Accés més ràpid que el navegador!
85 les relacions: Abadia de Fulda, Alamans, Alemanya, Argòvia, Arquebisbat de Trèveris, Auelgau, Augsburg, Babenberg, Bamberg (ciutat d'Alemanya), Bisbat d'Estrasburg, Bisbat de Würzburg, Burcard II de Suàbia, Calàbria, Cats (Germània), Comtat d'Alsàcia, Comtat de Blois, Comtat de Diez, Comtat de Nassau, Comtat de Verdun, Comtat de Vermandois, Conrad el Vell, Conrad I d'Alemanya, Conrad I de Suàbia, Conradians, Dinastia merovíngia, Ducat de Francònia, Ducat de Suàbia, Eberard de Francònia, Enric I d'Alemanya, Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic, Francs, Godofreu I de Verdun, Gotzfeldgau, Heribert I de Vermandois, Herman I de Suàbia, Hessengau, Hildesheim, Imperi Carolingi, Königssondergau, Kinziggau, Lahn, Lahngau, Limburg an der Lahn, Liutpold de Baviera, Llombardia, Lluís IV d'Alemanya, Lobdengau, Loira, Lorsch, Maienfeld, ..., Maingau, Nahegau, Odó d'Orleans, Ortenau, Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, Otó II del Sacre Imperi, Perfgau, Rheingau, Robertians, Ruhrgau, Sigifred de Luxemburg, Turíngia, Ubis, Ufgau, Westerwald, Wetterau, Wetzlar, Widukind (monjo), Wied, Wormsgau, 1002, 14 de juliol, 2 d'octubre, 22 de juny, 23 d'octubre, 23 de desembre, 27 de febrer, 3 d'agost, 31 d'octubre, 906, 908, 910, 918, 929, 982. Ampliar l'índex (35 més) »
Abadia de Fulda
LAbadia de Fulda - Abbatia Fuldensis; Reichskloster Fulda, Reichsabtei Fulda - fou una important abadia benedictina a Fulda.
Nou!!: Lahngau і Abadia de Fulda · Veure més »
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Nou!!: Lahngau і Alamans · Veure més »
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Nou!!: Lahngau і Alemanya · Veure més »
Argòvia
Argòvia (alemany Aargau, francès Argovie, italià Argovia, romanx Argovia) és un dels cantons més septentrionals de Suïssa.
Nou!!: Lahngau і Argòvia · Veure més »
Arquebisbat de Trèveris
LArquebisbat de Trèveris (Erzbistum Trier) o Electorat de Trèveris (Kurfürstentum Trier o Kurtrier) fou una jurisdicció eclesiàstica catòlica romana al Regne de Germània, que va existir des de temps dels carolingis fins al final del Sacre Imperi Romanogermànic.
Nou!!: Lahngau і Arquebisbat de Trèveris · Veure més »
Auelgau
L' Auelgau és un terme geogràfic per a un districte administratiu històric a l'àrea de l'actual districte de Rhein-Sieg a Renània del Nord-Westfàlia, Alemanya.
Nou!!: Lahngau і Auelgau · Veure més »
Augsburg
Augsburg és una gran ciutat i districte urbà de l'estat alemany de Baviera, capital de la Regió Administrativa de Suàbia, situada a la confluència dels rius Wertach i Lech.
Nou!!: Lahngau і Augsburg · Veure més »
Babenberg
Babenberg fou un llinatge alemany originat a Bamberg a Francònia (avui al nord de Baviera).
Nou!!: Lahngau і Babenberg · Veure més »
Bamberg (ciutat d'Alemanya)
Bamberg és una ciutat al land de Baviera, a la regió de l'Alta Francònia, a Alemanya.
Nou!!: Lahngau і Bamberg (ciutat d'Alemanya) · Veure més »
Bisbat d'Estrasburg
Seu del bisbat del bisbat a ''Rue Brûlée'' Porta de la catedral. El seminari major d'Estrasburg. principat ecclesiàstic d'Estrasburg vers el 1547. El palau dels Rohan, fet construir entre el 1728 i el 1741 pel bisbe Armand I de Rohan-Soubise com a nou palau episcopal, avui seu de diverses institucions museístiques ciutadanes. Escut de la diòcesi. Larquebisbat d'Estraburg (francès: Archidiocèse de Strasbourg, llatí: Archidioecesis Argentoratensis o Argentinensis) és una seu de l'Església Catòlica, immediatament subjecta a la Santa Seu.
Nou!!: Lahngau і Bisbat d'Estrasburg · Veure més »
Bisbat de Würzburg
La basílica menor de Sant Pere i Alexandre a Aschaffenburg. Entrada del seminari episcopal. Adam Friedrich, (1755-1779): Konventionstaler (1764). Escut de la diòcesi El bisbat de Würzburg (alemany: Bistum Würzburg, llatí: Dioecesis Herbipolensis) és una seu de l'Església Catòlica a Alemanya, sufragània de l'arquebisbat de Bamberg.
Nou!!: Lahngau і Bisbat de Würzburg · Veure més »
Burcard II de Suàbia
Burcard II (883/84-29 d'abril de 926) fou duc de Suàbia i Rècia de 917 fins a la seva mort el 926.
Nou!!: Lahngau і Burcard II de Suàbia · Veure més »
Calàbria
Calàbria (en calabrès: Calàbbria, en italià: Calabria, en grecano o griko: Calavría, en grec: Καλαβρíα, en albanès Kalabria) és una regió d'Itàlia meridional.
Nou!!: Lahngau і Calàbria · Veure més »
Cats (Germània)
Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.
Nou!!: Lahngau і Cats (Germània) · Veure més »
Comtat d'Alsàcia
Alsàcia fou un comtat de l'edat mitjana, dividit en dues branques, Alta i Baixa Alsàcia.
Nou!!: Lahngau і Comtat d'Alsàcia · Veure més »
Comtat de Blois
Premers comtes de Blois: D'azur, una banda d'argent, flanquejada separada per dues línies d'or. Comtes de Blois de la família de Châtillon El comtat de Blois fou una jurisdicció feudal de França originada vers el 900.
Nou!!: Lahngau і Comtat de Blois · Veure més »
Comtat de Diez
El blasó dels comtes de Diez El castell de comtes de Diez Bergfried del castell Altweilnau El castell Dehrn edificat al segle XII pels comtes a Diez El comtat de Diez o comtat de Dietz fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic al Lahngau mitjà.
Nou!!: Lahngau і Comtat de Diez · Veure més »
Comtat de Nassau
* Comtat de Nassau (Nova York).
Nou!!: Lahngau і Comtat de Nassau · Veure més »
Comtat de Verdun
Verdun fou un comtat de França que va existir entre prop del 900 i el 1044.
Nou!!: Lahngau і Comtat de Verdun · Veure més »
Comtat de Vermandois
Armes dels comtes de Vermandois El Comtat de Vermandois fou una jurisdicció feudal de França a la Picardia.
Nou!!: Lahngau і Comtat de Vermandois · Veure més »
Conrad el Vell
Conrad el Vell o l'Antic (? - 27 de febrer de 906) fou el duc de Turíngia des 892 fins a la seva mort.
Nou!!: Lahngau і Conrad el Vell · Veure més »
Conrad I d'Alemanya
Conrad I (890? - 23 de desembre de 918) va ser duc de Francònia (906-918) i rei de França oriental (911-918).
Nou!!: Lahngau і Conrad I d'Alemanya · Veure més »
Conrad I de Suàbia
Conrad I de Suàbia († 20 d'agost de 997) fou duc de Suàbia del 983 fins a la seva mort el 997.
Nou!!: Lahngau і Conrad I de Suàbia · Veure més »
Conradians
Els Conradians foren una dinastia de comtes i de ducs francs del al XI.
Nou!!: Lahngau і Conradians · Veure més »
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Nou!!: Lahngau і Dinastia merovíngia · Veure més »
Ducat de Francònia
Francònia vers l'any 800 El Ducat de Francònia (en alemany: Herzogtum Franken) és un dels cinc ducats arrel que van formar el Sacre Imperi, format el segle X de la desintegració de l'Imperi Carolingi.
Nou!!: Lahngau і Ducat de Francònia · Veure més »
Ducat de Suàbia
Els Ducs de Suàbia varen governar al sud-oest d'Alemanya.
Nou!!: Lahngau і Ducat de Suàbia · Veure més »
Eberard de Francònia
Eberard (vers 885-939) fou un membre de la dinastia Conradina, que es va convertir en duc de Francònia després de la mort del seu germà gran, el rei Conrad I el desembre del 918.
Nou!!: Lahngau і Eberard de Francònia · Veure més »
Enric I d'Alemanya
Enric I (en alemany: Heinrich I), anomenat l'Ocellaire (der Vogler), (876-936), va ser duc de Saxònia des de 912 i Rei d'Alemanya des del 919.
Nou!!: Lahngau і Enric I d'Alemanya · Veure més »
Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic
Enric II (6 de maig de 973-13 de juliol de 1024), anomenat el Sant i també conegut com a Sant Enric (per tal com va ser canonitzat per l'Església Catòlica), va ser el cinquè i darrer emperador del Sacre Imperi Romà de la dinastia saxona (o otoniana) des de la seva coronació a Roma el 1014 fins a la seva mort una dècada més tard.
Nou!!: Lahngau і Enric II del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Nou!!: Lahngau і Francs · Veure més »
Godofreu I de Verdun
Godofreu I de Verdun, conegut com el Captiu i també el Vell, mort el 998 o després, va ser comte de Bidgau i de Methingau el 959, després comte de Verdun de 963 a 1002.
Nou!!: Lahngau і Godofreu I de Verdun · Veure més »
Gotzfeldgau
El Gotzfeldgau fou un territori històric d'Alemanya al ducat oriental de Francònia, esmentat a l'època medieval com administrat pels conradians.
Nou!!: Lahngau і Gotzfeldgau · Veure més »
Heribert I de Vermandois
Heribert o Herbert I de Vermandois, nascut cap a 850, mort entre 900 i 907, va ser senyor de Péronne i de Saint-Quentin, comte de Soissons, comte de Vermandois i de Meaux de 896 a la seva mort.
Nou!!: Lahngau і Heribert I de Vermandois · Veure més »
Herman I de Suàbia
Herman I († 10 desembre de 949) fou el primer duc de Suàbia de la branca dels conradians el 926.
Nou!!: Lahngau і Herman I de Suàbia · Veure més »
Hessengau
El Hessengau (pagus Hassorum) fou una regió alemanya a l'edat mitjana d'administració comtal dins de Francònia occidental.
Nou!!: Lahngau і Hessengau · Veure més »
Hildesheim
Hildesheim és una ciutat, fundada l'any 815 com a seu episcopal, al sud de l'estat federat de Baixa Saxònia (Alemanya) i constitueix una de les vuit localitats més grans de la regió.
Nou!!: Lahngau і Hildesheim · Veure més »
Imperi Carolingi
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).
Nou!!: Lahngau і Imperi Carolingi · Veure més »
Königssondergau
El Königssondergau (també "Königssundragau"), equiparat al Rheingau sovint sense cap raó, era a la riba del nord de l'alt Rin a la regió al voltant de Wiesbaden i corresponia l'antic districte d'administratiu romà de Civitas Mattiacorum.
Nou!!: Lahngau і Königssondergau · Veure més »
Kinziggau
El Kinziggau es trobava al nord-est del Maingau, assenyalat en roig al mapa (al voltant de 1000) El Kinziggau fou una regió històrica alemanya d'administració comtal sota els francs a l'època medieval, que s'estenia al llarg del riu Kinzig a Hessen.
Nou!!: Lahngau і Kinziggau · Veure més »
Lahn
El Lahn és un riu d'Alemanya afluent del Rin pel marge dret.
Nou!!: Lahngau і Lahn · Veure més »
Lahngau
El Lahngau és una regió històrica d'Alemanya format per la conca del riu Lahn.
Nou!!: Lahngau і Lahngau · Veure més »
Limburg an der Lahn
Limburg an der Lahn és una ciutat alemanya i cap del districte rural de Limburg-Weilburg, a l'estat federal de Hessen.
Nou!!: Lahngau і Limburg an der Lahn · Veure més »
Liutpold de Baviera
Luitpold (o Liutpold) (modernament Leopold) (mort 4 de juliol de 907), potser de la família Huosi o relacionat amb la dinastia carolíngia per Liutsvinda, mare de l'emperador Arnulf de Caríntia, fou el primer governant de la dinastia Luitpoldinga va governar Baviera i Caríntia a mitjans del segle desè.
Nou!!: Lahngau і Liutpold de Baviera · Veure més »
Llombardia
Mapa administratiu de la Llombardia amb les seves 11 províncies Llombardia, o la Llombardia, (en llombard i italià Lombardia, pronunciat en llombard occidental, en llombard oriental o, en italià) és una de les 20 regions d'Itàlia, i una de les àrees econòmicament més riques i dinàmiques d'Europa.
Nou!!: Lahngau і Llombardia · Veure més »
Lluís IV d'Alemanya
Luis IV (Oettingen, 893 - Ratisbona, setembre de 911) anomenat "el Nen".
Nou!!: Lahngau і Lluís IV d'Alemanya · Veure més »
Lobdengau
El Lobdengau fou un territori històric alemany d'administració comtal en el que avui dia és el sud de Hessen i el nord de Baden-Württemberg.
Nou!!: Lahngau і Lobdengau · Veure més »
Loira
El Loira (en occità: Léger o Leir(e), en bretó: Liger, en francès: Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que en fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França.
Nou!!: Lahngau і Loira · Veure més »
Lorsch
La ''Königshalle'' de l'abadia de '''Lorsch''' Lorsch és una petita ciutat del sud-oest d'Alemanya situada al districte de Bergstraße, dins el land de Hessen, a 60 km al sud de Frankfurt.
Nou!!: Lahngau і Lorsch · Veure més »
Maienfeld
Vista general Maienfeld és un municipi del cantó dels Grisons (Suïssa), situat al districte de Landquart.
Nou!!: Lahngau і Maienfeld · Veure més »
Maingau
Basílica d'Einhard a Seligenstadt El Maingau (País del Main) fou un territori a l'Imperi Franc (Regne Franc Oriental) a la zona del riu Main amb Frankfurt del Main i l'Odenwald septentrional al voltant del riu (Rodau, Gersprenz i Mümling), així com a la dreta del Main al voltant d'Aschaffenburg.
Nou!!: Lahngau і Maingau · Veure més »
Nahegau
El Nahegau ("Nahgowe") vers l'any 1000 El Nahegau va ser una jurisdicció feudal d'Alemanya administrada per comtes del rei, a l'àrea d'influència del riu Nahe i gran part de l'actual Rheinhessen l'àrea del qual es va estendre a les zones properes al Rin al segle X a costa de l'expansió pel Wormsgau, adquirint Ingelheim (937), Spiesheim (960), Saulheim (973) i Flonheim (996) arribant la seva frontera sud al riu Selz, que formava el límit amb el Wormsgau.
Nou!!: Lahngau і Nahegau · Veure més »
Odó d'Orleans
Eudes d'Orléans (v. 790- 834) fou comte d'Orleans, d'Autun i de Nevers.
Nou!!: Lahngau і Odó d'Orleans · Veure més »
Ortenau
El Ortenau (històricament Mortenau) és una regió històrica d'Alemanya al modern Baden-Württemberg.
Nou!!: Lahngau і Ortenau · Veure més »
Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic
Otó I el Gran (Wallhausen, estat de Saxònia-Anhalt en l'actualitat, 23 de novembre del 912 - Memleben, 7 de maig del 973) va ser el fill gran d'Enric I l'Ocellaire i Matilde de Ringelheim.
Nou!!: Lahngau і Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Otó II del Sacre Imperi
Otó II del Sacre Imperi (955 – Roma, 7 de desembre de 983), anomenat el Roig o el Sanguinari, va succeir el seu pare Otó I com a rei rei d'Alemanya i rei d'Itàlia l'any 961.
Nou!!: Lahngau і Otó II del Sacre Imperi · Veure més »
Perfgau
El Perfgau (pagus Pernaffa) fou un territori històric d'Alemanya a l'època medieval a l'àrea del Hessen i Renània del Nord-Westfàlia.
Nou!!: Lahngau і Perfgau · Veure més »
Rheingau
Mapa El Rheingau és una regió històrica d'Alemanya, un país de turons a la cara nord del Rin entre Wiesbaden i Lorch prop de Frankfurt, anant del Taunus occidental al Rin.
Nou!!: Lahngau і Rheingau · Veure més »
Robertians
La família dels robertians és una família de la noblesa franca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.
Nou!!: Lahngau і Robertians · Veure més »
Ruhrgau
El Ruhrgau, també anomenat Duisburggau.
Nou!!: Lahngau і Ruhrgau · Veure més »
Sigifred de Luxemburg
Sigifred, nascut vers 922 i mort el 998, fou el primier comte d'un territori que després fou el comtat de Luxemburg.
Nou!!: Lahngau і Sigifred de Luxemburg · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Lahngau і Turíngia · Veure més »
Ubis
Els ubis (en llatí Ubii, en grec antic Οὔβιοι) eren un poble germànic que en temps de Juli Cèsar vivien a la riba oriental del Rin, a l'altre costat dels trèvers.
Nou!!: Lahngau і Ubis · Veure més »
Ufgau
Ufgau (antic alemany Ufgowe) fou una regió històrica d'administració comtal a Alemanya, que existia en temps del regne dels Francs.
Nou!!: Lahngau і Ufgau · Veure més »
Westerwald
* Districte de Westerwald, un districte alemany a Renània-Palatinat.
Nou!!: Lahngau і Westerwald · Veure més »
Wetterau
El Wetterau (en francès Wettéravie o Vettéravie de la que deriva el català Vetteràvia o Veteràvia) fou una regió alemanya medieval a la Francia Occidental (Francònia occidental) esmentada per primera vegada l'any 779 al Còdex de Lorsch, quan una dama de la noblesa de Meginburc Arilbach (ara Frankfurt-Nieder-Erlenbach) va llegar les seves propietats al proper monestir de Lorsch, al districte de Arilbach a Wetteraiba (Wetterau).
Nou!!: Lahngau і Wetterau · Veure més »
Wetzlar
Wetzlar és una ciutat alemanya situada a la vora del riu Lahn, al Land de Hessen.
Nou!!: Lahngau і Wetzlar · Veure més »
Widukind (monjo)
Widukind (?, ~925 – Corvey, Westfàlia, ~973) fou un monjo i historiador saxó.
Nou!!: Lahngau і Widukind (monjo) · Veure més »
Wied
Wied és un llinatge alemany que va governar el comtat d'aquest nom, i el 1914 van rebre el principat d'Albània.
Nou!!: Lahngau і Wied · Veure més »
Wormsgau
El Wormsgau o pagus wormatiensi fou per un temps a l'edat mitjana un comtat centrat a la vila de Worms que es va estendre cap al llarg del Rin en direcció nord i va incloure fins a Coblenza i al començament del segle IX també li va pertànyer Magúncia i Boppard però foren perdudes vers 825.
Nou!!: Lahngau і Wormsgau · Veure més »
1002
El 1002 (MMII) fou un any comú començat en dijous del, dins l'edat mitjana segons la periodització de la historiografia occidental.
Nou!!: Lahngau і 1002 · Veure més »
14 de juliol
El 14 de juliol és el cent noranta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent noranta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 14 de juliol · Veure més »
2 d'octubre
El 2 d'octubre és el dos-cents setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 2 d'octubre · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 22 de juny · Veure més »
23 d'octubre
El 23 d'octubre és el dos-cents noranta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 23 d'octubre · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 23 de desembre · Veure més »
27 de febrer
El 27 de febrer és el cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Lahngau і 27 de febrer · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 3 d'agost · Veure més »
31 d'octubre
El 31 d'octubre és el tres-cents quart dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Lahngau і 31 d'octubre · Veure més »
906
El 906 (CMVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Lahngau і 906 · Veure més »
908
El 908 (CMVIII) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Nou!!: Lahngau і 908 · Veure més »
910
Sense descripció.
Nou!!: Lahngau і 910 · Veure més »
918
Sense descripció.
Nou!!: Lahngau і 918 · Veure més »
929
Sense descripció.
Nou!!: Lahngau і 929 · Veure més »
982
El 982 (CMLXXXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Lahngau і 982 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Comtat de Lahngau, Niederlahngau, Oberlahngau.
