Accés més ràpid que el navegador!
37 les relacions: Anatema, Bòsfor, Cartago, Caucas, Càntic dels Càntics, Cesarea de Bitínia, Constantinoble, Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, Escolis, Foci I de Constantinoble, Gregori (patrici), Hegumen, Heracli, Imperi Romà d'Orient, Laterà, Lazika, Monotelisme, Papa Martí I, Pasqua de Resurrecció, Patriarca de Constantinoble, Pirrus I, Pseudo-Dionís l'Areopagita, Salomó d'Israel, Sant, Sant Atanasi d'Alexandria, Tàurica, Text sagrat, Tràcia, William Smith (lexicògraf), 13 d'agost, 21 de gener, 580, 610, 625, 645, 654, 655.
Anatema
Inscripció en llatí d'un anatema atribuït al papa Gregori XI. Anatema (del llatí, i aquest del grec, anathema, originalment “ofrena”) és un terme de significació ambigua que pren al Nou Testament el sentit d'una sentència per la que s'expulsava un heretge del si de la comunitat religiosa.
Nou!!: Màxim el Confessor і Anatema · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Màxim el Confessor і Bòsfor · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: Màxim el Confessor і Cartago · Veure més »
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Nou!!: Màxim el Confessor і Caucas · Veure més »
Càntic dels Càntics
Il·lustració del primer vers, del segle XV El Càntic dels càntics (en hebreu, שִׁיר הַשִּׁירִים, Shir Hashirim), conegut també com el Càntic de Salomó o el Càntic dels càntics de Salomó, és un llibre de poemes d'amor que forma part de la Bíblia i del Tanakh.
Nou!!: Màxim el Confessor і Càntic dels Càntics · Veure més »
Cesarea de Bitínia
Cesarea de Bitínia (en llatí Caesareia, en grec antic Καισάρεια) era una ciutat de Bitínia que menciona Claudi Ptolemeu i li donà també el nom de Smyrdalea o Smyrdiana.
Nou!!: Màxim el Confessor і Cesarea de Bitínia · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Màxim el Confessor і Constantinoble · Veure més »
Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology
El Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (Diccionari de biografia i mitologia grega i romana) és una enciclopèdia o diccionari biogràfic del 1849, tot i que fou publicat originalment el 1844 sota un títol lleugerament diferent.
Nou!!: Màxim el Confessor і Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology · Veure més »
Escolis
Els escolis (en singular escoli, del grec antic σχόλιον, ‘comentari’, ‘interpretació’) són comentaris gramaticals, crítics o explicatius, originals o extrets de comentaris preexistents, que s'insereixen al marge del manuscrit d'un autor antic, com a gloses o explicacions.
Nou!!: Màxim el Confessor і Escolis · Veure més »
Foci I de Constantinoble
Foci (en Photius, en Φώτιος 'Phótios') (Constantinoble, circa 820 - monestir de Bordi, Armènia, 6 de febrer del 893) va ser un eclesiàstic, retòric, filòsof, gramàtic i poeta romà d'Orient.
Nou!!: Màxim el Confessor і Foci I de Constantinoble · Veure més »
Gregori (patrici)
Gregori (mort a Sufètula el 647) va ser un patrici de la província romana d'Orient d'Àfrica, esmentat per Teòfanes Isàuric.
Nou!!: Màxim el Confessor і Gregori (patrici) · Veure més »
Hegumen
Un hegumen o higumen és el superior d'un monestir ortodox.
Nou!!: Màxim el Confessor і Hegumen · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Màxim el Confessor і Heracli · Veure més »
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Nou!!: Màxim el Confessor і Imperi Romà d'Orient · Veure més »
Laterà
Façana barroca de la basílica de Sant Joan del Laterà El Palau del Laterà i la ''Loggia delle Benedizioni'' de la basílica de Sant Joan El Laterà (en italià Laterano) és un emplaçament tradicional de la ciutat de Roma que actualment pertany al Vaticà, on al voltant de la Piazza San Giovanni s'alcen la basílica de Sant Joan del Laterà, una de les quatre basíliques més importants de Roma i considerada església mare de l'Església Catòlica Romana arreu del món, i el Palau del Laterà, antiga residència dels papes i avui dia Museu Pontifici d'Antiguitats Cristianes.
