Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Norma social

Índex Norma social

Donar la mà després d'un event esportiu és un exemple d'una norma social. Les normes socials són les creences sobre com els membres d'un grup social s'han de comportar en un context donat.

20 les relacions: Actitud, Anomia, Càstig, Cinèsica, Civilització, Comportament, Comunicació no verbal, Context, Contracultura, Creença, Exclusió social, Grup social, Identitat, Ideologia, Moral, Norma no escrita, Societat, Societat de classes, Sociologia, Tabú.

Actitud

L'actitud és l'estat de disposició corporal, nerviosa i mental d'un individu o d'un grup que exerceix un influx dinàmic o orientador sobre les respostes a les situacions en què es troba i els objectes i subjectes amb què es relaciona.

Nou!!: Norma social і Actitud · Veure més »

Anomia

Émile Durkheim L'anomia (del francès anomie, i aquest del grec ἀνομία, anomia, mot compost amb el prefix ἀ-, a-, 'absència de', i νόμος, nomos, 'llei, ordre, estructura') és un estat amb una confusió social sobre les lleis acceptades.

Nou!!: Norma social і Anomia · Veure més »

Càstig

Un càstig o castic, punició o puniment és la imposició d'un fet desagradable o la privació d'un privilegi en resposta a una conducta considerada moralment incorrecta.

Nou!!: Norma social і Càstig · Veure més »

Cinèsica

Il·lustració de ''L'expressió i les emocions en l'home i els animals,'' de Darwin, el primer estudi cinèsic o de llenguatge corporal. El llenguatge corporal o llenguatge del cos és el bescanvi d'informació no verbal mitjançant el cos.

Nou!!: Norma social і Cinèsica · Veure més »

Civilització

Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.

Nou!!: Norma social і Civilització · Veure més »

Comportament

Un comportament o conducta és una acció o reacció d'un subjecte davant l'entorn; el conjunt d'activitats que du a terme un animal per relacionar-se amb el medi ambient.

Nou!!: Norma social і Comportament · Veure més »

Comunicació no verbal

La comunicació no verbal és l'intercanvi d'informació a través de l'entorn físic, l'aparença física i la conducta no verbal.

Nou!!: Norma social і Comunicació no verbal · Veure més »

Context

El context són les circumstàncies i condicions que envolten un esdeveniment.

Nou!!: Norma social і Context · Veure més »

Contracultura

Instal·lació contracultural, anys 80 Contracultura és un moviment sociològic organitzat i visible l'acció i els valors del qual contrasten amb els d'una normativa establerta dins d'una societat.

Nou!!: Norma social і Contracultura · Veure més »

Creença

Una creença és un judici de valor, idea o generalització mental no lògica ni raonada que es percep com a realitat i que pot haver estat instal·lada per l'experiència d'alguna vivència o per aprenentatge, no sempre amb consciència d'haver-la adquirida.

Nou!!: Norma social і Creença · Veure més »

Exclusió social

Habitatge en un assentament marginat de Nuevo León, Mèxic. En ciències socials, la marginació o exclusió és una situació social de desavantatge econòmic, professional, polític o d'estatus social, produïda per la dificultat que una persona o grup té per integrar-se a alguns dels sistemes de funcionament social (integració social).

Nou!!: Norma social і Exclusió social · Veure més »

Grup social

Un grup social és un conjunt de persones que mantenen una relació social més o menys estable, amb punts d'unió entre ells i normes internes que estableixen diferents rols i conductes acceptables.

Nou!!: Norma social і Grup social · Veure més »

Identitat

En matemàtiques, la paraula identitat té diversos significats importants.

Nou!!: Norma social і Identitat · Veure més »

Ideologia

Ideologies enfrontades: Ronald Reagan dóna un discurs flanquejat per banderes davant del mur de Berlín, 1987. La porta de Brandenburg, al seu torn, ens recorda l'ús de l'art per justificar la construcció de l'estat, com en aquest cas Prússia-Alemanya Una ideologia és un conjunt d'idees sobre un sistema (econòmic, social, polític...) que pretén la seva conservació (ideologies conservadores), la seva transformació violenta o pacífica (en qualsevol cas, pot ser radical i ràpida -ideologies revolucionàries-, o incremental i lenta -ideologies reformistes-) o la restauració del sistema prèviament existent (ideologies reaccionàries).

Nou!!: Norma social і Ideologia · Veure més »

Moral

''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.

Nou!!: Norma social і Moral · Veure més »

Norma no escrita

Una norma no escrita és una restricció de conducta o al comportament imposada en una societat o a una organització, sense que aquesta sigui descrita oralment ni aparegui enlloc per escrit.

Nou!!: Norma social і Norma no escrita · Veure més »

Societat

Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.

Nou!!: Norma social і Societat · Veure més »

Societat de classes

Les classes socials són una forma d'estratificació social que es poden definir com a grups o conglomerats de persones que gaudeixen de les mateixes condicions de vida i estan situades en un mateix estrat social i/o socioeconòmic.

Nou!!: Norma social і Societat de classes · Veure més »

Sociologia

La sociologia és la ciència general de la societat i, per tant, la més fonamental de les ciències socials.

Nou!!: Norma social і Sociologia · Veure més »

Tabú

Un tabú (del tongalès o fijià tapu, 'sagrat' o 'prohibit', consagrat, inviolable, brut o maleït), designava el que els profans no poden tocar sense cometre un sacrilegi, cosa interdita per un caràcter sagrat o impur determinat per una tradició magicoreligiosa dels pobles d'Oceania) és la particular condició de les persones, dels llocs, dels objectes, dels temps vers els quals és necessari realitzar o evitar algunes determinades accions o actes, que en tots els altres casos serien prohibits o permesos. Aquest concepte va ser introduït a Europa el 1777 de la mà del capità James Cook, que havia trobat el terme a diferents illes del Pacífic (Tonga, Sandwich). La identificació de base que realitzem entre tabú i el sagrat és gràcies a les aportacions de W.Ellis el qual amb el seu treball Recerques Polinesies 1829 ens mostra que el tabú ens manifesta substancialment una connexió amb els déus. La primera i sistemàtica classificació de les diverses tipologies de tabú, recollint tots els possibles materials del folklore europeu, de les tradicions clàssiques antigues, dels costums de les poblacions d’Amèrica, de l’Àsia i de l’Àfrica, és una realització de l'etnòleg britànic James George Frazer en diverses obres seves, però especialment a El tabú i els perills de l'anima (1911) on ens posa en relleu els comportaments tabutitzants que fan referència als riscos de pèrdua i fuga de l'anima i d'exposició de la potència vital o d'altres potències en el cas dels sacerdots i dels mags. El tabú és per Frazer un mecanisme que sacralitza i defensa algunes persones, objectes o realitats, i per tant constitueix un aspecte negatiu de la màgia. Aquest aïllament de les persones i de les coses sota tabú provoca una ambivalència, que les converteix al mateix temps en sagrades i impures. A l'intern de l'escola sociològica francesa, que veu allò sagrat com una projecció del poder de la col·lectivitat, Marcel Mauss defineix tabú com a ritu negatiu, en contraposició als ritus positius com els sacrificis, la comunió, etc., defensant que la constricció i la prohibició són el signe distintiu de l'acció directa de la societat (Assaig de la teoria general de la màgia 1902-1903). En una direcció semblant trobem a Émile Durkheim que lliga tabú a prohibició i fixa el concepte que tabú està lligat al sagrat i que els éssers sagrats són per definició éssers segregats-separats del grup. Tot sistema de prohibicions té la seva base en la diferenciació i en l'antagonisme entre sagrat i profà, i serveix a limitar el perill de contagi que comporta allò sagrat (Les formes elementals de la vida religiosa 1912). És difícil de comprendre quin és el mecanisme que fa esclatar el tabú, que es dispara immediatament com una necessitat de separar el sagrat del profà, tenint sempre present que el concepte de "potència" és d'una amplitud superior a l'estricta religiositat, per poder intentar comprendre l'ambivalència d'impuresa i contaminació. El procés de tabuització al qual són sotmeses les dones en totes les societats com a conseqüència de les seves funcions fisiològiques (menstruacions, embarassos, parts, avortaments, alletament) que provoca que vinguin aïllades, evitades, però no estrictament pel seu contacte amb allò sagrat, sinó per considerar-les amb estret contacte amb el món de la "potència" sent el seu cos el lloc on arriba la vida procedent del més enllà. Aquest contacte les converteix en perilloses i al mateix temps impures per tot allò que és sagrat. El tabú fou un element central dins l'obra de Freud, que ens planteja el paral·lelisme entre els tabús ètnics i els tabús individuals neuròtics, presents a les neurosis obsessives (Tòtem i tabú 1913). La neurosi obsessiva, com el deliri de tocar, és determinat d'un fet fonamental que ha tingut lloc a la primera infància, el plaer de tocar que ha patit la repressió i la prohibició. Altres estudiosos han intentat repensar les concepcions sobre el tabú, per lligar-los als diversos contextos culturals. En aquest sentit Bronislaw Malinowski, des d'una concepció funcionalista de la cultura, ens parla dels tabús dinàmics que serien aquells connectats amb particulars condicions de risc, com per exemple, aquells que estan vinculats a les accions necessàries per obtenir o produir els béns necessaris per l'existència. Aquests tabús són especialment evidents dins el sistema d'intercanvis cerimonials del Kula (Els Argonautes del pacífic oriental, 1922) on les dones són obligades a particulars comportaments (plorar, no plorar, no tenir relacions sexuals, no sortir) per assegurar que el viatge en canoa dels seus homes arribarà a una fi positiva. Per designar termes considerata tabú (per la mateixa paraula, que pot contenir màgia, o pel concepte que desginen) s'usen eufemismes o paràfrasis per evitar-lo dins la conversa normal.

Nou!!: Norma social і Tabú · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »