Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Oblia

Índex Oblia

Reconstrucció gràfica d'un oblia segons el motlle de ferro de la imatge de més avall Una oblia és un pastís que data de l'edat mitjana, de forma prima i rodona, composta de farina i aigua, llet o vi blanc amb ous, sucre i de vegades, mel.

27 les relacions: Aigua, Algèria, Bricelet, Dècada del 1950, Edat mitjana, Eucaristia, Farina, Francès, Gofra, Gofrera, Hòstia, Lexicografia, Llatí, Llet, Mel, Missa, Missioners Oblats de Maria Immaculada, Napolitana (galeta), Neula, Oblia (electrònica), Ou (aliment), Pa sense llevat, París, Pastís, Sucre, Transsubstanciació, Vi.

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Oblia і Aigua · Veure més »

Algèria

Algèria, oficialment República Democràtica Popular d'Algèria, és un estat del nord d'Àfrica.

Nou!!: Oblia і Algèria · Veure més »

Bricelet

El bricelet (de l'alemany bretzel; a principis del segle XX encara es troben casos d'ús de la grafia brisselet en francès, però està en desús.) és un pastís que consisteix en una massa dolça d'origen suís, sobretot elaborat a l'oest de Suïssa.

Nou!!: Oblia і Bricelet · Veure més »

Dècada del 1950

La dècada del 1950 comprèn el període d'anys entre el 1950 i el 1959, tots dos inclosos.

Nou!!: Oblia і Dècada del 1950 · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Oblia і Edat mitjana · Veure més »

Eucaristia

Fracció de l'eucaristia. Eucaristia (del grec εὐχαριστία, eucharistia, "acció de gràcies") o sagrament de l'altar es refereix, en essència, a la celebració del sagrament cristià de la commemoració de la santa cena de Jesucrist, o al pa i al vi d'aquest sagrament.

Nou!!: Oblia і Eucaristia · Veure més »

Farina

Espigues de blat i farina Kinako, farina de soia La farina és el producte que s'obté de la molta del gra de cereal o d'altres aliments rics en midó.

Nou!!: Oblia і Farina · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Oblia і Francès · Veure més »

Gofra

Una gofra (del francès gaufre i del neerlandès wafel) és una mena de galeta, generalment rectangular, cuita entre dues planxes -anomenades gofreres- que hi graven un dibuix alveolar en relleu.

Nou!!: Oblia і Gofra · Veure més »

Gofrera

Una gofrera amb forma tradicional Una gofrera és una màquina especialment creada per a cuinar gofres (també anomenats wafles o waffles).

Nou!!: Oblia і Gofrera · Veure més »

Hòstia

Hòsties Una hòstia (del llatí hostia), també dit santíssim sagrament, és un tros prim i rodó de pa àzim (pa sense llevat) que, al catolicisme, el sacerdot consagra en la missa, junt amb el vi negre.

Nou!!: Oblia і Hòstia · Veure més »

Lexicografia

La lexicografia és la matèria de la lingüística aplicada que s'ocupa de la confecció de diccionaris i altres repertoris lèxics.

Nou!!: Oblia і Lexicografia · Veure més »

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Nou!!: Oblia і Llatí · Veure més »

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Nou!!: Oblia і Llet · Veure més »

Mel

La mel és un fluid dolç i viscós produït per les abelles i d'altres insectes a partir del nèctar de les flors.

Nou!!: Oblia і Mel · Veure més »

Missa

Moment de la Consagració. La missa és un dels noms amb què hom es refereix al sagrament de l'eucaristia a l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Oblia і Missa · Veure més »

Missioners Oblats de Maria Immaculada

Els Missioners Oblats de Maria Immaculada, (en llatí Congregatio Missionariorum Oblatorum B. M. V. Immaculatae), són un institut religiós masculí, concretament, una congregació clerical de l'Església catòlica.

Nou!!: Oblia і Missioners Oblats de Maria Immaculada · Veure més »

Napolitana (galeta)

Una napolitana és un dolç format per galetes d'oblia amb crema de xocolata entre elles.

Nou!!: Oblia і Napolitana (galeta) · Veure més »

Neula

La neula és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal.

Nou!!: Oblia і Neula · Veure més »

Oblia (electrònica)

Una oblia de silici gravada En microelectrònica, una oblia és una fina planxa de material semiconductor, com per exemple cristall de silici, sobre la qual es construeixen microcircuits mitjançant tècniques de dopat (per exemple, difusió o implantació d'ions), gravat químic i deposició de diversos materials.

Nou!!: Oblia і Oblia (electrònica) · Veure més »

Ou (aliment)

Els ous són postos per animals femelles de moltes espècies diferents, inclosos ocells, rèptils, amfibis, alguns mamífers i peixos, i molts d'ells han estat menjats pels humans durant milers d'anys.

Nou!!: Oblia і Ou (aliment) · Veure més »

Pa sense llevat

El pa àzim, pa alís, pa de pasta llisa, o pa sense llevat o rent és un tipus de pa pla que s'elabora barrejant farina amb aigua i formant una massa a la qual s'afegeix sal i es dona forma abans de sotmetre-la a una alta temperatura.

Nou!!: Oblia і Pa sense llevat · Veure més »

París

París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: Oblia і París · Veure més »

Pastís

Pastís de xocolata Pastís de formatge Un pastís és un aliment elaborat amb una base de pasta i un farcit, dolç o salat, de diversos ingredients.

Nou!!: Oblia і Pastís · Veure més »

Sucre

Cristalls de sucre vistos amb augment Sucre és el nom comú que es dona als sucres refinats, normalment de color blanc i en forma de cristalls menuts i que es fa servir per a endolcir postres i aliments en general.

Nou!!: Oblia і Sucre · Veure més »

Transsubstanciació

La transsubstanciació és un concepte de la teologia catòlica que afirma que les espècies de l'eucaristia, el pa i el vi, prenen la substància del cos i la sang de Crist, respectivament.

Nou!!: Oblia і Transsubstanciació · Veure més »

Vi

El vi (vinum en llatí, οινος en grec) és una beguda obtinguda del raïm (varietat Vitis vinifera) mitjançant la fermentació alcohòlica del most o suc.

Nou!!: Oblia і Vi · Veure més »

Redirigeix aquí:

Oblea, Oblia (galeta), Oblies.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »