Accés més ràpid que el navegador!
111 les relacions: Algorisme d'Euclides, Anàlisi matemàtica, Anell (matemàtiques), Anell íntegre, Anell euclidià, Anell factorial, Anell ordenat, Anell principal, Antiga Grècia, Antisimètric, Aritmètica, Índia, Àrea, Bhaskara II, Bit, Brahmagupta, Calculadora, Cardinalitat, Càlcul (matemàtiques), Càrrega elèctrica, Classe d'equivalència, Coeficient, Complement a dos, Complement a u, Conjectura de Goldbach, Conjunt numerable, Conjunt tancat, Cos (matemàtiques), Darrer teorema de Fermat, Diofant d'Alexandria, Divisió, Divisió euclidiana, Divisor de zero, Domini (matemàtiques), Element invers, Element neutre, Els nou capítols de les arts matemàtiques, Enter (tipus de dada), Equació, Equació de segon grau, Eric Temple Bell, Estructura algebraica, Europa, Expressió algebraica, Fita superior, Fracció, Funció bijectiva, Funció exhaustiva, Funció injectiva, Funció inversa, ..., Garrett Birkhoff, Grup abelià, Grup cíclic, Indeterminació (límit), Infinit, Isomorfisme, Límit, Leonardo de Pisa, Leonhard Euler, Liber Abaci, Llenguatge C, Major i menor (elements), Matemàtiques, Màquina de Turing, Màxim comú divisor, Mínim comú múltiple, Minorant, Minuend, Monoide, Multiplicació, Nicolas Chuquet, Nombre natural, Nombre negatiu, Nombre parell, Nombre primer, Nombre racional, Nombre senar, On-Line Encyclopedia of Integer Sequences, Operació matemàtica, Oposat (matemàtiques), Ordinador, Ordre total, Parell ordenat, Potenciació, Problema, Producte (matemàtiques), Propietat associativa, Propietat commutativa, Propietat distributiva, Quantitat, Relació d'equivalència, René Descartes, Residu (aritmètica), Resta, Saunders Mac Lane, Si i només si, Signe (matemàtiques), Sistema binari, Suïssa, Subtrahend, Suma, Suprem, Teorema fonamental de l'aritmètica, Teoria de nombres, Valor absolut, Xina, Zero, 1202, 1975, 600, 628. Ampliar l'índex (61 més) »
Algorisme d'Euclides
L'algorisme d'Euclides és un mètode eficaç per a calcular el màxim comú divisor (mcd) entre dos nombres enters.
Nou!!: Nombre enter і Algorisme d'Euclides · Veure més »
Anàlisi matemàtica
convergència, la teoria de la mesura, la geometria i la teoria de la probabilitat i l'estadística Lanàlisi matemàtica, o simplement anàlisi (del grec ανάλυσις análysis, 'solució', ἀναλύειν analýein, 'resoldre'), és la branca de les matemàtiques que té per objecte l'estudi de les relacions de dependència d'una variable respecte d'una altra, és a dir, de les funcions.
Nou!!: Nombre enter і Anàlisi matemàtica · Veure més »
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Nou!!: Nombre enter і Anell (matemàtiques) · Veure més »
Anell íntegre
En àlgebra abstracta, un anell íntegre, també anomenat domini íntegre, és un anell no trivial que no té divisors de zero, és a dir, on es compleix que si un producte és zero, per força un dels seus factors ha de ser zero.
Nou!!: Nombre enter і Anell íntegre · Veure més »
Anell euclidià
Juste de Gand, vers 1474) Un anell euclidià, en matemàtiques i més precisament en àlgebra, en la teoria dels anells, és un tipus particular d'anell commutatiu unitari íntegre.
Nou!!: Nombre enter і Anell euclidià · Veure més »
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Nou!!: Nombre enter і Anell factorial · Veure més »
Anell ordenat
En l'àlgebra abstracta, un anell ordenat és un anell commutatiu A amb un ordre total ≤ tal que.
Nou!!: Nombre enter і Anell ordenat · Veure més »
Anell principal
En àlgebra abstracta, un anell principal (també anomenat anell d'ideals principals o domini d'ideals principals) és un anell íntegre on tot ideal és principal, és a dir, es pot generar a partir d'un sol element.
Nou!!: Nombre enter і Anell principal · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Nombre enter і Antiga Grècia · Veure més »
Antisimètric
En matemàtiques l'adjectiu antisimètric s'utilitza en diversos sentits, la major part dels quals es refereix a un tipus especial de simetria que involucra un canvi de signe.
Nou!!: Nombre enter і Antisimètric · Veure més »
Aritmètica
Laritmètica (del grec αριθμός.
Nou!!: Nombre enter і Aritmètica · Veure més »
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Nou!!: Nombre enter і Índia · Veure més »
Àrea
quadrats. Làrea és una quantitat que expressa l'extensió d'una superfície o forma de dues dimensions al pla.
Nou!!: Nombre enter і Àrea · Veure més »
Bhaskara II
Bhaskara II, també conegut com a Bhaskaracharya (Bhaskara el professor), va ser un matemàtic indi, del.
Nou!!: Nombre enter і Bhaskara II · Veure més »
Bit
Un bit —simbolitzat habitualment com a b, de l'anglès, binary digit, "dígit binari"— és la unitat d'informació mínima utilitzada en Informàtica i en teoria de la informació.
Nou!!: Nombre enter і Bit · Veure més »
Brahmagupta
Brahmagupta (ब्रह्मगुप्त) (598-668) va ser un matemàtic i astrònom indi, del que va escriure dos importants treballs de matemàtiques i astronomia: el Brahma Sphuta Siddhanta, un tractat teòric escrit el 628, i el Khanda Khadyaka, un text d'orientació més pràctica.
Nou!!: Nombre enter і Brahmagupta · Veure més »
Calculadora
Calculadora de butxaca Una calculadora és una màquina que, per mitjans mecànics o electrònics, és capaç de realitzar una operació matemàtica.
Nou!!: Nombre enter і Calculadora · Veure més »
Cardinalitat
En matemàtiques, la cardinalitat d'un conjunt és una mesura del "nombre d'elements del conjunt".
Nou!!: Nombre enter і Cardinalitat · Veure més »
Càlcul (matemàtiques)
El càlcul, a les matemàtiques, n'és la part que estudia el conjunt d'operacions efectuades sobre quantitats.
Nou!!: Nombre enter і Càlcul (matemàtiques) · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Nombre enter і Càrrega elèctrica · Veure més »
Classe d'equivalència
Tota relació d'equivalència ∼ definida en un cert conjunt A ens permet dividir aquest conjunt en subconjunts disjunts, on cada subconjunt està format per tots els elements relacionats entre ells.
Nou!!: Nombre enter і Classe d'equivalència · Veure més »
Coeficient
En matemàtiques, un coeficient és un factor constant que multiplica determinat objecte.
Nou!!: Nombre enter і Coeficient · Veure més »
Complement a dos
El complement a dos és una operació matemàtica per a nombres binaris.
Nou!!: Nombre enter і Complement a dos · Veure més »
Complement a u
El complement a u d'un nombre binari N s'obté al canviar cada un dels seus elements pel seu complementari, és a dir, canviar els uns per zeros i els zeros per uns.
Nou!!: Nombre enter і Complement a u · Veure més »
Conjectura de Goldbach
Euler, datada del 7 de juny de 1742. La conjectura de Goldbach afirma que Malgrat la seva aparent senzillesa, és un dels problemes matemàtics més antics sense demostrar pertanyent a la teoria dels nombres, i forma part dels problemes de Hilbert.
Nou!!: Nombre enter і Conjectura de Goldbach · Veure més »
Conjunt numerable
En matemàtiques, un conjunt és numerable quan els seus elements poden posar-se en correspondència un a un amb un subconjunt del conjunt dels nombres naturals.
Nou!!: Nombre enter і Conjunt numerable · Veure més »
Conjunt tancat
En topologia i altres branques de la matemàtica, un conjunt tancat és un conjunt el complementari del qual és un obert.
Nou!!: Nombre enter і Conjunt tancat · Veure més »
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Nou!!: Nombre enter і Cos (matemàtiques) · Veure més »
Darrer teorema de Fermat
El darrer teorema de Fermat, conegut actualment també com teorema de Wiles-Fermat, afirma que l'equació diofàntica no té cap solució entera per a n > 2 i essent x, y i z diferents de zero.
Nou!!: Nombre enter і Darrer teorema de Fermat · Veure més »
Diofant d'Alexandria
Diofant d'Alexandria (Diophantus, Διόφαντος) fou un matemàtic grec.
Nou!!: Nombre enter і Diofant d'Alexandria · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: Nombre enter і Divisió · Veure més »
Divisió euclidiana
17 es divideix en 3 grups de 5, amb 2 com a romanent. Aquí, el dividend és 17, el divisor és 5, el quocient és 3, i el residu és 2 (que és estrictament més petit que el divisor 5), o més simbòlicament, 17.
Nou!!: Nombre enter і Divisió euclidiana · Veure més »
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Nou!!: Nombre enter і Divisor de zero · Veure més »
Domini (matemàtiques)
En matemàtiques, el domini d'una funció matemàtica \,f: X \to Y és el conjunt dels valors de \,X pels quals la funció està definida.
Nou!!: Nombre enter і Domini (matemàtiques) · Veure més »
Element invers
En matemàtiques, l'invers (també anomenat simètric) d'un element x dins d'un conjunt proveït d'una llei de composició interna amb element neutre (A, *), és un element y de A tal que, on e és l'element neutre de l'operació * en A. Diem aleshores que x és un element invertible.
Nou!!: Nombre enter і Element invers · Veure més »
Element neutre
L'element neutre, d'una operació, en un conjunt C, és un element e \in C que operat amb qualsevol altre element a de C, no l'altera, és a dir: a * e.
Nou!!: Nombre enter і Element neutre · Veure més »
Els nou capítols de les arts matemàtiques
Una pàgina dels ''Nou Capítols'' Els nou capítols de les arts matemàtiques, (en xinès: 九章算术, Jiu Zhang Suan Shu), és un manual pràctic de matemàtiques escrit probablement entre els segles II i I aC.
Nou!!: Nombre enter і Els nou capítols de les arts matemàtiques · Veure més »
Enter (tipus de dada)
Un tipus de dada enter en informàtica és un tipus de dada que pot representar un subconjunt finit dels nombres enters.
Nou!!: Nombre enter і Enter (tipus de dada) · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: Nombre enter і Equació · Veure més »
Equació de segon grau
Equació quadràtica. 293x293px Una equació de segon grau, anomenada també equació quadràtica, és una equació polinòmica on el grau més alt dels diversos monomis que la integren és 2.
Nou!!: Nombre enter і Equació de segon grau · Veure més »
Eric Temple Bell
va ser un escriptor i matemàtic escocès.
Nou!!: Nombre enter і Eric Temple Bell · Veure més »
Estructura algebraica
Una estructura algebraica és un conjunt d'elements amb unes propietats operacionals determinades.
Nou!!: Nombre enter і Estructura algebraica · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Nombre enter і Europa · Veure més »
Expressió algebraica
Una expressió algebraica és un conjunt de lletres i nombres relacionats per signes d'operacions aritmètiques.
Nou!!: Nombre enter і Expressió algebraica · Veure més »
Fita superior
En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, una fita superior o majorant d'un conjunt és un element més gran o igual que qualsevol element de.
Nou!!: Nombre enter і Fita superior · Veure més »
Fracció
Cinc vuitens de pastís de poma Una fracció (o fraccionari) (del llatí fractus, 'trencat') representa una part d'un tot o, d'una manera més general, qualsevol nombre de parts iguals.
Nou!!: Nombre enter і Fracció · Veure més »
Funció bijectiva
Una funció bijectiva. En matemàtiques, una funció o aplicació bijectiva també anomenada simplement una bijecció és una funció f d'un conjunt X a un conjunt Y (f:X → Y) amb la propietat que per a cada y de Y hi ha exactament un x de X tal que f(x).
Nou!!: Nombre enter і Funció bijectiva · Veure més »
Funció exhaustiva
Una funció exhaustiva. Una altra funció exhaustiva. Una funció que '''no és''' exhaustiva. Composició exhaustiva: la primera funció no cal que sigui exhaustiva. En matemàtiques, es diu que una funció f entre dos conjunts és exhaustiva (també dita epijectiva, suprajectiva o surjectiva) quan tot element del conjunt d'arribada és imatge d'almenys un element del domini.
Nou!!: Nombre enter і Funció exhaustiva · Veure més »
Funció injectiva
Exemple de funció injectiva. Exemple de funció no injectiva, l'element ''C'' de la imatge té dues antiimatges (3 i 4). En matemàtiques es diu que una funció és injectiva quan cada imatge de la funció (cada element del conjunt recorregut) es correspon a una antiimatge diferent del conjunt de sortida (el domini).
Nou!!: Nombre enter і Funció injectiva · Veure més »
Funció inversa
Una funció ƒ i la seva inversa ƒ–1. Com que ƒ fa correspondre a 3 l'element "a", la inversa ƒ–1 fa correspondre l'element ''a'' a 3. En matemàtiques, si ƒ és una funció de A a B llavors la funció inversa de ƒ, anomenada com a ƒ−1, és una funció en la direcció contrària, de B a A, amb la propietat de què la seva (composició) amb la funció original retorna cada element a si mateix.
