Accés més ràpid que el navegador!
170 les relacions: Acadèmia platònica, Acció física, Agustí d'Hipona, Al·legoria de la caverna, Alcínous (filòsof), Ammoni Sacas, Amor, Anamnesi (filosofia), Anaxàgores, Antíoc d'Ascaló, Antiga Grècia, Apol·lo, Apol·lodor d'Atenes, Apologètica, Apologia de Sòcrates, Aprenentatge, Arcesilau de Pítana, Arcont epònim, Aristòtil, Aristó, Aristó d'Atenes, Aristocràcia, Arquetip, Arquites de Tàrent, Atenes, Atlàntida, Àfrica, Bé (filosofia), Bellesa, Biografia, Boeci, Carnèades, Càrmides, Càrmides d'Atenes, Ciceró, Cirene, Cleruquia, Clitòmac Àsdrubal, Codros, Cràtil, Críties, Critó (diàleg platònic), Demiürg, Democràcia, Desig, Diàlegs socràtics, Diògenes Laerci, Dionisi el Vell, Dracó d'Atenes, Drama, ..., Dualisme, Edicions 62, Edicions de la Ela Geminada, Egina, Egipte, El convit, Encarnació, Esclavitud, Escola socràtica major, Esparta, Espeusip, Estat sobirà, Estereotip, Estrabó, Euclides, Eudox de Cnidos, Eunapi, Favorí (filòsof), Fedó, Felicitat, Filòsof, Filó d'Alexandria, Filó de Larisa, Filip d'Opunt, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fundació Bernat Metge, Gest, Gimnàstica, Glaucó (germà de Plató), Guerra de Corint, Guerra del Peloponnès, Heliopolis, Heraclit, Hermodor de Siracusa, Hipòstasi (filosofia), Honor, Iàmblic de Calcis, Idea, Infart de miocardi, Isòcrates, Itàlia, Jaume Olives i Canals, Joan Alberich i Mariné, Joan Crexells i Vallhonrat, Joan Leita i Graell, Jocs Ístmics, Jocs Olímpics, Jocs Olímpics de l'antiguitat, Josep Montserrat i Torrents, Josep Vives i Solé, Justícia, La República (Plató), Lacides, Les Lleis, Luci Apuleu, Maièutica, Mani, Manuel Balasch i Recort, Marsilio Ficino, Màxim de Tir, Mègara, Món grecoromà, Música, Melant (fill d'Andropomp), Messènia, Moral, Naturalisme, Neantes, Neoplatonisme, Oligarquia, Olimpiodor el Jove, Ontologia, Opinió, Orfisme, Parmènides, Parmènides (diàleg), Pau de Nícias, Pèricles, Periccíone, Personalitat, Pintura, Plató, Platonisme, Plotí, Plutarc d'Atenes, Plutarc de Queronea, Poesia, Política, Porfiri, Procle, Prudència, Pseudo-Dionís l'Areopagita, Raó, Raül Garrigasait i Colomés, Record, Renaixement, República, Sòcrates, Sòlid platònic, Sicília, Societat, Soló, Soldat, Suïdas, Tàrent, Teetet, Teodor de Cirene, Thomas Browne, Timeu (diàleg), Timeu de Locres, Timocràcia, Tirania, Trenta Tirans, Utopia, Veritat, Virtut, Xenòcrates de Calcedònia, Xenofont, Zenó, 21 de maig. Ampliar l'índex (120 més) »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: Plató і Acadèmia platònica · Veure més »
Acció física
Una acció és un moviment d'un ésser viu fet amb voluntari i amb una intenció determinades.
Nou!!: Plató і Acció física · Veure més »
Agustí d'Hipona
Aureli Agustí (Aurelius Augustinus), més conegut com a Agustí d'Hipona o sant Agustí (Tagaste, 13 de novembre del 354 - Hipona, 28 d'agost del 430) és una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, considerat de fet com un dels pares de l'Església.
Nou!!: Plató і Agustí d'Hipona · Veure més »
Al·legoria de la caverna
Al·legoria de la caverna. A l'esquerra (de dalt a baix): sol, coses naturals, ombres de coses naturals, foc, objectes artificials, ombres d'objectes artificials, nivell d'al·legoria.A la dreta (de dalt a baix): «bona» idea, idees, objectes matemàtics, llum, criatures i objectes, imatge, analogia del sol i analogia de la línia dividida. ''Al·legoria de la caverna de Plató'' per Jan Saenredam segons Cornelis van Haarlem. 1604, Albertina, Viena. El mite de la caverna (també anomenat analogia de la caverna o caverna de Plató) és una al·legoria presentada pel filòsof de l'antiga Grècia Plató en la seva obra La República (514a–520a) per comparar «l'efecte de l'educació (παιδεία) i la manca d'aquesta en la nostra natura».
Nou!!: Plató і Al·legoria de la caverna · Veure més »
Alcínous (filòsof)
Alcínous (Alcinous) fou un filòsof platònic de l'època imperial romana.
