Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Sonda interestel·lar

Índex Sonda interestel·lar

11 Les estrelles són, literalment, objectius en moviment en les escales de temps que la tecnologia actual podria arribar-hi Una sonda interestel·lar és una sonda espacial que va deixar o s'espera que abandoni el sistema solar i que entri a l'espai interestel·lar, típicament definida com la regió més enllà de l'heliopausa.

80 les relacions: Acadèmia Naval dels Estats Units, Alfa del Centaure, Analog Science Fiction and Fact, Antiprotó, Any llum, Assistència gravitatòria, Àpside, Banda Ka, Bombolla local, Camp gravitatori, Centaure (astronomia), Cinturó de Kuiper, Coet, Dawn, Dècada del 2000, Deep Space 1, Delta II, Delta-v, Deuteri, Electró, Empire State Building, Eris (planeta nan), Esfera de Hill, Estats Units d'Amèrica, Estel de Barnard, Galàxia, Generador termoelèctric per radioisòtops, Haumea, Heli 3, Heliofunda, Heliopausa, Heliosfera, IKAROS, Júpiter (planeta), Llista d'estrelles més properes, Makemake (planeta nan), Medi interestel·lar, Microones, Motor iònic, NASA, Nau espacial, Núvol d'Oort, Núvol Interestel·lar Local, Neptú (planeta), NERVA, New Horizons, Paral·laxi, Parsec, Pioneer 10, Pioneer 11, ..., Plutó (planeta nan), Positró, Projecte Daedalus, Projecte Longshot, Projecte Orió (propulsió nuclear), Propel·lent, Radiació gamma, Ran (estel), Relativitat general, Saturn (planeta), Sistema d'estrelles, Sistema solar, Sol, Sonda espacial, Sonda solar Parker, Ulysses (sonda), Unitat astronòmica, Universitat Estatal de Pennsilvània, Urà (planeta), Vela solar, Velocitat d'escapament, Vol espacial interestel·lar, Vol espacial intergalàctic, Vol espacial interplanetari, Voyager 1, Xoc de terminació, (90377) Sedna, 2005, 2014, 2044. Ampliar l'índex (30 més) »

Acadèmia Naval dels Estats Units

LAcadèmia Naval dels Estats Units (en anglès: United States Naval Academy) també coneguda com a Annapolis, és una institució per a l'entrenament d'oficials comissionats per a l'Armada dels Estats Units i el Cos de Marines.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Acadèmia Naval dels Estats Units · Veure més »

Alfa del Centaure

Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Alfa del Centaure · Veure més »

Analog Science Fiction and Fact

Analog Science Fiction and Fact és una revista de ciència-ficció nord-americana, publicada sota diversos noms des del 1930.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Analog Science Fiction and Fact · Veure més »

Antiprotó

L'antiprotó és l'antipartícula del protó.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Antiprotó · Veure més »

Any llum

La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Any llum · Veure més »

Assistència gravitatòria

Swing-by amb acceleració Swing-by amb deceleració En astronàutica s'anomena assistència gravitatòria o assistència gravitacional la maniobra destinada a emprar l'energia del camp gravitacional d'un planeta o satèl·lit natural, per obtenir una acceleració o frenada d'una sonda o nau espacial canviant la seva trajectòria.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Assistència gravitatòria · Veure més »

Àpside

'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Àpside · Veure més »

Banda Ka

La Banda Ka és un rang de freqüències utilitzat en les comunicacions via satèl·lit.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Banda Ka · Veure més »

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Bombolla local · Veure més »

Camp gravitatori

Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és l'estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella En física, el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat en una regió de l'espai.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Camp gravitatori · Veure més »

Centaure (astronomia)

Els centaures són una classe de planetes menors que giren al voltant del Sol en òrbites situades entre la de Júpiter i la de Neptú.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Centaure (astronomia) · Veure més »

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Cinturó de Kuiper · Veure més »

Coet

Enlairament d'un coet Ariane 4 Un coet és genèricament qualsevol objecte capaç de moure's o aixecar-se utilitzant propulsió a raig per accelerar sense utilitzar l'aire circumdant, a diferència dels avions.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Coet · Veure més »

Dawn

La missió Dawn consisteix en una sonda espacial de tipus Discovery llançada per la NASA i dirigida pel JPL de Califòrnia (EUA), amb la finalitat d'examinar el planeta nan Ceres i l'asteroide Vesta, localitzats al cinturó d'asteroides situat entre Mart i Júpiter.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Dawn · Veure més »

Dècada del 2000

La dècada del 2000 comprèn el període d'anys entre el 2000 i el 2009, ambdós inclosos.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Dècada del 2000 · Veure més »

Deep Space 1

Deep Space 1 (DS1) va ser una sonda espacial de la NASA que va servir com a demostració tecnològica sobrevolant un asteroide i un cometa.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Deep Space 1 · Veure més »

Delta II

Delta II fou un vehicle de llançament mitjà americà de la família Delta utilitzat entre els anys 1989 i 2018.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Delta II · Veure més »

Delta-v

En física general delta-v és simplement el canvi de velocitat.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Delta-v · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Deuteri · Veure més »

Electró

L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Electró · Veure més »

Empire State Building

LEmpire State Building és un gratacels ocupat per oficines de 102 plantes a la ciutat de Nova York.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Empire State Building · Veure més »

Eris (planeta nan)

Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Eris (planeta nan) · Veure més »

Esfera de Hill

Gràfic del potencial efectiu d'un sistema de dos cossos degut a la gravetat i la inèrcia en un punt de temps. Les esferes de Hill són les regions circulars que envolten les masses grans. En astronomia, l'esfera de Hill d'un cos celeste és la regió d'influència gravitatòria que exerceix un cos sobre els cossos menys massius que orbiten al seu voltant.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Esfera de Hill · Veure més »

Estats Units d'Amèrica

Els Estats Units d'Amèrica (anglès: United States of America) són una república federal i constitucional integrada per 50 estats i un districte federal.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Estats Units d'Amèrica · Veure més »

Estel de Barnard

L'estel de Barnard és un estel de la constel·lació del Serpentari que té el moviment propi més gran de qualsevol estrella respecte al Sol (10,3" per any).

Nou!!: Sonda interestel·lar і Estel de Barnard · Veure més »

Galàxia

anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Galàxia · Veure més »

Generador termoelèctric per radioisòtops

sonda Cassini Un generador termoelèctric de radioisòtops o RTG (de l'anglès Radioisotope Thermoelectric Generator) és un generador elèctric simple que obté la seva energia de l'alliberada per la desintegració radioactiva de determinats elements.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Generador termoelèctric per radioisòtops · Veure més »

Haumea

Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Haumea · Veure més »

Heli 3

L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Heli 3 · Veure més »

Heliofunda

La situació dels Voyager 1 i 2 el 2005 L'heliofundaTERMCAT.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Heliofunda · Veure més »

Heliopausa

L''''heliopausa''' és el límit entre l'heliosfera i la matèria interestel·lar que es troba a l'exterior del sistema solar. A mesura que el vent solar s'apropa a l'heliopausa, es desaccelera súbitament, i forma una ona de xoc que rep el nom de ''front de xoc de terminació'' En astronomia, l'heliopausa és el punt en què el vent solar és desaccelerat sobtadament per la matèria interestel·lar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Heliopausa · Veure més »

Heliosfera

Esquema amb els trets principals de l'heliosfera L'heliosfera és una bombolla que el vent solar produeix a l'espai.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Heliosfera · Veure més »

IKAROS

IKAROS és una sonda espacial experimental, impulsada parcialment mitjançant una vela solar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і IKAROS · Veure més »

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Júpiter (planeta) · Veure més »

Llista d'estrelles més properes

Aquesta llista d'estrelles més properes a la Terra està ordenada per distància creixent.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Llista d'estrelles més properes · Veure més »

Makemake (planeta nan)

(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Makemake (planeta nan) · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Medi interestel·lar · Veure més »

Microones

Amb el terme microones s'identifica a les ones electromagnètiques la freqüència de les quals és compresa entre 300 MHz i 300 GHz, i la corresponent longitud d'ona és d'1 m a 1 mm.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Microones · Veure més »

Motor iònic

Prova d'un propulsor iònic. Un propulsor iònic o motor iònic és un dels diferents tipus de propulsió espacial, i més específicament del tipus elèctrica.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Motor iònic · Veure més »

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Nou!!: Sonda interestel·lar і NASA · Veure més »

Nau espacial

Una nau espacial (també anomenada vehicle espacial o astronau) és un vehicle que està dissenyat per viatjar més enllà de l'atmosfera terrestre, a l'espai.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Nau espacial · Veure més »

Núvol d'Oort

Visió artística del '''núvol d'Oort'''. La regió central més densa seria el núvol d'Oort intern. En la imatge ampliada, el cinturó de Kuiper, les òrbites dels planetes i el Sol. El núvol d'Oort (pronunciat i que porta el nom de l'astrònom neerlandès Jan Oort), també anomenat núvol d'Öpik-Oort, és un hipotètic conjunt en forma esfèrica d'objectes sòlids congelats al límit més exterior del sistema solar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Núvol d'Oort · Veure més »

Núvol Interestel·lar Local

El Núvol Interestel·lar Local és un núvol interestel·lar d'uns 30 anys llum de diàmetre a través del qual s'està movent actualment el nostre sistema solar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Núvol Interestel·lar Local · Veure més »

Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Neptú (planeta) · Veure més »

NERVA

Diagrama del motor de coet nuclear NERVA. NERVA és l'acrònim de Nuclear Engine for Rocket Vehicle Application (Motor Nuclear Per a Ús en Vehicles Coet).

Nou!!: Sonda interestel·lar і NERVA · Veure més »

New Horizons

La New Horizons (en anglès, la traducció al català és 'Nous Horitzons') és una missió espacial no tripulada de l'Agència Espacial Nord-americana (NASA) destinada a explorar el planeta nan Plutó, els seus satèl·lits Caront, Nix i Hidra, i un o dos objectes més del cinturó de Kuiper depenent de quins estiguin en posició per a ser explorats.

Nou!!: Sonda interestel·lar і New Horizons · Veure més »

Paral·laxi

La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Paral·laxi · Veure més »

Parsec

El parsec (abreviat pc) és una unitat de longitud usada en astronomia.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Parsec · Veure més »

Pioneer 10

La Pioneer 10 fou una sonda espacial no tripulada de la NASA, integrada en el programa Pioneer i amb l'objectiu de començar a estudiar el sistema solar exterior.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Pioneer 10 · Veure més »

Pioneer 11

La Pioneer 11 enlairant-se amb l'empenta del coet Atlas-Centaur. La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploració espacial de la NASA.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Pioneer 11 · Veure més »

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Plutó (planeta nan) · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Sonda interestel·lar і Positró · Veure més »

Projecte Daedalus

Dibuix de la nau espacial del Projecte Daedalus El projecte Daedalus va ser un estudi portat a terme entre 1973 i 1978 per la Societat Interplanetària Britànica per realitzar un disseny plausible d'una nau espacial no tripulada per realitzar viatges interestel·lars.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Projecte Daedalus · Veure més »

Projecte Longshot

1. Configuració inicial 2. Configuració als 33 anys 3. Configuració als 67 anys 4. Configuració als 100 anys El Projecte Longshot és un disseny d'una nau espacial interestel·lar no-tripulada prevista per viatjar a l'estrella Alfa Centauri B, impulsada per propulsió nuclear de pulsació.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Projecte Longshot · Veure més »

Projecte Orió (propulsió nuclear)

Concepció artística del disseny de referència de la NASA per la nau espacial del Projecte Orió impulsat per propulsió nuclear. El Projecte Orió va ser un estudi d'una nau espacial destinada a ser propulsada directament per una sèrie d'explosions de bombes atòmiques darrere de la nau (propulsió nuclear de pulsació).

Nou!!: Sonda interestel·lar і Projecte Orió (propulsió nuclear) · Veure més »

Propel·lent

miniatura Propel·lent, o propulsant, és qualsevol gas, líquid o sòlid l'expansió del qual es pot utilitzar per impartir moviment a una altra substància o objecte.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Propel·lent · Veure més »

Radiació gamma

La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Radiació gamma · Veure més »

Ran (estel)

Ran (Èpsilon d'Eridà / ε Eridani) és una estrella de la constel·lació d'Eridà, a una declinació de 9,46° sud de l'equador celeste.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Ran (estel) · Veure més »

Relativitat general

Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Relativitat general · Veure més »

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Saturn (planeta) · Veure més »

Sistema d'estrelles

Un sistema estel·lar múltiple és un petit nombre d'estrelles que orbiten entorn d'un centre gravitacional comú, lligades per tant per la força gravitatòria.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Sistema d'estrelles · Veure més »

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Sol · Veure més »

Sonda espacial

Representació artística de la ''Mars Express'' sobrevolant els volcans de Tharsis, a Mart. Una sonda espacial és un dispositiu, una nau espacial robòtica, que s'envia a l'espai amb la finalitat d'estudiar planetes o satèl·lits del nostre Sistema Solar, recollir informació sobre un cometa o asteroide, o de l'espai interestel·lar.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Sonda espacial · Veure més »

Sonda solar Parker

Aquest article tracta sobre el projecte de la NASA.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Sonda solar Parker · Veure més »

Ulysses (sonda)

La Ulysses és una sonda espacial no tripulada dissenyada per a estudiar el Sol i el seu entorn a totes les latituds.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Ulysses (sonda) · Veure més »

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Unitat astronòmica · Veure més »

Universitat Estatal de Pennsilvània

La Universitat Estatal de Pennsilvània (Pennsylvania State University en anglès, coneguda també com a Penn State o PSU) és una universitat pública de l'estat de Pennsilvània (EUA).

Nou!!: Sonda interestel·lar і Universitat Estatal de Pennsilvània · Veure més »

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Urà (planeta) · Veure més »

Vela solar

Prototip de vela solar de 20 metres, desenvolupat per la NASA. Visió artística d'una nau del tipus Cosmos 1 en òrbita Una vela solar és un mètode de propulsió per sondes i naus espacials alternatiu o complementari a l'ús de motors.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Vela solar · Veure més »

Velocitat d'escapament

Fig. 1. Anàlisi de la velocitat d'escapament d'Isaac Newton. En augmentar la velocitat de la bala de canó, aquesta orbita cada cop més amunt fins que aconsegueix escapar de la gravetat terrestre (projectil E) La velocitat d'escapament o velocitat d'alliberament és la velocitat mínima necessària per a que un cos sense propulsió pugui escapar de l'atracció del camp gravitatori generat per un objecte qualsevol, en lloc de caure-hi a sobre una altra vegada o entrar en òrbita a una alçada concreta sobre la seva superfície, suposant convencionalment que aquest objecte no es veu afectat per cap altra força externa a part de la gravetat.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Velocitat d'escapament · Veure més »

Vol espacial interestel·lar

Impressió artística d'una hipotètica «Nau propulsada per inducció de forat de cuc», basada indirectament en un treball de 1994 de Miguel Alcubierre. Crèdit: NASA CD-98-76634 pels Bossinas. El vol espacial interestel·lar o viatge interestel·lar és un viatge tripulat o no-tripulat entre estels.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Vol espacial interestel·lar · Veure més »

Vol espacial intergalàctic

Estrelles en el Gran Núvol de Magalhães, una galàxia nana. A una distància de 160.000 anys llum, el GNM és la tercera galàxia més propera a la Via Làctia. El vol espacial intergalàctic o viatge intergalàctic és un viatge espacial entre galàxies.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Vol espacial intergalàctic · Veure més »

Vol espacial interplanetari

Visió artística d'una estació espacial orbitant a Mart. Una nau espacial es desacobla de l'estació utilitzant-se com a transbordador. El vol espacial interplanetari o viatge interplanetari és el viatge entre planetes dins d'un únic sistema planetari.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Vol espacial interplanetari · Veure més »

Voyager 1

Model 3D interactiu de la ''Voyager'' La Voyager 1 és una sonda espacial no tripulada de la NASA, llançada el 5 de setembre de 1977 a fi d'explorar el sistema solar exterior, especialment els planetes Júpiter i Saturn i els seus respectius sistemes de satèl·lits.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Voyager 1 · Veure més »

Xoc de terminació

La situació de les Voyager 1 i 2 el 2005 En astrofísica, el xoc de terminació és el límit exterior de la influència del Sol.

Nou!!: Sonda interestel·lar і Xoc de terminació · Veure més »

(90377) Sedna

Sedna (designació de planeta menor: (90377) Sedna; símbol: ⯲) és un planeta nan o planetoide de grans dimensions de les regions exteriors del sistema solar que actualment es troba a la part més propera al Sol de la seva òrbita; el 2021 era a 84 unitats astronòmiques (1,26 km o 0,00041 pc) del Sol, gairebé tres vegades més lluny que Neptú.

Nou!!: Sonda interestel·lar і (90377) Sedna · Veure més »

2005

2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.

Nou!!: Sonda interestel·lar і 2005 · Veure més »

2014

L'any 2014 fou un any normal començat en dimecres.

Nou!!: Sonda interestel·lar і 2014 · Veure més »

2044

L'any 2044 ('''MMXLIV''') serà un any comú que començarà en divendres segons el calendari gregorià, l'any 2044 de l'era comuna (CE) i Anno Domini (AD), el 44è any del tercer mil·lenni, el 44è any del, i el cinquè any de la dècada del 2040.

Nou!!: Sonda interestel·lar і 2044 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Nau espacial no tripulada interestel·lar, Nau espacial robòtica interestel·lar, Sonda espacial interestel·lar, Sonda espacial no tripulada interestel·lar, Sonda robòtica interestel·lar.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »