Taula de continguts
25 les relacions: Anell (matemàtiques), Anell commutatiu, Anell factorial, Anell trivial, Aplicació lineal, Binomi de Newton, Camp electromagnètic, Cos (matemàtiques), Derivada exterior, Divisor de zero, Edward Witten, Element invertible, Física, Ideal (matemàtiques), Ideal primer, Journal of Differential Geometry, Matemàtiques, Matriu nilpotent, Matriu quadrada, Mòdul, Nombre enter, Operador matemàtic, Polinomi característic, Si i només si, Supersimetria.
Anell (matemàtiques)
En matemàtiques, un anell és una estructura algebraica formada per un conjunt A d'elements on hi ha definides dues operacions binàries, que anomenarem suma (+) i producte (·) (tot i que no són necessàriament la suma i el producte de nombres reals habituals) i que compleixen les següents propietats:.
Veure Nilpotència і Anell (matemàtiques)
Anell commutatiu
En teoria d'anells (una branca de l'àlgebra abstracta), un anell commutatiu és un anell (R, +, ·) en què l'operació de multiplicació · és commutativa, és a dir, si per qualsevol a,b\in R, a\cdot b.
Veure Nilpotència і Anell commutatiu
Anell factorial
Un anell factorial (també dit anell de factorització única o domini de factorització única) és un anell íntegre en què tot element descompon de forma única com a producte de primers, és a dir, un anell on es compleix una versió anàloga del teorema fonamental de l'aritmètica.
Veure Nilpotència і Anell factorial
Anell trivial
Un anell trivial és un anell definit per un singletó,.
Veure Nilpotència і Anell trivial
Aplicació lineal
En matemàtiques, una aplicació lineal és un morfisme entre dos espais vectorials que respecta l'operació suma de vectors i la multiplicació escalar definides en aquests espais vectorials, o, en altres paraules que preserven les combinacions lineals.
Veure Nilpotència і Aplicació lineal
Binomi de Newton
Visualització de l'expansió fins a la quarta potència del binomi El Binomi de Newton o teorema del binomi és una fórmula que serveix per a calcular la potència n d'un binomi (a+b).
Veure Nilpotència і Binomi de Newton
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Veure Nilpotència і Camp electromagnètic
Cos (matemàtiques)
nombres construïbles. En l'àlgebra abstracta, un cos és un sistema algebraic en què és possible efectuar la suma, resta, multiplicació i divisió (llevat de la divisió per 0), i en la qual se satisfan certes lleis.
Veure Nilpotència і Cos (matemàtiques)
Derivada exterior
A matemàtiques, l'operador de derivada exterior (o diferencial exterior) de la topologia diferencial, amplia el concepte de l'diferencial d'una funció a formes diferencials d'un grau més alt.
Veure Nilpotència і Derivada exterior
Divisor de zero
En matemàtiques, un divisor de zero és un element d'un anell que, tot i ser diferent de zero, en multiplicar-lo per un altre element també diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).
Veure Nilpotència і Divisor de zero
Edward Witten
Edward Witten (Baltimore (Maryland), 26 d'agost de 1951) és un físic teòric i professor de física matemàtica a l'Institut d'Estudis Avançats de Princeton, a Nova Jersey.
Veure Nilpotència і Edward Witten
Element invertible
En matemàtiques, un element invertible d'un conjunt amb una llei de composició interna és aquell del qual es pot obtenir un element invers per aquesta llei.
Veure Nilpotència і Element invertible
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Veure Nilpotència і Física
Ideal (matemàtiques)
Un ideal d'un anell A és un subconjunt I d'elements de A que és tancat respecte a operacions lineals i que compleix una sèrie de condicions que es detallaran a continuació.
Veure Nilpotència і Ideal (matemàtiques)
Ideal primer
En matemàtiques, un ideal primer és un conjunt inclòs en un anell que té unes propietats semblants a les que tenen els nombres primers dins l'anell dels nombres enters.
Veure Nilpotència і Ideal primer
Journal of Differential Geometry
El Journal of Differential Geometry (en català: Revista de Geometria Diferencial) es una revista matemàtica, fundada el 1967 per Chuan-Chih Hsiung i editada per la Universitat de Lehigh de Bethlehem (Pennsilvània).
Veure Nilpotència і Journal of Differential Geometry
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Veure Nilpotència і Matemàtiques
Matriu nilpotent
En àlgebra lineal, una matriu nilpotent és una matriu quadrada N tal que per algun enter positiu k. Hom anomena grau de N el valor k més petit que compleix aquesta propietat.
Veure Nilpotència і Matriu nilpotent
Matriu quadrada
Una matriu A d'n per m elements, és una matriu quadrada si el número de files és igual al número de columnes, és a dir, n.
Veure Nilpotència і Matriu quadrada
Mòdul
Un A-mòdul és una estructura algebraica que involucra un anell A i un grup abelià.
Veure Nilpotència і Mòdul
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Veure Nilpotència і Nombre enter
Operador matemàtic
Un operador matemàtic és un operador usat en matemàtiques.
Veure Nilpotència і Operador matemàtic
Polinomi característic
En àlgebra lineal, el polinomi característic d'una matriu quadrada és un polinomi que és invariant sota la semblança de la matriu i té els valors propis com a arrels.
Veure Nilpotència і Polinomi característic
Si i només si
Símbols lògicsper a representarsii.
Veure Nilpotència і Si i només si
Supersimetria
La supersimetria (coneguda pel mot creuat anglès SUSY) és una simetria que transforma els bosons en fermions, i viceversa.
Veure Nilpotència і Supersimetria
També conegut com Nilpotent.