Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Numeració del Casal d'Aragó

Índex Numeració del Casal d'Aragó

Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) «Libre dels Feyts»Còdex de Poblet (1343) ''"los nobles reys que hac en Aragó qui foren del alt linyatge del comte de Barcelona"'''Crònica de Bernat Desclot (Còdex del 1350-1450, Ms. 1), Biblioteca de Catalunya ''Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona'', capítols XX i XXI: «''Com fina la generació masculina dels reis d'Aragó'': Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona per ajustament matrimonial. (''ms. nº 17, f.24r'') Sant Carlemany, una figura reial còpia d'una de les 19 escultures dels comtes i dels reis catalano-aragonesos per al Saló del Tinell en el Palau Reial Majorde Barcelona, que reprodueix el retrat del rei Pere el Cerimoniós. Pere IV rei d'Aragó mític regne de SobrarbeVagad o la identidad aragonesa en el siglo XV; pàg. 96 Jerónimo Zurita. La numeració del Casal d'Aragó són els ordinals utilitzats per identificar als sobirans de la Corona d’Aragó, de la dinastia coneguda com a Casal d’Aragó, nom històric de la branca principal del Casal de Barcelona.

104 les relacions: Alberto Montaner Frutos, Alfons el Bataller, Alfons el Benigne, Alfons el Cast, Alfons el Franc, Alfons el Magnànim, Alfons X de Castella, Aloi de Montbrai, Anales de la Corona de Aragón, Aragonensium rerum commentarii, Armand de Fluvià i Escorsa, Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona, Casa reial d'Aragó, Casal d'Aragó, Casal de Barcelona, Castell de Montaragó, Català, Cognom Aragó, Corona d'Aragó, Crònica de Bernat Desclot, Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona, Crónica de Aragón, Dinastia, Dinastia Ximena, Ferran d'Antequera, Ferran el Catòlic, Funcionari, Furs de Sobrarb, Gran Enciclopèdia Catalana, Gualberto Fabricio de Vagad, Guerra Civil catalana, Institut d'Estudis Catalans, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jerónimo de Blancas y Tomás, Jerónimo Zurita y Castro, Joan el Caçador, Joan el Sense Fe, Llegenda de Guifré el Pilós, Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, Llista de comtes de Barcelona, Llista de reis d'Aragó, Martí l'Humà, Max Cahner i Garcia, Ordinacions de Pere el Cerimoniós, Palau Reial Major, Península Ibèrica, Pere el Catòlic, Pere el Cerimoniós, ..., Pere el Conestable de Portugal, Pere el Gran, Pere I d'Aragó i Pamplona, Peronella d'Aragó, Pròsper de Bofarull i Mascaró, Principat de Catalunya, Ramir I d'Aragó, Ramir II d'Aragó, Ramon Aramon i Serra, Ramon Berenguer II, Ramon Berenguer IV, Regne d'Aragó, Regne de Castella, Regne de Toledo, Reial Monestir de Sant Victorià, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus, Saló del Tinell, Sanç I d'Aragó i Pamplona, Segle XIII, Segle XIV, Segle XV, Senyera Reial, Stefano Maria Cingolani, Tombes dels comtes de Barcelona, 1035, 1063, 1094, 1104, 1134, 1137, 1162, 1196, 1213, 1276, 1285, 1291, 1327, 1336, 1350, 1387, 1396, 1410, 1412, 1416, 1450, 1458, 1479, 1495, 1499, 1516, 1989, 1994, 1995. Ampliar l'índex (54 més) »

Alberto Montaner Frutos

Alberto Montaner Frutos (Saragossa, 1963) Historiador aragonès.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alberto Montaner Frutos · Veure més »

Alfons el Bataller

Alfons el Bataller o Alfons I d'Aragó, nascut Alfons Sanxes (Jaca, 1073 - Poleñino, 1134)Diccionari d'Història de Catalunya; p. 27; ed.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alfons el Bataller · Veure més »

Alfons el Benigne

Alfons el Benigne (dit també Alfons IV d'Aragó i Alfons III de Catalunya-Aragó), (Nàpols, Regne de Nàpols, 1299 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1336).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alfons el Benigne · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el TrobadorVegeu: Numeració del Casal d'Aragó (anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó;Vegeu: Ordinals dels reis d'Aragó en aragonès Alifonso, en occità: Anfós i en llatí: Ildefonsus;La data de naixement es discuteix entre el 1152, el 1154 o el 1157 (entre l'1 i el 25 de març en el cas de 1157), i el lloc entre Vilamajor del Vallès i Osca.Diccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998; Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alfons el Cast · Veure més »

Alfons el Franc

Alfons el Franc o el Liberal (dit també Alfons III d'Aragó i Alfons II de Catalunya-Aragó), (València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291),Diccionari d'Història de Catalunya; ed.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alfons el Franc · Veure més »

Alfons el Magnànim

Carlí d'Alfons el Magnànim. Ral d'Alfons el Magnànim. Ducat d'or d'Alfons I, 1442-1458, també anomenat alfonsí. Alfons el Magnànim, V d'Aragó, III de València, I de Nàpols, Sicília i Mallorca, II de Sardenya, i IV de Barcelona (Medina del Campo, Castella 1396 - Nàpols, 27 de juny de 1458), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya (1416-1458) i de Nàpols (1442-1458), i comte de Barcelona.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alfons el Magnànim · Veure més »

Alfons X de Castella

Alfons X el Savi i la seva cort. Alfons X de Castella, dit el Savi (Toledo, 23 de novembre de 1221 - Sevilla, 4 d'abril de 1284), fou rei de Castella (1252-1284).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Alfons X de Castella · Veure més »

Aloi de Montbrai

Aloi de Montbrai o Mestre Aloi (segle XIV) fou un escultor català d'origen francès.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Aloi de Montbrai · Veure més »

Anales de la Corona de Aragón

Els ''Anales de la Corona de Aragón'' de Jerónimo Zurita, en una edició de 1610. ''"Armas Reales de Aragón, las del Conde de Barcelona, quatro bastones roxos en campo de oro"'' Els Anales de la Corona de Aragón, de l'escriptor aragonès Jerónimo Zurita, foren realitzats entre els anys 1562-1580.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Anales de la Corona de Aragón · Veure més »

Aragonensium rerum commentarii

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Aragonensium rerum commentarii ('Comentaris respecte de l'Aragó') és l'obra cabdal de l'historiador aragonès Jerónimo de Blancas y Tomás.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Aragonensium rerum commentarii · Veure més »

Armand de Fluvià i Escorsa

Armand de Fluvià i Escorsa (Barcelona, 1931), que utilitzà el pseudònim Roger de Gaimon en la clandestinitat, és un genealogista i heraldista català.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Armand de Fluvià i Escorsa · Veure més »

Arxiu de la Corona d'Aragó

L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), originalment Arxiu Reial de Barcelona, és un arxiu històric que conté el fons documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó i actualment conté, a més, d'altres fons històrics.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Barcelona

Barcelona és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Barcelona · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Casa reial d'Aragó · Veure més »

Casal d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV: «''Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom,... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona''». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Casal d'Aragó · Veure més »

Casal de Barcelona

Armes heràldiques del Casal de Barcelona, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV El Casal de Barcelona fou el llinatge masculí del comte Guifré I de Barcelona (també anomenat Guifré el Pilós).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Casal de Barcelona · Veure més »

Castell de Montaragó

El Castell-Abadia de Montaragó (en aragonès: Mont Aragón; en català: Montaragó; en castellà: Montearagón; en llatí: Montis Aragonis) és un monestir abandonat que es troba al municipi de Quicena, a la província d'Osca.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Castell de Montaragó · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada per més d'onze milions de persones, a Catalunya, al País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior), les Illes Balears, Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia poblat per immigrats valencians), i en petites comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 195.000 parlants).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Català · Veure més »

Cognom Aragó

Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Cognom Aragó · Veure més »

Corona d'Aragó

Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Corona d'Aragó · Veure més »

Crònica de Bernat Desclot

El Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats o Crònica de Bernat Desclot és la crònica històrica escrita per Bernat Desclot el 1288.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Crònica de Bernat Desclot · Veure més »

Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona

Detall del manuscrit ms.2664 de la Biblioteca General de la Universitat de Salamanca Detall de manuscrit ms. 1811 de la ''Biblioteca Nacional de España'' Les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona són unes cròniques històriques escrites al, d'autor anònim atribuïdes a Pere el Cerimoniós.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona · Veure més »

Crónica de Aragón

Portada de la '''''Crónica de Aragón''''', primer testimoni històric de l'escut d'Aragó La Crónica de Aragón, obra de Gualberto Fabricio de Vagad és la primera gran crònica renaixentista aragonesa escrita directament en llengua vernacular i publicada com a incunable el 1499.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Crónica de Aragón · Veure més »

Dinastia

Una dinastia és una sèrie de governants d'un o diversos estats emparentats entre si, o provinents tots d'una mateix llinatge.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Dinastia · Veure més »

Dinastia Ximena

Es dóna el nom de Dinastia Ximena a un casal de comtes i reis que van governar diferents territoris de la península Ibèrica durant l'edat mitjana.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Dinastia Ximena · Veure més »

Ferran d'Antequera

Ferran I d'Aragó, anomenat el d'Antequera, de Trastàmara, el Just i lHonest (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella, i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416), i regent de Castella (1406 - 1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ferran d'Antequera · Veure més »

Ferran el Catòlic

Ferran el Catòlic (Sos, Regne d'Aragó, 10 de març de 1452 - Madrigalejo, Regne de Castella, 23 de gener de 1516) fou un dels Reis Catòlics, juntament amb Isabel de Castella.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ferran el Catòlic · Veure més »

Funcionari

Un funcionari és una persona que treballa per a la funció pública (representant l'administració pública).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Funcionari · Veure més »

Furs de Sobrarb

Arbre de Sobrarbe del llegendari '''Regne de Sobrarbe''' Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Furs de Sobrarb · Veure més »

Gran Enciclopèdia Catalana

La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »

Gualberto Fabricio de Vagad

Gualberto Fabricio de Vagad (en aragonès medieval Gauberte Fabricio de Vagad, Saragossa, segle XV - ?, ?) fou un monjo benedictí aragonès i és considerat el primer gran cronista aragonès.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Gualberto Fabricio de Vagad · Veure més »

Guerra Civil catalana

La Guerra Civil catalana (1462-1472) és l'enfrontament armat entre Joan II d'Aragó i els remences d'una part, i les institucions catalanes: Consell del Principat (Diputació del General i Consell de Cent) de l'altra, per tal de tenir el control polític del Principat de Catalunya.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Guerra Civil catalana · Veure més »

Institut d'Estudis Catalans

LInstitut d'Estudis Catalans (IEC) és una corporació acadèmica, científica i cultural que té per objecte la recerca científica en tots els elements de la cultura catalana.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Institut d'Estudis Catalans · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor (anomenat també Jaume I d'Aragó) (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276), en occità i català antic: Jacme, en aragonès modern: Chaime, en llatí, Jacobus, a 30 de març de 1251, Dei gratia rex Aragonum, Maioricarum et Valencie, comes Barchinone et Urgelli et dominus Montispessulani, fou sobirà de la Corona d'Aragó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Jaume el Conqueridor · Veure més »

Jaume el Just

Corts de Barcelona Jaume el Just (dit també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus; València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), rei de Mallorca (1291-1295) i rei de Sardenya (1324-1327).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Jaume el Just · Veure més »

Jerónimo de Blancas y Tomás

Montaner Frutos, ''loc. cit.'', pág. 11, n. 13. Jerónimo de Blancas y Tomás, (Saragossa, ? - Saragossa, 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Jerónimo de Blancas y Tomás · Veure més »

Jerónimo Zurita y Castro

Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa, 1512-1580) fou un historiador aragonès.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Jerónimo Zurita y Castro · Veure més »

Joan el Caçador

Joan el Caçador, dit també «el Descurats» o «l'Amador de la Gentilesa» (conegut també com a Joan I d'Aragó i Joan I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396).En aragonès: Juan; en llatí: Johannes.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Joan el Caçador · Veure més »

Joan el Sense Fe

Joan II, dit el Sense Fe o el Gran (Medina del Campo 1398 - Barcelona 1479), fou rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília (1458-1468) i de Navarra (1425-1479); duc de Montblanc (1412-1458) i de Gandia (1433-1439) i (1461-1479); comte de Barcelona (1458-1479) i de Ribagorça (1425-1458).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Joan el Sense Fe · Veure més »

Llegenda de Guifré el Pilós

La Gesta Comitum Barchinonensium comença amb la '''Llegenda de Guifré el Pilós''' («''De Guiffredo pilose''») La Llegenda de Guifré el Pilós és una llegenda que fou recopilada per primera vegadaRamon d'Abadal, Els primers comtes catalans, pàg.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Llegenda de Guifré el Pilós · Veure més »

Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó

Pati interior del Palau del Lloctinent on hi ha la seu històrica de l'Arxiu de la Corona d'Aragó L'Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA) és el dipòsit documental de les institucions de l'antiga Corona d'Aragó, a més d'altres fons històrics.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Llista d'arxivers de l'Arxiu de la Corona d'Aragó · Veure més »

Llista de comtes de Barcelona

240x240px Els comtes de Barcelona foren els sobirans del Comtat de Barcelona i més tard, per reconeixement i extensió, del Principat de Catalunya, des del segle X fins al segle XVIII; posteriorment el títol l'ha ostentat el rei d'Espanya.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Llista de comtes de Barcelona · Veure més »

Llista de reis d'Aragó

Llista dels comtes d'Aragó que van regnar al comtat d'Aragó des de la seva creació vers l'any 800, passant per la seva constitució en regne d'Aragó i la posterior Corona d'Aragó per passar a formar part finalment del regne d'Espanya.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Llista de reis d'Aragó · Veure més »

Martí l'Humà

Martí l'Humà o l'Eclesiàstic (dit també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó) (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410) va ser sobirà dels territoris de la Corona d'Aragó des de 1396 a 1410, adquirint altres títols posteriorment com el comtat d'Empúries (1402,1407), i a la mort del seu fill Martí el Jove el regne de Sicília (1409).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Martí l'Humà · Veure més »

Max Cahner i Garcia

Max Emanuel Cahner i Garcia (Bad Godesberg, Prússia, ara part de Bonn, Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, 3 de desembre de 1936 – Barcelona, 14 d'octubre de 2013) fou un editor, polític i historiador de la literatura catalana.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Max Cahner i Garcia · Veure més »

Ordinacions de Pere el Cerimoniós

Caplletra '''N''' d'un manuscrit en català: '''''Ordinacions fetes per lo senyor en pere terz rey d'aragó sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort'''''. '''N'''os.... (BNF, ms. esp. 99, f.1) Les Ordinacions de Pere III - de títol complet Ordinacinons fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago sobre lo regiment de tots los officials de la sua cort- són el cònjunt de regles i disposicions estatuïdes vers el 1344 pel rei Pere el Cerimoniós (que signava com Pere terç) sobre funcionament de la Casa reial d'Aragó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ordinacions de Pere el Cerimoniós · Veure més »

Palau Reial Major

El Palau Reial Major de Barcelona fou la residència dels comtes de Barcelona i reis d'Aragó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Palau Reial Major · Veure més »

Península Ibèrica

La península Ibèrica, anomenada durant 2.000 anys i fins al segle XIX Hispania (terme provinent del llatí i probablement d'origen fenici), és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Península Ibèrica · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic (dit també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó) (Montblanc, Principat de Catalunya, 1177 o Osca, Regne d'Aragó, 1178 - Muret, Comtat de Tolosa, 1213).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Catòlic · Veure més »

Pere el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, (dit també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó) signava com a Pere Terç (5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó, rei de València i de Sardenya (1336-1387).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Cerimoniós · Veure més »

Pere el Conestable de Portugal

Pere V d'Aragó, IV de Barcelona, III de València, dit el Conestable de Portugal (1429 - Granollers, 1466), proclamat rei d'Aragó i comte de Barcelona (1464-1466) per la Generalitat durant la Guerra Civil catalana contra el rei Joan II, després d'haver-l'hi ofert a Enric IV de Castella.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Conestable de Portugal · Veure més »

Pere el Gran

Pere el Gran (dit també Pere III d'Aragó i Pere II de Catalunya-Aragó; en aragonès Pero, en llatí Petrus;Arxiu Jaume I: València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285) fou un sobirà de la corona d'Aragó amb els títols de comte de Barcelona, rei d'Aragó i rei de València (1276-1285) i després de la conquesta de l'illa, rei de Sicília (1282-1285).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Pere el Gran · Veure més »

Pere I d'Aragó i Pamplona

Pere Sanxes (1069 - Vall d'Aran, 1104) fou rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104) i comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Pere I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Peronella d'Aragó

Peronella I d'Aragó (en aragonès: Peyronela/Peronella) (Osca, 29 de juny?/ agost?Ubieto Arteta, Literatura medieval, pàg. 302; de 1136- Barcelona, 15 d'octubre de 1173) fou reina d'Aragó, comtessa de Ribagorça i Sobrarb i comtessa consort de Barcelona (1137-1162).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Peronella d'Aragó · Veure més »

Pròsper de Bofarull i Mascaró

Pròsper de Bofarull i Mascaró (Reus, 31 d'agost de 1777 - Barcelona, 29 de desembre de 1859) fou un arxiver i historiador català.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Pròsper de Bofarull i Mascaró · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estatSesma 2000, pàg.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Principat de Catalunya · Veure més »

Ramir I d'Aragó

Ramir I d'Aragó (Aibar, Navarra 1000 - Batalla de Graus, Ribagorça, 8 de maig de 1063) és considerat historiogràficament com a primer rei d'Aragó (1035-1063), i comte de Ribagorça i Sobrarb (1043-1063).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ramir I d'Aragó · Veure més »

Ramir II d'Aragó

Ramir II d'Aragó, anomenat el Monjo (24 d'abril de 1086 - Monestir de Sant Pere el Vell, 16 d'agost de 1157), fou rei d'Aragó, comte de Ribagorça i comte de Sobrarb (1134-1137).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ramir II d'Aragó · Veure més »

Ramon Aramon i Serra

Ramon Aramon i Serra (Barcelona, 1907 – Barcelona, 17 de juliol del 2000) fou un filòleg català, especialitzat en estudis medievals que esdevingué president d'honor de l'Institut d'Estudis Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ramon Aramon i Serra · Veure més »

Ramon Berenguer II

Ramon Berenguer II, dit el Cap d'Estopes (1053 - Gorg de Perxistor, Sant Feliu de Buixalleu, 1082), fou comte de Barcelona, Girona, Osona, Carcassona i Rasès (1076-1082).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ramon Berenguer II · Veure més »

Ramon Berenguer IV

Ramon Berenguer IV, dit el Sant (Barcelona, 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz, 6 d'agost del 1162), fou comte de Barcelona i Girona (1131-1162), príncep d'Aragó i comte de Ribagorça –on exercí la potestas– (1137 - 1162) i regent del comtat de Provença (1144-1161) –on s'esmenta com a Ramon Berenguer II.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Ramon Berenguer IV · Veure més »

