Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Nínive

Índex Nínive

Localització de '''Nínive''' a Mesopotàmia Nínive (/ nɪnɪvə /), Niniveh, Ninos o Ninive; Siri: ܢܝܼܢܘܹܐ era una antiga ciutat assíria de l'Alta Mesopotàmia, situada als afores de Mossul, al nord de l'actual Iraq.

42 les relacions: Amenofis III, Assíria, Assurbanipal, Àdia, Babilònia, Batalla de Nínive, Cònsol (diplomàcia), Cimmeris, Ciutat estat, Dècada del 610 aC, Dècada del 630 aC, Epònim, Escites, Estat Islàmic, Faraó, George Smith, Hadnum, Imperi Bizantí, Imperi Neoassiri, Imperi Sassànida, Iraq, Ixtar, Medes, Mesopotàmia, Mitanni, Mossul, Museu Britànic, Ninawa, Ninus (fundador de Nínive), Perses, Sargon II, Segle XIV aC, Segle XVIII aC, Sennàquerib, Tigris, Universitat de Califòrnia a Berkeley, 1843, 1847, 1921, 1927, 1981, 627.

Amenofis III

Amenofis III també anomenat Amenhotep III fou un faraó de la dinastia XVIII que governà Egipte aproximadament quaranta anys (ca. 1390-80 i 1350-40 aC), essent el seu regnat pròsper i estable.

Nou!!: Nínive і Amenofis III · Veure més »

Assíria

Escultura assíria. Assíria (sirià) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.

Nou!!: Nínive і Assíria · Veure més »

Assurbanipal

Assurbanipal o Ashurbanipal (Aššur-bāni-apal, literalment "Assur ha donat un fill hereu"; en accadi: Aššur-bāni-apli, en arameu: "ܐܵܫܘܿܪ ܒܵܢܝܼ ܐܵܦܠܝܼ") va ser l'últim gran rei d'Assíria.

Nou!!: Nínive і Assurbanipal · Veure més »

Àdia

Àdia fou una ciutat assíria situada al sud-est de Nínive, entre aquesta ciutat i el riu Khusur, tot i que el lloc exacte es desconeix.

Nou!!: Nínive і Àdia · Veure més »

Babilònia

Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).

Nou!!: Nínive і Babilònia · Veure més »

Batalla de Nínive

La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última Guerra Romano-Sasánida (602-628), que va acabar amb el poder dels Sassànides i va restaurar breument les fronteres bizantines en l'Orient Mitjà.

Nou!!: Nínive і Batalla de Nínive · Veure més »

Cònsol (diplomàcia)

El cònsol és el representant d'un estat en una ciutat estrangera per protegir els interessos de les persones i de l'estat que el designa.

Nou!!: Nínive і Cònsol (diplomàcia) · Veure més »

Cimmeris

Els cimmeris foren un poble nòmada que va viure a la moderna Ucraïna, el Caucas nord-oriental i el Quersonès Tauric) fins al segle VII aC quan va envair l'Àsia Menor. Eren molts propers als escites ètnicament i arqueològicament idèntics. Segurament els escites van expulsar els cimmeris dels seus hàbitats originals i llavors van iniciar la invasió de l'Àsia Menor. Els cimmeris van donar el nom a Crimea. Els assiris els anomenen Ga-mir o Gi-mir-a-a (Gimirri), que voldria dir poble que va i ve. Els arqueòlegs els identifiquen amb la cultura de Novočerkass a les planes d'herba entre el Pruth i el Don, cultura que va florir entre el 900 i el 650 aC. Vers el final del segle VIII aC els cimmeris es van començar a desplaçar cap al Caucas, van passar per Còlquida i fins al riu Halys envaint l'Àsia Menor a l'oest d'aquest riu, i van atacar Urartu i Assíria. Abans del 675 aC van destruir el regne dels mushki (frigis) on regnava Mides IV. Mentre a la part occidental del regne sorgia el regne de Lídia, a les planes de Frígia es van establir el cimmeris. En els següents anys van atacar Urartu i Assíria. Van atacar també Lídia però foren rebutjats pel rei Giges. Un segon atac devastador es va produir vers el 644 en el que la capital Sardes fou saquejada. Encara durant uns anys van atacar el regne així com Urartu i Assíria, estenent-se cap a Paflagònia (on van ocupar Sinope i van destruir moltes colònies gregues de la costa nord de l'Euxí) però el progressiu assentament els va fer menys actius i progressivament els lidis van ocupar part del seu territori sota el rei Aliates II; en canvi Urartu va desaparèixer al començament del segle VI aC a mans d'una branca dels cimmeris i després es van aliar als medes. Foren aturats a les portes cilícies pel rei assiri Assurbanipal. Quasi al mateix temps que desapareixia Urartu els cimmeris també van desaparèixer de la historia. El romans van identificar als cimmeris amb els cimbres però això fou un error originat per la similitud dels noms. Categoria:Grups sàrmates.

Nou!!: Nínive і Cimmeris · Veure més »

Ciutat estat

Una ciutat estat és un territori controlat exclusivament per una ciutat, normalment amb la seva sobirania.

Nou!!: Nínive і Ciutat estat · Veure més »

Dècada del 610 aC

Sense descripció.

Nou!!: Nínive і Dècada del 610 aC · Veure més »

Dècada del 630 aC

Sense descripció.

Nou!!: Nínive і Dècada del 630 aC · Veure més »

Epònim

Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.

Nou!!: Nínive і Epònim · Veure més »

Escites

Extensió aproximada d'Escítia i Sarmàtia al segle I aC Els escites eren un poble nòmada, pastor i migrador.

Nou!!: Nínive і Escites · Veure més »

Estat Islàmic

Estat Islàmic —en àrab الدولة الإسلامية, ad-Dawla al-Islāmiyya— o Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIL) —en àrab الدولة الاسلامية في العراق والشام, ad-Dawla al-Islāmiyya fī l-ʿIrāq wa-x-Xām—, també conegut com a Daeix, Dàïx o Daesh —per la sigla de l'àrab داعش, dā'ix, IPA: ˈdaːʕiʃ—, és un grup armat islamista que opera a Síria i a l'Iraq, on ha autoproclamat la fundació d'un califat, i que té aspiracions territorials sobre tot el 'Llevant àrab' (Líban, Síria, Iraq, Jordània) per a incloure-hi totes les poblacions àrabs que van quedar separades amb el repartiment entre França i el Regne Unit després de la Primera Guerra Mundial.

Nou!!: Nínive і Estat Islàmic · Veure més »

Faraó

Els faraons eren els monarques de l'antic Egipte.

Nou!!: Nínive і Faraó · Veure més »

George Smith

George Smith Epopeia de Gilgamesh, escrit en idioma Acadi George Smith (26 de març de 1840, Chelsea - 19 d'agost de 1876, Alep) era un assiriòleg del Regne Unit, va ser pioner en el camp, i va traduir l'Epopeia de Gilgamesh, el treball més antic conegut de la literatura.

Nou!!: Nínive і George Smith · Veure més »

Hadnum

Els regnes de l'Eufrates i el Tigris Hadnum fou una regió o comarca de la zona del riu Tigris, a la riba dreta, que a grans trets ocupava el territori entre Nínive i Elakallatum.

Nou!!: Nínive і Hadnum · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Nínive і Imperi Bizantí · Veure més »

Imperi Neoassiri

L’Imperi Neoassiri va existir a Mesopotàmia entre els anys 911 i 612 aC.

Nou!!: Nínive і Imperi Neoassiri · Veure més »

Imperi Sassànida

L'Imperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Nou!!: Nínive і Imperi Sassànida · Veure més »

Iraq

LIraq (en àrab العراق, al-ʿIrāq), o el seu nom oficial República de l'Iraq (en àrab الجمهورية العراقية, al-Jumhūriyya al-ʿIrāqiyya), és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.

Nou!!: Nínive і Iraq · Veure més »

Ixtar

Detall de la reconstruïda Porta d'Ixtar. Ixtar (Ištar) era, en la mitologia babilònica i la mitologia hittita, la deessa de l'amor i la guerra, de la vida, del sexe i la libido, de la fertilitat i de la natura, atorgadora de fecunditat als éssers humans, animals i plantes.

Nou!!: Nínive і Ixtar · Veure més »

Medes

El palau d'Apadana, detall de les escales del nord. Baixos-relleus del segle V mostren un soldat mede vestit amb els vestits tradicionals medes darrera un arquer persa. Els medes (/miːdz/;; en hebreu: מָדַי; en persa antic: Māda-; en sànscrit: मैढ़) eren els membres d'un antic grup ètnic irànic que vivien a una zona coneguda amb el nom de Mèdia (nord-oest de l'actual Iran i sud-est de l'actual Turquia que parlaven una llengua llengua irànica occidental que ells referien com a mede. La seva arribada a la regió està associada amb la primera onada de les tribus d'aris des del final del Mil·lenni II aC (el col·lapse de l'última edat de bronze) fins als inicis del Mil·lenni I aC. Entre els segles X aC i VII aC, els medes i els perses van caure sota el domini de l'Imperi Neo-Assiri assentat a Mesopotàmia. Després de la caiguda de l'Imperi Assiri, entre el 616 aC i el 605 aC, es va formar un estat unit mede que, juntament amb Babilònia, Lídia i Egipte va esdevenir un dels quatre poders més importants de l'Antic Orient Pròxim. Aliats amb els perses i amb rebels babilonis, escites, caldeus i cimmeris, els medes van capturar a Nínive el 612 aC, cosa que va provocar el col·lapse de l'Imperi Neo-Assiri. Llavors els medes van poder establir el seu Regne Mede (amb la ciutat d'Ecbatana com a capital reial) en el seu territori original (centre-oest de l'actual Iran) i de manera eventual van arribar fins al riu Kizil Irmak, a Anatòlia. Cir II el Gran va conquerir el Regne Mede el 550 aC i hi va establir la dinastia iraniana, l'imperi persa aquemènida. Uns quants llocs arqueològics (descoberts a l'oest d'Iran, al "Triangle Mede") i fonts escrites (dels assiris contemporanis i dels futurs grecs) ens proveeixen de documentació sobre la història i la cultura de l'estat mede. Els medes utilitzaven un equipament semblant als dels perses i el vestit comú entre ambdós és tant persa com mede. La llengua que parlavenels medes encara és totalment desconeguda, excepte uns pocs noms personals. De totes maneres, un nombre de paraules del mede encara s'utilitzen i hi ha llengües de les que s'ha traçat el seu origen des d'aquesta llengua al nord-oest d'Iran. Els medes tenien una religió antiga iraniana (una forma de pre-zoroastrisme, mazdaisme o creença en Mitra) amb uns clergues anomenats com "Magi". Posteriorment, durant els últims reis medes, les reformes de zoroastre van arribar a l'Iran occidental. A més a més d'Ectabana (l'actual Hamedan), les altres ciutats que hi havia a Mèdia eren Laodicea (l'actual Nahavand) i la que s'ha considerat la ciutat de Medes més gran, Rhages (o Rayy), al sud de l'actual Teheran. Apamea era la quarta ciutat mede, situada a prop d'Ecbatana. En períodes posteriors els medes i sobretot els soldats medes foren identificats i retratats en llocs arqueològics perses com Persèpolis, a on són mostrats com els que tenien un rol dominat i una gran presència en l'exèrcit de la dinastia Aquemènida de l'Imperi Persa. Segons les Històries d'Heròdot, hi havia sis tribus medes: Així, Deioces va agrupar els medes en una nació única i els va governar a tots com una sola. Aquestes tribus eren els busae, els paretaceni, els struchates, els arizanti, els budii i els magi. Les sis tribus medes vivien a la zona pròpia de la Mèdia, el triangle entre les ciutats d'Ecbatana, Rhagae i Aspadana,http://books.google.no/books?id.

