Accés més ràpid que el navegador!
193 les relacions: Acadèmia Valenciana de la Llengua, Agermanament, Agost, Agricultura, Ajuntament, Alguers de Borriana-Nules-Moncofa, Alianza Popular, All, Antoni Gilabert Fornés, Arròs al forn, Artana, Ascensió Figueres i Górriz, Autopista de la Mediterrània, Autovia de la Mediterrània, Basquetbol, Batalla de Morvedre, Batlle, Bàndol nacional, Búnquers de Nules, Betxí, Bisbat de Tortosa, Borriana, Burgesia, Capella de la Mare de Déu de la Soledat (Nules), Capella de Sant Blai (Nules), Castell d'Onda, Castelló de la Plana, Catalunya, Catedral de Tortosa, Cítric, Cúpula, Ceràmica, Clementina, Clemenules, Club de Futbol Nules, Coalició Compromís, Compromís de Casp, Comtat d'Oliva, Conquesta aragonesa de Sardenya, Corpus Christi, CV-18, Dilluns de Pasqua, Diputació de Castelló, El País, Eleccions municipals espanyoles de 2019, Enric Giner Canet, Ermita de Sant Joaquim (Nules), Ermita de Sant Miquel (Nules), Ermita del Calvari (Nules), Església de la Immaculada Concepció (Nules), ..., Església de la Sang i Museu d'Història de Nules, Esgrafiat, Espanya, Esquerra Unida del País Valencià, Estació de Nules - la Vilavella, Expulsió dels moriscos, Feixisme, Felip II de Castella, Felip V d'Espanya, Ferran d'Antequera, Ferran VII d'Espanya, Font de Cabres, Fortificació, França, Francesc Beltran i Bigorra, Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules, Gilabert de Centelles i de Castellet, Gilabert de Centelles i Riu-sec, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra del Francès, Guillem de Montcada, Guillem de Montcada i d'Aragó, Itàlia, Jaume el Conqueridor, Jaume el Just, Jaume II d'Urgell, Jordi Ballester Benito, Joventut, Juan Adsuara Ramos, Julivert, L'Estany de Nules, La Plana, La Vall d'Uixó, La Vilavella, Les Alqueries, Louis Gabriel Suchet, Mar Mediterrània, Marisol González Felip, Martí l'Humà, Mascarell (Nules), Moncofa, N-340, Neoclassicisme, Neogòtic, Niom, Nule, Nulles, Octubre, País Valencià, Paella d'arròs, Parcs naturals del País Valencià, Partit judicial, Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Partit Socialista del País Valencià-PSOE, Patatera, Pere el Cerimoniós, Pere I de Castella, Peristil, Plana Baixa, Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles, Regió de Castelló, Regidor, Regne de València, Revolta de les Germanies, Riu Millars, Roderic d'Osona, Roine-Alps, Rosita Amores, Segle II, Segona divisió B espanyola de futbol, Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea, Serra d'Espadà, Setembre, Setmana Santa, Temple i replaça dels Carmelites Descalços, Tomàquet, Unió de Centre Democràtic, Unió Europea, València, Vila-real, Vil·la romana, 1178, 1238, 1251, 1273, 1310, 1316, 1375, 1482, 15 d'agost, 1582, 16 de setembre, 1667, 1706, 1718, 1720, 1763, 1878, 1899, 1900, 1905, 1910, 1920, 1926, 1927, 1930, 1938, 1940, 1944, 1946, 1950, 1952, 1953, 1955, 1956, 1960, 1966, 1970, 1981, 1991, 1992, 1996, 20 d'agost, 2000, 2004, 2005, 2006, 2008, 2010, 2012, 2015, 2019, 23 de desembre, 24 d'agost, 24 de juny, 24 de setembre, 28 de novembre, 30 d'agost, 6 de setembre, 7 de juliol, 7 de setembre, 8 d'octubre. Ampliar l'índex (143 més) »
Acadèmia Valenciana de la Llengua
LAcadèmia Valenciana de la Llengua, també coneguda per les seues sigles AVL, és la institució de caràcter públic de la Generalitat Valenciana que té per funció determinar i elaborar, si és el cas, la normativa lingüística de la varietat de la llengua catalana coneguda com a valencià.
Nou!!: Nules і Acadèmia Valenciana de la Llengua · Veure més »
Agermanament
Monument a l'Agermanament, a Olesa de Montserrat (Barcelona). Cartell bilingüe d'agermanaments a l'Alguer, amb grafit. L'agermanament entre dues ciutats és l'establiment oficial de lligams de cooperació mútua.
Nou!!: Nules і Agermanament · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Nules і Agost · Veure més »
Agricultura
Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.
Nou!!: Nules і Agricultura · Veure més »
Ajuntament
Ajuntament d'Elda L'ajuntament a Sandomierz, Polònia L'ajuntament a Kuopio, Finlàndia Lajuntament (dit també actualment consistori, comú, consell, paeria, batllia o batlia i antigament universitat) o seu del govern local, casa del comú, casa del poble, casa consistorial, casa de la vila o casa de la ciutat; és la institució local que té per funció el govern local i l'administració dels interessos del veïnat d'un municipi.
Nou!!: Nules і Ajuntament · Veure més »
Alguers de Borriana-Nules-Moncofa
Els alguers de Borriana-Nules-Moncofa pertanyen a la comarca de la Plana Baixa, al País Valencià.
Nou!!: Nules і Alguers de Borriana-Nules-Moncofa · Veure més »
Alianza Popular
Aliança Popular (Alianza Popular), és uns dels partits d'ideologia conservadora que va sorgir durant el període de la transició democràtica a Espanya, dirigit per Manuel Fraga Iribarne.
Nou!!: Nules і Alianza Popular · Veure més »
All
Lall (Allium sativum) és una hortalissa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Nules і All · Veure més »
Antoni Gilabert Fornés
Antoni Gilabert Fornés (Pedreguer, 1716 - València, 1792) va ser un arquitecte valencià que va dirigir el procés que, des de l'últim terç del, es va engegar a la catedral de València per tal de renovar-la i dotar-la d'un aspecte neoclàssic homogeni, defugint de l'estil gòtic que en aquell temps era considerat obra de bàrbars.
Nou!!: Nules і Antoni Gilabert Fornés · Veure més »
Arròs al forn
Larròs al forn és un plat típic valencià, que es fa amb arròs, tomata, botifarra de ceba, creïlla, cigrons, cansalada, trossos de costella de porc i una cabeça d'alls, i que es cou al forn, normalment en una cassola de fang.
Nou!!: Nules і Arròs al forn · Veure més »
Artana
Artana és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Artana · Veure més »
Ascensió Figueres i Górriz
Ascensió Figueres i Górriz (Nules, 1 de juliol de 1962) és una filòloga, política i docent valenciana, presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua entre 2001 i 2011.
Nou!!: Nules і Ascensió Figueres i Górriz · Veure més »
Autopista de la Mediterrània
Punt Miriamètric de l'AP-7 Lautopista de la Mediterrània o és un eix que comunica tota la costa que banya la Mar Mediterrània, des de la frontera amb França, fins a Múrcia, i de Màlaga fins a Algesires, A-48 a Cadis passada La Línea de la Concepción.
Nou!!: Nules і Autopista de la Mediterrània · Veure més »
Autovia de la Mediterrània
Lautovia de la Mediterrània o és una autovia de titularitat estatal que travessa Catalunya, el País Valencià, la Regió de Múrcia i Andalusia.
Nou!!: Nules і Autovia de la Mediterrània · Veure més »
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Nou!!: Nules і Basquetbol · Veure més »
Batalla de Morvedre
La Batalla de Morvedre de 1412 fou un enfrontament armat entre els partidaris de Ferran d'Antequera i Jaume II d'Urgell ocorregut al Regne de València durant el període d'interregne que va començar amb la mort de Martí I l'Humà i va culminar en el Compromís de Casp.
Nou!!: Nules і Batalla de Morvedre · Veure més »
Batlle
miniatura El batlle, batle o alcalde (vegeu altres denominacions) és la màxima autoritat d'un municipi, és qui presideix la corporació, dirigeix l'administració local i representa l'ajuntament.
Nou!!: Nules і Batlle · Veure més »
Bàndol nacional
Bàndol Nacional va ser el nom amb què s'autodenominaren els franquistes, conegut com Bàndol Franquista pels republicans, arran del Cop d'estat del 18 de juliol contra el govern de la Segona República Espanyola, format després del triomf del Front Popular a les eleccions del febrer d'aquell any, i que donaria origen a la Guerra Civil espanyola.
Nou!!: Nules і Bàndol nacional · Veure més »
Búnquers de Nules
Niu de metralladora pertanyent al búnquer núm. 3. Els búnquers de Nules són un conjunt de quatre fortificacions situades en la localitat castellonenca de Nules i construïts pel bàndol revoltat durant la Guerra Civil Espanyola. Van ser construïts després del fracàs de l'última «Ofensiva de Llevant» de l'Exèrcit republicà, i el front quedés estabilitzat fins al final de la contesa.
Nou!!: Nules і Búnquers de Nules · Veure més »
Betxí
Betxí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Betxí · Veure més »
Bisbat de Tortosa
Catedral, des de l'Ebre abans de 2015. El bisbat de Tortosa és un bisbat, a cavall entre el sud de Catalunya i el nord del País Valencià, amb seu a la ciutat de Tortosa.
Nou!!: Nules і Bisbat de Tortosa · Veure més »
Borriana
Borriana (oficialment Borriana/Burriana, en) és un municipi del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Borriana · Veure més »
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Nou!!: Nules і Burgesia · Veure més »
Capella de la Mare de Déu de la Soledat (Nules)
La Capella de la Mare de Déu de la Solitud, és un edifici religiós, datat del, que es troba al carrer José Bartrina de Nules, a la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi 12.06.082-002.
Nou!!: Nules і Capella de la Mare de Déu de la Soledat (Nules) · Veure més »
Capella de Sant Blai (Nules)
La Capella de Sant Blai, és un edifici religiós, datat del, reedificada al, que es troba al carrer Sant Blai de Nules, a la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi 12.06.082-004.
Nou!!: Nules і Capella de Sant Blai (Nules) · Veure més »
Castell d'Onda
El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià).
Nou!!: Nules і Castell d'Onda · Veure més »
Castelló de la Plana
Castelló de la Plana —o localment simplement Castelló— és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Plana Alta i de la província de Castelló.
Nou!!: Nules і Castelló de la Plana · Veure més »
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Nules і Catalunya · Veure més »
Catedral de Tortosa
La catedral de Tortosa és un edifici religiós de Tortosa que està sota l'advocació de Santa Maria, i se situa en el nucli antic d'aquesta població, a tocar del riu Ebre.
Nou!!: Nules і Catedral de Tortosa · Veure més »
Cítric
Els cítrics o agres (Citrus) són un gènere de grans arbusts, d'entre 3 i 15 metres, de fulla perenne, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Nules і Cítric · Veure més »
Cúpula
Cúpula central de la basílica de Sant Pere del Vaticà, dissenyada per Miquel Àngel. Té 42,5 metres de diàmetre i 132 metres d'alçària Una cúpula és un element estructural de l'arquitectura que s'assembla a la meitat del buit d'una esfera; és una volta la geometria de la qual és una semiesfera per l'interior.
Nou!!: Nules і Cúpula · Veure més »
Ceràmica
Plat de ceràmica de Faenza La ceràmica és qualsevol dels diversos materials durs, trencadissos, resistents a la calor i resistents a la corrosió als quals es dona forma i després es couen.
Nou!!: Nules і Ceràmica · Veure més »
Clementina
La clementina és el fruit del clementiner, un arbre híbrid de la família rutàcia.
Nou!!: Nules і Clementina · Veure més »
Clemenules
miniatura La clemenules és una de les varietats més reconeguda de les mandarines clementines produïdes a Espanya.
Nou!!: Nules і Clemenules · Veure més »
Club de Futbol Nules
El Club de Futbol Nules o C.F.Nules, és un club de futbol d'Espanya, que juga a la població de Nules, a la província de Castelló, fundat el 19 d'octubre de 1931.
Nou!!: Nules і Club de Futbol Nules · Veure més »
Coalició Compromís
La Coalició Compromís és una coalició política valenciana amb caràcter estable i permanent integrada per Més - Compromís (antigament Bloc Nacionalista Valencià), Iniciativa del Poble Valencià i Verds Equo, a més de militants independents adherits a Compromís.
Nou!!: Nules і Coalició Compromís · Veure més »
Compromís de Casp
El Compromís de Casp (1412) fou una reunió de nou notables, representants del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Principat de Catalunya (tres per estat), que tenien l'objectiu de decidir qui succeiria l'últim rei de la Corona d'Aragó, Martí l'Humà, mort el 1410.
Nou!!: Nules і Compromís de Casp · Veure més »
Comtat d'Oliva
El Comtat d'Oliva fou un antic comtat del sud de la Safor que comprenia el senyoriu de Rebollet i la vila d'Oliva.
Nou!!: Nules і Comtat d'Oliva · Veure més »
Conquesta aragonesa de Sardenya
La Conquesta de Sardenya fou una campanya militar per part de la Corona d'Aragó encapçalada per Jaume el Just entre 1323 i 1329.
Nou!!: Nules і Conquesta aragonesa de Sardenya · Veure més »
Corpus Christi
L'ou com balla al claustre de la Catedral de Barcelona Processó del ''Corpus Christi'' a l'avinguda del Portal de l'Àngel de Barcelona Corpus a Picanya El Corpus Christi (en llatí «cos de Crist») o simplement corpus és una festa de l'església Catòlica en què es venera l'eucaristia.
Nou!!: Nules і Corpus Christi · Veure més »
CV-18
La CV-18 comunica la CS-22 a Castelló amb la N-340 al seu pas per Nules.
Nou!!: Nules і CV-18 · Veure més »
Dilluns de Pasqua
Mona de Pasqua El dilluns de Pasqua (o dilluns de Pasqua Florida) és l'endemà del diumenge de Pasqua, celebrat (i festiu) en gran part del món.
Nou!!: Nules і Dilluns de Pasqua · Veure més »
Diputació de Castelló
La Diputació de Castelló és una institució de l'estat espanyol que forma part de l'administració local i està dotada de certes competències administratives per al govern i administració de la província de Castelló al País Valencià.
Nou!!: Nules і Diputació de Castelló · Veure més »
El País
El País és un diari en llengua castellana publicat a Madrid.
Nou!!: Nules і El País · Veure més »
Eleccions municipals espanyoles de 2019
Les eleccions municipals espanyoles de 2019 se celebraren a tot Espanya el 26 de maig de 2019.
Nou!!: Nules і Eleccions municipals espanyoles de 2019 · Veure més »
Enric Giner Canet
Enric Giner Canet (Nules, 20 de juliol de 1899; València 1990) va ser un medallista, escultor i pintor valencià de reconegut prestigi en el seu àmbit de treball.
Nou!!: Nules і Enric Giner Canet · Veure més »
Ermita de Sant Joaquim (Nules)
L'Ermita de Sant Joaquim, anomenada popularment a Nules Ermita de Sant Xotxim, és un edifici de culte catòlic, datat del, que es troba a la plaça de l'Ermita de Nules, a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Ermita de Sant Joaquim (Nules) · Veure més »
Ermita de Sant Miquel (Nules)
L'ermita de Sant Miquel (també anomenada Ermita de Sant Miquel El Fort) està situada a la població de Nules a la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Ermita de Sant Miquel (Nules) · Veure més »
Ermita del Calvari (Nules)
L'Ermita del Calvari, és un edifici de culte catòlic, datat del, que es troba al carrer Sant Maria del Cor de Jesús de Nules, a la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi 12.06.082-014.
Nou!!: Nules і Ermita del Calvari (Nules) · Veure més »
Església de la Immaculada Concepció (Nules)
L'Església de la Immaculada Concepció, és un edifici de culte catòlic, datat del, que es troba en el carrer Constitució 19 de Nules, a la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Bé de Rellevància Local segons la Disposició Addicional Cinquena de la Llei 5/2007, de 9 de febrer, de la Generalitat, de modificació de la Llei 4/1998, d'11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià (DOCV Núm. 5.449 / 13/02/2007), amb codi 12.06.082-012.
Nou!!: Nules і Església de la Immaculada Concepció (Nules) · Veure més »
Església de la Sang i Museu d'Història de Nules
La Capella de la Puríssima Sang, coneguda també com a Església de la Sang, i on se situa actualment el Museu d'Història, és un edifici exreligiós de Nules, a la comarca de la Plana Baixa, que està catalogat com Bé de Rellevància Local segons la.
Nou!!: Nules і Església de la Sang i Museu d'Història de Nules · Veure més »
Esgrafiat
La paraula esgrafiat ve de l'italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet.
Nou!!: Nules і Esgrafiat · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Nules і Espanya · Veure més »
Esquerra Unida del País Valencià
Esquerra Unida del País Valencià, o de forma abreviada EUPV és la federació d'Izquierda Unida (IU) al País Valencià.
Nou!!: Nules і Esquerra Unida del País Valencià · Veure més »
Estació de Nules - la Vilavella
Nules-la Vilavella és una estació de la línia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada a l'est del nucli urbà de Nules a la comarca de la Plana Baixa de la província de Castelló.
Nou!!: Nules і Estació de Nules - la Vilavella · Veure més »
Expulsió dels moriscos
Embarcament de moriscos en el Grau de València, per Pere Oromig, uns anys després dels fets Els decrets d'expulsió dels moriscos (1609-1614), foren promulgats per Felip III, i ordenaven als moriscos dels diferents regnes o territoris de la Monarquia Catòlica el seu exili perpetu.
Nou!!: Nules і Expulsió dels moriscos · Veure més »
Feixisme
200x200px El ''fascio'' romà, símbol tradicional del feixisme El feixisme és una ideologia i un moviment polític que va sorgir a l'Europa d'entreguerres (1918-1939).
Nou!!: Nules і Feixisme · Veure més »
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Nou!!: Nules і Felip II de Castella · Veure més »
Felip V d'Espanya
Felip IV d'Aragó i V de Castella (Versalles, 19 de desembre de 1683 - Madrid, 9 de juliol de 1746), anomenat oficiosament Felip V d'Espanya, tot i que mai es va intitular així, dit l'Animós, o el Socarrat en el País Valencià, va ser monarca d'Espanya de 1700 a 1746, amb una breu interrupció d'uns mesos el 1724, quan abdicà i va regnar el seu fill Lluís.
Nou!!: Nules і Felip V d'Espanya · Veure més »
Ferran d'Antequera
Ferran d'Antequera, dit de Trastàmara, el Just o l'Honest i anomenat també Ferran I d'Aragó (Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416), fou infant de Castella i després rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sicília, de Sardenya i (nominal) de Còrsega, duc (nominal) d'Atenes i Neopàtria, comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1412 - 1416) i regent de Castella (1406-1416), on també ocupava els títols de senyor de Lara, duc de Peñafiel i comte de Mayorga, i (per matrimoni) els de comte d'Alburquerque i de Ledesma i senyor de Castro de Haro.
Nou!!: Nules і Ferran d'Antequera · Veure més »
Ferran VII d'Espanya
Ferran VII d'Espanya, dit el Desitjat (L'Escorial, 14 d'octubre de 1784 - Madrid, 29 de setembre de 1833), fou príncep d'Astúries (1788-1808) i rei d'Espanya (1808 i 1814-1833).
Nou!!: Nules і Ferran VII d'Espanya · Veure més »
Font de Cabres
La font de Cabres és una font localitzada a la Serra d'Espadà, dintre del terme de Nules però molt a prop del de la Vilavella i situat a uns 400 metres d'altitud sobre el nivell del mar.
Nou!!: Nules і Font de Cabres · Veure més »
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Nou!!: Nules і Fortificació · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Nules і França · Veure més »
Francesc Beltran i Bigorra
Francesc Beltran i Bigorra (Nules, Plana Baixa, 3 d'agost de 1886 - Nules, Plana Baixa, 27 d'abril de 1962) va ser un botànic valencià.
Nou!!: Nules і Francesc Beltran i Bigorra · Veure més »
Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules
La Germandat de Natzarens de Nules es va instituir oficialment el dia 21 d'octubre de 1940, data en què es firmaren els Estatuts de la Germandat per part de la Diòcesi de Tortosa, a la qual pertanyia Nules en aquells anys.
Nou!!: Nules і Germandat dels Natzarens de la Puríssima Sang de Nules · Veure més »
Gilabert de Centelles i de Castellet
Gilabert de Centelles i de Castellet (? - 1368) fou Senyor de les baronies de Nules i de Centelles, fou un conseller del rei Pere III el Cerimoniós, militar i governador general de Mallorca.
Nou!!: Nules і Gilabert de Centelles i de Castellet · Veure més »
Gilabert de Centelles i Riu-sec
Gilabert de Centelles i Riu-sec (? - 1409), baró de Nules i d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: Nules і Gilabert de Centelles i Riu-sec · Veure més »
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Nou!!: Nules і Guerra Civil espanyola · Veure més »
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Nou!!: Nules і Guerra de Successió Espanyola · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Nules і Guerra del Francès · Veure més »
Guillem de Montcada
* Guillem I de Montcada o de Muntanyola i Vacarisses († 1039-40); vegeu Montcada (llinatge).
Nou!!: Nules і Guillem de Montcada · Veure més »
Guillem de Montcada i d'Aragó
Guillem de Montcada i d'Aragó (? - Lleida, 1282) va ser bisbe de Lleida entre els anys 1257 i 1278.
Nou!!: Nules і Guillem de Montcada i d'Aragó · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Nules і Itàlia · Veure més »
Jaume el Conqueridor
Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).
Nou!!: Nules і Jaume el Conqueridor · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Nules і Jaume el Just · Veure més »
Jaume II d'Urgell
Jaume d'Aragó-Urgell i Montferrat, anomenat simplement Jaume II d'Urgell, dit el Dissortat (Balaguer, 1380 - Xàtiva, 1 de juny de 1433) fou comte d'Urgell, vescomte d'Àger, baró d'Entença i d'Antilló (1408-1413).
Nou!!: Nules і Jaume II d'Urgell · Veure més »
Jordi Ballester Benito
Jordi Ballester Benito (Nules, 1974) és un actor valencià de cinema, televisió i teatre.
Nou!!: Nules і Jordi Ballester Benito · Veure més »
Joventut
La joventut és l'etapa de la vida entre la infància i l'edat adulta.
Nou!!: Nules і Joventut · Veure més »
Juan Adsuara Ramos
Maternitat Talla de fusta Juan Adsuara Ramos (Castelló de la Plana, 31 de juliol de 1891 - Castelló de la Plana, 17 de gener de 1973) fou un escultor valencià.
Nou!!: Nules і Juan Adsuara Ramos · Veure més »
Julivert
El julivert (Petroselinum crispum), és una espècie de planta amb flors del gènere Petroselinum dins la família de les apiàcies.
Nou!!: Nules і Julivert · Veure més »
L'Estany de Nules
L'Estany és un Paratge Natural Municipal del municipi de Nules (Plana Baixa, País Valencià) declarat per Acord de la Generalitat Valenciana el 3 de desembre de 2004.
Nou!!: Nules і L'Estany de Nules · Veure més »
La Plana
La Plana és una comarca natural i històrica del País Valencià que està dividida entre les comarques administratives de la Plana Alta i la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і La Plana · Veure més »
La Vall d'Uixó
La Vall d'Uixó, també coneguda com la Vall, és un municipi del País Valencià localitzat a la comarca de la Plana Baixa, ubicada als estreps de la Serra d'Espadà.
Nou!!: Nules і La Vall d'Uixó · Veure més »
La Vilavella
La Vilavella és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і La Vilavella · Veure més »
Les Alqueries
Les Alqueries (oficialment les Alqueries/Alquerías del Niño Perdido) també conegut com a les Alqueries de la Plana, és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Les Alqueries · Veure més »
Louis Gabriel Suchet
Louis Gabriel Suchet (Lió, 2 de març del 1770 - Marsella, 3 de gener del 1826) fou mariscal de l'Imperi Francès i primer Duc d'Albufera.
Nou!!: Nules і Louis Gabriel Suchet · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Nules і Mar Mediterrània · Veure més »
Marisol González Felip
Marisol Gonzàlez i Felip (Nules, Plana Baixa, Castelló, 17 de juny de 1962) és una poetessa valenciana.
Nou!!: Nules і Marisol González Felip · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Nules і Martí l'Humà · Veure més »
Mascarell (Nules)
Església de Mascarell. Mascarell és una petita població emmurallada que pertany a la població de Nules.
Nou!!: Nules і Mascarell (Nules) · Veure més »
Moncofa
Moncofa és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Moncofa · Veure més »
N-340
Indicador N-340. La carretera N-340 (o Carretera de la Mediterrània) uneix Cadis amb Barcelona per tota la costa de la Mediterrània.
Nou!!: Nules і N-340 · Veure més »
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Nou!!: Nules і Neoclassicisme · Veure més »
Neogòtic
Palau de Westminster. El nou Ajuntament de Múnic. Església votiva de Viena. La ciutat fortificada de Carcassona, restaurada per Viollet-le-Duc. Castell de Hohenzollern. La façana neogòtica de la catedral de Barcelona El neogòtic és un estil arquitectònic desenvolupat al i continuat encara al.
Nou!!: Nules і Neogòtic · Veure més »
Niom
Niom (nom occità) (en francès Nyons) és un municipi d'Occitània (i de França), pertanyent a la regió tradicional del Delfinat, a la comarca de les Baronies Delfineses, al departament de la Droma i a la regió administrativa d'Alvèrnia-Roine-Alps.
Nou!!: Nules і Niom · Veure més »
Nule
Nule (en sard, Nule) és un municipi italià, dins de la Província de Sàsser.
Nou!!: Nules і Nule · Veure més »
Nulles
Nulles és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Nou!!: Nules і Nulles · Veure més »
Octubre
L'octubre o santaïni és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: Nules і Octubre · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Nules і País Valencià · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Nules і Paella d'arròs · Veure més »
Parcs naturals del País Valencià
Parc Natural de l'Albufera de València Parcs Naturals del País Valencià La Generalitat, amb la llei 11/94 de 27 de desembre sobre Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, estableix la categoria de Parc natural i els defineix com a àrees naturals poc transformades per l'acció humana, la conservació dels quals mereix una atenció preferent per part de la Generalitat Valenciana, que concedeix aquesta figura legal, i es consideren adequats per a la seva integració en xarxes nacionals o internacionals d'espais protegits.
Nou!!: Nules і Parcs naturals del País Valencià · Veure més »
Partit judicial
Un partit judicial a Espanya és cadascuna de les divisions territorials que estableix l'administració de justícia, habitualment integrades per un o més d'un municipi d'una mateixa província, on té la seu en el cap de partit o capital un o més d'un jutjat de primera instància i instrucció, amb jurisdicció sobre tota la divisió territorial esmentada.
Nou!!: Nules і Partit judicial · Veure més »
Partit Popular de la Comunitat Valenciana
El Partit Popular de la Comunitat Valenciana (PPCV) és la secció regional del Partit Popular al País Valencià.
Nou!!: Nules і Partit Popular de la Comunitat Valenciana · Veure més »
Partit Socialista del País Valencià-PSOE
El Partit Socialista del País Valencià (en sigles, PSPV-PSOE) és el nom que rep la federació del Partit Socialista Obrer Espanyol al País Valencià.
Nou!!: Nules і Partit Socialista del País Valencià-PSOE · Veure més »
Patatera
La patatera, trumfera, creïllera o pataquera (Solanum tuberosum) és una planta herbàcia perenne de la família de les solanàcies originària d'Amèrica i cultivada arreu del món pels seus tubercles comestibles.
Nou!!: Nules і Patatera · Veure més »
Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós o el del Punyalet, anomenat també Pere IV d'Aragó i Pere III de Catalunya-Aragó (Balaguer, Principat de Catalunya, 5 de setembre de 1319 - Barcelona, 5 de gener de 1387), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols de rei d'Aragó, de València, de Sardenya i comte de Barcelona (1336-1387).
Nou!!: Nules і Pere el Cerimoniós · Veure més »
Pere I de Castella
Pere I el Cruel Pere I de Castella, dit el Cruel o el Justicier (Burgos, 30 d'agost de 1334 - Montiel, 23 de març de 1369), fou rei de Castella des del 26 de març de 1350 fins a la seva mort el 1369.
Nou!!: Nules і Pere I de Castella · Veure més »
Peristil
Casa dels Vetis de Pompeia, amb el ''peristylium'' o jardí central porticat El peristil (del llatí peristylum) és, en l'arquitectura clàssica, un tipus de columnata formada per una sèrie continuada de fileres de columnes a l'entorn d'un pati o edifici que marcava la separació del pòrtic, construcció en què els pilars no rodejaven l'espai sinó que estaven disposats en una o més línies paral·leles.
Nou!!: Nules і Peristil · Veure més »
Plana Baixa
La Plana Baixa és una comarca del País Valencià, costanera i valencianoparlant del nord del País Valencià, amb capital a Borriana.
Nou!!: Nules і Plana Baixa · Veure més »
Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles
La Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles (RENFE) fou un organisme estatal espanyol de transport ferroviari existent com a tal entre 1941 i 2004.
Nou!!: Nules і Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles · Veure més »
Regió de Castelló
Localització de les Comarques del Nord La Regió de Castelló o Regió de Castelló de la Plana és una regió valenciana que comprèn les comarques més septentrionals del País Valencià.
Nou!!: Nules і Regió de Castelló · Veure més »
Regidor
Un regidor (dit també actualment conseller o paer) és un membre de la corporació municipal, elegit pel conjunt de la població d'un terme.
Nou!!: Nules і Regidor · Veure més »
Regne de València
El Regne de València és l'antic regne medieval pertanyent a la Corona d'Aragó, fundat per Jaume I i ampliat per Jaume II, que abastava la major part de l'actual territori del País Valencià.
Nou!!: Nules і Regne de València · Veure més »
Revolta de les Germanies
La revolta de les Germanies va ser una rebel·lió armada que es va produir en el Regne de València i a les Illes Balears ben entrat el, durant el regnat de Carles I. La revolta, tot i que no va tenir cap repercussió més enllà del Regne de València i del Regne de Mallorca (tret d'alguns aldarulls relacionats a Catalunya), va tenir com a conseqüències més directes l'acceleració del procés centralitzador autoritari monàrquic, la progressiva pèrdua de poder de l'oligarquia nobiliària valenciana, i una forta reducció dels drets del poble valencià.
Nou!!: Nules і Revolta de les Germanies · Veure més »
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Nou!!: Nules і Riu Millars · Veure més »
Roderic d'Osona
''Sant Pere entronat'', MNAC. Roderic d'Osona és un pintor valencià, actiu a la ciutat de València entre 1464 i 1484.
Nou!!: Nules і Roderic d'Osona · Veure més »
Roine-Alps
El Roine-Alps (Rhône-Alpes en francès; Rôno-Arpes en francoprovençal; Ròse-Aups / Ròse-Alps en occità) és una antiga regió de la França europea.
Nou!!: Nules і Roine-Alps · Veure més »
Rosita Amores
Rosita Amores (n. 1938, Nules, Plana Baixa) és una vedet, cantant i actriu valenciana.
Nou!!: Nules і Rosita Amores · Veure més »
Segle II
El segle II, que comprèn els anys 101 - 199, pertany a l'era de l'antiguitat clàssica i està marcat per la consolidació de les tendències i pobles del segle precedent.
Nou!!: Nules і Segle II · Veure més »
Segona divisió B espanyola de futbol
La Segona Divisió B va ser el tercer nivell de la lliga espanyola de futbol masculina entre 1977 i 2021.
Nou!!: Nules і Segona divisió B espanyola de futbol · Veure més »
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea
Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea (Oliva, 146... - 1536), baró de Nules i segon comte d'Oliva, fou un noble i militar del Regne de València.
Nou!!: Nules і Serafí de Centelles Riu-sec i Ximénez de Urrea · Veure més »
Serra d'Espadà
La serra d'Espadà és un massís muntanyós situat als últims estreps orientals del Sistema Ibèric, al nord-oest del País Valencià.
Nou!!: Nules і Serra d'Espadà · Veure més »
Setembre
Representació del setembre al jardí de Belvedere, a Viena (Àustria) El setembre és el novè mes de l'any tant en el calendari gregorià com en el calendari julià, el tercer dels quatre mesos amb una durada de 30 dies i el quart dels cinc mesos amb menys de 31 dies.
Nou!!: Nules і Setembre · Veure més »
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Nou!!: Nules і Setmana Santa · Veure més »
Temple i replaça dels Carmelites Descalços
Temple i placeta dels Carmelites Descalços. L'església de la Sagrada Família, també anomenada temple dels Carmelites Descalços al municipi de Nules (comarca de la Plana Baixa, Província de Castelló, Espanya) així com la placeta enfront del mateix, van ser construïts entre els segles XVII i en estil neoclassicista formant part del conjunt del convent d'aquesta ordre.
Nou!!: Nules і Temple i replaça dels Carmelites Descalços · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Nules і Tomàquet · Veure més »
Unió de Centre Democràtic
Unió de Centre Democràtic (UCD) (en castellà, Unión de Centro Democrático) fou una coalició política i, posteriorment, un partit polític que exercí un paper protagonista durant la transició democràtica espanyola.
Nou!!: Nules і Unió de Centre Democràtic · Veure més »
Unió Europea
La Unió Europea (UE) és una unió econòmica i política sui generis de 27 estats, situats en la seva major part a Europa.
Nou!!: Nules і Unió Europea · Veure més »
València
València és una ciutat, capital del País Valencià i de la província homònima.
Nou!!: Nules і València · Veure més »
Vila-real
Vila-real és un municipi del País Valencià de la Plana Baixa.
Nou!!: Nules і Vila-real · Veure més »
Vil·la romana
Restes de la vil·la romana de Can Llauder, situada a Mataró Una vil·la (villa), a l'antiga Roma, era un centre d'explotació agrària que en alguns casos esdevingué segona residència de patricis que vivien a la ciutat, construïda durant la república romana i l'Imperi romà.
Nou!!: Nules і Vil·la romana · Veure més »
1178
Sense descripció.
Nou!!: Nules і 1178 · Veure més »
1238
1238 (MCCXXXVIII) fon un any normal del calendari julià començat en divendres; correspon a l'any 600 del calendari birmà.
Nou!!: Nules і 1238 · Veure més »
1251
1251 (MCCLI) fon un any començat en diumenge segons el calendari julià, corresponent a l'any 700 del calendari armeni.
Nou!!: Nules і 1251 · Veure més »
1273
Sense descripció.
Nou!!: Nules і 1273 · Veure més »
1310
Sense descripció.
Nou!!: Nules і 1310 · Veure més »
1316
Sense descripció.
Nou!!: Nules і 1316 · Veure més »
1375
Atles Català de la Corona de Catalunya i Aragó, de l'any '''1375'''.
Nou!!: Nules і 1375 · Veure més »
1482
Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1482 · Veure més »
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 15 d'agost · Veure més »
1582
Llinda d'una casa de Santa Pau El 1582 (MDLXXXII) fou un any comú iniciat en dilluns pertanyent a l'edat moderna.
Nou!!: Nules і 1582 · Veure més »
16 de setembre
El 16 de setembre és el dos-cents cinquanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 16 de setembre · Veure més »
1667
Categoria:Dècada del 1660.
Nou!!: Nules і 1667 · Veure més »
1706
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1706 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Nules і 1718 · Veure més »
1720
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Nules і 1720 · Veure més »
1763
Llinda al carrer Sant Josep de Calella.
Nou!!: Nules і 1763 · Veure més »
1878
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1878 · Veure més »
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Nou!!: Nules і 1899 · Veure més »
1900
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1900 · Veure més »
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Nou!!: Nules і 1905 · Veure més »
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Nules і 1910 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Nules і 1920 · Veure més »
1926
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1926 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1927 · Veure més »
1930
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1930 · Veure més »
1938
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1938 · Veure més »
1940
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1940 · Veure més »
1944
Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.
Nou!!: Nules і 1944 · Veure més »
1946
;Països Catalans.
Nou!!: Nules і 1946 · Veure més »
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Nou!!: Nules і 1950 · Veure més »
1952
1958 (MCMLII) fon un any bixest començat en dimarts.
Nou!!: Nules і 1952 · Veure més »
1953
1953 (MCMLIII) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Nules і 1953 · Veure més »
1955
1955 (MCMLV) fon un any normal començat en dissabte.
Nou!!: Nules і 1955 · Veure més »
1956
1956 (MCMLVI) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent a l'any 2500 del calendari budista.
Nou!!: Nules і 1956 · Veure més »
1960
1960 (MCMLX) fon un any bixest començat en divendres.
Nou!!: Nules і 1960 · Veure més »
1966
Catalunya.
Nou!!: Nules і 1966 · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Nules і 1970 · Veure més »
1981
1981 (MCMLXXXI) fou un any normal del calendari gregorià començat en dijous.
Nou!!: Nules і 1981 · Veure més »
1991
1991 (MCMXCI) fon un any normal segons el calendari gregorià, començat en dimarts.
Nou!!: Nules і 1991 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Nules і 1992 · Veure més »
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nules і 1996 · Veure més »
20 d'agost
El 20 d'agost és el dos-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 20 d'agost · Veure més »
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Nou!!: Nules і 2000 · Veure més »
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nules і 2004 · Veure més »
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nules і 2005 · Veure més »
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Nou!!: Nules і 2006 · Veure més »
2008
No lliures (42) El 2008 fon un any bixest, començat en dimarts segons el calendari gregorià i declarat Any Internacional dels Idiomes per l'ONU.
Nou!!: Nules і 2008 · Veure més »
2010
L'any 2010 fou un any normal començat en divendres en el calendari gregorià.
Nou!!: Nules і 2010 · Veure més »
2012
L'any 2012 fou un any de traspàs començat en diumenge.
Nou!!: Nules і 2012 · Veure més »
2015
L'any 2015 fou un any normal començat en dijous.
Nou!!: Nules і 2015 · Veure més »
2019
El 2019 (MMXIX) fou un any comú començat en dimarts del calendari gregorià.
Nou!!: Nules і 2019 · Veure més »
23 de desembre
El 23 de desembre és el tres-cents cinquanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 23 de desembre · Veure més »
24 d'agost
El 24 d'agost és el dos-cents trenta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-setè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 24 d'agost · Veure més »
24 de juny
El 24 de juny és el cent setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 24 de juny · Veure més »
24 de setembre
El 24 de setembre és el dos-cents seixanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 24 de setembre · Veure més »
28 de novembre
El 28 de novembre o 28 de santandria és el tres-cents trenta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents trenta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 28 de novembre · Veure més »
30 d'agost
El 30 d'agost és el dos-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 30 d'agost · Veure més »
6 de setembre
El 6 de setembre és el dos-cents quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquantè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 6 de setembre · Veure més »
7 de juliol
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 7 de juliol · Veure més »
7 de setembre
El 7 de setembre és el dos-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 7 de setembre · Veure més »
8 d'octubre
El 8 d'octubre és el dos-cents vuitanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Nules і 8 d'octubre · Veure més »