Nou!!: Plató і Alcínous (filòsof) · Veure més »
Ammoni Sacas
Ammoni Sacas (Ammṓnios Sakkás), és a dir, Σακκοφόρος ('transportista de sacs'), perquè la seva feina oficial consistia en el transport dels sacs de gra que arribaven o sortien de la ciutat d'Alexandria, havia nascut de pares cristians.
Nou!!: Plató і Ammoni Sacas · Veure més »
Amor
El caràcter xinès tradicional per a l'amor (愛) consisteix en una suma dels símbols del cor (al mig) dins d'"acceptació", "sentiment", o "percepció", que mostren una gran emoció Lamor és un gran afecte cap a altres persones, objectes o éssers.
Nou!!: Plató і Amor · Veure més »
Anamnesi (filosofia)
L'anamnesi és la paraula utilitzada per Plató per a referir-se a la capacitat que té l'ànima de recordar l'essència que aquesta perd en entrar a un nou cos.
Nou!!: Plató і Anamnesi (filosofia) · Veure més »
Anaxàgores
Anaxàgores o Anaxàgoras (Anaxagoras, en Ἀναξαγόρας) (500 aC-428 aC) fou un filòsof grec natural de Clazòmenes.
Nou!!: Plató і Anaxàgores · Veure més »
Antíoc d'Ascaló
Antíoc d'Ascaló (Antiochus), dit «el Fundador» per haver fundat la Cinquena Acadèmia, va ser un filòsof grec de tendències escèptiques.
Nou!!: Plató і Antíoc d'Ascaló · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Plató і Antiga Grècia · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Plató і Apol·lo · Veure més »
Apol·lodor d'Atenes
Apol·lodor d'Atenes, dit també el Gramàtic (Apollodorus), fou un gramàtic atenès, fill de cert Asclepíades i deixeble d'Aristarc de Samotràcia, de Paneci de Rodes, i de Diògenes el Babiloni.
Nou!!: Plató і Apol·lodor d'Atenes · Veure més »
Apologètica
Lapologètica en teologia i literatura consisteix en la defensa sistemàtica d'una posició o punt de vista.
Nou!!: Plató і Apologètica · Veure més »
Apologia de Sòcrates
LApologia de Sòcrates (en grec Ἀπολογία Σωκράτους) o Defensa de Sòcrates, escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dona Plató del discurs de defensa pronunciat pel filòsof Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort el 399 aC.
Nou!!: Plató і Apologia de Sòcrates · Veure més »
Aprenentatge
''La lliçó complicada'', quadre de William-Adolphe Bouguereau (1884) Laprenentatge és el procés psicològic a través del qual es modifiquen i adquireixen habilitats, destreses, coneixements, conductes o valors com a resultat de l'estudi, l'experiència, la instrucció, el raonament i l'observació.
Nou!!: Plató і Aprenentatge · Veure més »
Arcesilau de Pítana
Arcesilau de Pitana (Arcesilaus, de vegades anomenat Arcèsiles, fou un filòsof grec deixeble de Teofrast. Fou escolarca de l'Acadèmia platònica i el creador de la Nova Acadèmia (Acadèmia mitjana o segona). Va viure segurament entre els anys 315 aC i 240 aC. Era fill de Seutes o Scythes, i havia nascut a Pítana (Eòlia). La seva primera formació acadèmica va ser amb Autòlic de Pítana, que li va ensenyar matemàtiques i amb el que va emigrar a Sardes. després, a petició del seu germà gran i tutor, va anar a Atenes, per estudiar retòrica, primer amb Teofrast i després amb Cràntor de Soli, amb els que va descobrir el seu interès per la filosofia. No va seguir cap escola, va deixar els seus primers mestres i va estudiar amb filòsofs escèptics i dialèctics. No tenia fama de bon poeta, però Diògenes Laerci recull dos epigrames seus, un dels quals va dirigit a Àtal, rei de Pèrgam, on mostra la seva admiració per Homer i Píndar, dels que va ser un freqüent lector. Es diu que la seva oratòria era clara i persuasiva, i es veia referendada per la franquesa del seu comportament. No tenia grans recursos, però sembla que el rei Èumenes l'ajudava amb regularitat, i ell repartia el que tenia entre els seus amics filòsofs i els necessitats. Va ser acusat pels seus enemics de llibertinatge, però ell es limitava a citar l'exemple d'Aristip de Cirene. El fet és que va morir a setanta-sis anys a causa d'una embriaguesa excessiva.
Nou!!: Plató і Arcesilau de Pítana · Veure més »
Arcont epònim
Arcont epònim (en grec antic ἄρχων ἐπώνυμος) era l'arcont atenenc principal dels nou arconts d'Atenes.
Nou!!: Plató і Arcont epònim · Veure més »
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Nou!!: Plató і Aristòtil · Veure més »
Aristó
* Aristó fou un amic d'Aristòtil, al que va dirigir diverses cartes.
Nou!!: Plató і Aristó · Veure més »
Aristó d'Atenes
Aristó d'Atenes (en llatí Ariston, en grec antic Ἀρίστων), que va viure al.
Nou!!: Plató і Aristó d'Atenes · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Plató і Aristocràcia · Veure més »
Arquetip
La noia verge és un exemple d'arquetip Un arquetip o arquetipus és l'encarnació artística d'un conjunt de qualitats personals, de manera que esdevé símbol i model d'aquest.
Nou!!: Plató і Arquetip · Veure més »
Arquites de Tàrent
Arquites de Tàrent (Arkhytas, Archytas) (400 aC - 347 aC), va ser un filòsof, matemàtic, general, estadista i científic de la Magna Grècia, considerat el més il·lustre dels matemàtics pitagòrics.
Nou!!: Plató і Arquites de Tàrent · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Plató і Atenes · Veure més »
Atlàntida
El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.
Nou!!: Plató і Atlàntida · Veure més »
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Nou!!: Plató і Àfrica · Veure més »
Bé (filosofia)
Personificació de la bondat, 1839 El bé o bondat és la qualitat moral que porta el subjecte a actuar correctament, és una virtut i un objectiu vital si la persona vol obrar d'acord amb la seva ètica.
Nou!!: Plató і Bé (filosofia) · Veure més »
Bellesa
El ''Dorífor'' de Policlet és el cànon estètic més conegut de l'antiguitat. Còpia romana de marbre del Museu Arqueològic Nacional de Nàpols La bellesa (o bellea) és una característica d'una persona, animal, lloc, objecte o idea, que proporciona una percepció plaent, de valor personal i cultural, o de satisfacció.
Nou!!: Plató і Bellesa · Veure més »
Biografia
Una biografia és un gènere de la literatura (o d'altres mitjans, com el cinema) que consisteix en la narració de la vida d'algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics.
Nou!!: Plató і Biografia · Veure més »
Boeci
Tomba de Boeci a San Pietro in Ciel d'Oro, a Pavia Boeci (Roma, c. 480 - Pavia, 525), de nom complet Anici Manli Severí Boeci (Anicius Manlius Severinus Boethius), fou un filòsof cristià, teòleg i escriptor llatí del, que tingué una gran repercussió en l'edat mitjana.
Nou!!: Plató і Boeci · Veure més »
Carnèades
Carnèades al llibre de Thomas StanleyCarnèades (Carneades), fill d'Epícom o Filòcom, fou un filòsof grec nascut a Cirene al voltant de l'any 213 aC al nord d'Àfrica (actual Líbia).
Nou!!: Plató і Carnèades · Veure més »
Càrmides
Càrmides (en grec) és un diàleg de Plató, en què Sòcrates dialoga amb Càrmides i el jove Crítias.
Nou!!: Plató і Càrmides · Veure més »
Càrmides d'Atenes
Càrmides (Charmides, Kharmídes Χαρμίδης) fou un home d'estat atenenc, fill de Glaucó, cosí de Críties i oncle matern de Plató, que el converteix en un dels protagonistes del diàleg Càrmides que porta el seu nom, i el situa de molt jove a l'inici de la guerra del Peloponès.
Nou!!: Plató і Càrmides d'Atenes · Veure més »
Ciceró
Marc Tul·li Ciceró, en llatí Marcus Tullius Cicero (Arpinum, 3 de gener de 106 aC - Formia, 7 de desembre de 43 aC), fou polític, filòsof i orador de l'antiga Roma.
Nou!!: Plató і Ciceró · Veure més »
Cirene
Cirene (o) fou una ciutat grega de Líbia, a la regió que va prendre el nom de Cirenaica.
Nou!!: Plató і Cirene · Veure més »
Cleruquia
Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.
Nou!!: Plató і Cleruquia · Veure més »
Clitòmac Àsdrubal
Clitòmac (Cleitomachus) fou un filòsof cartaginès anomenat Àsdrubal en la seva pròpia llengua, que va anar a viure a Atenes quan tenia uns quaranta anys.
Nou!!: Plató і Clitòmac Àsdrubal · Veure més »
Codros
Segons la mitologia grega, Codros (en grec antic Κόδρος), va ser un rei d'Atenes, fill de Melant i descendent de Neleu i per tant, del llinatge de Posidó.
Nou!!: Plató і Codros · Veure més »
Cràtil
Cràtil (Cratylos, Krátilos, Κράτυλος) fou un filòsof del que es coneixen pocs detalls.
Nou!!: Plató і Cràtil · Veure més »
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Nou!!: Plató і Críties · Veure més »
Critó (diàleg platònic)
El Critó és un diàleg escrit per Plató, amb Sòcrates i Critó d'Atenes com a interlocutors.
Nou!!: Plató і Critó (diàleg platònic) · Veure més »
Demiürg
Demiürg, déu creador amb cara de lleó. El demiürg (en grec significa "artesà"), en la filosofia idealista de Plató, és considerat un déu creador del cosmos.
Nou!!: Plató і Demiürg · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Plató і Democràcia · Veure més »
Desig
Antonio Canova: ''Psique reanimada pel petó de l'amor'' El desig (del llatí desidium) és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per a aconseguir alguna cosa.