Nou!!: Nombre enter і Funció inversa · Veure més »
Garrett Birkhoff
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Nombre enter і Garrett Birkhoff · Veure més »
Grup abelià
Grup abelià (2,2) En una estructura algebraica sobre un conjunt A, en la qual hem definit una operació o llei de composició interna binària " \circ ", diem que presenta estructura (A, \circ) de grup abelià o grup commutatiu respecte a l'operació \circ si...
Nou!!: Nombre enter і Grup abelià · Veure més »
Grup cíclic
Un grup és cíclic pot ser generat per algun element.
Nou!!: Nombre enter і Grup cíclic · Veure més »
Indeterminació (límit)
En càlcul, indeterminació o límit indeterminat és una expressió que s'utilitza a l'hora d'avaluar un límit quan no es pot saber a priori quin serà el resultat d'aquest.
Nou!!: Nombre enter і Indeterminació (límit) · Veure més »
Infinit
El símbol ∞ en diferents tipografies. El concepte d'infinit apareix en diverses branques de la filosofia, la matemàtica i l'astronomia, en referència a una quantitat sense límit o final, contraposat al concepte de finitud.
Nou!!: Nombre enter і Infinit · Veure més »
Isomorfisme
En matemàtiques, un isomorfisme és un morfisme que admet un invers, que és també un morfisme.
Nou!!: Nombre enter і Isomorfisme · Veure més »
Límit
En matemàtiques, la noció de límit és força intuïtiva, malgrat la seva formulació abstracta.
Nou!!: Nombre enter і Límit · Veure més »
Leonardo de Pisa
Leonardo de Pisa (1175 – c. 1250), també conegut com a Leonardo Pisano, Leonardo Bonacci, Leonardo Fibonacci o, de forma més comuna, simplement Fibonacci, va ser un matemàtic italià, potser un dels matemàtics amb més talent de l'edat mitjana.
Nou!!: Nombre enter і Leonardo de Pisa · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: Nombre enter і Leonhard Euler · Veure més »
Liber Abaci
Una pàgina del ''Liber Abaci'' de la Biblioteca Nazionale di Firenze Liber abaci (1202) és un llibre històric sobre aritmètica escrit per Leonardo de Pisa, més conegut com a Fibonacci.
Nou!!: Nombre enter і Liber Abaci · Veure més »
Llenguatge C
El llenguatge de programació C, llenguatge C o llenguatge de programació de sistemes, va ser creat per Dennis Ritchie i Ken Thompson als Laboratoris Bell d'AT&T, a principis de la dècada dels 70.
Nou!!: Nombre enter і Llenguatge C · Veure més »
Major i menor (elements)
En matemàtiques, i particularment en teoria de l'ordre, lelement major d'un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat és un element de S que és major o igual que qualsevol altre element de S. L'element menor de S es defineix dualment i correspon a un element de S que és menor o igual que qualsevol altre element de S. Formalment, donat un Poset (P, ≤) i un subconjunt S ⊆ P, llavors.
Nou!!: Nombre enter і Major i menor (elements) · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: Nombre enter і Matemàtiques · Veure més »
Màquina de Turing
Fotografia d'Alan Turing (1930) La màquina de Turing és un model computacional introduït per Alan Turing en el treball "On computable numbers, with an application to the Entscheidungsproblem", publicat per la Societat Matemàtica de Londres, en el qual s'estudiava la qüestió plantejada per David Hilbert sobre si les matemàtiques són decidibles, és a dir, si hi ha un mètode definit que pugui aplicar-se a qualsevol sentència matemàtica i que resolgui si és certa o no.
Nou!!: Nombre enter і Màquina de Turing · Veure més »
Màxim comú divisor
El màxim comú divisor (mcd) de dos o més nombres enters és, a excepció del signe, el major divisor possible de tots ells.
Nou!!: Nombre enter і Màxim comú divisor · Veure més »
Mínim comú múltiple
El mínim comú múltiple (m.c.m.) de dos o més nombres enters positius és el menor nombre enter positiu que és múltiple de tots ells.
Nou!!: Nombre enter і Mínim comú múltiple · Veure més »
Minorant
En matemàtiques, particularment en teoria de l'ordre i de conjunts, el minorant o cota inferior d'un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat P és un element de P menor o igual que qualsevol element de S. Entre tots els minorants o cotes inferiors del conjunt P, s'anomena ínfim de S a la major d'aquestes cotes inferiors.
Nou!!: Nombre enter і Minorant · Veure més »
Minuend
El nombre de fruites és el minuend i les eliminades es el substrahend El minuend, en una resta, és la quantitat a la qual ha de treure's (o restar) una altra, que s'anomena subtrahend.
Nou!!: Nombre enter і Minuend · Veure més »
Monoide
En matemàtiques, un monoide és una estructura algebraica consistent en un conjunt dotat d'una llei de composició interna associativa i d'un element neutre.
Nou!!: Nombre enter і Monoide · Veure més »
Multiplicació
Propietat commutativa: 3 × 4.
Nou!!: Nombre enter і Multiplicació · Veure més »
Nicolas Chuquet
Nicolas Chuquet va ser un matemàtic francès del, autor de la primera aritmètica "moderna".
Nou!!: Nombre enter і Nicolas Chuquet · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: Nombre enter і Nombre natural · Veure més »
Nombre negatiu
Un nombre negatiu és un nombre que està per sota de 0, és a dir, que és menor que zero.
Nou!!: Nombre enter і Nombre negatiu · Veure més »
Nombre parell
275x275px Un nombre parell és un nombre enter múltiple de 2, és a dir, un nombre enter, m, és nombre parell si i només si existeix un altre nombre enter, n, tal que: A la pràctica això vol dir que és parell tot nombre enter que acabi en els nombres 2, 4, 6, 8 i 0 (en base 10).
Nou!!: Nombre enter і Nombre parell · Veure més »
Nombre primer
Un nombre primer és un nombre enter superior a 1 que admet exactament dos divisors: 1 i ell mateix.
Nou!!: Nombre enter і Nombre primer · Veure més »
Nombre racional
S'anomena nombre racional a tot aquell nombre que pot ser expressat com a resultat de la divisió de dos nombres enters, amb el divisor diferent de 0.
Nou!!: Nombre enter і Nombre racional · Veure més »
Nombre senar
Els nombres senars, imparells o escarsers són aquells nombres enters que no són parells i per tant no són múltiples de 2.
Nou!!: Nombre enter і Nombre senar · Veure més »
On-Line Encyclopedia of Integer Sequences
La On-Line Encyclopedia of Integer Sequences (OEIS), (Enciclopèdia on-line de seqüències d'enters) també coneguda simplement com a Sloane's, és una base de dades online de seqüències d'enters creada i mantinguda per N. J. A. Sloane, un investigador d'AT&T Labs.
Nou!!: Nombre enter і On-Line Encyclopedia of Integer Sequences · Veure més »
Operació matemàtica
En el seu significat més simple en matemàtiques i lògica, una operació és una acció o procediment que produeix un valor nou a partir d'un o més valors d'entrada.
Nou!!: Nombre enter і Operació matemàtica · Veure més »
Oposat (matemàtiques)
En matemàtiques, l'element oposat o l'element invers de l'addició, d'un nombre n és el nombre que, quan se suma a n, dona zero.
Nou!!: Nombre enter і Oposat (matemàtiques) · Veure més »
Ordinador
Teclat Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil.
Nou!!: Nombre enter і Ordinador · Veure més »
Ordre total
En matemàtiques, un ordre lineal, ordre total, ordre simple o també ordenació és una relació binària (que en aquest article denotarem mitjançant per l'infix ≤) en un conjunt X. Aquesta relació és transitiva, antisimètrica i total.
Nou!!: Nombre enter і Ordre total · Veure més »
Parell ordenat
Exemples de vuit punts localitzats en el pla cartesià mitjançant parells ordenats Un parell ordenat és un conjunt de dos elements amb un ordre fixat.
Nou!!: Nombre enter і Parell ordenat · Veure més »
Potenciació
base 2 (blau) i base ½ (cian). Cada corba passa pel punt (0,1) perquè qualsevol nombre diferent de zero elevat a zero és u. En ''x''.
Nou!!: Nombre enter і Potenciació · Veure més »
Problema
Un problema significa una qüestió, dificultat, a resoldre, a aclarir.
Nou!!: Nombre enter і Problema · Veure més »
Producte (matemàtiques)
En matemàtiques, el producte de nombres enters, reals o complexos és el resultat de la seva multiplicació o bé l'expressió que indica els factors que s'han de multiplicar.
Nou!!: Nombre enter і Producte (matemàtiques) · Veure més »
Propietat associativa
En matemàtiques, l'associativitat o propietat associativa és una propietat que pot tenir una operació binària.
Nou!!: Nombre enter і Propietat associativa · Veure més »
Propietat commutativa
Exemple que mostra la commutativitat de la suma: 3 + 2.
Nou!!: Nombre enter і Propietat commutativa · Veure més »
Propietat distributiva
En matemàtiques, es diu que un operador \circ té la propietat distributiva sobre un operador \star, o que \circ és distributiu respecte de \star en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats següents.
Nou!!: Nombre enter і Propietat distributiva · Veure més »
Quantitat
La quantitat és el que resulta d'una mesura (d'una magnitud) i s'expressa amb nombres.
Nou!!: Nombre enter і Quantitat · Veure més »
Relació d'equivalència
Sigui A\, un conjunt qualsevol, una relació en A\, és un criteri que ens permet dir si dos elements qualsevol de A\,, satisfan la relació o no.
Nou!!: Nombre enter і Relació d'equivalència · Veure més »
René Descartes
René Descartes (Renatus Cartesius en llatí) (Le Haye, França, 31 de març de 1596 - Estocolm, Suècia, 11 de febrer de 1650), va ser un important filòsof racionalista francès del, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència.
Nou!!: Nombre enter і René Descartes · Veure més »
Residu (aritmètica)
El residu és, en la divisió de dos nombres enters, la diferència entre el dividend i el producte del divisor pel quocient enter.
Nou!!: Nombre enter і Residu (aritmètica) · Veure més »
Resta
"5 - 2.
Nou!!: Nombre enter і Resta · Veure més »
Saunders Mac Lane
va ser un matemàtic estatunidenc.
Nou!!: Nombre enter і Saunders Mac Lane · Veure més »
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Nou!!: Nombre enter і Si i només si · Veure més »
Signe (matemàtiques)
El signe és el que defineix la propietat de ser, en principi un nombre, a les matemàtiques, positiu o negatiu.
Nou!!: Nombre enter і Signe (matemàtiques) · Veure més »
Sistema binari
El sistema binari és un sistema de numeració en el qual tots els nombres es representen utilitzant com a base dues xifres: zero i un (0 i 1).
Nou!!: Nombre enter і Sistema binari · Veure més »
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Nou!!: Nombre enter і Suïssa · Veure més »
Subtrahend
El nombre de fruites total és el minuend i les eliminades és el subtrahendEl subtrahend, en una resta, és el segon dels dos nombres que intervenen i és la quantitat que ha de restar-se a l'altre.
Nou!!: Nombre enter і Subtrahend · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: Nombre enter і Suma · Veure més »
Suprem
Un conjunt ''A'' de nombres reals (representats per cercles blaus), un conjunt de cotes superiors de '' A '' (cercles vermells), i el mínim de les fites superiors, el suprem de '' A '' (diamant vermell). En matemàtiques, donat un subconjunt S d'un conjunt parcialment ordenat (P, \sup (A \cup B).
Nou!!: Nombre enter і Suprem · Veure més »
Teorema fonamental de l'aritmètica
El teorema fonamental de l'aritmètica afirma que Aquesta expressió d'un enter com a producte de nombres primers s'anomena factorització.
Nou!!: Nombre enter і Teorema fonamental de l'aritmètica · Veure més »
Teoria de nombres
Bachet de Méziriac, edició amb comentaris de Pierre de Fermat publicada el 1670. La teoria de nombres és la branca de les matemàtiques pures que estudia les propietats dels nombres enters i conté una quantitat considerable de problemes que són «fàcils d'entendre per als no matemàtics», però més en general, estudia les propietats dels elements de dominis enters (anells commutatius amb element unitari i element neutre), així com diversos problemes derivats del seu estudi.
Nou!!: Nombre enter і Teoria de nombres · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: Nombre enter і Valor absolut · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Nombre enter і Xina · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: Nombre enter і Zero · Veure més »
1202
El 1202 (MCCII) fou un any comú del començat en dimarts segons el calendari gregorià.
Nou!!: Nombre enter і 1202 · Veure més »
1975
1975 (MCMLXXV) fou un any normal del calendari gregorià començat en dimecres.
Nou!!: Nombre enter і 1975 · Veure més »
600
Sense descripció.
Nou!!: Nombre enter і 600 · Veure més »
628
Sense descripció.
Nou!!: Nombre enter і 628 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Enter relatiu, Nombre Enter, Nombre enter relatiu, Nombres enters, Nombres sencers, Número enter, Número sencer, Números enters, Sencer, Sencers, .