Nou!!: Màxim el Confessor і Laterà · Veure més »
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Nou!!: Màxim el Confessor і Lazika · Veure més »
Monotelisme
El monotelisme va ser una doctrina religiosa del que reconeixia a Crist dues naturaleses, la humana i la divina, i una única voluntat.
Nou!!: Màxim el Confessor і Monotelisme · Veure més »
Papa Martí I
Martí I (Todi, Úmbria, ? - Quersonès, 655), també conegut com a Martí el Confessor va ser Papa entre el 21 de juliol de 649 fins a la seva mort el 16 de setembre de 655.
Nou!!: Màxim el Confessor і Papa Martí I · Veure més »
Pasqua de Resurrecció
Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.
Nou!!: Màxim el Confessor і Pasqua de Resurrecció · Veure més »
Patriarca de Constantinoble
El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.
Nou!!: Màxim el Confessor і Patriarca de Constantinoble · Veure més »
Pirrus I
Pirrus I (en Pirrus, en Πύρρος) va ser patriarca de Constantinoble de l'any 638 al 641, i una segona vegada l'any 654, de gener a juny.
Nou!!: Màxim el Confessor і Pirrus I · Veure més »
Pseudo-Dionís l'Areopagita
Pseudo-Dionís l'Areopagita, o simplement Pseudo-Dionís, va ser un autor anònim Grec, teòleg cristià i filòsof neoplatònic de finals del segle V a principis del VI, que va escriure com pseudo-epígraf un conjunt d'obres conegudes com a Corpus Areopagiticum o Corpus Dionysiacum.
Nou!!: Màxim el Confessor і Pseudo-Dionís l'Areopagita · Veure més »
Salomó d'Israel
El rei Salomó va ser una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament.
Nou!!: Màxim el Confessor і Salomó d'Israel · Veure més »
Sant
corona. Noteu que Judes Iscariot es representat sense l'halo Un sant (del llatí sanctus; hagios en grec i qâdosh "elegit per Déu" en hebreu) és una persona distingida en certes tradicions religioses per les seves relacions particulars amb les divinitats i la seva superioritat espiritual o moral respecte a la resta d'humans.
Nou!!: Màxim el Confessor і Sant · Veure més »
Sant Atanasi d'Alexandria
Atanasi d'Alexandria o Atanasi el Gran (Alexandria, 296 - 2 de maig de 373) fou un patriarca d'Alexandria que destacà pel seu paper contra l'arrianisme.
Nou!!: Màxim el Confessor і Sant Atanasi d'Alexandria · Veure més »
Tàurica
Expansió territorial del regne del Bòsfor Tàurica o Quersonès Tàuric (Chersonesus Taurica; Taurica), de vegades modernament Tàurida, és el nom que donaven els antics a la península de Crimea.
Nou!!: Màxim el Confessor і Tàurica · Veure més »
Text sagrat
Un text sagrat o una sagrada escriptura és un text o conjunt de textos considerats com a dignes de veneració per una religió o creença, ja que provenen de la divinitat o contenen la revelació sobre el missatge central del culte.
Nou!!: Màxim el Confessor і Text sagrat · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Màxim el Confessor і Tràcia · Veure més »
William Smith (lexicògraf)
Sir William Smith (Enfield, Imperi Britànic, 20 de maig del 1813 - Londres 7 d'octubre del 1893), fou un distingit lexicògraf anglès.
Nou!!: Màxim el Confessor і William Smith (lexicògraf) · Veure més »
13 d'agost
El 13 d'agost és el dos-cents vint-i-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Màxim el Confessor і 13 d'agost · Veure més »
21 de gener
El 21 de gener és el vint-i-unè dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Màxim el Confessor і 21 de gener · Veure més »
580
El 580 (DLXXX) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Màxim el Confessor і 580 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Màxim el Confessor і 610 · Veure més »
625
El 625 (DCXXV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Màxim el Confessor і 625 · Veure més »
645
El 645 (DCXLV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Màxim el Confessor і 645 · Veure més »
654
Sense descripció.
Nou!!: Màxim el Confessor і 654 · Veure més »
655
;Països Catalans:;Món.
Nou!!: Màxim el Confessor і 655 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Màxim Confessor, Màxim Monjo, Màxim el confessor.
