Accés més ràpid que el navegador!
88 les relacions: Abd-ar-Rahman III, Almansor, Ènnec I López, Batalla d'Atapuerca, Batalla de Nájera, Berenguera de Castella, Berons, Calahorra, Camí de Sant Jaume, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Còrdova, Celtibers, Ciutat, Conquesta omeia d'Hispània, Corts d'Aragó, Edat del bronze, Edat del ferro, Eduard de Woodstock, Enric II de Castella, Enric IV de Castella, Félix Morga Rocandio, Felip II de Castella, Ferran I de Lleó, Ferran III de Castella, Fliehburg, Funes (Navarra), Furs, Garcia Sanxes I de Pamplona, Garcia Sanxes II de Pamplona, Garcia Sanxes III de Pamplona, Gonçal I de Ribagorça, Govern de La Rioja, Guerra Civil castellana, Guerra del Francès, Ignasi de Loiola, Isabel I de Castella, Joan II de Castella, La Rioja, Lope Díaz II d'Haro, Manrique de Lara, Monestir de San Millán de la Cogolla, Municipi d'Espanya, Napoleó Bonaparte, Náxara Club Deportivo, Ordoni II de Lleó, Pamplona, Peñalén, Pere I de Castella, Prehistòria, Ramir I d'Aragó, ..., Regne de Navarra, Reis Catòlics, Revolta de les Comunitats de Castella, Rioja Alta, Rioja Baixa, Sanç I de Pamplona, Sanç II de Pamplona, Sanç III de Pamplona, Sanç IV de Pamplona, Santiago de Compostel·la, Tarassona, Tercera divisió espanyola de futbol, Tricio, Urraca Garcés de Pamplona, 1 de maig, 1004, 1035, 1054, 1067, 1076, 1217, 1367, 1438, 1454, 1465, 1482, 15 de setembre, 1520, 1523, 1542, 1592, 1966, 2004, 3 d'abril, 923, 924, 970, 994. Ampliar l'índex (38 més) »
Abd-ar-Rahman III
Abd-ar-Rahman III o Abu-l-Mutàrraf Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah an-Nàssir li-din-Al·lah (Còrdova, 7 de gener de 891 - 15 d'octubre del 961) va ser el primer califa de Còrdova (912-961).
Nou!!: Nájera і Abd-ar-Rahman III · Veure més »
Almansor
Abu-Àmir Muhàmmad ibn Abi-Àmir al-Maafirí, més conegut com a Almansor (ca. 938 - Madina Salim?, 11 d'agost de 1002), fou un militar i polític andalusí, cabdill del califat de Còrdova i hàjib d'Hixam II.
Nou!!: Nájera і Almansor · Veure més »
Ènnec I López
Ènnec I López fou el primer senyor històric de Biscaia.
Nou!!: Nájera і Ènnec I López · Veure més »
Batalla d'Atapuerca
La batalla d'Atapuerca va ocórrer l'1 de setembre de 1054 en la plana enfront de la serra d'Atapuerca (Burgos) entre Ferran I, rei de Lleó i comte de Castella, i el seu germà García Sánchez III «el de Nájera», rei de Pamplona, fills tots dos de Sanç III el Major.
Nou!!: Nájera і Batalla d'Atapuerca · Veure més »
Batalla de Nájera
La Batalla de Nájera (algunes vegades anomenada Batalla de Navarrete) va ser un episodi de la Primera Guerra Civil Castellana que enfrontava el rei Pere I de Castella amb el seu germanastre Enric de Trastàmara, que pretenia el tron, i es va lliurar el 3 d'abril de 1367 en les proximitats de Nájera, en una línia paral·lela al camí que anava al nord des d'Alesón a Huércanos i Uruñuela, a la Comunitat Autònoma de La Rioja.
Nou!!: Nájera і Batalla de Nájera · Veure més »
Berenguera de Castella
Berenguera de Castella (Segòvia 1180 - Monestir de Santa Maria la Real de Las Huelgas, Burgos 1246) fou reina de Castella (1217) i reina consort de Lleó (1197-1204).
