Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Alcorà, Aljama, Castella, Consell Superior d'Investigacions Científiques, Corona d'Aragó, Edat mitjana, Enciclopèdia de l'Islam, Fiqh, Ijmà, Ijtihad, Imam, Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, Islam, Jurisprudència, Madrassa, Màdhhab, Mesquita, Mudèjar, Muhàmmad Àbduh, Qiyàs, Reformisme islàmic, Sarraïns, Sunna, Xaria, Xiisme.
Alcorà
LAlcorà (‘lectura en veu alta’, ‘recitació’, ‘predicació’) és el llibre sagrat de l'islam.
Nou!!: Alfaquí і Alcorà · Veure més »
Aljama
Una aljama —de l'àrab al-jama'a, «conjunt de persones»— és, en català, el nom que durant l'edat mitjana s'aplicà a les comunitats musulmanes que vivien en terres cristianes i tenien una personalitat jurídica pròpia; així mateix, des del s. XII també s'aplicà aquest terme a les comunitats jueves).Diccionari d'Història de Catalunya; ed. 62; Barcelona; 1998;; p. 28 Els musulmans als estats de la Corona d'Aragó tenien un estatuts jurídic diferenciat i es regien d'acord amb la llei religiosa islàmica i eren governats per llurs autoritats, tot i que sempre de manera limitada per les concessions inicials de la monarquia.
Nou!!: Alfaquí і Aljama · Veure més »
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Nou!!: Alfaquí і Castella · Veure més »
Consell Superior d'Investigacions Científiques
La delegació del CSIC a Catalunya, al carrer Egipcíaques 15, al barri del Raval L'Agència Estatal Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) és la major institució pública dedicada a la investigació a Espanya.
Nou!!: Alfaquí і Consell Superior d'Investigacions Científiques · Veure més »
Corona d'Aragó
La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.
Nou!!: Alfaquí і Corona d'Aragó · Veure més »
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Nou!!: Alfaquí і Edat mitjana · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Alfaquí і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Fiqh
El fiqh (de l'àrab, ‘saber’, ‘coneixement’, ‘comprensió’) defineix, dins de l'islam, la jurisprudència religiosa; es tracta de les interpretacions fetes pels alfaquins (juristes islàmics) de casos que no queden clars ni en l'Alcorà ni en la sunna basada en els hadits.
Nou!!: Alfaquí і Fiqh · Veure més »
Ijmà
Lijmà —, ‘unanimitat’, ‘consens’— és un dels mètodes utilitzats pel dret islàmic per a establir jurisprudència.
Nou!!: Alfaquí і Ijmà · Veure més »
Ijtihad
Lijtihad —, ‘esforç (de reflexió)’— designa l'esforç de reflexió que els ulemes o muftís i els juristes musulmans fan per interpretar els texts fonamentals de l'islam per tal de deduir-ne la llei islàmica o per informar el musulmà de la natura d'una acció (lícita, il·lícita, reprovable, etc.). El qui produeix aquest esforç de reflexió s'anomena mújtahid (en àrab, ‘aplicat’, ‘diligent’).
Nou!!: Alfaquí і Ijtihad · Veure més »
Imam
Imams de l'imperi Mogol. Un imam (en plural) és, dins de l'islam, la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col·lectiva.
Nou!!: Alfaquí і Imam · Veure més »
Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats
La Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats, anteriorment anomenada simplement com a Institució Milà i Fontanals (IMF), és una institució de recerca en Humanitats, depenent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), creada en 1968 a Barcelona.
Nou!!: Alfaquí і Institució Milà i Fontanals de Recerca en Humanitats · Veure més »
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Nou!!: Alfaquí і Islam · Veure més »
Jurisprudència
S'entén per jurisprudència les reiterades interpretacions que fan els tribunals en les seves resolucions de les normes jurídiques, i pot constituir una de les Fonts del Dret, segons el país.
Nou!!: Alfaquí і Jurisprudència · Veure més »
Madrassa
Una madrassa a Tunísia. Una madrassa (de l'àrab, pl.) és una escola islàmica d'ensenyament religiós, generalment adscrita a una mesquita.
Nou!!: Alfaquí і Madrassa · Veure més »
Màdhhab
Un màdhhab és una escola de jurisprudència islàmica (fiqh).
Nou!!: Alfaquí і Màdhhab · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita o mosquea (de l', ‘oratori’, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ, en el primer cas, i de l'italià moschea, en el segon) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: Alfaquí і Mesquita · Veure més »
Mudèjar
Els mudèjars (de l'àrab mudayyan, que significa "aquell a qui se li ha permès quedar-se") eren els musulmans que residien als territoris cristians de la península Ibèrica durant el procés de la conquesta que es dugué a terme durant l'edat mitjana.
Nou!!: Alfaquí і Mudèjar · Veure més »
Muhàmmad Àbduh
Muhàmmad Àbduh (delta del Nil, 1849 - Alexandria, 11 de juliol de 1905) va ser un intel·lectual i teòleg egipci, jurista i reformador religiós, considerat el fundador del moviment modernista de l'islam.
Nou!!: Alfaquí і Muhàmmad Àbduh · Veure més »
Qiyàs
El qiyàs (de l'àrab, ‘comparació’, ‘analogia’, ‘raonament per analogia’) és, per a la jurisprudència sunnita musulmana, un procés de raonament per analogia utilitzat per a resoldre casos litigiosos quan l'explicació no es troba directament en l'Alcorà o en els hadits, normalment perquè es tracta de fets o situacions nous o no recollits explícitament en les dues fonts esmentades.
Nou!!: Alfaquí і Qiyàs · Veure més »
Reformisme islàmic
Muhàmmad Àbduh Sayyed Ahmed-Khan El reformisme islàmic o modernisme islàmic és un moviment que va prendre forma principalment a Egipte entre la fi del i principis del segle XX com a resposta a la influència occidental i al declivi del poder islàmic que s'estaven produint des del.
Nou!!: Alfaquí і Reformisme islàmic · Veure més »
Sarraïns
Els sarraïns o saraquens (saraceni, Σαρακηνοί) foren una tribu d'àrabs de la part occidental d'Aràbia o del Sinaí, veïns dels nabateus.
Nou!!: Alfaquí і Sarraïns · Veure més »
Sunna
La sunna (de l'àrab, ‘regla’, ‘norma’, ‘llei’, ‘ús’, ‘pràctica’) és el capteniment habitual del profeta Muhàmmad i dels seus primers companys en les circumstàncies de la vida que, llevat d'alguns casos, té valor de norma per als creients.
Nou!!: Alfaquí і Sunna · Veure més »
Xaria
Manifestació favorable a la xaria a les Maldives el 2014. Manifestació opositora de la xaria als Estats Units el 2010. La xaria, xara o llei islàmica (de l'àrab, ‘camí ’, ‘camí a seguir’) és la llei canònica de l'islam que regula el conjunt d'activitats públiques i privades de tot fidel musulmà.
Nou!!: Alfaquí і Xaria · Veure més »
Xiisme
El xiisme (etimològicament de l'expressió, 'partit d'Alí' o 'facció d'Alí') és la segona variant més important de la fe islàmica després de la sunnita i abans del kharigisme, tot i que només representa entre un 10% i un 15% dels musulmans, la gran majoria iranians.
Nou!!: Alfaquí і Xiisme · Veure més »
Redirigeix aquí:
Alfaquins, Fakih, Faqih, Fukaka, Mudjtahid, Mujtahid, Mutafakkih, Mújtahid.
