Accés més ràpid que el navegador!
50 les relacions: Albert Einstein, Amedeo Avogadro, Calcita, Carboni 12, Càrrega elèctrica, Càrrega elèctrica elemental, Conferència General de Pesos i Mesures, Constant d'estructura fina, Constant de Boltzmann, Constant de Faraday, Constant de Loschmidt, Constant de Planck, Constant de Rydberg, Constant dels gasos, Cristal·lografia de raigs X, Densitat, Electromagnetisme, Equació química, Ernest Rutherford, Espectrometria de masses, Experiment de Millikan, Ferro, Gram, Interferometria, Jean Baptiste Perrin, Johann Josef Loschmidt, Massa, Massa atòmica, Massa molar, Mecànica estadística, Mol, Moviment brownià, Partícula α, Quantitat de substància, Quilogram, Radi (element), Radiació X, Robert Andrews Millikan, Semiconductor, Silici, Silici monocristal·lí, Sistema Internacional d'Unitats, Teoria cinètica molecular, Termodinàmica, Urani, Velocitat de la llum, Versalles, William Henry Bragg, William Lawrence Bragg, Xarxa de Bravais.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Albert Einstein · Veure més »
Amedeo Avogadro
''Mémoire'' Lorenzo Romano Amedeo Carlo Avogadro, (Torí, 9 de juny o 6 d'agost de 1776 - Torí, 9 de juliol de 1856) fou un científic italià, i comte de Quaregna e Cerreto.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Amedeo Avogadro · Veure més »
Calcita
La calcita és un mineral de la classe dels carbonats que pertany i dona nom al grup de la calcita.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Calcita · Veure més »
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Carboni 12 · Veure més »
Càrrega elèctrica
La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Càrrega elèctrica · Veure més »
Càrrega elèctrica elemental
La càrrega elèctrica elemental o quantum elemental d'electricitat és una constant física usada com a unitat natural i equivalent al mòdul de la càrrega elèctrica d'un electró.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Càrrega elèctrica elemental · Veure més »
Conferència General de Pesos i Mesures
La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Conferència General de Pesos i Mesures · Veure més »
Constant d'estructura fina
La constant d'estructura fina o constant d'estructura fina de Sommerfeld, normalment denotada per α, és la constant física fonamental que caracteritza la intensitat de la interacció electromagnètica.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant d'estructura fina · Veure més »
Constant de Boltzmann
La constant de Boltzmann (k o kB) és la constant física que relaciona la temperatura i l'energia.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant de Boltzmann · Veure més »
Constant de Faraday
En física i química, la constant de Faraday és la quantitat de càrrega elèctrica que hi ha en un mol d'electrons.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant de Faraday · Veure més »
Constant de Loschmidt
Johann Josef Loschmidt La constant de Loschmidt o Nombre de Loschmidt (en honor de Johann Josef Loschmidt) es defineix com el nombre de partícules d'un gas ideal, en condicions normals de pressió i temperatura, per unitat de volum.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant de Loschmidt · Veure més »
Constant de Planck
La constant de Planck (de símbol h), és una constant física fonamental que caracteritza la quantització de la natura.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant de Planck · Veure més »
Constant de Rydberg
Les línies visibles de l'espectre d'emissió de l'hidrogen o sèrie de Balmer. H-alfa és la línia vermella de la dreta. La constant de Rydberg (símbol R∞) és una constant fonamental de la física que permet obtenir el nombre d'ona de cadascuna de les línies de l'espectre atòmic format per sèries similars a les de l'hidrogen.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant de Rydberg · Veure més »
Constant dels gasos
La constant dels gasos és una constant fonamental de la física que es representa per la lletra R i té un valor de: La constant dels gasos és una constant instrumental que apareix a moltes fórmules de física i de química d'una gran importància i també en expressions d'altres constants.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Constant dels gasos · Veure més »
Cristal·lografia de raigs X
La cristal·lografia de raigs X pot localitzar cada àtom en una zeolita, la qual és un aluminosilicat amb moltes aplicacions importants com la purificació de l'aigua. La difracció o cristal·lografia de raigs X és una tècnica per a determinar la disposició dels àtoms dins un cristall, en aquest mètode un feix de raigs X colpeja el cristall i causa que el feix de llum s'estengui en moltes direccions específiques.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Cristal·lografia de raigs X · Veure més »
Densitat
En física i química, la densitat (símbol d, la lletra grega ro) és una magnitud escalar que indica la massa per unitat de volum d'una substància.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Densitat · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Electromagnetisme · Veure més »
Equació química
Una equació química és la representació dels canvis que es produeixen a una reacció química utilitzant simbologia pròpia de la química.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Equació química · Veure més »
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Ernest Rutherford · Veure més »
Espectrometria de masses
Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Espectrometria de masses · Veure més »
Experiment de Millikan
L'experiment de Millikan o experiment de la gota d'oli és un important experiment que permet determinar la càrrega elèctrica de l'electró.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Experiment de Millikan · Veure més »
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Ferro · Veure més »
Gram
El gram (símbol: g) és una unitat de mesura de la massa, que es defineix com a 1/1000 del quilogram (kg).
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Gram · Veure més »
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls. La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Interferometria · Veure més »
Jean Baptiste Perrin
Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Jean Baptiste Perrin · Veure més »
Johann Josef Loschmidt
Johann Josef Loschmidt, (Počerny, avui part de Karlovy Vary, 15 de març de 1821 - Viena, 8 de juliol de 1895) va ser un químic i físic austríac recordat per ser el primer a donar la primera estimació del nombre d'Avogadro el 1865.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Johann Josef Loschmidt · Veure més »
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Massa · Veure més »
Massa atòmica
Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Massa atòmica · Veure més »
Massa molar
La massa molar, simbolitzada M, d'una substància pura és la massa d'un mol d'aquesta substància, expressada habitualment en g/mol.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Massa molar · Veure més »
Mecànica estadística
La mecànica estadística (o termodinàmica estadística) és la branca de la física i la química que fent servir la teoria de la probabilitat, adreça l'estudi termodinàmic de sistemes formats per un gran nombre de partícules.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Mecànica estadística · Veure més »
Mol
El mol (símbol mol) és la unitat de mesura de quantitat de substància (símbol n) del Sistema Internacional d'Unitats, i equival a la quantitat de substància d'un sistema que conté exactament 6,022 140 76 × 1023 entitats elementals.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Mol · Veure més »
Moviment brownià
El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Moviment brownià · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Partícula α · Veure més »
Quantitat de substància
La quantitat de substància és una quantitat definida de forma estàndard que mesura la mida d'un conjunt de partícules elementals, com són els àtoms, molècules, electrons, i altres partícules.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Quantitat de substància · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Quilogram · Veure més »
Radi (element)
El radi és l'element químic de símbol Ra i nombre atòmic 88.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Radi (element) · Veure més »
Radiació X
Esquema d'un tub de generació de raigs X Els termes raigs X i radiació X designen una part de l'espectre electromagnètic que correspon a radiació menys energètica que els raigs gamma i més que els raigs ultraviolats.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Radiació X · Veure més »
Robert Andrews Millikan
Robert Andrews Millikan (Morrison, Illinois, 1868 - San Marino, Califòrnia, 1953) fou un físic i professor universitari nord-americà que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1923 pel seu treball per a determinar el valor de la càrrega de l'electró i l'efecte fotoelèctric.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Robert Andrews Millikan · Veure més »
Semiconductor
Un semiconductor és un material que es comporta com un aïllant a molt baixa temperatura, però que presenta certa conductivitat elèctrica a temperatura ambient essent possible de controlar aquesta conductivitat per mitjà de l'addició d'impureses.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Semiconductor · Veure més »
Silici
El silici és un element químic no metàl·lic de la taula periòdica que té el símbol Si i un nombre atòmic de 14.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Silici · Veure més »
Silici monocristal·lí
Silici monocristal·lí El silici monocristal·lí (o, en anglès: "single-crystal silicon", "single-crystal Si", "mono c-Si", o mono-Si) és el material base per xip de silici utilitzat en pràcticament tots els equips electrònics d'avui.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Silici monocristal·lí · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Teoria cinètica molecular
La teoria cinètica molecular o teoria cineticomolecular de la matèria és una teoria física que explica el comportament i propietats macroscòpiques de la matèria a partir d'una descripció estadística dels processos moleculars microscòpics.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Teoria cinètica molecular · Veure més »
Termodinàmica
treball és extret, en aquest cas per una sèrie de pistons. La termodinàmica (del grec θερμo-, thérmë, que significa "calor" Julio Pellicer, M. Jesús Hernández i Vicente M. Aguilella. Revista de Física. 2n semestre de 1998. pàg. 55. Institut d'Estudis Catalans. i δύναμις, dynamis, que significa "força") és la branca de la física i la química que estudia els efectes dels canvis de la temperatura, pressió i volum dels sistemes físics a un nivell macroscòpic.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Termodinàmica · Veure més »
Urani
L'urani és un element químic metàl·lic de símbol U i nombre atòmic 92.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Urani · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Velocitat de la llum · Veure més »
Versalles
Versalles (en francès, Versailles) és un municipi francès situat al departament d'Yvelines i a la regió d'Illa de França.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Versalles · Veure més »
William Henry Bragg
William Henry Bragg OM, KBE FRS (Wigton, Cumberland, Regne Unit, 1862 - Londres, 1942) fou un físic i químic anglès guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntament amb el seu fill William Lawrence Bragg.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і William Henry Bragg · Veure més »
William Lawrence Bragg
Sir William Lawrence Bragg CH, OBE MC FRS (Adelaida, Austràlia 1890 - Ipswich, Anglaterra 1971) fou un físic australià guardonat l'any 1915 amb el Premi Nobel de Física juntment amb el seu pare William Henry Bragg.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і William Lawrence Bragg · Veure més »
Xarxa de Bravais
En geometria i cristal·lografia les xarxes de Bravais, estudiades per Auguste Bravais, són una disposició regular de punts discrets - anomenats nodes - l'estructura dels quals és invariant sota translacions.
Nou!!: Nombre d'Avogadro і Xarxa de Bravais · Veure més »
Redirigeix aquí:
Constant d'Avogadro, Nombre D'Avogadro, Nombre d’Avogadro, Número D'Avogadro, Número d'Avogadro.