Nou!!: Nájera і Berenguera de Castella · Veure més »
Berons
Els berons (llatí: Berones o Verones) foren un poble del nord de la Tarraconense, a la part alta de l'Ebre, que ocupava una regió equivalent a la Rioja i Burgos.
Nou!!: Nájera і Berons · Veure més »
Calahorra
Calahorra és un municipi de La Rioja, a la regió de La Rioja Baixa.
Nou!!: Nájera і Calahorra · Veure més »
Camí de Sant Jaume
Basílica de Santiago El Camí de Sant Jaume (en gallec: Camiño de Santiago; en castellà: Camino de Santiago; en asturià: Camín de Santiago; en occità: Camin de Sant Jacme; en francès: Chemin de Saint Jacques) és una ruta que recorren els pelegrins procedents d'Espanya i tot Europa per a arribar a la catedral de Santiago de Compostel·la, on es veneren les relíquies de l'apòstol Sant Jaume.
Nou!!: Nájera і Camí de Sant Jaume · Veure més »
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Nou!!: Nájera і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Còrdova
Còrdova (oficialment Córdoba, en castellà) és una ciutat d'Andalusia, capital de la província de Còrdova, al curs mitjà del riu Guadalquivir, a 110 metres d'altura.
Nou!!: Nájera і Còrdova · Veure més »
Celtibers
Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.
Nou!!: Nájera і Celtibers · Veure més »
Ciutat
Urbanització mundial cap a 1995 Una ciutat és una població gran amb alta densitat de població, normalment amb predomini del sector terciari i menys del 25% de la població que treballa a l'agricultura.
Nou!!: Nájera і Ciutat · Veure més »
Conquesta omeia d'Hispània
La conquesta omeia d'Hispània fou la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
Nou!!: Nájera і Conquesta omeia d'Hispània · Veure més »
Corts d'Aragó
Les Corts d'Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d'Aragó, segons s'estableix en l'article 12 de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó.
Nou!!: Nájera і Corts d'Aragó · Veure més »
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Nou!!: Nájera і Edat del bronze · Veure més »
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Nou!!: Nájera і Edat del ferro · Veure més »
Eduard de Woodstock
Eduard de Woodstock, conegut com a el Príncep Negre (Woodstock (prop d'Oxford), 15 de juny de 1330 - Westminster, 1376), príncep de Gal·les, comte de Chester, duc de Cornualla i príncep d'Aquitània, era el fill gran d'Eduard III d'Anglaterra i de Felipa d'Hainaut.
Nou!!: Nájera і Eduard de Woodstock · Veure més »
Enric II de Castella
Enric II de Castella, dit el de les Mercès (Sevilla 1333 - Santo Domingo de la Calzada, La Rioja 29 de maig de 1379), fou rei de Castella (1369-1379); autoproclamat el 1366, fou el primer de la dinastia Trastàmara.
Nou!!: Nájera і Enric II de Castella · Veure més »
Enric IV de Castella
Enric IV de Castella, anomenat l'Impotent (Valladolid 1425 - Madrid 1474), fou príncep d'Astúries (1425 - 1454) i rei de Castella i Lleó (1454 - 1474).
Nou!!: Nájera і Enric IV de Castella · Veure més »
Félix Morga Rocandio
Félix Morga Rocandio (Nájera (La Rioja), 1891 - 1936) va ser un militant anarcosindicalista espanyol i alcalde de Nájera (La Rioja), afusellat pels revoltats al començament de la Guerra Civil.
Nou!!: Nájera і Félix Morga Rocandio · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Nájera і Felip II de Castella · Veure més »
Ferran I de Lleó
Ferran I de Lleó i Castella, dit el Magne (Navarra, 1016 - Lleó, 27 de desembre de 1065), fou rei de Lleó (1037- 1065).
Nou!!: Nájera і Ferran I de Lleó · Veure més »
Ferran III de Castella
Ferran III de Castella, dit el Sant (Zamora, 1199 - Sevilla, 1252), fou rei de Castella (1217-1252) i de Lleó (1230-1252).
Nou!!: Nájera і Ferran III de Castella · Veure més »
Fliehburg
Un fliehburg o castell-refugi (o Fluchtburg, Volksburg, Bauernburg o Vryburg) és un lloc defensiu semblant a un castell, generalment envoltat de muralles, però que no està ocupat permanentment i serveix de refugi temporal a la població local quan es veu amenaçada de guerra o atac.
Nou!!: Nájera і Fliehburg · Veure més »
Funes (Navarra)
Funes és un municipi de Navarra, a la comarca de Ribera Arga-Aragón, dins la merindad d'Olite.
Nou!!: Nájera і Funes (Navarra) · Veure més »
Furs
XIX mostrant les extensions dels drets tradicionals forals consuetudinaris. Les jurisdiccions forals estaven basades en els antics regnes. A les "comunidades" d'avui en dia no els hi està permés crear lligams oficials que puguin restableïr les relacions històriques tradicionals entre algunes d'elles. Els furs són lleis creades per a constituir com a Fabi, Principat o Regne un territori conquerit.
Nou!!: Nájera і Furs · Veure més »
Garcia Sanxes I de Pamplona
Garcia Sanxes I de Pamplona, també anomenat Garcia III de Pamplona i II d'Aragó (919 - 970), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (925-970).
Nou!!: Nájera і Garcia Sanxes I de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes II de Pamplona
Garcia Sanxes II de Pamplona, també anomenat Garcia IV de Pamplona i III d'Aragó, dit el Tremolós (ca. 964 - ca. 1004), fou rei de Pamplona i comte d'Aragó (994-1004).
Nou!!: Nájera і Garcia Sanxes II de Pamplona · Veure més »
Garcia Sanxes III de Pamplona
Garcia Sanxes III de Pamplona, també anomenat Garcia V de Pamplona i dit el de Nájera (d. 1020 - Atapuerca, 1054), fou rei de Pamplona (1035-1054).
Nou!!: Nájera і Garcia Sanxes III de Pamplona · Veure més »
Gonçal I de Ribagorça
Gonçal I de Ribagorça (? - 1045) fou infant de Navarra i Castella i comte de Ribagorça i Sobrarb (1035-1045).
Nou!!: Nájera і Gonçal I de Ribagorça · Veure més »
Govern de La Rioja
El Govern de La Rioja és —al costat del Parlament la Presidenta regionals— un dels tres òrgans institucionals de la Comunitat Autònoma de La Rioja (Espanya).
Nou!!: Nájera і Govern de La Rioja · Veure més »
Guerra Civil castellana
* Primera Guerra Civil castellana (1366-1369), guerra entre Pere I de Castella i el seu medi germà Enric.
Nou!!: Nájera і Guerra Civil castellana · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Nájera і Guerra del Francès · Veure més »
Ignasi de Loiola
Ignasi de Loiola (nascut Iñigo López de Oñaz y Loyola; basc: Ignazio Loiolakoa; castellà: Ignacio de Loyola; llatí: Ignatius de Loyola; c. 23 d'octubre de 1491 - 31 de juliol de 1556), venerat com Sant Ignasi de Loiola, va ser un sacerdot i teòleg catòlic basc que, juntament amb Pierre Favre i Francesc Xavier, van fundar l'orde religiós anomenat la Companyia de Jesús (Jesuïtes) i es va convertir en el seu primer superior general a París el 1541.
Nou!!: Nájera і Ignasi de Loiola · Veure més »
Isabel I de Castella
Isabel I de Castella o Isabel la Catòlica (Madrigal de las Altas Torres, Regne de Castella, 22 d'abril de 1451 - Medina del Campo, 26 de novembre de 1504) fou reina de Castella (1474-1504), reina consort de Sicília (1469-1504) i d'Aragó (1479-1504).
Nou!!: Nájera і Isabel I de Castella · Veure més »
Joan II de Castella
Sepulcre de Joan II esculpit per Gil de Siloé a la Cartoixa de Miraflores, Burgos). Joan II de Castella (Toro, 1405 - Valladolid, 20 de juliol de 1454) fou príncep d'Astúries (1405-1406) i rei de Castella (1406-1454).
Nou!!: Nájera і Joan II de Castella · Veure més »
La Rioja
La Comunitat Autònoma de La Rioja (en català pronunciat o) és una autonomia uniprovincial d'Espanya.
Nou!!: Nájera і La Rioja · Veure més »
Lope Díaz II d'Haro
Lope Díaz II d'Haro "Cap Brau" (cap a l'any 1170 - † 15 de novembre de 1236).
Nou!!: Nájera і Lope Díaz II d'Haro · Veure més »
Manrique de Lara
Manrique de Lara és un llinatge castellà, branca de la família dels Lara Fundada per Rodrigo Perez Manrique de Lara, senyor d'Amusco i merino major durant el regnat d'Alfons VIII de Castella, a més de net del comte Manrique de Lara, senyor de Molina.
Nou!!: Nájera і Manrique de Lara · Veure més »
Monestir de San Millán de la Cogolla
El Monestir de San Millán de la Cogolla és un monestir situat a la localitat riojana de San Millán de la Cogolla; està inscrit a la llista del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des del 1997, tant per la vida monàstica ininterrompuda des del com per ser l'indret on es van trobar els escrits més antics conservats en castellà.
Nou!!: Nájera і Monestir de San Millán de la Cogolla · Veure més »
Municipi d'Espanya
Mapa municipal d'Espanya. A Espanya, un municipi és, segons la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local, l'entitat local bàsica de l'organització territorial de l'Estat.
Nou!!: Nájera і Municipi d'Espanya · Veure més »
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Nou!!: Nájera і Napoleó Bonaparte · Veure més »
Náxara Club Deportivo
El Náxara Club Deportivo és un club de futbol d'Espanya, de la localitat de Nájera, a La Rioja.
Nou!!: Nájera і Náxara Club Deportivo · Veure més »
Ordoni II de Lleó
Ordoni II de Lleó i I de Galícia (v 873 - 924) fou infant d'Astúries i rei de Galícia (910-924) i rei de Lleó (914-924).
Nou!!: Nájera і Ordoni II de Lleó · Veure més »
Pamplona
Pamplona (cooficialment en basc: Iruña, segons l'Euskaltzaindia: Iruñea) és la ciutat capital de la comunitat foral de Navarra, el vell Reialme de Navarra.
Nou!!: Nájera і Pamplona · Veure més »
Peñalén
Peñalén és un municipi de la província de Guadalajara, a la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Nou!!: Nájera і Peñalén · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Nájera і Pere I de Castella · Veure més »
Prehistòria
Prehistòria (llatí, præ.
Nou!!: Nájera і Prehistòria · Veure més »
Ramir I d'Aragó
Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra, 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).
Nou!!: Nájera і Ramir I d'Aragó · Veure més »
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Nou!!: Nájera і Regne de Navarra · Veure més »
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Nou!!: Nájera і Reis Catòlics · Veure més »
Revolta de les Comunitats de Castella
La revolta de les Comunitats de Castella, també coneguda com a revolta dels Comuners, va ser un aixecament contra la Corona que va tenir lloc entre 1520 i 1521, protagonitzat per les ciutats de l'interior de la Corona de Castella al començament del regnat de Carles I. La revolta va ser encapçalada per diverses ciutats de l'interior de Castella, especialment les de Toledo i Valladolid.
Nou!!: Nájera і Revolta de les Comunitats de Castella · Veure més »
Rioja Alta
'''Regions de la Rioja'''; la Rioja Alta és a l'esquerra de la imatge, destacada en vermell. La Rioja Alta és la regió més occidental de la comunitat autònoma de La Rioja (Espanya).
Nou!!: Nájera і Rioja Alta · Veure més »
Rioja Baixa
'''Regions de la Rioja'''; la Rioja Baixa és a la dreta de la imatge, destacada en groc. La Rioja Baixa és la regió més oriental de la comunitat autònoma de La Rioja (Espanya).
Nou!!: Nájera і Rioja Baixa · Veure més »
Sanç I de Pamplona
Sanç I de Pamplona o Sanç Garcés (? - Resa, 925) va ser rei de Pamplona entre 905 i 925, va ser el primer monarca de la dinastia Ximena al regne després de la renúncia de Fortuny I. Probablement Sanç havia estat un dels notables més destacats del rei i reuní unes millors condicions per ocupar el govern.
Nou!!: Nájera і Sanç I de Pamplona · Veure més »
Sanç II de Pamplona
Sanç II de Pamplona i I d'Aragó, anomenat també Sanç Garcés II de Pamplona i I d'Aragó o Sanç Abarca (? - 994) va ser rei de Pamplona i comte d'Aragó entre 970 i 994.
Nou!!: Nájera і Sanç II de Pamplona · Veure més »
Sanç III de Pamplona
Sanç III de Pamplona i Navarra, II d'Aragó i Castella i I de Ribagorça, anomenat comunament Sanç Garcés III i dit el Gran (ca. 992 - La Bureba, 22 d'octubre de 1035), fou rei de Navarra i comte d'Aragó (1004 - 1035), de Castella (1029 - 1035) i de Ribagorça (1018 - 1035).
Nou!!: Nájera і Sanç III de Pamplona · Veure més »
Sanç IV de Pamplona
Sanç IV de Pamplona o Sanç Garcés IV, dit el de Peñalén (ca. 1039 - Peñalén, Guadalajara, 1076) fou rei de Navarra (1054-1076).
Nou!!: Nájera і Sanç IV de Pamplona · Veure més »
Santiago de Compostel·la
Santiago de Compostel·la (en gallec: Santiago de Compostela), coneguda també històricament com a Sant Jaume de Galícia, és un municipi i una ciutat de la província de la Corunya, capital de Galícia i de la comarca de Santiago.
Nou!!: Nájera і Santiago de Compostel·la · Veure més »
Tarassona
Tarassona (en castellà, Tarazona) és un municipi d'Aragó situat a la província de Saragossa i cap de la comarca de Tarassona i el Moncayo.
Nou!!: Nájera і Tarassona · Veure més »
Tercera divisió espanyola de futbol
La Tercera divisió va ser un torneig de la Lliga espanyola de futbol masculina.
Nou!!: Nájera і Tercera divisió espanyola de futbol · Veure més »
Tricio
Tricio és un municipi de la Rioja, a la regió de la Rioja Alta.
Nou!!: Nájera і Tricio · Veure més »
Urraca Garcés de Pamplona
Urraca Garcés de Pamplona (? - 1041), infanta de Pamplona, comtessa consort de Castella (v 959-970) i duquessa consort de Gascunya.
Nou!!: Nájera і Urraca Garcés de Pamplona · Veure més »
1 de maig
El primer de maig és el cent vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nájera і 1 de maig · Veure més »
1004
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1004 · Veure més »
1035
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1035 · Veure més »
1054
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1054 · Veure més »
1067
El 1067 (MLXVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Nájera і 1067 · Veure més »
1076
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1076 · Veure més »
1217
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1217 · Veure més »
1367
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1367 · Veure més »
1438
; Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Nájera і 1438 · Veure més »
1454
; Països Catalans; Resta del món.
Nou!!: Nájera і 1454 · Veure més »
1465
; Països Catalans.
Nou!!: Nájera і 1465 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Nájera і 1482 · Veure més »
15 de setembre
El 15 de setembre és el dos-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nájera і 15 de setembre · Veure més »
1520
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1520 · Veure més »
1523
El 1523 (MDXXIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Nájera і 1523 · Veure més »
1542
;Països Catalans.
Nou!!: Nájera і 1542 · Veure més »
1592
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 1592 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Nájera і 1966 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nájera і 2004 · Veure més »
3 d'abril
El 3 d'abril és el noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-quartè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nájera і 3 d'abril · Veure més »
923
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 923 · Veure més »
924
El 924 (CMXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Nájera і 924 · Veure més »
970
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 970 · Veure més »
994
Sense descripció.
Nou!!: Nájera і 994 · Veure més »