Nou!!: Plató і Desig · Veure més »
Diàlegs socràtics
Els Diàlegs Socràtics formen part d'un gènere en prosa literària desenvolupat a l'Antiga Grècia a finals del segle IV a. C. i que van ser preservats en els diàlegs platònics i l'obra socràtica de Xenofont - tant dramàtica com narrativa - en les quals els personatges discuteixen problemes morals i filosòfics per il·lustrar el mètode socràtic.
Nou!!: Plató і Diàlegs socràtics · Veure més »
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Nou!!: Plató і Diògenes Laerci · Veure més »
Dionisi el Vell
Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).
Nou!!: Plató і Dionisi el Vell · Veure més »
Dracó d'Atenes
Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί (Desmoi "llaços, cadenes"), per distingir-lo del νόμοί (Nomoi "llei, costum") de Soló.
Nou!!: Plató і Dracó d'Atenes · Veure més »
Drama
El drama en termes generals és una ficció o una situació de la vida real que resulta complexa i difícil però amb un final favorable o feliç.
Nou!!: Plató і Drama · Veure més »
Dualisme
Representació del dualisme per René Descartes. Els inputs es transmeten pels òrgans sensorials de l'epífisis al cervell i des d'allà a l'esperit immaterial. El dualisme és una sèrie de concepcions religioses, epistemològiques o filosòfiques que consideren que l'home o l'univers està constituït «per dos elements independents i irreductibles entre ells com ara, l’esperit i la matèria, l'ànima i el cos», el bé i el mal, la natura i la cultura.
Nou!!: Plató і Dualisme · Veure més »
Edicions 62
Façana de l'antiga Seu d'edicions 62 al carrer Peu de la Creu de Barcelona. Edicions 62 és una editorial catalana nascuda el 1961 a Barcelona sota la direcció de Max Cahner i Ramon Bastardes.
Nou!!: Plató і Edicions 62 · Veure més »
Edicions de la Ela Geminada
Edicions de la Ela Geminada és una editorial amb seu a la ciutat de Girona que es va fundar l'any 2011.
Nou!!: Plató і Edicions de la Ela Geminada · Veure més »
Egina
Lilla d'Egina és una de les Illes Saròniques, que pertany a la prefectura o nomós de l'Àtica, Grècia.
Nou!!: Plató і Egina · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: Plató і Egipte · Veure més »
El convit
El convit o Simposi (Συμπόσιον, Sympósion) és un diàleg de Plató escrit cap al 380 aC que versa sobre l'amor.
Nou!!: Plató і El convit · Veure més »
Encarnació
Lencarnació és un concepte religiós segons el qual un ser heterogeni pren possessió d'un cos físic, ja sigui humà o animal.
Nou!!: Plató і Encarnació · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Plató і Esclavitud · Veure més »
Escola socràtica major
Lescola socràtica major és el nom que va rebre l'Acadèmia, l'escola filosòfica fundada per Plató l'any 387 aC, dotze anys després de la mort del mestre Sòcrates.
Nou!!: Plató і Escola socràtica major · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Plató і Esparta · Veure més »
Espeusip
Espeusip (Speusippus; entre els anys 393 aC i 339 aC) va ser un filòsof grec deixeble de Plató, nadiu d'Atenes i fill d'Eurimedó i Potona, la germana de Plató.
Nou!!: Plató і Espeusip · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Plató і Estat sobirà · Veure més »
Estereotip
A la dona se la pot relacionar estereotipadament amb allò desconegut, passiu, bell i fosc, com la nit i la lluna, mentre que alguns estereotips d'home en són la duresa i l'acció Els estereotips són imatges mentals i construccions socioculturals sense base científica, fruit de l'herència cultural, d'opinions i prejudicis sobre determinades persones.
Nou!!: Plató і Estereotip · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Plató і Estrabó · Veure més »
Euclides
Euclides (en Eucleides) fou un matemàtic de l'antiga Grècia que va viure cap al 300 aC i és conegut avui en dia com a «pare de la geometria».
Nou!!: Plató і Euclides · Veure més »
Eudox de Cnidos
Eudox de Cnidos (Eudoxus), fill d'Esclines, fou un geòmetra, astrònom i metge grec, que va viure vers el 366 aC.
Nou!!: Plató і Eudox de Cnidos · Veure més »
Eunapi
Eunapi (en llatí Eunapius, en grec Εὐνάριος) va ser un sofista i historiador grec que va néixer a Sardes l'any 347 i va viure fins al regnat de l'emperador Teodosi II.
Nou!!: Plató і Eunapi · Veure més »
Favorí (filòsof)
Favorí (en llatí Favorinus, en grec antic Φαβωρῖνος) fou un filòsof grec, seguidor d'Aristòtil i de l'escola peripatètica.
Nou!!: Plató і Favorí (filòsof) · Veure més »
Fedó
Fedó (Phaedon) o Quant a l'ànima (grec clàssic) és un diàleg platònic que parla de la immortalitat de l'ànima, ambientat en les darreres hores de vida de Sòcrates, en què apareixen bastants dels seus amics reunits a la presó d'Atenes (i en què, com conta el diàleg, no va assistir Plató), a l'espera de la seva execució mitjançant la ingesta de cicuta.
Nou!!: Plató і Fedó · Veure més »
Felicitat
La felicitat és un sentiment agradable de satisfacció i absència de patiment.
Nou!!: Plató і Felicitat · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: Plató і Filòsof · Veure més »
Filó d'Alexandria
Filó d'Alexandria o Filó Jueu (en hebreu ידידיה Iedidià, o פילון Filón, Philon Judaeus; Alexandria, c. 13 aC? - 50 dC) és considerat el primer filòsof jueu.
Nou!!: Plató і Filó d'Alexandria · Veure més »
Filó de Larisa
Teatre antic de la ciutat de Larisa. Filó de Larisa (Philon; Larisa de Tessàlia, segles II i I aC) fou un filòsof grec.
Nou!!: Plató і Filó de Larisa · Veure més »
Filip d'Opunt
Filip d'Opunt (Philippus) va ser un filòsof grec nascut a Opunt, a la Lòcrida, que visqué al.
Nou!!: Plató і Filip d'Opunt · Veure més »
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Nou!!: Plató і Friedrich Wilhelm Nietzsche · Veure més »
Fundació Bernat Metge
La Fundació Bernat Metge és una institució fundada el 1922 sota el patrocini de l'editorial Alpha de Francesc Cambó, que avui forma part de l'Institut Cambó, i que té com a finalitats principals el foment de l'estudi dels clàssics grecs i llatins als Països Catalans i la de crear generacions d'humanistes.
Nou!!: Plató і Fundació Bernat Metge · Veure més »
Gest
Persones demanant permís i donant torn de paraula amb gestos Un gest és un moviment d'una certa part del cos amb intenció comunicativa, és a dir, amb un significat, sigui conscient o inconscient.
Nou!!: Plató і Gest · Veure més »
Gimnàstica
La gimnàstica és un tipus d'esport.
Nou!!: Plató і Gimnàstica · Veure més »
Glaucó (germà de Plató)
Glaucó (en llatí Glaucon, en grec antic Γλαύκων) fou fill d'Aristó i germà de Plató.
Nou!!: Plató і Glaucó (germà de Plató) · Veure més »
Guerra de Corint
La Guerra de Corint o Guerra Coríntia va ser un conflicte que es va produir a la Grècia antiga i que va transcórrer entre els anys 395 aC i 387/6.
Nou!!: Plató і Guerra de Corint · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Plató і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Heliopolis
Heliopolis, anomenada també Rooigrond, fou una petita ciutat a uns 10 km de Mahikeng a Betxuanalàndia, capital de l'estat bòer de Goshen o Goosen.
Nou!!: Plató і Heliopolis · Veure més »
Heraclit
Heraclit (o bé Heràclit; en Ἡράκλειτος, Herákleitos. Efes, 544 aC / 535 aC - 484 aC / 475 aC) fou un filòsof presocràtic natural d'Efes, a l'Àsia Menor.
Nou!!: Plató і Heraclit · Veure més »
Hermodor de Siracusa
Hermodor de Siracusa (en Hermodorus) va ser un filòsof de l'antiga Grècia deixeble de Plató.
Nou!!: Plató і Hermodor de Siracusa · Veure més »
Hipòstasi (filosofia)
Hipòstasi en filosofia és el fet d'atribuir a paraules o pensaments la qualitat de substància sinó d'existència física que no necessàriament tenen.
Nou!!: Plató і Hipòstasi (filosofia) · Veure més »
Honor
L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.
Nou!!: Plató і Honor · Veure més »
Iàmblic de Calcis
Iàmblic de Calcis (-) fou un famós filòsof neoplatònic nascut a Calcis, a Celesíria, possible descendent de l'escriptor del mateix nom (Iàmblic de Babilònia).
Nou!!: Plató і Iàmblic de Calcis · Veure més »
Idea
Idees Una idea és un producte del pensament, l'expressió d'un concepte.
Nou!!: Plató і Idea · Veure més »
Infart de miocardi
L'infart miocardíac o infart de miocardi, sovint abreviat com IAM (o infart agut de miocardi), conegut en l'ús col·loquial com a atac de cor, atac cardíac o infart, fa referència a una irrigació sanguínia insuficient, per necrosi del miocardi, produït per una obstrucció en una de les artèries coronàries, generalment a conseqüència de la trombosi d'una d'elles, esclerosada.
Nou!!: Plató і Infart de miocardi · Veure més »
Isòcrates
Isòcrates d'Atenes (en llatí Isocrates, en grec antic) nascut a Atenes el 436 aC i mort a la mateixa ciutat el 338 aC, fou un famós orador, logògraf i retòric grec, fill de Teodor.
Nou!!: Plató і Isòcrates · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Plató і Itàlia · Veure més »
Jaume Olives i Canals
Jaume Olives i Canals (Barcelona, 1907 - Ciutadella, 1987) va ser un humanista cristià i hel·lenista.
Nou!!: Plató і Jaume Olives i Canals · Veure més »
Joan Alberich i Mariné
és un hel·lenista català.
Nou!!: Plató і Joan Alberich i Mariné · Veure més »
Joan Crexells i Vallhonrat
Joan Crexells i Vallhonrat (Barcelona, 5 de març de 1896 - Barcelona, 13 de desembre del 1926) fou un filòsof, escriptor i intel·lectual català.
Nou!!: Plató і Joan Crexells i Vallhonrat · Veure més »
Joan Leita i Graell
Joan Leita (Barcelona, 1936 - Berga, 2012) va ser un filòsof, teòleg i traductor català.
Nou!!: Plató і Joan Leita i Graell · Veure més »
Jocs Ístmics
Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.
Nou!!: Plató і Jocs Ístmics · Veure més »
Jocs Olímpics
Els Jocs Olímpics moderns (en grec Ολυμπιακοί Αγώνες, en francès Jeux Olympiques i en anglès Olympic Games;El francès i l'anglès són els idiomes oficials dels Jocs Olímpics. abreujat JJOOEn català no es doblen les sigles quan es refereixen a un substantiu en plural. Tanmateix, alguns autors consideren les sigles JJOO una excepció a la norma. Vegeu) són un esdeveniment internacional de gran importància en què participen milers d'atletes en diverses competicions d'esports d'estiu i d'hivern.
Nou!!: Plató і Jocs Olímpics · Veure més »
Jocs Olímpics de l'antiguitat
''El discòbol'', còpia de Mirón. Estàtua que representa el llançament de disc. Els Jocs Olímpics de l'antiguitat, originalment anomenats simplement els Jocs Olímpics (en grec: Ολυμπιακοί Αγώνες; Olympiakoi Agones), foren una sèrie de competicions atlètiques celebrades a la ciutat d'Olímpia entre diferents polis de l'antiga Grècia.
Nou!!: Plató і Jocs Olímpics de l'antiguitat · Veure més »
Josep Montserrat i Torrents
Josep Montserrat Torrents (Barcelona, 1932) és mestre, filòsof, coptista i historiador.
Nou!!: Plató і Josep Montserrat i Torrents · Veure més »
Josep Vives i Solé
Josep Vives i Solé (Montferri, 14 de març de 1928 - Sant Cugat del Vallès, 26 de desembre de 2015) fou un sacerdot jesuïta, patròleg i hel·lenista català.
Nou!!: Plató і Josep Vives i Solé · Veure més »
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Nou!!: Plató і Justícia · Veure més »
La República (Plató)
La República és un tractat de política escrit pel filòsof Plató.
Nou!!: Plató і La República (Plató) · Veure més »
Lacides
Làcides (Lacydes), fill d'Alexandre, fou un poeta i filòsof grec nadiu de Cirene.
Nou!!: Plató і Lacides · Veure més »
Les Lleis
Les lleis (en grec antic: Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa.
Nou!!: Plató і Les Lleis · Veure més »
Luci Apuleu
Luci Apuleu — en Lucius Appuleius — a vegades citat com Apuleu (Madaure, Àfrica, c. 125-180) va ser un escriptor i filòsof romà, nascut en l'antic regne de Sifax, al començament del.
Nou!!: Plató і Luci Apuleu · Veure més »
Maièutica
La maièutica (del grec maieutikos, 'parir') és el mètode socràtic de caràcter inductiu basat en la dialèctica.
Nou!!: Plató і Maièutica · Veure més »
Mani
Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit. I si bé els seus escrits s'han perdut, el seu ensenyament s'ha conservat parcialment en manuscrits coptes procedents d'Egipte i en texts més tardans del maniqueisme que es va desenvolupar posteriorment a la Xina. Després del 762 fou la religió adoptada pels uigurs. Els musulmans els anomenen Mananiyya, i al mateix Mani li donen el nom de Mani ibn Fatik o Fattik.
Nou!!: Plató і Mani · Veure més »
Manuel Balasch i Recort
Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.
Nou!!: Plató і Manuel Balasch i Recort · Veure més »
Marsilio Ficino
Marsilio Ficino (10 d'octubre de 1433 - 1 d'octubre de 1499) va ser un humanista italià del Renaixement.
Nou!!: Plató і Marsilio Ficino · Veure més »
Màxim de Tir
Màxim de Tir (Maximus Tyrius) fou un filòsof platònic grec nadiu de Tir de l'època dels Antonins.
Nou!!: Plató і Màxim de Tir · Veure més »
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Nou!!: Plató і Mègara · Veure més »
Món grecoromà
Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.
Nou!!: Plató і Món grecoromà · Veure més »
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Nou!!: Plató і Música · Veure més »
Melant (fill d'Andropomp)
Melant o Melanti (Melanthus o Melanthius, Mélanthos o Melánthios) va ser un mític rei de Messènia descendent de Neleu, expulsat de la seva pàtria, Pilos, pels heràclides quan van conquerir el Peloponès.
Nou!!: Plató і Melant (fill d'Andropomp) · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Plató і Messènia · Veure més »
Moral
''Moral compass'', 2015 La moral és una disciplina que determina la rectitud del comportament humà segons unes normes que expressen l'existència d'uns deures i obligacions.
Nou!!: Plató і Moral · Veure més »
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Nou!!: Plató і Naturalisme · Veure més »
Neantes
Neantes (en llatí Neantes, en grec antic) fou un historiador grec nascut a Cízic, a la Propòntida, que vivia a la meitat del.
Nou!!: Plató і Neantes · Veure més »
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Nou!!: Plató і Neoplatonisme · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Plató і Oligarquia · Veure més »
Olimpiodor el Jove
Olimpiodor (Olympiodorus) fou un filòsof neoplatònic grec de l'Escola d'Alexandria, el darrer de certa importància dins d'aquesta tendència filosòfica.
Nou!!: Plató і Olimpiodor el Jove · Veure més »
Ontologia
Lontologia és l'estudi de l'ésser o de l'existència.
Nou!!: Plató і Ontologia · Veure més »
Opinió
Una opinió és un judici, un punt de vista o una afirmació que no és concloent, i es diferencia dels fets, que són afirmacions vertaderes.
Nou!!: Plató і Opinió · Veure més »
Orfisme
Orfeu toca la lira entre els tracis Lorfisme (en grec antic Ὀρφικά 'orfiká') va ser un moviment religiós mistèric de l'antiga Grècia, que es remunta almenys al o. La seva fundació es va atribuir al mític poeta i músic Orfeu (fill de la musa Cal·líope), que en els seus himnes (Himnes òrfics) narra el nucli mític de la creença.
Nou!!: Plató і Orfisme · Veure més »
Parmènides
Parmènides (Parmenides, en Παρμενίδης, 570 aC-475 aCSobre les dificultats per establir la data del seu naixement, vegeu la secció «Data de naixement») fou filòsof presocràtic dels més importants de l'antiga Grècia.
Nou!!: Plató і Parmènides · Veure més »
Parmènides (diàleg)
Parmènides és un dels diàlegs de Plató.
Nou!!: Plató і Parmènides (diàleg) · Veure més »
Pau de Nícias
La pau de Nícias fou un tractat de pau entre Atenes i Esparta signat el març del 421 aC que va posar fi temporalment a la guerra del Peloponnès.
Nou!!: Plató і Pau de Nícias · Veure més »
Pèricles
Pèricles (en Περικλῆς; Perĭclēs; Atenes, 495 aC - 429 aC) va ser un polític i general de l'antiga Grècia del.
Nou!!: Plató і Pèricles · Veure més »
Periccíone
Periccíone (Periktione) va ser suposadament la mare de Plató.
Nou!!: Plató і Periccíone · Veure més »
Personalitat
La personalitat és el constructe psicològic que fa referència al còmput de característiques psíquiques d'un individu.
Nou!!: Plató і Personalitat · Veure més »
Pintura
Kunsthistorisches Museum de Viena La pintura és l'art de pintar, d'expressar-se sobre una superfície mitjançant formes i colors.
Nou!!: Plató і Pintura · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Plató і Plató · Veure més »
Platonisme
El platonisme és la doctrina filosòfica desenvolupada pels seguidors de Plató a partir del que va arribar a ser el moviment intel·lectual dominant en els primers segles de la nostra era afavorit per la influència poderosa que va exercir sobre el cristianisme i judaisme.
Nou!!: Plató і Platonisme · Veure més »
Plotí
Plotí (Plotinus; 205 - 270) fou el principal filòsof del neoplatonisme, corrent que integrà també Numeni d'Apamea, Porfiri, Jàmblic i Procle.
Nou!!: Plató і Plotí · Veure més »
Plutarc d'Atenes
Plutarc d'Atenes (Plutarchus; vers 350 - 430), fill de Nestori, fou un filòsof neoplatònic grec que va dirigir l'escola neoplatònica d'Atenes al començament del.
Nou!!: Plató і Plutarc d'Atenes · Veure més »
Plutarc de Queronea
Plutarc Plutarc de Queronea (Πλούταρχος; c. 46 - c. 120) va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana.
Nou!!: Plató і Plutarc de Queronea · Veure més »
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Nou!!: Plató і Poesia · Veure més »
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Nou!!: Plató і Política · Veure més »
Porfiri
Porfiri (Porphyrius; 232/233, Tir - c. 304, Roma) fou un filòsof neoplatònic, deixeble de Plotí i de Longí.
Nou!!: Plató і Porfiri · Veure més »
Procle
Procle (Proclus, Πρόκλος) (Constantinoble, 412 - Atenes, 485), anomenat també el Successor o el Diàdoc (Πρόκλος ὁ Διάδοχος Próklos ho Diádokhos; Proclus Lycaeus), va ser un filòsof neoplatònic, contemporani de Plutarc.
Nou!!: Plató і Procle · Veure més »
Prudència
Metis; Luca Giordano. La prudència és una de les virtuts clàssiques i es considera com la capacitat de jutjar correctament la situació i no actuar prenent riscos innecessaris.
Nou!!: Plató і Prudència · Veure més »
Pseudo-Dionís l'Areopagita
Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, va ser un autor anònim Grec, teòleg cristià i filòsof neoplatònic de finals del segle V a principis del VI, que va escriure com pseudo-epígraf un conjunt d'obres conegudes com a Corpus Areopagiticum o Corpus Dionysiacum.
Nou!!: Plató і Pseudo-Dionís l'Areopagita · Veure més »
Raó
La raó o racionalitat és una aptitud que consisteix a aplicar normes i lògica en el pensament per obtenir judicis, observacions comprovables o servir de base per a teories.
Nou!!: Plató і Raó · Veure més »
Raül Garrigasait i Colomés
Raül Garrigasait i Colomés (Solsona, 15 desembre de 1979) és un filòleg clàssic, escriptor, traductor i editor català.
Nou!!: Plató і Raül Garrigasait i Colomés · Veure més »
Record
El record és la dada emmagatzemada a la memòria que pot ser recuperada posteriorment per la ment.
Nou!!: Plató і Record · Veure més »
Renaixement
Home Vitruvià, estudi de les mesures humanes, de Leonardo da Vinci Santa Maria del Fiore, amb la cúpula dissenyada per Brunelleschi El Renaixement o Renaiximent és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI, caracteritzats per un esforç per reviure i superar idees i assoliments de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Plató і Renaixement · Veure més »
República
Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.
Nou!!: Plató і República · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Plató і Sòcrates · Veure més »
Sòlid platònic
A l'espai tridimensional, un sòlid platònic és un políedre regular i convex. Es construeix amb cares regulars congruents, amb el mateix nombre de cares que es troben en cada vèrtex.
Nou!!: Plató і Sòlid platònic · Veure més »
Sicília
Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.
Nou!!: Plató і Sicília · Veure més »
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Nou!!: Plató і Societat · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Plató і Soló · Veure més »
Soldat
Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.
Nou!!: Plató і Soldat · Veure més »
Suïdas
Suïdas (Suidas) o La Suda (Souda) és una gran enciclopèdia romana d'Orient sobre el món antic, escrita en grec vers el.
Nou!!: Plató і Suïdas · Veure més »
Tàrent
Tàrent (en català antic Taràntol, en italià Taranto, en tarentí, Tarde) és un municipi italià, situat a la regió de la Pulla (en italià Puglia, en tarentí Pugghie) i a la província de Tàrent.
Nou!!: Plató і Tàrent · Veure més »
Teetet
El Teetet és un diàleg escrit per Plató.
Nou!!: Plató і Teetet · Veure més »
Teodor de Cirene
Teodor de Cirene (Theodorus) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles, nadiu de Cirene.
Nou!!: Plató і Teodor de Cirene · Veure més »
Thomas Browne
Thomas Browne (Londres, 1605 - 1682) va ser un escriptor i filòsof anglès que va ensenyar a Oxford i va ser nomenat cavaller pels seus serveis al coneixement.
Nou!!: Plató і Thomas Browne · Veure més »
Timeu (diàleg)
Timeu (grec: Τίμαιος, Timaios) és un dels diàlegs de Plató, principalment en forma de monòleg llarg donat pel caràcter del títol, escrit sobre el 360 aC.
Nou!!: Plató і Timeu (diàleg) · Veure més »
Timeu de Locres
Timeu de Locres (Timaeus) fou un filòsof pitagòric grec nascut a Locres Epizefiris, a la Magna Grècia, i suposadament mestre de Plató, segons Ciceró.
Nou!!: Plató і Timeu de Locres · Veure més »
Timocràcia
En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.
Nou!!: Plató і Timocràcia · Veure més »
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Nou!!: Plató і Tirania · Veure més »
Trenta Tirans
Els Trenta Tirans (en grec οἱ Τριάκοντα, hoi Triakonta) era un govern oligàrquic pro-espartà compost de trenta magistrats anomenats tirans, que succeí a la democràcia atenenca al final de la Guerra del Peloponès, durant menys d'un any, al 404 aC.
Nou!!: Plató і Trenta Tirans · Veure més »
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Nou!!: Plató і Utopia · Veure més »
Veritat
El concepte de veritat varia segons l'època o escola teòrica.
Nou!!: Plató і Veritat · Veure més »
Virtut
Una virtut és una qualitat moral positiva, oposada al defecte (ètica) o vici (religió).
Nou!!: Plató і Virtut · Veure més »
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
Nou!!: Plató і Xenòcrates de Calcedònia · Veure més »
Xenofont
Xenofont d'Atenes ; c. 430 Strassler i al., 2022-04-20 at the Wayback Machine.
Nou!!: Plató і Xenofont · Veure més »
Zenó
Zenó (llatí: Zeno; grec: Ζήνων, Zínon; nascut cap al 425 i mort el 9 d'abril del 491), conegut originalment amb el nom de Tarasikodissa, fou emperador romà d'Orient entre el 474 i el 475 i de nou entre el 476 i el 491.
Nou!!: Plató і Zenó · Veure més »
21 de maig
El 21 de maig és el cent quaranta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent quaranta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Plató і 21 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Analogia del sol, Antifont (fill de Plató), Antífon (fill de Plató), Diàleg platònic, Diàlegs de Plató, Món de les Idees, Món de les idees, Món intel·ligible, Platònic, Platònics, Teoria de les idees.
