Accés més ràpid que el navegador!
78 les relacions: Abrota, Agamèmnon, Alcàtous, Alexandre el Gran, Anastasi I Dicor, Antípatre, Antiga Grècia, Apol·lo, Aqüeducte, Aristocràcia, Artemísion, Atenes, Èac, Èlida, Àstacos de Bitínia, Batalla de Platea, Beòcia, Bitínia, Bizanci, Bràsides, Calcedònia, Cassandre, Cízic, Ciló (polític), Colònia romana, Colonització grega, Comèdia, Coreb (heroi), Corint, Dècada del 630 aC, Demetri Poliorceta, Democràcia, Diòclia, Doris (grup humà), Escola de Mègara, Esparta, Estrabó, Euclides de Mègara, Festival, Foroneu, Golf Sarònic, Guerra del Peloponnès, Guerres mèdiques, Hadrià, Heres, Heroi grec, Independència, Jocs Pítics, Lèleges, Lèlex (fill de Posidó), ..., Lliga Aquea, Mar de Màrmara, Mar Mediterrània, Mègara Hiblea, Megareu, Megàrida, Messènia, Minos, Muralla llarga, Nícies, Nisos (fill de Pandíon), Oligarquia, Pandíon (pare d'Egeu), Pèlops, Pília, Peges, Pilas (mitologia), Pires, Posidó, Primera Guerra del Peloponnès, Regne de Macedònia, Salamina, Sàtir, Sòcrates, Soló, Teàgenes de Mègara, Unitat perifèrica d'Argòlida, Víbia Sabina. Ampliar l'índex (28 més) »
Abrota
Abrota de Beòcia és una personatge de la mitologia grega.
Nou!!: Mègara і Abrota · Veure més »
Agamèmnon
La ''màscara d'Agamèmnon'' és una màscara funerària d'or descoberta a Micenes el 1876 per Heinrich Schliemann, que la va atribuir a aquest heroi. En realitat, és de cap al 1500 aC, uns segles abans de l'època en què se situa la guerra de Troia. Agamèmnon (Ἀγαμέμνων, Agamemnon) va ser el rei d'Argos que, d'acord amb la Ilíada, va participar en la guerra de Troia, i esdevingué un dels màxims dirigents de l'exèrcit aqueu que assetjava la gran ciutat.
Nou!!: Mègara і Agamèmnon · Veure més »
Alcàtous
Segons la mitologia grega, Alcàtous o Alcàtou (en Ἀλκάθοος) va ser un heroi, fill de Pèlops, rei de l'Èlide, i d'Hipodamia, filla d'Enòmau.
Nou!!: Mègara і Alcàtous · Veure més »
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Nou!!: Mègara і Alexandre el Gran · Veure més »
Anastasi I Dicor
Anastasi I (en llatí: (c. 430 - 9 de juliol de 518) va ser emperador romà d'Orient des de l'11 d'abril de 491 fins a la seva mort. Va rebre el sobrenom de Dicorus ('dues pupil·les'), ja que tenia els ulls de dos colors diferents. El seu regnat va estar marcat per dues guerres: contra els partidaris de Longí i contra els perses. Fou un administrador molt eficaç que emprengué una sèrie de reformes per consolidar la base fiscal de l'Imperi Romà d'Orient. A la seva mort el 518, el tresor imperial contenia 320.000 lliures (145.150 kg) d'or. Les seves creences monofisites van acabar per enemistar-lo amb el papat. Va morir sense fills i li va succeir un excubitor.
Nou!!: Mègara і Anastasi I Dicor · Veure més »
Antípatre
Antípatre（Antipater) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei el va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la lluita. Juntament amb Parmeni va aconsellar Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va anar-se'n a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia l'any 334 aC. Va combatre Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípatre i Olímpies, la mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per dur les tropes de refresc que havia demanat Alexandre. Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar Antípatre com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípatre va ser derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leonat amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leonat era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípatre, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífil que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípatre es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípatre va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar Demòstenes i els líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípatre que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321 aC). A finals del 321 aC va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el Borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes. Demades va ser detingut i executat quan van sortir proves que havia mantingut correspondència amb Perdicas. Quan va morir, va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre.
Nou!!: Mègara і Antípatre · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Mègara і Antiga Grècia · Veure més »
Apol·lo
Apol·lo (Απόλλων, Apóllōn), de vegades Apol·ló, és el déu de la medicina, de la bellesa masculina, de la música i de la poesia en la mitologia grega i, posteriorment, en la mitologia romana; també va ser considerat déu del Sol, en substitució d'Hèlios.
Nou!!: Mègara і Apol·lo · Veure més »
Aqüeducte
''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.
Nou!!: Mègara і Aqüeducte · Veure més »
Aristocràcia
El terme aristocràcia es refereix a la forma de govern en què el poder era ostentat pels millors o els notables d'una comunitat.
Nou!!: Mègara і Aristocràcia · Veure més »
Artemísion
Bronze d'Artemísion LArtemísion o Artemisi (Αρτεμίσιο) és un cap de la costa nord de l'illa d'Eubea, a Grècia, enfront de la Magnèsia de Tessàlia, vora l'antiga ciutat d'Òreos o Histiea.
Nou!!: Mègara і Artemísion · Veure més »
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Nou!!: Mègara і Atenes · Veure més »
Èac
D'acord amb la mitologia grega, Èac (en Αἴακος, Aiakos) va ser un semidéu que esdevingué rei de l'illa d'Egina.
Nou!!: Mègara і Èac · Veure més »
Èlida
L'Èlida. L'Èlida (Ἦλις, Elis; etnònim Ἠλεῖος, català eleu) fou un territori de l'antiga Grècia, la capital del qual fou la ciutat homònima d'Elis i que es correspon, a grans trets, amb l'actual Unitat Perifèrica de l'Èlida.
Nou!!: Mègara і Èlida · Veure més »
Àstacos de Bitínia
Àstacos (Astacus) era una ciutat de Bitínia situada al golf homònim.
Nou!!: Mègara і Àstacos de Bitínia · Veure més »
Batalla de Platea
La Batalla de Platea o de Platees va ser la darrera batalla de les Guerres Mèdiques al sud de Grècia.
Nou!!: Mègara і Batalla de Platea · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: Mègara і Beòcia · Veure més »
Bitínia
Bitínia és una regió del nord-oest d'Àsia Menor, actualment Turquia, a la part asiàtica del Bòsfor i de cara a la mar Negra.
Nou!!: Mègara і Bitínia · Veure més »
Bizanci
Bizanci (Byzantium, Βυζάντιον) fou una ciutat grega de Tràcia, a la riba del Bòsfor, que va ocupar un lloc molt important en la història.
Nou!!: Mègara і Bizanci · Veure més »
Bràsides
Bràsides o Bràsidas (Brasidas), fill de Tel·lis, va ser un general espartà d'entre els més importants de la primera part de la Guerra del Peloponnès.
Nou!!: Mègara і Bràsides · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Mègara і Calcedònia · Veure més »
Cassandre
Cassandre o Casandre (Kássander, Κάσσανδρος) fou un epígon, rei de facto de Macedònia.
Nou!!: Mègara і Cassandre · Veure més »
Cízic
Cízic (en grec antic Κύζικος "Kyzikos", en llatí Cyzicus o Cyzicum) era una ciutat grega de la Propòntida, a Mísia, una península o una illa unida al continent per uns sorrals.
Nou!!: Mègara і Cízic · Veure més »
Ciló (polític)
Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.
Nou!!: Mègara і Ciló (polític) · Veure més »
Colònia romana
Colònia romana era una ciutat romana fundada per ciutadans romans en territori de ciutats conquerides.
Nou!!: Mègara і Colònia romana · Veure més »
Colonització grega
Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.
Nou!!: Mègara і Colonització grega · Veure més »
Comèdia
La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.
Nou!!: Mègara і Comèdia · Veure més »
Coreb (heroi)
Coreb (en grec antic Κόροιβος) va ser, segons la mitologia grega un heroi de l'Argòlida que va fundar la ciutat de Mègara.
Nou!!: Mègara і Coreb (heroi) · Veure més »
Corint
Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.
Nou!!: Mègara і Corint · Veure més »
Dècada del 630 aC
Sense descripció.
Nou!!: Mègara і Dècada del 630 aC · Veure més »
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Nou!!: Mègara і Demetri Poliorceta · Veure més »
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Nou!!: Mègara і Democràcia · Veure més »
Diòclia
La Diòclia (Diocleia) era un festival celebrat a Mègara en honor de l'antic heroi atenenc Diocles (Διοκλῆς), que hi era exiliat.
Nou!!: Mègara і Diòclia · Veure més »
Doris (grup humà)
Soldat «molt armat». Els doris (Δωριεῖς) eren un poble indoeuropeu que va envair Grècia el segle XII aC i s'imposà als aqueus.
Nou!!: Mègara і Doris (grup humà) · Veure més »
Escola de Mègara
Lescola de Mègara (o escola megàrica) va ser una escola de pensament filosòfic socràtic fundada a Mègara per Euclides de Mègara en el i que va perdurar fins a l'any 300 aC aproximadament.
Nou!!: Mègara і Escola de Mègara · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: Mègara і Esparta · Veure més »
Estrabó
Estrabó va ser un geògraf i escriptor grec nascut a Amàsia a mitjans del segle I aC vers 62 aC, mort cap a l'any 20 dC.
Nou!!: Mègara і Estrabó · Veure més »
Euclides de Mègara
Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu de Mègara.
Nou!!: Mègara і Euclides de Mègara · Veure més »
Festival
Nens vietnamites celebrant el Festival de la Lluna amb la tradicional processó de llanternes. Un festival és un esdeveniment, celebració, o conjunt de manifestacions artístiques, culturals, o esportives, organitzat generalment per una comunitat local o municipi, i que sol tenir caràcter periòdic.
Nou!!: Mègara і Festival · Veure més »
Foroneu
Segons la mitologia grega, Foroneu (en grec antic Φορωνεύς), va ser, en les llegendes del Peloponès, el primer home, fill del déu-riu Ínac i d'una nimfa, Mèlia, nom que recorda el dels freixes.
Nou!!: Mègara і Foroneu · Veure més »
Golf Sarònic
El golf Sarònic o golf d'Egina (Saronicus Sinus, Σαρωνικὸς κόλπος) és un golf de la mar Egea entre Àtica i Trezè, fins a l'istme de Corint.
Nou!!: Mègara і Golf Sarònic · Veure més »
Guerra del Peloponnès
La Guerra del Peloponnès va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia en els anys des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.
Nou!!: Mègara і Guerra del Peloponnès · Veure més »
Guerres mèdiques
Les guerres mèdiques són els dos conflictes bèl·lics en què es van enfrontar la major part de les ciutats gregues unides, liderades per Atenes, contra els perses de l'Imperi Aquemènida, conegut també com a Imperi Mèdic, a començaments del.
Nou!!: Mègara і Guerres mèdiques · Veure més »
Hadrià
Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.
Nou!!: Mègara і Hadrià · Veure més »
Heres
Heres (en llatí Heras, en grec antic) va ser un metge de Capadòcia que va viure després d'Heràclides de Tàrent i abans d'Andròmac, segons diu Galè, probablement al.
Nou!!: Mègara і Heres · Veure més »
Heroi grec
L'abundant presència d'herois grecs suposa un dels trets que individualitza la mitologia grega i li dona un toc de singularitat respecte de la romana.
Nou!!: Mègara і Heroi grec · Veure més »
Independència
Les fronteres polítiques són convencions que es mouen segons els interessos dels seus habitants. Mapa d'Escandinàvia en 1815, de la mobilitat de les seves fronteres i territoris independitzats. La independència és la situació en què algú o quelcom no té cap relació de dependència amb algú o quelcom d'altre, hi estigués sotmès prèviament o no.
Nou!!: Mègara і Independència · Veure més »
Jocs Pítics
Vista de l'estadi del santuari de Delfos, usat per als jocs pítics. Els esglaons de pedra van ser afegits pels romans. Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos.
Nou!!: Mègara і Jocs Pítics · Veure més »
Lèleges
Els lèleges (en Λέλεγες) era un poble de l'antiguitat estès, segons les fonts clàssiques, per tota Grècia i per les illes adjacents, i fins a la costa asiàtica.
Nou!!: Mègara і Lèleges · Veure més »
Lèlex (fill de Posidó)
Segons la mitologia grega, Lèlex (en grec antic Λέλεξ) fou un heroi, fill de Posidó i de Líbia, segons s'explica a les llegendes megarenques.
Nou!!: Mègara і Lèlex (fill de Posidó) · Veure més »
Lliga Aquea
La Lliga Aquea (Κοινὸν τῶν Ἀχαιῶν, Koinón tôn Akhaiôn) fou una federació de polis gregues que va néixer a la regió d'Acaia a primers del i es va estendre a altres polis d'arreu del Peloponnès.
Nou!!: Mègara і Lliga Aquea · Veure més »
Mar de Màrmara
La mar de Màrmara (en Marmara Denizi; en Θάλασσα τουΜαρμαρά, Thàlassa tu Marmarà), a l'antiguitat anomenada Propòntida (Propontis) és una mar continental molt tancada que connecta la mar Negra amb la mar Egea i que alhora separa la part asiàtica de Turquia de la part europea.
Nou!!: Mègara і Mar de Màrmara · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Mègara і Mar Mediterrània · Veure més »
Mègara Hiblea
Mègara Hiblea (Megara Hyblaea) era una ciutat de Sicília a la costa oriental de l'illa entre Siracusa i Catana.
Nou!!: Mègara і Mègara Hiblea · Veure més »
Megareu
Megareu (en grec antic Μεγαρεύς), va ser, segons la mitologia grega, un heroi, fill de Posidó (o d'Egeu, o fins i tot d'Apol·lo, segons altres variants) i d'Ènope, que era filla d'Epopeu.
Nou!!: Mègara і Megareu · Veure més »
Megàrida
La Megàrida (Μεγαρίς) fou el territori de la polis de Mègara.
Nou!!: Mègara і Megàrida · Veure més »
Messènia
Messènia (Μεσσηνία) era una antiga regió del sud-oest del Peloponnès.
Nou!!: Mègara і Messènia · Veure més »
Minos
Il·lustració de Gustave Doré En la mitologia grega, Minos (en grec Μίνως, en llatí Mīnōs) era un rei llegendari de Creta, fill de Zeus i Europa.
Nou!!: Mègara і Minos · Veure més »
Muralla llarga
La muralla llarga (en grec Μακρά Τείχη), a la Grècia Antiga, era aquella muralla construïda des de la ciutat fins al seu port, proveint una connexió segura fins al mar fins i tot en l'època de la collita.
Nou!!: Mègara і Muralla llarga · Veure més »
Nícies
Nícies o Nícias (Νικίας, Nikías; 470 aC-413 aC) fou un general atenès de la guerra del Peloponnès.
Nou!!: Mègara і Nícies · Veure més »
Nisos (fill de Pandíon)
Segons la mitologia grega, Nisos (en grec antic Νίσος) va ser un rei de Mègara, fill de Pandíon i de Pília, filla del rei de Mègara.
Nou!!: Mègara і Nisos (fill de Pandíon) · Veure més »
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Nou!!: Mègara і Oligarquia · Veure més »
Pandíon (pare d'Egeu)
Segons la mitologia grega, Pandíon (en grec antic Πανδίων), va ser un rei d'Atenes, fill del segon Cècrops, que era fill d'Erecteu i de Praxítea.
Nou!!: Mègara і Pandíon (pare d'Egeu) · Veure més »
Pèlops
Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (enΠέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).
Nou!!: Mègara і Pèlops · Veure més »
Pília
Pília, d'acord amb la mitologia grega, fou una filla de Pilas, rei de Mègara.
Nou!!: Mègara і Pília · Veure més »
Peges
Mapa de l'Istmr de Corint on s'aprecia la ubicació de Peges Peges o Pages (en llatí Pegae o Pagae, en grec antic Πηγαί o Παγαί) fou una ciutat de Megaris al golf de Corint.
Nou!!: Mègara і Peges · Veure més »
Pilas (mitologia)
Pilas (en grec antic Πύλας), segons la mitologia grega, va ser un rei de Mègara, fill de Clesó i net de Lèlex.
Nou!!: Mègara і Pilas (mitologia) · Veure més »
Pires
Pires (Pyres) fou un escriptor grec nadiu de Milet de la primera part del segle III aC.
Nou!!: Mègara і Pires · Veure més »
Posidó
En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.
Nou!!: Mègara і Posidó · Veure més »
Primera Guerra del Peloponnès
La Primera Guerra del Peloponnès (460–445 aC) es va lliurar entre Esparta com a líder de la Lliga del Peloponnès i els altres aliats d'Esparta, sobretot Tebes, i la Lliga de Delos, dirigida per Atenes, amb el suport d'Argos.
Nou!!: Mègara і Primera Guerra del Peloponnès · Veure més »
Regne de Macedònia
El Regne de Macedònia (grec: Μακεδονία) fou un regne hel·lènic que va existir des d'una època desconeguda fins a la conquesta romana del 168 aC.
Nou!!: Mègara і Regne de Macedònia · Veure més »
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Nou!!: Mègara і Salamina · Veure més »
Sàtir
''Pan i Siringa'' En la mitologia grega, els sàtirs (en grec antic Σάτυροι) eren divinitats dels boscos i de les muntanyes.
Nou!!: Mègara і Sàtir · Veure més »
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Nou!!: Mègara і Sòcrates · Veure més »
Soló
Soló (Sólōn; aproximadament entre 630 aC i 550 aC) va ser un famós estadista, legislador i poeta grec.
Nou!!: Mègara і Soló · Veure més »
Teàgenes de Mègara
Teàgenes de Mègara (Theagenes) va ser un tirà de Mègara.
Nou!!: Mègara і Teàgenes de Mègara · Veure més »
Unitat perifèrica d'Argòlida
Argòlida (en grec antic Ἀργολίς) o també Argeia (ἡ Ἀργεία) o simplement districte d'Argos era el territori dominat per la ciutat d'Argos a l'antiga Grècia.
Nou!!: Mègara і Unitat perifèrica d'Argòlida · Veure més »
Víbia Sabina
L'emperadriu '''Víbia Sabina''', bust romà conservat al Museu del Prado Víbia Sabina (en llatí Sabina o Vibia Sabina o de vegades Julia Sabina) va ser una emperadriu romana, esposa de l'emperador Adrià i besneboda de Trajà.
Nou!!: Mègara і Víbia Sabina · Veure més »