Regne d'Aragó

El Regne d'Aragó (en aragonès: Reino d'Aragón) naix el 1035 de la unió dels comtats d'Aragó, Sobrarb i Ribagorça en la figura de Ramir I.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Regne d'Aragó · Veure més »

Regne de Castella

El Regne de Castella va sorgir amb entitat política autònoma a partir del segle X com comtat vassall del Regne de Lleó.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Regne de Castella · Veure més »

Regne de Toledo

El Regne de Toledo és el nom donat al regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Regne de Toledo · Veure més »

Reial Monestir de Sant Victorià

El Reial Monestir de Sant Victorià d'Assan (en aragonès: Reyal Monestério de Sant Veturian) està situat al terme municipal d'O Pueyo d'Araguás (a Los Molinos), en la comarca del Sobrarb, al vessant sud de Penya Montanyesa, de la Serra Ferrera (Osca).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Sant Victorià · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Poblet

Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »

Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus és una de les joies de l'art medieval català i està situat al poble de Santes Creus, capital del municipi d'Aiguamúrcia (l'Alt Camp).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus · Veure més »

Saló del Tinell

El saló del Tinell quan era l'església del convent de Santa Clara als anys 1920 El Saló del Tinell - antigament anomenat la Sala del Borboll - és una gran estança al Palau Reial Major de Barcelona, accessible des de la plaça del Rei.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Saló del Tinell · Veure més »

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Sanç I d'Aragó i Pamplona, també conegut com a Sanç Ramires i Sanç III d'Aragó (ca. 1042 – 4 de juny de 1094), fou rei d'Aragó i Pamplona (1076-1094).

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Sanç I d'Aragó i Pamplona · Veure més »

Segle XIII

El segle XIII és un període de l'edat mitjana que va des de l'any 1201 fins al 1300.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Segle XIII · Veure més »

Segle XIV

El, que comprèn els anys entre 1301 i 1400, és el darrer període de la baixa edat mitjana i suposa un temps de crisi generalitzada que prepara el canvi d'època.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Segle XIV · Veure més »

Segle XV

El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Segle XV · Veure més »

Senyera Reial

Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Senyera Reial · Veure més »

Stefano Maria Cingolani

Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) és un historiador medievalista italià, doctor en filologia romànica a la Universitat La Sapienza de Roma, però s'ha vinculat a Catalunya, on ha exercit de professor visitant a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Stefano Maria Cingolani · Veure més »

Tombes dels comtes de Barcelona

Aquesta llista inclou totes les tombes dels comtes de Barcelona.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і Tombes dels comtes de Barcelona · Veure més »

1035

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1035 · Veure més »

1063

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1063 · Veure més »

1094

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1094 · Veure més »

1104

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1104 · Veure més »

1134

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1134 · Veure més »

1137

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1137 · Veure més »

1162

L'any 1162 (MCLXII) fou un any iniciat en dilluns pertanyent a l'edat mitjana.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1162 · Veure més »

1196

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1196 · Veure més »

1213

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1213 · Veure més »

1276

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1276 · Veure més »

1285

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1285 · Veure més »

1291

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1291 · Veure més »

1327

Lluís IV de Baviera, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, declara el poder civil per sobre de l'eclesiàstic.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1327 · Veure més »

1336

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1336 · Veure més »

1350

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1350 · Veure més »

1387

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1387 · Veure més »

1396

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1396 · Veure més »

1410

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1410 · Veure més »

1412

L'any 1412 (MCDXII) fou un any de traspàs començat en divendres de les darreries de l'edat mitjana segons la historiografia occidental.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1412 · Veure més »

1416

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1416 · Veure més »

1450

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1450 · Veure més »

1458

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1458 · Veure més »

1479

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1479 · Veure més »

1495

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1495 · Veure més »

1499

Sense descripció.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1499 · Veure més »

1516

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1516 · Veure més »

1989

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1989 · Veure més »

1994

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1994 · Veure més »

1995

;Països Catalans.

Nou!!: Numeració del Casal d'Aragó і 1995 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »