Accés més ràpid que el navegador!
106 les relacions: Antineutrí, Antoine Henri Becquerel, Barió, Bismut, Bor, Camp elèctric, Camp magnètic, Carboni, Carl Friedrich von Weizsäcker, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Condensació, Corrent elèctric, Cromodinàmica quàntica, David Gross, David Politzer, Defecte màssic, Densitat, Desintegració α, Desintegració β, Dmitri Ivanenko, El·lipsoide, Electró, Electró-volt, Element químic, Energia de lligadura, Enrico Fermi, Equació de Schrödinger, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Ernest Walton, Espín, Espectre radioelèctric, Estabilitat del nucli atòmic, Ettore Majorana, Eugene Paul Wigner, Evaporació, Experiment de Rutherford, Física nuclear, Fórmula de Weizsäcker, Ferro, Fissió nuclear, Força nuclear forta, Fosforescència, Fotó, Frank Wilczek, Frédéric Joliot-Curie, Friedrich Wilhelm Strassmann, Fusió nuclear, George Gamow, ..., Hans Geiger, Heli, Hidrogen, Imant, Imperi Austrohongarès, Irène Joliot-Curie, Isòtop, James Chadwick, Johannes Hans Jensen, John Archibald Wheeler, John Douglas Cockcroft, Líquid, Lise Meitner, Llei de Coulomb, Maria Göppert-Mayer, Marie Curie, Matèria, Metre, Model atòmic de Bohr, Molècula, Moment angular, Moment magnètic, Moment magnètic nuclear, Nature, Núclid màgic, Núvol d'electrons, Neutró, Niels Bohr, Nombre atòmic, Nombre màssic, Nucleó, Or, Otto Hahn, Parell de forces, Partícula α, Partícula β, Pierre Curie, Plom, Potencial de Woods–Saxon, Precessió de Larmor, Principi d'exclusió de Pauli, Principi d'incertesa de Heisenberg, Producte vectorial, Protó, Quantitat de moviment, Radi (geometria), Radiació electromagnètica, Radiació gamma, Radioactivitat, Ressonància magnètica nuclear, Tensió superficial, Urani, Vector (física), Vida mitjana, Werner Heisenberg, 1970. Ampliar l'índex (56 més) »
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Nou!!: Nucli atòmic і Antineutrí · Veure més »
Antoine Henri Becquerel
Antoine Henri Becquerel (París, 15 de desembre de 1852 - Le Croisic, 25 d'agost de 1908) fou un físic francès, descobridor de la radioactivitat i guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903.
Nou!!: Nucli atòmic і Antoine Henri Becquerel · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Nucli atòmic і Barió · Veure més »
Bismut
El bismut és l'element químic de símbol Bi i nombre atòmic 83.
Nou!!: Nucli atòmic і Bismut · Veure més »
Bor
El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.
Nou!!: Nucli atòmic і Bor · Veure més »
Camp elèctric
En física, el camp elèctric és el camp generat per un objecte carregat elèctricament, aquest camp genera una força que actua sobre d'altres objectes també carregats elèctricament.
Nou!!: Nucli atòmic і Camp elèctric · Veure més »
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Nou!!: Nucli atòmic і Camp magnètic · Veure més »
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Nou!!: Nucli atòmic і Carboni · Veure més »
Carl Friedrich von Weizsäcker
Carl Friedrich Freiherr von Weizsäcker (28 de juny de 1912, Kiel, Alemanya - 28 d'abril de 2007, Starnberg, Alemanya) va ser un físic i filòsof alemany.
Nou!!: Nucli atòmic і Carl Friedrich von Weizsäcker · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Nucli atòmic і Càrrega elèctrica · Veure més »
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Nou!!: Nucli atòmic і Càrrega elèctrica elemental · Veure més »
Condensació
Condensació de la humitat ambiental a la superfície de la garrafa per la diferència de temperatura entre l'interior i l'exterior. Condensació formada sobre l'ala d'un avió en una zona de baixa pressió La condensació és el canvi físic que fa una substància en passar de gas o vapor a líquid a una temperatura inferior a la d'ebullició.
Nou!!: Nucli atòmic і Condensació · Veure més »
Corrent elèctric
El corrent elèctric és el flux o moviment de càrregues elèctriques, normalment a través d'un cable o qualsevol altre material conductor.
Nou!!: Nucli atòmic і Corrent elèctric · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Nucli atòmic і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Nucli atòmic і David Gross · Veure més »
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Nucli atòmic і David Politzer · Veure més »
Defecte màssic
Nucli l'heli ^4 _2He format per 2 protons i 2 neutrons. El defecte màssic és la diferència entre la suma de les masses en repòs dels nucleons lliures i la massa en repòs d'un nucli atòmic constituït per aquests nucleons.
Nou!!: Nucli atòmic і Defecte màssic · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Nucli atòmic і Densitat · Veure més »
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Nou!!: Nucli atòmic і Desintegració α · Veure més »
Desintegració β
Diagrama de Feynman de la desintegració β-. En la figura, un dels tres quarks de l'esquerra (quark ''d'', en blau) emet un bosó W- i passa a ser un quark ''u''. El bosó emès (W-) es desintegra en un antineutrí i un electró.La desintegració β, decaïment β o emissió β és un procés pel qual un nucli atòmic es transforma en un altre nucli atòmic mitjançant l'emissió o la captura d'una partícula β (un electró o un positró) i l'emissió d'un antineutrí electrònic o un neutrí electrònic, per efecte de la interacció feble.
Nou!!: Nucli atòmic і Desintegració β · Veure més »
Dmitri Ivanenko
Dmitri Dmitrievich Ivanenko (Дмитро́ Дми́трович Іване́нко, Дми́трий Дми́триевич Иване́нко) (29 juliol 1904, Poltava, Imperi Rus, actualment Ucraïna – 30 desembre 1994, Moscou (Federació Russa), fou un físic teòric soviètic conegut per haver identificat el neutró com una partícula del nucli atòmic, haver proposat el primer model de capes del nucli atòmic, la interacció per intercanvi de partícules massives i haver predit la radiació sincrotró.
Nou!!: Nucli atòmic і Dmitri Ivanenko · Veure més »
El·lipsoide
El·lipsoide Un el·lipsoide és la superfície de segon grau de l'espai euclidià de tres dimensions.
Nou!!: Nucli atòmic і El·lipsoide · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Nucli atòmic і Electró · Veure més »
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Nou!!: Nucli atòmic і Electró-volt · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: Nucli atòmic і Element químic · Veure més »
Energia de lligadura
Fissió d'un nucli atòmic segons el model de la gota líquida. L'energia de lligadura és la quantitat d’energia necessària per separar una partícula d’un sistema de partícules o per dispersar totes les partícules del sistema.
Nou!!: Nucli atòmic і Energia de lligadura · Veure més »
Enrico Fermi
fou un físic italià, nacionalitzat posteriorment estatunidenc, guardonat l'any 1938 amb el Premi Nobel de Física i conegut pel desenvolupament del primer reactor nuclear i el desenvolupament de la teoria quàntica.
Nou!!: Nucli atòmic і Enrico Fermi · Veure més »
Equació de Schrödinger
Equació general de Schrödinger. En física, especialment en mecànica quàntica, lequació de Schrödinger és una equació que descriu com canvia al llarg del temps l'estat quàntic d'un sistema físic.
Nou!!: Nucli atòmic і Equació de Schrödinger · Veure més »
Ernest Marsden
Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.
Nou!!: Nucli atòmic і Ernest Marsden · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Nucli atòmic і Ernest Rutherford · Veure més »
Ernest Walton
fou un físic i professor universitari irlandès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Nou!!: Nucli atòmic і Ernest Walton · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Nucli atòmic і Espín · Veure més »
Espectre radioelèctric
FM L'espectre radioelèctric (radiofreqüència, ones de ràdio o RF) és el conjunt d'ones electromagnètiques amb freqüències compreses entre 3 Hz i 3.000 GHz.
Nou!!: Nucli atòmic і Espectre radioelèctric · Veure més »
Estabilitat del nucli atòmic
L'estabilitat d'un nucli atòmic és la tendència que aquest té a romandre sencer, sense "trencar-se", és a dir, la tendència que l'energia d'enllaç dels nucleons (neutrons i protons) que formen el nucli atòmic sigui prou estable perquè no produeixi la separació d'aquests (fissió nuclear).
Nou!!: Nucli atòmic і Estabilitat del nucli atòmic · Veure més »
Ettore Majorana
Ettore Majorana (Catània, 5 d'agost de 1906 - mort probablement el 27 de març de 1938) va ser un físic italià que treballà en les masses dels neutrins.
Nou!!: Nucli atòmic і Ettore Majorana · Veure més »
Eugene Paul Wigner
fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.
Nou!!: Nucli atòmic і Eugene Paul Wigner · Veure més »
Evaporació
Aerosol de gotes d'aigua microscòpiques suspeses en l'aire sobre un got de te calent després que el vapor s'hagi refredat prou i condensat. El vapor d'aigua és un gas invisible, però els núvols d'aigua condensada refracten i dispersen la llum del sol i per això són visibles. L'evaporació és la vaporització progressiva d'un líquid, a una temperatura inferior a la d'ebullició, o sigui, es pot produir a qualsevol temperatura.
Nou!!: Nucli atòmic і Evaporació · Veure més »
Experiment de Rutherford
Joseph J. Thomson les partícules α travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire. L'equip d'Ernest Rutherford comprovà que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també experiment de Geiger-Marsden o experiment de la làmina d'or, és el nom que reben un conjunt d'experiments realitzats pel físic alemany Hans Geiger (1882–1945) i el britànic Ernest Marsden (1889–1970), sota la direcció del britànic Ernest Rutherford (1871–1937), en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester, Regne Unit, entre 1908 i 1913.
Nou!!: Nucli atòmic і Experiment de Rutherford · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Nucli atòmic і Física nuclear · Veure més »
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Nou!!: Nucli atòmic і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Nucli atòmic і Ferro · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Nucli atòmic і Fissió nuclear · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Nucli atòmic і Força nuclear forta · Veure més »
Fosforescència
Pigments fosforescents en la foscor La fosforescència és el fenomen en el qual certes substàncies tenen la propietat d'absorbir energia i emmagatzemar-la, per emetre-la posteriorment en forma de llum.
Nou!!: Nucli atòmic і Fosforescència · Veure més »
Fotó
Sense descripció.
Nou!!: Nucli atòmic і Fotó · Veure més »
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Nucli atòmic і Frank Wilczek · Veure més »
Frédéric Joliot-Curie
Jean Frédéric Joliot-Curie (París, 1900 - íd. 1958) fou un físic, químic i professor universitari francès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Nucli atòmic і Frédéric Joliot-Curie · Veure més »
Friedrich Wilhelm Strassmann
Friedrich Wilhelm Strassmann, conegut com a Fritz Strassmann (22 de febrer de 1902, Boppard, Renània-Palatinat - 22 d'abril de 1980, Mainz, Magúncia) fou un químic alemany que, amb el físic Otto Hahn el 1938 realitzaren els experiments que permeteren interpretar correctament la fissió nuclear.
Nou!!: Nucli atòmic і Friedrich Wilhelm Strassmann · Veure més »
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Nou!!: Nucli atòmic і Fusió nuclear · Veure més »
George Gamow
George Gamow (4 de març de 1904 - Boulder, Colorado (EUA) 19 d'agost de 1968) nascut Heòrhi Antònovytx Hàmov (Гео́ргій Анто́нович Га́мов) o Gueorgui Antónovitx Gàmov (Гео́ргий Анто́нович Га́мов), va ser un físic i cosmòleg estatunidenc d'origen ucraïnès.
Nou!!: Nucli atòmic і George Gamow · Veure més »
Hans Geiger
Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembre de 1945), fou un físic alemany.
Nou!!: Nucli atòmic і Hans Geiger · Veure més »
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Nou!!: Nucli atòmic і Heli · Veure més »
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Nou!!: Nucli atòmic і Hidrogen · Veure més »
Imant
Un imant d'alnico Un imant és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic, o dit d'una altra manera, amb un moment magnètic significatiu, i per això tendeix a alinear-se amb altres imants (per exemple, amb el camp magnètic terrestre).
Nou!!: Nucli atòmic і Imant · Veure més »
Imperi Austrohongarès
LImperi Austrohongarès o simplement Àustria-Hongria (en alemany: Österreich-Ungarn, en hongarès: Osztrák-Magyar Monarchia) fou un estat dual existent a Europa entre els anys 1867 i 1918, fruit de la unió del Regne d'Hongria i l'Imperi d'Àustria amb l'Ausgleich o Compromís austrohongarès. Segons aquest acord, els dos estats passaven a formar una monarquia dual sota el domini de la dinastia dels Habsburg, que passaven a ser emperadors d'Àustria i reis d'Hongria.
Nou!!: Nucli atòmic і Imperi Austrohongarès · Veure més »
Irène Joliot-Curie
Irène Joliot-Curie (París, França, 12 de setembre de 1897 - 17 de març de 1956) fou una física i química francesa guardonada amb el Premi Nobel de Química l'any 1935.
Nou!!: Nucli atòmic і Irène Joliot-Curie · Veure més »
Isòtop
Els tres isòtops de l'hidrogen (tots amb 1 protó, Z.
Nou!!: Nucli atòmic і Isòtop · Veure més »
James Chadwick
Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.
Nou!!: Nucli atòmic і James Chadwick · Veure més »
Johannes Hans Jensen
Johannes Hans Daniel Jensen (Hamburg, Alemanya, 1907 - Heidelberg, 1973) fou un físic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Nou!!: Nucli atòmic і Johannes Hans Jensen · Veure més »
John Archibald Wheeler
John Archibald Wheeler (Jacksonville, Florida, 9 de juliol de 1911 - 13 d'abril de 2008) fou un físic teòric nord-americà. Es va doctorar a la Universitat Johns Hopkins.
Nou!!: Nucli atòmic і John Archibald Wheeler · Veure més »
John Douglas Cockcroft
''Sir'' John Douglas Cockcroft OM KCB CBE FRS (Todmorden, West Yorkshire, 1897 - Cambridge, 1967) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1951.
Nou!!: Nucli atòmic і John Douglas Cockcroft · Veure més »
Líquid
gota esfèrica de líquid minimitza l'àrea superficial, la qual cosa és el resultat natural de la tensió superficial en líquids. El líquid és un dels estats de la matèria més quotidians.
Nou!!: Nucli atòmic і Líquid · Veure més »
Lise Meitner
fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.
Nou!!: Nucli atòmic і Lise Meitner · Veure més »
Llei de Coulomb
La Llei de Coulomb és la llei fonamental de l'electroestàtica, va ser formulada per Charles-Augustin de Coulomb (1736 - 1806) a partir de les mesures que va fer el 1785 amb una balança de torsió de la força d'atracció i repulsió entre càrregues elèctriques.
Nou!!: Nucli atòmic і Llei de Coulomb · Veure més »
Maria Göppert-Mayer
Maria Göppert-Mayer (Katowice, 28 juny de 1906 – San Diego, 20 de febrer de 1972), també Maria Goeppert-Mayer, fou una física nord-americana, d'origen alemany, guardonada amb el Premi Nobel de Física l'any 1963.
Nou!!: Nucli atòmic і Maria Göppert-Mayer · Veure més »
Marie Curie
, més coneguda com a (Curie era el cognom del seu marit, Pierre Curie) o Madame Curie (Varsòvia, 7 de novembre de 1867 - París, 4 de juliol de 1934) va ser una física i química polonesa, pionera de l'estudi de les radiacions.
Nou!!: Nucli atòmic і Marie Curie · Veure més »
Matèria
La matèria és tot allò que té un lloc en l'espai, conté una certa quantitat d'energia, i està subjecte a canvis en el temps i a interaccions amb aparells de mesura.
Nou!!: Nucli atòmic і Matèria · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Nucli atòmic і Metre · Veure més »
Model atòmic de Bohr
Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és una teoria sobre la constitució dels àtoms, proposada pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.
Nou!!: Nucli atòmic і Model atòmic de Bohr · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Nucli atòmic і Molècula · Veure més »
Moment angular
Aquest giròscop queda en posició vertical mentre gira a causa del seu moment angular Relació entre els vectors força (F, en blau), parell (τ, en color lila), moment lineal (p, en color verd fort), i el ''moment angular'' (L, color verd clar) en un sistema de rotació El moment angular o moment cinètic és una magnitud física important en totes les teories físiques de la mecànica, des de la mecànica clàssica a la mecànica quàntica, passant per la mecànica relativista.
Nou!!: Nucli atòmic і Moment angular · Veure més »
Moment magnètic
En física, el moment magnètic o moment dipolar magnètic és una mesura de la força d'una font magnètica.
Nou!!: Nucli atòmic і Moment magnètic · Veure més »
Moment magnètic nuclear
Moment magnètic μM d'un corrent elèctric I al voltant d'un element superficial d'àrea dS en absència de camp magnètic extern i deriva del moment magnètic sota l'acció d'un camp magnètic extern. El moment magnètic nuclear és el moment magnètic d'un nucli atòmic i sorgeix del gir dels protons i neutrons.
Nou!!: Nucli atòmic і Moment magnètic nuclear · Veure més »
Nature
Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.
Nou!!: Nucli atòmic і Nature · Veure més »
Núclid màgic
Gràfic de la taula d'isòtops Un núclid màgic és un núclid amb un nombre de nucleons anomenat "màgic" perquè fa que el núclid sigui excepcionalment estable, molt més del que es podria esperar.
Nou!!: Nucli atòmic і Núclid màgic · Veure més »
Núvol d'electrons
Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.
Nou!!: Nucli atòmic і Núvol d'electrons · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Nucli atòmic і Neutró · Veure més »
Niels Bohr
fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.
Nou!!: Nucli atòmic і Niels Bohr · Veure més »
Nombre atòmic
Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, representat per Z, és el nombre de protons presents en el nucli atòmic.
Nou!!: Nucli atòmic і Nombre atòmic · Veure més »
Nombre màssic
El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.
Nou!!: Nucli atòmic і Nombre màssic · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Nucli atòmic і Nucleó · Veure més »
Or
Lor és l'element químic de símbol Au i nombre atòmic 79.
Nou!!: Nucli atòmic і Or · Veure més »
Otto Hahn
Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya, 1879 - Göttingen, 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.
Nou!!: Nucli atòmic і Otto Hahn · Veure més »
Parell de forces
Relacions entre els vectors radi (r), força (F) i parell de forces(τ), i alternativament, entre radi (r), quantitat de moviment (p) i moment angular (L). En física, un parell de forces, parell motor, moment d'una força o, simplement, moment, és una magnitud vectorial que ve donada pel producte vectorial entre una distància i una força.
Nou!!: Nucli atòmic і Parell de forces · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Nucli atòmic і Partícula α · Veure més »
Partícula β
Desintegració β Una partícula β és un electró o un positró que s'emet en un succés radioactiu a gran velocitat.
Nou!!: Nucli atòmic і Partícula β · Veure més »
Pierre Curie
fou un físic francès, pioner en l'estudi de la radioactivitat i descobridor de la piezoelectricitat, que fou guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1903, juntament amb la seva dona, Marie Curie, en reconeixement dels seus extraordinaris serveis realitzats conjuntament en les investigacions de la radiació descoberta per Henri Becquerel.
Nou!!: Nucli atòmic і Pierre Curie · Veure més »
Plom
El plom és l'element químic de símbol Pb i nombre atòmic 82.
Nou!!: Nucli atòmic і Plom · Veure més »
Potencial de Woods–Saxon
50.
Nou!!: Nucli atòmic і Potencial de Woods–Saxon · Veure més »
Precessió de Larmor
Il·lustració de la precessió dels espins nuclears per un camp magnètic extern En física, la precessió de Larmor (en referència a Joseph Larmor) és la precessió dels moments magnètics d'electrons, nuclis atòmics, i àtoms al voltant d'un camp magnètic extern.
Nou!!: Nucli atòmic і Precessió de Larmor · Veure més »
Principi d'exclusió de Pauli
nombres quàntics En mecànica quàntica, el principi d'exclusió de Pauli estableix que dues o més partícules idèntiques amb espins mig enters (és a dir, fermions) no poden ocupar el mateix estat quàntic dins d'un sistema quàntic simultàniament.
Nou!!: Nucli atòmic і Principi d'exclusió de Pauli · Veure més »
Principi d'incertesa de Heisenberg
Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o, més correctament, principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.
Nou!!: Nucli atòmic і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »
Producte vectorial
Il·lustració del producte vectorial i de la seva anticonmutativitat en un sistema de coordenades de mà dreta. En matemàtiques, el producte vectorial o producte extern és una operació entre dos vectors d'un espai euclidià tridimensional orientat que retorna un altre vector ortogonal als dos vectors originals.
Nou!!: Nucli atòmic і Producte vectorial · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Nucli atòmic і Protó · Veure més »
Quantitat de moviment
La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.
Nou!!: Nucli atòmic і Quantitat de moviment · Veure més »
Radi (geometria)
Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.
Nou!!: Nucli atòmic і Radi (geometria) · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Nucli atòmic і Radiació electromagnètica · Veure més »
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Nou!!: Nucli atòmic і Radiació gamma · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Nucli atòmic і Radioactivitat · Veure més »
Ressonància magnètica nuclear
Un espectròmetre de ressonància magnètica nuclear La ressonància magnètica nuclear (RMN, o en anglès NMR, de nuclear magnetic resonance) és un fenomen físic descrit originalment el 1946 per Felix Bloch i Edward Mills Purcell, que van guanyar el Premi Nobel de Física per aquest descobriment el 1952.
Nou!!: Nucli atòmic і Ressonància magnètica nuclear · Veure més »
Tensió superficial
sabaters, insectes que aprofiten la tensió superficial per desplaçar-se per damunt de l'aigua. La superfície de qualsevol líquid es comporta com si sobre aquesta existís una membrana de tensió.
Nou!!: Nucli atòmic і Tensió superficial · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Nucli atòmic і Urani · Veure més »
Vector (física)
En física un vector és un concepte matemàtic i un segment orientat que s'utilitza per descriure magnituds tals com velocitats, acceleracions o forces, en les quals és important considerar no només el valor sinó també la direcció i el sentit.
Nou!!: Nucli atòmic і Vector (física) · Veure més »
Vida mitjana
El temps de vida mitjà o vida mitjana d'una partícula a una mostra de partícules és el temps que transcorre entre un instant de temps de referència i l'instant de temps al qual ocorre la desaparició completa d'aquella partícula de la mostra.
Nou!!: Nucli atòmic і Vida mitjana · Veure més »
Werner Heisenberg
fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.
Nou!!: Nucli atòmic і Werner Heisenberg · Veure més »
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Nou!!: Nucli atòmic і 1970 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Anomaló, Nucli de l'atom, Nuclis atòmics, Superdeformació.