Nou!!: Nínive і Medes · Veure més »

Mesopotàmia

Mesopotàmia (del grec, Me.so.po.taˈmi.a, «entre dos rius») és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Nou!!: Nínive і Mesopotàmia · Veure més »

Mitanni

Mitanni i també Mittani (a les fonts assíries, Hanigalbat o Khanigalbat) fou un regne hurrita situat al nord de Síria que va existir des d'abans del 1500 aC.

Nou!!: Nínive і Mitanni · Veure més »

Mossul

Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul (en àrab الموصل, al-Mawsil; en kurd موصل o Mûsil; en siríac ܢܝܢܘܐ, Nînwâ; en turc: Musul) és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.

Nou!!: Nínive і Mossul · Veure més »

Museu Britànic

El Museu Britànic de Londres (en anglès British Museum) és el museu més important del Regne Unit i un dels més importants del món sobre història i cultura.

Nou!!: Nínive і Museu Britànic · Veure més »

Ninawa

Ninawa fou un antic lloc de l'Iraq central cap d'un districte del que també formava part Karbala.

Nou!!: Nínive і Ninawa · Veure més »

Ninus (fundador de Nínive)

Ninus, o també Ninos, (en grec antic Νίνος), va ser el mític fundador de la ciutat de Nínive, a l'imperi assiri.

Nou!!: Nínive і Ninus (fundador de Nínive) · Veure més »

Perses

Els perses van ser una branca del poble ari establert a l'Altiplà Iranià, que vivia a la província coneguda per Persis.

Nou!!: Nínive і Perses · Veure més »

Sargon II

Sargon II fou rei d'Assíria durant l'Imperi Nou (del qual fou l'efectiu fundador) del gener del 722 aC fins al 705 aC.

Nou!!: Nínive і Sargon II · Veure més »

Segle XIV aC

El segle XIV aC és un període de l'edat antiga caracteritzat per l'increment de les relacions comercials entre els grans pobles d'Orient Mitjà, que provocaran una influència mútua detectable en l'art i la tecnologia.

Nou!!: Nínive і Segle XIV aC · Veure més »

Segle XVIII aC

El segle XVIII aC comença l'1 de gener del 1800 aC i acaba el 31 de desembre del 1701 aC.

Nou!!: Nínive і Segle XVIII aC · Veure més »

Sennàquerib

Sargon II amb el seu fill el príncep Sennàquerib (a l'esquerra) (Museu del Louvre). Sennàquerib (? - ?, 20 de Tevet de 681 aC) fou un rei d'Assíria (705 aC-681 aC) i també rei de Babilònia (705 aC-703 aC) i (689 aC-681 aC), que apareix a la Bíblia.

Nou!!: Nínive і Sennàquerib · Veure més »

Tigris

El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath; en àrab دجلة, Dijla; en turc i kurd Dicle; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en llatí Tigris) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.

Nou!!: Nínive і Tigris · Veure més »

Universitat de Califòrnia a Berkeley

La Universitat de Califòrnia a Berkeley és una universitat pública situada a Berkeley (Califòrnia, Estats Units).

Nou!!: Nínive і Universitat de Califòrnia a Berkeley · Veure més »

1843

;Països Catalans.

Nou!!: Nínive і 1843 · Veure més »

1847

;Països Catalans.

Nou!!: Nínive і 1847 · Veure més »

1921

Sense descripció.

Nou!!: Nínive і 1921 · Veure més »

1927

;Països Catalans.

Nou!!: Nínive і 1927 · Veure més »

1981

;Països Catalans.

Nou!!: Nínive і 1981 · Veure més »

627

Sense descripció.

Nou!!: Nínive і 627 · Veure més »

Redirigeix aquí:

Kouyunjik, Ninive, Niniveh, Ninos, Ninus, Ninuwa, Níniveh.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »