

El penó de Sant Ot és un tapís del primer terç del brodat de sedes policromes a punt de cadeneta o de figura damunt d'un tafetà de lli, de proporció rectangular amb tres gallarets penjants a la part inferior.

Nou!!: Arquitectura romànica і Penó de Sant Ot · Veure més »

Penedès

Penedès Mapa comarcal on apareix la comarca natural del Penedès El Penedès històric El Penedès és una comarca natural, un territori històric català i un Àmbit Funcional Territorial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Penedès · Veure més »

Penjoll

espanyol al Victoria and Albert Museum. 100 a.C.-300) Collaret de l'Orde del Toisó d'Or amb el penjoll del Velló d'or, Cambra del Tresor, Viena Un penjoll és un adorn que penja d'una joia, generalment un collaret, fermall o arracada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Penjoll · Veure més »

Peralada

Peralada és un municipi de la comarca de l'Alt Empordà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Peralada · Veure més »

Pere Antoni Ventalló i Vintró

Pere Antoni Ventalló (Terrassa, 1847-1910) fou un farmacèutic i escriptor català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pere Antoni Ventalló i Vintró · Veure més »

Pere de Carcassona

Pere de Carcassona o Pere Roger (ca. 981 - 1051) fou comte de Carcassona (?-1010) i bisbe de Girona (1010-1051).

Nou!!: Arquitectura romànica і Pere de Carcassona · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Nou!!: Arquitectura romànica і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Gran

anomenat també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó en aragonès Pero, i en llatí PetrusArxiu Jaume I), fou sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, comte de Barcelona (1276-1285) i, després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285). Començà a regnar a l'edat de 36 anys, regnà 9 anys i morí a l'edat de 45 anys. Està enterrat al Reial monestir de Santa Maria de Santes Creus, i la seva tomba és l'única d'un sobirà de la Corona d'Aragó que no ha estat mai profanada. Gràcies a la seva conquesta militar del Regne de Sicília el 1282 es feu famosa la frase de l'almirall Roger de Llúria, en què afirmava que cap peix no gosaria alçar-se sobre la mar Mediterrània, si no portava en la seva cua un escut o un senyal reial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pere el Gran · Veure més »

Pergamí

XVI. El pergamí és un material fet a partir de la pell de vaca, ovella, cabra polida especialment per a poder escriure-hi a sobre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pergamí · Veure més »

Permòdol

En construcció, es diu permòdol la part de davant d'una biga que aguaita a l'exterior i suporta la cornisa o ràfec.

Nou!!: Arquitectura romànica і Permòdol · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella; Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136 – Santes Creus, 15 d'octubre de 1174) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Arquitectura romànica і Peronella d'Aragó · Veure més »

Physiologus

El Physiologus és un text didàctic escrit o compilat en grec per un autor desconegut, a Alexandria; la seva composició ha estat tradicionalment datadat al segle II dC per lectors que veuen paral·lelismes amb escriptures de Climent d'Alexandria, qui sembla que coneixia aquest text.

Nou!!: Arquitectura romànica і Physiologus · Veure més »

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pi (arbre) · Veure més »

Pica baptismal

XII cognom.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pica baptismal · Veure més »

Piemont

El Piemont (Piemont en piemontès i occità, Piemonte en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Piemont · Veure més »

Piet Mondrian

Pieter Cornelis Mondriaan, des de 1906 conegut com a Piet Mondrian (Amersfoort, Països Baixos, 1872 - Nova York, EUA, 1944), va ser un pintor i teòric de l'art neerlandès considerat un dels grans artistes del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Piet Mondrian · Veure més »

Pigment

Pigment natural blau marí en forma de pols. Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com a resultat de l'absorció selectiva del color.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pigment · Veure més »

Pilar (arquitectura)

Mode típic de fallada estructural en pilars per vinclament En enginyeria i arquitectura, un pilar és un element vertical (o lleugerament inclinat) sustentant exempt d'una estructura, destinat a rebre càrregues verticals per transmetre a la fonamentació i que, a diferència de la columna, té secció poligonal.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pilar (arquitectura) · Veure més »

Pintura al fresc

Fresc txola del temple Brihadiswara, Thanjavur. Suport de fusta emprat al Museu Nacional d'Art de Catalunya en la reconstrucció d'una pintura mural arrencada per la tècnica de l'''strappo'' Un fresc és una pintura realitzada sobre una superfície coberta amb dues capes de morter de calç, la primera (arricio) de major gruix, amb calç apagada, sorra de riu i aigua, i la segona (intonaco) més fina formada per pols de marbre, calç apagada i aigua, sobre la qual es van aplicant els pigments, quan aquesta darrera capa encara està humida, i per jornades (giornatas).

Nou!!: Arquitectura romànica і Pintura al fresc · Veure més »

Pipí I el Breu

Pipí I el Breu (714-768), majordom de palau de Nèustria (741-751) i Austràsia (747-751) i rei dels francs (751-768), el primer de la dinastia carolíngia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pipí I el Breu · Veure més »

Pirineus

Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pirineus · Veure més »

Planta (arquitectura)

parlaments, tenen una funció fins a cert un punt semblant.La interpretació de la proposta de Bentham, i el seu paral·lelisme amb altres institucions del món contemporani, és un dels punts clau de 'Vigilar i castigar' de Michel Foucault. Una planta –del llatí planta– és la representació d'un cos (un edifici, un moble, una peça o qualsevol altre objecte) sobre un pla horitzontal.

Nou!!: Arquitectura romànica і Planta (arquitectura) · Veure més »

Plànol (cartografia)

Plànol urbà. Plànol de la planta general d'un edifici. Els plànols són representacions gràfiques que indiquen o marquen ubicacions, des d'una ciutat fins a una casa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Plànol (cartografia) · Veure més »

Plementeria

La plementeria és el conjunt de peces de pedra o de ceràmica (maons) que completen les superfícies intermèdies entre els nervis d'una volta de creueria o nervada.

Nou!!: Arquitectura romànica і Plementeria · Veure més »

Plom

El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.

Nou!!: Arquitectura romànica і Plom · Veure més »

Poboleda

Poboleda és una vila i municipi de la comarca del Priorat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Poboleda · Veure més »

Poesia trobadoresca

La poesia trobadoresca és un gènere literari que comprenia totes les composicions poètiques dels trobadors de la baixa edat mitjana (essencialment entre els segles XII i) que es conreà sobretot als territoris occitans i catalans.

Nou!!: Arquitectura romànica і Poesia trobadoresca · Veure més »

Poitiers

Poitiers (en francès; en català, tradicionalment Peiteu o Piteu; en poiteví Potchiers; en occità Peitieus) és un municipi francès, capital històrica de la regió del Peitau.

Nou!!: Arquitectura romànica і Poitiers · Veure més »

Pollancre

Els pollancres, pollancs, polls o xops són arbres del gènere Populus, inclouen diverses espècies relacionades com els àlbers i els pollancres tropicals (turanga).

Nou!!: Arquitectura romànica і Pollancre · Veure més »

Ponent (regió)

Àmbit de Ponent Comarques i municipis de la Vegueria de Ponent Vegueries proposades en l'Informe Roca, 2001 Les Terres de Ponent és una regió natural al voltant de la ciutat de Lleida, que comprèn les comarques de parla catalana de la depressió central, situades a les conques fluvials del Segre i el Cinca, és a dir, el Segrià, la Noguera, el Pla d'Urgell, l'Urgell, la Segarra i les Garrigues, totes elles a Catalunya, a més de les comarques aragoneses del Baix Cinca i la Llitera, a la Franja.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ponent (regió) · Veure més »

Pont

Golden Gate'' a San Francisco Un pont (del llatí pons) és una estructura construïda per a franquejar un obstacle físic, un riu, una vall, una carretera, una via de tren, etc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pont · Veure més »

Ports de Tortosa-Beseit

Els Ports nevats a l'hivern Els ports de Tortosa-Beseit (també dits Ports de Beseit, Ports de Tortosa, els Ports o lo Port) és un massís muntanyenc situat a l'extrem oriental del sistema Ibèric i que constitueix una zona de transició a la Serralada Prelitoral Catalana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ports de Tortosa-Beseit · Veure més »

Porxe

Barcelona), antiga plaça del mercat Pòrxens de Pedreguer (Marina Alta), plaça del mercat Un porxe, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (català-valencià-balear) porxo al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans o perxe és un espai cobert i obert a l'exterior per un o més costats, amb el terra al mateix nivell que l'exterior.

