Accés més ràpid que el navegador!
56 les relacions: Antineutrí, Antiquark s, Barió, Bellesa (física), Bosó de gauge, Bosons W i Z, Càrrega elèctrica, Conjugació de càrrega, Electró, Encant (física), Energia cinètica, Energia potencial, Enllaç químic, Espín, Espectroscòpia, Estat quàntic, Estranyesa (física), Física de partícules, Fórmula de Gell-Mann-Nishijima, Força nuclear feble, Hamiltonià, Hiperó, Hipercàrrega, Hipercàrrega feble, Isoespín, Isoespín feble, Leptó, Llei de conservació, Massa, Mecànica quàntica, Model estàndard de física de partícules, Molècula, Neutrí, Neutró, Nombre bariònic, Nombre enter, Nombre leptònic, Nombre quàntic azimutal, Nombre quàntic d'espín, Nombre quàntic magnètic, Nombre quàntic principal, Nucli atòmic, Orbital atòmic, Paritat (física), Partícula subatòmica, Protó, Quark, Quark b, Quark c, Quark s, ..., Quark t, Química, Sabor (física), Simetria, Teorema de Noether, Veritat (física). Ampliar l'índex (6 més) »
Antineutrí
L'antineutrí és l'antipartícula del neutrí.
Nou!!: Nombre quàntic і Antineutrí · Veure més »
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Nou!!: Nombre quàntic і Antiquark s · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Nombre quàntic і Barió · Veure més »
Bellesa (física)
En física de partícules, la bellesa (símbol B′), és un nombre quàntic de sabor que reflecteix la diferència entre el nombre d'antiquarks fons (nb) i el nombre de quarks fons (n_) presents en una partícula: Per convenció els quarks fons tenen bellesa −1 mentre que els antiquarks fons tenen bellesa +1, de forma que el signe del nombre quàntic de sabor sigui el mateix que el signe de la càrrega elèctrica (Q) del quark (Q.
Nou!!: Nombre quàntic і Bellesa (física) · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Nombre quàntic і Bosó de gauge · Veure més »
Bosons W i Z
En física, els bosons W i Z són partícules elementals que produeixen la interacció de la força nuclear feble.
Nou!!: Nombre quàntic і Bosons W i Z · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Nombre quàntic і Càrrega elèctrica · Veure més »
Conjugació de càrrega
En física de partícules, la conjugació de càrrega és una operació que canvia una partícula per la seva antipartícula, és a dir canvia el signe de totes les seves càrregues quàntiques (tots els nombres quàntics additius)ː càrrega elèctrica, nombre bariònic i nombre leptònic, i les càrregues de sabor (isoespín, estranyesa, encant, bellesa i veritat), sense afectar la seva massa, espín o moment lineal.
Nou!!: Nombre quàntic і Conjugació de càrrega · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Nombre quàntic і Electró · Veure més »
Encant (física)
En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.
Nou!!: Nombre quàntic і Encant (física) · Veure més »
Energia cinètica
L'energia cinètica (de símbol Ec, K o T) és l'energia que conté un cos pel fet d'estar en moviment.
Nou!!: Nombre quàntic і Energia cinètica · Veure més »
Energia potencial
En física, l'energia potencial és l'energia que un objecte posseeix a causa de la seva posició en un camp de forces o que un sistema té a causa de la configuració de les seves parts.
Nou!!: Nombre quàntic і Energia potencial · Veure més »
Enllaç químic
Lenllaç químic és el fenomen fisicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.
Nou!!: Nombre quàntic і Enllaç químic · Veure més »
Espín
En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.
Nou!!: Nombre quàntic і Espín · Veure més »
Espectroscòpia
prisma. L'espectroscòpia és una tècnica analítica experimental, molt usada en química i en física.
Nou!!: Nombre quàntic і Espectroscòpia · Veure més »
Estat quàntic
Lestat quàntic és la descripció de l'estat físic d'un sistema quàntic.
Nou!!: Nombre quàntic і Estat quàntic · Veure més »
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Nou!!: Nombre quàntic і Estranyesa (física) · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Nombre quàntic і Física de partícules · Veure més »
Fórmula de Gell-Mann-Nishijima
La fórmula de Gell-Mann–Nishijima (també coneguda com a fórmula GMN) relaciona el nombre bariònic B, l'estranyesa S, i l'isoespín I₃ amb la càrrega elèctrica Q dels hadrons.
Nou!!: Nombre quàntic і Fórmula de Gell-Mann-Nishijima · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Nombre quàntic і Força nuclear feble · Veure més »
Hamiltonià
En mecànica quàntica, el hamiltonià (H) és una funció utilitzada per expressar l'observable de l'energia total d'un sistema i, en general, l'estat d'un sistema físic, en funció de les variables de posició i moment.
Nou!!: Nombre quàntic і Hamiltonià · Veure més »
Hiperó
En física de partícules, els hiperons són barions, com els protons i neutrons, però molt més pesants.
Nou!!: Nombre quàntic і Hiperó · Veure més »
Hipercàrrega
En física de partícules, la hipercàrrega Y (terme provinent de 'càrrega' + 'hiperons') d'una partícula és un nombre quàntic que combina els nombres quàntics d'isoespín i de sabor en un sol operador de càrrega.
Nou!!: Nombre quàntic і Hipercàrrega · Veure més »
Hipercàrrega feble
En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).
Nou!!: Nombre quàntic і Hipercàrrega feble · Veure més »
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Nou!!: Nombre quàntic і Isoespín · Veure més »
Isoespín feble
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.
Nou!!: Nombre quàntic і Isoespín feble · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Nombre quàntic і Leptó · Veure més »
Llei de conservació
En física, una llei de conservació o principi de conservació afirma que una propietat mesurable determinada d'un sistema físic aïllat no canvia a mesura que el sistema evoluciona en el temps.
Nou!!: Nombre quàntic і Llei de conservació · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Nombre quàntic і Massa · Veure més »
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Nou!!: Nombre quàntic і Mecànica quàntica · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Nombre quàntic і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Molècula
Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).
Nou!!: Nombre quàntic і Molècula · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Nombre quàntic і Neutrí · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Nombre quàntic і Neutró · Veure més »
Nombre bariònic
En física de partícules, el nombre bariònic és un nombre quàntic.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre bariònic · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre enter · Veure més »
Nombre leptònic
En física d'altes energies, el nombre leptònic és el nombre de leptons menys el nombre de antileptons.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre leptònic · Veure més »
Nombre quàntic azimutal
orbitals atòmics per un àtom d'hidrogen. El nombre quàntic principal (''n'') es pot veure a l'esquerra de cada fila i el nombre quàntic azimutal (''ℓ'') es denota per amb una lletra que es pot veure a dalt de cada columna. El nombre quàntic azimutal és el nombre quàntic d'un orbital atòmic.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre quàntic azimutal · Veure més »
Nombre quàntic d'espín
En física atòmica, el nombre quàntic d'espín (amb símbol) és el nombre quàntic que descriu el moment angular intrínsec (o moment angular d'espín o espín) d'una partícula donada.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre quàntic d'espín · Veure més »
Nombre quàntic magnètic
El nombre quàntic magnètic (símbol ml), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre quàntic magnètic · Veure més »
Nombre quàntic principal
En mecànica quàntica, el nombre quàntic principal (amb símbol n), és un dels quatre nombres quàntics necessaris per a descriure l'estat de cada electró d'un àtom.
Nou!!: Nombre quàntic і Nombre quàntic principal · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Nombre quàntic і Nucli atòmic · Veure més »
Orbital atòmic
Representació dels orbitals 1''s,'' 2''s'' i 3''s'' en funció del radi en una dimensió (a baix) i en dues dimensions (a dalt). Un orbital atòmic és cadascuna de les funcions d'ona, solució de l’equació de Schrödinger, que descriuen l’estat estacionari d’un electró que forma part d’un àtom.
Nou!!: Nombre quàntic і Orbital atòmic · Veure més »
Paritat (física)
En física, una transformació de la paritat (també anomenada inversió de la paritat) és el canvi simultani en el signe de tota coordenada espacial: Una representació d'una matriu 3×3 de P podria tenir un determinant igual a -1, i per tant no pot reduir a una rotació.
Nou!!: Nombre quàntic і Paritat (física) · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Nombre quàntic і Partícula subatòmica · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Nombre quàntic і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Nombre quàntic і Quark · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Nombre quàntic і Quark b · Veure més »
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Nou!!: Nombre quàntic і Quark c · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Nombre quàntic і Quark s · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Nombre quàntic і Quark t · Veure més »
Química
La química és la ciència que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.
Nou!!: Nombre quàntic і Química · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Nombre quàntic і Sabor (física) · Veure més »
Simetria
''L'home de Vitruvi'', de Leonardo da Vinci (''ca''. 1487), és una representació freqüent de la simetria del cos humà, i per extensió del món natural. El concepte de simetria (del grec συμμετρεῖν, mesurar conjuntament) és un terme molt usat en les diferents branques de les ciències.
Nou!!: Nombre quàntic і Simetria · Veure més »
Teorema de Noether
El teorema de Noether, o el primer teorema de Noether,Això de vegades es coneix com el primer teorema de Noether.
Nou!!: Nombre quàntic і Teorema de Noether · Veure més »
Veritat (física)
En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).
Nou!!: Nombre quàntic і Veritat (física) · Veure més »