Nou!!: Arquitectura romànica і Porxe · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 1 de setembre de 1777 - Barcelona, 30 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Premonstratesos

Els Canonges Regulars Premonstratesos (en llatí Candidus et Canonicus Ordo Praemonstratensis) són un orde religiós catòlic de canonges regulars.

Nou!!: Arquitectura romànica і Premonstratesos · Veure més »

Presbiteri

Presbiteri de la Catedral de Granada, ben delimitat per la graonada i la barana Al fons, destaca el gran retaule El presbiteri és l'espai que en una església o catedral envolta l'altar major.

Nou!!: Arquitectura romànica і Presbiteri · Veure més »

Prevere

El prevere (del grec πρεσβύτερος, via llatí, presbíteros que significa 'el més ancià', 'degà') és un líder religiós.

Nou!!: Arquitectura romànica і Prevere · Veure més »

Primer romànic

Interior de l'església del monestir de Sant Pere de Roda El primer romànic fou l'art romànic desenvolupat a Catalunya durant el.

Nou!!: Arquitectura romànica і Primer romànic · Veure més »

Priorat

El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Priorat · Veure més »

Priorat (religió)

Antic priorat de Santa Maria de Serrabona, al Rosselló (Catalunya Nord) Un priorat (etimològicament, 'el monjo primer') és un monestir o casa religiosa, normalment depenent d'una abadia més important, regit per un prior, aquest també subordinat a un abat més important.

Nou!!: Arquitectura romànica і Priorat (religió) · Veure més »

Profeta

Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.

Nou!!: Arquitectura romànica і Profeta · Veure més »

Prosper Mérimée

Prosper Mérimée (París, 28 de setembre de 1803 - Canes, 23 de setembre de 1870), autor, historiador i arqueòleg francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Prosper Mérimée · Veure més »

Província de Verona

La província de Verona és una província forma part de la regió del Vèneto dins Itàlia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Província de Verona · Veure més »

Provença

Escut de la Provença sota dominació francesa Bandera tradicional de la Provença La Provença (Provença en occità provençal) és una denominació geogràfica que designa un antic reialme i una antiga província del regne de França, situada al sud-est de França, dins Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Provença · Veure més »

Psicòstasi

''Llibre dels morts'' d'Ani, 1275 aC La psicòstasi (del grec antic ψυχή psicos "ànima" i στάσις stasis "estabilitat, suport, pes") és un terme que significa pesar les ànimes i es refereix al judici dels morts.

Nou!!: Arquitectura romànica і Psicòstasi · Veure més »

Puèi Domat

Puèi de Doma o Puèi Domat (en francès Puy-de-Dôme, antigament en català Puig de França) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Arquitectura romànica і Puèi Domat · Veure més »

Punxó

Punxons Un punxó és un instrument d'acer d'alta duresa, de forma cilíndrica o prismàtica, que en a l'extrem o boca hi té una figura en relleu, la qual, clavada per pressió o percussió, queda impresa a l'encuny de monedes, medalles, botons o d'altres peces semblants.

Nou!!: Arquitectura romànica і Punxó · Veure més »

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramaderia · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i de Sobrarb (1134-1137) i bisbe de Roda-Barbastre (1134).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Berenguer I

Ramon Berenguer I, dit el Vell (ca. 1023 - Barcelona, 26 de maig de 1076) fou comte de Barcelona, Girona (1035 - 1076), Osona (1054 - 1076), Carcassona i Rasès (1067 - 1076).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Berenguer I · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (?, 1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer III

Ramon Berenguer III, dit el Gran (Rodés, Occitània, 11 de novembre de 1082 - Barcelona, comtat de Barcelona, 23 de gener de 1131), fou comte de Barcelona i Girona (1097-1131), comte d'Osona (1097-1107 i 1111-1131), comte de Besalú (1111-1131), comte de Provença (1113-1131) i comte de Cerdanya (1118-1131).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Berenguer III · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1116/1119 - Lo Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137-1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Ramon Borrell I

Ramon Borrell (? 972 - Barcelona, 8 de setembre de 1017) fou comte de Barcelona, Girona i Osona (992 o 993-1017).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Borrell I · Veure més »

Ramon Folc I de Cardona

Ramon Folc I de Cardona (?1040-Maldà, 1086) fou Vescomte de Cardona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Folc I de Cardona · Veure més »

Ramon Llambard

Ramon Llambard o Llombard fou un arquitecte medieval que, cap al 1175, dirigí les obres de la catedral d'Urgell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ramon Llambard · Veure més »

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ravenna · Veure més »

Ràtzia

Una ràtzia (de l'àrab algerià ḡāyzyah, ‘unitat de cavalleria militar’, que alhora prové de l'àrab, ‘batalla’) és un atac ràpid i fet per sorpresa contra una base enemiga, sovint amb l'objectiu d'acaparar un botí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ràtzia · Veure més »

Recesvint

Recesvint, també anomenat Recceswinth, Recceswint, Reccaswinth o Recdeswinth, fou un rei visigot d'Hispània del 649 al 672.

Nou!!: Arquitectura romànica і Recesvint · Veure més »

Recuerdos y bellezas de España

Recuerdos y bellezas de España és un conjunt d'obres literàries, d'un total de deu volums editats entre 1839 i 1865, que exemplifiquen el romanticisme arqueològic i medieval que s'origina amb especial força a la Catalunya del segon quart del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Recuerdos y bellezas de España · Veure més »

Refetor

Refetor del convent de Sant Doménec de València El refetor o refectori és el menjador dels monjos als monestirs.

Nou!!: Arquitectura romànica і Refetor · Veure més »

Regla de sant Benet

Sant Benet escrivint les regles; pintat (1926) per Hermann Nigg 1849-1928) La regla de sant Benet és un codi de vida monàstica, obra de Benet de Núrsia, escrita en llatí els anys 534-550, d'una importància cabdal, que es converteix en la base del monaquisme a Occident.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regla de sant Benet · Veure més »

Regla monàstica

Les regles monàstiques són les regles per les quals es regeixen els ordes monàstics (monàstic fa referència al monacat, la condició dels monjos i els seus monestirs històricament fundats al desert, en entorns allunyats del món), però també altres ordes religiosos com els ordes conventuals o ordes mendicants (les dels frares i els seus convents, històricament fundats en entorns urbans, amb major o menor grau de cloenda), i en general s'utilitzen en l'anomenada vida consagrada i en les institucions del clergat regular.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regla monàstica · Veure més »

Regne d'Astúries

El Regne d'Astúries va ser la primera entitat política cristiana establerta a la península Ibèrica després del col·lapse del regne de Toledo arran de la mort del rei Roderic a la batalla de Guadalete i la subsegüent invasió musulmana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne d'Astúries · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de França · Veure més »

Regne de Galícia

El regne de Galícia o regne de Galiza designa dues entitats polítiques diferents ubicades al nord-oest de la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de Galícia · Veure més »

Regne de Lleó

El Regne de Lleó va ser un dels regnes medievals de la península Ibèrica, successor de l'antic Regne d'Astúries, que va tenir un paper protagonista en la Reconquesta i formació dels successius regnes cristians de l'occident peninsular.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de Lleó · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de Mallorca · Veure més »

Regne de Nàpols

El Regne de Nàpols o Regne de Sicília peninsular fou un estat situat al sud de la península Itàlica entre el i el.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de Nàpols · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne de València

El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.

Nou!!: Arquitectura romànica і Regne de València · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Arquitectura romànica і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reixes

Les Reixes és un cim (200 msnm, IGN) situat dins el municipi valencià del Campello, a la comarca de l'Alacantí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Reixes · Veure més »

Relíquia

En la religió, una relíquia és una part del cos d'un sant o una persona venerada, o bé un altre tipus d'objecte religiós antic, acuradament conservada amb la finalitat de venerar-la o com un monument tangible.

Nou!!: Arquitectura romànica і Relíquia · Veure més »

Reliquiari

Reliquiaris de Sant Esteve i Sant Sebastià. Ayerbe Un reliquiari és un recipient sovint de la mida d'una capsa petita o estoig on es guarden relíquies o records dels sants i exposar-les a la veneració dels fidels.

Nou!!: Arquitectura romànica і Reliquiari · Veure més »

Relleu (escultura)

centaure. Alt relleu del Partenó El relleu és la tècnica escultòrica en la qual les formes modelades o tallades ressalten respecte a un entorn pla.

Nou!!: Arquitectura romànica і Relleu (escultura) · Veure més »

Remolins (Gard)

Remolins (en francès Remoulins) és un municipi francès del departament del Gard, a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Remolins (Gard) · Veure més »

Renaixement

Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Renaixement · Veure més »

Renaixement carolingi

Carlemany, envoltat dels seus principals col·laboradors, rep Alcuí de York, que li presenta els manuscrits escrits pels seus monjos, pintura de Victor Schnetz. El Renaixement Carolingi és el nom que rep el ressorgiment de la cultura clàssica llatina a l'Imperi Carolingi a final del segle VIII i començament del IX.

Nou!!: Arquitectura romànica і Renaixement carolingi · Veure més »

Renaixença

La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).

Nou!!: Arquitectura romànica і Renaixença · Veure més »

Renània

La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Renània · Veure més »

Republicanisme

''La llibertat guiant al poble'' d'Eugène Delacroix, al·legoria republicana de la revolta i el seu lema ''Liberté, égalité, fraternité'' El republicanisme és la ideologia que propugna governar una nació com una república, és a dir, com una «cosa pública» o un afer que competeix a tota la ciutadania i no tan sols a una determinada classe social o a unes elits.

Nou!!: Arquitectura romànica і Republicanisme · Veure més »

Requena

Requena és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana d'Utiel, de la qual n'és capital administrativa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Requena · Veure més »

Retaule

Església de Sant Pere de Terrassa Un retaule o reretaule (del llatí retro tabula) és una estructura arquitectònica o de fusteria composta per diverses caselles amb representacions que s'alça a la part de darrere de l'altar de les esglésies cristianes i que constitueix la principal referència visual del presbiteri.

Nou!!: Arquitectura romànica і Retaule · Veure més »

Revolta d'Aissó

La Revolta d'Aissó fou un alçament armat que entre els anys 826 i 827 va enfrontar la noblesa autòctona de la Marca Hispànica liderada per Aissó i la noblesa franca arribada amb la conquesta carolíngia liderada per Bernat de Septimània, llavors comte de Barcelona i Girona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Revolta d'Aissó · Veure més »

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rin · Veure més »

Ripoll

La comtal vila de Ripoll és la capital de la comarca del Ripollès, i forma part de la regió de l'Alt Ter, situat al centre-nord de la regió.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ripoll · Veure més »

Ripollès

El Ripollès és una comarca pertanyent a la regió de l'Alt Ter, i administritament adscrit a les Comarques gironines situada al vessant sud del Pirineu Oriental que comprèn la capçalera del riu Ter i el seu afluent Freser (valls de Camprodon i de Ribes respectivament).

Nou!!: Arquitectura romànica і Ripollès · Veure més »

Riquilda de Tolosa

Riquilda de Tolosa (905-955) fou infanta de Tolosa i comtessa consort de Barcelona (925-954).

Nou!!: Arquitectura romànica і Riquilda de Tolosa · Veure més »

Robert Guiscard

Robert d'Hauteville o Robert Guiscard, fill de Tancred d'Hauteville (c. 1015, prop de Coutances, Normandia - 1085) fou un aventurer normand.

Nou!!: Arquitectura romànica і Robert Guiscard · Veure més »

Roca ígnia

Les roques ígnies o magmàtiques són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma.

Nou!!: Arquitectura romànica і Roca ígnia · Veure més »

Roca metamòrfica

Esquist, roca metamòrfica a Yamauchi, prefectura de Fukuoka, Japó Les roques metamòrfiques són aquelles roques que es formen per metamorfisme, en sotmetre qualsevol tipus de roca a altes pressions o temperatures sense que s'arribi a fondre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Roca metamòrfica · Veure més »

Roca sedimentària

Les roques sedimentàries són les que es componen de residus o detrits d'altres roques anteriors.

Nou!!: Arquitectura romànica і Roca sedimentària · Veure més »

Roda d'Isàvena

Roda d'Isàvena (en castellà, Roda de Isábena), o Roda de Ribagorça, és un poble del municipi d'Isàvena a la Baixa Ribagorça de l'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Roda d'Isàvena · Veure més »

Roderic

Roderic (Còrdova, 688 - Medina-Sidonia, 711) fou rei visigot d'Hispània (Regne de Toledo) del 710 al 711.

Nou!!: Arquitectura romànica і Roderic · Veure més »

Rodrigo Díaz de Vivar

Rodrigo Díaz de Vivar (Vivar del Cid, avui a la província de Burgos, ca. 1045 - València, 1099) conegut com a Cid Campeador, El Cid o Mio Cid (de l'àrab vulgar, ‘el meu senyor’) va ser un noble castellà, guerrer i figura mitificada de l'anomenada Reconquesta de la península Ibèrica.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rodrigo Díaz de Vivar · Veure més »

Rodulfus Glaber

Rodulfus Glaber o Raül Glaber (985–1047) va ser un monjo i cronista francès del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rodulfus Glaber · Veure més »

Romanticisme

''Caminant damunt un mar de boira'', del romàntic Caspar David Friedrich El Romanticisme va ser un moviment tant cultural com polític que s'originà a Alemanya a final del, inicialment com a moviment literari, però que ràpidament passà a influenciar totes les arts.

Nou!!: Arquitectura romànica і Romanticisme · Veure més »

Romànic llombard

Sant Climent de Taüll Larquitectura llombarda fou l'estil arquitectònic dominant a Catalunya durant el període romànic del.

Nou!!: Arquitectura romànica і Romànic llombard · Veure més »

Romboedre

Un romboedre o rombòedre és un poliedre de sis cares (hexaedre, de les quals totes són rombes idèntics. No es tracta d'un poliedre regular, perquè encara que les seves cares són totes iguals, no són polígons regulars. El romboedre és un paral·lelepípede capaç d'omplir l'espai.

Nou!!: Arquitectura romànica і Romboedre · Veure més »

Rosassa

La rosassa, rosetó, rosó,DCVB rosa o O és un element ornamental, majoritàriament, a les catedrals durant el període gòtic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rosassa · Veure més »

Rosselló

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rosselló · Veure més »

Rotonda (arquitectura)

Rotonda memorial a Yale (EUA) Una rotonda és un edifici o sala circular (de vegades pot ser un temple), cobert per una cúpula o sostre igualment circular.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rotonda (arquitectura) · Veure més »

Rouen

Rouen o Roan (oficialment en francès i també en normand, Rouen) és una ciutat de França, capital del departament del Sena Marítim i de la regió de Normandia, situada a la vora del riu Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s'aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s'estenen àrees residencials recents.

Nou!!: Arquitectura romànica і Rouen · Veure més »

Roure

El terme roure (o aglaner, aglanera i glaner) pot ser usat per a referir-se a diverses espècies d'arbres del gènere Quercus que tenen la fulla caduca (o marcescent).

Nou!!: Arquitectura romànica і Roure · Veure més »

Ruscino

''Ruscino'', ciutat dels volques tectòsages situada a la Gàl·lia Narbonense Ruscino (Ῥουσκινόν o Ῥουσκινών) fou una ciutat ibèrica i després romana dels volques tectòsages en la Gàl·lia Narbonense, molt a prop de l'actual Perpinyà, al marge d'un riu del mateix nom, actualment el Tet.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ruscino · Veure més »

Sagrera

La sagrera o cellera és l'espai que envolta les esglésies i que es considerava territori físic sagrat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sagrera · Veure més »

Saidí

Saidí és una vila i municipi aragonès del Baix Cinca, situat al marge esquerre del riu Cinca.

Nou!!: Arquitectura romànica і Saidí · Veure més »

Sala capitular

'''Sala capitular''' de la catedral de Canterbury La sala capitular o aula capitular és l'estança d'un monestir construïda generalment a l'ala est del claustre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sala capitular · Veure més »

Sal·la

Sal·la —esmentat com Sala, Salla o Sanla— (Conflent, ? — 19 de setembre de 1010) fou bisbe d'Urgell des d'abans del 981 fins al 1010.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sal·la · Veure més »

Salomó d'Urgell-Cerdanya

Salomó (? - c. 869) fou comte d'Urgell i Cerdanya (848 - 869).

Nou!!: Arquitectura romànica і Salomó d'Urgell-Cerdanya · Veure més »

San Cebrián de Mazote (església)

L'església de San Cipriano o de San Cebrián, del municipi homònim de San Cebrián de Mazote (Valladolid), està situada al centre de la localitat.

Nou!!: Arquitectura romànica і San Cebrián de Mazote (església) · Veure més »

San Julián de los Prados

San Julián de los Prados, també coneguda com a Santullano, és una església preromànica de principis del segle IX que es troba a Oviedo (Principat d'Astúries), estant una de les principals mostres de l'art asturià.

Nou!!: Arquitectura romànica і San Julián de los Prados · Veure més »

Sanç III de Pamplona

Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sanç III de Pamplona · Veure més »

Sança de Castella (1006-1027)

Sança de Castella (ca. 1006-26 de juny de 1026/27) va ser una infanta castellana, filla del comte Sanç Garcia de Castella i d'Urraca Salvádorez.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sança de Castella (1006-1027) · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sant

corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant · Veure més »

Sant Andreu d'Angostrina

Sant Andreu d'Angostrina és l'església antigament parroquial, romànica del poble d'Angostrina, pertanyent a la comuna d'Angostrina i Vilanova de les Escaldes, de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Andreu d'Angostrina · Veure més »

Sant Andreu de Baltarga

Sant Andreu de Baltarga és una església romànica de la població de Baltarga, municipi de Bellver de Cerdanya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Andreu de Baltarga · Veure més »

Sant Andreu de la Quera

Sant Andreu de la Quera és una església romànica d'Estamariu (Alt Urgell) protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Andreu de la Quera · Veure més »

Sant Andreu de Sureda

Sant Andreu de Sureda (oficialment en francès Saint-André) és el poble cap de la comuna del mateix nom, de 3.288 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Andreu de Sureda · Veure més »

Sant Andreu de Sureda (monestir)

El Monestir de Sant Andreu de Sureda és un antic monestir romànic benedictí del poble i comuna al qual donà nom, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Andreu de Sureda (monestir) · Veure més »

Sant Aniol d'Aguja

Sant Aniol d'Aguja és una església romànica del municipi de Montagut i Oix (Garrotxa).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Aniol d'Aguja · Veure més »

Sant Blai de Les

Sant Blai de Les és una església romànica de Les (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Blai de Les · Veure més »

Sant Climent de Peralta

Sant Climent de Peralta és una entitat de població del municipi baixempordanès de Forallac.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Climent de Peralta · Veure més »

Sant Climent de Reglella

El monestir de Sant Climent de Reglella (Saint-Clément de Reglella, o de Régleille en francès) és un antic cenobi benedictí, molt modificat i actualment força arruïnat, a la comuna nord-catalana d'Illa, de la comarca del Rosselló.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Climent de Reglella · Veure més »

Sant Climent de Taüll

Sant Climent de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll, al terme municipal de la Vall de Boí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Climent de Taüll · Veure més »

Sant Crist

Majestat Batlló, romànic. Cristo de La Laguna, gòtic (1510–14). Detall del semblant d'un Crist crucificat acabat de morir (1793), obra de l'imatger José Luján Pérez, 1793 Sant Crist o Crist Crucificat és el tema central de l'escena evangèlica de la crucifixió de Jesús, especialment quan es limita a Crist a la Creu, amb poques addicions.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Crist · Veure més »

Sant Cugat del Vallès

Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Cugat del Vallès · Veure més »

Sant Esteve d'Olius

Sant Esteve d'Olius és l'església parroquial d'Olius, al Solsonès, declarada Bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Esteve d'Olius · Veure més »

Sant Esteve de Betren

Sant Esteve de Betren (en aranès Sant Estèue de Betren) és una església del poble de Betren al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Esteve de Betren · Veure més »

Sant Esteve de Sallent

Sant Esteve de Sallent (Sallent, Bages) és una església romànica, de finals del, que formava part del castell d'aquesta població.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Esteve de Sallent · Veure més »

Sant Genís de Fontanes

Sant Genís de Fontanes (localment, simplement Sant Genís) (oficialment en francès Saint-Génis-des-Fontaines) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.752 habitants, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Genís de Fontanes · Veure més »

Sant Genís de Fontanes (monestir)

El monestir de Sant Genís de Fontanes, o Sant Miquel de Sant Genís de Fontanes, és l'actual església parroquial de la localitat rossellonesa de Sant Genís de Fontanes a la Catalunya del Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Genís de Fontanes (monestir) · Veure més »

Sant Jaume de Frontanyà

Sant Jaume de Frontanyà és un municipi de la comarca del Berguedà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Jaume de Frontanyà · Veure més »

Sant Jaume de Vilanova

Sant Jaume de Vilanova o Sant Jaume de Vilanova del Pla és una església romànica de finals del al terme municipal de Santa Maria d'Oló, al Moianès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Jaume de Vilanova · Veure més »

Sant Joan de Boí

L'església de Sant Joan de Boí és l'església parroquial romànica del poble de Boí, centre històric de la vall homònima, pertanyent al terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Joan de Boí · Veure més »

Sant Joan de les Abadesses

Sant Joan de les Abadesses és una vila i municipi de Catalunya situat al sud-est de la comarca del Ripollès i situat al centre-est de la regió de l'Alt Ter.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Joan de les Abadesses · Veure més »

Sant Joan del Laterà

LArxibasílica de Sant Joan del Laterà (en italià San Giovanni in Laterano) és la catedral de Roma, on es troba la seu episcopal del bisbe de Roma (el papa).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Joan del Laterà · Veure més »

Sant Julià del Mont

Sant Julià del Mont és un monestir benedictí situat al municipi de Santa Pau (Garrotxa), que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Julià del Mont · Veure més »

Sant Llorenç del Mont

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l'antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l'extrem més meridional de l'actual terme municipal d'Albanyà (Alt Empordà).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Llorenç del Mont · Veure més »

Sant Llorenç prop Bagà

Sant Llorenç prop Bagà és un conjunt monàstic del municipi de Guardiola de Berguedà (Berguedà) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Llorenç prop Bagà · Veure més »

Sant Martí d'Empúries

Sant Martí d'Empúries és una entitat de població del municipi de l'Escala.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Martí d'Empúries · Veure més »

Sant Martí del Canigó

L'abadia de Sant Martí del Canigó es troba a 1.094 m d'altitud, darrere d'un aflorament rocós del massís del Canigó, a les altures del sud-est del petit poble de Castell de Vernet, al terme comunal del qual pertany, a la comarca del Conflent (Catalunya del Nord).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Martí del Canigó · Veure més »

Sant Miquel de Cuixà

Sant Miquel de Cuixà (Saint-Michel de Cuxa) és una abadia benedictina del terme comunal de Codalet, de la comarca del Conflent, departament dels Pirineus Orientals, França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Miquel de Cuixà · Veure més »

Sant Miquel de Foces

L'Església de Sant Miquel de Foces es troba dos kilòmetres del terme municipal d'Ibieca, a Osca.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Miquel de Foces · Veure més »

Sant Miquel de la Seu d'Urgell

L'església de Sant Miquel, abans església de Sant Pere, és una església situada a la ciutat pirinenca de la Seu d'Urgell, és d'estil romànic i es troba adossada al claustre de la Catedral de la Seu d'Urgell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Miquel de la Seu d'Urgell · Veure més »

Sant Miquel de Lillet

Sant Miquel de Lillet o Sant Miquel del Monestir és una església situada a la població de La Pobla de Lillet (comarca del Berguedà), protegida com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Miquel de Lillet · Veure més »

Sant Nectari

Saint-Nectaire és un municipi francès situat al departament del Puèi Domat i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Nectari · Veure més »

Sant Pau del Camp

Sant Pau del Camp és un antic monestir benedictí que es troba en ple barri del Raval.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Pau del Camp · Veure més »

Sant Pere

Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Pere · Veure més »

Sant Pere d'Escunhau

L església de Sant Pere d'Escunhau o Sant Pèir és una església d'origen romànic del, situada a la part alta del nucli urbà d'Escunhau, del municipi de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Pere d'Escunhau · Veure més »

Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda)

Sant Pere de Casserres és un antic monestir benedictí situat al terme municipal de les Masies de Roda, a la part interior d'un meandre engorjat i molt pronunciat del riu Ter, actualment mig envoltat pel pantà de Sau.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Pere de Casserres (les Masies de Roda) · Veure més »

Sant Pere de Codinet

Sant Pere de Codinet, o simplement Codinet, és un nucli del municipi de la Ribera d'Urgellet, a l'Alt Urgell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Pere de Codinet · Veure més »

Sant Pere de les Puel·les

Sant Pere de les Puel·les, o de les Puelles, va ser un monestir benedictí femení fundat a l'actual plaça de Sant Pere, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera de la ciutat de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Pere de les Puel·les · Veure més »

Sant Quintí de Mediona

Sant Quintí de Mediona és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Quintí de Mediona · Veure més »

Sant Quirc de Durro

Sant Quirc de Durro és una ermita romànica situada a Durro, pertanyent al municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), dins de l'antic terme de Durro.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Quirc de Durro · Veure més »

Sant Quirze de Pedret

espadanya del segle XVIII Sant Quirze de Pedret és una obra del municipi de Cercs (Berguedà) declarada bé cultural d'interès nacional, tot i que el seu accés es fa des de Berga travessant el riu Llobregat mitjançant un pont medieval molt ben conservat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Quirze de Pedret · Veure més »

Sant Ramon del Pla de Santa Maria

Sant Ramon del Pla de Santa Maria és una església del Pla de Santa Maria (Alt Camp) sota l'advocació de sant Ramon de Penyafort.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Ramon del Pla de Santa Maria · Veure més »

Sant Salvador de Breda

El monestir de Sant Salvador de Breda és un antic cenobi benedictí situat a la localitat de Breda, a la comarca de la Selva, molt a prop del massís del Montseny.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Salvador de Breda · Veure més »

Sant Salvador de la Vedella

Sant Salvador de la Vedella (o de l'Abadella, o de la Vadella) és un monestir romànic situat al municipi de Cercs (Berguedà) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Salvador de la Vedella · Veure més »

Sant Serni de Tavèrnoles

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d'Anserall.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Serni de Tavèrnoles · Veure més »

Sant Vicenç de Cardona

Sant Vicenç de Cardona és una església romànica situada a Cardona (el Bages).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Vicenç de Cardona · Veure més »

Sant Vicenç de Malla

Sant Vicenç de Malla és una església romànica de Malla (Osona) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sant Vicenç de Malla · Veure més »

Santa Cecília de Molló

Santa Cecília és una església parroquial que se situa al nucli de Molló.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Cecília de Molló · Veure més »

Santa Cecília de Montserrat

Santa Cecília de Montserrat és una antiga abadia benedictina al municipi de Marganell, al Bages, situada a llevant de la muntanya de Montserrat, prop de l'antic castell Marro, sota de Sant Jeroni, a mig camí de Can Maçana i el monestir de Montserrat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Cecília de Montserrat · Veure més »

Santa Creu d'Ollers

La Santa Creu d'Ollers (o també la Santa Creu dels Ollers, com és denominada a la contrada) és una ermita romànica del o XII de Vilamantells (municipi de Guixers) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Creu d'Ollers · Veure més »

Santa Creu de la Serós

Santa Creu de la Serós (en aragonès Santa Cruz d'as Serors, en castellà Santa Cruz de la Serós) és un municipi aragonès situat a la província d'Osca i enquadrat a la comarca de la Jacetània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Creu de la Serós · Veure més »

Santa Eulàlia d'Erill la Vall

Santa Eulàlia d'Erill la Vall és l'església parroquial d'Erill la Vall, dins del terme municipal de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Eulàlia d'Erill la Vall · Veure més »

Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna

La catedral de Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna es troba a la ciutat d'Elna, en el municipi del mateix nom, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Eulàlia i Santa Júlia d'Elna · Veure més »

Santa Fe de Concas

Labadia de Santa Fe és una església abadal romànica situada al municipi de Concas (al departament d'Avairon, Migdia-Pirineus).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Fe de Concas · Veure més »

Santa María del Naranco

Santa María del Naranco és una església de l'art asturià situada a quatre quilòmetres d'Oviedo, sobre el vessant sud del Mont Naranco que originàriament va ser palau del rei Ramir I d'Astúries.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa María del Naranco · Veure més »

Santa Margarida de Sacot

Santa Margarida de Sacot és una ermita romànica al municipi de Santa Pau, a la comarca catalana de la Garrotxa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Margarida de Sacot · Veure més »

Santa Maria d'Agramunt

Santa Maria d'Agramunt és una església romànica al municipi d'Agramunt (Urgell) declarada bé cultural d'interès nacional des del 1931.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria d'Agramunt · Veure més »

Santa Maria d'Alaó

Santa Maria d'Alaó és un monestir romànic llombard del final del, situat al municipi de Sopeira, dins de la Franja de Ponent, a la comarca de la Ribagorça a la província d'Osca (Aragó).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria d'Alaó · Veure més »

Santa Maria d'Amer

Un cotxe passa a prop de l'església el 1914. Santa Maria d'Amer, o simplement el monestir d'Amer, fou una abadia benedictina a l'antic comtat de Girona, dins els límits i jurisdicció del bisbat de Girona, a l'actual terme municipal d'Amer (la Selva).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria d'Amer · Veure més »

Santa Maria d'Arles

Façana oriental de Santa Maria d'Arles L'abadia de Santa Maria d'Arles és a la vall del Tec, a la comuna d'Arles, al Vallespir (Catalunya del Nord).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria d'Arles · Veure més »

Santa Maria d'Arties

Santa Maria d'Arties és una església romànica situada a sud-oest del poble d'Arties, municipi de Naut Aran, comarca de la Vall d'Aran.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria d'Arties · Veure més »

Santa Maria d'Ovarra

Santa Maria d'Ovarra és un monestir romànic situat al Prepirineu, al peu de l'extrem occidental de la serra de Sis.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria d'Ovarra · Veure més »

Santa Maria de l'Estany

El claustre El monestir de Santa Maria de l'Estany està situat en el poble de l'Estany, dins del terme municipal del mateix nom, a la comarca del Moianès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de l'Estany · Veure més »

Santa Maria de Lavaix

Santa Maria de Lavaix és un antic monestir cistercenc del s X, del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Lavaix · Veure més »

Santa Maria de Meià

Santa Maria de Meià és un poble de la comarca de la Noguera situat al vessant sud de la serra del Montsec de Rúbies.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Meià · Veure més »

Santa Maria de Mijaran

L església de Santa Maria de Mijaran és un edifici religiós, restes d'un monestir d'origen romànic de començaments del i enderrocat l'any 1835, situat al nord de la vila de Viella, del municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Mijaran · Veure més »

Santa Maria de Roses

Santa Maria de Roses fou un monestir benedictí fundat sobre les restes de la ciutat de Rhode, a l'antic comtat d'Empúries, dins els límits del bisbat de Girona, situat a l'actual terme municipal de Roses (Alt Empordà).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Roses · Veure més »

Santa Maria de Serrabona

Santa Maria de Serrabona és un antic priorat agustinià situat a la comuna de Bula d'Amunt, a la regió dels Aspres, en el Rosselló (Catalunya del Nord).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Serrabona · Veure més »

Santa Maria de Sixena

El Reial monestir de Santa Maria de Sixena (en castellà: Real Monasterio de Santa María de Sigena) és un monestir d'estil cistercenc del situat en el terme municipal de Vilanova de Sixena (Monegres, Osca) fet construir per Sança de Castella (reina consort d'Alfons el Cast) com a monestir destinat a religioses hospitalàries.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Sixena · Veure més »

Santa Maria de Taüll

Santa Maria de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Taüll · Veure més »

Santa Maria de Vallbona de les Monges

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc, al municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de l'Urgell.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Vallbona de les Monges · Veure més »

Santa Maria de Vilabertran

Santa Maria de Vilabertran és un monestir romànic situat a Vilabertran (Alt Empordà).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria de Vilabertran · Veure més »

Santa Maria del Castell de Cubells

Santa Maria del Castell de Cubells és l'església del castell de Cubells al municipi homònim de la comarca de la Noguera declarat bé cultural d'interès nacional.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria del Castell de Cubells · Veure més »

Santa Maria in Cosmedin

Santa Maria in Cosmedin o de Schola Graeca és una basílica a la plaça de la Bocca della Verità de Roma (Itàlia).

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Maria in Cosmedin · Veure més »

Santa Pau

Santa Pau és una vila i municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Pau · Veure més »

Santa Seu

Emblema de la Santa Seu La Seu Apostòlica o Santa Seu és l'expressió amb què es fa referència a la posició del papa com a cap suprem de l'Església Catòlica, en oposició a la referència a la Ciutat del Vaticà en tant que estat sobirà, encara que ambdues realitats estan íntimament relacionades i és un fet que el Vaticà existeix com estat al servei de l'Església.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santa Seu · Veure més »

Santiago de Compostel·la

Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.

Nou!!: Arquitectura romànica і Santiago de Compostel·la · Veure més »

Saragossa

Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d'Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Saragossa · Veure més »

Sarcòfag

Sarcòfag de Tutankhamon, Museu d'Antiguitats Egípcies. El sarcòfag etrusc dels esposos, al Museu Nacional Etrusc. La paraula sarcòfag procedeix del llatí sarcophagus, que designa la tomba.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sarcòfag · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sardenya · Veure més »

Saxons

Els saxons (saxones, Σάξονες) eren un dels anomenats pobles germànics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Saxons · Veure més »

Scriptorium

Aquesta miniatura del segle XV de Jean Miélot (mort el 1472)Cf Christopher De Hamel, '' Scribe and Illuminators '', Toronto: U Toronto Press, 1992, pàg. 36. representa el mateix autor treballant, precisament mentre compila els seus '' Miracles de Nostre Dame '', en els quals aquesta miniatura apareix. El terme scriptorium, literalment «un lloc per escriure», es fa servir habitualment per referir-se a l'habitació dels monestirs de l'Europa medieval dedicada a la còpia de manuscrits per part dels escribes monàstics.

Nou!!: Arquitectura romànica і Scriptorium · Veure més »

Segarra

La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segarra · Veure més »

Segell (autenticació)

Recreació del segellat d'un document amb cera vermella o lacre i cintes Un segell és una marca sobre un document o objecte que permet verificar qui n'és l'autor.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segell (autenticació) · Veure més »

Segle XI

El segle XI és un període de l'alta edat mitjana (o ja de l'edat mitjana central) que comprèn els anys inclosos entre el 1001 i el 1100.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segle XI · Veure més »

Segle XII

El correspon a la baixa edat mitjana i, pels canvis que va suposar a la cultura i organització social, sovint es parla del renaixement del segle XII, ja que implica abandonar el feudalisme estricte (si el veiem només com una realitat institucional) i anar cap als estats moderns en un lent període de desenvolupament continuat marcat pel redescobriment del pensament antic i els nous avenços tècnics i socials.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segle XII · Veure més »

Segle XIII

El és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segle XIII · Veure més »

Segre

En groc, la Conca del Segre (Catalunya, Andorra i Aragó). Gràfic de règim fluvial del Segre, segons l'Estació d'aforament de la Seu d'Urgell El Segre (en llatí Sĭcŏris flumen) és un riu de Catalunya, afluent de l'Ebre per l'esquerra.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segre · Veure més »

Segrià

El Segrià és una comarca de Catalunya, la seva capital és Lleida.

Nou!!: Arquitectura romànica і Segrià · Veure més »

Sent Avantin

Sent Avantin (francès Saint-Aventin)és un municipi francès, situat al departament de l'Alta Garona i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sent Avantin · Veure més »

Sent Bonet de Gardon

Sent Bonet del Gard (en francès Saint-Bonnet-du-Gard) és un municipi francès, situat al departament del Gard i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sent Bonet de Gardon · Veure més »

Septimània

Septimània el 537 Septimània (en occità Septimània, en francès Septimanie) és una regió històrica banyada pel golf del Lleó que es correspon aproximadament amb els departaments francesos de Gard, Erau, Aude i de la Catalunya del Nord, que després del 747 s'estengué fins a l'Ebre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Septimània · Veure més »

Serf

Miniatura d'una caplletra d'un manuscrit medieval mostrant un '''serf''', amb un instrument de treball observant dos senyors, un noble i l'altre, eclesiàstic, que discuteixen Durant l'edat mitjana, un serf era una persona que servia a un noble en condicions que, en l'actualitat, es considerarien properes a l'esclavitud.

Nou!!: Arquitectura romànica і Serf · Veure més »

Serralada Cantàbrica

La Serralada Cantàbrica és un sistema muntanyenc del nord d'Espanya que discorre paral·lel al Mar Cantàbric.

Nou!!: Arquitectura romànica і Serralada Cantàbrica · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sicília · Veure més »

Sigmund Freud

Sigmund Freud (Freiberg (avui Příbor), Moràvia, 6 de maig del 1856 - Londres, Regne Unit, 23 de setembre del 1939) fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sigmund Freud · Veure més »

Silvicultura

Plantació d'Avet Douglas (Lorena, França) La silvicultura (del llatí silva, selva o bosc i de cultura, conreu) és la ciència, la tècnica i l'art de gestionar les masses forestals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Silvicultura · Veure més »

Sobrarb

El Sobrarb és una de les comarques de l'Aragó, a ponent de la Ribagorça i al nord de la comarca del Somontano de Barbastre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sobrarb · Veure més »

Socialisme utòpic

El socialisme utòpic o socialisme premodern és un concepte vague i ambigu, dins el qual s'inclouen tot un seguit de propostes, des de protoanarquistes fins a liberals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Socialisme utòpic · Veure més »

Sopeira

Sopeira el 29-11-1889 Vista panoràmica de Sopeira Sopeira és un municipi catalanoparlant de l'Aragó, a la comarca administrativa aragonesa de la Ribagorça, inclosa en la comarca natural de la Terreta, a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sopeira · Veure més »

Split-Dalmàcia

Split-Dalmàcia és un županija de Croàcia al centre de Dalmàcia amb capital a Split (l'antiga Spalato veneciana).

Nou!!: Arquitectura romànica і Split-Dalmàcia · Veure més »

Suàbia

L'extensió del dialecte alamànic ve a ser l'extensió de la Suàbia medieval, si bé la variant anomenada suàbia és només la del nord-est d'aquesta àrea, que correspon aproximadament al que ara es coneix per Suàbia. Suàbia (en alemany: Schwaben o, col·loquialment, Schwabenland) és una regió històrica i lingüística d'Alemanya que era formada per la major part de l'actual estat de Baden-Württemberg (en concret, el Württemberg històric i la província de Hohenzollern o Hohenzollerische Lande) a més de l'actual regió administrativa de Suàbia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Suàbia · Veure més »

Suda de Lleida

La Suda de Lleida o Castell del Rei era la suda o alcassaba de la ciutat de Lleida, d'origen andalusí.

Nou!!: Arquitectura romànica і Suda de Lleida · Veure més »

Suda de Tortosa

El castell de la Suda, conegut també com la Suda de Tortosa, és un dels principals monuments històrics de la ciutat de Tortosa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Suda de Tortosa · Veure més »

Sudari

Sudari de Carlemany, any 814 Sudari, de la paraula llatina sudarium, significa a l'origen un llenç o mocador que serveix per cobrir-li el rostre a les persones mortes i demostrar-los els seus respectes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Sudari · Veure més »

Suger

'''Suger de Saint-Denis''' en un vitrall medieval Suger (c. 1081 – 13 de gener, 1151) va ser un eclesiàstic francès, personatge polític i historiador, procedent d'una família pobra de cavallers de Flandes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Suger · Veure més »

Sunifred II de Cerdanya

Sunifred II de Cerdanya i Besalú (v. 915 - Cuixà, 968) fou comte de Cerdanya i de Conflent (927 - 968) i comte de Besalú (957 - 968).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sunifred II de Cerdanya · Veure més »

Sunyer I de Barcelona

Sunyer I de Barcelona (Girona, ca. 890 - La Grassa, 950) fou comte de Barcelona i de Girona (911-947) i comte d'Osona (911-939 i 943-947).

Nou!!: Arquitectura romànica і Sunyer I de Barcelona · Veure més »

Taüll

Taüll és un poble del municipi de la Vall de Boí a l'Alta Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Taüll · Veure més »

Taifa

S'anomenen taifes (de l'àrab, ‘part’, ‘secció’, ‘grup’, ‘facció’) al seguit de Principats musulmans independents en què es va desintegrar el califat de Còrdova després que durant l'anomenada Fitna de l'Àndalus, fos destronat el califa Hixam II, de la dinastia dels omeies, l'any 1009.

Nou!!: Arquitectura romànica і Taifa · Veure més »

Taller

Un pintor al seu taller Un taller és l'espai on es realitza un treball manual o artesà, com el taller d'un pintor de brotxa fina o un terrissaire, un taller de costura o d'elaboració d'aliments, etc., Tot i que també pot designar altres conceptes derivats d'aquest.

Nou!!: Arquitectura romànica і Taller · Veure més »

Taller de Ribagorça

Frontal d'altar de Gia. El Taller de Ribagorça fou un grup d'artistes presents durant el romànic a la zona de la Ribagorça.

Nou!!: Arquitectura romànica і Taller de Ribagorça · Veure més »

Tapís

Tapís als Museus Capitolins, Roma Un tapís és una tela decorada que cobreix els murs de tal manera que s'empren els fils per formar una sanefa o dibuix, com si fossin els colors d'un quadre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tapís · Veure més »

Tapís de Bayeux

llengua.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tapís de Bayeux · Veure més »

Tapís de la Creació

El Tapís de la Creació, també anomenat Tapís de Girona o Brodat de la Creació, és un brodat del o de començaments del que es troba al Museu Capitular de la Catedral de Girona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tapís de la Creació · Veure més »

Tarragona

Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tarragona · Veure més »

Tèrme

Tèrme és un municipi francès, al departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tèrme · Veure més »

Tèxtil

Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tèxtil · Veure més »

Teòfil (prevere)

Teòfil, conegut pel seu nom llatí Theophilus Presbyter, (circa. 1070 - 1125) va ser un monjo benedictí i autor d'un text llatí amb descripcions detallades sobre tècniques de diverses arts medievals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Teòfil (prevere) · Veure més »

Tec

Termes comunals travessats pel Tec o de la seva conca El riu Tec és un riu de la Catalunya del Nord d'orientació oest-est.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tec · Veure més »

Temple de Salomó

Representació del Temple de Salomó d'acord amb la descripció bíblica (Gravat de 1876) El Temple de Salomó, també conegut com el Primer Temple, va ser segons la Bíblia el primer temple jueu a Jerusalem.

Nou!!: Arquitectura romànica і Temple de Salomó · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Arquitectura romànica і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Teologia

Plató La teologia (del grec θεος, theos, "Déu", + λογος, logos, "estudi") és la disciplina que s'ocupa de l'estudi de Déu i, per extensió, també s'aplica a l'estudi dels temes relacionats amb la religió.

Nou!!: Arquitectura romànica і Teologia · Veure més »

Ter

El Ter és un riu de Catalunya que neix a Ulldeter a uns 2.400 metres d'altitud, al peu d'un antic circ glacial delimitat per cims relativament propers als 3.000 metres, com el Bastiments, el Gra de Fajol o el Pic de la Dona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Ter · Veure més »

Termes romanes

Les Termes de Dioclecià, a Roma Frigidari de la vil·la romana de Can Llauder, a Mataró Les termes (del llatí thermae) eren edificis públics amb prestacions que avui en diríem higienicosanitàries.

Nou!!: Arquitectura romànica і Termes romanes · Veure més »

Terol

Terol (en castellà i oficialment, Teruel, i en aragonès i xurro Tergüel) és una ciutat a la zona meridional d'Aragó.

Nou!!: Arquitectura romànica і Terol · Veure més »

Terra Santa

Terra santa és un terme que, en contexts estrictament religiosos, designa un territori poc definit de l'Orient Mitjà, entre el riu Jordà i la mar Mediterrània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Terra Santa · Veure més »

Terrassa

Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.

Nou!!: Arquitectura romànica і Terrassa · Veure més »

Tessel·la

Comparació d'una tessel·la romana amb un cèntim d'euro. La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tessel·la · Veure més »

Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131)

Ubieto 1981, Historia de Aragón, vol 1. La formación territorial, pàgs. 181-184; http://www.derechoaragones.es/es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path.

Nou!!: Arquitectura romànica і Testament d'Alfons I d'Aragó i Pamplona (1131) · Veure més »

Tetramorf

Un tetramorf (del grec, ‘quatre’, i, ‘forma’) és una representació iconogràfica composta per quatre elements.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tetramorf · Veure més »

Timpà (arquitectura)

1.

Nou!!: Arquitectura romànica і Timpà (arquitectura) · Veure més »

Tinta

Flascó de tinta negra La tinta és una mescla líquida, de vegades viscosa, de pigments i aglutinant per tenyir una superfície de color per tal de crear un text o un dibuix, amb alguna figura de traç fi (a diferència de la pintura, encarregada d'omplir àrees i colors i no pas amb línies i traços).

Nou!!: Arquitectura romànica і Tinta · Veure més »

Tolba

* Per la classe social dels tolbes (singular tolba) del Magreb vegeu Zouaïa Tolba és una vila i municipi de la Baixa Ribagorça d'administració aragonesa, situada a la vall del riu de Queixigar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tolba · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Toluges

Toluges (en francès Toulouges) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 8.544 habitants el 2013, de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord.

Nou!!: Arquitectura romànica і Toluges · Veure més »

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí

Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí (Palma, Mallorca, 1840 - 1898) fou el 12è comte de Peralada, 37è vescomte de Rocabertí, 11è comte de Savallà (des de 1887), 10è marquès d'Anglesola i 10è marquès de Bellpuig, entre altres títols menors, amb grandesa d'Espanya.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tomàs de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí · Veure més »

Tonsura

Sant Domènec amb la '''tonsura''' a la romana, en una pintura de Fra Angelico del segle XV La tonsura és una pràctica adoptada per algunes Esglésies cristianes consistent a afaitar una part dels cabells d'un clergue.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tonsura · Veure més »

Torre de sentinella

Torre de guaita de fusta, reconstrucció, a Lorch, Alemanya La torre de sentinella, torre de guaita (del fràncic wahta) o torre de defensa, també anomenades torres de moros o talaies (de l'àrab tala'la), són elements arquitectònics de caràcter militar.

Nou!!: Arquitectura romànica і Torre de sentinella · Veure més »

Tortosa

Tortosa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca del Baix Ebre.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tortosa · Veure més »

Tova

Palència). Mur de tova sobre una base de pedra d'una casa de la província de Burgos. La tova (també anomenada atova o atovó) és una peça per a la construcció feta amb una massa de fang (argila i sorra) barrejada de vegades amb palla, modelada en forma de maó i assecada al sol; amb les toves es construeixen parets i murs d'edificacions variades.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tova · Veure més »

Transsepte

Transsepte El transsepte (en llatí: transeptum) és, en una església, la nau transversal que creua perpendicularment a la nau central de l'edifici.

Nou!!: Arquitectura romànica і Transsepte · Veure més »

Tremp

El municipi de Tremp està configurat a l'entorn de la ciutat de Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà i cap del partit judicial del mateix nom.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tremp · Veure més »

Tresponts Avall

Quarter d'Organyà, anomenat Tresponts Avall al Spill del 1519 i també popularment, era un dels cinc quarters en què es dividia el territori del Vescomtat de Castellbò, aquest tenia el seu centre a Organyà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tresponts Avall · Veure més »

Tribuna

En arquitectura religiosa es denomina tribuna a una galeria elevada, usualment en un primer pis, a sobre de les naus laterals dels temples, amb la seva mateixa longitud i amplada i obertura que la nau central, on només es poden situar els fidels.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tribuna · Veure més »

Trompa (arquitectura)

Trompa La trompa, en arquitectura, és un element estructural de sustentació que permet transformar, de baix a dalt, una planta quadrada en una octogonal.

Nou!!: Arquitectura romànica і Trompa (arquitectura) · Veure més »

Tuïr

Tuïr (pronunciat) és una comuna de la Catalunya del Nord, de 7.347 habitants el 2013, a la comarca del Rosselló.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tuïr · Veure més »

Tudela

Tudela (en castellà i oficialment) o Tutera (en basc) és una ciutat de Navarra, a la comarca de Tudela, dins la merindad de Tudela.

Nou!!: Arquitectura romànica і Tudela · Veure més »

Udalard II

Udalard II (? – 1077/80) fou vescomte de Barcelona (1041 - ~1077/80), fill del vescomte Bernat I i d'Ermengarda i net d'Udalard I de Barcelona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Udalard II · Veure més »

Usatges de Barcelona

Costums de Catalunya) (ACA, ms. de Ripoll, núm. 38, fol. 1) XIV que representa al comte Ramon Berenguer I de Barcelona (Biblioteca del Monasterio de San Lorenzao del Escorial, Ms. Z-III-14 f.23v) ''Ms. 1.378'' de l'Arxiu Municipal de Lleida (1336). ''Usatges i Constitucions de Catalunya'', Constitucions de Pau i Treva, Commemoracions de Pere Albert i un Tratado de Batalla Foli dels ''Commentaria super Usaticis Barchinone'' (Comentaris dels Usatges de Barcelona) Obra jurídica de Jaume Marquilles (1448-1450) Actes de cort i altres Lleis Catalunya de les Corts de Barcelona (1413) (edició impresa) Els Usatges de Barcelona foren una recopilació dels usatges que formaven el dret consuetudinari barceloní; a mesura que es feren noves recopilacions s'hi recolliren també normes jurídiques de diferents procedències que acabaren formant la base del Dret consuetudinari català.

Nou!!: Arquitectura romànica і Usatges de Barcelona · Veure més »

Uthman ibn Naissa

Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.

Nou!!: Arquitectura romànica і Uthman ibn Naissa · Veure més »

València

València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.

Nou!!: Arquitectura romànica і València · Veure més »

Vall d'Aran

Municipis de la Vall d'Aran Els sis terçons, que aquí es representen superposats als límits municipals, formen la divisió territorial tradicional de la vall i són també les circumscripcions electorals del Consell General. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu topònim oficial Val d'Aran (en aranès, que amb l'article seria era Val d'Aran; en altres modalitats de l'occità es diu Vath d'Aran o Vau d'Aran), en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (parçan) situada al sud-est de la regió històrica i cultural de Gascunya, a la també regió històrica, encara més gran, d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vall d'Aran · Veure més »

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vassallatge · Veure més »

Vèneto

El Vènet o Vèneto (en vènet Vèneto; Veneto) és una regió nord-oriental de la península Itàlica amb 4,9 milions d'habitants, la capital de la qual és Venècia.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vèneto · Veure més »

Vítiza

Vítiza (?, 687 - Toledo, 710) (visigòtic: *Wiþigja) fou rei visigot d'Hispània del 695 al 710.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vítiza · Veure més »

Vernís

Caixa xinesa de fusta vernissada en diferents colors Un vernís és una dissolució d'una o més substàncies resinoses en un dissolvent que es volatilitza o es desseca, a l'aire amb facilitat, donant com a resultat una capa protectora sobre la superfície on s'ha aplicat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vernís · Veure més »

Verona

Verona és una ciutat del Vèneto a Itàlia, capital de la província de Verona, amb 260.000 habitants.

Nou!!: Arquitectura romànica і Verona · Veure més »

Vescomtat d'Osona

El vescomtat d'Osona va ser una jurisdicció territorial del comtat d'Osona establerta a final del, la qual va estar exercida des d'inici del per una família que, a partir de 1062, va canviar la nomenclatura per la de vescomtat de Cardona.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vescomtat d'Osona · Veure més »

Vescomtat de Barcelona

El vescomtat de Barcelona fou una jurisdicció feudal del comtat de Barcelona durant l'edat mitjana.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vescomtat de Barcelona · Veure més »

Vescomtat de Carlat

El Vescomtat de Carlat fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Carladès i tenia per capital la vila de Carlat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vescomtat de Carlat · Veure més »

Vescomtat de Millau

El vescomtat de Millau fou una jurisdicció feudal d'Occitània que abraçava la regió de Millau o Milhau, amb capçalera a un poble anomenat també Millau a mig camí entre Albi (Albigès) i Mende, la capital del Gavaldà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vescomtat de Millau · Veure més »

Vescomte

Corona de vescomte Vescomte és un títol nobiliari de rang superior al de baró i inferior al de comte.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vescomte · Veure més »

Vespres Sicilianes

Les Vespres Sicilianes foren un aixecament popular de l'illa de Sicília, amb l'ajut militar de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó, contra la tutela del rei de França Carles I d'Anjou, que tenia el control de l'illa amb el suport papal des de 1266 i que va durar de 1282 a 1287.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vespres Sicilianes · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vi · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Arquitectura romànica і Via romana · Veure més »

Vidre

Colònia Un vidre és una matèria sòlida aconseguida a partir del refredament d'un líquid evitant-ne la cristal·lització.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vidre · Veure més »

Vilanòva de Magalona

Vilanòva de Magalona (en francès Villeneuve-lès-Maguelone) és un comú occità del Llenguadoc, que administrativament pertany al departament de l'Erau i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vilanòva de Magalona · Veure més »

Vil·la romana de Centcelles

La vil·la romana de Centcelles comprèn les restes d'una antiga vil·la rural del, de la qual es conserva fonamentalment l'àrea termal i un magnífic mausoleu del, l'element sens dubte més important del conjunt.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vil·la romana de Centcelles · Veure més »

Villard de Honnecourt

va ser un mestre d'obres del, famós pel seu Carnet que conté nombrosos esbossos arquitectònics, actualment conservat a la Biblioteca Nacional de França.

Nou!!: Arquitectura romànica і Villard de Honnecourt · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Arquitectura romànica і Visigots · Veure més »

Visitació

La Visitació és un episodi del Nou Testament en què s'explica que Maria, mare de Jesús, va a visitar la seva cosina Isabel embarassada de Joan Baptista.

Nou!!: Arquitectura romànica і Visitació · Veure més »

Vitrall

Vitrall del sostre del Palau de la Música Catalana fet per Antoni Rigalt Un vitrall (del francès: vitrail) o una vidriera de colors és una composició pictòrica que combina vidres de colors units mitjançant franges o tires de metall, principalment plom.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vitrall · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vitruvi · Veure més »

Voivodat de Masòvia

Masòvia (Mazowsze en polonès) és un dels setze voivodats que conformen Polònia, segons la divisió administrativa del 1998.

Nou!!: Arquitectura romànica і Voivodat de Masòvia · Veure més »

Volcà de Santa Margarida

El volcà de Santa Margarida és un volcà apagat de 766 m d'altitud situat a la regió volcànica d'Olot.

Nou!!: Arquitectura romànica і Volcà de Santa Margarida · Veure més »

Volta

església de Santa Maria del Mar, Barcelona La volta és una estructura arquitectònica pròpia per a cobrir espais o recintes.

Nou!!: Arquitectura romànica і Volta · Veure més »

Volta d'aresta

Esquema de volta d'aresta La volta d'aresta o per aresta és la formada per la intersecció de dues voltes de canó iguals i que es creuen perpendicularment.

Nou!!: Arquitectura romànica і Volta d'aresta · Veure més »

Volta de canó

Esquema de volta de canó Volta de canó lleugerament apuntada de l'església de Sant Esteve de Llanars La volta de canó és un tipus de volta generada pel desplaçament d'un arc de mig punt al llarg d'un eix longitudinal.

Nou!!: Arquitectura romànica і Volta de canó · Veure més »

Volta de creueria

Volta de creueria gòtica de la Catedral de Coutances, França Volta de creueria sexpartida La volta de creueria és un tipus de volta característic de l'arquitectura gòtica, que rep aquest nom perquè està conformada per l'encreuament, o intersecció, de dues voltes de canó apuntat.

Nou!!: Arquitectura romànica і Volta de creueria · Veure més »

Voluta (art)

Dibuix d'un capitell jònic arcaic amb dues volutes La voluta és un ornament en espiral propi de les columnes de l'ordre jònic que parteix del capitell i s'enrotlla sobre si mateix amb dues voltes com a mínim.

Nou!!: Arquitectura romànica і Voluta (art) · Veure més »

Vori

Secció transversal d'una dent de mamut. El vori o ivori és la part de la dentina coberta d'esmalt de les dents i els ullals dels animals.

Nou!!: Arquitectura romànica і Vori · Veure més »

Xàtiva

Xàtiva és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Costera.

Nou!!: Arquitectura romànica і Xàtiva · Veure més »

Xilofàgia

Tèrmit obrera En ecologia, la xilofàgia és un règim alimentari propi d'animals herbívors que consisteix a nodrir-se, principalment o sovint exclusivament, de fusta.

Nou!!: Arquitectura romànica і Xilofàgia · Veure més »

Yves Bonnefoy

Yves Bonnefoy (Tours, 24 de juny de 1923 - París, 1 de juliol de 2016) fou un poeta, crític i traductor francès.

Nou!!: Arquitectura romànica і Yves Bonnefoy · Veure més »

972

Sense descripció.

Nou!!: Arquitectura romànica і 972 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Edificis Romànics, Església romànica, Obres arquitectoniques romànic, Romànic (arquitectura), Romànic tardà.